Els fongs

Els fongs
Els fongs són un grup molt heterogeni d'éssers vius, de difícil classificació, considerats un regne independent
dels animals i dels vegetals.
Formen un regne d'organismes unicel·lulars o pluricel·lulars. Els fongs es diferencien en inferiors i superiors.
Els inferiors són els que no es poden apreciar a cop d'ull, tenint que utilitzar un microscopi per poder−los
observar, d'aquí que s'anomenen també fongs microscòpics. Els superiors o fongs macroscòpics són els
populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part fructífera del fong.
Les característiques generals dels fongs són les següents:
• Els fongs són eucariotes.
• Es poden reproduir de forma sexual o asexual.
• Són heteròtrofs, és a dir, prenen la matèria orgànica ja elaborada. No fan la fotosíntesi.
• Tenen paret cel·lular, que a diferència de la dels vegetals, no és de cel·lulosa sino de quitina.
On viuen
Els fongs es desenvolupen preferentment en llocs humits i foscos, ja que no necessiten de la llum per
sobreviure. Son incapaços de produir−se per si mateixos els compostos orgànics que necessiten per
sobreviure, per això viuen com paràsits de altres essers vius, o amb simbiosis amb altres plantes formant les
micorrizes amb les arrels
Tipus de Fongs
• Els llevats
Els llevats són un dels tipus de fongs unicel·lulars més importants. Hi ha moltes espècies diferents de llevats.
Algunes d'aquestes espècies tenen una gran importància econòmica ja que realitzen fermentacions industrials:
la cervesa, el pa i el vi, són productes derivats de les fermentacions dels llevats.
1
Cervesa pa vi
En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents sers vius. La seva mida, molt variable, és,
generalment, superior a la dels bacteris. Presenten una gran diversitat de formes, entre les quals trobem:
• Formes esfèriques.
• Formes allargades.
• Formes cilíndriques.
La reproducció dels llevats es fa per gemmació. Durant aquest procés es generen dues cèl·lules, amb la
peculiaritat que una és molt més gran que l'altra. Durant la gemmació es produeix una protuberància
anomenada gemma a partir d'un punt de la paret cel·lular. Simultàniament, el nucli de la cèl·lula mare es
divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl·lula.
2
Llevat on es poden observar en color blau les cicatrius de les gemmes
• Floridures
Fongs que s'observen a ull nu perquè les hifes formen uns filaments molt prims sobre substrats orgànics.
Veien alguns exemples:
3
Formatge Pastanaga Taronja
• Fongs superiors
Els superiors o fongs macroscòpics són els populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part
fructífera del fong. Son pluricel·lulars. Uns donen lloc a bolets comestibles, com el bolet de card, el rovelló,
el xampinyó i la llenega, etc. Uns altres formen bolets tòxics, com la farinera borda, el reig bord, o el
matagent).
Rovellons Farinera borda
Parts de un fong
Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per filaments de cèl·lules anomenades hifes. El seu conjunt es
denomina miceli. En moltes espècies de fongs, els anomenats fongs superiors, a partir del miceli subterrani
s'origina un òrgan reproductor aeri anomenat bolet, en el qual es pot distingir el peu i el capell o barret.
Classificació. Segons el tipus d'hifes i d'espores:
• Ficomicets o fongs inferiors: Presenten hifes sense envans, és a dir sense les membranes plasmàtiques que
separen les seves cèl·lules. Per exemple el míldiu de la vinya que presenta espores mòbils amb dos flagels, i
la floridura blanca del pa que presenta espores sense flagels.
• Ascomicets: Presenten hifes amb envans (septades) i les seves espores es formen a l'interior de cèl·lules
especials en forma d'estoig, anomenades ascs o formen filaments anomenats conidis. Uns són unicel·lulars
com els llevats i altres són pluricel·lulars com les múrgoles, les tòfones o el Penicillium que és el productor
de l'antibiòtic "penicil·lina".
• Basidiomicets: Presenten hifes amb envans (septades) i les seves espores es formen a l'exterior d'una
cèl·lules especials anomenades basidis. Son pluricel·lulars. Uns donen lloc a bolets comestibles, com el
bolet de card, el rovelló, el xampinyó i la llenega, etc. Uns altres formen bolets tòxics, com la farinera
borda, el reig bord, o el matagent).
La Alimentació
4
Com es nodreixen mitjançant digestió externa precisen de llocs on hagi molta matèria orgànica i aigua. Per
això viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus de matèria orgànica de la qual
s'alimenten es distingeixen tres tipus:
• Sapròfits. Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Per exemple el xampinyó.
• Paràsits. Es nodreixen de la matèria orgànica d'organismes vius. Produeixen malalties i plagues. Per
exemple el rovell, el carbó i la banya del sègol que ataquen als cereals, el míldiu de la vinya i els
fongs de les tinyes, com el del "peu d'atleta".
