Díptic de la campanya

COM? Votant a les eleccions al Parlament de Catalunya.
QUAN? El 28 de novembre de 2010.
Per què? Perquè som set milions de catalans i, naturalment, no
podem anar tots al Parlament per a decidir com volem que es facin les
coses. És per això que tots els majors d’edat poden votar a les eleccions,
que tenen lloc cada quatre anys, per escollir les persones que volen que
els representin al Parlament. Les eleccions són democràtiques i representatives, cosa que comporta que el vot sigui lliure, universal, directe,
igual i secret.
Perquè el Parlament és la institució que representa el poble de Catalunya,
la qual cosa el situa en una posició central en el sistema institucional de
l’autogovern del país.
Perquè, a través dels seus 135 diputats, el Parlament de Catalunya és la
institució que representa tots els ciutadans de Catalunya i té una importància decisiva a l’hora de regular la vida quotidiana de la societat catalana en general.
En definitiva, perquè siguis partícip actiu de la realitat política del país,
perquè siguis actor protagonista i responsable del futur de la nostra societat.
El Consell Nacional
de la Joventut
de Catalunya (CNJC)
És la plataforma no governamental que aplega a 96 entitats
juvenils d’àmbit nacional i consells locals de joventut. El
CNJC és una entitat de dret públic de base associativa amb
personalitat jurídica pròpia. Fundat el 1979, el CNJC promou
els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. Més de 175.000 joves catalans estan associats
i participen en les entitats membres del Consell, ja siguin
associacions educatives (esplais i agrupaments escoltes),
sindicals d’estudiants i treballadors, culturals i d’intercanvis,
polítiques, socials especialitzades, o consells locals de joventut. El CNJC té com a objectius el foment de la participació,
la coordinació de l’associacionisme juvenil i la interlocució
amb les administracions públiques en matèria de joventut. El
Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) és membre de ple dret del Fòrum Europeu de la Joventut (European
Youth Forum) des de l’any 1985.
Vivim una crisi econòmica amb dimensions socials, ambientals i ètiques, i
els i les joves som dels més afectats. Hem passat de viure en precari a viure
fregant l’exclusió social, i per fer front a aquesta situació cal que es facin els
canvis estructurals necessaris i que es prioritzin les polítiques de joventut.
Aquestes han de tenir una perspectiva global, integral i transversal, que interrelacioni els diferents àmbits de la vida de la gent jove (feina, salut, habitatge, formació, participació) i li permeti ser protagonista dels seus projectes de vida i incidir en el seu entorn. Integrar la Secretaria de Joventut a la
conselleria de Presidència de la Generalitat, àrea transversal per definició,
seria un bon punt d’inici.
La propera legislatura serà cabdal en matèria de joventut, ja que s’haurà
de desplegar la Llei de Polítiques de Joventut, el Pla Nacional de Joventut
2010-2020 i el nou Estatut d’Autonomia, que a l’article 40.4 recull l’obligació
dels poders públics d’afavorir l’emancipació dels i de les joves.
Ara que vénen eleccions, presentem les prioritats de les entitats membres
del CNJC.
ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010. PROPOSTES DEL JOVENT ASSOCIAT
1. Acord Nacional per
l’Espai Públic
3. Una administració més
eficient i transparent
· Facilitar a les entitats juvenils la realització
d’activitats a l’espai públic.
· Fomentar el treball conjunt i coordinat entre
les persones joves i la resta d’agents d’un
municipi per tal de superar la desconfiança.
· Cercar fórmules d’oci que no expulsin els
joves dels nuclis urbans i que a la vegada
siguin compatibles amb els interessos de la
resta de veïns del municipi.
· Fomentar el transport públic nocturn.
· L’ Administració ha de ser corresponsable i
coherent amb el seu discurs i no fomentar
la precarització del treball subcontractant
la gestió pública.
· Impulsar una cooperació transformadora,
posant èmfasi en la responsabilitat dels
països enriquits en la creació de desigualtats i injustícies socials.
· Vetllar pel compliment dels compromisos
de sostenibilitat ambiental adoptats internacionalment en el Pla d’Ordenació Territorial de Catalunya.
· Impulsar el consum responsable, fomentant l’educació en la sostenibilitat i promoure iniciatives de comerç just per fomentar el consum de productes locals.
· Impulsar els organismes ja existents, com
l’Oficina Antifrau i els Síndics, per tal de millorar l’eficiència i la transparència de les
administracions.
2. Dret a vot als 16 anys
· Estudiar la possibilitat d’introduir paulatinament el dret a vot als 16 anys, vinculat a
la majoria d’edat, plantejant primer aquesta
mesura a les eleccions municipals. Demanem al Govern i al Parlament de Catalunya
que impulsin el debat en aquesta direcció.
· Educar en la participació a les escoles i instituts, reforçant i promovent els mecanismes de participació ja existents i treballant
en aquesta línia de manera transversal a
totes les àrees i nivells.
4. Foment de l’associacionisme i la
participació juvenil
· Crear una xarxa nacional d’equipaments ju-
venils, que integri tots els espais municipals
adreçats a la gent jove, sobre uns criteris i
orientacions comunes atenent sempre les
peculiaritats i necessitats del territori.
· Reemprendre la tasca del govern respecte
l’Associacionisme Educatiu, comptant amb
la participació de les associacions educatives juvenils de Catalunya i a partir de la
resolució aprovada a la XXVII AGO del CNJC
2005 “Per a unes polítiques públiques de
foment i reconeixement de les organitzacions d’associacionisme educatiu”.
