Informe de resultats del procés de participació ciutadana

PLA DE MOBILITAT URBANA
Informe de resultats del procés de
participació ciutadana
(Fase de diagnòstic)
El Masnou
Maig de 2016
INDEX
-
Presentació
3
-
Metodologia
4
-
Síntesi de les aportacions ciutadanes
o
La mobilitat de vianants
6
o
La mobilitat amb bicicleta
19
o
Mobilitat en transport públic
20
o
Vehicle privat
23
2
PRESENTACIÓ
L’Ajuntament del Masnou està elaborant, amb el suport de la Diputació de Barcelona, el
Pla de Mobilitat Urbana (PMU) del municipi. El Pla de Mobilitat es configura com l’eina de
treball per definir el model de mobilitat del Masnou, establint com a punt de partida uns
criteris de mobilitat compartits. Aquest fet comporta la necessitat d’obrir aquest debat a la
societat civil, i afavorir que estiguin representats tots els agents socials implicats en la
mobilitat del territori, amb l’objectiu d’acordar els principis, objectius i actuacions per
portar a terme el Pla.
L’ajuntament ha volgut fomentar la implicació activa dels agents socials del municipi i per
això va elaborar un procés de Participació Ciutadana del PMU, per incorporar de la
manera més eficient i ordenada la participació activa dels agents socials vinculats a la
mobilitat del territori.
La proposta de procés participatiu ha contemplat diferents canals i estratègies per obrir el
debat i la reflexió sobre la mobilitat a tots agents socials del municipi . L’informe que aquí
es presenta, és el resultat del treball realitzat en els diferents espais i recull la
perspectiva de la ciutadania consultada entorn la mobilitat al poble.
3
METODOLOGIA
El procés de treball realitzat fins ara correspon a la fase de diagnòstic de l’elaboració del
PMU. Aquesta fase té dos objectius bàsics:
-
Donar a conèixer els principals elements de la diagnosi tècnica entorn la
mobilitat.
-
Incorporar la perspectiva ciutadana a la diagnosi.
En concret, s’han articulat diferents canals:
Sessió de presentació: El passat 7 d’abril va tenir lloc la sessió de presentació de la
diagnosi tècnica i del procés de participació per l’elaboració del PMU. A la sessió, q e es
va fer a Can Malet, van participar uns 70 veïns i veïnes, es va explicar les conclusions
obtingudes de l’anàlisi tècnic inicial de la mobilitat al municipii es van explicar els diferents
mecanismes per poder participar.
Mou-te pel Masnou: Es tractava d’una és una activitat on es convida als veïns i veïnes a
participar d’uns itineraris pel municipi per detectar els aspectes que cal millorar de la
mobilitat. Aquests itineraris, guiats per un dinamitzador/a, permetien observar el poble
des d’una perspectiva concreta, amb altres veïns i veïnes, i de manera conjunta identificar
els aspectes més rellevants als que cal donar resposta.
L’activitat es va fer el passat 30 d’abril i van participar 14 persones: Es van organitzar dos
itineraris:
Itinerari 1: Mou-te per Masnou a peu. Aquest itinerari estava pensat per persones que no
tenen especials dificultats de mobilitat. Vam fer una passejada a peu pel municipi a través
d’uns itineraris que ens acostaven als equipaments més significatius del poble. La finalitat
4
de la passejada era detectar aquells aspectes de la via pública que dificulten o faciliten la
mobilitat a peu.
Itinerari 2: Mou-te per Masnou sense barreres. Aquest itinerari estava pensat per
persones grans o amb mobilitat reduïda. Era una passejada pel poble des de la
perspectiva de les persones grans, cotxets d’infants o persones que tenen una mobilitat
reduïda, per detectar els punts crítics, les barreres arquitectòniques o els elements que
dificulten la seva mobilitat.
Tots els itineraris van sortir de la Plaça de Francesc Layret davant l’Ajuntament a les
11:00 i van acabar en el mateix punt a les 12:30.
