estudi i directori del sector econòmic del medi ambient a Catalunya 2006

estudi i directori del sector
econòmic del medi ambient
a Catalunya 2006
(
fundació fòrum ambiental
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
3
PRESENTACIÓ DEL CONSELLER
Em plau presentar la cinquena edició de l’Estudi del Sector Econòmic del Medi Ambient, amb la
doble satisfacció de poder comprovar que aquest sector econòmic s’ha consolidat al nostre país i
de poder presentar un document que, des de ja fa gairebè deu anys, la Fundació Fòrum Ambiental
ha anat actualitzant, completant i millorant.
Els indicadors que ens ofereix l’estudi d’enguany mostren que ens trobem davant d’un sector
madur, que ja no creix a la mateixa velocitat que fa uns anys, en el que el pes de la tecnologia ha
anat incrementant-se afavorint la creació de llocs de treball amb més valor afegit i en el que se’ns
mostra les expectatives renovades de les empreses per a obrir noves línies d’activitat. Però cal,
igualment, assenyalar la necessitat d’impulsar les exportaccions en aquest sector econòmic, element que ha de ser clau per al seu futur creixement.
En aquesta edició, l’estudi ens ofereix una visió molt més ampla al comparar el sector del medi
ambient amb el conjunt de l’economia catalana i és, en aquest context, que podem afirmar que
segueix essent un sector punter pel que fa al seu creixement i un sector sòlid si observem el seu
pés relatiu tant a la facturació de les empreses com al nombre de professionals contractats al sector. Tot hi així, l’important impacte de la compra pública de serveis ambiental segueix actuant com
a principal promotor de les empreses del sector i, possiblement, ho seguirà essent durant els propers anys en els que està previst realitzar importants inversions a les diferents activitats que són
objecte de treball de les empreses del sector del medi ambient.
Vull acabar, aquesta breu presentació, encoratjant a les gairebè mil tres-centes empreses dedicades al medi ambient a Catalunya a seguir innovant i donant servei com ho han fet en aquests
darrers anys i a la Fundació Fòrum Ambiental a continuar la seva tasca de recerca, informació i
suport, amb el convenciment de que és necessària una societat civil forta, amb iniciativa i amb
valors compartits per a construir un país cada cop més sostenible.
Francesc Baltasar
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
5
PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA FFA
Estudi del sector del Medi Ambient a Catalunya 2006
Des de la Fundació Fòrum Ambiental estem convençuts que, per a aconseguir una societat més
sostenible que l’actual, cal generar nous coneixements i que, per a assolir-los, es fa imprescindible
comptar amb bones fonts d’informació. Aquest convenciment ens ha impulsat a realitzar l’Estudi
del sector econòmic del medi ambient des de l’any 1.997 i que presentem en aquest document en
la seva cinquena edició.
Per a realitzar el present estudi, hem considerat addient fer una revisió en profunditat de l’enquesta a
les empreses, per molt que mantenint els criteris essencials que ens permeten la comparabilitat en
sèries llargues, sèries que ens faciliten la construcció de tendències amb un grau de fiabilitat suficientment elevat.
En aquesta edició de l’estudi hem volgut incorporar dues novetats, per un costat la intervenció de
destacats experts que ens han ajudat a interpretar els resultats quantitatius de l’enquesta, d’altra
banda, hem incorporat un apartat en el que s’analitza el pés específic del sector ambiental dins de
l’economia catalana, al mateix temps que s’analitzen les expectatives de futur que es preveuen per
al sector.
Però més enllà de les dades, aquest estudi ha ajudat a definir què és el sector del medi ambient,
sector que, en les seves intervencions té una enorme incidència transversal en totes les activitats
humanes. Aquesta definició del sector ha permès concentrar els esforços de les empreses que hi
operen i ha facilitat la construcció d’un nou coneixement vinculat als efectes que tracten, coneixement que ha ajudat a consolidar un model coherent d’actuacions empresarials dedicades a un
àmbit tant sensible per a la nostra societat com és el medi ambient. Malgrat tot, creiem que és el
moment oportú de desenvolupar una definició comuna i un estudi a tot l’Estat espanyol.
Finalment, voldria agraïr a tots els professionals, empreses i institucions que han fet possible
aquesta nova edició de l’estudi i , molt especialment, al Departament de Medi Ambient i Habitatge
de la Generalitat de Catalunya, i a la Caixa de Catalunya pel seu suport, així com a tots els experts
que ens han ajudat a compendre millor aquest sector econòmic.
Des de la Fundació Fòrum Ambiental, renovem el compromís de seguir editant estudis similars en
el futur, amb el convenciment de que aquesta tasca és útil, no tant sols per a les empreses del sector, sinó també per a tota la societat catalana.
Ramon Roca
President de la Fundació Fòrum Ambiental
ESTUDI I DIRECTORI DEL SECTOR ECONÒMIC
DEL MEDI AMBIENT A CATALUNYA 2006
Els drets d’aquest document són de la Fundació Fòrum Ambiental
Es dóna permís per reproduir total o parcialment el document
sempre i quan es citi el seu origen.
L’estudi i el directori han estat realitzats per
l’equip tècnic de la Fundació Fòrum Ambiental
Fundació Fòrum Ambiental
Barcelona, Novembre 2006
Fundació Fòrum Ambiental
Av. Reina Maria Cristina s/n
Pl. Espanya - Fira de Barcelona
Palau de la Metal.lúrgia
08004 Barcelona
Tel. 93 233 23 09
Fax 93 233 24 96
www.forumambiental.org
[email protected]
Disseny: J. Bruguera
Publicació impresa sobre paper
no blanquejat amb clor gas.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
7
INTRODUCCIÓ
- Cinquena edició de l’estudi sobre el sector econòmic de medi ambient a Catalunya . . . . . . . . . . 9
- Definició del sector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1. DADES DE POSICIÓ
1.1 Nombre i localització de les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.2 Catalunya, sèu central de l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3 Any de creació de les activitats de Medi Ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.4 Participació accionarial estrangera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
2. DADES SOBRE L’ACTIVITAT
2.1 Principals activitats de les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
2.2 Àmbits ambientals de les activitats de les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3. DADES DE FACTURACIÓ
3.1 Estimació de la facturació del sector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
3.2 L’empresa com a subcontractista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
3.3 L’Administració Pública com a client . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
3.4 Exportacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
4. PLANTILLA
...............................................................................................
26
5. PERSPECTIVES DEL NEGOCI
5.1 Evolució de la facturació en el sector del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
5.2 Previsió d’obrir noves línies d’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
6. TECNOLOGIES
..........................................................................................
29
7. NECESSITATS DE LES EMPRESES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
7.1 Opinió sobre les empreses del sector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
7.2 Opinió sobre l’Administració Pública en el sector a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
7.3 Opinió sobre els ciutadans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
RESUM EXERCICI DE L’ANY 2006
.....................................................................
31
EL SECTOR DEL MEDI AMBIENT A CATALUNYA: Context econòmic i expectatives futures
- Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
- Evolució del context macroeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
- Posicionament del sector del medi ambient dins el context econòmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
- Mercat de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
- Sector exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
- Expectatives de futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
- Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
DIRECTORI DEL SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI AMBIENT A CATALUNYA 2006
..........
45
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
9
INTRODUCCIÓ
Cinquena edició de l’estudi sobre el sector econòmic del medi ambient a Catalunya
Des del seu inici, l’any 1997, la Fundació Fòrum Ambiental es va proposar, com a un dels seus
objectius, ajudar a estructurar i a promoure el sector econòmic del medi ambient. Ara fa quasi
deu anys les empreses que es dedicaven, total o parcialment, al que després s’ha anomenat sector del medi ambient no disposaven de cap tipus d’informació que els permetés tenir un coneixement mínimament complert d’aquell sector difús que, semblava, estava tenint un creixement més
que notable.
Agafant com a punt de partida un primer estudi que va realitzar l’Àrea de Promoció Econòmica de
l’Ajuntament de Barcelona sobre el territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’any 1997, la
Fundació Fòrum Ambiental va assumir el repte i el compromís d’anar publicant, biennalment, un
estudi actualitzat de la situació del sector a Catalunya, estudi que ha comptat amb el suport del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i, en les seves dues darreres edicions, de la Caixa de Catalunya.
Aquest esforç ens ha donat els seus fruits en dos àmbits de valor pel sector. En primer lloc, ha permès definir i acotar el que hem considerat, des de llavors, el sector econòmic del medi ambient;
en segon lloc, obtenir dades el més fiables possibles, que ens permetin tenir una aproximació al
volum d’aquest sector i a les principals característiques que el defineixen.
En aquest edició, s’ha enviat l’Enquesta sobre les empreses del sector del medi ambient a
Catalunya a les 1.261 empreses censades en el directori actualitzat sobre el sector del medi
ambient, elaborat per la Fundació Fòrum Ambiental. Posteriorment, s’ha fet un seguiment telefònic,
una per una d’aquestes empreses, insistint en especial en obtenir la informació de les empreses
que en el directori anterior comptaven amb més de 50 treballadors.
Les dades d’aquesta edició de l’estudi són referides al tancament de l’exercici 2005.
Tots els intervals de confiança han estat calculats amb un grau de confiança del 95% i les proves
de significació s’han dut a terme amb una risc d’error del 5%.
Però enguany volem, a més, completar el que ja és un estudi clàssic al nostre país, amb informació de contrast que ens validi les conclusions que fem sobre la significació de les dades i que ens
permeti valorar el pes que el sector del medi ambient té dins de l’economia catalana.
Per a poder completar aquesta part de l’informe, hem comptat amb l’ajut de:
Sr. Carles Conill, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
Sr. José Enrique Vázquez, Associació Catalana d’Enginyeries i Consultories en Medi AmbientACECMA
Sr. Sergi Cantó, Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya
Sr. Domènec Martínez, Diputació de Barcelona
Sra. Rosa Forcada, Compañía Espanyola de Servicios Públicos Auxiliares - CESPA
Sra. Elisabeth Santacruz, Companyia d’Aigües de Sabadell S.A.- CASSA
Sr. Pere Fullana, Escola Superior de Comerç Internacional-ESCI
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
10
DEFINICIÓ DEL SECTOR
Actualment, no hi ha una definició acordada i comú sobre què s’entén per “sector econòmic del
medi ambient” pel que hem matingut la mateixa que, des de l’any 1997, ha utilitzat la Fundació
Fòrum Ambiental.
Definim aquest sector com el conjunt d’empreses i d’activitats econòmiques dedicades a la
prevenció (ante), a la mitigació (durant) i/o la correcció (post) dels problemes creats als sistemes naturals per les activitats humanes.
En el cas de l’energia, per exemple, hem considerat únicament les empreses dedicades a l’estalvi i/o recuperació de l’energia a qualsevol nivell, així com les empreses dedicades al desenvolupament d’energies renovables (solar o eòlica, per exemple). Hem exclòs expressament tot el que fa
referència a la producció i distribució d’energia convencional.
En el cas de l’aigua, amb el mateix esperit d’acotar estrictament els límits dels sectors, hem considerat tan sols cinc tipus d’activitats: les de potabilització d’aigua, totes les relacionades amb les
aigües residuals (tractament, depuració, clavegueram, per exemple), les dedicades a la reutilització
de l’aigua, les relacionades amb noves fonts de subministrament d’aigua (com poden ser la dessalinització d’aigua marina o la recàrrega controlada dels aqüífers), i les activitats referides a l’estalvi
o la utilització més racional de l’aigua. Hem exclòs, per tant, tot el que és la captació i distribució
d’aigua convencionals en tots els càlculs dels sector.
D’altra banda, un gran nombre d’empreses manufactureres fabrica bens que es troben dins de
l’àmbit ambiental. Per exemple una empresa de bombes hidràuliques fabrica diferents models.
Alguns d’aquests s’usen únicament en depuradores (es tracta doncs d’un empresa auxiliar del sector ambiental). A les empreses en aquesta situació se’ls ha demanat que subministressin les dades
de l’enquesta referides a la part de la seva producció identificada com a sector ambiental, no del
total.
Des del punt de vista territorial, el nostre límit ha estat aquelles empreses amb seu central o delegació a Catalunya.
Un segon aspecte previ important que cal assenyalar és el de la necessitat de classificar les empreses del sector. Alhora de fer-ho, hem optat per dos criteris: el professional que parteix principalment
de l’oferta i denominem “Activitats empresarials” i el dels problemes ambientals que resolen que
parteix fonamentalment de la demanda i que anomenem “Àmbits d’actuació”. Aquesta és la tipologia que hem aplicat al disseny del qüestionari i que utilitzarem en aquest informe.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
11
1. DADES DE POSICIÓ
1.1 Nombre i localització de les empreses
La realització de l’informe sobre l’estat del sector econòmic del medi ambient ens obliga a una revisió i actualització del Directori que, des de la Fundació Fòrum Ambiental, hem anat elaborant des
de l’any 1999.
El Directori ha estat realitzat i actualitzat de forma continuada al llarg dels darrers dos anys i ha permès identificar 1.261 empreses que tenen activitats mediambientals a Catalunya. A l’anterior informe
el nombre era 1.217 empreses. Es pot accedir al Directori d’empreses, contínuament actualitzat, a
la pàgina web de la Fundació Fòrum Ambiental (www.forumambiental.org)
La distribució per comarques d’aquestes empreses és:
Alt Camp
10
Montsià
Alt Empordà
13
Noguera
Alt Penedès
12
Osona
7
7
44
Alt Urgell
6
Pallars Jussà
0
Alta Ribagorça
0
Pallars Sobirà
0
Anoia
20
Pla d’Urgell
7
Bages
43
Pla de l’Estany
5
Baix Camp
28
Priorat
0
Ribera d’Ebre
1
Baix Ebre
8
Baix Empordà
12
Ripollès
2
Baix Llobregat
127
Segarra
1
Baix Penedès
1
Segrià
27
421
La Selva
23
Berguedà
6
Solsonès
Cerdanya
2
Tarragonès
Conca del Barberà
5
Terra Alta
1
Garraf
9
Urgell
6
Garrigues
4
Vall d’Aran
Garrotxa
13
Vallès Occidental
Gironès
29
Vallès Oriental
Maresme
49
Barcelonès
4
27
1
181
99
Comparant la distribució per comarques del Directori actual amb la proporcionada en el de l’edició
2004, s’observa que el creixement s’ha donat de forma equilibrada a tot el territori, sense que es
destaqui cap creixement comarcal significatiu.
1.2 Catalunya, seu central de l’empresa
El 76% de les empreses enquestades tenen la seu central a Catalunya, el que mostra una davallada significativa respecte l’estudi referit a dades de l’any 2003, on el 89% de les empreses
enquestades tenien seu central a Catalunya.
Aquest fet podria tenir una explicació parcial en la compra d’empreses catalanes per empreses
foranies i el posterior establiment de la seu central fora de Catalunya.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
12
Les empreses que operen a Catalunya i no hi disposen de seu central la tenen, majoritàriament a
Madrid i a Euskadi en segon lloc, sense que es mostrin diferències significatives amb les dades
dels anteriors estudis.
Catalunya
Espanya
76%
24%
1.3 Any de creació de les activitats de Medi Ambient
Si observem l’any de creació de les activitats vinculades al sector econòmic del medi ambient,
observem que les empreses que han respost l’enquesta d’enguany confirmen les dades obtingudes al 2004.
Val a dir que la forta davallada que sembla existir l’any 2005 és, possiblement, tant sols deguda a
dos factors:
1. Fa referència a un únic any, mentre que la resta de dades són quinquennals.
2. És possible que hi hagi empreses de nova creació que encara no estiguin integrades al
Directori de la Fundació Fòrum Ambiental.
Any creació
< 1969
1970 - 1979
1980 - 1989
1990 - 1994
1995 - 1999
2000 - 2004
2005
Ns/Nc
Percentatge
4,72
7,09
10,24
19,68
22,05
22,83
2,36
11,02
100
30
25
20
15
10
5
0
<
1969
1970
1979
1980
1989
1990
1994
1995
1999
2000
2004
2005
Ns
Nc
Veiem com al període 1990-1994 és quan es dona l’increment més gran, respecte al quinquenni
anterior, donat molt probablement a la creació del Departament de Medi Ambient de la Generalitat
de Catalunya l’any 1992.
Pel que fa a l’any de creació de les empreses cal fer esment d’un fet interessant. Aquestes empreses
que apareixen al gràfic, son empreses “vives” actualment, formen part del directori, i que atenent a
la seva data de creació són empreses consolidades. Hi ha empreses que no apareixen doncs han
estat comprades o absorbides per altres de més grans.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
13
Això ens indicaria que hi ha emprenedors que han desenvolupat idees interessants pel mercat i han
pogut vendre la idea (especialment rellevant al cas d’empreses petites), i per tant hi ha negoci al
voltant del medi ambient. Però si resulta que el que les dades ens indiquen és que no es creen
empreses noves, per que es tracta d’un sector madur al que no hi ha negoci pels nouvinguts, ens
trobem davant d’una situació totalment diferent. Esperem poder disposar de més dades en properes edicions per a poder explicar en quina de les dues situacions es troba la creació i supervivència, d’empreses a Catalunya. Aquests fets són complementaris als esmentats a la localització de la
seu central de les empreses del sector.
1.4 Participació accionarial estrangera
Si comparem el nombre d’empreses amb participació accionarial estrangera (13% de les empreses) amb les dades obtingudes sobre l’any 2003, observem que no hi ha diferències significatives
ni en el percentatge d’empreses que en tenen, ni en els països d’origen d’aquestes inversions,
essent Alemanya el país amb més participació accionarial en aquest sector a Catalunya.
País soci
Alemanya
E.U.A.
França
Holanda
Suècia
Àustria
Noruega
Ns/Nc
No
Sí
87%
13%
Percentatge 2005
35,29
17,65
17,65
11,76
5,88
11,76
Percentatge 2003
15
10
10
20
5
5
35
100
Quant al valor d’aquestes participacions en el 13% d’empreses que afirmen tenir-lo, els valors es
mantenen estables. Probablement, per l’escàs nombre d’empreses d’aquest grup.
Darrerament s’han donat alguns casos d’empreses estrangeres que han demanat a la distribuïdora catalana dels seus béns una participació accionarial a canvi de poder representar els seus productes. Ha succeït principalment a empreses petites doncs aquestes poden estar interessades en
disposar al seu accionariat d’empreses estrangeres, que les pot ajudar a demostrar solidesa.
Sembla, però, que les empreses grans no van per aquest camí.
Percentatge
accionarial
< 50%
50 - 89%
>= 90%
Ns/Nc
Percentatge 2005
Percentatge 2003
17,7
11,8
47,0
23,5
25
15
30
30
100
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
14
2. DADES SOBRE L’ACTIVITAT
2.1 Principals activitats de les empreses
Les activitats de les empreses s’han definit a partir de la seva oferta de productes i serveis, procurant fer-les coincidir amb els anomenats “subsectors professionals del medi ambient” descrits en
els informes anteriors per tal d’afavorir la comparabilitat entre les diferents edicions de l’estudi.
La complexitat d’aquest sector econòmic, la transversalitat dels seus serveis i la manca d’una
definició estandaritzada, ens obliga a intentar identificar amb més detall la tipologia de serveis
oferts, malgrat el vector ambiental sobre el que estiguin actuant sigui el mateix. Així, dins un mateix
àmbit, per exemple aigua, caldrà distingir entre l’empresa que fa l’obra civil d’una depuradora, de
la que fabrica les bombes o la que certifica la qualitat de les aigües. De la mateixa forma dins de
l’àmbit residus, necessitem desagregar la informació sobre empreses que fan enginyeria per a la
gestió dels purins, de la que gestionarà la planta o de la que durà a terme les necessàries inspeccions.
Per a aquest estudi, hem mantingut la classificació de la darrera edició.
