Informe de diagnosi de la formaci a les entitats del CAB

El pla de formació associativa
Informe de diagnosi de la formació a les
entitats del CAB
Reflexions i marc teòric
Juny 2012
Continguts
Introducció ...............................................................................................................................................3
Objectius de l’informe i metodologia utilitzada ...............................................................................3
I- DIAGNOSI DE LA FORMACIÓ A LES ENTITATS DEL CAB
1 Les entitats del CAB...........................................................................................................................4
2 El pla de formació a les entitats del CAB ......................................................................................7
2.1 Posicionament i estratègia..........................................................................................................7
2.2 L’oferta formativa...................................................................................................................... 10
II- MARC TEÒRIC I PRIMERES REFLEXIONS ENTORN A LA FORMACIÓ
1. La formació: un concepte ampli ................................................................................................... 11
2. La cultura de formació a les associacions .................................................................................. 12
3. El pla de formació de Torre Jussana ........................................................................................... 14
4. Punt de partida................................................................................................................................. 16
ANNEX
El 2n Congrés d’associacions de Barcelona ................................................................................... 17
Pla Nacional d’associacionisme i Voluntariat (PNAV) ................................................................. 17
Pla director de Participació i Associacionisme (Ajuntament Barcelona)................................. 18
Pla de suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya ............................................................ 18
5è Congrés d’Ateneus de Catalunya 2008-2009 .......................................................................... 19
Introducció
La necessitat d’avançar vers un model de formació associatiu ha estat una de les
conclusions fruït de diversos espais de reflexió associativa, com és el 2n Congrés
d’associacions de Barcelona, el Pla d’Associacionisme de Voluntariat de Catalunya (PNAV),
el Pla director de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona (PDPC), el Cinquè
Congrés d’Ateneus de Catalunya, i el Pla de suport al Tercer Sector Ambiental de
Catalunya (TAScat).1
En aquest marc, des del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) es vol avançar en el
desenvolupament i la definició d’un pla de formació associatiu a partir de la implicació de
les entitats de segon grau membres del CAB i de la seva visió sobre la formació.
En aquest context és clau la figura de Torre Jussana i la seva cogestió com a equipament
on vehicular una formació estratègica per al sector associatiu i per enfortir a les pròpies
entitats de segon grau.
Així, es planteja realitzar una jornada de treball amb les entitats de segon grau per iniciar
el procés de definició amb els següents objectius:
1. Definir una estratègia col—lectiva sobre la formació associativa com element
d'enfortiment del sector
2. Definir necessitats de les entitats de segon grau membres del CAB
3. Definir rols de les federacions en la formació associativa
4. Definir el rol del CAB i de Torre Jussana envers a la formació
5. Iniciar el procés de definició d’un document de suport a la implementació de Plans
de Formació a les entitats de segon grau.
Objectius de l’informe i metodologia utilitzada
Per a poder realitzar una jornada de treball de definició és necessari anàlisi previ que doni
pistes de la situació actual de les entitats de segon grau vers la formació.
En la primera part de l’informe es fa una primera aproximació a l’estat actual de la
formació en les entitats membres del CAB i que ha de servir de punt de partida per a
poder contextualitzar i per poder aprofundir en el tema el dia de la jornada de treball. En
la segona part, es plantegen les primeres reflexions que relacionen aquesta realitat de les
entitats amb el context teòric existent sobre el tema de la formació. Per tant l’informe
dóna les primeres pistes i informació per poder iniciar un procés de reflexió i definició
amb les entitats sobre el tema de la formació associativa.
Aquest informe es nodreix de la informació que es disposa de les entitats del CAB pel
vincle que es té amb elles, pel material que se’n disposa i/o per la informació de la pàgina
1
Veure Annex amb les mesures de formació de cada pla.
Pàgina 3 de 19
web i informes d’entrevista realitzades per l’Àrea de Coneixement i Promoció Associativa
de Torre Jussana.
Tanmateix s’ha considerat oportú fer dues entrevistes telefòniques. Una amb el
Secretariat de Sants, Hostrafrancs i la Bordeta per conèixer el procés que han fet durant
aquest any per impulsar la formació amb les seves entitats i l’altre amb ECAS per intuir-se
que tenen un treball en vers la formació més ampli del que consta a la pàgina web.
I- DIAGNOSI DE LA FORMACIÓ A LES ENTITATS DEL CAB
Aquesta primera part de l’informe presenta una primera aproximació a les accions
formatives que desenvolupen les entitats del CAB i es descriuen aquelles que disposen
d’una estratègia formativa clara. A partir d’aquesta primera anàlisi ja podem entreveure
models comuns en algunes d’aquestes entitats que descrivim en el segon apartat.