Taller de participació: El taller de participació era un espai de debat presencial amb
l’objectiu de compartir i debatre arguments entorn la mobilitat del municipi. La sessió es
va fer el passat 5 de maig a l’edifici Centre i van participar 18 persones. La sessió es va
iniciar amb un recordatori dels elements principals de la diagnosi tècnica, dels resultats
del Mou-te i de les aportacions rebudes a través de la web de l’ajuntament. Tot segui es
va fer un debat per recollir aportacions entorn:
-
La mobilitat a peu
-
La mobilitat en bicicleta
-
La mobilitat en transport públic
-
La mobilitat en vehicle privat
5
Formulari web: A través de la web de l’ajuntament es va oferir la possibilitat ls veïns i
veïnes de fer arribar els seus comentaris i aportacions. S’han recollit un total de ......
aportacions
L’informe que es presenta a continuació recull les aportacions rebudes a través dels
diferents canals
SINTESÍ DE LES APORTACIONS CIUTADANES
La mobilitat dels vianants
Necessitat d’un canvi de paradigma
La mobilitat del Masnou està pensada amb un paradigma on es dóna prioritat al vehicle privat en
comptes del vianant. Aquesta jerarquia de prioritats en favor del vehicle privat té conseqüències
negatives per a tots els altres modes de mobilitat; a peu, bicicleta i transport públic. El PMU hauria
de servir per canviar aquest paradigma i posar en el centre de la mobilitat als vianants i els modes
de transport sostenibles. Cal canviar la percepció que tenim de l’espai públic i donar més
protagonisme al vianant.
En aquest sentit es posa en dubte com s’ha prioritzat els usos de l’espai públic fins el moment. Es
posa com exemple, el carrer Tomàs Vives, on hi ha ubicats contenidors i aparcament per a cotxes
però no hi ha espai per a la vorera per on passar el vianant.
Carrer Tomàs Vives
Carrer de Roger de Flor
En el cas del carrer de Roger de Flor fins i tot manca un costat de la vorera, fet que es veu
agreujat per la manca de pas de vianants que permeti creuar a l’altre costat del carrer amb
seguretat.
6
Aquest fet també s’identifica al carrer Romà Fabra, on hi ha doble sentit de circulació, s’aparca als
dos costats de la calçada, i en canvi les voreres són estretes. A més, hi ha arbres a la calçada que
fan poc eficient la zona d’aparcament.
Fins i tot, en carrers de recent remodelació, s’ha optat per deixar voreres estretes i prioritzar
l’aparcament als dos costats del carrer, com per exemple, al carrer Sant Felip. En aquest cas, les
jardineres també suposen una limitació important.
Carrer de Sant Felip
Amplada de les voreres
L’amplada de les voreres és un dels elements que condicionen que la mobilitat a peu es pugui fer
en condicions de comoditat i seguretat. Així s’observa que cal una amplada mínima necessària. A
bona part del poble es detecten un bon nombre de voreres on l’amplada de pas útil és del tot
insuficient, per exemple, a tota la zona d’Ocata no poden passejar dues persones juntes pel carrer,
i es necessita d’una actuació general en les voreres que permetin adaptar-les i facilitar la mobilitat
de vianants, persones amb mobilitat reduïda, cotxes d’infants, carros de la compra, etc.
En altres casos les voreres tenen una inclinació injustificada, un “peralt” molt pronunciat, fet que
representa un risc per les persones, que fàcilment es poden torçar el peu.
Hi ha una gran quantitat de carrers amb voreres molt estretes com ara el Carrer Tomàs Vives amb
carrer Navarra. En aquest cas concret, a més, té un gran pendent i presenta obstacles a la vorera,
com una paperera.
7
Roger de Flor entre Sant Rafael i Sant Roc.
Exemple de vorera estreta a Carrer Sant Bru
Carrer del Torrent Umbert.
Un altre exemple són les voreres de Rafael Casanoves que són molt estretes i de vegades els
vianants reben cops per part de retrovisors de cotxes. El problema empitjora a les hores d'entrada
i sortida de l'escola Sagrada Família.
Cal millorar la mobilitat a la zona de les escolàpies, hi ha un volum de nens molt gran i
especialment a la zona de la carretera d'Alella les voreres són insuficients, potser es podria deixar
una sola direcció. També cal vigilar a la cantonada amb Jaume I perquè al girar els autobusos
pugen a la vorera . Potser caldria plantejar un camí escolar per aquesta zona.
A la cantonada de l´edifici on actualment es troba el Club de Judo Aspa els vehicles que giren
des del carrer de Jaume I, en sentit Girona-Barcelona, no veuen els vianants que baixen per la
vorera. Hi ha persones que baixen ràpid i els cotxes envaeixen la vorera, amb el conseqüent risc
d´atropellament greu. A la cantonada del carrer de Jaume I amb el carrer de Tomàs Vives hi ha un
problema similar a l´anterior, en què es troba implicat l´autobús.
8
Obstacles que dificulten el pas
També en ocasions ens trobem mobiliari que obstaculitza el pas natural dels vianants. Un exemple
és la presencia de terrasses o quioscos que de vegades ocupen molt espai de la vorera. Es
proposa senyalitzar al terra quin és l’espai que poden fer servir de manera que es faci més evident
quan es produeixen incompliments.