Activitats empresarials
Gestió i tractaments ambientals
Consultoria i assessorament
Recollida i transport
Maquinària i tecnologia
Obra civil i enginyeria
Neteja i enjardinament
Control i anàlisi
Formació i educació
Al preguntar a les empreses quina és la seva principal activitat, els resultats de l’enquesta referida
a l’any 2005 ens ofereix la següent distribució:
Activitats de l’empresa
Gestió i tractaments ambientals
Consultoria i assessorament
Maquinària i tecnologia
Obra civil i enginyeria
Recollida i transport
Control i anàlisi
Formació i educació
Neteja i enjardinament
Percentatge
31,43
25,14
10,29
10,29
9,14
6,29
5,14
2,29
100
Malgrat aquesta distinció teòrica que introduïm en aquest estudi, les empreses enquestades presenten certes dificultats a l’hora d’identificar-se amb una única activitat empresarial, ja que, sovint,
ofereixen serveis complexes en els que hi tenen cabuda diverses activitats a la mateixa empresa.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
15
A la taula següent es mostren les activitats totals de les empreses enquestades
60
50
40
30
20
10
0
Gestió i
Consultoria i Maquinària
tractaments assessora- i tecnologia
ambientals
ment
Obra civil
i enginyeria
Recollida
i transport
Control
i anàlisi
Formació i
educació
Neteja i
enjardinament
Aquesta circumstància ja va ser detectada en les edicions anteriors de l’estudi, pel que, enguany
hem demanat quantes i quines activitats realitzava cada empresa, sense que cap d’elles assenyali més de 3 activitats. Les següents taules mostren els resultats:
Nombre d’activitats per empresa
1
2
65%
29%
3
Ns/Nc
5% 1%
Pel que fa a l’àmbit d’actuació de les empreses sembla que hi ha una certa especialització respecte al tema sobre el que es treballa, tal i com indica aquest 65% d’empreses que afirmen treballar
en una sola activitat. La consolidació del sector va de la mà de l’especialització de les empreses el
que els permet assolir una més elevada experiència per a la seva activitat.
Destacar la preocupació (palesa per alguna de les persones consultades per a la validació dels
resultats de l’actual estudi) respecte a la poca quantitat d’empreses, i previsiblement de persones,
dedicades als temes de formació i educació. Indicatiu de que encara queda molt de camí per recórrer especialment pel que fa a l’assumpció de que tenir cura del medi ambient significa avançar en
els coneixements necessaris.
Empreses amb una única activitat
Activitat
Gestió i tractaments ambientals
Consultoria i assessorament
Maquinària i tecnologia
Obra civil i enginyeria
Control i anàlisi
Formació i educació
Recollida i transport
Percentatge
42,17
24,10
13,25
8,43
7,23
2,41
2,41
100
Percentatge
respecte el total
27,56
15,75
8,66
5,51
4,72
1,57
1,57
65,35
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
16
Empreses amb dues activitats
Activitats
Gestió i tractaments ambientals
+ Recollida i transport
Consultoria i assessorament
+ Formació i educació
Consultoria i assessorament
+ Obra civil i enginyeria
Consultoria i assessorament
+ Control i anàlisi
Consultoria i assessorament
+ Gestió i tractaments ambientals
Consultoria i assessorament
+ Maquinària i tecnologia
Maquinària i tecnologia
+ Obra civil i enginyeria
Obra civil i enginyeria
+ Gestió i tractaments ambientals
Control i anàlisi
+ Maquinària i tecnologia
Recollida i transport
+ Neteja i enjardinament
Percentatge
Percentatge
respecte el total
27,03
7,87
16,22
4,72
16,22
4,72
10,81
3,15
8,11
2,36
5,41
1,57
5,41
1,57
5,41
1,57
2,70
0,79
2,70
0,79
100
29,13
Percentatge
Percentatge
respecte el total
33,33
1,57
16,67
0,79
16,67
0,79
16,67
0,79
16,67
0,79
100
4,72
Empreses amb tres activitats
Activitats
Gestió i tractaments ambientals
+ Recollida i transport
+ Neteja i enjardinament
Gestió i tractaments ambientals
+ Recollida i transport
+ Maquinària i tecnologia
Consultoria i assessorament
+ Gestió i tractaments ambientals
+ Formació i educació
Consultoria i assessorament
+ Gestió i tractaments ambientals
+ Neteja i enjardinament
Consultoria i assessorament
+ Maquinària i tecnologia
+ Obra civil i enginyeria
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
17
2.2 Àmbits ambientals de les activitats de les empreses
Com indicavem a la introducció i, seguint la mateixa línia de les anteriors edicions, el segon criteri
de classificació ha estat el dels àmbits ambientals de les activitats de les empreses, denominació
que correspondria a la de vectors ambientals utilitzada fins ara, és a dir, els problemes ambientals que miren de resoldre aquestes companyies.
Els àmbits ambientals que s’han considerat són:
Àmbits ambientals
Residus industrials
Residus municipals
Consultoria
Aigua
Energia
Aire
Sòl
Espais Naturals
Soroll
Olors
Altres
Com en el cas anterior, gairebé la meitat de les empreses operen a diferents àmbits ambientals. De fet, en aquest cas, la quantitat d’àmbits en les que donen productes i serveis les empreses és més ampli que l’anterior, ja que és més probable que s’organitzin per activitats que per
àmbits ambientals. Així, per exemple, és habitual trobar-se amb una enginyeria que doni serveis en
els àmbits de residus industrials, olors, soroll i sòl. De la mateixa forma, cal indicar que a diferents
àmbits estan incloses les empreses que subministren directament un servei i aquelles que fabriquen els béns necessaris per a donar-lo. Així tenim que, per exemple a l’àmbit residus municipals,
apareixen tant les empreses que donen el servei directament a ajuntaments com aquelles que fabriquen el material que s’empre per a donar-lo.
Les dades totals sobre els àmbits ambientals en els que operen les empreses catalanes són:
70
60
50
40
30
20
10
0
Residus
Residus Consultoria Energia
industrials municipals
Aigua
Aire
Espais
Naturals
Soroll
Sòl
Olors
Altres
El subsector de residus és un dels més potents a Catalunya, possiblement degut a que les iniciatives parlamentàries han anat enfocades cap a aquest àmbit als darrers anys. Per exemple als
residus municipals, on l’extensió de la recollida selectiva ha portat inversions per part de les empreses
catalanes i l’assoliment d’un important nivell tecnològic. També la gestió dels residus industrials ha millorat molt als darrers anys com es pot comprovar, per exemple, al “Libro Blanco de Tecnologías de
la Información aplicadas al sector Residuos Industriales” (http://www.forumambiental.org/castella/
libroTI.html).
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
18
Al comparar els àmbits ambientals declarats amb els resultats de l’edició anterior de l’estudi, s’observa un importantíssim creixement dels serveis dirigits a l’energia i a l’aire, que passen per
davant del que era el tercer vector ambiental l’any 2004, l’aigua. Aquest fet no ens resulta novedós,
ja que confirma la tendència, detectada fa dos anys, d’una disminució de les empreses que es dediquen als residus industrials i de l’aigua i un increment de les línies de negoci dedicades a l’energia.
L’increment de les empreses que afirmen dedicar-se a l’energia i l’aire pot venir donat, al menys en
part, per la necessitat de controlar el consum energètic i per aspectes lligats a l’obligació de determinades empreses de controlar les seves emissions de CO2 i de les polítiques públiques impulsades per a incrementar l’eficiència energètica i l’increment de la producció d’energies renovables.
La disminució de les empreses dedicades a l’aigua, quan es comenta que ha de ser un dels sectors més importants de futur en aspectes ambientals com la desalinització i la reutilització d’aigües,
pot ser deguda a la concentració d’empreses, així, per bé que el negoci en aquest àmbit augmenta, disminueixen les empreses del mateix, sense que aquests dos fets entrin en contradicció. En
general estem veient una gran concentració d’empreses (seguint la mateixa tendència d’altres sectors) especialment de les grans empreses.
Si analitzem les respostes en funció de quants àmbits ambientals han declarat les empreses que
operen, observem com la dispersió és molt més ampla que en el cas de les actuacions ambientals, arribant fins a 8 vectors ambientals oferts per la mateixa empresa.
Nombre d’Àmbits
1
2
3
4
5
6
7
8
Percentatge
41,73
30,71
12,60
7,09
3,15
2,36
0,79
1,57
100
60
50
40
30
20
10
0
1
2
3
4
5
6
7
8
En certa forma (i malgrat que algunes empreses afirmen treballar en 8 àmbits diferents) es percep
una certa especialització, doncs les empreses que treballen entre 1 i 3 àmbits representen el 85%
del total d’empreses que han respost l’enquesta. Val a dir que el sector ambiental en general, té
una gran transversalitat, el que de vegades pot significar una disminució de l’especialització.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
19
Diversos experts consultats han indicat que s’observa una certa tendència a la concentració i especialització de les empreses vers tres grans nuclis d’agregació:
Medi Ambient
Energia
Aigua
Quan observem en quins àmbits principalment operen les empreses en funció de la quantitat de
vectors en els que ofereixen productes i serveis, els resultats són:
Empreses que operen en un àmbit ambiental
Àmbit
Residus industrials
Energia
Residus municipals
Consultoria
Aigua
Altres
Aire
Soroll
Percentatge
35,85
18,87
11,32
11,32
9,43
9,43
1,89
1,89
100
Percentatge
respecte el total
14,96
7,87
4,72
4,72
3,94
3,94
0,79
0,79
41,73
Empreses que operen en dos àmbits ambientals
Àmbits
Residus industrials + Residus municipals
Residus industrials + Consultoria
Consultoria + Espais naturals
Consultoria + Soroll
Residus industrials + Altres
Residus municipals + Consultoria
Residus industrials + Aigua
Consultoria + Energia
Consultoria + Aigua
Consultoria + Olors
Energia + Aigua
Aire + Olors
Espais Naturals + Altres
Olors + Altres
Percentatge
30,77
15,38
15,38
7,69
5,13
5,13
2,56
2,56
2,56
2,56
2,56
2,56
2,56
2,56
100
Percentatge
respecte el total
9,45
4,72
4,72
2,36
1,57
1,57
0,79
0,79
0,79
0,79
0,79
0,79
0,79
0,79
30,71
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
20
Empreses que operen en tres àmbits ambientals
Àmbits
Residus industrials + Residus municipals + Consultoria
Residus industrials + Residus municipals + Aigua
Residus industrials + Residus municipals + Aire
Residus municipals + Energia + Aigua
Residus municipals + Consultoria + Energia
Consultoria + Energia + Espais naturals
Consultoria + Energia + Altres
Consultoria + Aigua + Sòl
Consultoria + Espais naturals + Altres
Energia + Aire + Soroll
Percentatge
25,00
12,50
12,50
12,50
6,25
6,25
6,25
6,25
6,25
6,25
100
Percentatge
respecte el total
3,15
1,57
1,57
1,57
0,79
0,79
0,79
0,79
0,79
0,79
12,60
Empreses que operen en quatre àmbits ambientals
Àmbits
Residus industrials + Residus municipals
+ Energia + Aigua
Residus industrials + Residus municipals
+ Energia + Aire
Residus industrials + Residus municipals
+ Consultoria + Espais naturals
Residus industrials + Residus municipals
+ Consultoria + Altres
Residus industrials + Consultoria
+ Espais naturals + Sòl
Residus industrials + Aigua
+ Aire + Soroll
Residus municipals + Consultoria
+ Espais naturals + Altres
Energia + Aigua
+ Aire + Altres
Percentatge
Percentatge
respecte el total
22,22
1,57
11,11
0,79
11,11
0,79
11,11
0,79
11,11
0,79
11,11
0,79
11,11
0,79
11,11
0,79
100
7,09
Volem destacar tant sols dos aspectes d’aquestes dades:
1. La important correlació que existeix entre els serveis derivats de la gestió dels residus industrials i dels residus municipals. I la seva extensió a d’altres àmbits com per exemple l’energia, amb l’aprofitament energètic del metà i de l’aigua amb la depuració d’aigües residuals.
Camps en els que les empreses de residus estan adquirint experiència i poden “exportar” el
seu know-how.
2. El creixement dels serveis de consultoria aplicats a tots els àmbits ambientals. Donat la
joventut de moltes empreses (veure el punt “Any de creació” esmentat anteriorment) hi ha
un cert grup d’empreses que es troben en la fase inicial del seu desenvolupament i accepten projectes que es troben en àmbits molt diversos.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
21
3. DADES DE FACTURACIÓ
3.1 Estimació de la facturació del sector
Com en les altres edicions, per a dur a terme l’estimació preliminar de la facturació total, s’ha establert l’hipòtesi de considerar que l’estratificació de les empreses, tenint en compte la plantilla i la
facturació, s’ha mantingut estable des de l’últim cens del que es disposa d’aquest sector. Aquesta
metodologia ens permet establir una estimació total de la facturació i de la plantilla a partir de les
dades globals de cada estrat ponderada pel pes que se li assigna en funció de les dades del cens
establert com a base.
D’altra banda, per tal de tenir dades més complertes del sector del medi ambient, es manté estable el criteri d’agregar:
- Tota la facturació de les empreses del sector que tenen la seu a Catalunya.
- La part de la facturació a Catalunya de les empreses que tenen la seva seu fora del País.
A través de l’enquesta s’ha estimat que la facturació agregada de les empreses del sector econòmic del medi ambient a Catalunya, referides a l’exercici 2005, és de 3.982 milions d’euros, el
que significa un increment valorat a preus de mercat d’un 7,5% bianual.
La desviació tipus emprada en l’estimació és de 436 milions d’euros (interval de confiança del 95%).
La facturació mitjana per empresa s’estima en 3,15 milions d’euros per empresa. Val a dir que
aquesta dada pot ser font de falses interpretacions, ja que es tracta d’un sector molt dual, amb
algunes empreses molt grans i moltes de molt petites.
Facturació estimada
Milions d’euros
1996
856
1999
2.222
2001
3.325
2003
3.697
2005
3.982
Tal com ja advertíem i preveiem en anteriors edicions de l’estudi, davant els ritmes de creixement
espectaculars de les primeres edicions, potser influït pel propi procés de detecció, classificació i
inclusió d’empreses que operen dintre del sector a Catalunya, així com d’empreses que, en els
darrers anys, han passat a autoclassificar-se en el sector del medi ambient, s’observa un alentiment en el creixement propi d’un sector que ja es pot considerar com a madur. Tenen els
mateixos problemes que la resta de sectors econòmics.
Malgrat totes les consideracions de cautela a l’hora d’analitzar els resultats, derivades de la consulta amb diferents experts que creuen que el sector ha crescut més del que detecta aquest estudi, els augments són notables en el període 2004-2005 i, si bé en aquesta edició el ritme no
és tant extraordinari com en les anteriors, segueix essent un ritme molt positiu de creixement, el
que permet seguir afirmant que es tracta d’un sector econòmic clarament consolidat i sense que
es percebin signes de defalliment pels propers anys.
En la continuïtat del creixement de la facturació, s’observa, especialment, que són les empreses que
tenen més capacitat per sortir fora, les que inverteixen en la formació dels seus empleats i
les que són capaces d’assolir noves tecnologies. De fet, el sector ambiental, s’ha convertit en
un sector més, i les seves empreses ja no estan a l’espera d’oportunitats sinó que son més proactives.
Sigui com sigui, tot indica que la facturació continuarà incrementant-se degut a la creació de nova
legislació ambiental, la promoció de la compra verda de l’administració i l’estratègia de medi
ambient urbà, així com per la promoció de la construcció sostenible, l’augment de costos dels serveis ambientals i l’increment en l’aplicació de tecnologia que implica el continu desenvolupament
del sector.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
22
D’altra banda, considerant el retard en l’aplicació de certa legislació, per exemple, l’adaptació de
les empreses a la Llei 3/98, es pot preveure un increment notable de facturació en el futur inmediat.
3.2 L’empresa com a subcontractista
Com ja s’ha observat en edicions anteriors d’aquest treball, el sector econòmic del Medi Ambient
és un sector molt dual amb algunes empreses molt grans i moltes de molt petites que, sovint,
actuen de manera subcontractada de les primeres. Això es deu, entre altres factors, a l’important
pes específic de l’Administració Pública en tant que client i dels actuals models de contractació que
realitzen que obliga a que les empreses contractades tinguin un volum de gestió molt important.
Després, un cop aconseguit el contracte, la gran empresa sovint subcontracta part dels serveis a
les petites.
Quan s’analitza el treball de l’empresa com a subcontractista, s’observa que de les empreses que
han respost el qüestionari, un 37% han actuat com a subcontractades per altres empreses.
Percentatge una mica superior, però que no és significativament diferent a l’obtingut a l’edició de
l’estudi del 2004, amb un 33,33% de subcontractació. Malgrat tot, si observem una sèrie més llarga, en quatre anys s’ha passat d’un 27% d’empreses subcontractades a un 37%. En aquest cicle
sí que podem dir que hi ha un increment significatiu i amb una clara tendència creixent a la
subcontractació.
NO
SI
63%
37%
Aquest fet contrasta fortament amb la constatació de la disminució de la subcontractació per part
de l’empresa privada que requereix serveis ambientals, sembla que l’administració seguirà el
mateix camí, tot i que de moment està una mica més endarrerida en aquest procés.
Si observem el percentatge de facturació subcontractada obtenim diferències significatives en dos
trams: Les empreses que subcontracten entre un 21% i un 50% creixen, mentre les que subcontracten més del 51% decreixen, mostrant una clara diversificació dels clients en el sector.
% Facturació
0 - 20 %
21 - 50 %
> 51 %
Ns/Nc
Percentatge 2005
46,81
25,53
17,02
10,64
100
Percentatge 2003
34
8
29
29
Ns/Nc
0 - 19%
20 - 50%
>51%
11%
46%
26%
17%
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
23
3.3 L’Administració Pública com a client
Tal com s’ha vingut observant en els darrers anys, l’Administració Pública és el principal client del
conjunt de les empreses del sector. De fet, de les empreses enquestades, un 63% declara tenir a
alguna Administració Pública com a client, percentatge que no és significativament inferior al de
l’edició 2004 de l’estudi (67%), però que marca clarament una tendència a la baixa si ho comparem
amb l’edició de l’estudi de l’any 2002 en el que les empreses clients de l’Administració eren un 70%.
Aquest aspecte es considera positiu si l’observem com a indicador de que la industria ha anat internalitzant paulatinament la necessitat de realitzar inversions ambientals de forma que la part pública constitueix actualment una part més petita de la facturació total, per bé que encara molt important.
Des de la Fundació Fòrum Ambiental considerem que és important que aquest pes específic
de l’Administració Pública disminueixi a poc a poc. Es concedeixen subvencions i ajuts per a la
realització de determinades actuacions ambientals demostratives, però arribarà un dia en que
aquestes actuacions ja no seran punteres i les administracions deixaran de donar-hi suport.
L’administració ha d’obrir camins i després han de ser les iniciatives empresarials privades les que
l’han de seguir, exemples en són el codi d’edificació, les ordenances solars, etc.
Pel que fa a percentatges de facturació a l’Administració Pública, no hi ha diferències significatives entre els dos exercicis econòmics, ni pel que fa al nombre d’empreses que facturen, ni
al percentatge de facturació.
Igualment, es constata que les empreses que declaren tenir una facturació a l’Administració
Pública superior al 60% del seu volum total són les considerades com a mitjana i gran empresa, com ha succeït a totes les edicions anteriors de l’estudi.
% Facturació
1 - 20 %
21 - 40 %
41 - 60 %
61 - 80 %
> 81 %
Ns/Nc
Percentatge 2005
47,5
20
10
10
10
2,5
100
1-20%
21-40%
47%
20%
Percentatge 2003
50
11,46
8,33
7,29
13,54
9,38
41-60% 61-80% >81%
10%
10%
Ns/
Nc
10% 3%
Quan s’analitza d’on prové aquesta facturació seguim constatant que els grans compradors
de serveis ambientals són els Governs Municipals, donat probablement per un efecte de la recollida i tractament dels residus municipals, seguits a distància pel Govern de la Generalitat, les
Diputacions, els Consells Comarcals i, finalment, l’Administració Central.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
En %
1 - 20%
21 - 40%
41 - 60%
61 - 80%
81 - 100%
24
Ajuntaments
Generalitat
de Catalunya
24,36
36
27,59
53,85
75
19,23
16
41,38
15,38
15
Consells
Diputacions Comarcals
23,08
8
10,34
7,69
0
17,95
16
3,45
0
10
Administració
Central
Altres
6,41
8
6,90
15,38
0
8,97
16
10,34
7,69
0
100
100
100
100
100
Aquesta dada correlaciona clarament amb la informació de quin percentatge de la plantilla està dedicat a treballar en projectes contractats per l’Administració Pública. En aquest cas, s’observa que,
aproximadament, la meitat de les plantilles estan assignades a contractes amb Ajuntaments.
