Maria_llena_eres_de_gracia.pdf

FITXA TÈCNICA
Direcció: Joshua Marston
Guió: Joshua Marston
Producció: Golem, Fine Line Factures, HBO Films,
Cameo
Duración: 97 minutos
Països: Estats Units i Colombia
Any de producció: 2004
Repartiment: Catalina Sandino (María), Virginia Ariza
(Juana), Yenny Paola Vega (Blanca), Charles Albert
Patiño (Felipe), John Alex Toro (Franklin), Wilson
Guerrero (Juan), Johanna Andrea Mora (Diana),
Evangelina Morales (Rosita), Jaime Osorio (Javier),
Guilied López (Lucy).
Sinopsis: María es una jove colombiana de 17 anys que viu amb la seva mare, la
seva germana i el fill d’aquesta en una casa molt petita situada en un poble allunyat de
la capital. Treballa en una fàbrica de roses, traient les punxes i preparant els rams amb
unes condicions laborables molt dures. Ofegada per la pressió familiar, laboral i per la
vida quotidiana del seu poble, María decideix provar fortuna a Bogotà. Allà acabarà
integrant-se en el perillós i despietat negoci del narcotràfic internacional, contractada
com a “mula” per portar droga dins el seu estomac cap als Estats Units. Un cop allà les
coses es compliquen i una de les seves amigues mor al desfer-se d’una “pepita” de
droga que porta dins l’estómac. María fuig i ha d’afrontar la difícil decisió sobre què fer
amb la seva vida i amb la del nadó que espera.
FITXA DIDÀCTICA
1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS PEDAGÓGICS





Analitzar les raons que porten a una jove a arriscar la seva vida, introduint-se
en el tràfic de drogues, amb l’objectiu de millorar la seva sort.
Conèixer com funciona un tipus de tràfic de drogues que utilitza a les persones
com vehicle per al seu transport.
Treballar les conseqüències del consum de drogues a nivell internacional.
Conseqüències del Nord i conseqüències del Sur.
Conèixer millor les relacions Nord-Sud respecte el negoci de les drogues.
Valorar els principis morals que mouen a cada personatge de la pel·lícula
(treballar les actituds de cada actor i actriu).
2. CLAUS DE TREBALL PER ALS I LES CAPS
María llena eres de gracia ens apropa a la situació d’empobriment i manca de
perspectives de millora econòmica de nombrosos joves en els països del sud. En
aquest cas, en un poblet de Colòmbia on l’activitat econòmica està centrada en la
producció de les flores per a l’exportació. La demanda de drogues en occident i la
produció d’aquetes en països del Sur fan que el món del narcotràfic segueixi existint.
Aquest mou joves a creure que a través d’aquest negoci faran més diners i per tant
més possibilitats de millorar les seves condicions de vida.
María, la protagonista del film, és una jove amb inquietud, a la que li és difícil acceptar
un destí predeterminat com el de la seva germana o com altres moltes joves de països
del Sur. En aquest cas és el treballar de sol a sol a la fàbrica del poble, pràcticament la
única font d’ocupació. Per altra banda, María es veu estancada amb la seva relació de
parella, un jove amb el qual no acaba d’estar enamorada, on el següent pas serà
casar-se amb ell, tenir un fill i acabar sent mare soltera.
Les condicions laborals en la plantació de roses a les que es veu sotmesa María
resulten especialment abusives. Es tracta d’una empresa que produeix flors i les
empaca per a l’exportació. En les primeres escenes de la pel·lícula veiem reflexada
aquestes condicions d’explicació, humiliació y abús a les que es veuen sotmeses les
treballadores de la fàbrica (el treball es basa en paràmetres fordistes, la direcció de la
feina depèn completament de l’actitud de l’encarregat, el control de temps, condicions
pèssimes de salut, etc).
La plantació de flors és un exemple paradigmàtic del que ha estat una de les activitats
econòmiques predominants en els països del sud: els monocultius per a l’exportació i
les empreses maquinadores. Aquest tipus d’especialització productiva i la inexistència
d’altres fonts de feina, permeten que l’empresa ofereixi unes condicions laborals
precàries, perquè no hi ha res millor a nivell de guany econòmic al voltant del poble.
El segon gran tema que la pel·lícula tracta es el negoci de les drogues i el que aquest
implica. Una manera de transportar la droga és a través de les “mules”. Aquetes són
persones que transporten dins del seu cos la droga per poder transportar-la d’un lloc a
un altre per passar els controls internacionals fronterers i policials. És un negoci
existent on hi ha demanda i per tant hi ha oferta. Aquest és un motiu pel qual molts
joves de determinats països, la majoria del sud, decideixen posar la seva vida en perill
la seva vida tan com en temes de salut com de legalitat. Es tracta d’una activitat
especialment perillosa on les responsabilitats de tots els agents implicats en el negoci
no recauen de la mateixa manera. El productor de droga, les autoritats corresponents
que controlen el terreny del país on es produeix la droga, els intermediaris, els i les
“mules”, el receptor de la droga, el consumidor final, etc són responsables d’aquest
negoci però no tots reben les mateixes conseqüències.
3. ELEMENTS DE DEBAT






Quines són les condicions de treball de María que fan que deixi la feina? Creus
que hi ha llocs de feina semblants a Catalunya?
Per què podem pensar que María és una inconformista? I vosaltres, ho sou?
Per què María decideix arriscar-se a treballar com a “mula”? Has sentit parlar
d’aquest tema? Creieu que a Catalunya hi ha situacions semblants o similars?
Per què creus que els policies aturen a la María en la duana? Has vist alguna
situació semblant? Al carrer? A l’aeroport? O en altres llocs?
Quins creieu què són els contextos socials, econòmics, polítics que fan que
països del Sud produeixin droga i la trafiquin per exportar-la a països
occidentals?
Com podeu col·laborar o quines accions/actituds podeu fer en el vostre dia a
dia,al cau, etc per a que aqueta situació i el tràfic de drogues no es fomenti
més?