Exemple de pal de llum al mig del carrer Kennedy
Exemple de persona amb mobilitat reduïda que no pot passar a la Plaça d’Ocata
Un altre exemple de mala pràctica el trobem al carrer Sant Felip que malgrat que s’ha urbanitzat
de nou no s’ha solucionat el problema dels pals al mig del carrer que dificulten la mobilitat
Exemple de bicicleta abandonada des de fa mesos
Carrer de Lluís Millet, amb papereres mal ubicades que redueixen la zona de pas.
9
Estat i tipus paviment
Les voreres de vegades estan malmeses. El fet que alguns camions aparquin a la vorera, a banda
d’impedir el pas, provoquen el deteriorament del paviment. Un paviment en mal estat dificulta la
mobilitat i representa un risc de caigudes. Per exemple al carrer Almeria hi ha moltes rajoles
aixecades.
Caldria posar paviment antilliscant en carrers que tenen molta pendent, com per exemple el carrer
Kennedy o Sant Miquel.
Paviment empedrat del carrer Dr. Estape i Pagès
En ocasions el problema de llisca el provoquen les tapes dels serveis de subministrament, que en
quedar mullades són més lliscants.
Els escocells que no tenen protecció també representen un risc de caigudes, en especial per
persones grans o invidents.
10
Exemple al carrer capità comelles i al voltant del CAP Ocata
Adaptació dels passos de vianants
En moltes cruïlles els passos de vianants no estan adaptats. És molt important que quan s’adaptin
passos es faci de dos en dos al mateix tram de carrer, per garantir que la persona que va en
cadira de rodes un cop accedeix a la vorera després també pot baixar. Cal donar continuïtat a tota
la vorera i pensar de manera integral ja que si només es té una visió d’un tram concret es generen
problemes i dificulten el seu ús. També hi ha molts passos de vianants que tenen la pintura molt
desgastada.
Els passos de vianants han d’estar adaptats ambdós costats i a més han d’estar en línia amb la
trajectòria “natural” del vianant.
11
Passeig de Romà Fabra amb Sant Miquel
mig)
Passeig de Romà Fabra (font i arbre al
La persona que té mobilitat reduïda hauria de poder fer el trajecte normal i no haver de donar
voltes per poder creuar.
Exemple Manila amb J.F. Kennedy
Carrer del Torrent Umbert i carrer de Lluís Millet
Passeig de Romà Fabra
Hi ha força carrers del Masnou que la vorera acaba amb escales, fet que genera una dificultat a
les persones amb mobilitat reduïda o tothom que porta un cotxet o carretó. Com per exemple, el
carrer Santa Rosa, carrer de Fontanills i el carrer de lluís Millet.
També s’assenyala les escales de la Plaça de Marcel·lina de Monteys, si bé, en aquest cas es
considera de difícil solució. En alguns casos, a més de tractar-se de voreres estretes amb
12
obstacles (arbres, faroles, pals de llum, papereres, etc.) la vorera està inclinada, com per exemple,
el carrer Navarra.
En ocasions hi ha escales perquè és inevitable, però s’han de tenir en compte les alternatives per
a persones amb mobilitat reduïda.
Plaça de la Llibertat
Carrer Rector Pineda
Continuïtat carrer Primer de Maig
Cal continuar l´adaptació del carrer Mare de Déu del Carme, entre els carrers Lluís Millet i Sant
Pere així com entre els carrers Sant Pere i Sant Francesc d´Assís, per tal de disposar d´un
recorregut practicable en cadira de rodes desde la N-II fins al carrer Sant Miquel així com adaptar
per a persones amb mobilitat reduïda el pas inferior que creua la N-II a l´alçada del carrer Brasil
Control per part de la policia local
Cal una major sensibilitat per part de la policia local per tal que controli les actituds incíviques de
conductors que envaeixen l’espai dels vianants. En ocasions hi ha persones que tenen actituds
incíviques i estacionen el cotxe indegudament impedint el pas dels vianants per les voreres o per
exemple circulen amb bicicleta per espais reservats al vianants. Aquest és el cas per exemple del
passeig malgrat on existeix una prohibició de circulació no es respecta.
Exemple de cotxe envaint el pas de vianants i exemple envaint aparcament reservat
En algun carrer, potser no és una infracció estacionar les motos però aquestes generen molèsties
a la gent que va caminant. Especialment si estan en un carrer amb pendent on hi ha baranes, i la
presència de les motos obliga a que persones grans hagin de deixar-se anar de la barana.