Plantilla
Cat MA
<= 10
11 - 25
26 - 100
> 100
%Generalitat
%Consells %Administració
%Ajuntaments de Catalunya %Diputacions Comarcals
Central
%Altres
47,01
45,49
35,47
65
23,58
26,04
28,13
15
11,79
2,29
3,44
0
7,51
1,72
11,72
20
3,55
11,3
12,66
0
6,56
13,16
8,59
0
100
100
100
100
El sector ha de créixer al futur doncs totes les administracions demanaran més serveis de caire
ambiental. Les administracions supramunicipals disposen diners per a les administracions locals,
de forma que aquestes puguin contractar els serveis de consultories i altres empreses per a la realització d’estudis i la seva implantació posterior. A l’administració local s’ha contractat històricament una tasca de consultoria per a conèixer el territori, per a saber com s’està, però els projectes
s’han de fer i moltes vegades falta l’aplicació dels estudis.
En el futur l’administració no deixarà de ser el principal focus de facturació per al sector ambiental,
doncs s’estan potenciant les inversions en recerca i desenvolupament a la línia de processos, el
que pot generar millors productes i estalvis econòmics. Aquesta inversió pública ha de substituir a
l’actitud emprada fins ara, en la que s’invertia al “final del tub”, el que de fet és una despesa per a
les empreses i a la llarga una mala inversió per la societat catalana que es pot quedar fora dels primers llocs en tecnologia ambiental. Excepte en el cas de la tecnologia aplicada al sector dels residus on les empreses catalanes estan molt ben considerades arreu d’Europa.
3.4 Exportacions
Les empreses que exporten del sector ambiental segueixen essent molt poques, al voltant
d’un 9%. Aquesta xifra és inferior a la de les dues darreres edicions, encara que no es pot considerar estadísticament significativa. És a dir, seguim trobant-nos en un sector que treballa, essencialment, per a un mercat nacional.
NO
SI
91%
9%
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
25
El tema de les exportacions del sector ambiental és un tema seriós i que adoleix d’una manca de
recursos per part de l’administració per un costat i d’una certa manca de conscienciació de gran
part de les empreses/empresaris. El sector del medi ambient ja ha assolit la maduresa, al menys a
Catalunya, que tenen altres sectors pel que si les empreses volen continuar creixent al futur serà
necessari mirar cap a fora.
Malgrat tot, seguim insistint en un element que ja es feia palès a l’estudi anterior: “Cal, però, posar
alguna consideració addicional a la dada freda de les exportacions i que pot modificar el seu significat. Davant la consulta realitzada, especialment a les empreses més importants del sector respecte al baix volum de les exportacions, ens indiquen que és habitual, en aquest sector, no fer exportacions directes, sinó fer-les a través d’inversions de capital i tecnologia a empreses locals dels països als que es vol exportar. Aquest fet es deu, en bona mesura, a que el principal client del sector del medi ambient segueix essent l’Administració Pública, Administració que sol primar les
ofertes d’origen local. Certament, aquesta informació ens permet afirmar que l’exportació real del
sector és una mica superior, però que, clarament, té un ampli espai de creixement”.
La major part de l’exportació està contemplada en béns d’equip, els serveis tenen una exportació en coneixement i know-how que no passa cap duana, es fa molt difícil de calibrar el total de
serveis ambientals que es realitzen fora d’Espanya.
Igualment, es consoliden els països als que s’exporta, principalment Europa i en segon lloc
Centre i Sud Amèrica. Dins d’Europa, els països que clarament sobresurten són Portugal i França,
per aquest ordre.
A les àrees d’exportació de les empreses catalanes no apareix ni Xina ni cap altre país asiàtic, quan se sap que és un àrea que ha d’incrementar molt les seves inversions en temes relacionats amb el medi ambient.
82%
3
7
7
4
Centre i Sud
Amèrica
10%
Altres
Europa
Percentatge 2003
58
21
Àfrica
Regió
Percentatge 2005
Europa
66,67
Centre i Sud Amèrica
11,11
Àfrica
7,41
Nord Àfrica
7,41
Nord Amèrica
Asia
Altres
7,41
100
Nord
Àfrica
4%3% 1%
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
26
4. PLANTILLA
De la mateixa manera que en les dades referides a la facturació, cal posar certes cauteles en el
moment de valorar i interpretar les dades referides a les plantilles i que poden distorsionar els resultats:
- La metodologia per mostres estratificades basades en un estudi previ pot contenir errors
derivats de la modificació de les condicions de partida.
- S’exclouen en aquest estudi tots els professionals i treballadors que, tot i estar clarament en
el sector del medi ambient, no s’inclouen com a sector econòmic, això són: Centres de
recerca, Universitats, funcionaris Municipals i de la Generalitat, així com tots els experts i
responsables de medi ambient d’empreses que operen a d’altres sectors econòmics, entre
d’altres.
L’estudi realitzat estima que la plantilla agregada de les empreses del sector econòmic del medi
ambient a Catalunya, en l’exercici 2005, és aproximadament de 49.000 treballadors.
La desviació tipus (interval de confiança 95%) emprada en l’estimació ens provoca una forquilla que
va dels 42.200 als 55.800 treballadors.
La plantilla mitjana de les empreses del sector és 38 treballadors, mitjana inferior als 43 treballadors per empresa de les dues darreres edicions de l’estudi, sense que aquesta disminució es pugui
considerar estadísticament significativa.
Plantilla estimada
Nombre de treballadors
1996
26.000
1999
40.345
2001
48.326
2003
52.079
2005
49.000
La disminució de les plantilles, al no venir acompanyada d’una disminució de la facturació
podem interpretar-la com a una dada positiva, ja que ens permet confirmar la tendència que ja
veníem detectant des de fa quatre anys i que, des de la Fundació Fòrum Ambiental interpretem com
a una major especialització del sector, un increment de la tecnologia i, especialment, un notable salt
en el valor afegit dels llocs de treball.
Davant la sospita de que mica en mica es vagin eliminant llocs de treball de baixa qualificació per
a anar creixent a partir de professionals altament qualificats, hem inclòs, en aquest edició, una desagregació de les plantilles per categories laborals.
Plantilla
Cat MA
<= 10
11 - 25
26 - 100
> 100
% Tècnics
i directius
63,82
36,51
30,94
21,36
% Administratius
o comercials
17,43
23,41
13,79
13,77
% Altre
personal
18,75
40,08
55,27
64,87
Total
100
100
100
100
Com succeeix a d’altres sectors econòmics, les empreses més petites tenen nivells de qualificació professional més elevats proporcionalment al conjunt de l’empresa i atès que es tracta
d’un sector molt dual en el que s’observa un creixement molt notable de noves empreses, especialment de serveis, podem afirmar que la tendència descrita es va confirmant.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
27
Es dona el fet que la incorporació de tecnologia aplicada al sector de la recollida i transport de
residus urbans ha fet disminuir la necessitat de llocs de treball. Fa uns anys hi havia tres persones per cada camió de recollida d’escombraries. Amb la incorporació paulatina de la tecnologia de
contenidors soterrats i de recollida lateral actualment a molts llocs tan sols es necessària una persona. Aixó coincideix amb el fet de que les empreses de més de 100 treballadors (moltes d’elles
del sector de residus) tenen un percentatge molt elevat, prop del 65%, de persones treballant dins
l’apartat “Altre personal”, pel que tenen una incidència estadística molt important.
Al mateix temps cal tenir present que s’ha incrementat el nombre de persones que treballen en
neteja viària, fet derivat de l’ordenança de civisme de l’Ajuntament de Barcelona i d’ordenances
similars d’altres municipis, model que, segurament, s’anirà estenent a la resta d’ajuntaments.
Cal fer esment també d’una situació que s’està donant i que es podria considerar com subcontractació dins de la mateixa empresa: L’empresa guanyadora de la concessió de la recollida d’escombraries, per exemple, disposa d’una borsa de personal disponible per a actuacions concretes que
necessiti la pròpia empresa i amb un alt grau de polivalència, provocant que aquest personal no
quedi registrat com a personal del sector ambiental, sinó de serveis generals de l’empresa, tot i que
algunes de les seves tasques es poden considerar com ambientals.
5. PERSPECTIVES DEL NEGOCI
5.1 Evolució de la facturació en el sector del medi ambient
Una de les qüestions que s’han introduït, tradicionalment, en aquest estudi és l’anàlisi de les tendències d’evolució del negoci que fan les pròpies empreses del sector.
En aquesta edició de l’estudi hem centrat l’anàlisi d’aquesta tendència en dos aspectes: la previsió de facturació futura i les noves línies d’activitats que, les empreses, preveuen engegar.
Si es dona un valor 100 a la facturació de les empreses a l’any 2005, les dades manifestades han
estat les següents:
Percentatge
2003
71,17
2004
80,90
2005
100
2006
120,87
2007
149,45
Per a la realització de l’estudi d’enguany es van visitar una sèrie d’empreses d’entre les de més facturació a Catalunya. Donada la situació de la cartera de comandes d’algunes d’elles (obres d’infraestructures ambientals importants a realitzar als propers anys) s’han obtingut aquestes dades
d’un creixement important de la facturació futura al sector, o al menys per algunes d’elles que, en
aquest cas, creiem que distorsionen el valor global.
Es fa difícil estendre aquest increment de la facturació que esperen els enquestats a tot el sector
econòmic del medi ambient, doncs per exemple respecte als concursos públics, els increments
anuals estimats són de l’ordre del 10%, a diferència del subsector ambiental privat, on el creixement sol ser menor d’aquest 10%, per bé que en contractes o moments puntuals es poden superar abastament aquests percentatges, com podria ser el cas esmentat al paràgraf anterior.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
28
Aquestes dades molt probablement fan referència a l’increment de facturació per béns d’equip
ambientals i no pas per serveis, els preus d’aquests darrers estan més predeterminats, mentre que els
peus dels béns d’equip depenen en cada moment de la tecnologia objecte de la transacció econòmica.
Destacar que a la propera edició de l’estudi podrem esbrinar si aquesta percepció dels enquestats
concorda amb un augment general, i real, de facturació per a tot el sector.
5.2 Previsió d’obrir noves línies d’activitat
Per a poder completar aquesta informació, s’ha demanat a les empreses enquestades que ens indiquin si tenen intenció d’obrir noves línies de negoci i, en el cas de ser així, en quines activitats.
Els resultats han estat que el 46% de les empreses tenen intenció d’iniciar noves línies d’activitat en el proper exercici.
SI
NO
46%
54%
Davant la pregunta de quines són les línies que estan estudiant engegar, la resposta és, òbviament,
molt dispersa.
A continuació n’indiquem les principals categories:
Nous serveis
Assessorament tècnic
Lloguer de productes
Obertura de mercats internacionals
Enginyeria ambiental
Nous àmbits ambientals
Residus industrials Gestió de pneumàtics
Noves tecnologies de conversió de residus
en recursos
Aigua
Gestió de fangs
Osmosi inversa
Millores en l’aprofitament d’aigües residuals (reutilització)
Energia
Biomassa
Cogeneració
Bioenergia
Energia solar: tèrmica i fotovoltaica
Eficiència energètica edificis
Sòl
Sols contaminats
Espais Naturals
Gestió forestal i Kioto
Altres
Construcció sostenible
Outsourcing canvi climàtic
Ecodisseny
Ecoinnovació
Nous productes finals
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
29
6. TECNOLOGIES
Respecte a les tecnologies emprades per les empreses, el percentatge d’empreses que declara
que opera amb tecnologies pròpies és del 88%.
Aquesta proporció es manté sense diferències estadístiques significatives si ho comparem amb els
resultats de les edicions de l’estudi 2000, 2002 i 2004.
Empresa llicenciatària de tecnologies estrangeres
NO
SI
88%
12%
Algunes d’aquestes tecnologies són d’origen forani i adaptades per empreses catalanes. Ens
podem fixar que el percentatge d’empreses que diuen que tenen una part de l’accionariat participat per empreses estrangeres es correspon al de les empreses que diuen ser llicenciatàries de tecnologia estrangera. Aquest fet es manté força estable, amb valors que varien entre el 14 i el 16%,
a edicions anteriors de l’estudi del sector econòmic del medi ambient. Pel que es pot dir que aquesta situació s’ha mantingut estable als darrers anys.
Si observem l’origen de les tecnologies estrangeres emprades pel 12% de les empreses que declaren utilitzar-les, veiem que en la seva majoria provenen d’Europa, destacant-se les aportacions tecnològiques d’Alemanya.
Regió d’origen de les tecnologies estrangeres
Europa
Nord
Amèrica
Israel Japó
73%
17%
7% 3%
Alemanya, probablement per la seva continuada política d’inversió pública i privada en R+D, continua essent el principal proveïdor de tecnologia ambiental europeu i per tant de les empreses catalanes.
7. NECESSITATS DE LES EMPRESES
Un element més qualitatiu, ja tradicional, d’aquest estudi ha estat conèixer l’opinió de les empreses sobre diferents sistemes que afecten al sector.
En aquesta ocasió se’ls ha demanat que opinin sobre:
- Les empreses del sector del medi ambient.
- L’Administració Pública en el sector a Catalunya.
- Els ciutadans.
La metodologia emprada ha estat identificar, a través d’entrevistes, quins eren els elements que
més valoraven les empreses de cadascún d’aquest sistemes i després sol·licitar-ne una valoració
d’impacte en una escala d’1 (mínim) a 10 (màxim).
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
30
7.1 Opinió sobre les empreses del sector
Opinió
Necessària associació sectorial
Millorar la col·laboració de les empreses
És el sector econòmic amb més futur
A Catalunya existeixen empreses potents
Les pimes del sector són massa petites
Les empreses catalanes exporten tecnologia
Mitjana
6,62
6,18
6,11
5,73
5,58
4,51
Desviació tipus
1,95
2,25
1,82
2,07
2,53
2,27
Si observem els ítems més valorats, destaquen la necessitat de l’existència d’una associació
empresarial que pugui representar el sector davant de tercers i que ofereixi els serveis que qualsevol sector empresarial pot requerir. Aquesta opinió correlaciona fortament amb el segon més
valorat: la necessitat de col·laboració entre les empreses del sector.
És destacable que les empreses opinin, majoritàriament, que es tracta d’un dels sectors econòmics
amb més futur.
7.2 Opinió sobre l’Administració Pública en el sector a Catalunya
Opinió
Intervenen massa estaments
Normativa ambiental s’aplica malament
L’Administració inverteix poc
Normativa ambiental confusa
Normativa ambiental més exigent
Mitjana
6,86
6,56
6,27
6,26
5,48
Desviació tipus
2,15
2,28
2,37
2,25
2,79
Respecte a les millores que es demanen a l’Adminstració, destaca la necessitat de simplificar el
nombre d’Administracions que intervenen en el sector, seguit de la necessitat d’aplicar
correctament la normativa ambiental ja existent.
Aquestes dades són similars a les obtingudes a l’edició de l’estudi 2004, en el que les empreses ja
indicaven prioritàriament l’existència d’una manca d’aplicació rigorosa de les lleis ambientals i la
necessitat de simplificar la intervenció de l’Administració Pública.
7.3 Opinió sobre els ciutadans
Opinió
Més campanyes de conscienciació ciutadana
No estan disposats a assumir el cost
Oposició ciutadana a noves infraestructures
Bona imatge de les empreses del sector
Mitjana
6,91
5,84
5,14
3,12
Desviació tipus
2.27
2,54
2.56
2,28
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
31
Finalment, hem introduït en aquest edició l’opinió sobre els ciutadans que tenen les empreses del
sector del medi ambient.
Destaca, clarament, la necessitat d’una major sensibilització ambiental de la nostra societat,
tant pel que fa al seu comportament, des de la perspectiva ambiental, com del baix grau, aparent, d’assumpció dels costos derivats dels impactes sobre el medi ambient causats per l’activitat humana.
Igualment, cal remarcar, la baixa percepció que les empreses observen de la seva pròpia imatge
des de la perspectiva ciutadana, imatge que no es correspon de cap manera, amb la fortalesa del
sector i l’increment d’inversions que s’hi han executat en els darrers anys.
RESUM EXERCICI DE L’ANY 2006
Nombre d’empreses del sector
1.261 empreses
Facturació estimada total
3.982 milions Euros
Plantilla estimada total
49.000 treballadors
Empreses amb tecnologia pròpia
88% de les empreses
Empreses del sector que exporten
9% de les empreses
Administració Pública com a client
Un 63% de les empreses té a l’Administració Pública com a client
Principals activitats de les empreses
Gestió i tractaments ambientals, Consultoria i assessorament
Principals àmbits ambientals de les activitats
Residus industrials, Residus municipals, Consultoria, Energia, Aigua
Obertura de noves activitats
Un 46% de les empreses preveu obrir noves línies d’activitat en el sector.
Principals opinions sobre el sector del medi ambient
- Necessitat de que existeixi una associació que faciliti la col·laboració entre les empreses.
- Intervenen masses estaments de l’Administració Pública
- Cal realitzar més campanyes de conscienciació ciutadana
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
33
EL SECTOR DEL MEDI AMBIENTAL A CATALUNYA:
Context econòmic i expectatives futures
Introducció
A finals del segle passat, quan es van començar a introduir exigències de comportament ambiental a la societat en general, i a les indústries en particular, va sorgir el debat, encara vigent, de quin
efecte suposa sobre l’economia i la seva competitivitat. Depenent de l’enfoc de partida uns diuen
que la política ambiental és costosa i, inclús, en alguns casos inassumible i que condiciona la nostra competitivitat, per participar en els mercats exteriors, en un món cada vegada més globalitzat.
Altres consideren que la introducció de la variable ambiental a la indústria és un element positiu de
competitivitat i que a més identifica noves necessitats i, per tant, el sorgiment de noves activitats
productives i de serveis per atendre-les, generant un nou sector d’activitat que estimula noves
inversions, impulsa el creixement econòmic i suposa un jaciment de llocs de treball.
Difícilment podem saber quin efecte té la introducció del medi ambient a l’economia des d’una visió
macroeconòmica si no disposem de dades empíriques que ens permetin el seu estudi. El coneixement que tenim encara és molt limitat i únicament podem apuntar a l’Organització per a la
Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i a la Comissió Europea quan van començar a
abordar aquestes qüestions al 1997 o a alguns estudis que s’han dut a terme en algunes regions
europees però que parteixen de premisses diferents o que s’han realitzat en terminis massa llunyans, pel que fan molt difícil la seva comparació.
Des de la Fundació Fòrum Ambiental hem volgut contribuir al coneixement del sector del medi
ambient amb la publicació, des del 1997 dels “Estudis de Sector econòmic del medi ambient a
Catalunya”. En aquesta cinquena edició hem considerat que era el moment d’introduir un nou apartat que conformés un conjunt de reflexions en clau econòmica per tal d’analitzar quin és l’estat de
salut del sector del medi ambient català en el conjunt de la nostra economia.
La dificultat inicial amb la que ens trobem quan volem contextualitzar el sector econòmic del medi
ambient a Catalunya en el conjunt de l’economia i quan intentem comparar les nostres dades del
sector català amb els estudis que s’han dut a terme a altres regions europees, és la delimitació del
camp d’activitats del que anomenem sector econòmic del medi ambient. L’heterogeneïtat o, dit
d’altra manera, la transversalitat del sector condiciona la definició que es pugui fer del mateix i, a
la vegada, les conclusions que puguem extreure a l’hora de comparar les nostres dades amb altres
sectors econòmics o altres regions. La definició del que és sector econòmic del medi ambient és
clau i aquí ens trobem amb una notable diversitat d’enfocs.
