Inflamació

• La Inflamació:
Quan es produeix una trencada de la pell o de les mucoses, els microorganismes poden passar des del medi
extern al medi intern. Com a reacció i en un intent de localitzar l'agent invasor, es produeix una resposta al
teixit connectiu vascularitzat que es denomina inflamació.
Aquest complexe procés dels vasos sanguinis produeix l'acumulament de fluids i leucocits a l'espai
extravascular. Pot ser causada per factors endògens (trencament ossi), o factors exògens, com lesions per
agents mecànics (tall, etc.), físics (cremada), químics (corrosius), biològics (microorganismes), i
immunològics (reaccions d'hipersensibilitat).
Encara que hi ha excepcions, com la hipersensibilitat, que la inflamació, pot arribar a tenir conseqüències
nocives, pel general, és una resposta protectora que tracta de restaurar els teixits lesionats.
Evolució de la inflamació aguda:
:
Tipus d'inflamacions:
La inflamació, segons la seva durada, es classifica en aguda o crònica.
• Inflamació aguda:
Els canvis que es produeixen després de la lesió tisular es deuen a tres processos:
• Canvis en el fluxe i el calibre vascular, que fa que augmente el fluxe sanguini.
• Canvis estructurals en els vasos sanguinis, que augmenten la permeabilitat vascular i indueixen la formació
d'exudat inflamatori.
• Pas dels leucocits de l'espai vascular a l'extravascular arribant així al focus de les lesions. El resultat de tot
això és l'acumulament d'un fluid ric en proteïnes, fibrina i leucocits. L'origen d'aquestes alteracions es deu a
l'alliberació de mediadors químics que actuen sobre l'endotel.li vascular provocant la vasodil.latació i
l'augment de la permeabilitat vascular.
• Inflamació crònica:
Si la inflamació, dura setmanes o fins i tot mesos, es considera crònica i té dues característiques importants:
• L'infiltrat cel.lular està compost sobretot per macròfags, linfocits i cèl.lules plasmàtiques.
• La reacció inflamatòria és més productiva que exudativa, és a dir, que la formació de teixit fibrós preval
sobre l'exudat de líquids.
La inflamació crònica es pot produir per diverses causes:
• Progressió d'una inflamació aguda.
• Episodis recurrents d'una inflamació aguda.ç
• Inflamació crònica des del començament associada freqüentment a infeccions intracel.lulars (tuberculosi,
lepra, etc.)
Microscòpicament, la inflamació aguda es caracteritza per la presència de macròfags i els seus derivats
1
(cèl.lules gegants i epitelioides), linfocits, cèl.lules plasmàtiques, neutròfils (que es tenyeix simultàniament de
colorants bàsics i àcids), eosinòfils i fibroplasts.
• Inflamació crònica granulomatosa:
Alguns tipus d'inflamació, consisteixen en l'acumulament de macròfags modificats, anomenats epitelioides,
formant uns agregats nodulars, anomenats granulomes. Les cèl.lules epitelioides, reben aquest nom per la seva
semblança a les cèl.lules epitelials.
Aquestes cèl.lules, tenen un nucli vesicular i abundant citoplasma esinòfil, i segreguen enzims convertidors.
Mecanismes que intervenen en la inflamació:
• Migració leucocitària:
Al principi de la inflamació aguda, s'acumulen predominantment els leucocits neutròfils, i més terd els
macròfags i monocits.
Normalment les cèl.lules ocupen la part centrañl del torrent sanguini tenint molt en compte el contacte amb
l'endoteli. A l'augmentar la permeabilitat vascular, el fluxe sanguini es ralentitza, el que permet als leucocits
apropar−se a l'endoteli vascular. Aquest procés es denomina marginació, i es deu als canvis hemodinàmics
produits en la inflamació.
Els leucocits, són activats, a través de les quimiocines, secretades per les c`l.lules endotelials.
Els leucocits escapen, mitjançant pseudòpodes. Quan entren en contacte amb la cèl.lula endotelial, els
projecten i migren per la superfície interendotelial.
Cèl.lules que intervenen en la inflamació:
• Granulocits neutròfils:
La seva vida, és molt curta, només de 3 o 4 dies. Alguns d'ells són bactericides, mentre que altres són capaços
de degradar la matriu proteica extracel.lular.
Molts d'ells, moren als llocs d'inflamació, alliberant enzims que digereixen les restes cel.lulars i tisulars i la
fibrina extracel.lular. A més, produeixen gran quantitat de citosines.
• Fagocits mononuclears:
Es diferencien pràcticament en tots el teixits del cos de diferent forma, segons el teixit que ocupa, donant lloc
a macròfags. Els macròfags tenen una producció autocrina de factors de creixement, que fan que proliferen
localment als teixits.