· Crear una nova línia de finançament per
als Consells Locals de Joventut i xarxes
d’entitats juvenils, i totes les entitats juvenils en general, cercant noves fórmules al
marge de les subvencions ordinàries.
5. Dret a vot de les
persones migrades
· Garantir que el col·lectiu de persones migrades pugui assolir el màxim dret de ciutadania: el dret a vot. Establir un període no
superior a dos anys per tal que les persones d’origen immigrant que tinguin permís
de residència puguin votar i/o presentar-se
a les eleccions municipals i del Parlament
de Catalunya.
· Fomentar la participació i implicació de les
persones immigrades en la vida pública,
social, cultural i associativa del país.
6. L’educació, un factor bàsic
· Treballar sobre la definició de beca del DIEC
i entendre que els crèdits bancaris no són
beques, com no ho són tampoc els convenis de col·laboració amb les universitats en
tant que contractes laborals.
· Incrementar el pressupost per a beques,
segons les tipologies següents: matrícula,
salari, menjador, transport i materials.
· Impulsar la col·laboració entre les associacions educatives juvenils i les escoles
per fomentar una educació integral i que
les associacions juvenils puguin disposar
dels equipaments escolars en horaris no
lectius.
· Ampliar la incidència dels programes comunitaris com Erasmus, Leonardo i Programa Juvenil en Acció i dotar-los de més
recursos perquè arribin al conjunt de les
persones joves. Ampliar també aquest ti-
pus de programes d’intercanvi a altres estudis com la Formació Professional.
· Garantir la qualitat de l’educació a través
de la participació dels estudiants i apostar
pel funcionament democràtic dels òrgans
de govern de les universitats.
· Fomentar l’educació integral de la salut afectiva, sexual i reproductiva, tant a nivell formal
com informal (informació i sensibilització).
· Augmentar els recursos per a la implementació de l’EEES i possibilitar la compaginació d’estudis i feina.
· Adaptar el contingut de la Llei d’Educació
de Catalunya (LEC) al Pacte per l’Educació
de Catalunya.
7. Un mercat de treball
amb garanties
· Regular el buit legal de les beques de formació per garantir els drets laborals de les
persones beneficiàries.
· Fer que les universitats limitin les beques
de col·laboració a feines formatives i evitar
aquells convenis no formatius que amaguen
una feina en precari. Fer contractes estables
a personal laboral per cobrir aquestes places.
· Estudiar la possibilitat de remunerar els
convenis de col·laboració entre empreses i
universitats.
· Fomentar els mecanismes de control per
tal d’acabar amb el frau en la contractació.
· Finalitzar l’actual dualitat de models contractuals, apostant per l’establiment de
contractes fixes.
· Complir l’Acord de Mesures per l’Ocupació
Juvenil (AMOJ), independentment del govern que hi hagi a la Generalitat.
8. Polítiques per combatre
la precarietat
·A
ugmentar el Salari Mínim Interprofessional fins als 1.200 euros per tal de garantir la
capacitat adquisitiva de les persones joves.
·F
er que el Servei d’Ocupació de Catalunya
sigui el referent real per trobar feina. Incrementar els recursos per garantir un servei
de qualitat i útil amb les eines i els recursos
adequats per fer front a la situació actual.
· Implementar la renda garantida de la ciutadania recollida a l’Estatut de Catalunya.
· Regular les empreses de serveis integrals,
que en l’actualitat, al fugir de l’aplicació
dels convenis col·lectius, són les principals
responsables de la precarietat juvenil.
· Fomentar la reutilització de pisos ja existents abans de crear noves construccions.
9. Dret a un habitatge digne
10. Aposta i democratització
de les TIC
· Contemplar més iniciatives d’accés a
l’habitatge com les cooperatives de cessió
d’ús o la masoveria urbana.
· Fomentar una política d’habitatge públic
de promoció directa des de la Generalitat,
destinada a les persones joves i prioritzant
aquelles que tenen rendes més baixes. Incrementar la quota de protecció en totes les
promocions d’habitatge.
· Protegir els habitatges públics a 90 anys per
tal d’evitar la seva entrada al mercat lliure.
· Fomentar l’habitatge de lloguer a un preu
social, destinant un 70% dels habitatges
de nova construcció de protecció oficial a
aquesta modalitat.
· Garantir que cada 5 anys es revisin les condicions econòmiques dels llogaters i, si passats els 5 anys aquests ja no reuneixen les
condicions per accedir al pis de lloguer a preu
social, donar un temps perquè s’incorporin
al mercat lliure, alhora que es passa el pis a
persones que reuneixen els criteris estipulats.
· Permetre l’accés gratuït a Internet a tots
els espais i equipaments públics del país.
· Permetre l’accés universal a Internet a la
franja d’edat de 16-25 anys.
· Fomentar l’ús del programari lliure.
·P
ermetre l’accés a l’Administració via
Internet, així com facilitar els tràmits
que es fan a través de la xarxa. Cal que
l’Administració i els joves parlin el mateix
llenguatge.
11. Aposta pel transport públic
i la mobilitat sostenible
·M
illorar el sistema tarifari adreçat als i les
joves.
·A
mpliar l’horari de transport públic nocturn.
·D
escentralitzar el transport públic en favor
d’un major equilibri territorial.