1 Les entitats del CAB
El CAB compta amb 22 entitats adherides de ple dret i la major part d’elles realitzen
serveis i recursos formatius orientats a les seves entitats i col—lectius.
En la taula següent es presenta un primer resum de l’estat de les entitats en relació a la
formació. Es mostra si les entitats disposen o no d’una estratègia o itinerari formatiu
formació definit, i en el cas que el tinguin la tipologia de formació que ofereixen.
Aquest primer resum ja mostra que de les 22 entitats, la majoria no tenen una estratègia
definida sobre la formació, tot i que en alguns casos es realitzen accions de formació
(principalment cursos).
Pàgina 4 de 19
ENTITAT
Pla de formació
1.
Consell d’Entitats la
Sagrera
Un dels objectius fundacionals és: Possibilitar
la formació permanent de la gent que es
dedica al moviment associacionista. No es
visualitza l’aplicació d’aquest objectiu
No consta cap tipus de formació específica
2.
Coordinadora d’Entitats
del Poble Sec
No consta
Canalitzada a través del Centre Cívic el Sortidor i Torre Jussana?
Pla Comunitari?
3.
Coordinadora d’Entitats
d’Horta
Consell Joventut
Barcelona (CJB)
No consta
No consta
No consta
• Línia específica en temes de gènere
• Cicle amb TJ
• Circuit educatiu entre les entitats educatives
5.
Entitats Catalanes
d’Acció Social (ECAS)
No consta
• Congrés Treball i Ciutadania
• Programa d’innovació
6.
FACEPA
Model social i democràtic d’educació de
persones adultes
• Formació bàsica
• Formació ocupacional
• Formació cultural i per al lleure des d’una perspectiva crítica i transformadora.
7.
FEDELATINA
Formació com a forma de prestar serveis a
les seves federades
Orientació laboral, idiomes, temes d’interès per les persones immigrades.
8.
Federació Catalana de
Drogodependències
Federació Catalana de
Voluntariat Social
(FCVS)
Informació no disponible, web en
construcció
Escola Formació per a membres de les seves
entitats federades.
Es vehicula a través d’ABD i els seminaris anuals?
Escola de Pares
Veure descripció
Formació eix clau dins dels serveis i recursos
que ofereixen
No consta
Club del Directiu: servei ofereix la possibilitat de programar formacions
específiques i personalitzades per a les entitats.
• Cursos formatius específics a través de la Farinera.
• cliCportal amb TJ
4.
9.
10. Federació d’Associacions
de Mares i Pares de
Catalunya (FAPAC)
11. Federació d’Ateneus de
Catalunya (FAC)
12. Federació d’Entitats
Clot- Camp de l’Arpa
Tipologia de la formació
•
•
•
•
•
Formació bàsica d’iniciació al voluntariat.
Formació de suport emocional i creixement personal.
Formació d’aprofundiment i/o especialització per àmbits.
Formació de responsables de gestió d’entitats
Formació a mida.
Pàgina 5 de 19
13. Federació
d’organitzacions
Catalanes de gent gran
(FOCAGG)
Formació com un servei a les necessitats de
les entitats federades
Informació sobre programes de formació existents.
Realització de programes convenients per a les entitats.
Centre de trobada de formadors socials.
14. Federació d’associacions
Gitanes de Catalunya
(FAGIC)
15. Federació ECOM
No consta
No consta
No consta
16. Federación de Casas
Regionales y Entidades
culturales de Catalunya
17. Moviment Laic i
Progressista (MLP)
No consta
Formacions específiques en Grups d’Ajuda Mútua, tallers diversos com captació
de fons o adaptació estatuts
Han realitzat algun curs per les entitats a través de Torre Jussana.
Escola lliure el Sol
•
•
•
•
•
18. Secretariat de Sants,
Hostafrancs i la Bordeta
Serveis a la carta i assessoraments però
sense estratègia clara.
Formacions puntuals:
• Captació de fons (a través de Torre Jussana)
• Xarxes socials
19.Taula de comunicació
20. Unió d’Entitats de la
Marina (UEM)
No consta
No consta
21. VERN
Comunitat d’aprenentatge de persones
adultes
No consta
22. Xarx@ntoni
Cursos per adolescents i joves
Cursos de monitors i directors d’activitats d’educació en el temps lliure
Cursos o jornades d’especialització teòrica i pràctica.
Seminaris d’aprofundiment en temes d’actualitat.
Complementació amb una formació pràctica amb la vinculació dels participants
en el desenvolupament d’una activitat, projecte o programa.
• Cursos per a dirigents d’altres associacions de tipus cultural i social.
Tot i no tenir una estratègia clara donen importància a l’enfortiment de les
associacions a través de la formació. S’han realitzat algunes accions formatives a
través de Torre Jussana i d’altres proveïdors.