• Simbionts. Es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius als quals viuen
associats beneficiant−se mútuament, el que s'anomena simbiosi. És el cas dels fongs dels líquens
(simbiosis d'algues amb fongs) i dels fongs de les micorrizes (simbiosis entre fongs i arrels de
plantes).
La Reproducció
Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment per gemmació. Els pluricel·lulars es reprodueixen
asexualment per espores genèticament idèntiques al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes hifes
especials o bé sexualment, per altre tipus de espores, genèticament diferents al progenitor i diferents entre
si. En alguns fongs, com la floridura del pa, s'alterna la reproducció asexual amb la reproducció sexual. això
s'anomena reproducció alternant.
.
Per establir la diferència entre bolet i fong, direm que el bolet és la fruita que dona el fong, o millor dit,
l'aparell reproductor del fong, ja que la seva missió és la de aconseguir la continuïtat de l'espècie. Per dir−ho
d'una altre manera, els conceptes bolets i fong seria com comparar−los amb una fruita i l'arbre fruiter.
Així tenim que en els fongs hi han dues parts completament diferenciades; la primera és la que es coneix
popularment com a bolet, fàcilment localitzable a primer cop d'ull perquè és perfectament visible, ja es trobi a
terra al bosc, sobre troncs d'arbres o fent rotllanes als prats, i l'altre part és la que no es veu perquè és
subterrània o bé es troba ficada dins l'escorça dels arbres. Aquesta segona part del fong està formada per
l'anomena't miceli que és l'aparell vegetatiu del fong, però que en la realitat és el veritable fong del qual en
poden sorgir varis
bolets o fructificacions.
Per explicar de forma senzilla el cicle de vida d'un fong, podríem començar dient que quan es crea el miceli és
quan neix el veritable fong, i que aquest es crea d'una espora que ha germinat. Quan aquesta espora està apunt,
s'esquinça per una extremitat en forma de petita obertura, i per ella van sortint uns llargs i prims filaments
blancs anomenat hifes, que formaran el conjunt de filaments anomenats filaments primaris. Però caldrà ajuntar
els filaments, per tal de que formin els filaments secundaris, que són molt més gruixuts, i els únics que poden
donar a lloc el naixement del bolet. Tan els filaments primaris com els filaments secundaris estan formats per
hifes ben desenvolupades dividides per septes. Aleshores és quan aquest conjunt de hifes rep el nom de
miceli.
Els Bolets
Es coneix amb el nom de bolets, comunament, la part aèria i visible dels fongs, la qual té per missió més
important la creació i difusió de les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l'espècie.
5
Els bolets són de mides molt diverses: alguns apenes són visibles, mentre que d'altres poden arribar a mesurar
més de mig metre com, per exemple, alguns pets de llop gegants. Presenten formes molt variades, que
recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall; n'hi ha també de forma aplanada, com un botó, o
esfèrica, com una pilota. Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius .
Parts d'un bolet
CAPELL O BARRET
És una de les parts fonamentals per d'identificació del fong. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs
mil·límetres en algunes espècies, en altres pot assolir els 30 cm. La seva forma també és molt variada i quan
és jove acostuma a estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar vàries vegades de forma a
mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes
com arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames o berrugues per exemple, i que en
realitat es tracta de la resta del vel general que el cobria en estat jove.
HIMENI
És la part reproductora del fong. Es tracte d'un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d'elements fèrtils
productors d'espores L'himeni pot presentar estructura laminar com la majoria del gènere Agaricus, amb tubs
com els Boletus, arrugues o venositats com els Cantharellus, o agullons com els Hydnum.
PEU O CAMA
El peu o cama és la part del fong que aguanta el capell, i que generalment té forma cilíndrica. En el s'hi troben
una sèrie de detalls importants per identificar l'espècie, com és la forma, la separabilitat, la ornamentació, la
seva col·locació, el seu interior i la consistència.
ANELL O VEL
L'anell que presenten alguns exemplars de fongs, és en realitat la resta del vel parcial encarregat de protegir
l'himeni del fong jove, que al no haver−se després del tot, queda enganxat al voltant del peu. No tots són
iguals ni es troben a la mateixa alçada, sinó que poden ésser alta, mitja alçada, o relativament baixos.
VOLVA
Quan el vel general que cobreix a la majoria de les espècies del gènere agarical es trenca per deixar pas al
capell, poden passar dues coses; que desaparegui o que en quedin restes al peu. Aquestes restes en forma de
sac o funda que envolten la base del peu s'anomena volva. Poden ser en forma de sac com hem dit (Amanita
caesarea), en forma de granulacions quadrades que recobreixen la base de peu formant cercles (Amanita
muscaria) i algunes molt rudimentàries i poc diferenciades (Amanita rubescens).