Amb una vocació rigorosa del que considerem que és medi ambient, a la Fundació Fòrum
Ambiental varem definir el sector com el conjunt d’empreses i d’activitats econòmiques dedicades
a la prevenció (ex-ante), la mitigació (durant) i/o la correcció (post) dels problemes creats als sistemes naturals per les activitats humanes. Però quan analitzem les dades macroeconòmiques oficials
desagregades per sectors observem que es refereixen únicament als sectors de la construcció, l’agricultura, la indústria i els serveis. La dificultat per contextualitzar el sector en les dades macroeconòmiques ve donada pel fet que hi han empreses del sector del medi ambient que poden estar
emmarcades dins de la indústria, els serveis o ambdues. Per posar un exemple; l’energia a les
dades macroeconòmiques està inclosa dins el sector de la indústria, però en la nostra classificació
les empreses que tracten el vector ambiental energia poden dedicar-se a la producció de molins de
vents, coincidiria amb el sector industrial, o a l’assessorament de l’eficiència energètica de les
indústries o els edificis, cosa que coincidiria amb el sector serveis. Un altre possible enfocament
seria si ho féssim a través dels codis d’activitats però veuríem que tampoc són coincidents amb la
nostra definició del sector. Únicament el CNAE 37, Reciclatge i el CNAE 90, Activitats de sanejament públic, corresponen directament al sector ambiental, però encara queda un conjunt molt gran
d’empreses distribuïdes entre la resta d’activitats.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
34
Respecte els altres estudis que s’han fet sobre el sector, tampoc permeten les comparacions directes amb el sector català ja que per exemple la OCDE/EUROSTAT va ampliar l’abast del que considera sector del medi ambient entenent les activitats ambientals com aquelles que produeixen béns
i serveis capaços de mesurar, prevenir, limitar, corregir i recuperar danys al medi ambient com són la
contaminació de l’aigua, aire, sols, la generació de residus, incloent també la captació i gestió de l’aigua en correctes condicions de salubritat, així com aquelles activitats relacionades amb les energies
renovables, l’estalvi i eficiència energètica, l’agricultura ecològica, el turisme rural i les activitats forestals i de gestió dels recursos naturals. En el nostre cas, sectors com la captació d’aigua, l’agricultura ecològica o el turisme rural no s’han considerat que formin part del sector del medi ambient.
En conseqüència, la comparació de les dades de les empreses catalanes amb les dades macroeconòmiques o amb les d’altres regions europees ens poden ajudar a copsar si les tendències d’evolució que identifiquem son coherents amb la resta de l’economia i regions europees, però en
qualsevol cas aquestes conclusions han de ser tractades amb cautela.
D’altra banda cal recordar que estem analitzant, únicament, l’impacte econòmic directe de les
empreses que conformen el sector sense tenir en compte l’efecte multiplicador d’aquestes empreses en el conjunt de l’economia catalana. Les dades que ens ofereixen les enquestes ens proporcionen un visió microeconòmica i no es consideren els impactes successius de la despesa ambiental en el conjunt del sistema productiu des d’un punt de vista macroeconòmic. Dit amb un exemple senzill, incloem a l’empresa que fabrica i/o instal·la una depuradora però no al seu proveïdor de
components perifèrics de la mateixa, ja que aquest és un subministrador tant del sector ambiental
com de qualsevol sector industrial.
Evolució del context macroeconòmic
L’evolució de l’economia de l’Estat Espanyol en el període 2004-2005 ha estat caracteritzada per
una fase expansiva amb creixements del PIB i de la població activa superiors al 3%, indicadors
impulsats a l’alça pel dinamisme en la despesa de les empreses i de les famílies.
Tot i l’aportació encara més negativa que en anys anteriors del sector exterior al creixement del producte, el conjunt d’indicadors macroeconòmics presenten dades molt més favorables que el conjunt de la Unió Europea.
No obstant, davant el relatiu optimisme que generen aquestes dades cal desagregar els sectors
que contribueixen a la formació del PIB per tal de veure el comportament dels diferents sectors
econòmics. Veiem com progressivament l’agricultura i la indústria van perdent pes relatiu a l’economia amb taxes de creixement negatives en el cas de l’agricultura i molt properes a zero a la
indústria. D’altra banda la construcció i els serveis augmenten a taxes molt elevades, més d’un 5%
per a la construcció i fregant el 4% pels serveis. És important destacar la dualitat de creixement o
decreixement entre els diferents sectors d’activitat que contribueixen a la formació del PIB.
A Catalunya, les tendències que s’apunten a l’Estat Espanyol respecte del pes relatiu dels diferents
sectors a l’economia, no només coincideixen sinó que ho fan a major intensitat, ja que al 2005 es
van donar creixements negatius a l’agricultura del 2,6% i a la indústria del 0,1%. Igualment, com
succeeix a l’Estat Espanyol, els sectors productius que empenten el creixement són la construcció
i els serveis, el primer presenta creixement sensiblement superior al 5% i els serveis un creixement
per sobre del 4% al 2005 i superiors a la mitjana espanyola.
La feblesa de la indústria és, sens dubte, un dels principals problemes que ofereix el quadre macroeconòmic, ja que la fortalesa de la demanda interna no és capaç d’activar el sector industrial, el
que vol dir, en altres paraules, que l’oferta industrial no és capaç d’atendre la nova demanda que
emergeix del creixement de la renda dels darrers anys i que cal augmentar les importacions per
satisfer-la.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
35
Com ja hem apuntat, la transversalitat del sector del medi ambient en empreses que poden correspondre al sector serveis i/o al sector industrial dificulta la comparació de l’evolució del sector amb
el dels indicadors macroeconòmics. A més, el mètode de càlcul del creixement real del PIB no permet que es faci una comparació directe amb les dades disponibles del sector del medi ambient a
Catalunya i només serveix per confirmar tendències.
Posicionament del sector del medi ambient dins el context econòmic
Creixement del sector
Facturació estimada (M euros)
Increment facturació bienni
Índex de Preus de Consum (IPC)
acumulat bienni
Increment facturació bienni
descomptant IPC
Índex de Preus Industrials (IPRI)
acumulat bienni
Increment facturació bienni
descomptant IPRI
PIB català (M euros)
Aportació al PIB català
PIB català sectors indústria
i serveis (M euros)
Aportació al PIB català sectors
indústria i serveis
1996
856
1999
2.222
159,58%
2001
3.325
49,64%
7,64%
2003
3.697
11,19%
6,92%
2005
3.982
7,71%
7,54%
42,00%
4,27%
0,17%
4,94%
6,09%
6,25%
1,62%
109.412
2,03%
89.304
125.204
2,66%
101.873
156.272
2,37%
127.130
181.029
2,20%
144.189
2,49%
3,26%
2,91%
2,76%
Font: Idescat i elaboració pròpia
Les dades estadístiques de la facturació del sector del medi ambient ens mostren que està desaccelerant el seu creixement. Cal recordar que el creixement espectacular de les primeres edicions
de l’estudi correspon, en part, a l’augment d’empreses identificades com del sector i que abans no
havien estat incloses. Però tot indica que el sector ha assolit un grau de maduresa i una dimensió
equilibrada amb les necessitats de la societat que fa que ja no sigui possible presentar taxes de
creixement marginals tant elevades com en les primeres edicions de l’estudi. La incorporació dels
aspectes mediambientals tant a les empreses com a la societat en general va donar lloc a un nou
sector econòmic, però una vegada ja s’han cobert part de les necessitats inicials el sector ja no pot
créixer a una velocitat tan gran com ho havia estat fent deu anys enrere.
S’observa un creixement del volum de facturació valorat a preus de mercat del 7,71% pel bienni
2004-2005. És evident que part d’aquesta major facturació és degut a l’increment general de preus
i no a la major activitat del sector. Amb les dades disponibles no podem calcular el que, des d’un
punt de vista econòmic, és el creixement real del sector, però ens podem aproximar calculant el
creixement a preus constants. Ho fem descomptant del creixement total el que és l’Increment de
preus al consum (IPC). Tenint en compte un augment de l’IPC català del 3,4% per l’any 2004 i un
3,9% pel 2005 ens dóna un acumulat del 7,54%. Una vegada descomptada la inflació acumulada
del bienni del creixement en facturació veiem com el que anomenem creixement a preus constants
del sector ha estat quasi nul, 0,17%. Si fem el mateix exercici pel bienni anterior, 2002-2003, observem com el creixement ja s’havia situat a 4,27%, que correspon a poc més d’un 2% anual, mostrant que ja s’havia començat a donar aquest alentiment en el creixement del sector.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
36
Una altra manera d’aproximar-nos al creixement real del sector la podem fer descomptant l’Índex
de preus industrials (IPRI) en comptes de l’IPC. Donat que pels dos biennis l’increment de preus
industrials a Catalunya ha estat inferior a l’increment de preus al consum, un 2,4% al 2004 i un
3,6% al 2005 que suposa un acumulat pel període de 6,09%, i un 3,7% al 2002 i un 1,2% al 2003
que dóna un acumulat pel període de 4,94%, si fem aquest exercici observem que, el que anomenem creixement a preus constants respecte l’IPRI és superior al calculat anteriorment, però s’accentua la tendència a l’alentiment de creixement del sector, ja que hem passat d’un creixement del
6,25% pel bienni 2002-2003 a un del 1,62% pel 2004-2005.
Una altra manera d’analitzar la salut econòmica del sector del medi ambient respecte el context
macroeconòmic i la seva rellevància com a sector és mitjançant el càlcul de la seva contribució al
Producte Interior Brut (PIB) català.
El PIB mesura el resultat final de l’activitat de producció de les unitats productores en el territori.
Des del punt de vista de l’oferta, el PIB permet avaluar quina és l’aportació de les diferents branques productives al conjunt de l’economia (valor afegit brut de l’agricultura, la indústria, la construcció i els serveis).
El mètode de càlcul del creixement real del PIB es realitza des d’una base comptable mòbil, on els
creixements d’un any estan referenciats a l’estructura de l’anterior. Aquesta opció metodològica
permet millorar el càlcul de les variacions reals del PIB en la mesura que evita els problemes d’obsolescència de les estructures productives d’un any base, quan s’allunya de l’any de referència,
però a la vegada i en el cas d’aquest estudi fa que la comparació del creixement del PIB i el creixement del sector no sigui possible amb les dades disponibles del sector.
És per aquest motiu que valorarem l’aportació en termes absoluts del sector del medi ambient al
PIB català. Veiem com després del creixement significatiu de l’any 2001, els biennis següents s’han
caracteritzat per un lleu descens de la seva aportació, passant del 2,66% del 2001 fins el 2,20%
del 2005. Hem considerat que també era adient analitzar el pes del sector del medi ambient només
respecte els sectors d’indústria i serveis, descomptant d’aquesta manera els efectes de la construcció i l’agricultura, i s’observa que, tot i que amb aportacions relatives més grans, la tendència
màxima d’aportació al 2001, 3,26% i de descens als anys següents és la mateixa, 2,76% al 2005.
El que indica aquest doble anàlisi aproximatiu del creixement del sector respecte ell mateix i respecte el creixement del PIB és coincident. S’apunta un alentiment en el creixement. El sector del
medi ambient ja està madur i actua com un sector econòmic més i caldrà valorar les causes d’aquest alentiment i si és, com molts empresaris del propi sector opinen, fruit de la maduresa a la que
s’ha arribat. Alguns d’ells creuen que en els creixements del sector es donen cicles bianuals i quatrianuals que depenen, moltes vegades, de les concessions de serveis de les administracions. Però
serà important conèixer si no està succeint, com en altres sector de l’economia, que la demanda
interna no s’està cobrint amb les nostres empreses sinó que s’està acudint a mercats exteriors per
satisfer-la.
Una dada molt significativa que no podem obviar al parlar del volum de facturació del sector és la
seva gran dependència del sector públic. El 63% de les empreses tenen com a client a l’administració, i per una tercera part d’aquestes gairebé la meitat o més del total de facturació prové del
sector públic.
Aquesta dependència no és sorprenent quan veiem el gran volum de la despesa pública que executen les diferents administracions en medi ambient. Un informe realitzat per l’Eurostat de l’any
2005 va constatar que l’any 2001 el conjunt del sector públic, des dels governs centrals fins els ens
locals de la zona UE-25 van gastar en protecció mediambiental a prop de 54 mil milions d’euros,
que correspon a un 0,6% del PIB. Segons el mateix estudi en el cas espanyol aquesta proporció
representa el 0,8%.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
37
El sector públic és i seguirà essent durant dècades el principal client per la pròpia naturalesa del
que significa la protecció del medi ambient, però el sector català del medi ambient haurà de captar, en el sector privat, més oportunitats de satisfer les seves necessitats per tal de no ser tan
dependent de la iniciativa pública per a mantenir o millorar el seu volum de negoci.
Hem vist que el sector del medi ambient aporta un 2,20% al PIB català. Segons estimacions del
Ministerio de Medio Ambiente el negoci ambiental a Espanya es situava entorn al 1,6% del PIB,
tenint com a data de referència l’any 2001. Altres dades de l’Eurostat, dels Estats Units o de l’OCDE
situen al voltant d’un 2 o 3% la contribució del sector a l’economia segons l’amplitud de la definició del sector. Veiem doncs la coherència de les dades que ens ofereixen les nostres enquestes
amb les dels països desenvolupats.
Mercat de treball
1996
Plantilla estimada sector
26.000
medi ambient
Increment respecte el bienni anterior
Facturació a preus de mercat
32.923,08
per treballador ( )
Població ocupada assalariada,
sector privat
Pes relatiu del sector M.A.
respecte la població ocupada
assalariada, sector privat
Població ocupada assalariada,
total
Pes relatiu del sector M.A.
respecte la població ocupada
assalariada, total
Població ocupada
Pes relatiu del sector M.A.
respecte la població ocupada
Població ocupada, sectors
indústria i serveis
Pes relatiu del sector M.A.
respecte la població ocupada,
sectors indústria i serveis
1999
40.345
2001
48.326
2003
52.079
2005
49.000
55,17%
55.074,98
19,78%
68.803,54
7,77%
70.988,31
-5,91%
81.265,31
2.040.357
2.159.634
2.343.757
2,37%
2,41%
2,09%
2.324.034
2.479.405
2.720.861
2,08%
2,10%
1,80%
2.825.848
1,71%
3.003.933
1,73%
3.291.113
1,49%
2.458.010
2.597.402
2.862.380
1,97%
2,01%
1,71%
Font: INE i elaboració pròpia
Segons les estimacions que proporcionen les enquestes de les edicions d’aquest estudi sobre la
plantilla agregada de les empreses del sector econòmic de Catalunya el número de treballadors que
ocupa ha disminuït fins les 49.000 persones. A l’anterior edició de l’estudi amb les dades que
corresponien a l’exercici 2003 ja es va apuntar un alentiment en el creixement dels llocs de treball
que generava el sector.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
38
Abans de fer valoracions sobre la disminució de llocs de treball del sector del medi ambient cal destacar que alguns empresaris del sector pensen que aquestes dades podrien estar distorsionades
pel tipus d’organització que s’està donant al sector. Algunes de les grans empreses han creat el
que s’anomena el Facility Management, que significa la creació dins una unitat del grup empresarial d’una bossa de personal disponible per a actuacions concretes en serveis de neteja, recollida
d’escombreries, vigilància i seguretat. En la mesura que això s’hagi donat podríem no estar incloent un grup de treballadors que a final d’any ha dedicat part de la seva jornada laboral al sector
ambiental.
Amb les cauteles del que acabem de dir, però, considerant que les xifres de les enquestes reflexen
el volum real de treballadors anem a veure quines són les causes que poden haver-se donat.
Darrera de la disminució de la plantilla estimada del sector del medi ambient observem, a banda
que fóra bo que el sector del medi ambient pogués seguir contribuint a la creació de nous llocs de
treball en valor absolut dins la nostra economia, que és una altra senyal de la maduresa del sector
a la que estem fent esment en aquest estudi. El sector del medi ambient actua com qualsevol altra
sector de l’economia i, en aquest sentit també s’està donant un procés de concentració d’empreses en especial a les grans. Veiem com la facturació per treballador augmenta cada bienni i en el
cas del 2004-2005 ho fa a una taxa encara més elevada que el bienni anterior. Això corrobora la
sensació de dinamisme i innovació tecnològica que genera el sector, augmentant el seu valor afegit i amb una estratègia de creixement no basada en l’ús intensiu de mà d’obra. Un exemple significatiu de la innovació tecnològica i l’automatització que explica, en part, la disminució de llocs de
treball, s’està donant en alguna de les activitats del sector del medi ambient com ara la recollida
dels residus sòlids urbans, que abans requerien tres persones i ara amb els nous equips amb una
persona és suficient, tenint en compte que ara aquest operari requereix de major grau de formació.
En general, s’entén per productivitat la quantitat de producció que s’és capaç de generar amb una
unitat de factor productiu. La baixa productivitat del treball tant a l’Estat Espanyol com a Catalunya
respecte a Europa s’identifica, per alguns experts, com una de les febleses més alarmants per al
futur de la nostra economia. En el cas del sector del medi ambient català les dades estadístiques
apunten, mitjançant el càlcul de la facturació per treballador, a una millora de la productivitat del
treball, fet que contribueix positivament a la competitivitat del sector. Aquest és un aspecte rellevant i més quan a Catalunya moltes empreses estan perdent competitivitat respecte els mercats
exteriors.
Com ja s’ha apuntat en aquest estudi la plantilla agregada de les empreses del sector del medi
ambient no inclou el personal que treballa als centres de recerca, universitats, sector públic, així
com els responsables de medi ambient d’empreses que treballen en altres sectors d’activitat. És
evident, a partir d’aquest fet, que el medi ambient ocupa a molta més gent que a la identificada en
aquesta plantilla agregada.
A partir de les dades de les enquestes, hem analitzat quina és la contribució del sector al mercat
de treball a Catalunya calculant el seu pes relatiu respecte algunes estadístiques macroeconòmiques. Hem considerat la població assalariada, tant la total com únicament la del sector privat, ja
que a la nostra enquesta les xifres de llocs de treball no inclouen el sector públic. Hem volgut d’aquesta manera eliminar possibles distorsions del sector públic respecte la comparació amb la
població assalariada. Però veiem que s’observa la mateixa tendència que és un augment de la contribució a la generació de llocs de treball en el bienni 2002-2003 respecte el bienni anterior i un descens pel bienni 2004-2005. Igualment hem analitzat el pes dels llocs de treball respecte la població ocupada i respecte la població ocupada únicament en els sector indústria i serveis, l’objectiu
aquesta vegada és eliminar possibles distorsions del sector de la construcció i agricultura respecte la indústria i serveis, com sectors mes assimilables al nostre sector del medi ambient. Però tornem a veure la mateixa tendència que és un augment de la contribució a la generació de llocs de
treball en el bienni 2002-2003 i un descens pel bienni 2004-2005.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
39
A l’Europa del 15 el mercat ambiental dóna treball al 2,32% de la població ocupada, tot i que estimacions més conservadores situen aquest volum de població ocupada al 1,32% i del 1% dels nous
estat membres. A Espanya segons estimacions del Ministerio de Medio Ambiente referents a l’any
2001, els treballadors del sector del medi ambient respecte la població ocupada suposen casi el
2%, igual que succeeix amb estimacions de la Junta de Andalucía. Però totes dues estimacions
parteixen de definicions àmplies del sector, a partir d’aquestes dades i fent la correcció segons l’equivalència amb la definició del nostres estudi ens donen un volum del 0,6% respecte la població
ocupada. A Catalunya l’1,49% de la població ocupada treballa al sector del medi ambient. La disparitat de dades no permet extreure gaires conclusions, si bé sembla que entre un 1,5% i 2% de la
població ocupada és el que pot correspondre a un sector desenvolupat. En el cas de la comparativa amb Espanya i Andalusia aquestes dades poden corroborar la idea existent que el sector a
Catalunya està més desenvolupat i és un dels impulsors de l’Estat.
Sector exterior
En un món cada vegada més globalitzat i en el marc econòmic liberalitzat del mercat europeu les
relacions de les empreses catalanes del sector ambiental amb l’exterior són un element fonamental d’anàlisi per tal de veure el seu estat de salut econòmica. Com hem dit anteriorment el dèficit
de la balança exterior és un dels elements més crítics de la nostra economia, caldrà estar atents a
si les empeses catalanes són capaces de satisfer la demanda ambiental interna i no haver d’importar aquests béns o serveis ambientals i, a la vegada, si el seu grau de maduresa els permet accedir als mercats exteriors per ampliar l’abast de les seves activitats.