Comissió x@i-TIC. Alfabetització digital i ús de les tecnologies de la informació i
el coneixement –TIC– per a la participació social.
Pàgina 6 de 19
2 El pla de formació a les entitats del CAB
Com demostra la taula anterior, la majoria de les entitats desenvolupen alguna formació
orientada a les seves entitats i la desenvolupen a través de les seves escoles de formació o
a través d’agents especialitzats, com pot ser Torre Jussana, o altres proveïdors.
2.1 Posicionament i estratègia
Com s’ha comentat anteriorment hi ha entitats que disposen d’una estratègia entorn a la
formació i d’altres no. A continuació es descriu com es posicionen les entitats davant la
formació.
Entitats amb un posicionament definit i estratègic:
FACEPA (Federació
d’associacions culturals i
educatives per a
persones adultes)
Des de FACEPA es treballa per fomentar la participació directa de les persones en els
àmbits social, cultural, educatiu, polític i econòmic a partir d’espais de diàleg per
elaborar propostes educatives i culturals i generar oportunitats formatives i de
promoció comunitària. La formació que es realitza està orientada a fomentar una
ciutadania més activa i inclusora dintre de la societat de la informació a través de
l’alfabetització digital i està enfocada a tres àmbits:
•
Formació bàsica
•
Formació ocupacional
•
Formació cultural i per al lleure des d’una perspectiva crítica i transformadora.
Les entitats tenen accés a recursos informacionals i fa assessoraments per tal de
treballar la inclusió digital de les associacions.
Tenen un Model Social i Democràtic d’Educació de persones Adultes basat en la
participació, en el que els participants - estudiants, associacions d’estudiants,
associacions culturals i socials de les zones on es desenvolupen els projectes puguin
intervenir en la definició i en la gestió dels diferents projectes per millorar el seu
entorn.
FAPAC (Federació
d’Associacions de Mares i
Pares de Catalunya)
Un dels serveis de la FaPaC és facilitar la formació dels pares i les mares pel que fa als
aspectes relacionats amb la seva activitat com a membres de la comunitat escolar així
com també en qualitat de responsables de l’educació dels seus fills i filles.
Aquest servei, que va iniciar-se el 1985, ha anat perfilant les seves funcions i la manera
de treballar al llarg d’anys de contacte amb el món educatiu i associatiu. Els objectius
són els següents:
•
Contribuir a la formació de mares i pares en la seva funció d’educadors dels seus
fills i filles.
•
Formar els membres de les juntes de les AMPA en el seu paper de gestors i
dinamitzadors de les associacions.
•
Formar les mares i pares i els alumnes representants en consells escolars perquè
puguin desenvolupar la seva tasca amb la màxima eficàcia.
•
Serveis específics que oferten:
•
Preparació i realització de conferències-col—loqui.
•
Coordinació d’escoles de pares i mares.
•
Cursos de formació de membres de Juntes d’AMPA.
•
Cursos de formació de representants de mares - pares i alumnes en els consells
Pàgina 7 de 19
escolars.
FCVS (Federació
Catalana de Voluntariat
Social)
MLP (Moviment Laic i
Progresssista)
•
Realització de projectes d’abast municipal o de districte per a la dinamització de
les AMPA i de col—lectius d’AMPA de la zona.
•
Assessorament tècnic sobre activitats educatives que puguin organitzar les AMPA.
•
Publicació de El Full d’Assessorament de l’escola de pares de la FaPaC, que es
distribueix a totes les AMPA federades.
La Federació Catalana de voluntariat social desenvolupa la seva formació amb L’Escola
de Formació amb els objectius de d’aconseguir una continuïtat i eficàcia en el
voluntariat i potenciar les seves competències (habilitats, destreses o capacitats) i el
seu compromís. La formació està orientada a:
•
Formació bàsica d’iniciació al voluntariat: destinada a voluntaris que
s'inicien.
•
Formació de suport emocional i creixement personal: destinada a la
persona del voluntari en actiu, sotmès de vegades a situacions de risc.
•
Formació d’aprofundiment i/o especialització per àmbits: eines i recursos
per a la "professionalització" del voluntariat en els àmbits penitenciari, hospitalari,
immigració, salut mental, pobresa, discapacitats, maltractaments, etc.
•
Formació de responsables de gestió d’entitats: formació en temes com la
gestió del voluntariat, la formació, els procediments de qualitat, la comunicació,
l’avaluació, etc.
•
Formació a mida: l’escola de Formació imparteix edicions de cursos, tallers i
seminaris fora del calendari previst, i adaptacions a mida segons demanda.