MICELI
El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l'autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els
diversos compostos orgànics per alimentar−se. En ocasions poden semblar falses arrels. Generalment és de
color blanc, i por arribar a tenir molta llargada.
6
Classificació de fongs comestibles i no comestibles
S'ha d'insistir que no hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comestibles.
La única forma d'assegurar−se que un bolet és comestible o no, és mitjançant la correcta identificació de
l'espècie, això s'aconsegueix gràcies al coneixement i l'experiència.
Entre els bons comestibles, als nostres boscos hi trobem principalment els rovellons, que n'hi ha de dues
espècies; els de "sang" de color taronja (Lactarius deliciosus), que en altres llocs anomenen pinetells o rojalets
i els de "sang" més fosca, de color de vi (Lactarius sanguifluus), generalment amb taques verdoses. Vigileu de
no confondre'ls amb les lleteroles (Lactarius chrysorrheus) que tenen aspecte de rovelló però amb la "sang"
blanca grogosa i que són tòxics.
També són força abundants els fredolics (Tricholoma terreum), més petits, amb un barret gris o marronós,
molt bons per acompanyar rostits o fer−los en truita; o les llenegues o mocoses (Hygrophorus limacinus), amb
el barret cobert d'una substància enganxosa quant estan humits, i els pebrassos (Russula delica) que cal collir
ben tendres ja que fàcilment estan invadits per larves.
Encara en podríem anomenar molts més, però abans de collir−los cal conèixer−les bé per no tenir cap disgust.
Sobretot dos dels bolets més tòxics i que poden esdevenir mortals: la farinera borda (Amanita fallades) i el
bolet de greix (Gyromitra esculenta). La primera, amb l'aspecte característic de les amanites, amb volva i
anell al peu, se la coneix per les seves lamines, peu, anell i volva de color blanc i el capell o barret que pot
ésser des de blanc fins a verdós o grogós amb múltiples tonalitats intermèdies. El bolet de greix és molt
diferent i difícil de confondre, te el peu blanquinós i a la part de dalt, en lloc d'un barret hi trobem com una
bola bigarrada en forma de cervell buit, de color marró més o menys fosc.
Tricholoma terreum
Lactarius deliciosus
Gyromitra esculenta
Amanita fallades
Com buscar i collir bolets
1) Els bolets creixen al bosc i requereixen un medi ambient perfectament equilibrat. Per això és molt
important NO TRENCAR PLANTES, ARBRES O ARBUSTS durant la recerca.
2) Cal anar amb cura de NO DESTRUIR AQUELLS BOLETS QUE NO CONEGUEM. Deixem−los fer el
seu paper; també els bolets que no són comestibles ajuden a créixer altres plantes o bolets. A més a més, hi ha
gent que coneix altres tipus de bolets i no els fa cap gràcia trobar exemplars que podrien ser deliciosos xafats
o trencats per boletaires que no els coneixen.
3) Els bolets s'han de collir de forma que no alterem el substrat ni el seu miceli. Així garantirem que hi hagi
bolets la temporada següent. Una bona pràctica és TALLAR−LOS PER LA BASE AMB UN GANIVET O
NAVAIXA. No obstant, de vegades no es pot utilitzar la navaixa, per dificultats del terreny, o bé cal arrancar
la base del bolet per garantir una correcta identificació. En aquests casos, podrem arrancar el bolet procurant
no remenar el seu substrat.
4) NO RASQUEM NI ALTEREM ELS SUBSTRATS sobre els quals creixen els bolets. Recordem que el
millor boletaire és aquell que passa per un lloc de manera que qui va darrere no nota que algú ha passat abans.
7
5) No hi ha regles ni proves generals per a distingir els bolets comestibles dels tòxics. Recordeu que l'única
regla vàlida en el cas dels bolets és: NO ET MENGES CAP BOLET QUE NO CONEGUIS. Fins i tot,
aquells boletaires afeccionats que ja comencen a distingir algunes espècies de bolets han d'obtenir la
confirmació per part d'alguna persona experta abans de consumir un bolet per primera vegada.
6) Per portar bolets, el millor recipient és una cistella amb orificis per deixar passar l'aire (i així evitar el
podriment dels bolets) i per afavorir
BIBLIOGRAFIA
• http://lamola.com/natura/micologia/
• http://www.aragoneria.com/natural/hongos/
• http://www.cienciesnaturals.com/microorg/miact/fong.html
• http://www.andoa.net/paginas/teoria/intro/intro8.html
• http://www.tecnocat.com/loport/flora.html
• http://www.grn.es/amjc/boscos/especict.htm
• http://www.catalunyasud.net/bolets.htm
8