13
Al passatge Mare de Déu de Lourdes no es fa respectar per part de l'Ajuntament els senyals de
prohibit aparcar (excepte en determinades hores, que sí es pot aparcar) i, sobretot, de prohibit
accedir-hi (excepte veïns). Allà aparca qualsevol i a qualsevol hora, amb la conseqüent
problemàtica de mobilitat que això comporta en un petit passatge que dóna accés a una plaça i
sense voreres.
Canalització de les aigües pluvials
Existeixen molts baixants d’habitatges que no tenen canalitzat adequadament les aigües pluvials i
aboquen a la vorera l’aigua, fet que provoca que siguin intransitables quan plou.
Quan s’instal·len reixes del clavegueram cal tenir en compte que l’obertura de les diferents reixes
sigui prou adequada per evitar que les rodes de les cadires de rodes s’enganxin, o que la gent
pugui posar el peu dintre i fer-se mal.
Semàfors adaptats
Els semàfors del poble no estan adaptats a persones que tenen discapacitat auditiva o visual.
Elements de seguretat
Per superar alguns pendents o escales en alguns casos es posen baranes. Cal mirar bé com són
aquestes baranes perquè sovint són massa amples o són lliscants i no permeten a les persones
grans agafar-se bé. A més és important que arribin fins a l’últim esglaó per evitar caigudes, per
exemple a La Plaça d’Ocata, o el carrer Rector Pineda, on a més de la barana, s’han pintat els
punts blancs al terra perquè la gent pugui veure bé els graons.
14
La Plaça d’Ocata
També es proposa instal.lar un ascensor al tram de l´avinguda Joan XXIII conegut com ‘les
seixanta escales´ per a garantir la mobilitat de persones en cadira de rodes, persones amb
problemes càrdiorespiratoris i mares/pares amb cotxets de nadons que acompanyen altres fills a
l´escola Sagrada Família.
Accessibilitat a la platja
Es demana informació de com està el projecte per facilitar l’accés a la platja a la zona del carrer
Brasil (terminis, etc.).
A la zona d’Ocata no hi ha cap pas adaptat, Això obliga a les persones amb mobilitat reduïda a
anar fins davant el Nàutic però moltes vegades l’ascensor està espatllat.
Carrers estrets
En ocasions la calçada és tant estreta que quan passen vehicles gran com camions o furgonetes,
els vehicles per poder passar han d’anar per sobre la vorera, amb el risc que això comporta per als
vianants. Això per exemple, passa al carrer Roger de Flor entre Sant Rafael i Sant Roc, o el
Passatge Mare de Deu de Lourdes.
Passatge Mare de Deu de Lourdes
15
Senyalització dels carrers
Hi ha carrers i cruïlles que no tenen cap rètol indicant el nom del carrer.
També cal millorar la senyalització del poble quan es surt de l’estació de tren d’Ocata. Sovint hi ha
persones grans que es desorienten i es fiquen pel túnel de pas dels cotxes amb el perill que això
comporta. Cal indicar des de l’estació quin és l’itinerari per accedir al poble.
Carrers inacabats
’observa que hi ha carrers que no s’han acabat d’urbanitzar correctament. Per exemple, el carrer
del Torrent Umbert té un transformador de la llum al mig del carrer i el pas de vianants, fet que
genera dificultats en la mobilitat de les persones, i un risc per als vehicles.
Carrer del Torrent Umbert
Plataforma única i pacificació de carrers
Quan el carrer està urbanitzat amb plataforma única o directament pacificat al trànsit com ara
Miquel Vilà la mobilitat a peu és molt còmode, o el carrer de Josep Llimona.
Carrer Miquel Vilà
Carrer Josep Llimona
Un altre bon exemple de delimitació de l’espai per vianants el trobem al carrer capità Maristany
16
També s’assenyala la Plaça de Jaume Bertran, o la cruïlla Roger de Flor amb Bonaventura
Bassegoda.
Plaça de Jaume Bertran
Cruïlla Roger de Flor amb Bonaventura Bassegod
Degut a la proximitat de l'escola i dels molts infants que hi juguen, cal tancar el trànsit de vehicles
a la Plaça Marcelina Monteys pel Passeig Roman Fabra. Posar jardineres que barrin el pas a la
cruïlla amb el Carrer Sant Miquel. Per accedir als guals de la plaça s'ha de canviar de sentit el
carrer Frederic Bosch, fent-lo de baixada.
Tancar al trànsit el carrer Bonaventura Bassegoda i Roger de Flor en el tram final per fer una
veritable illa de vianants a l'entorn de la Plaça Catalunya.