L’MLP desenvolupa la seva formació a través de l’Escola Lliure El Sol, que és el
paraigües de tres entitats de base, fet que la fa diferent, única, de la resta d’escoles de
formació. Entroncades per un ideari en comú es proposa formació per a adolescents i
joves en etapes formatives, a monitors i caps escoltes, a directors i caps
d’agrupaments, a animadors i dinamitzadors juvenils, a dirigents laics i progressistes, als
propis formadors…Les propostes de formació s’estructuren en les següents activitats:
•
•
•
•
•
Cursos per adolescents i joves
Cursos de monitors i directors d’activitats d’educació en el temps lliure amb
sessions teòriques i tècniques, on es treballa el temari del curs a partir de
l’exposició del professor, recolzament amb material gràfic i audiovisual,
presentació de recursos (llibres, documents), realització de treballs individuals i en
grup, treball de camp, etc.
Cursos o jornades d’especialització teòrica i pràctica.
Seminaris d’aprofundiment en temes d’actualitat.
Complementació amb una formació pràctica amb la vinculació dels participants en
el desenvolupament d’una activitat, projecte o programa.
•
Cursos per a dirigents d’altres associacions de tipus cultural i social.
A partir del diagnòstic de les necessitats i els problemes socials dels seus centres,
monitors, caps escoltes i animadors juvenils i d’aquelles entitats i organitzacions
vinculades a l’Escola, els elements metodològics que emmarquen la intervenció se
centren en:
•
Fer una formació pel treball voluntari social i cultural, per aquelles persones que
volen participar en tasques d’animació i direcció de centres d’esplai, Casals de
Joves, agrupaments escoltes, associacions i d’altres institucions.
•
Fer una formació permanent, moderna, d’acord amb l’evolució de la societat.
Pàgina 8 de 19
•
Fer una formació per potenciar canvis organitzatius en els projectes i centres
per tal d’adequar-los als nous reptes de la societat.
•
Fer una formació personalitzada, activa, interdisciplinada i participativa.
Estratègia formativa clara a través del Club del Directiu. Formació a mida a les
entitats que ho sol—liciten
FAC (Federació
d’Ateneus de Catalunya)
Entitats que no disposen d’ un posicionament clar i estratègic
D’altra banda, hi ha entitats que no tenen un pla estratègic de la formació definit però
consideren clau el procés formatiu amb les seves entitats i que desenvolupen
accions formatives de manera més puntual i principalment a través de Torre
Jussana. És el cas de:
SECRETARIAT DE
SANTS,
HOSTRAFRANCS I LA
BORDETA
Té diversos serveis orientats a les entitats, el més desenvolupat és el d’assessoraments.
En el marc d’un pla de participació que es va realitzar amb les seves entitats, es va
detectar la necessitat d’impulsar accions per a enfortir a les entitats mitjançant la
formació, entre d’altres.
Enguany han iniciat aquest projecte formatiu de manera encara inicipent. Al febrer van
realitzar una fase de diagnosi per a detectar les necessitats formatives del Secretariat
en el que van participar més de 60 entitats (més del 20% de les entitats del secretariat).
Com a conclusió general, es percep un alt grau d’interès en la formació per enfortir a
les entitats, i es consideren prioritaris els àmbits del finançament i de la fiscalitat
associativa.
A partir de l’enquesta s’ha iniciat un procés per a dissenyar un cicle de formació
associativa. En el primer trimestre es van realitzar dos cursos:
UEM (Unió d’Entitats la
Marina)
•
Xarxes Socials
•
Captació de fons (amb la col—laboració de Torre Jussana).
La UEM no té una estratègia clara per la formació de les seves entitats però ha realitzat
algunes accions d’enfortiment de les seves entitats mitjançant els serveis de Torre
Jussana.
Durant el 2011 es va realitzar una formació general adaptada a les necessitats de les
associacions organitzada per Torre Jussana. Durant el 2012 es pretén continuar amb el
procés formatiu per enfortir a les entitats en el seu procés de desenvolupament d’un
pla comunitari pel barri.
Federació ECOM
FEDERACIÓ
D’ENTITATS CLOT –
CAMP DE L’ARPA
Tot i que no disposen d’un pla de formació definit al llarg dels darrers anys han
realitzat formacions impartides a les entitats federades dins del Pla de Participació
d’ECOM amb formadors externs: Elaboració de projectes, Comunicació, pla general
comptable, resolució de conflictes, finançament associatiu, LOPD i prevenció de riscos
laborals, planificació estratègica, subvencions i formacions sectorials concretes.
La Federació d’entitats Clot-Camp de l’Arpa no disposa d’un pla de formació per a les
entitats, però ha realitzat algunes formacions mitjançant els serveis de Torre Jussana.
(Formació en cliCportal).
