20111029-Lleure-i-Valors-Criatures-Ara.pdf

12
c
DISSABTE, 29 D’OCTUBRE DEL 2011 ara
aracriatures
Lleure/
Escola
Lleure i valors
La setena hora
Jaume Cela & Juli Palou
Ensenyar ciutadania
En temps de crisi, els esplais i els agrupaments
reivindiquen més que mai el seu paper en la societat
com a escola de valors que treballa per construir
un món més just
APRENDRE. Els esplais s’han consolidat com a escoles de vida i de ciutadania.
XAVIER TEDÓ
FOTO: ESCOLTES CATALANS
+F=c2. O el que és el
mateix: els infants feliços esdevenen ciutadans compromesos.
Aquesta és la fórmula
matemàtica que expressa
la filosofia de la Fundació
Catalana de l’Esplai.
Aquest any la seva proposta educativa gira al
voltant de la implicació i
la responsabilitat envers
els problemes existents.
La Fundació no vol viure
d’esquena al malestar
social que es viu i els
14.000 infants i joves de
les 69 entitats de la Fundació participaran en un
programa que s’ha batejat
amb el nom d’Àgora, en
què es debatrà sobre com
es pot trobar una sortida
socialment justa de la
crisi. Carles Barba, vicepresident de la Fundació,
considera que “l’esplai és
una escola de vida i ciutadania, és un espai especialment indicat per aprendre a conviure i fer-ho en
primera persona”. L’educació en valors com
l’esforç, la solidaritat, la
generositat i el compromís contrasta, a parer seu,
amb “una societat en què
imperen el consumisme i
l’individualisme”.
Els Minyons i Guies de
Catalunya compten amb
gairebé 13.000 membres
repartits en 145 agrupa-
I
ments arreu del país.
Arnau Garcia, president
de l’entitat, assegura que
formar part d’un agrupament fa que els nois es
puguin “construir com a
persones amb la promoció de valors com la solidaritat o el treball per a la
comunitat” i adverteix
que “sense aquest valor
afegit la nostra proposta
no tindria sentit”.
L’objectiu és que “des de
ben petits estiguin compromesos amb l’entorn i
el país”.
La crisi afecta també
els esplais però, com
indica la portaveu
d’Escoltes Catalans,
Elena González, el compromís dels prop de 700
educadors voluntaris fa
que no se’n ressentin:
“Les coses es fan quan un
col·lectiu les vol fer”. Amb
la crisi, Gonzàlez creu que
“pren més rellevància que
la gent dediqui esforços a
la col·lectivitat perquè si
falta l’esperit de millorar
l’entorn no hi ha transformació social”.e
Els esplais del segle XXI
Una societat tan canviant
com la nostra planteja
nous reptes i complexitats. També en l’educació
en el lleure. El llibre Els
centres d’esplai, ara i
aquí, elaborat per la Fundació Catalana de
l’Esplai, analitza i defineix els reptes socials
que condicionen la vida
d’infants i joves. Cal
redefinir els esplais.
e
Acció educativa,
però també social
Més enllà del seu valor
educatiu, l’esplai aporta
una funció social per a
famílies, infants amb
dificultats i la cohesió
social dels barris.
e
No hi ha “un únic
model” d’esplai
N’hi ha molts models i
l’entorn ha de determinar quin és el necessari
en cada lloc.
e
Ampliar el ventall
de destinataris
Si bé la prioritat segueixen sent els infants i els
adolescents, també cal
considerar com a població destinatària les famílies i els monitors.
e
Treball en xarxa
L’esplai necessita coordinar-se amb institucions,
escoles, entitats de barri i
altres entitats de lleure.
Fórmula màgica
i en una reunió d’amics comets l’error de dir que pateixes mal
d’esquena t’ajudaran amb fórmules que els han donat resultat: herbes, massatges, natació, gimnàs, antiinflamatoris… Apareixeran noms de professions: osteòpates, massatgistes, fisioterapeutes, nutricionistes… Al cap d’una estona continuaràs amb
mal d’esquena i hi afegiràs mal de cap. Passa una cosa semblant
quan es parla de fracàs escolar, però amb una diferència que agreuja la situació: mai no es concreta què s’entén per fracàs escolar.
S’explica la seva existència per causes diverses. Hi ha qui opina
que es deu al poc interès dels alumnes, al baix nivell cultural dels
pares, a les incapacitats dels equips docents, a l’escassetat de recursos, al seguiment de segons quines teories, al psicologisme imperant, al pedagogisme de trona, al constructivisme mal aplicat, al fet
de mantenir en un mateix grup nois i noies, al dèficit en la comprensió lectora, a l’arribada de la immigració, etc.
En aquests debats tendim a oblidar que en una societat dominada per paradigmes complexos, el fracàs escolar es pot deure a
factors diversos i que si el volem anar derrotant ens cal aproximar
la lupa a la realitat concreta: a cada escola, a cada aula i a cada criatura, i saber que aquesta lupa ens ha de donar notícia de la manera personal com aprenem i com ensenyem, sabent –per complicarho una mica més– que és veritat que aprenem personalment però
que en contextos socials el mestre es converteix en aprenent i l’aprenent en mestre. Ens cal tenir molts coneixements sobre com funciona el cervell, sobre les relacions que hem d’establir aprenents i
ensenyants i sobre el clima d’aula que permet l’acte educatiu (allò
del tacte). Tot plegat sense oblidar que l’alquímia hi té alguna cosa
a dir, perquè en la relació educativa hi ha algun element
inescrutable que pot explicar més que les observacions avalades pels experts.
S
Jaume Cela és mestre i escriptor
i Juli Palou és doctor en
filosofia i educador
La cua de Quiró
Gregorio Luri
En defensa de l’excel·lència
ls últims dies m’he hagut d’empassar en silenci com diferents
personalitats de la pedagogia catalana asseguraven, davant
meu, que no saben què coi vol dir això de l’excel·lència. M’he
decidit a creure-les. No tinc per què sospitar que em vulguin prendre el pèl. Així que m’imagino que quan es compren un cotxe no es
preocupen per la seva qualitat, i quan necessiten amb urgència un
lampista tant els fa que sigui puntual. Segur que si han d’anar a un
hospital o a un hotel, la higiene la consideren irrellevant.
Jo, ben al contrari, intento deixar-me guiar per la diferència
entre el millor i el pitjor i, si m’ho puc permetre, em quedo amb
l’òptim, que és l’excel·lent. M’agradaria ser governat per gent competent, que l’aigua de l’aixeta només tingui gust d’aigua i somnio
en el dia en què l’equip de la meva ànima, l’Osasuna, guanyi la Lliga i fins i tot la Champions jugant, per exemple, com juga el Barça de Guardiola.
L’excel·lència, de fet, no és sinó la competència per satisfer la
funció pròpia de la manera més alta. És, per tant, bessona de la virtut. Un jugador de futbol excel·lent, un cuiner excel·lent o un pianista excel·lent són models a seguir pels aprenents perquè fan explícites les competències que tots ells enyoren. Les competències,
més que definir-les, cal mostrar-les.
Qui no sap què vol dir una “escola excel·lent” en realitat ens està dient que no comprèn que la funció pròpia de l’escola és, d’una
banda, ajudar a fer visibles i desitjables les possibilitats
més altes de cada alumne i, de l’altra, proporcionar-los
els mitjans adients per assolir-les.
E
Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador