aquesta web

1
13/7/16
17:55
Amb el català, fem pinya!
FemPinya-COBERTA-AAFF.pdf
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Plataforma per la Llengua
Sant Honorat, 7 principal 1a
08002 Barcelona
Tel.: 93 321 18 03
[email protected]
www.plataforma-llengua.cat
Amb el català,
fem pinya!
Testimonis de persones que han adoptat la
llengua catalana i que participen en entitats
socials, educatives, esportives o culturals.
Amb el català,
fem pinya!
2
Índex
Presentació
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 05
Aquesta publicació és un recull d’experiències de catorze persones nascudes
fora dels territoris de parla catalana, que han après el català essent adults
i que participen en entitats del teixit associatiu on la llengua vehicular és
la catalana. Els seus relats, fruit d’una entrevista prèvia, mostren exemples
d’arrelament a la nostra societat, on el català juga un paper vertebrador. La
lectura pot servir per eixamplar la percepció i trencar prejudicis respecte a
les persones immigrades. També s’hi destaca el rol primordial que aquestes
entitats poden exercir com a espais informals d’aprenentatge de la llengua
catalana. Són espais que poden suplir determinades barreres amb què es
troben sovint els aprenents –o potencials nous parlants– de català a l’hora
d’apropar-se a la llengua catalana o de posar-la en pràctica (barreres com
l’hàbit de canviar de llengua dels catalanoparlants, la por de parlar malament
la llengua, viure en un entorn fortament castellanitzat, etc.). Amb aquesta
publicació, també esperem motivar la participació de persones immigrades
en aquest tipus d’associacions on el català és la llengua preferent, vistos
els avantatges i les oportunitats que els poden proporcionar en la seva vida
quotidiana.
Abul Fazil (Colla sardanista Amunt 9 de Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 08
Adrian Niţă (Acció Cultural del País Valencià) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Al Ousseynou (Associació teatral Punt i Seguit de Terrassa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Alae Achhab (Centre Cívic La Negreta de Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Carmen Popescu (Castellers de la Vila de Gràcia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Federico Conti (La Casa Cantonera d’Algemesí) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Georgiana Ciupag (Colla de grallers Si Fa Sol, toquem de Vilafranca del Penedès) . . . . . . . . . . . 32
Katherine Marcoux (Castellers de la Sagrada Família de Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Loredana Pavel (AMPA Escola Ramon Faus de Guissona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Manuel Branco (Colla dels Pallagos de Conflent) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Míriam Paillan (Colla Gegantera de Pallejà) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Papa Camara (Futbol Club Olot) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Papu Mayoro (Colla dels Xiquets de Reus) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Yàsser Saadoune (La Fal·lera Gironina) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Cada relat s’ha traduït a les llengües primeres dels entrevistats, de manera
que la lectura general ofereix un tast de la diversitat lingüística que forma part
del nostre país. En algun cas, es tracta d’una llengua oral o col·loquial, per la
qual cosa, tractant-se d’una publicació escrita, hem optat per traduir el relat a
la primera llengua escrita formal de l’entrevistat.
Bona lectura!
4
5
“Ja es veu que sóc estranger,
però sovint em pregunto per
què es dóna per suposat que he
de parlar castellà i no català.”
Abul
“Amb la gent d’Acció Cultural
vaig començar a conèixer
el valencià i a ‘entrar’ en la
cultura valenciana. Al cap de
poc, em vaig fer membre de
l’Associació de Dansants del
Corpus.” Adrian
“Abans de venir aquí ja tenia
una “fixació” per la llengua (...).