Pàgina 9 de 19
FEDELATINA
Des de Fedelatina es realitzen diferents cursos i tallers en l’àmbit empresarial, laboral i
d’idiomes al col—lectiu de persones immigrades a través d’entitats i institucions
especialitzades ( Barcelona Activa, VAE, Torre Jussana, entre d’altres)
Més informació: http://www.fedelatina.org/?cat=4.
2.2
L’oferta formativa
S’han identificat les següents modalitats formatives:
•
Formació especialitzada en un àmbit o sector: formació centrada en els temes
d’interès de les entitats i es considera necessària per a que les entitats i la seva base
social pugui desenvolupar les seves activitats. És el cas de les entitats sectorials
(voluntariat social, drogodependències, immigració, etc).
•
Formació pel desenvolupament associatiu: formació enfocada a millorar el
funcionament i desenvolupament de les entitats, com per exemple els temes de
comunicació, finançament, enfortiment de les juntes directives, etc. Aquest tipus de
formació és més freqüent en les entitats territorials i la majoria d’elles han utilitzat els
serveis de Torre Jussana per a desenvolupar-la.
•
Formació com accions aïllades: La formació no disposa d’una estratègia darrere,
és una acció com a prestació de serveis a les entitats membres de l’entitat de segon
grau. En són una mostra: Fedelatina o ECOM
•
Existència d’un pla de formació formalitzat en l’entitat: Aquesta primera
aproximació ens ha permès visualitzar que hi ha entitats que compten amb una
estratègia de formació clara a través d’un pla de formació formalitzat en la pròpia
entitat com és el cas de MLP, FCVS o la FAPAC.
Pàgina 10 de 19
II- Marc teòric i primeres reflexions entorn a la formació
Com ja s’ha comentat, en el sector associatiu en general existeix la necessitat d’avançar
vers un model de formació associatiu que vetlli pel bon funcionament de les associacions i
de les persones que s’hi involucren.
Aquest fet ha estat una de les conclusions fruït de diversos espais de reflexió associativa,
com és el 2n Congrés d’associacions de Barcelona, el Pla d’Associacionisme de Voluntariat
de Catalunya (PNAV), el Pla director de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de
Barcelona (PDPC) o el Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya (20112014).2
Existeixen també reflexions i manuals teòrics sobre models formatius i la cultura de la
formació dins de les entitats que no podem obviar, com és el cas de:
•
Institut d’Innovació Social (ESADE); Evolución de la “profesionalización” en las ONG.
Impacto de los programas formativos. Més informació:
http://www.plataformavoluntariado.org/resources/169/download
•
Publicaciones Coordinadora. Detección de necesidades deformación en el sector de las
ONG. Elaboración de itinerarios formativos. Més informació:
http://www.plataformavoluntariado.org/resources/173/download
•
Fundació Esplai; Otra formación asociativa es posible
•
Cruz Roja; Itinerarios educativos del voluntariado
En aquest apartat, es pretén plantejar algunes consideracions sobre aquest context on
diverses institucions i agents relacionats amb el món associatiu estan plantejant algunes
reflexions i necessitats per avançar en el tema.
1. La formació: un concepte ampli
Generalment, el concepte de formació s’identifica amb la realització de cursos i tallers.
Des del Segon Congrés d’Associacions es proposa també un model més ampli: “cal una
definició d’un pla de formació per a les persones més implicades, juntes directives,
persones voluntàries, persones associades i equips tècnics”.
Així doncs, el pla de formació l’entenem com un procés integral que engloba diverses
accions orientades a l’enfortiment de l’associació i a les persones que hi formen part per
vetllar pel bon funcionament d’una associació. Aquest enfortiment ha d’ajudar a assolir
l’impacte esperat dels projectes i de les activitats de l’associació com al funcionament
intern i la implicació de les persones que hi formen part.
2
Veure Annex: Mesures relacionades amb la formació.
Pàgina 11 de 19
Els plans de formació han d’ajudar a que les associacions impulsin processos de millora i
puguin implementar els mecanismes necessaris per a arribar a seva l’excel—lència en el seu
funcionament. Però d’altra banda, també s’ha de vetllar per a què les persones que formen
part d’una associació assoleixin les competències i habilitats necessàries per a poder dirigir
les associacions i en puguin fer traspassos a les persones que s’hi incorporin de nou.
Per tant, el pla de formació és entès com un procés de desenvolupament
general a partir d’itinteraris formatius ben definits segons l’estat en que es trobi
l’associació i les necessitats de les persones que hi formen part. Aquests itineraris han
d’anar complementats amb un acompanyament que faci un seguiment de l’evolució de
l’associació i de les persones.
2. La cultura de formació a les associacions
Com s’ha comentat anteriorment, hi ha manuals i estudis sobre les necessitats de les
entitats i l’impacte dels programes formatius de les entitats. Un possible mapa formatiu de
les entitats es vehicula a partir dels següents paràmetres3:
1. Existència manual d’acollida amb la següent informació:
• La missió, visió, valors, activitats i públic objectiu de les entitats.
