Proposta de creació d’un nou servei financer per al Tercer Sector Social de Catalunya. Debat 5. El repte d’enfortir les nostres capacitats financeres. Josep Balletbò Coordinador del projecte Finan’3 de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya www.tercersector.cat 1 1. Antecedents La Taula del Tercer Sector Social, amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, va posar en marxa l’1 de gener de 2013 el projecte Finan’3 per enfortir les capacitats financeres del Tercer Sector Social, amb 3 objectius: a) Diagnosticar les necessitats financeres del Tercer Sector Social de Catalunya. b) Identificar i impulsar solucions financeres per al sector d’acord amb les necessitats detectades. Divulgar coneixement financer entre les entitats del sector. c) 2 2. Principals mancances financeres del nostre sector a) Baixa qualitat de les garanties (deutes sector públic), que es tradueix en més dificultat d’accés al crèdit. b) Escassa capitalització o volum de fons propis. c) Insuficient desenvolupament de fórmules alternatives de finançament. d) Carències en la gestió econòmica i financera de les entitats. 3 3. Les solucions identificades A més del recurs a algunes solucions financeres ja existents en el nostre entorn, el projecte Finan’3 ha arribat a la conclusió que és necessari crear un servei financer específic per al Tercer Sector Social català. Un servei que incideixi sobre les quatre principals mancances detectades, i que conjugui l’acompanyament financer a les entitats del sector, la prestació de garanties per facilitar el seu accés al crèdit i el disseny de nous vehicles de finançament. Per al disseny d’aquest nou servei ens hem inspirat principalment en el model de ‘Frande Active’, una institució de serveis financers per a les entitats franceses de l’economia social amb 25 anys d’experiència. 4 4. Els valors afegits d’aquest nou servei • Incideix sobre totes les mancances detectades. • Especialització en el Tercer Sector Social i proximitat i complicitat amb les entitats. • Impulsarà la mobilització de fons a través de mecanismes financers com l’aportació de garanties, el cofinançament i la inversió en projectes. • Té vocació de futur: dotar al sector d’un ecosistema financer sòlid i estable. • Potencia la intercooperació entre les entitats del sector i les sinèrgies amb el conjunt de l’economia social. 5 5. Un servei del sector i per al sector • Aquest nou servei és un projecte estratègic i amb vocació de futur del Tercer Sector Social i per al Tercer Sector Social. • La Taula del Tercer Sector Social l’impulsa, però vol que tingui una estructura i un funcionament autònom i diferenciat. • Això implica constituir una nova entitat que aglutini i gestioni tots els elements del projecte. • Els elements que es posaran en marxa de forma immediata i prioritària, i que constituiran l’activitat bàsica de la cooperativa són: – – El Fons solidari del Tercer Sector Social de Catalunya. El Servei d’Acompanyament Financer. 6 6. La forma jurídica Una cooperativa de serveis: • Per què una cooperativa de serveis? – És la fórmula no lucrativa més adequada per a l’activitat a desenvolupar, que té la consideració d’econòmica. – El propi capital de la cooperativa constituirà el Fons Solidari del Tercer Sector. – La dotació del fons no s’haurà d’efectuar en un sol acte, ja que el capital de les societats cooperatives és variable i es pot anar incrementant en el decurs del temps. – Permet conjuminar unes aportacions bàsiques a capital, per adquirir la condició de soci, i unes aportacions addicionals solidàries a capital per part d’aquells socis que vulguin invertir en l’enfortiment del sector. – La figura dels socis col·laboradors (específica de les cooperatives) permetrà rebre aportacions econòmiques addicionals d’altres institucions i de persones físiques. – Les cooperatives gaudeixen d’un règim tributari especial més avantatjós. – A Catalunya ja comptem amb cooperatives de serveis que desenvolupen una activitat semblant. 