A les dades estadístiques de les edicions dels estudis veiem com un percentatge constant al voltant del 13-14% de les empreses declaren tenir participació accionarial estrangera, sent Alemanya,
els Estats Units, França i Holanda els principals països d’origen d’aquestes inversions. El protagonisme d’aquests països és coherent amb els països de més inversió a Catalunya, la qual cosa proporciona una sensació de normalitat de la inversió exterior rebuda.
Segons fonts del sector s’està començant a donar un procés en el que empreses estrangeres estan
aportant tecnologia a empreses catalanes a canvi de participacions en el seu capital. D’aquesta
manera exporten la seva tecnologia i accedeixen directament al mercat català. Les empreses catalanes poden incorporar així noves tecnologies, però a nivell agregat de tot el sector del medi
ambient considerem que en el futur s’haurà d’evitar el fet d’haver d’importar aquest valor afegit tecnològic a canvi de ser capitalitzats per empreses estrangeres. Caldrà per tant intensificar els esforços de tots el agents econòmics per a que es donin les condicions per a una millora tecnològica
pròpia. No hem d’oblidar que la despesa en R+D a Catalunya està molt per sota de la mitjana europea. Segons dades de l’Idescat la despesa en R+D respecte el PIB al 2004 es va situar a l’1,34%,
per sobre de la mitjana espanyola, que va ser l’1,07%, però encara per sota de la UE-15 que és del
2%.
Respecte l’accés als mercats exteriors les empreses catalanes del sector del medi ambient segueixen essent molt poques i és evident que segons aquestes dades ens trobem amb un sector dedicat bàsicament al mercat nacional. Algunes fonts del sector veuen les motivacions d’aquest fet en
una manca de recursos per part de l’administració per un costat i d’una certa manca de conscienciació de gran part de les empreses/empresaris del sector ambiental.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
40
Però també és cert que altres visions des del sector consideren que aquesta dada de baixes exportacions amaga una estratègia de sortida a l’exterior d’algunes empreses no mitjançant exportacions
directes, sinó a través d’inversions de capital i tecnologia a empreses locals dels països als que es
vol exportar. El concepte d’inversió bruta efectiva exterior correspon a la nova inversió o inversió
catalana que incrementa els nostres actius a l’exterior. No disposem de dades que permetin valorar aquest aspecte però el que sí cal apuntar, una vegada s’ha comentat amb algunes grans empreses del sector, és que l’estratègia per sortir a l’exterior a vegades és mitjançant la compra d’empreses del país de destí. El motiu és que, tal i com succeeix a Catalunya, el sector públic és el principal client del sector mediambiental a molts països europeus i mundials. Per aquesta raó i amb la
intenció de poder posicionar-se millor en aquests mercats alhora de presentar-se a concursos
públics per licitacions de serveis ambientals, algunes empreses catalanes han apostat per comprar
o participar del capital d’empreses del propi país. En alguns casos aquesta estratègia s’ha desenvolupat especialment als països de la Europa de l’Est. A nivell del nostre estudi tota aquesta actuació exterior que d’alguna manera complementa o en alguns casos substitueix a les exportacions no
queda recollida i dóna una imatge de menor activitat exterior de la real.
Expectatives de futur
El mercat ambiental està format per una demanda de béns i serveis que no és circumstancial en el
temps sinó que forma part de les necessitats de la societat i les empreses catalanes, a la vegada
s’han consolidat un conjunt d’empreses amb capacitat d’atendre aquesta demanda. Pel nostre
sector del medi ambient es donen una sèrie de factors, ja sigui des d’una anàlisi general com d’una
identificació d’aspectes més concrets, per a considerar optimistes les expectatives de futur i que
permeten esperar que en els propers anys continuï consolidant la seva posició al conjunt de l’economia i fins i tot millorar-la. Com hem vist a les dades de l’enquesta el propi sector és relativament
optimista ja que el 45% preveu obrir noves línies i amb un 6,11 és com valoren les empreses del
sector l’opinió “El sector del medi ambient és el sector econòmic amb més futur”.
La població catalana ha crescut aproximadament en un milió de persones en els últims 10 anys, de
les quals més de 600.000 persones corresponen als darrers quatre anys. És evident que aquest elevat creixement demogràfic juntament amb el que es pugui donar els propers anys farà incrementar
la demanda d’alguns serveis ambientals per cobrir necessitats com ara la recollida i gestió de residus o la depuració d’aigües.
La societat està cada vegada més sensibilitzada respecte els temes mediambientals. Tant els anys
ja acumulats de formació i sensibilització ambiental com, malauradament, alguns episodis extrems
de degradació ambiental que hem patit, ajuden a que la societat sigui conscient de la importància
d’actuar amb criteris del tantes vegades anomenat desenvolupament sostenible. Per aquest motiu
creix la demanda de productes ecològics o amb millors característiques ambientals, igualment moltes empreses ja sigui per que veuen el medi ambient com un element de competitivitat o per exigències del mercat segueixen fent inversions per millorar el seu procés productiu.
L’Administració juga un paper bàsic respecte el sector del medi ambient. Per una banda és el principal client del sector i l’estructura de la seva despesa afecta directament al sector del medi
ambient. D’altra banda, amb la seva tasca reguladora impulsa, tot i que indirectament, el seu dinamisme amb la incorporació de noves exigències d’actuació.
Respecte el paper de l’Administració com a client caldrà veure com es materialitzen les bones
expectatives d’increment de la inversió en infrastructures ambientals derivades de la disposició
addicional tercera del nou Estatut de Catalunya. Però abans de la concreció d’aquest nou finançament ja podem conèixer previsions de despesa de l’Administració en alguns dels seus àmbits.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
41
Del sector residus destaca el total desplegament del Pla d’acció de residus municipals 2005-2012
de l’Agència de Residus de Catalunya que suposarà una inversió de casi 1.800 milions d’euros.
D’aquests, quasi 1.500 milions d’euros corresponen al Pla sectorial d’infrastructures. Es calcula que
en el desenvolupament del Pla Sectorial d’Infraestructures es crearan 2.500 nous llocs de treball
directes i indirectes durant la fase d’explotació i que, al voltant de 5.000 persones hi treballaran
durant la fase de construcció, de forma directa o indirecta.
El vector aigua i la despesa pública que genera continuarà sent un dels impulsors del sector del
medi ambient. L’Agència Catalana de l’Aigua té previst actuacions que comportaran unes inversions globals de més de 927 milions d’euros fins a l’any 2010, i permetran assegurar l’execució dels
plans i programes actualment en marxa a fi de complir els objectius estratègics de l’Agència i les
directrius de la Directiva marc de l’aigua pel que fa a la gestió i l’ús sostenible de l’aigua. Altres previsions apunten a partir de les dades de l’ACA i de la resta d’agents implicats una inversió per a la
propera dècada de casi 4.000 milions d’euros. La meitat d’aquest correspon a actuacions destinades al sanejament i l’altra meitat a actuacions destinades a l’abastament, destacant amb una inversió prevista de 178 milions d’euros la dessaladora del Baix Llobregat.
L’Administració igualment afecta al sector del medi ambient en totes aquelles iniciatives que impulsen una major protecció del medi ambient. Les noves normatives generen a vegades la necessitats
de nous productes i serveis per tal de donar-les compliment. Igualment signifiquen noves exigències a incorporar per les empreses als seus processos industrials. Noves exigències de
l’Administració com els compostos orgànics volàtils (COVs), els sòls contaminats o el Decret d’ecoeficiència del edificis i el Codi tècnic de l’edificació han d’ajudar a seguir dinamitzant el sector.
En el cas de fer els habitatges més “sostenibles”, a través del Decret d’ecoeficiència del edificis i el
Codi tècnic de l’edificació, el Departament de Medi Ambient i Habitatge estima que, pel període 2006
-2011, donar-li compliment proporcionarà un estalvi energètic del 8% sobre l’escenari tendencial ,que
suposa un estalvi de 216 M d’euros i que les mesures requeriran una inversió de 4.233 M d’euros.
El reciclatge dels residus de la construcció en els propers anys haurà d’augmentar considerablement. S’estima que actualment es recicla el 3%, molt per sota de la mitjana europea, paral·lelament
la demanda d’àrids és molt elevada i en continu ascens degut a l’elevada construcció d’habitatges
i d’obra civil. El Programa de gestió de residus de la construcció de l’Agència de Residus de
Catalunya preveu una inversió en el sector de 47,17 M d’euros, majoritàriament privada. Les activitats a desenvolupar per a infrastructures de gestió dels residus de la construcció a Catalunya
suposarà un nivell de negoci anual de 25.553.300 d’euros. La recollida i el tractament dels residus
de la construcció i demolició pot comportar de l’ordre de 800 llocs de treball, considerant els directes i els induïts, amb una despesa associada d’uns 20 M d’euros.
El canvi climàtic i l’apropament del termini de compliment del Protocol de Kyoto (2008 - 2012) per
a l’Estat Espanyol obligarà a dur a terme moltes accions, encara pendents, que són obligades per
assolir el compromís de l’increment del 15% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Aspectes com la construcció sostenible, l’eficiència energètica dels edificis i dels processos industrials, la millora de la gestió dels residus, l’aprofitament de combustibles alternatius en el transport
o les accions de reducció d’emissions a la agricultura i la ramaderia seran obligatòriament protagonistes en els propers anys ja que en aquests moments l’Estat Espanyol es troba molt lluny de
poder complir amb el seu objectiu de Kyoto.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
42
Un capítol apart es mereixen les energies renovables, tot i que el seu impuls es troba molt lligat a
les polítiques de lluita contra en canvi climàtic no és només per aquest motiu, sinó també per un
escenari d’increment de la demanda energètica en un context d’elevats preus dels combustibles
fòssils, i previsions de futur que no són optimistes i que generen un fort xoc inflaccionari i d’incertesa a la nostra economia. Les energies renovables han de poder respondre a molts dels requisits
de la futura política energètica, com són la garantia de subministrament, l’autonomia energètica i la
reducció de la dependència exterior, el compliment del Protocol de Kyoto i l’estabilitat de preus.
El Llibre blanc de les energies renovables de la Unió Europea estableix l’objectiu de doblar el percentatge de participació de les energies renovables respecte el consum d’energia primària l’any
2010. Per a l’Estat espanyol la Unió Europea fixa augmentar el percentatge de les energies renovables fins el 29% de la generació elèctrica. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 és coherent
amb la política europea i en alguns casos va més enllà.
Existeixen ja a Catalunya empreses que són punteres i referents mundials en el desenvolupament
d’alguna de les energies renovables com pot ser l’eòlica. Altres energies renovables com ara la
solar o la biomassa presenten perspectives de desenvolupament immediat. Segons el Pla de
l’Energia es preveu assolir 100MW instal·lats de solar fotovoltaica que representa un creixement del
400% respecte la situació de partida. Per a l’energia solar tèrmica, l’objectiu és arribar a 1.250.000
m2 de col·lectors. Així mateix, es planteja la construcció de la primera planta solar termoelèctrica
de Catalunya. Per la seva banda el conjunt de biomassa i biogàs aportaran unes 512,1 Ktep al
balanç energètic l’any 2015, representant un 17,4% del total de les energies renovables. L’energia
eòlica mantindrà un pes molt important, amb la instal·lació de 3.500 MW. Es preveu que el 25,7%
del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic. El Pla de l’Energia preveu unes inversions
pels projectes d’energies renovables, en el període 2006-2015, de 5.139,9 M d’euros, dels quals
105,5 M d’euros són públics. Igualment, pels projectes d’eficiència energètica el pressupost previst
és de 4.320,0 M d’euros amb un aportació pública de 1.079,0 M d’euros.
Com hem vist, i han estat només alguns exemples, hi ha previsions suficientment optimistes per als
propers anys d’activitats a desenvolupar en el sector del medi ambient, però caldrà veure com tots
aquests aspectes dinamitzen el sector del medi ambient i quina resposta és capaç de donar per
satisfer la demanda interna de béns i serveis en un context de mercat europeu i d’economia globalitzada.
Conclusions
És evident que l’antic debat sobre si el medi ambient és una moda ja no té sentit. La protecció del
medi ambient, dins un context de desenvolupament sostenible és, a dia d’avui, un dels eixos d’actuació de qualsevol administració. La societat ja no està disposada a renunciar a l’idea de gaudir
d’un medi ambient de qualitat i aquest fet té una resposta empresarial, el que anomenem com sector econòmic del medi ambient. Però a vegades el seu abast i el seu pes en el conjunt de l’economia queden diluïts per l’escassetat de dades disponibles. Les empreses que es dediquen al medi
ambient es troben a sectors absolutament transversals de l’economia.
Per això és del tot necessari definir consensuadament quins sectors d’activitat conformen el sector del medi ambient, cal definir l’abast del sector. És evident que també cal millorar el coneixement
de les dades del sector. Únicament el CNAE 37, Reciclatge i el CNAE 90, Activitats de sanejament
públic són directament assimilables al sector ambiental, però encara queda un conjunt molt gran
d’empreses distribuïdes entre la resta d’activitats. Per aquest motiu proposem la creació d’un
CNAE propi com un eina d’ajuda.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
43
A partir d’aquestes premisses cal fer noves edicions de l’estudi tant a nivell de Catalunya com de
l’Estat Espanyol, amb un mateix esquema, que permeti comparar el seu pes i evolució i que sigui
integrable als estudis que es puguin desenvolupar a la Unió Europea.
El sector de medi ambient està consolidat i ha arribat a un punt de maduresa. Així ho confirmen l’evolució del nombre d’empreses, els volums de facturació i el personal que ocupa. Les dades d’altres estudis ens serveixen per corroborar que les tendències que ens apunten les nostres enquestes són coherents amb altres regions, malgrat l’amplitud de la definició del sector la contribució al
PIB i els llocs de treball que genera el sector poden variar. Catalunya, partint d’una definició restrictiva del sector, es situa dins la mitjana de països de l’OCDE i una mica per sobre de la mitjana de
l’Estat Espanyol, la qual cosa coincideix amb la sensació de que dins l’Estat, Catalunya és una de
les impulsores del mercat ambiental.
Per aquest sector català del medi ambient identifiquem de cara al seu futur tres grans reptes:
La capacitat de resposta tecnològica: aquest és un element fonamental que marcarà la seva evolució. Sobre aquest aspecte hi ha certs dubtes ja que trobem algunes empreses punteres a nivell
internacional en el desenvolupament tecnològic, altres que incorporen tecnologia estrangeres a
canvi de participacions en el seu capital i altres que fan emergir noves tecnologies però que són
adaptacions millorades de tecnologies foranies.
La capacitat de satisfer la demanda interna i d’accedir als mercats exteriors. La poca capacitat de
l’economia catalana i espanyola de satisfer la demanda interna, que es tradueix en la feblesa de la
balança exterior, és un dels problemes actuals de la nostra economia. El sector del medi ambient
no és una excepció i caldrà una major conscienciació de les empreses del sector ambiental juntament amb l’articulació dels instruments adients.
Capacitat per a disminuir la dependència del sector públic. El sector públic és el principal client i
ho seguirà sent durant moltes dècades, però el sector del medi ambient ha de se capaç de satisfer al sector privat per a que aquest ajudi a impulsar el seu creixement.
directori del sector
econòmic del medi ambient
a Catalunya 2006
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
47
ALT CAMP
AGROVALLS MESTRES OLIVES S.L
CONTAINERS EVEREST
FRANCESC MILÀ I ROSELL
JOSEP Mª TOLDRA DE REY
MAGÍ CIVIT ALEMANY
MERCACARS, S.C.P.
PELLS ARTEMÍ AMAT, S.C.P.
PLÁSTICOS RALLO, S.L.
TRANSPORTS TITU, S.A.
VALLS QUÍMICA, S.A.
ALT EMPORDÀ
AH - CONSULTORS AMBIENTALS
ÁNGEL MORENO RECHES
AUTO - GRUAS NADAL, S.L.
DESBALLESTAMENTS POT, S.C.
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I ALTRES
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ
D`AVINYONET DE PUIGVENTÓS
FERROS PERICH, S.L.
HAINAN, S.L.
NUTRILAB, S.L.
SILVIA ALABAU DESCAMPS
TRACTAMENT ALT EMPORDÀ, S.L.
TRANS GRUES FONT, S.L.
TREBALLS SILMA, S.L.
TRES 60 INNOVACIÓ, S.L.
ALT PENEDÈS
CADES PENEDÈS, S.A.
CARLOS CASINO, S.L.
CHATARRAS M. REQUENA, S.L.
CONTENIDORS PENEDÈS
DEIXALLES I TRANSPORT A PLAZAS, S.A.
FERNANDO BENEDI BERNAL
GRUP AGRO SYSTEMS
HYVA IBÉRICA, S.A.
INST. LLUÍS MORERA
PALETS PENEDÈS, S.L.
RECAMBIOS MOJAR, S.L.
SCHWEIZER
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
ALT URGELL
ATESA. ALTERNATIVAS DE
TRANSFORMACIÓN ENERGÉTICA, S.A.
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ DE BENAVARRE
ESAU ENERGIA SOLAR
GRUES I CONTENIDORS VALLES, S.L.
JOAN MARIAGES
RECUPERACIONS RAMÓN VALLÈS
ALFONS ROBERT VILASECA
AMBIENS, GESTIÓ DE RECURSOS
AMBIENTALS, SL
AUTOREC, S.L.
AVALUACIONS AMBIENTALS ANOIA
CENTRE DE GESTIÓ MEDIOAMBIENTAL, S.L.
ENERCAT BIOGAS
GESTIO AMBIENTAL AM
GRUP CARLES
JAUME MIRET QUINTANA
LLORENS ISBERT, S.L.
PETROMIRALLES
RECICLATGES MORILLA, S.L.
RECICLATGES SABATE, S.L.
RECUPERACIÓ DE CROM INDUSTRIAL, S.A.
RECUPERACIÓN MORAGREGA, C.B.
TERIC ANOIA
TRANS - DIEMA, S.L.
TRANSFORMADORA DE PALETS, S.L.
(TRANSPAL)
TRANSPORTES ROS VILARRUBIAS, S.A. L.
VINYA SANT JOSEP-MICHEL
ANOIA
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
48
BAGES
ADOBS ORGÀNICS, S.L.
ALKIPLAST, S.L.
ÀMBIT RURAL
ANTONI ESCOLÀ SOLÉ
ANVIPLAS, S.L.
APLICACIONS SOLARS, S.C.C.L.
BARONICH, S.L.
CASALS CARDONA INDUSTRIAL, S A.
CONSORCI DEL BAGES PER A LA
GESTIÓ DE RESIDUS
CONTAINERS DEL BAGES, S.L.
CORPORACIÓN SIDERÚRGICA, S.A.
DEPURAMBI IBERICA, S.L.
DESGUACES DEL BAGES, S.L.
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES DE LA CONTRUCCIÓ DE MOIÀ
DOMINI AMBIENTAL, S.L.
ECOLOGÍA TÉCNICA, S.A. (ECOTEC)
ELÈCTRICA PINTÓ
GAIA MOIÀ
GERMANS ESCALA, C.B.
GERMANS IGLESIAS RECUPERADORS, S.L.
GESTIÓ RUNES DE MUNTANYA
GESTIÓ RUNES DEL BAGES
GESTORA DE RUNES DEL BAGES, S.A.
HERMANOS PRATGINESTÓS, S.A.
INDUTEC AVINYO,S.L.
JAUME ESCAYOLA I CIÓ
JOAN CUNILL BOIXADER
JOANA MARIA TORT ALTIMIRAS
JOSÉ TORRES SERRA
LORENZO RECUPERADORS, S.C.P.
MANUFACTURA INDUSTRIAL DEL
POLIESTER, S.A. (MIPSA)
MARCELO SOLER, S.A.
PILAGEST, S.L.
QUALIMED CONSULTORS
RAMÓN PUIG GAJO I JORDI PUIG
CARRERAS, C.B.
RECICLATGES PELEGRÍ, S.L.
RESIDUS DEL BAGES, S.L.
SANFEPLAST, S.A.
SOLAR DIFUSIÓ
SOLNET 2000
SOLVER TECNICS
TPA, TÉCNICAS DE PROTECCIÓN
AMBIENTAL, S.A.
TRANSIVILA, S.L.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
BAIX CAMP
ABAC CONSULTORS, S.L.