Per a poder realitzar les seves funcions, han de ser activats per una citosina determinada, anomenada IFN−,
que és principalment segregada pels linfocits T. Els macròfags activats, són més grans, i tenen augmentada la
seva síntesi proteica, el contingut d'enzims lisosomals, la fagocitosi i la capacitat bactericida. Els macròfgas,
poden excretar, a més d'altres, citosines, metabolits de l'oxigen, metabolits de l'àcid araquidònic, enzimes
hidrolítiques, prostaglandines i leucotriens.
La reparació de la inflamació, fibrosis:
2
En la inflamació es produeix una destrucció de les cèl.lules del parènquima i de les de l'estroma. El teixit
lesionat es repara mitjançant teixit connectiu, que es va a produir a la fibrosi i l'escarificació.
En aquest procés intervenen els components següents:
• Formació de nous vasos sanguinis (angiogènesi).
• Migració i proliferació de fibroplasts.
• Depòsit de matriu extracel.lular
• Maduració i organització del teixit fibrós (remodelació).
El procés de reparació, comença a les 24 hores després de la lesió. Els fibroplasts i les cèl.lules de l'endoteli
vascular comencen a proliferar formant el teixit de granulació, en el qual, es formen els nous vasos sanguinis,
Aquest procés, s'indueix a través de diversos mediadors, com són: el factor bàsic de creixement del fibroplats,
segregat pels macròfags, el factor de creixement de l'endoteli vascular o el factor de permeabilitat vascular.
• Els Gèrmens:
Germen és el terme genèric que s'utilitza per a designar de forma imprecisa, qualsevol agent patogen molt
petit. El terme s'aplica a organismes productors de malalties, com les bactèries, els protozoos i els fongs, i a
agents patògens de classificació incerta, com els virus i les rickettsies.
El terme germen començà a ser molt utilitzat després del desenvolupament, al S.XIX, de la toeria del germen
de la malaltia. Des d'aleshores, els científics començar a emplear el nom tècnic específic de cada
microorganisme.
Els bacteris:
Bacteri, del grec, bakteria, bastó, és un grup abundant d'organismes unicel.lulars i microcòpics, que manquen
de nucli diferenciat i es reprodueixen per divisió cel.lular sencilla.
Els bacteris són molt petits, entre 1 i 10 micròmetres de longitud, i són molt variables en quant al mode
d'obtenir el seu aliment i energia, estan en quasi tots els ambients: a l'aire, al sòl, a l'aigua, des del gel fins a
les fonts termals.
Hi ha molts tipus de bacteris, però ací tractarem els bacteris patògens.
• Bacteris patògens:
Quasi 200 espècies de bacteris són patògens, és a dir, causants de malalties, per a l'ésser humà. L'efecte
patogen varia molt en funció de les espècies i depén tant de la virulència de la espècie en particular com de les
condicions de l'organisme hoste. Entre els bacteris més mortífers, responsables de malalties humanes, estan
les causants del còlera, del tètanus, de la gangrena gasosa, de la lepra, de la diftèria, del febre ondulant o
Brucelosi, i moltes formes de neumonia.
Fins el descobriment dels virus, els bacteris foren considerades els agents patògens de totes les malalties
infeccioses.
Els efectes patògens, provocats pels bacteris als teixits poden agrupar−se en les quetre classes segúents:
• Efectes provocats per l'acció directa local del bacteri sobre els teixits, com a la gangrena gasosa causada per
Clostridium perfringens.
3
• Efectes mecènics, com en el cas d'un grup de bacteris bloqueja un vas sanguini i causa un èmbol infecciós.
• Efectes de resposta de l'organisme davant certes infeccions bacterianes als teixits, com les cavitats formades
als pulmons a la tuberculosi, o la destrucció de teixit al cor pels propis anticossos de l'organisme a les
febres reumàtiques.
• Efectes provocats per toxines produides pels bacteris, sustàncies químiques que resulten tòxiques en alguns
teixits. Les toxines són, en general, específiques de cada espècie; per exemple, la toxina responsable de la
diftèria és diferent de la responsable del còlera
TIPO
ESPECIE
Bacillus anthracis
Bacillus cereus
Clostridium botulinum
Clostridium perfringens
Clostridium tetani
Corynebacterium
diphtheriae
Escherichia coli
Klebsiella pneumoniae
Legionella pneumophila
Mycobacterium leprae
Bacilo
Mycobacterium
tuberculosis
Salmonella sp.
Salmonella typhi
Salmonella typhimurium
Shigella dysenteriae
Shigella sp.