7 7. Socis i governança • Socis fundadors: la Taula, i almenys altres dues entitats socials vinculades a qualsevol de les federacions de la Taula. La Taula garantirà el capital mínim inicial de 3.000 €. • Altres socis: Posteriorment s’hi aniran afegint, també en qualitat de sòcies, les entitats vinculades a les 32 federacions de la Taula, o les pròpies federacions, que voluntàriament decideixin invertir en el Fons Solidari. Només podran adquirir la condició de sòcies, per tant, les entitats membres de les federacions de la Taula i les pròpies federacions. • Socis col·laboradors: Col·laboraran en la consecució de l’objecte principal de la cooperativa. Podran ser persones físiques i persones jurídiques. • Consell Assessor: Estarà format per altres entitats i institucions públiques i privades. Podrà coincidir amb la Xarxa Finan’3. 8 7. Socis i governança • Assemblea: És l’òrgan sobirà de la cooperativa. Cada entitat sòcia disposarà d’un vot a l’Assemblea, amb independència del capital aportat. La Taula gaudirà d’un vot com la resta d’entitats sòcies. La representació dels socis col·laboradors a l’Assemblea serà a raó d’un representant per cada 10 socis o fracció, amb un màxim de 10 representants, qualsevol que sigui el nombre de socis col·laboradors. D’acord amb el que preveu la llei, si se supera el nombre 500 socis, l’assemblea general podrà aprovar un sistema representació col·legiada en una assemblea de 2n grau funció de grups d’entitats (per exemple, en funció de vinculació a les diverses federacions de la Taula). de de en la 9 7. Socis i governança • Consell Rector: És l’òrgan de representació i govern de la cooperativa. És competent per establir les directrius generals d’actuació, d’acord amb la política aprovada per l’Assemblea. Tindrà entre 5 i 9 consellers/es de ple dret, i 2 consellers/es sense dret de vot: – 1 conseller/a permanent de la Taula – entre 4 i 8 consellers/es representants de la resta de socis – 1 conseller/a representant dels socis col·laboradors (sense vot) – 1 conseller/a independent (sense vot). Els/les consellers/es de ple dret seran elegits amb un procediment de llistes obertes: les entitats sòcies presentaran les persones candidates que considerin convenient, i que les han de representar en el Consell Rector. Les persones candidates que obtinguin més vots cobriran els càrrecs. Els candidats que segueixin en nombre de vots ostentaran la condició de suplents. Entre els consellers elegits es troben un/a President/a i un/a Secretari/a. L’assemblea també podrà elegir una persona de reconegut prestigi en l’àmbit econòmic-financer com a conseller/a independent. 10 8. El Fons Solidari del Sector A. La justificació del Fons Finançament de circulant • – – – – Les entitats pateixen tensions de tresoreria a causa dels endarreriments en els pagaments per part de les Administracions Públiques. Un nombre considerable d’aquestes entitats tenen greus dificultats per accedir al finançament bancari, atès que les úniques garanties que poden aportar són llurs crèdits contra les Administracions Públiques. El Fons permetria complementar aquestes garanties i facilitar l’accés al finançament de les entitats amb més problemes. La concessió de crèdit a les entitats esmentades evitaria el cessament de llur activitat i tancaments. 11 8. El Fons Solidari del Sector A. La justificació del Fons • Finançament de noves inversions i projectes – Nou escenari caracteritzat per una reducció en el finançament de les polítiques socials públiques. – La crisi ha incrementat les necessitats socials a què les entitats han de fer front amb menys recursos. – El Fons permetrà també canalitzar recursos financers al finançament de l’ampliació d’activitats i a nous projectes que sorgeixin per atendre les noves necessitats emergents. • Potencial de mobilització d’altres fonts de recursos financers – Amb la iniciativa el sector s’investeix de més autoritat moral per demanar la implicació financera del Sector Públic i d’altres institucions privades en la dotació del Fons. – Permetrà buscar fórmules i mecanismes per canalitzar l’estalvi solidari de la ciutadania cap a projectes de caràcter social. 