Tancar al trànsit l'entorn dels carrers Dr. Agell i Carrer Cuba
També es proposa la pacificació dels carrers que envolten l'escola Ocata per així aconseguir un
entorn més segur i tranquil pels infants.
Peatonalització total del carrer Roman Fabra des del carrer Sant Miquel fins al carrer
Lluis Millet.
Reducció de trànsit rodat en un horari determinat: dies laborables de 17 a 20h.Harmonitzar la plaça Marcel·lina Monteys amb espais lúdics destinats als infants, per
exemple un sorral.
17
Adaptació guals per discapacitats
S’observa que quant una persona te mobilitat reduïda caldria ajudar i donar ajuts per poder
adaptar els guals ja que representen una barrera molt gran difícil de superar si es porta un scooter.
Exemple al carrer Sant Domènec.
Itineraris saludables
Masnou compta amb uns itineraris saludables però no hi ha lavabos públics en tot el trajecte de
manera que les persones que tenen problemes d’incontinència no poden fer-los servir.
Manca de bancs o bancs en mal estat
També s’assenyala que hi ha itineraris que realitza força gent gran que no tenen bancs per a
descansar. Per exemple, s’assenyala el carrer d’Amadeu I. En algun cas, el problema és que hi ha
els bancs però aquests estan en mal estat.
Banc del carrer Barcelona
Mala il·luminació d’alguns carrers
S’observa que hi ha carrers amb dèficit d’il·luminació a la nit fet que genera sensació d’inseguretat
i dificulta la mobilitat a peu. Per exemple, s’apunta el passeig Joan XXIII, o el carrer Barcelona o el
carrer 1 de Maig.
18
La mobilitat amb bicicleta
Treballar la convivència
Cal analitzar bé de quina manera es pot millorar la convivència entre vianants, bicicletes i cotxes.
Per exemple, cal controlar el trànsit de bicicletes al carrer Jacint Verdaguer ja que la vorera és
estreta i algunes persones van en bicicleta.
D’altra banda hi ha qui creu que caldria suspendre la prohibició de circular per la vorera de la NII
atès que actualment no hi han alternatives en clau de mobilitat interna en molts trams.
Necessitat de regular l’ús del passeig
Cal regular l’ús del passeig de la platja. Actualment només hi ha una línia pintada al terra per
indicar el pas de bicicletes. La convivència entre vianants, infants, skaters, bicicletes, etc. no és
fàcil ni còmode.
Manca de vies ciclables i aparcaments per a biciletes
El poble té una gran desnivell i no hi ha connexions ni vies ciclables que connectin nord i sud del
poble i est i oest.
Per promoure un major ús de la bicicleta calen polítiques proactives que fomentin el seu ús, i no
caure en l’argument que la manca de demanda no fa necessari una oferta. Sinó que pot ser
generant l’oferta la gent s’anima a utilitzar-la.
Caldria definir els eixos principals de mobilitat en bici per Masnou (vies pacificades, per exemple.
També caldria fomentar l'ús de la bicicleta elèctrica, justificat especialment per l'orografia de la
vila, connectar el Masnou amb opcions ciclables amb la resta de poblacions limítrofes i pacificar la
NII tot incorporant-hi la mobilitat en bici com un eix clau
.
També manquen aparcaments per a bicicletes.
19
La mobilitat en transport públic
Informació i senyalització del bus urbà
Disposar d’una bona informació és del tot necessari per promoure un major ús del transport públic
i facilitar la seva utilització. Al Masnou hi ha parades del bus que no estan senyalitzades. Algunes
tampoc tenen informació sobre els horaris de pas o sobre com connectar amb altres transports
vinculats als municipis de l’entorn, de manera que dificulta la interconnexió i accedir a altres
poblacions de l’entorn amb bus.
Al carrer capità comelles la parada del bus no està senyalitzada
En altres ocasions manca informació sobre els horaris com per exemple a Kennedy
Necessitat de canviar el vehicle actual que realitza el bus urbà
El bus actual que des de fa quatre mesos presta el servei del bus urbà és inadequat i perillós.
Disposa de molts seients que van d’esquenes al sentit de la marxa i això fa que moltes persones
grans es maregin. A més, l’alçada que cal superar per poder pujar és molt gran.
També seria necessari aclarir de qui és la responsabilitat del seu funcionament per saber si els
veïns han de reclamar a l’ajuntament o be a l’empresa concessionària.
Cal incorporar vehicles ecològic a la flota del bus urbà perquè siguin respectuosos amb el medi
ambient.