Yersinia enterocolitica
Yersinia pestis
Yersinia
pseudotuberculosis
Clamidia
Chlamydia trachomatis
Bordetella pertussis
Brucella sp.
Cocobacilo
Haemophilus influenzae
Haemophilus pertussis
Neisseria gonorrhoeae
Neisseria meningitidis
Staphylococcus aureus
Coco
Streptococcus pneumoniae
Streptococcus pyogenes
Streptococcus sp.
ENFERMEDAD
Ántrax
Intoxicación alimentaria por Bacillus cereus
Botulismo
Mionecrosis clostridial (gangrena gaseosa)
Tétanos
Difteria
Diarrea
Bronconeumonía
Enfermedad del legionario
Lepra
Tuberculosis
Salmonelosis
Fiebres tifoideas
Gastroenteritis por Salmonella
Disentería bacilar
Sigelosis
Yersiniosis, gastroenteritis
Peste
Linfadenitis mesentérica
Tracoma, uretritis, cervicitis, conjuntivitis
Tos ferina
Brucelosis
Meningitis, neumonía bacteriana
Tos ferina
Gonorrea, enfermedad inflamatoria pélvica
Meningitis
Neumonía, síndrome de shock tóxico, infecciones de la piel,
meningitis
Neumonía, infecciones del oído, meningitis
Infecciones de garganta, fiebre reumática
Escarlatina, fiebre puerperal
Listeriosis, septicemia perinatal, meningitis, encefalitis,
Listeria
Listeria monocytogenes
infecciones intrauterinas
Micoplasma Mycoplasma pneumoniae Neumonía
Rickettsia Rickettsia prowazekii
Tifus epidémico, enfermedad de Brill−Zinsser (transmitida
Rickettsia rickettsii
por piojos)
Rickettsia typhi
Fiebre de las montañas Rocosas (transmitida por
garrapatas)
4
Tifus endémico (tifus murino, transmitido por la pulga de la
rata)
Campylobacter fetus
jejuni
Spirillum minor
Espiroqueta Treponema pallidum
Aeromonas hydrophila
Espirilo
Vibrio
Campilobacteriosis (diarrea bacteriana)
Fiebre producida por mordedura de rata
Sífilis
Gastroenteritis, septicemia, celulitis, infecciones de heridas,
infecciones de las vías urinarias
Plesiomonas shigelloides Gastroenteritis, diarrea
Vibrio cholerae 01
Cólera epidémico
Vibrio cholerae no−01
Gastroenteritis
Vibrio parahemolyticus
Gastroenteritis por Vibrio parahemolyticus
Vibrio vulnificus
Infecciones de heridas, gastroenteritis, septicemia primaria
• Els virus:
Virus, del llatí, verí, són entitats orgàniques compostes tan sols de material genètic, rodejat per un embolcall
protector.
Els virus representen un repte important per a la ciència mèdica en el seu combat contra les malalties
infeccioses. Molts virus causen malalties humanes de gran importància i diversitat.
Entre les malalties virals s'inclou el refredat comú, que afecta a milions de persones cada any. Altres malalties
tenen graus conseqüències. Entre aquestes es troba la ràbia, les febres hemorràgiques, l'encefalitis, la
poliomelitis, i la febre groga.
Malgrat tot, la majoria del virus causen malalties que només produeixen un intens malestar, sempre que al
pacient no se li presenten complicacions sèries. Alguns d'aquestos són la grip, el sarampió, les galteres, la
febre amb calfadures 8herpes simple), la varicel.la, els herpes (també coneguts com herpes zòster), malalties
respiratòries, diarrees agudes, verrugues i l'hepatitis. Altres agents virals, com els causants de la rubèola (el
sarampió alemany) i els citomegalovirus, poden provocar anomalies sèries o abortaments.
El síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA), està causat per un retrovirus. Es coneixen dos retrovirus
lligats amb certs càncers humans, i es sospita d'algunes formes de papilomavirus.
Hi ha evidències, cada vegada majors, de virus que podrien estar implicats en alguns tipus de càncer, en
malalties cròniques, com l'esclerosi múltiple, i en altres malalties degeneratives.
Alguns virus tarden molt de temps en originar síntomes, i produeixen les anomenades malalties víriques
lentes, com la malalia de Creutzfeld−Jacob i el kuru, en les que es destrueix el cervell gradualment.
Encara hui es descobreixen virus responsables de malalties humanes importants. La majoria poden aïllar−se i
identificar−se amb els mètodes actuals de laboratori, encara que el procés sol tardar varios dies. Un d'ells és el
rotavirus que causa la gastroenteritis infantil
Todavía hoy se descubren virus responsables de enfermedades humanas importantes. La mayoría pueden
aislarse e identificarse con los métodos actuales de laboratorio, aunque el proceso suele tardar varios días.