12 8. El Fons Solidari del Sector B. La dotació del Fons • • Aportacions bàsiques – Aportacions que atorgaran la qualitat de sòcies de la cooperativa. – El seu import – serà de 750 €, dels quals 650 € computaran com a inversió en capital i 100 € es destinaran a cobrir despeses de la cooperativa. – Cada entitat haurà de realitzar una aportació bàsica de 750 € per esdevenir sòcia de la cooperativa. – Els 650 € d’aportació al capital seran reintegrables, amb un temps de permanència mínim de 2 anys, i no obtindran rendibilitat. Aportacions solidàries – Addicionalment, les entitats sòcies podran efectuar “aportacions solidàries” al capital de la cooperativa amb la finalitat d’enfortir el Fons Solidari. – Les “aportacions solidàries” podran ser remunerades, d’acord amb el que aprovi anualment l’Assemblea General. – En una segona fase, es demanarà a institucions públiques i privades que contribueixin a incrementar la dotació del fons. 13 8. El Fons Solidari del Sector C. Les aplicacions del Fons • • • Aportació al capital d’una o més societats de garantia recíproca, amb la finalitat de signar acords per posar a disposició de les entitats línies d’avals financers, amb 2 objectius: – Facilitar l’accés al crèdit de les entitats. – Aconseguir un efecte multiplicador sobre la quantitat invertida a efectes de crèdit disponible. Constitució de dipòsits de garantia a la banca ètica i social a fi de complementar les garanties de les entitats del sector. Aquesta aplicació generarà més possibilitats d’accés al crèdit de les entitats i també un efecte multiplicador sobre el volum dipositat (acord amb les entitats per compartir risc). Creació d’un fons d’inversió social per a finançar nous projectes i/o ampliació d’activitats. Es tracta d’un objectiu a més llarg termini i que es pretén vincular amb l’estalvi solidari. 14 8. El Fons Solidari del Sector D. La dimensió del Fons • El fons es nodrirà de la part de capital de les “aportacions bàsiques” i de les “aportacions solidàries”. • L’objectiu inicial és assolir un volum mínim d’1M € entre els anys 2014 i 2015, entre aportacions bàsiques i solidàries. • La previsió pel primer any és que s’hi adhereixin al voltant de 300 entitats. • Per mitjà de més adhesions posteriors, i de l’aportació d’altres actors del sector públic i/o privat, el volum del fons s’ha d’incrementar considerablement en el futur. 15 9. El Servei d’Acompanyament Financer A. La justificació del Servei • • • • D’una acurada gestió econòmica i financera es deriva una eficient assignació de recursos i una correcta estructura patrimonial i financera, que pot contribuir a dotar a les entitats de la solidesa necessària per superar escenaris complexos com l’actual. El rigor en la gestió econòmica i financera és un valor imprescindible per accedir al crèdit. Hi ha molt pocs serveis especialitzats, i no acostumen a intermediar en l’accés al crèdit i la negociació amb els bancs. El Servei d’Acompanyament es fonamentarà en la cooperació amb els serveis i professionals de l’àmbit social existents, i promourà llur major especialització en la intermediació amb les entitats financeres. El servei exercirà la funció de canal centralitzador (“finestreta única”) de les sol·licituds de suport i acompanyament financers procedents de les entitats del sector. 16 9. El Servei d’Acompanyament Financer B. Contingut del Servei – – – – – – – Anàlisi de la situació econòmica - financera de l’entitat o d’un projecte concret per determinar-ne la seva viabilitat. En el supòsit de viabilitat, identificar els factors determinants de les hipotètiques febleses en la seva estructura econòmica i financera o en el propi model d’entitat o projecte. Si s’escau, proposta de millores i canvis per neutralitzar desequilibris i/o ineficiències, suport en l’elaboració d’un pla d’activitat i orientació en la construcció d’un projecte viable. Aconsellar les fórmules de finançament més adequades, d’acord amb les necessitats específiques de l’entitat o del projecte. Acompanyament en la preparació de l’expedient i en les relacions i la negociació amb les entitats financeres. Canalitzar la sol·licitud d’avals, si es consideren necessaris. Seguiment de l’evolució posterior de l’entitat o del projecte. 17 9. El Servei d’Acompanyament Financer C. Línies d’actuació del Servei * Serveis bàsics. • • Situacions crítiques: Carències en la gestió econòmica de les entitats que comprometin la seva pròpia continuïtat. Fem referència a desordres greus tals com: comptabilitat financera inexistent o poc rigorosa, que no facilita la informació necessària per a la presa de decisions; inexistència de gestió pressupostària; absència de control de costos; solucions financeres inadequades per a les necessitats de l’entitat; pèrdues recurrents; i qualsevol altra que posi en qüestió la supervivència de l’entitat. Necessitats bàsiques de finançament: Entitats viables, sense desequilibris patrimonials ni ineficiències greus, amb necessitats de finançament per cobrir dèficits de tresoreria provocats per l’endarreriment de cobraments (subvencions, convenis...) que poden comprometre la continuïtat de llur activitat per una crisi de liquiditat. 