Accessibilitat al bus
Els autobusos de l’empresa Casas que fan l’itinerari a Masnou no estan tots adaptats i cal trucar
abans per sol·licitar-ho. Això provoca que si per algun motiu et retardes i el bus passa no saps
quan podràs tornar a agafar un bus adaptat perquè igual els següents ja no ho són. Cal fer que el
transport públic sigui accessible per tothom sempre.
En ocasions l’autobús fa la parada molt separat de la vorera o plataforma, ja sigui perquè el
conductor no fa la maniobra adequadament, ja sigui perquè es troba motos mal estacionades o
20
obstacles que no li permeten fer la maniobra d’acostament bé. Això dificulta la baixada i pujada
dels usuaris, especialment de la gent gran.
Parades del bus
La ubicació d’una parada del bus porta amb porta amb les escolàpies es considera que és molt
perillós. Caldria desplaçar una mica la parada.
El bus urbà no fa la parada de l’ambulatori a partir de les 20.00 hores quan l’ambulatori ja està
tancat. Però en canvi no s’informa d’aquest fet enlloc. Caldria mantenir la parada més enllà de
l’horari del CAP o informar adequadament.
Els bancs de la parada del bus triguen mesos a reposar-los quan aquests són robats o fets malbé.
Caldria fer la reposició més ràpid ja que hi ha moltes persones que van al CAP a fer-se proves, no
estan bé de salut i no tenen on poder seure.
A la parada del carrer Joan XXIII (just davant del Cementiri) potser seria necessari posar una
plataforma; així, l´autobús pararia en paral·lel a la vorera, ja que la fila de cotxes, encara que ben
aparcats, arriben fins els limitis de les marques vials de la parada.
Horaris del bus
Sovint el bus incompleix els horaris de pas.
Caldria ampliar més l’ampliació horària que ja es realitza a l’estiu del bus urbà que actualment els
diumenges i festius només està en servei fins a les 15.00 hores. Aquesta limitació horària fa que la
zona alta del poble quedi exclosa de poder gaudir de la platja o dels esdeveniments que
s’organitzen que normalment són a la part baixa més enllà de les 15.00 hores. Caldria facilitar
algun servei més enllà de les 15.00 hores encara que fos amb una menor freqüència de pas
perquè sinó s’està excloent a una important part de la població, en especial gent gran, de poder
participar del poble com la resta.
Tarifes del bus
Necessitat de replantejar el preu de bitllet reduït ja que per les persones que el fan servir
habitualment la T10 resulta més econòmica per la qual cosa no és una mesura efectiva.
21
Itinerari del bus
Caldria que el bus arribés fins a la piscina. Hi ha moltes persones grans que no tenen cotxes i amb
els desnivells que té el poble no poden accedir a la piscina per manca de transport públic.
També estaria bé que el bus pogués arribar fins a la zona del Caprabo i Creu Roja ja que qui no té
vehicle privat no pot accedir a aquesta zona comercial.
L´autobús hauria de tenir preferència de pas en molts dels carrers per on passa (c/ Itàlia – c/
Roger de Flor. C/ Itàlia – C/ Pintor Domènec. C/ Pintor Domènec – C/ Navarra. Torrent de Can
Gaio – C/ Uruguai. Torrent de Can Gaio – Nacional II; aquí potser hauria de ser amb semàfor, lligat
amb el de Nacional II – Avda. President John Fitzgeral Kennedy. C/ Joan XXIII – C/ Almeria).
El carrer Jaume I és estret pel pas de vehicles voluminosos (bus, camió de les escombraries,
emergències, etc). Quan es gira cap a l´esquerra (90 º) al Torrent Mare de Déu de Núria hi ha
pilones
de
ferro
a
la
vorera
costat
Mataró.
Se
n´hauria
de
suprimir
una.
L´ambulatori del carrer Sant Miquel té dues parades; s´en podria suprimir una i no faria falta
passar dues vegades pel mateix lloc.
L´accés al carrer Primer de Maig (des del carrer Navarra); c/ Sant Miquel; c/ Pompeu Fabra; i una
altra vegada al c/ Navarra (tot això al voltant de l´Ambulatori) es fa mitjançant girs de 90 º i hi ha
vehicles en l´angle de gir (sobretot al c/ Pompeu Fabra, des del carrer Sant Miquel.
L´accés al c/ Jaume I, des del carrer Pintor Domènec (gir de 90 º) té contenidors de brossa i
aparcament de motos en l´angle de gir –mà esquerra-. I pilones de ferro a mà dreta. Potser se
n´hauria de suprimir una.
