Comunicaci ambiental en temps de xarxes: reflexions i pistes per a un escenari ple d oportunitats

COMUNICACIÓ AMBIENTAL
EN TEMPS DE XARXES
* ORIOL LLADÓ, PERIODISTA
PONÈNCIA INAUGURAL > GIRONA - 24.2.2012
II CONGRÉS DE COMUNICACIÓ AMBIENTAL
@oriollllado
facebook.com/oriolllado
flickr.com/oriol_llado
youtube.com/deviatge
blocs.mesvilaweb.cat/albumderetalls
oriolllado.timeout.cat/bloc
LA VIDA AMB PRESSES?
“America ha transformat el periodisme del que era, l'expressió periòdica del
pensament, el registre de les preguntes i respostes de la vida contemporània, en
alguna cosa que recull, condensa i assimila les trivialitats de l'existència humana,
[...] l'enorme pressa amb la que ens prenem tot, ajudada pel fort desig del
periodista de no anar ni un dia per darrere de la seva competència, fa que jutgem
sense pensar.Fa que no tinguem temps per aprofundir, ni en general desig de ferho.” WJ Stillman, periodista,
LA VIDA AMB PRESSES?
“America ha transformat el periodisme del que era, l'expressió periòdica del
pensament, el registre de les preguntes i respostes de la vida contemporània, en
alguna cosa que recull, condensa i assimila les trivialitats de l'existència humana,
[...] l'enorme pressa amb la que ens prenem tot, ajudada pel fort desig del
periodista de no anar ni un dia per darrere de la seva competència, fa que jutgem
sense pensar.Fa que no tinguem temps per aprofundir, ni en general desig de ferho.” WJ Stillman, periodista.
SOBRE LA INFLUÈNCIA DEL
TELÈGRAF EN LA SEVA
PROFESSIÓ L’ANY 1891
FONT: MICROSIERVOS.
CADA MOMENT HISTÒRIC TÉ EL SEU TELÈGRAF?
QUINES OPORTUNITATS ESTEM DEIXANT PASSAR AVUI?
FRAGMENT PORTADA REVISTA TIME
GENER 2007
PORTADA REVISTA TIME
JUNY 2009
PORTADA D’EL PAÍS SEMANAL
MARÇ 2011
UN NOU PARADIGMA.
COMUNICAR EN TEMPS DE XARXES.
i quins reptes tenim en
la comunicació ambiental?
NARRACIÓ EN PRESENT: CANVIS EN L’ECONOMIA
‣ Transformació/desafiament als models de negoci habituals en
Revista Wired. 2008
un marc globalitzat: reinvenció de serveis, aparició de nous
actors (iTunes, Amazon), canvis de format físic, evolució dels
consums.
‣ Emergència del petit i l’especialitzat. Efecte ‘long tail’,
impressió a mida, customització.
‣ Aparició d’un consumidor més exigent (prosumer) i que
compara, puntua i es fa valer (perks/cupons/i que té un poder
major a l’hora de promoure campanyes).
‣ Oportunitats per al comerç de proximitat i/o especialitzat i/o
alternatiu.
‣ El debat sobre la gratuïtat / copyleft / creative commons porta a
més facilitats per compartir coneixement i eines.
NARRACIÓ EN PRESENT: CANVIS EN LA POLÍTICA
‣ L’emergència de nous temes porta a una major visualització de
les causes invisibles.
‣ Les noves formes de comunicació fan un sotrac a la vella manera
de fer política... entre els partits, però també en associacions. El
naixement o la reinvenció de nous moviments socials. De
l’associació a la plataforma. Les (anomenades) twitterrevolucions.
‣ La nova participació ciutadana desborda models i esdevé un
Portada revista Time - desembre 2011
corrent continu i necessàriament difús (líquid?). Com interpretarlo. Les dificultats alhora de jutjar un moviment com el #15m.
‣ La filosofia de l’open data (alliberament de dades per part dels
governs) porta a noves formes de control, però també de
visualització de dades (potencial pedagògic i de governança més
eficient).
NARRACIÓ EN PRESENT: CANVIS EN LA CULTURA
‣ La intimitat i la seguretat (noves preocupacions / canvi en
la manera de relacionar-nos-hi)
‣ Multipresència: ubiqüitat (una nova manera de ser més
complexa, la perspectiva virtual)
‣ L'augment de les mirades (prosumer, ciutadà més crític,
aflorament de les altres històries, crítica als mitjans)
‣ L'usuari és valor (prescripció, control, diversitat, continguts
+ visites)
Chris Ware - The New Yorker
‣ Noves maneres de crear: democratització de l’art?
‣ Noves maneres de treballar: coworking, teletreball, la nova
competitivitat.
i quins reptes tenim en
la comunicació ambiental?
‣
La major diversitat del menú informatiu i dels suports d’accés a la informació és una
oportunitat per la informació ambiental.
‣
La capacitat de les xarxes socials de connectar persones i transmetre informació esdevé un
instrument estimulador de primer ordre.
‣
La millor gestió de dades, les noves formes de visualització o la geolocalització ens obliguen a
reconsiderar la forma com expliquem les coses.
i quins reptes tenim en
la comunicació ambiental?
La major diversitat del menú informatiu i dels suports d’accés a la informació és una oportunitat
per la informació ambiental. Procés d’aflorament (insuficient).