Uno de ellos es el rotavirus que causa la gastroenteritis infantil.
TIPO
VIRUS
Adenovirus
ENFERMEDAD
Resfriado común
5
Bunyavirus
Hantaan
La Crosse
Sin Nombre
Calicivirus
Norwalk
Coronavirus
Corona
Ébola
Marburg
Hepatitis C (no A, no B)
Fiebre amarilla
Hepatitis B (VHB)
Filovirus
Flavivirus
Hepadnavirus
Herpesvirus
Citomegalovirus
Virus Epstein−Barr (VEB)
Herpes símplex tipo 1
Herpes símplex tipo 2
Virus herpes humano 8 (VHH8)
Varicela−zóster
Ortomixovirus
Influenza tipos A y B
Papovavirus
Virus del papiloma humano (VPH)
Picornavirus
Coxsackievirus
Echovirus
Hepatitis A
Poliovirus
Rinovirus
Paramixovirus
Sarampión
Paperas
Parainfluenza
Parvovirus
B19
Poxvirus
Reovirus
Ortopoxvirus
Rotavirus
Retrovirus
Virus de la inmunodeficiencia humana
(VIH)
Virus de la leucemia humana de las
células T (VLHT−1)
Rhabdovirus
Rabia
Togavirus
Encefalomielitis equina del este
Rubéola
Insuficiencia renal
Encefalitis (infección
cerebral)
Síndrome pulmonar
Gastroenteritis (diarrea,
vómitos)
Resfriado común
Fiebre hemorrágica
Fiebre hemorrágica
Hepatitis
Hepatitis, hemorragia
Hepatitis, cáncer de hígado
Defectos de nacimiento
Mononucleosis, cáncer
nasofaríngeo
Herpes labial
Lesiones genitales
Sarcoma de Kaposi
Varicela, zona
Gripe
Verrugas, cáncer de cuello del
útero
Miocarditis (infección del
músculo cardiaco)
Meningitis
Hepatitis infecciosa
Poliomielitis
Resfriado común
Sarampión
Paperas
Resfriado común, infecciones
del oído
Eritema infeccioso, anemia
crónica
Viruela (erradicada)
Diarrea
Síndrome de
inmunodeficiencia adquirida
(SIDA)
Leucemia de células T del
adulto, linfoma, enfermedades
neurológicas
Rabia
Encefalitis
Rubéola, defectos de
nacimiento
• Les Infeccions:
6
La infecció, és una contaminació patògena de l'organisme per agents externs bacetriològics (fongs, bacteris,
protozoos, rickettsies o virus) o per les seves toxines. Una infecció pot ser local − confinada en una estructura
− o generalitzada extendida per tot l'organisme.
L'agent infecciós penetra en l'organisme i comença a proliferar, el que desencadena la resposta immune de
l'hoste a aquesta agresió. Aquesta interacció genera els síntomes característics: dolor, tumor (unflament),
rubor (enrogiment) local, alteracions funcionals, augment de la temperaura corporal, taquicàrdia i leucocitosi.
• Vies d'entrada i d'infecció:
Els agents infecciosos penetren al nostre organisme per diferents vies. Les més comunes són la respiratòria, la
urinària i la gastrointstinal, però hia ha d'altres: pell (en especial si està feta malbé), superfícies mucoses,
conjuntiva ocular. Les dones gestants poden transmetre malalties als seus fetus per via placntària.
La probabilitat i grau d'infecció estan relacionats amb la dosi i virulència de l'agent patogen i amb la
resistència o immunitat específica de l'hoste contra aquest microorganisme.
La resistència a les infeccións està disminuida en moltes malalties del sistema immunològic, ena leucèmia i en
el càncer, i en situacions de cremades, lesions graus, malnutrició, senilitat, estrés, toxicomanies,
corticoteràpia, quimioteàrapia antineoplasmàtica
Malalties infeccioses importants son, entre altres, el refredat, la varicel.la, el còlera, la diftèria, la rubèola, la
grip, la malària, les galteres, la ràbia, la tuberculosi i les malaltiesde transmissió sexual (sífilis, gonorrea,
herpes genital, clamidiasi, tricomoniasi, hepatitis B i C, el SIDA, )
Inflamació aguda
Agent etinològic eliminat
Agent etinològic persistent
Sense pèrdua de teixits
Resol.lució
Organització exudat fibrós
Inflamació crònica
Pèrdua de teixits
Fibrosi
Granuloma
Reparació
Regeneració
7