• L’organigrama, els departaments, les àrees i les responsabilitats.
• Els procediments de treball més importants de l’entitat: pla estratègic,
certificacions de qualitat, protocols, etc...
3
Font: Publicaciones Coordinadora. Detección de necesidades deformación en el sector de las
ONG. Elaboración de itinerarios formativos.
Pàgina 12 de 19
•
•
•
•
•
Plans i polítiques que intervenen en la gestió de les persones: reclutament, selecció,
salaris,...
Drets i deures de les persones associades, del voluntariat i personal remunerat.
Processos i mecanismes de comunicació interna
Concretar el tipus de conveni col—lectiu amb el que s’acull l’entitat
Exposar indicadors d’avaluació de les tasques que es desenvolupen.
2. Existència pla de formació formalizat en les entitats
El fet de tenir un pla de formació formal demostra el grau de consolidació de la cultura de
l’aprenentatge permanent i un instrument de gran utilitat per a la impartició d’accions
formatives en un període concret i fixat.
Un pla de formació formalitzat és el pilar per a promoure la cultura d’aprenentatge
permanent en tot tipus d’entitats. És important tenir en compte que la formació contínua
queda enllaçada immediatament ambla gestió del coneixement com a font de valor social.
Els plans han de ser flexibles i han de tenir una durada de 2 anys.
3. Realització d’estudis de necessitats de formació
L’execució de diagnosi en les entitats és l’eina més útil per a què les entitats puguin
dissenyar els seus plans de formació. En algunes ocasions es realitza de manera informal i
en d’altres a través d’estudis de necessitats de qualificació.
Per realitzar aquesta diagnosi existeixen algunes eines útils:
•
•
•
•
Matriu DAFO
Qüestionaris i entrevistes
Elaboració d’un organigrama amb els càrrecs, responsabilitats i llocs de treball o
canalitzar-ho a través dels responsables de recursos humans.
Cal dissenyar processos formals o informals per a la detecció de les necessitats de
qualificació del personal de l’entitat per a poder elaborar itineraris i accions
formatives eficaces i eficients.
4. Promoció de la formació per part de les entitats
Cal tenir en compte si des de les entitats del CAB s’ofereixen les possibilitats per a què la
base social es pugui formar. Hi ha moltes entitats que combinen diferents modalitats d’
impartició en el desenvolupament de les seves activitats d’aprenentatge, diverses maneres
de participar.
5. Ús del crèdit de bonificació per la formació contínua
Pàgina 13 de 19
Sistema de bonificacions que s’inicia al 2003. Es considera model molt burocràtic i poc
rentable perquè les quanties econòmiques que es reben tendeixen a ser insuficients per a
cobrir els costos e la formació.
6. Participació de les persones de l’associació en la formació
Participar en els activitats de l’associació no només és una via per al a millora, reciclatge o
augment de la capacitació en una entitat, sinó també un demostració de la consideració i la
confiança que l’entitat diposita en les persones que hi formen part.
7. Clàusules de regulació de la formació en els convenis col—lectius
En el col—lectiu de treballadors persisteix un desconeixement molt latent respecte als
continguts i clàusules dels respectius convenis i, en especial, en relació als aspectes
associats ambla regulació de la seva `participació en activitats de formació.
3. El pla de formació de Torre Jussana
Torre Jussana, com a Centre de Servei a les associacions des dels seus inicis desenvolupa
un ventall ampli d’oferta formativa dirigit a les persones que formen part d’associacions de
la ciutat de Barcelona. En els seus inicis es realitzaven cursos centrats en l’àmbit de la
gestió associativa (comptabilitat, fiscalitat, marc legal, funcionament general), durant els
darrers anys, la formació ha anat evolucionant amb noves metodologies i nous àmbits
temàtics (planificació estratègica, elaboració de projectes, participació...).
Enguany, s’ha elaborat un marc teòric que descriu els àmbits claus per un bon
funcionament de les associacions. S’han identificat 4 àmbits principals que aglutinen els
aspectes i principis que ha de desenvolupar una associació. Cada un d’ells té importància i
autonomia en ell mateix i alhora complementa a la resta:
•
•
•
•
La intenció
L’acció
La participació
La gestió
La intenció
Una associació neix per unes raons fonamentals que motiven la seva constitució i per tant,
tota associació tracta de donar resposta a alguna situació determinada. Tenen, doncs, una
raó de ser.
Pàgina 14 de 19
A partir d’aquest moment, la primera pregunta que s’ha de plantejar una associació és
Quina és la seva intenció, és a dir, quins efectes i quins canvis generals es volen assolir amb
l’actuació. Per això l’associació ha de definir els elements identitaris i ideològics i la seva
estratègia a llarg termini.