18 9. El Servei d’Acompanyament Financer Aquesta línia parteix de la hipòtesi d’entitats que tenen dificultats per plantejar l’operació, confeccionar correctament la documentació a presentar, identificar l’instrument financer més idoni per a llurs necessitats i/o trobar finançador. * Serveis plus. • • Millora en la gestió: Aquesta línia s’adreça a entitats que sense trobar-se en una situació d’alta precarietat, són conscients que necessiten millorar la seva gestió econòmica–financera per incrementar la seva eficiència i solidesa. Desenvolupament de nous projectes o de noves activitats: Modalitat d’intervenció dirigida a entitats que es plantegin emprendre nous projectes, endegar noves activitats o potenciar les ja existents. 19 9. El Servei d’Acompanyament Financer D. Finançament i sostenibilitat del Servei • El pressupost dels tres primers anys es nodrirà principalment d’aportacions d’institucions públiques i privades amb les quals la cooperativa subscriurà convenis de col·laboració. La contribució institucional permetrà principalment impulsar el Servei d’Acompanyament i evolucionar cap al seu autofinançament parcial. • Les principals institucions a les quals demanarem suport són: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, les 4 Diputacions provincials i la Fundació La Caixa. • L’objectiu és aconseguir finançament per valor de 200.000 euros anuals per sufragar el pressupost dels tres primers anys de funcionament. 20 9. El Servei d’Acompanyament Financer E. Política de preus del Servei Serveis bàsics – El projecte “Finan’3” pretén contribuir a dotar les entitats socials de nous instruments per afrontar els problemes inherents al precari escenari econòmic i social produït per la crisi, prioritzant aquelles que pateixen les situacions més greus des de la perspectiva econòmica–financera. – Podran accedir a aquest servei totes els entitats sòcies de la cooperativa. – Les entitats sòcies no suportaran cap cost per la prestació dels serveis bàsics. 21 9. El Servei d’Acompanyament Financer E. Política de preus del Servei Serveis plus – En aquests casos en què no existeix risc de subsistència, entenem que les entitats receptores hauran de contribuir en major mesura a la cobertura dels costos del servei rebut. – Podran accedir a aquest servei totes les entitats sòcies de la cooperativa. – Els honoraris a satisfer per les entitats receptores dels serveis “plus” estaran en funció dels acords de col·laboració que es formalitzin amb els professionals de consultoria econòmica i financera de l’àmbit social. 22 9. El Servei d’Acompanyament Financer F. Professionals del Servei – Personal propi: una persona responsable de la gestió del servei (també ho serà del Fons Solidari) i una altra persona de suport. – Professionals col·laboradors: professionals consultors del Tercer Sector i l’economia social o bé de serveis municipals, amb els quals s’arribi a acords de col·laboració. – Voluntariat: voluntaris d’institucions especialitzades amb els quals s’arribi a acords de col·laboració. 23 10. La Xarxa Finan’3 • • • • La Xarxa Finan’3 serà un espai de trobada de tots aquells actors implicats en qualsevol dels elements d’aquest nou ecosistema per a l’enfortiment financer del Tercer Sector Social català. A títol il·lustratiu, els participants poden ser els següents: – Taula del Tercer Sector i Confederació – Entitats de la banca ètica i social – Institucions públiques i privades col·laboradores – Professionals consultors que cooperin amb el Servei – Entitats que aportin voluntaris per a la prestació del Servei. A aquests actors se’ls demanarà col·laboració en qualitat de consell assessor de la cooperativa de serveis Realitzarà un seguiment de l’evolució de l’activitat de la cooperativa, debatrà i proposarà millores o noves mesures, i impulsarà noves eines per atendre noves necessitats financeres que puguin sorgir en el Tercer Sector Social. 24