ADHOC SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, S.L.
ASETEC, S.L.
COMPRA VENTA DE PALETS USADOS Y
RECICLAJE, S.L.
CONTENEDORES REUS, S.A. (CORSA)
ENERSOL TECNOLOGÍA, S.L.
ENWESA SOLAR
FRANCISCO PÉREZ QUERO
GABINET CERES
GALLARDO GALLARDO, C.B.
GESTIÓ AMBIENTAL I ABASTAMENT, S.A.
HIERROS Y DESGUACES CASANOVAS, S.L.
HIERROS Y DESGUACES, S.A.
INVALL
JOAN MAS MIQUEL
JORDI TORRENT DURÁN
JOSEP TARDIU
LIMONIUM, SOCIETAT D`ACTUACIONS
AMBIENTALS
MIGUEL CUENCA SALUDES
MONTSERRAT MAS
RECICLAJE DE ACEITES Y GRASAS, S.L
(REAGRA)
RECICLAJE DE ACEITES Y GRASAS, SL
RICARD ESCUDÉ
SERGIO BANEGAS RODRIGO
SERVEIS COMARCALS
MEDIAMBIENTALS, S.A.
SERVIDRUM IBÉRICA, S.A.
TRANSPORTS F. RAMOS, S.L.
VEHÍCULOS Y DESGUACES TARZÁN, S.L.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
49
BAIX EBRE
DOMÈNECH CODORNIU, S.L.
HIERROS R. DOMINGO, S.A.
INDUSTRIALIZADORA Y DISTRIBUIDORA
ESPAÑOLA DE ALIMENTOS, S.A.
JOSE DE DOMINGO RIBE - OFIK
OLISEFI, S.A.
RECICLATGE FORÉS, S.L.
SANSA DE L’EBRE
TRANSERCO, S.A.
BAIX EMPORDÀ
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ DE BEGUR
GEA - CONSULTORS AMBIENTALS, S.L.
INAGUA-INGENIERÍA DE AGUAS, S.L.
MARTÍ VIÑALS SALAMÓ
MIQUEL SAIS VILALLONGA
PERE CABRERA I NAVARRO
RECUPERACIÓ DE PEDRERES, S.L.
RECUTRANS, S.L.
SISTEMES ENERGÈTICS SOLARS, S.L.
SOLIMAR BEGUR, S.L.
T SOL PV SOLAR BRAVA
TRANSPORTS DARNACULLETA, S.L.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
BAIX LLOBREGAT
AELLA ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL
AGUAS DE LEVANTE, S.A.
AIGÜES TER LLOBREGAT
AIRTECNO TECNOLOGIAS DEL AIRE, S.L.
ALFREDO MESALLES, S.A.
AMÈLIA GÓMEZ, S.L.
ANÀLISI I MEDI AMBIENT, S.L.
ANTONI CARTAÑA COPONS
ARACELI JURADO GONZÁLEZ
ARTESANOS ENVASES RECICLADOS
CALVO, S.L.
ASPIRADORS BENET PUERTA
ASSOC. CATAL. PRO FOMENT DEL
MINUSVÀLID EN EMPRESES DE DESCONT. I DESBALLEST. ECOLÒGIC (A.C.
PROMINECO)
AUDITORIAS E INGENIERIAS, S.A.
AUSON VERD, S.L.
BCN CAMBRA LÒGICA DE PROJECTES, S.L.
CARGO FEMAR, S.L.
CENTRE D`ECOLOGIA I PROJECTES
ALTERNATIUS (CEPA)
CESPA, U.T.
CHATARRAS R. GARCÍA, S.A.
CILIT, S.A.
CLIMA 3
COMAS ALARTE, S.A.
COMBUSTIBLES MAG, S.L.
COMPAÑÍA ESPAÑOLA DE RECICLADO
DEL AUTOMÓVIL, S.L. (CERAUTO)
COMPOSTADORES, S.L.
COMPRA I VENDA DE FERRALLA BETA, S.L.
CONSTANTINO BOX
DANIEL ROSAS, S.A.
DEIXALLES GARZA 2, S.L.
DESGUACES RUIZ-LÓPEZ, S.L.
DESOTECMED, S.L.
DET NORSKE VERITAS, S.L.
DTI SOLAR CONTROL, S.L.
ECOCAT, S.L.
EISENMANN ESPAÑOLA, S.A.
ELECTROMEDICIONES KAINOS, S.A.
EMBALAJES BARRIO, S.A.
EMTE, S.A.
ENERGIE SOL AIRE HISPANO SWISS, S.A.
EXCAVACIONES CRISTOBAL
RODRÍGUEZ, S.L.
EYBA, S.L.
F.J. SANGÜESA Y TALÓN, S.C.P.
FÁBRICA ESPAÑOLA DE BLANCO DE
ZINC, S.A.
FAGOR ELECTRODOMÉSTICOS,
S.COOP.
FERRALLES MARTORELL, S.A.
FERRÉ RECICLADOS, S.L.
FERROMOLINS, S.L.
FJ. SANGÜESA Y TALÓN, S.C.P.
FRIGICOLL, S.A.
FYRE, S.A.
GCE GESTIÓ I PROJECTES, S.L.
H.G. SERVITEC, S.A.
HIDROPLUS
HIERROS SAIZ, S.L.
IBERCLEAN, S.A.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
IBERINOX 88, S.A.
IBERSOLAR ENERGÍA, S.A.
ICICT, S.A.
IND. REHAU, S.A.
INSTAL·LACIONS FEIMA, S.L.
IPOTEC RISCOP, S.A.
J.MATA-TRANSPORT I GESTIÓ RESIDUS S.L
JAVIER MARSAL LORIENTE
JENBACHER, S.L.
JOAQUÍN BORRÀS MAYOL
JUAN MATA NEBOT
LPG TÉCNICAS EN EXTINCIÓN DE
INCENDIOS, S.A.
M. FUERTES, S.A.
MAC DERMID ESPAÑOLA, S.A.
MANUEL VÁZQUEZ CERVERA
MARIA CONCEPCIÓN MARTÍNEZ MARÍN
MARIA DEL CARMEN GARCÍA ORDÓÑEZ
MECAMOPLAST, S.L.
METROCOMPOST, S.A.
MONSOLVEN, S.A.
OMB SISTEMAS INTEGRADOS PARA LA
HIGIENE URBANA, S.A.
OMEGA 3 ESTUDI D`ENGINYERIA, S.L.
OSIEL, S.L.
PABLO ROBLEDILLO MUÑOZ
PALETS BALLESTER, S.L.
PLANTA RECUPERADORA 22, S.L.
PLÁSTICOS GÜELL, S.L.
PLASTOQUÍMICA, S.L.
PREVENCION BIO AMBIENTAL, SA
PROCESOS METALÚRGICOS, S.L.
PROTEINAS Y GRASAS GIMENO, S.L.
PROTESA
RECIBAIX
RECICLAJES EPA, S.L.
RECICLATGE DE FERRO I METALLS
J.J.MERCÉ, S.L.
RECICLATGES MONTALPI, S.L.
RECUPERACION DE PAPELES, HNOS.
FDEZ., S.A.
RECUPERACIONES FERRADO SL
BAIX PENEDÈS
AURELI MARRUGAT PONS
51
RECUPERACIONES LINARES, S.L.
RECUPERACIONES ST. ESTEVE, S.L.
RECUPERACIONS I CONTENIDORS DEL
LLOBREGAT, S.L. (RECOLL)
RECUPERADORA SAN JUAN, S.L.
RECUPERADOS DEL ANOIA, S.L.
REDELCA, S.L.
REGENCO, S.L.
REGULATOR-CETRISA
ROSA MARIA FERRÉ AGUERA
RUA PAPEL GESTION S.A.
SELECTIVES METROPOLITANES, S.A.
SENSOTRAN, S.L.
SICK ÓPTIC ELECTRÓNIC, S.A.
SIMA DESARROLLO AMBIENTAL, S.L.U.
SIST. MANCLIMA, S.L.
SOCIEDAD DE FABRICACIÓN DE CARBONES ELECTRICOS, S.A.
SOLAR INGENIERIA 2000, S.A.
SOLAR POINT S.C.P.
SPIRAX SARCO, S.A.
STORA ENSO BARCELONA, S.A.
SUPERNET LIMPIEZAS, MANTENIMIENTO Y MEDIO AMBIENTE, S.A.
TÉCNICAS DE FILTRACIÓN, S.A.
TÈCNIQUES DE GESTIÓ AMBIENTAL, S.L.
TECNOLOGÍA AMBIENTAL HANDTE
IBÈRICA, S.L.
TRANS GM, S.L.
TRANSPORTES 3 ERRES, S.C.P.
TRANSPORTES GIMÉNEZ
TRANSPORTES J. ALDEGUER, S.A.
TRASTAM, S.C.C.L.
TRATAMIENTOS DE RESIDUOS
FOTOGRÁFICOS, S.L.
TÜV, INTERNACIONAL CATALUNYA
GRUP TÜV RHEINLAND, S.L.
URGIL, S.A.
VIESSMANN, S.L.
VIUDA DE LAURO CLARIANA, S.L.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
52
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
BARCELONÈS
3E CONSULTORS, S.C.C.L
A.L. AIR LIQUIDE ESPAÑA, S.A.
ABENGOA, S.A.
ABGL MEDIO AMBIENTE, S.L.
ABROSOL EQUIPOS SOLARES
ABS TECNOLOGIAS DEL AGUA, S.A.
ACCESORIOS MEDIO AMBIENTE, S.L.
ACÚSTICA INTEGRAL, S.L.
ADASA SISTEMAS, S.A.
ADIQUÍMICA, S.A.
ADISPA, S.L.
AENOR
AERSA - AGRUPACIÓ ENERGIAS
RENOVABLES, S.A.
AERZEN IBERICA, S.A.
AGA-Q, S.L.
AGBAR CONSTRUCCIÓN, S.A. (ACSA)
AGECONTROL, S.A.
AGROAMBIENTE, SL
AGUA RESIDUOS Y MEDIO AMBIENTE, S.A.
(AREMA)
AIGUASOL ENGINYERIA
AIR JET, S.A.
AISLAMIENTOS PLA JORRÍN
ALATEC PROES
ALAVA INGENIEROS, S.A.
ALDOVIER, S.L.
ALITECNIC, S.L.
ALLENDE
ALMACENES GENERALES DE
RECUPERACIÓN, S.A.
ALPA RECUPERADORA, S.A.
ALREPLAST, S.L.
ALRON EXTRUSIÓN Y APLICACIONES
ESPECIALES, S.L.
ÁLVARO FELIU JOFRE
AMASA, ACTUACIONS
MEDIAMBIENTALS, S.A.
AMBIENTE Y TECNOLOGÍA
CONSULTORES, S.L.
AMBIO, S.A.
AMBIOMA CONSUL, S.L.
AME, Agente de Mercado Eléctrico, S.A.
ANALAB, S.A.
ANDRÉS MORALES ESCALERA
ANEP- ASOCIACION NACIONAL DEL
ENVASE PET
ANINGAS, S.A.
ANTONIO CASADO Y CIA, S.A. (ACYSA)
ANTONIO MARTÍNEZ BOSCH
ANTONIO MATACHANA, S.A.
APERCA ASSOCIACIÓ
APLICACIÓ EN PRODUCTIVITAT I
QUALITAT, S.L.
AQUABONA, S.L.
AQUAPLAN, S.A.
ARCHIDESA
ARDA, GESTIÓ I ESTUDIS
AMBIENTALS, S.L.L.
ARGESIP, S.A.
ARLAS INVEST, S.L.
ARQINTEGRAL - ESTUDIO DE
ARQUITECTURA INTEGRAL
ASESORÍA ENERGÉTICA, AESA
ASINCA
ASSERTIS, S.L.
ASSESSORIA ENERGÈTICA, S.A.
ASSOCIACIÓ BARNAMIL
ASSOCIACIÓ CATALANA DE
PROFESSIONALS DE MEDI AMBIENT
ASSOCIACIÓ CATALANA D’INDÚSTRIES
TRACTADORES DE RESIDUS
ESPECIALS (ACITRE)
ASSOCIACIÓ DE SERVEIS ENERGÈTICS
BÀSCIS AUTÒNOMS - SEBA
ATICA
AUGUSTA - WIND, S.L.
AUMA CONSULTORES EN MEDIO
AMBIENTE Y ENERGÍA, S.L.
AVALUACIONS I PORGRAMES
D`EFICIÈNCIA I SOSTENIBILITAT, S.L.
AXIMA SISTEMAS E INSTALACIONES, S.A.
AXIOMA CONSULTORS ACÚSTICS
B&B ASESORES, S.C.C.L.
BALUARTE COMUNICACIÓ I RRPP, S.L.
BIO - SOL
BIOTHYS MEDIOAMBIENTE, S.L.
BIOTUR, S.L.
BOMBAS ESPECIALES TORRES
BORSA DE SUBPRODUCTES DE
CATALUNYA
BRIZ Y BARRENA, S.C.P.
BS INTERSERVICE, S.A.
BUREAU VERITAS ESPAÑOL, S.A.
BURÉS, S.A.
BUSSINESS STRENGTHS ENGINEERING
CALIDAD MEDIOAMBIENTAL IBÉRICA, S.A.
CAMPI Y JOVE, S.A.
CÁNDIDO GUDIÑO ELIJAS
CAPTA RENOVABLES, S.L.
CARBUROS METÁLICOS, S.A.
CARTTONER SISTEMAS, S.L.
CASELLA ESPAÑA, S.A.
CATOR, S.A. (CATALANA DE
TRACTAMENT D`OLIS RESIDUALS, S.A.)
CENTRE PER A L`EMPRESA I EL MEDI
AMBIENT, S.A.
CENTRO DE ESTUDIOS
DE INFRAESTRUCTURA Y
PLANEAMIENTO, S.A.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
CERES APLICACIONS TÈCNIQUES
AMBIENTALS, S.C.C.L.
CESPA GR - NETEGES INDUSTRIALS
CESPA, S.A.
CESPA. GTR BROWNING - FERRIS
INDUSTRIES IBÉRICA, S.A.
CHATARRAS GIL, S.L.
CHATARRAS JOAN SÁNCHEZ, S.A.
CHATARRAS MOLINA, S.C.P.
CIMAE, S.C.C.L.
CLAVEGUERAM DE BARCELONA, S.A.
(CLABSA)
CLIMATERM, S.A.
COENERGÍA
COINTECS, S.A.
COMEI, S.L.
COMERCIAL MONTEROLS, S.A.
COMERCIAL RIBA FARRÉ, S.A.
COMSA, MEDIO AMBIENTE, S.L.
CONSULTORES PARA LA DIFUSIÓN DE
LA INFORMACIÓN DEL MEDIO
AMBIENTE
CONSULTORES Y PRODUCTIVIDAD, S.A.
(COYPSA)
CONTAINERS BARCELONA, S.A.
CONTAINERS MARENOSTRUM, S.L.
CONTANK, S.A.
CONTENUR ESPAÑA, S.L.
COOPERATIVA USUARIOS SERVICIO
LIMPIEZA
CORPORACIO AGE
COSTA BRAVA DE SERVEIS, S.A.
CROMLAB, S.L.
DACS ENGINYERIA ACÚSTICA
DARVAS, S.L.
DATAMBIENT ASSESSORS, S.L.
DELOITTE
DEPLAN, S.L.
DEPURADORA DEL BAIX LLOBREGAT, S.A.
DERIVADOS DE PINTURAS, S.A.
(DERPINSA)
DERPIN, S.A.
DESARROLLOS ECOLOGICOS E
INDUSTRIALES, S.A. (DEISA)
DESGUACE LA ROCA, S.L.
DESGUACES CÉSAR, S.L.
DESGUACES MAR
DESINCAL CATALUNYA, S.L.
DIEGO MANUEL GARCÍA PADILLA
DOMO MEDIO AMBIENTE S.L.
DONALDSON IBÉRICA, SOLUCIONES
EN FILTRACION S.L.
DR. RABASSA, S. A. LABORATORIS
DUCASA, S.A.
E.D.F. CONSULTING, S.A.
E.R.F. GESTIÓ I COMUNICACIÓ
AMBIENTAL, S.L.
53
ECA, ENTITAT COL·LABORADORA DE
L`ADMINISTRACIÓ, S.A.U.
ECHEVARRÍA & ASOCIADOS,
ASESORES, S.L.
ECO - GREEN PALET, S.L.
ECO INDUSTRIA
ECOART - DIDACTIC
ECOBURÓ CONSULTING, SL
ECOCLÍNIC, S.L.
ECOFYS, S.L.
ECOGESA XXI
ECOIMSA
ECOINNOVA GROUP
ECOLÓGICA IBÉRICA Y
MEDITERRANEA, S.A.
ECOPROGES, S.L.
ECOSENDA GESTIÓ AMBIENTAL, S.L.
ECOSERVEIS
ECOSERVICIO, S.L.
ECOTECNIA, S.C.C.L.
ECOTERM, S.L.
ELEKTRON, NORTKELE, S.L.
EMERSON PROCESS MANAGEMENT
EMISON MEDI AMBIENT, S.L.
EMME, S.A.
EMS SISTEMAS DE MONITORIZACION
MEDIO AMBIENTAL, S.L.
ENDESA CONGENERACIÓN Y
RENOVABLES (ECYR)
ENDESA, ENDITEL
ENERGY RESOURCES, S.A.
ENERPAL
ENERSOFT
ENGINYERIA A ESPANYOL, S.L.
ENRIQUE BELTRAN MORA
ENTITAT METROPOLITANA DE SERVES
HIDRÀULICS I TRACTAMENT
DE RESIDUS
ENTORN, ENGINYERIA I SERVEIS, S.L.
ESARQ UIC
ESHIA, S.C.P.
ESOLTEF
ESTUDI JURÍDIC AMBIENTAL
ESTUDIO ORTIZ, ENGINYERIA I
ARQUITECTURA, S.L.
EUCC CENTRE MEDITERRANI
EULEN, S.A.
EUROESTUDIOS, S.L.
EUROLIMP, S.A.
EUROPAINNOVA
FARELL INSTRUMENTS, S.L.
FEMAREC, S.C.C.L.
FERROSER
FLUIDTECNIC, S.A.
FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y
CONTRATAS
FORESIS, S.A.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
FRANCISCO CUBEL AGUIRRE
FRANCISCO MARTÍNEZ LLOBET
FRANCISCO VENTURA FONCEA
FST, SERVICE INTERNATIONAL, S.L.
FUMOSO INDUSTRIAL, S.A.
FUNDACIÓ BOSCH I GIMPERA
FUNDACIÓ ECOMEDITERRÀNEA
FUNDACIÓ NATURA
FUNDACIÓ PRIVADA ESCOLA DE
DISSENY ELISAVA
FUNDACIÓ TERRA
G.A.E. S.L.- GRUPO DE ABASTECIMIENTO
Y AHORRO ENERGÉTICO, SL.
G.C.A. ENG. ASSOCIATS, S.A.
G.P.O. INGENIERIA , S.A.
GARRIGUES MEDIO AMBIENTE, S.L.
GAS NATURAL SDG, S.A.
GAS SERVEIS, S.A.
GASULLA ARQUITECTURA I GESTIÓ
GELABERT, S.A.
GEO TRES INTERNACIONAL
GEOCLIMED, S.L.L.
GEOCONSULTING TECCAT, S.L.L.
GEODATA SISTEMAS, S.L.
GEOFIX, S.L.
GEO-LOG, GEOTÈCNIA
MEDIAMBIENTAL, S.L.
GESTIÓ I EDICIÓ DE MITJANS, S.A.
GESTIÓ INTEGRAL DE RUNES DE LA
CONSTRUCCIÓ, S.L.
GESTIÓ PROGRAMES DE FORMACIÓ, S.L.
GESTIÓN DE PRODUCTOS
ORGÁNICOS, S.A.
GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL ENVILAND, S.A.
GESTORA DE RUNES DE LA
CONSTRUCCIÓ, S.A.
GESTORA DE RUNES DE LA
CONSTRUCCIÓ, S.A.
GESTORA DE RUNES DE LA
CONSTRUCCIÓ, S.A. - ARIDOS
UNILAN, U.T.