Aquests aspectes són essencials ja que seran el marc de referència de les seves accions.
Una associació amb una bona definició de la seva ideologia, dels seus objectius i de la seva
estratègia podrà adequar millor els seus recursos, podrà redreçar situacions, millorar les
accions i podrà implicar a la base social de l’entitat.
L’acció
L’acció es desenvolupa en el nivell operatiu de l’associació i s’hi engloben les activitats que
executa l’entitat a curt/mig termini per aconseguir els seus objectius i la seva missió. Per
tant, com a primer aspecte bàsic, les accions han de tenir coherència i han de respondre a
la part estratègica de l’entitat, a la intenció.
La participació
L’associacionisme és una manera de vehicular l’acció col—lectiva a partir de les necessitats i
objectius comuns d’un col—lectiu i per tant és un espai que afavoreix la comunicació i les
relacions interpersonals entre els membres que hi formen part. Per això, les persones són
una peça clau que dóna sentit a l’associació, i la seva participació i implicació és cabdal.
La gestió
La gestió és un element transversal a l’associació i el bon funcionament d’aquesta en depèn
en gran mesura. Una associació ha de tenir un pla de gestió integral que contempli
l’organització interna, la gestió econòmica i fiscal, la gestió documental, la gestió del
personal remunerat, la diversificació de fonts de finançament, la legislació i les normatives i
la comunicació.
Per tant, una associació ideal és aquella que sap cap a on va, per què fa les activitats, que
té una base social activa i porta la gestió de l’entitat al dia.
Per tal de que les associacions puguin treballar en la millora d’aquests aspectes, des de
Torre Jussana s’estan oferint serveis orientats a aquests paràmetres a partir de cursos,
tallers, assessoraments i processos d’acompanyament.
Actualment s’està en un procés de definició i consolidació d’aquest model on es considera
necessària la participació de les entitats que formen part del CAB i que tenen trajectòria
en la formació. Per tant, es creu necessari que les entitats validin i treballin de forma
conjunta amb Torre Jussana sobre les bases i el marc d’un pla formatiu integral per a totes
Pàgina 15 de 19
les associacions de la ciutat de Barcelona aprofitant els recursos que ofereix
l’Administració i ampliar-los amb els serveis de les pròpies entitats.
4. Punt de partida
Algunes de les següents reflexions i les que es vagin originant a partir del coneixement de
la pròpia realitat i de les experiències pràctiques que es presentaran, són les següents:
•
Actualment existeix un marc institucional on queda palesa la necessitat de
desenvolupar plans i programes formatius en el sector associatiu. Aquest fet
justifica la necessitat de treballar en definir un pla conjunt que respongui a les
necessitats formatives en el sector
•
La majoria de les entitats del CAB realitzen accions de formació, però no totes
disposen d’un pla de formació integral que sigui estratègic. Caldria reflexionar
sobre les raons per les que les entitats no disposen d’aquests plans:
•
La definició d’un pla de formació conjunt per les associacions pot tenir uns
beneficis i pot ser una oportunitat per les entitats del CAB, tant per cobrir les
seves necessitats formatives i enfortir a la seva base social com per donar més
valors a les seves activitats formatives.
Pàgina 16 de 19
ANNEX: Mesures i accions de formació en els Plans institucionals
El 2n Congrés d’associacions de Barcelona
En el marc del 2n Congrés d’associacions de Barcelona van sorgir les “Línies i mesures de
millora i suport a l’associacionisme de Barcelona” aprovat el 30 d’abril de 2011 que van
encaminades a transformar les entitats, amb compromisos de l’administració però també
del propi teixit associatiu.
En l’Eix de Reconeixement es formula la proposta que cal “Potenciar l’associacionisme
amb una base social més àmplia amb l’objectiu d’implementar models organitzatius
democràtics i oberts a les persones”. Concretament la proposta diu que cal una “Definició
d’un pla de formació per a les persones més implicades, juntes directives, persones
voluntàries, persones associades i equips tècnics.
El model del pla de formació per a federacions veu la llum amb la voluntat de donar
resposta a les necessitats ideològiques i estratègiques de les entitats i de l’acompanyament
de la base social.