Taxi
Necessitat d’impulsar un servei de taxi a la carta que tingui una tarifa bonificada per persones amb
mobilitat reduïda. Per exemple, per fer trajectes per dins el municipi, cap als pobles del costat o
per connectar amb Mataró o Barcelona.
Aquest servei de taxi es podria mancomunar amb els municipis del costat.
Renfe
Cal pressionar Renfe perquè informi clarament de quins són els trens que estan adaptats per tal
que les persones que tenen mobilitat reduïda puguin planificar els seus desplaçaments.
A l’estació d’Ocata la inclinació i orientació de la rampa que accedeix al poble és defectuosa i
perillosa perquè hi ha el risc de caure a la calçada.
Accessibilitat estacions
Les màquines de validació de bitllets a l’estació de Ocata sentit Barcelona són estretes i no es pot
passar amb una cadira de rodes o cotxet d’infants.
22
Tots els dilluns l’ascensor de l’estació de la Renfe està espatllat perquè durant el cap de setmana
es produeixen actes vandàlics a la nit. Es podria tancar a les nits de cap de setmana per evitar-ho,
ja que tenen un pas alternatiu relativament pròxim.
La mobilitat en vehicle privat
Velocitat dels vehicles
Segons quina és la via d’entrada al poble la senyalització de velocitat màxima permesa és diferent
(50, 30, 10). Es planteja la possibilitat de fixar velocitat màxima a 30 en tot el municipi.
Calen mesures per reduir la velocitat dels vehicles a tot el poble ja que en alguns carrers la
velocitat és excessiva.
També s’observa, que el fet de ser carrers estrets, la percepció de velocitat dels vehicles en
ocasions és més alta del que realment és.
Estratègies per reduir la velocitat dels cotxes positives
Aparcament altern
Plataformes elevades
Incorporació a la N-II
La incorporació a la N-II des del carrer Torrent Umbert no té visibilitat. Caldria posar un semàfor de
manera que talli el pas abans i faciliti la sortida de vehicles.
Es proposa instal·lar un nou semàfor al carrer del Dr. Josep Agell i fer-lo sincronitzat amb el de la
nacional ja que actualment per incorporar-se a la carretera el cotxe s’atura a sobre de la vorera
perquè sinó no té visibilitat, i això dificulta el pas dels vianants.
S’observa que al accedir de la Nacional II direcció Barcelona (carrer Barcelona) al poble cal frenar
tant la velocitat que això genera risc perquè el conductor del darrera no té gaire temps per frenar.
Per exemple, s’apunta l’avinguda de Mare de Deu del Carme.
23
Avinguda de Mare de Deu del Carme
En canvi, a la invers, per accedir del poble a la Nacional II, el problema és que hi ha motos o
objectes que dificulten la visibilitat a l’hora d’intentar accedir.
Problemes de visibilitat
A la cantonada del carrer de Fontanills amb la carretera de Teià situada mirant al mar a l´esquerra
i més propera al mar hi ha falta de visibilitat dels vehicles que surten del carrer de Fontanills. El
mirall col·locat com a suport de la visibilitat a vegades està entelat i distorsiona la imatge. És un
punt on, hi ha accidents, de moment lleus, i frenades sobtades. Es podria estudiar solucions com
per exemple les anomenades «orelles», que poden millorar la intersecció.
D’altra banda en determinats carrers del poble, sobretot els que fan pujada, quan circules en
cotxe i t'has d'aturar en un stop en pujada, si hi ha cotxes aparcats a les voreres és molt difícil
veure si vénen cotxes pel carrer transversal i, el que és pitjor, veure els vianants que hi ha al pas
de vianants esperant per creuar o a punt de fer-ho.
Seria
recomanable
eliminar
els
espais
d'aparcament
que
afecten
les
cruïlles.
Exemples d'aquest problema podrien ser el carrer de Pujadas Truch, cantonada amb Romà Fabra,
a la cantonada de can Sera. També, qualsevol dels carrers que puja fins a Joan XXIII, com ara
Sant Miquel, Flos i Calcat o Francesc Macià.
Un altre punt conflictiu és Pujadas Truch cantonada Pau Casals, on hi ha un cediu al pas sense
visibilitat dels que vénen per Pau Casals, amb el consegüent risc de col·lisió.
24
La cruïlla dels carrers Sant Josep amb Carrer Sant Francesc d'Assís i Ctra. Santa Teresa de
Jesús, es un tram perillos pels vianants ....especialment pq els cotxes que venen pel carrer Sant
Francesc Assís no tenen bona visibilitat dels vianants que baixen pel carrer
Miralls a les cruïlles mal col·locats
Hi ha miralls que s’han mogut, i per tant no serveixen per a guanyar seguretat a les cruïlles.