Ens cal:
‣ Revisar el nostre pla de comunicació per a incorporar-hi les noves eines disponibles d’acord
amb les nostres possibilitats i el nostre target. Del “tens web” al “tens app”.
‣ Repensar el nostre missatge per adaptar-lo als nous formats: més enllà de la nota de premsa.
Noves eines: infografia, widget, wiki.
‣ Reciclar-nos professionalment: les persones que abans “portaven premsa” esdevenen àrbitres
de les noves necessitats informatives i de comunicació en una organització. La seva tasca es fa
més complexa i guanya valor estratègic.
i quins reptes tenim en
la comunicació ambiental?
‣
La capacitat de les xarxes socials de connectar persones i transmetre informació esdevé un
instrument estimulador de primer ordre. Com gestionar la nostra proposta en un univers
saturat?
Ens cal:
‣ Quins són els valors de la nostra ‘història’ per sobreviure en un context d’allau d’informació?
Som únics? Som necessaris? Podem fer xarxa?
‣ En el procés de definició del nostre ‘atractiu’ en l’ecosistema informatiu, cada vegada més
competitiu, és imprescindible trobar un to adeqüat. El “què” és necessari, però és el “com” el
que ens assegura l’èxit.
‣ Ser a internet, no només estar. Definir una bona estratègia de social media: trobar l’equilibri,
interaccionar, ser seriós i constant. Saber canviar.
i quins reptes tenim en
la comunicació ambiental?
La millor gestió de dades, les noves formes de visualització o la geolocalització ens obliguen a
reconsiderar la forma com expliquem les coses. Com saltem de l’enciclopèdia a la pantalla del
mòbil (i no morim en l’intent)?
Ens cal:
‣ Reciclatge professional.
‣ Revisió de les prioritats de comunicació.
‣ Preexistència d’un tramat administratiu i tecnològic favorable.
COMUNICAR EN TEMPS DE XARXES • Té a veure amb l’extensió d’un missatge (= valors i missió) allò pel que treballem
• Té a veure amb el posicionament (= marca i identitat) com som coneguts
• Té a veure amb la prestació d’un servei (= informació) què fem
La comunicació és clau en els tres aspectes.
Santi Sallés per al Magazine
de la Vanguardia. 2011.
COMUNICAR AVUI TÉ A VEURE AMB:
‣ Les notícies que publiques, però també amb els enllaços que guardes i socialitzes.
‣ El disseny gràfic de la teva capçalera, però també amb la teva habilitat de mutar i ser
accessible en diferents plataformes.
‣ El que dius, però també com escoltes... i com respons!
‣ La rapidesa i la capacitat d’avançar-se.
‣ L’habilitat en combinar la utilitat del teu servei
amb un to proper i còmplice.
Santi Sallés per al Magazine
de la Vanguardia. 2011.
SOBREVIURE EN LA TRANSICIÓ
• Hem de generar continguts: notícies pròpies, tenir cura de l’endemà de l’acte, redifondre
continguts externs, generar sinèrgies, etc.
• Hem de generar conversa: ser empàtics, respondre, proposar, canviar a partir de
suggerències. Saber interpretar allò que passa amb la nostra presència a internet
(analítiques, ceo...)
• Hem de ser útils: els nous serveis (aplicacions, itineraris, guies, serveis de filtratge).
Hem d’estar allà, 24/7/365
al servei de la nostra missió
CONSELLS A L’HORA DE PENSAR UN PRODUCTE COMUNICATIU
➡ Ha de tenir capacitat per incorporar la
col·laboració ciutadana i el coneixement creuat.
➡ Ha de ser accessible des de diferents
dispositius i en diferents condicions.
➡ Ha de tenir una bona convivència amb els
sistemes preexistents.
➡ Ha de ser ràpid i àgil.
➡ Ha d’afavorir la conversa i contrast.
➡ Ha de tenir un model de negoci ajustat.
➡ Ha de ser interessant, ha de ser útil, ha de
ser singular.
Iphone amb skin dissenyada
per Threadless.
no oblidem...
la fractura digital al primer món
les barreres nord/sud
l’excés d’informació: canvis cognitius?
la petjada ecològica
Information is beautiful awards
TENDÈNCIES 2012
L'internet de les coses s'apropa. La nevera ens dirà quan s'acaba la llet i el 'frictionless sharing'
oferirà informació nostra sense haver de fer 'res'.
El reporterisme de dades canviarà mitjans (i alguna cosa més). Un bon moment per als
agregadors intel·ligents (flipboard, Pulse).
Els aparells més barats (per servir els llaminers nous mercats a les economies emergents)
conviuran amb una posada al dia dels aparells de sobretaula (tecnologies touch?) i mòbils (la
moda del control de veu).
Les experiències de pagament a través de l'smartphone seran més habituals. Nou estàndard
NFC Near Field Communication.
El crowdfunding continuarà guanyant enters en un context de crisi.
Es concretaran assajos ja més afinats de consum cultural després de megaupload. Nous models
de subscripció: d'Spotify a Netflix. Televisions connectades a internet i l'auge de les 'second
screen experiencies'.
Les app sobre medicina i salut.
Font: Nesta.org.uk/ Pepecerezo.com / Mashable
ALGUNS EXEMPLES
+ INFORMACIÓ A... delicious.com/oriolllado/notis-medi+web2.0
ens veiem a twitter.com/oriolllado!
gràcies