GESTORA METROPOLITANA DE RUNES, S.A.
GESTRIANGLE, S.L.
GREEN TAL, S.A.
GREMI DE RECUPERACIÓ DE
CATALUNYA
GRUP D`ASSESSORS
MEDIAMBIENTALS, S.L.
GRUP D`ENGINYERS I CONSULTORS, S.A.
(CEGSA)
GRUP HERA
GRUP INDUSTRIAL DISOL
GRUPO ENERPAL
GTR. TERSA. GRC UTE LLEI 18/82
GULDAGER ELECTROLISIS, S.A.
HERON INGENIEROS, S.L.
55
HEVAC AMBIENT, S.L.
HIDROWATT, S.A.
HNOS. CAMPOY SERVICIOS Y
TRANSPORTES, S.L.
HORMIGONES PROYECTADOS, S.A.
HOSPISOL
HYDROLAB MICROBIOLOGICA, S.L.
IBERDROLA
IBERING, ESTUDIOS Y PROYECTOS, S.A.
IBERTREDI MEDIAMBIENTAL, S.A.
IBI, INGENIERÍA BIOTÉCNICA INTEGRAL
IDAGUA, S.A.U.
IDOM ENGINYERIA I SISTEMES, S.A.
IMPAC 3, S.L.
INALCO, S.L.
INCOTEC, S.L.L.
INDESCARTRÓ, S.L.
INDUS, INGENIERÍA Y ARQUITECTURA, S.A.
INDUSTRIAL DE LA GRANZA PLÁSTICA
INFRAESTRUCTURAS Y URBANISMO, S.A.
INGAL, INGENIERÍA Y CONSULTING, S.L.
INGECAL, INGENIERÍA DE LA CALIDAD
Y EL MEDIO AMBIENTE S.L.
INGENIERIA DE TRÁFICO, S.L. (INTRA)
INGENIERIA DEL CONTROL DE
RECURSOS, S.A. (ICORSA)
INGENIERIA Y TÉCNICA DEL SECADO, S.A.
INIMA. SERVICIOS EUROPEOS MEDIO
AMBIENTE, S.A.
INSOL 3 XXI, S.L.
INST. CARRILET, S.L.
INSTALART BCN
INSTITUT CATALÀ DE TECNOLOGIA (ICT)
INSTITUT CERDÀ
INSTITUT D`EDUCACIÓ CONTÍNUA
(IDEC)
INSTITUT QUIMIC DE SARRIA - CETS
INTERNACIONAL TRATAMIENTO DEL
AGUA, S.L.
INTERNATIONAL UNIVERSITY STUDY
CENTER (IUSC)
INTIGEA S.L.L
INYGEN, S.L.
ION OIL, S.L.
IURISAMBIENT
IZASA, S.A.
JAIME DURAN, S.A.
JAVIER OLIDEN, S.A.
JOAN GUILLEM COSTA
JOAQUÍN DOMINGO VALERO
JORDI MESALLES
JORGE BERTRÁN, S.A.
JORGE MESALLES MATA
JORGE SERRANO COLOMINA
JORGE TARAZONA FARRÉ
JOSÉ DABATA DOBATO
JOSEP GIRALT COSTA
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
JUAN LÓPEZ SÁNCHEZ
JUAN MANUEL BUGALLO LÓPEZ
JUAN RODILLA PASTOR
KEMIRA IBERICA, S.A.
KPMG
LABORATORIO D`ANALISIS
DR. F.ECHEVARNE
LABORATORIOS ANABIOL, S.A.
LABORATORIOS GUITART, S.A.
LANA SARRATE, S.A.
LITORAL CONSULT
LLACH & LLADO, S.L.
LLICENCIES.COM
LLOYD`S REGISTER ESPAÑA, S.A.
LUCA, ENERGÍAS RENOVABLES, S.A.
LUDEVID, EMPRESA I MEDI AMBIENT
LUIS CAPDEVILA, S.A.
LUIS MONTALVO ESPINOSA
MANUEL CAMPOY E HIJOS, S.L.
MANUEL CARQUEIJEDA GARCIA
MAQUINARIA, DEPURACIÓN Y
SERVICIOS, S.A.
MASTILFELS, S.L.
MATELCO, S.A.
MEAT PROCESSING SYSTEMS SPAIN S.A.
MEDIATEC, S.C.P.
MEROIL
METSA
MIGUEL MOYA VICTOR
MOYVEN, S.A.
MPBATA CONSULTORIA MEDIAMBIENTAL
MSP, ENVIRONMENT SYSTEMS &
PROJECTS
MULLERAT
NADREC S.A
NADREC, S.A.
NECSO ENTRECANALES CUBIERTAS, S.A.
NOVOTEC CONSULTORES, S.A.
NTR RECICLAJE DE METALES
SANTS-LES CORTS, S.L.
ODOURNET, S.L.
ORGANIZACIÓN Y DESARROLLO
EMPRESARIA, S.A.
ORLANDO DE URRUTIA & ASOCIADOS,
ARQUITECTURA & MEDIO AMBIENTE
OSRAM, S.A.
PAMIAS
PAPELES VELA, S.A.
PASCH Y CIA, S.A.
PASSAVANT ESPAÑA, S.A.
PRAXAIR ESPAÑA, S.L.
PROGRASA, S.A.
PROTECHNICA CONSULTORS
PUBLI VERD, S.L.
QUALITY EXPERTS, S.A.
QUÍMICA FELSEN, S.L.
56
RAITECNIK
RAMON MOYA URBAN
RAMÓN ORTÍN, S.L.
RAMON PURSALS, S.L.
RANDA GROUP, S.A.
RECICLAJES Y VALORIZACIONES, S.L.
RECICLATGES DEL MARESME, S.L.
RECOVERY, S.A.
RECUPERACIÓ PER RECILATGE
TABUENCA, S.L.
RECUPERACIÓN DE ENERGIA, S.A.
RECUPERACIONS SÁNCHEZ Y GARCÍA, S.L.
RECUPROD, S.L.
RESA, PROYECTOS MEDIOAMBIENTALES
Y ENERGETICOS
RICARD CASALS CONSULTANTS, S.A.
RIMETAL, S.A. - RECUPERACIÓN DE
HIERROS Y METALES
RIUDEL, S.A./ HALECO
ROBERT BOSCH ESPAÑA, S. A.
RUSIÑOL - VILÀ, SL
S.M. SISTEMAS MEDIOAMBIENTALES, S.L.
SAFI IBÉRICA, S.A.
SALTOKI
SALVADOR CAMPS, S.L.
SALVADOR ESCODA, S.A.
SAMPERE I VALLS, S.A.
SANEAMIENTOS MARÍTIMOS, S.A.
SANT GERVASI CASSOLES, 37-39
SAUMOY, RIBÓ & BAIGES
SB AMBIAUDIT, S.L.
SCHNEIDER ELECTRIC ESPAÑA, S.A.
SENDA AMBIENTAL, S.A.
SENECA, S.L.
SENSUS METERING SYSTEMS, S.A.
SERVEIS INTEGRALS SUBACUATICS, S.L.
SERVICIOS DE GESTIÓN TECNOLÓGICA, S.A.
SGT, SERVICIOS DE GESTION
TECNOLOGICA, S.A.
SIDASA
SIMOP ESPAÑA, S.A.
SINERIA
SISTEMAS DE TRATAMIETO DEL AGUA, S.A.
SISTEMAS Y TECNICAS MEDIOAMBIENTAL
Y DE SEGURIDAD, S.L.
SISTEMES ECOLÒGICS DE RECICLATS
OFIMÀTICS, S.L.
SOCIEDAD DE EXPLOTACION DE AGUAS
RESIDUALES, S. A
SOCIETAT GENERAL D`AIGÜES DE
BARCELONA
SOCINTEC, S.A.
SOLECO PROSISTEM, S.L.
SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE
ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A.
STACHYS, S.A.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
STENCO, S.L.
STOCKHAUSEN IBERIA, S.A.
SUCESORES DE ESTEBAN CARMONA
PANIAGUA, S.C.P.
SUINPE, S.L.
SUM. INST. MAN. SIMSA
TALLER D`ENGINYERIA AMBIENTAL, S.L.
TALLER DE MEDI AMBIENT, S.L.
TANDEM SOLUCIONS AMBIENTALS, S.L.
TCW IBÉRICA, S.L.
TÉCNICAS DE CONTROL Y ANÁLISIS, S.A.
(TCA)
TÈCNICAS MEDIOAMBIENTALES
TECMED, S.A.
TÈCNICS ASSESSORS D’ENGINYERIA, S.L.
TECNOLOGÍA DEL MEDIO AMBIENTE, S.A.
(TECNOMA)
TECNOQUÍMICA ANALÍTICA, S.L.
TERMISA ENERGÍA, S.A.
TERRANOVA ENERGY
TERRITORIO Y MEDIOAMBIENTE, S.A.
TESMAC, S.L.
TIRU IBÉRICA, S.A.
TOMÁS MARTÍNEZ
TRACSA
TRACTAMENT MEDIAMBIENTAL
INTEGRAL, S.L.
TRACTAMENTS ALT EMPORDÀ, S .L.
TRACTAMENTS DE JUNEDA, S.A.
TRADEBE, INGENIERÍA Y CONSULTORÍA
MEDIOAMBIENTAL, S.A.
57
TRAMA TECNOAMBIENTAL
TRANSFERENCIA DE TECNOLOGIA LA
SALLE - ÁREA DE ACÚSTICA
TRANSPORTES J.CUATRECASAS, S.L.
TRATAMIENTO Y RECUPERACIONES
INDUSTRIALES, S.A. (TRISA)
TRATÉCNICA, S.A.
UBICA SOLUTIONS
UNIÓN DE TRAPEROS PARA EL
RECICLAJE Y SERVICIOS, S.L.
(UTRESE)
UNIÓN INGENIEROS JOVER, S.L.
UNIVERSITAT DE BARCELONA VIRTUAL
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
(UOC)
UNIVERSITAT POLITÉCNICA DE
CATALUNYA (UPC)
URBASER, S.A.
URS ESPAÑA, S.L.
VEHICULOS, MAQUINARIA Y
ACCESORIOS, S.L.
VELUX SPAIN, S.A.
VISIBLE, S.L.
VITAQUA, S.A.
VTEB FAMULT, S.L.
WOLF IBERICA, S.A.
X 3 ESTUDIS AMBIENTALS SCP
ZEUSOLAR, S.L.
ZICLA. PRODUCTES RECICLATS PER A
LA CONSTRUCCIÓ
BERGUEDÀ
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
CONTAINERS DEL BERGUEDÀ, S.L.
CONTAINERS I TRANSPORTS
ECOLÒGICS, S.L.
MARGINET BADIA DRAPAIRES, S.L.
RAMÓN SALLES SERRA
SERRADORA BOIX, S.L.
VIESGO GRUPO ENEL
CERDANYA
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ DE PRATS I SANSOR
SERNFRAN CERDANYA, S.L.
CONCA DE BARBERÀ
AMELLA SUBMINISTRAMENTS I
SERVEIS, S.L.
BLAU CONSULTORS SERVEIS
PROFESSIONALS, S.L.
LABORATORI COMARCAL D`ANÀLISIS
CLÍNIQUES, S.L.
MOLINS DE VENT TARRAGÓ
RECUPERACIÓN DE MATERIALES
SÓLIDOS, S.L. (REMASOL)
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
58
GARRAF
AESOL, S.A.
ALQUILER Y TRANSPORTE ORTEGA, S.L.
DAE, DISEÑO AHORRO ENERGÉTICO, S.A.
ENT MEDI AMBIENT I GESTIÓ
FRANCESC PUJADES ALTERO
IMMOSOLAR, S.L.
JUAN RAMÍREZ E HIJOS, C.B.
LOBBE SERVEIS GARRAF, S.L.
TEQMA, TECNOLOGIAS Y EQUIPOS
PARA EL MEDIO AMBIENTE, S.L.
GARRIGUES
GENERAL D`OLIS I DERIVATS, S.L.
LA LLENA, SERVEIS I PROJECTES
AMBIENTALS
PLANTA DE TRACTAMENT I
VALORITZACIÓ D’EFLUENTS RAMADERS PORCINS DE JUNEDA
RECICLATGES ARBECA, S.L.
GARROTXA
ECOLIGNOR, S.L.
ENFRUNS GARRIGA, S.L.
FÀBREGA I SOBRERROCA
RECUPERACIONS INDUSTRIALS, S.L.
FLUAL, S.L.
GERMANS LLORENS, S.A.
GREIXOS I FARINES DE CARN, S.A.
JOSEP SERRA TRIAS
LIPIBAS, S.L.
LLUÍS SOLÉ ESPONA
MASIAS RECYCLING, S.L.
PROMINENT GUGAL, S.A.
RECUPERACIONS INDUSTRIALS MARTÍ
PUIG, S.L.
SERVEIS DE NETEGES TECNIQUES
OLOT NET, S.L.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
GIRONÈS
CABARO 21, S.L. (PARC EÒLIC DE RUBIÓ)
CAN MITJAVILA, S.L.
CENTRE D`ESTUDIS DE LA
CONSTRUCCIÓ I ANÀLISI DE
MATERIALS, S.L.U. (CECAM)
CONSULTORIA MEDIAMBIENTAL PV
DOMINNOVA, S.L.L.
ECO - GIRONINA DE DIPÒSITS, S.L.
FONT SOLAR AUTÒNOMA, FSA SYSTEM
FRANCISCO MILLÁN, S.C.
FUSTES MOLAS, S.L.
GEOCAM, S.C.
GERMANS CANYET - XIRGU, S.L.
GIRTEC SERVEIS S.L.L.
JOAN RAMOS CASELLAS
LABORATORI AGROALIMENTARI
AMBIENTAL GIRONA , S.L.
MARCEL NAVARRO I FILLS, S.L.
MATERIALS I TRANSPORT PER A LA
CONSTRUCCIÓ CREIXELL, S.A.
MODELAUTO CASH, S.L.
PRODUCTOS ENERGÉTICOS Y
ABONOS, S.A.
PROTEIN, S.A.
RECU 9, S.L.
RECUPERACIONES MARCEL NAVARRO I
FILLS, S.L.
RECUPERACIONS AULADELL, S.A.
SERPA, PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL
SINERGIS ENGINYERIA, S.L.
SIRCAT
SPORA CONSULTORIA AMBIENTAL, S.L.
TRAÇA, ESTUDI DE SERVEIS
AMBIENTALS
TRANSPORTS GIRONA, S.A.
VILAR VITA, S.A.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
59
MARESME
ACV ESPAÑA
AGIL TECNOLOGIQUE
AGUSTÍ ARMANGUE ALSINA
ALUMINIO SALA, S.A. (ALUMINSA)
ANTONI SERRA CAMPOY
ARGENET NETEGES, S.L.
AVL IBERICA, S.A.
BIOMETSA
CASA NUALART, S.L.
CONDORCHEM IBÉRICA, S.L.
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ DE PALAFOLLS
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ DE CABRERA DE MAR
ECOSYSTEM ENVIROMENTAL
SERVICES, S.A.
ENERVOLT IBÉRICA, S.A.
ENGINYERIA, ESTUDIS I GESTIO
AMBIENTAL-EGAM
ENRIQUE LORENZO BIS
ERNEST SALELLAS PORTUS
FUSTE-LOZANO, S.C.P.
GILBERT NOGUERA PAGÈS
GÓMEZ BAREA, S.A.
INNOVA, EINES DE GESTIÓ AMBIENTAL
INSTAL·LACIONS SEGARRA, S.L.
INSTRUMENTOS TESTO, S.A.
JOAN TUSELL DE DIEGO
JOAQUIM RIGAU I POU
JUAN SALVADOR MORENO SANZ
L.SOLÉ, S.A.
L`ARCA DEL MARESME, S.L.L.
LIMPIEZA ALCANTARILLADOS
ESCOBAR, S.L.
MARTE AUXILIAR DE LA
CONSTRUCCIÓN, S.L.
NET MARESME, S.L.
NOVA ENERGIA
OBRES I SERVEIS ALSINA, S.L.
PEDRERES MARESME RUSC, S.L.
PÉREZ Y VELASCO RECOGIDA DE
RESIDUOS, S.C.P.
PLÀSTICS TÈCNICS
RAMÓN SERRA JULIÀ, S.L.
RECICLATGES ESCOLANO, S.L.
RECICLATGES I SERVEIS CAN SERRA, S. L.
RECUPERACIONES AMPURDÁN, S.L.
RECUPERACIONES LÓPEZ, C.B.
RECUPERAUTO PALAFOLLS, S.L.
RGR METALES, S.L.
RUSCALLEDA, S.A.
SAEM ENGINYERIA
SOLAR MARESME, S.C.P.
TRACTAMENT I REVALORITZACIÓ DE
RESIDUS DEL MARESME, S.A.
TRANSACCIONES TEXTILES, ILTEX, S.L.
TRANSPORTS I EXCAVACIONS
VINARDELL, S.L.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
MONTSIÀ
CADEMAR, S.C.C.R.L.
ERMONT, C.L.
HERMANOS PELLICÉ, S.L.
MULTISERVA, S.L.
SALOMÓN MÁRQUEZ, S.L.
SECADEROS ECOLÓGICOS DE
CATALUNYA, S.A.
TARRACOPLAST, S.L.
NOGUERA
ADOVIL II, S.L.
ALQUIENVAS, S.L.
CUDÓS CONSULTORS
INFERIN, S.L.
LÍQUIDS LA NOGUERA, S.A.
MOLINOU, S.L.
VIAPLANA COSTA, S.A.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
60
OSONA
ÀNGEL CODINA I JUVANTENY
ASUTEGA, S.L.
AUTO - DESBALLESTAMENTS LA GLEVA, S.L.
CALEFACCIONS PRADELL
CIA TEXCO, S.L.
CLARET VILA, S.L.
COSEUFIL, S.L.
ECOENERGIA, S.C.C.L.
ELSY, S.C.C.L.
ENRIC SALA CANAL
FARINA OSONA, S.L.
FARRES MASOLIVER, S.L.
FERTILITZANTS VOLTREGA, S.A.
(FERVOSA)
FUNDACIÓ HUMANITÀRIA PEL 3R I 4T
MÓN DR.TRUETA
GARRIGA ESCUDÉ, S.L.
GESQUA, S.L.
GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS
ORGÀNICS, S.L.
GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS
ORGÀNICS, S.L. (GIRO, S.L.)
GESTORA D`ORGÀNICS, S.L.
GRASAS TARADELL, S L.
J.COROMINES - F. COROMINES, S.C.P.
JOAN MÉNDEZ CAYUELA
JORDI ROQUET GOMIS
JOSÉ MARIA VILALTA TRESERRAS
LA VOLA COMPANYIA DE SERVEIS
AMBIENTALS, S.A.L.
LLUIS CABANA SAÑAS
M.Y B. SISTEMAS, S.L.
MANCOMUNITAT LA PLANA
MET-MANN. METALÚRGICA
MANLLEUNSE S.A.
MF TÉCNIMA
ODILI PIEDRAFITA PUTELLAS
PLANTA COMPOSTATGE FUMANYA, S.L.
PLANTES DE COMPOSTATGE EL SOTS, S.L.
PROMIC, S.A.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
PROMOCIONS LOCALS DE SANT PERE
DE TORELLÓ, S.L.
PURINES I NETEGES LLUIS CABANA
PURINS LLUÇANÈS, S.L.
RECICLATGES D’OSONA, S.L.
RECUPERACIONS MUNTADA, S.L.
61
REDORTA, S.L.
SUMINISTRES ORGÀNICS DE TERRES I
SUBSTRATS, S.L.
TRANSPORTS CASES DE M.TUNEU
TRANSPORTS I ORGÀNICS FONT, S.L.
TRANSPORTS SENTFORES, S.L.
PLA DE L’ESTANY
COMERCIAL TECCA, S.A.
CONSELL COMARCAL DEL PLA DE
L`ESTANY
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ DE PONTS
EPSA-BOMBAS ELÉCTRICAS, S.A.
EXCAVACIONS MASDEVALL, S.L.
GEN17
PLA D’URGELL
ÀRIDS ROMÀ, S.A.
BADIA, S.C.P.