Carrer Lluís Millet
Limitacions de trànsit
Caldria fer que al cas antic, per exemple al carrer Verge del Carme, es permetés només el pas de
veïns ja que quan la nacional està col·lapsada sovint hi ha cotxes que utilitzen els carrers del casc
antic com a zona de pas alternatiu.
També es podria limitar el pas de vehicles a determinades hores a la plaça dels Cavallets ja que hi
ha hores en que hi ha molts nens, etc.
Revisar els guals
Caldria revisar si tots els guals privats paguen la seva llicència perquè la sensació és que hi ha
que no, i per tant, es podria alliberar més calçada per aparcar.
Reconstruir els gual que hi ha al carrer Camil Fabra, número 5 i 6, perquè actualment estan en mal
estat.
Asfaltat dels carrers
L'asfaltat de la gran majoria dels carrers del Masnou és molt deficient, amb el desgast que això
implica en els vehicles dels masnovins i masnovines
El ferm dels carrers Navarra (tram comprès entre els carrers Pompeu Fabra i Joan XXIII) i carrer
Itàlia (entre Roman Fabra i Roger de Flor) -davant Edifici Centre-, llisca molt, sobretot quant està
25
mullat. Això fa que els vehicles pesants, (autobús urbà C-19, camió de les escombraires, etc)
rellisquin molt.
Alliberar l’autopista
Cal continuar reivindicant l’alliberament de l’autopista de peatge perquè això reduiria molt el trànsit
de vehicles de pas per la N-II i permetria modificar l’actual N-II transformant-la amb una zona
pacificada i amb un ús prioritari pels vianants i les bicicletes.
Senyalització
En ocasions malgrat que existeixen senyals de trànsit aquests no es veuen per culpa de la
vegetació. Cal fer un bon manteniment perquè els arbres tapen la visibilitat. Per exemple al carrer
Verge del Carme. En altres ocasions cal actualitzar la senyalització com per exemple al carrer
Paraguay on s’ha fet un canvi de sentit de circulació però encara no s’ha actualitzat les senyals
Carrers de dos sentits de circulació estrets per circular
S’observa que hi ha carrers molt estrets de doble sentit de circulació, per exemple, el carrer del
Torrent Umbert.
Necessitat de regular l’aparcament al centre del poble
Es valora necessari regular l’aparcament al centre del poble per tal de millorar la situació actual on
els residents tenen dificultats per estacionar. Un control més eficient en els carrers més cèntrics,
com Flos i Calcat,Francesc Macià, St.Miquel on el volum de veïns que som propietaris de vehicles
i que ens veiem obligats a anar a aparcar a la vora de Pau Casals o la zona alta del Masnou.
26
Seria necessrària una zona taronja, lila o verda per veïns censats i amb el vehicle que pagui el seu
impost al poble.
S’assenyala que per a promoure l’activitat comercial és important facilitar l’accés amb vehicles
privat al comerç. Això es pot fer amb aparcament rotatiu (zona blava) o amb grans aparcaments en
zones pròximes. Tot i això aquest tema genera diferents posicionaments, aquells que proposen
facilitar l’accés en cotxe i els que proposen guanyar espai pels vianants per fer un accés més
agradable caminant.
També manquen places d’aparcament per motos.
Aparcaments reservats
Aparcaments reservats sense obstacles, per exemple al CAP hi ha un aparcament reservat que no
es pot utilitzar perquè un pal impedeix l’obertura de la porta
En positiu es destaca la reserva de places a l’entorn de la farmàcia.
Però també hi ha qui assenyala que hi ha molts aparcaments reservats per a persones o famílies
que ja no ho necessiten. Per això es valora que caldria tenir més actualitzat la reserva de places
per a persones amb mobilitat reduïda perquè es considera que hi ha més places que persones que
ho necessiten.
Aparcament en bateria
Els aparcaments en bateria caldria posar-los al revés per millorar la seguretat en la sortida, per
exemple al carrer Brasil
27
Zones d’aparcament poc eficients
La presència d’arbres a la calçada que fan poc eficient la zona d’aparcament d’alguns carrers, com
per exemple, el carrer Romà Fabra.
Aparcaments mal dissenyats
S’observa que hi ha algun carrer, com per exemple, el carrer dels Mestres Villà, que la ubicació
d’un aparcament de motos a un costat de la vorera dificulta molt l’aparcament de cotxes a l’altre
costat de la calçada. Es planteja com a possible solució fer-ho per a vianants.
28