Pla Nacional d’associacionisme i Voluntariat (PNAV)
En el PNAV aprovat al 2008 i on s’identifiquen les necessitats de l’associacionisme i el
voluntariat de Catalunya apareix una línia enfocada a les persones voluntàries i a la seva
formació:
• Facilitar l'elaboració del Pla de Formació del Voluntariat intern de l'entitat, que
incorpori l'acollida, acompanyament i motivació dl voluntariat al llarg del seu
itinerari com a part de la seva formació permanent, mitjançant, entre d'altres, l'est
• Crear i difondre recursos i eines de formació interna del voluntariat com:
l'elaboració de materials didàctics, l'establiment d'una oferta de formació en la línia
bàsica i especialitzada o la creació d'una comunitat virtual de formació del voluntari
• Detectar les necessitats formatives de les persones coordinadores de voluntariat,
per tal d'elaborar una nova oferta formativa que doni més profunditat a l'oferta
existent, incloent-la en el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya
• Millorar i actualitzar el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya (cursos,
mòduls, realitzacions professionals, etc.) i fer-la accessible a tot el territori, tot
garantint l'existència d'una oferta formativa bàsica d'iniciació al voluntariat,
• Afavorir i crear una formació en iniciació al voluntariat adreçada al personal
remunerat
Pàgina 17 de 19
Pla director de Participació i Associacionisme (Ajuntament
Barcelona)
L1.9. Educar per a la participació ciutadana. Dur a terme accions de formació adreçades a
la ciutadania per fomentar una cultura del compromís, la solidaritat i la participació
ciutadana, i per oferir coneixements i eines metodològiques que facilitin una col—laboració
activa i de qualitat dels ciutadans i ciutadanes que assisteixen als diferents espais i
processos participatius. La formació ha d'incidir de manera destacada en:
• El model participatiu de la ciutat i els seus valors culturals.
• L'explicació de la diversitat de formes i canals existents per participar en la
construcció de Barcelona.
• Els requisits necessaris per al bon funcionament de qualsevol òrgan o procés de
participació: l'explicació de les regles del joc, el valor de la transparència, l'abast de
la participació (quan i com comença un procés, què se'n farà, de les aportacions
recollides, quin seguiment es durà a terme, etc.) i altres criteris bàsics de la
participació.
Aquesta formació ha d'anar adreçada als col—lectius següents:
• Persones adscrites al Registre Ciutadà.
• Persones -inscrites o no al Registre Ciutadà- que participin en algun òrgan,
mecanisme o procès participatiu.
• Tots els ciutadans i ciutadanes, en general, interessats en la participació ciutadana.
• Persones amb discapacitat intel—lectitual, facilitant continguts i metodologia adaptats
a les seves necessitats.
• Infants i joves dels centres escolars.
Pla de suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya
Línia Actuació 1. Promoure la formació de les persones de les entitats
Mesura 1. Elaborar un programa de formació: oferir una oferta formativa general i
especialitzada mitjançant el disseny d’un programa de formació, adreçat principalment a les
persones que gestionen les entitats i el voluntariat. Es farà de forma coordinada amb els
altres agents de formació del TSAcat (especialment les entitats de segon nivell) i el tercer
sector en general (especialment Xarxanet.org i les escoles de formació acreditades pel
Departament de Benestar Social i Família)
Elaborar un estudi de les necessitats i oportunitats de formació del TSAcat.
Pàgina 18 de 19
Acordar i posar en marxa amb els diferents agents de formació un programa de formació
exhaustiva i accessible.
Establir un conveni amb ESADE per oferir beques a persones de diferents entitats en el
programa de direcció i gestió d’ONG (ESADE- La Caixa).
Facilitar la participació en programes formatius, congressos o jornades de prestigi.
5è Congrés d’Ateneus de Catalunya 2008-2009
I La formació és un actiu per a les persones, ja que les permet ser molt més eficaces en
la seva tasca, especialment en el camp de la gestió. Així, es valora positivament la formació
que actualment s’organitza des de la Federació d’Ateneus.
II Cal complementar la formació mitjançant l’edició de publicacions on es donin
referències sobre els diferents temes que es tracten en aquestes formacions o sobre altres
aspectes d’interès.
III Aquesta formació s’ha de generalitzar per tal que es creï entre els responsables dels
ateneus la necessitat de formació, per tal de millorar la gestió.
IV Per tal d’optimitzar la gestió de les entitats i en qualsevol cas donar possibilitats a
incorporar noves formes d’organització, s’opta per vincular-se amb els centres
universitaris per tal que s’obri aquesta gestió a persones externes a l’entitat que
necessitin un lloc de referència on desenvolupar el seu procés de formació en gestió
cultural
des
d’una
perspectiva
pràctica.
V
Són formacions indispensables les de caràcter comptable i jurídic.
VI
Cal impulsar la professionalització de les entitats adequadament a les seves
necessitats. En cas que aquesta opció no sigui factible, cal garantir que els responsables
dels òrgans directius disposin de coneixements suficients en les qüestions que els
correspon abordar o comptin amb els col•laboradors necessaris per a garantir el
correcte funcionament de les entitats.
Pàgina 19 de 19