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ DE MIRALCAMP
ESTEBAN FERNÁNDEZ PUERTAS
GESNA ESTUDIS AMBIENTALS, S.L.
NIUCOMPOST, S.L.
RIBERA D’EBRE
ACEITES ESCODA, C.B.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
RIPOLLÈS
ELECTRICAL MOTOR, SL
SEGARRA
FERRALLES DE LLEIDA, S.L.
PACKTON, S.L.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
62
SEGRIÀ
ACÚSTICS AMBIENT
ALIER, S.A.
ANHIDRA S.L.
CHATARRAS Y DESGUACES MARQUINA, S.A.
COMPOST SEGRIA, S.A.
DESGUACES GUALDA, S.L.
DESGUACES Y CHATARRAS PEDROS, S.A.
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ D`ALBATÀRREC
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ DE CERVERA
ECHEVARRÍA HERMANOS, C.B.
ENERGIA SOLAR TÈCNICA, S.C.P.
ERG SOLAR LLEIDA, S.L.
FELIPE VILELLA E HIJOS, S.L.
GABINETE APOYO TÉCNICO S.L.
GRUP NEMARY, S.L.
HERMANOS CHINE CASTAN, S.L.
JOAN VILELLA FELIP
JORDI PONS BOSCH
JOSEP Mª MATEU PALAU
LABORATORI D`ANÀLISI I CONTROL DE
LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL, S.L.
(LAICCONA)
LAICCONA, SL
LAJO Y RODRÍGUEZ, S.A. (LYRSA)
MUNS AGROINDUSTRIAL, S.L.
RECUPERACIONS ROMEU, S.L.
SEVIGRANJA, S.L.
SOLSULET, S.L.
TECNOLOGIA, ANALISIS Y MEDIO
AMBINETE, S.L.
LA SELVA
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
A.J. RUZ, S.L.
AGROQUÍMICS SALVI, S.L.
AIGUASOLBIOCO, S.L.
ALTER SOLAR “ONDASOLA”
ALTERNATIVA SOLAR, S.L.L.
APLICACIONES TECNOLÓGICAS DE
RESIDUOS INDUSTRIALES, S.L. (ATRI)
CUBAS I CONTENEDORS PALLARÉS, S.L.
ECOTÈCNICS S.C.
EXCAVACIONS HOSTALRIC, S.L.
EXCAVACIONS ROSELL, S.L.
EXPOBAT-ENERGIA SOLAR
FRANCISCO ORTEGA PALENZUELA
GBI SERVEIS, S.A.
JAIME RAMOS SIMARRO
JORGE CATEURA ESTRANY
MEDITERRA CONSULTORS
AMBIENTALS, S.L.
MIRSON GEOTECNICS
OXIVOLT, S.L.
RECUPERACIONS VILALTA ROCA, S.L.
RIBERPET, S.A.
SERRADORA DOMENECH, S.L.
SERVICIOS Y CONTENEDORES LLORET, S.L.
TÈXTIL MASSANES, S.L. (TEXMA)
SOLSONÈS
AGEC S.L./ INGENIA
FUNDACIÓ VOLEM FEINA
GRACIAS - SOL
RAMÓN COLELL BADIA - JOSE
P.COLELL, C.B.
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
63
TARRAGONÈS
ARIDSI TRANSPORTS CAMPRUBI
CENTRE PER EL DESENVOLUPAMENT
TERRITORIAL
COMEPAL, S.A.
CTAIMA OUTSOURCING &
CONSULTING, SL
DIÀLEC - GABINET DE COMUNICACIÓ
PER A LA SOSTENIBILITAT SCP
ECOJET, S.L.
GESTIÓ DE RESIDUS ESPECIALS DE
CATALUNYA, S.A.
GESTIÓ DE RESIDUS INCINERABLES DE
CATALUNYA (GRECAT)
HERNÁNDEZ SIERRA S.L.
HIDRO LIMP, S.A.
INSTAL·LACIONS TONVA, S.L.
JOSEP MAÑÉ PLANA
JUAN PÉREZ HIERROS Y METALES, S.A.
LABORATORIS VIDAL, S.L.
MARE NOSTRUM CONSULTORIA I
ENGINYERIA MEDI AMBIENTAL S.L.
METALES DEL MEDITERRÁNEO, S.L.
RAVAGO PLÁSTICOS, S.A.
RECICLADO DE ACEITES ÁCIDOS, S.L.
SERVEI D’INCINERACIÓ DE RESIDUS
URBANS, S.A. (SIRUSA)
SERVEIS MEDIAMBIENTALS DE
CATALUNYA, S.A.
SETEGAS, S.A.
TAINCO, S.A.
TERMINALES QUÍMICOS, S.A.
TERRAPLAST, S.A.
TRANSPORTES PRATS, S.A.
TRITURADORES DE CABLES DEL GAIÀ, S.L.
VERTEDERO Y RECICLADOS
TORREDEMBARRA, S.A. (VERTOSA)
TERRA ALTA
HIERROS ALTADILL, S.L.
URGELL
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
ANTONIO LLOSES FORN I JOSE Mª
LLOSES FORN, C. B.
CONSORCI PER LA GESTIÓ DE RESIDUS
URBANS DE L`URGELL
COPIRAL, S.L.
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I ALTRES
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ DE
LES BORGES BLANQUES
MANIPULADOS ESCRIBÀ, S.A.
ROS ROCA, S.A.
VALL D’ARAN
GESTORA DE RESIDUOS DEL VALLE DE
ARAN
VALLÈS OCCIDENTAL
A.S.T. EUROPE, S.L.
AAF, S.A.
ABT INGENIERIA Y CONSULTORÍA
MEDIO AMBIENTAL, S.A.
ACCES INDUSTRIE ESPAÑA, S.A.
AET ALBASOLAR, S.L.
ALFREDO BIENVENIDO CRESPO
ALLIBERT MANUTENCIÓN, S.A.
ALTERSUN
AMADEO FARELL, S.A.U-FAES PAAL GROUP
AMBICAT CONSULTING, S.L.L.
AMBIGEST SET, S.L.L.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
ANÀLISI QUÍMICA INAL, S.C.P.
ANTONIO CUADRA DÍAZ
ANTONIO SANCHEZ BAÑO
AP-3, S.L.
APLICACIONES PULIDO INDUSTRIAL, S.L.
APPLUS CERTIFICATION TECHNOLOGICAL
CENTER
ARCOBALENO, S.L.
ASESORIA TÉCNICA Y CONTROL, S.A.
(ATC)
ASISTENCIA TÉCNICA INDUSTRIAL, S.A.E.
ASSOCIACIÓ SOCIAL ANDRÒMINES
BHA PURIFILTER, S.L.
BIDONES JP GARCÍA, S.L.
BIDONES ROMA, S.A.
BIDONS EGARA, S.L.
BIOQUAT
BIOTRIT, S.A.
BIU ARQUITECTURA, S.L.
BOMBA ELIAS, S.A.
BUGADERIA INDUSTRIAL BARBERÀ, S.L.
CECILIO SALMERÓN RODRÍGUEZ
CENTRE DE RECOLL.I TRANSFERÈNCIA
DE RUNES I ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCC. DE SANT QUIRZE DEL
VALLÈS
CEPICMA, S.A.
CHATARRAS ESCALONA, S.C.P.
CHEMIPOL, S.A.
CIAL. MAQUINARIA Y BIENES DE
EQUIPO, S.L.
CISTERNAS DEL VALLÈS, S.A. (CISVASA)
CLEMENTE SILVENTE, S L.
COMERCIAL FORRELLAT, S.A.
COMPANYIA D`AIGÜES DE SABADELL, S.A.
CONSENUR, S.A.
CONTAINERS VILADECABALLS, S.L.
CORPORACIÓ AMBIENTAL, SL
COSTA ECOTEXTIL, S.C.P.
CULLIGAN ESPAÑA, S.A.
DATAMBIENT INNOVACIÓ, SL
DESBALLESTAMENT VILA
DIASOLAR
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ D`ESPARRAGUERA
DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I
ALTRES RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ D`IGUALADA
DISTILLER, S.A.
ECOEQUIP, S.A.M.
ENERGIEKONTOR IBERIA
ENGINYERIA QUÍMICA DE L`OLOR, S.L.
ENVIROS SPAIN, S.L.
ESPAIS VERDS DELS VALLÈS, S.A.
ESTEBAN MIR MORATÓ
EUROTHERM ESPAÑA, S.A.
EXPOGRÀFIC, S.A.
64
FABRIPLASTIC, S.L.
FACTOR 4 INSTAL·LACIONS, S.L.
FIBRAS TÉXTILES JAHER, S.A.
FILTER 2000, S.L.
FIRAMEDINET
FOMENT DEL RECICLATGE, S.A.
FONERIA GAMBARI, S.L.
FONT GRAU, S.L.
FRANCESC DEL HOYO
FRANCISCO ALBERICH, S.A.
FRANCISCO SOLÀ DURAN
GABINET URIBE, CONSULTORS EN
COMUNICACIÓ
GE POWER CONTROLS IBÉRICA, S.L.
GERMANS CABALLOL LLADÓS, S.L.
G-INREPLAST-3, S.A.
GREMIO DE ENTIDADES DEL RECICLAJE
DE DERRIBOS (G.E.R.D.)
GRUPO CODESA
GSOLAR EGARA, S.L.
GUZZINI ILLUMINAZIONE ESPAÑA, S.A.
HABITATGES BIOCLIMÀTICS
HERRAIZ ROMERO, S.C.P.
HIERROS Y METALES CARSA, S.L.
HIERROS Y METALES J. MORENO, S.L.
INDUSTRIAS EXTRUSIONADORAS DE
PLÁSTICOS RECICLADOS, S.L. (INDEX)
INNOVA OCEANOGRAFÍA LITORAL, S.L.
INNOVATIVE SOLUTIONS EUROPE, S.L.
INST. PATEL, S.L.
INST. SP ECOSOL, S.L.
INST. SURROCA, S.L.
INTIAM RUAI, S.L.
INVERSIONES ASOCIADAS GENERALES, S.L.
INVESTIGACION TÉCNICA Y CALIDAD, S.A.
(INTECASA)
J.J.VILA, S.A.
J.P.G.T., S.L.
JAIME MARTÍN ROMERO
JOAN CASALS
JOAN PICANYOL ROSELL
JORGE MUÑOZ LEON
JOSÉ ANTONIO SESA RABADAN
JOSÉ HERNÁNDEZ
JOSÉ LÓPEZ LÓPEZ
JOSÉ LUIS SÁNCHEZ ABELLAN
JUAN CAÑIZARES, S.L.
JUAN SALAS ORTEGA
KENFILT, SA
LABORATORI CONTROL DE LA
CONTAMINACIÓ AMBIENTAL - INTEXTER
LANDTRA
LAYRE, S.L.
LEF INGENIEROS, S.L.
LEM-SL
LIFE RENT,S.L.
LIMPIADORA DEL VALLÈS, S.C.P.
LÖDIGE ESPAÑA, S.A.
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
M.P. RECUPERACIÓN, S.C.P.
MAFER TERRASENSE, S.L.
MAFILCO, S.L.
MANEL VENDRELL SÁNCHEZ
MARIA TERESA CULLELL DE LA VEGA
MERCA OCASIÓN LES FONTS, S.L.
METALES CASINO, S.L.
MINA PÚBLICA D´AIGÜES DE
TERRASSA, S.A.
MOBA-ISE MOBILE AUTOMATION SL
MOLINS ENERGIA, S.L.
MONÓMEROS DEL VALLÉS, S.L.
MORGAR RECUPERACIONES, S.A.
MP, RECUPERACIÓN, S.C.P.
OPERATIONAL SPAIN, S.L.
OSOSOL, S.L.
PALOMAR I FILLS, S.L.
PEDRO VILALTELLA SERRET
PIROBLOC, S.A.
PLANTA INTERCOMARCAL DEL
RECICLATGE, S.A.
PLÁSTICOS MONPEAN, S.L.
PLÀSTICS GERMANS SALAET, S.L.
(PLAGESA)
PROCAINSA, S.A.
PRODUCTOS RECINET, S.L.
PROTA, S.A.
PROYECTOS SOSTENIBLES ECOFINTEC S.L.
PUIGFEL, S.A.
QUEROL & COLOMER CONSULTORS
ACUSTICS S.L.
QUEROL & COLOMER CONSULTORS
ACUSTICS, S.L.
RAFAEL ENRÍQUEZ TORO
RAFAEL GARCÍA GARCÍA
RECICLAJES TEXTILES Y PLÁSTICOS DE
CRISTOBAL FERNÁNDEZ-MEDINA
RECICLATS BRAFIM, S.L.
RECUPERACIÓ D’ESPAIS NATURALS, S.A.
RECUPERACIÓN DE METALES ALAGON, S.L.
RECUPERACION Y RECICLAJE DE
RESIDUOS, S.L.
RECUPERACIONES FONT, S.A.
65
RECUPERACIONES HERMANOS
CARRILLO, S.C.P.
RECUPERACIONES METÁLICAS
EUROPA, S.L.
RECUPERACIONES POLICART, S.C.P.
RECUPERADORA DE VIDRIO DE
BARCELONA, S.A.
RECYMET SYSTEMS, S.L.
RISCOP, S.A.
SAFETY KLEEN ESPAÑA, S.A.
SERCO LIMPIEZAS INDUSTRIALES, S.A.
SERVEIS DEL MEDI AMBIENT REDEIN, S.L.
SERVERSUB, S.L.
SERVICIOS & INSTRUMENTACIÓN, S.L.
SERVIPALETS, S.L.
SIGMED21, S.L.
SOLARTHERM GK 2000, S.L.
SOLICLIMA
SOLTERMIA
SUMINCO, S.A.
SUMINISTROS CIENTÍFICOS TÉCNICOS, S.A.
TECAM BCN MOBILIARIO Y JARDINERIA, S.L.
TECNOAMBIENTE, S.A.
TECNOL. DE SEGURIDAD Y MEDIO
AMBIENTE IBÉRICA, S.A.
TECNOLOGIA MEDIO AMBIENT, GRUP
F.SÁNCHEZ, S.L.
TFM
TOMAS FONT, S.L.
TRACTAMENT TÈCNIC
D’ESCOMBRARIES, S.A. (TRATESA)
TRANS - GRUAS SERRAT, S.L.
TRANS - MARTEL, S.A.
TRANS - RUBI, S.A.
TRANSCOTO, S.A.
TRANSPORTES CRISTÓBAL GONZÁLEZ, S.A.
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE
BARCELONA. Facultat de Ciències
VIBCON (VIBROACUSTICA CONTROL I
AÏLLAMENT S.L.)
VIVAQUA INTERNATIONAL, PRODUCTOS
Y SERVICIOS PARA EL AGUA, S.L.
VALLÈS ORIENTAL
A. M. GUALBA, S.L.
ALEACIONES, PREALEACIONES Y
DESOXIDANTES, S.L.
ALUMINI, REFINATGE I
TRANSFORMACIO, S.L.
ALUMINIO CATALAN, S.A.
APC EUROPE, S.A.
APLICACIONES HIDRÁULICAS, S.A.
APLIFUN, S.A.
APRÈN, SERVEIS AMBIENTALS, S.C.C.L.
ARELSA - ARMARIOS ELECTRICOS, S.A.
BLIPVERT
C.PALAU, S.A.
CAVISA
CAYVOL, S.C.C.L.
CEDIA, CENTRE DE DIAGNOSI DE
L`AIGUA, S.L.
CELEDONIO GÓMEZ GONZÁLEZ
INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DISPONIBLE A WWW.FORUMAMBIENTAL.ORG
estudi i directori del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya 2006
CENTRO DE RECUPERACIÓN Y
GESTIÓN DE RESIDUS, S.L.
COMERCIAL CAMIL CAMPS, S.L.
COMPAÑÍA ANÓNIMA MOREU, S.A.
CONTENIDORS DE LA VALL DE TENES, S.A.
CORTPLAST, S.L.
DESGUACES DE AUTOMÓVILES, S.L.
DESGUACES TRECE, S.L.
ECOLOGÍA QUÍMICA, S.A.
ECOLOGÍA Y MEDIO AMBIENTE
INTEGRADOS, S.L.
ECOPLAST MONTMELÓ, S.L.
EMILIO TOVILLAS, S.L.
EMTRANE, S.L.
ESTUDIS DE MEDI AMBIENT I SISTEMES, S.L.
EUROTECNO, S.A
FEDERICO MONROY ANTOLÍN
FERIMET, S.L.
FERRALLES BATLLE, S.L.
FERROS CRISTOBAL, S.A.
FOREC, S.A.
FRADERA MATERIALS I TRANSPORTS, S.L.
FREUDENBERG ESPAÑA, S.A.
FUNALTER, S.L.
GESMAT
GESTIÓ DE RUNES DEL VALLÈS
ORIENTAL, S.L.
GESTIÓN DE RESIDUOS
CONTAMINANTES, S.L. (GERCO)
GRAINPLAST, S.L.
GRAU MAQUINARIA I SERVEI INTEGRAL, S.A.
HIJOS DE CANUTO VILA, S.A.
IMQ IBÉRICA, S.L.
INGENIEROS ASESORES, S.A.
INPUTS INDUSTRIALES, S.A.
INST. DANIEL FERRER
INSTAL·LACIONS CHARDI
INSTAL·LACIONS GENER
INSTITUT UNIVERSITARI DE CIÈNCIA I
TECNOLOGIA
JOSÉ CLEMENTE GUEVARA
JOSEP MONTASELL PARERA
JOSEP SERRA VILAJOANA, S.C.P.
JUAN JOSÉ PÉREZ SANTANA
KAL Y SOL IBERIA, S.A.
KEIM ECOPAINTG IBÉRICA, S.L.
LEFA, S.A.
LKN SISTEMES
MINUARTIA, ESTUDIS AMBIENTALS, S.L.
66
ORGANIZACIÓN HUMANA
PERE PUJOL I CIURANS
PIASA ENGINEERING AND TRADING, S.A.
PLÁSTICOS CANOVELLAS, S.L.
PROALAN, S.A.
PROANDRE, HIGIENE Y SERVICIO, S.L.
PRODUCTOS RIBA, S.A.
PRODUCTOS Y MEDIOS DE IMPRESIÓN, S.A.
RAMON PRATGINESTOS CONGOST
REBROT I PAISATGE, S.L.
RECICLATGES TAMAYO, S.L.
RECOLLIDA, ELIMINACIÓ I TRACTAMENT
DE RESIDUS, S.L.
RECUPALET CODINA, S.A.
RECUPERACIÓN DE MATERIALES
TEXTILES, S.A.
RECUPERACIONES EMP, S.A.
RECUPERACIONES METALES DIVERSOS
CATALUNYA, S.L.
RECUPERACIONES SANS, S.A.
RECUPERACIONS MASNOU, S.L.
RECUPERADOS FALCÓ - TALAYA, S.C.P.
REENVAS, S.A.
REYTRAPLAST, S.A.
SANTOS JORGE, S.A.
SAPRE, SERVEIS AMBIENTALS DE
PROMOCIÓ I RENOVACIÓ
D’EMPRESES, S.A.
SATURNINO FRUTOS FRUTOS
SEBASTIÁ LLORENS, S.L.
SERIMET, S.L.
SERV. INT. ANIMALS COMPANYIA, S.A.
(SEIACO)
SERVEIS AMBIENTALS DE FOREST I
JARDINERIA, S.L.
STOCKS DEL VALLES, S.A. - BDP
BIODIESEL PENINSULAR
SUCESORES DE ENRIQUE PARRA, S.L.
TAMAYO AUTODESGUACES, S.L.
TECNI - PLASPER, S.L.
TOMÁS MUELAS CONEJERO
TRACTAMENT DE SUBPRODUCTES
INDUSTRIALS, S.L.
TREMESA
TYR. METALES, S.L.
UTE MONTMELÓ
VIELPA, S.A.
VWR INTERNATIONAL EUROLAB, S.L.
WURSI, S.L.
Amb la col·laboració de
(
fundació fòrum ambiental
Av. Reina Maria Cristina s/n
Pl. Espanya - Fira de Barcelona
Palau de la Metal.lúrgia
08004 Barcelona
Tel. 93 233 23 09
Fax 93 233 24 96
www.forumambiental.org
[email protected]