A Tànger tothom té televisió
parabòlica, i a casa sentia en
Guardiola, l’ exentrenador del
Barça, i veia que l’havien de
subtitular en castellà, parlava
una llengua diferent.” Alae
“Penso que no necessites
viure a cap paradís turístic per
ser feliç; que pots ser-ho en
qualsevol lloc si trobes gent
que t’estime, que t’ajude, que et
faça sentir com a casa.” Fede
6
“Amb l’associació de teatre
estic coneixent més gent,
i m’ajuda el fet de tenir
una parella lingüística; ella
també m’ha ajudat a llegir
els guions en català.” Al
“Els castellers m’han ajudat
a fer molts amics. I ara estic
molt més ocupada, però quan
t’agrada una cosa hi ha temps
per a tot.” Carmen
“Abans no sabia què fer, estava
a casa, mirava la tele o llegia
algun llibre... I ara m’he adonat
que a mi no m’està prohibit
res (...). En part és gràcies als
castells i al grup de grallers en
el qual estic.” Georgiana
“Des de la simple frase
‘aixequeu colzes!’ fins a
qualsevol altra activitat en el
meu dia a dia havia de saber
què volia dir tot. Així que vaig
prendre la decisió d’apuntarme al programa del Voluntariat
Lingüístic.” Katherine
“Des de l’inici vam decidir
que a la colla (castellera) es
parlaria en català, i tothom
hi va estar d’acord, així que
és un espai on procurem que
la llengua catalana funcioni
de manera normal” Manu
“Jo parlo diferents llengües:
sarahule (la meva llengua
materna), mandinga, ful,
bambara i anglès. I aquí he
après català i una mica de
castellà, tot i que domino
més el català” Papa
“Vaig començar a la
colla gràcies a un curs
del Consorci per a la
Normalització Lingüística al
qual vaig apuntar-me, i un
dia van venir gent d’entitats
per explicar-nos tot allò
que fa una colla gegantera”
Míriam
“Amb els Xiquets de Reus
fem calçotades, anem a jugar
a futbol, anem a concerts de
música, etc. Fem més coses
que castells i prou” Papu
“Parlar català significa per a
mi formar part de la societat;
també és una causa. La
meva iaia va perdre l’amazic
per la dictadura” Yàsser
“L’AMPA em va donar
l’oportunitat de fer de
monitora de zumba per
als nens. També estic fent
classes de zumba per als
adults... i faig les classes
en català, eh?, perquè és la
llengua en què ens podem
entendre” Loredana
7
Abul
L’Abul viu a les Franqueses del
Vallès. Va néixer a Singapur i fa 29
anys que va venir a Catalunya.
Traducció a l’anglès
Abul lives in
Les Franqueses
del Vallès. He was
born in Singapore
and came to
Catalonia 29
years ago.
Colla Sardanista Amunt9 Barcelona
Tel. (+34) 933 030 986
[email protected]
8
9
Vaig venir amb la meva dona i el meu fill, que aleshores tenia dos anys. Vaig tardar un parell
d’anys a adaptar-me. Crec que vaig ser un dels primers estrangers que es van establir a
Granollers. La gent em mirava amb curiositat, però amb simpatia, i eren molt amables amb
mi. Just acabat d’arribar, vaig anar a un casament on vaig conèixer la família de la meva dona.
Eren quasi dues-centes persones, i totes “catalanes de la ceba”. Aquesta va ser la meva primera
immersió a gran escala en la societat catalana, i la motivació per començar un curs de català.
Només mirar-me, ja es veu que sóc estranger, però sovint em pregunto per què es dóna per
suposat que he de parlar castellà i no català. La majoria de la gent, en lloc d’ajudar a adoptar el
català com a idioma de comunicació normal, canvia de llengua. Però jo, encara que la gent em
parli en castellà, responc en català, i no he tingut mai cap problema!
Tan sols fa quatre anys que em vaig decidir a ballar sardanes. La meva dona sempre ha tingut
passió per les sardanes. Jo no. Jo l’acompanyava i escoltava la música, que m’agradava molt.
Un dia un cunyat nostre va dir que organitzaria una classe de sardanes per a la família. Jo hi
vaig anar, però sense gaire entusiasme, fins que vaig veure que, per quadrar bé els acabaments,
s’havia de saber “repartir”, i això implicava un treball de matemàtiques al darrere. Van ser “les
matemàtiques de la sardana” que em van fer despertar un gran interès per aquest ball. I ara
sóc dels més motivats de la família!
Hi he fet molts amics, a les sardanes, i seguint ballades i aplecs he conegut molts indrets de
Catalunya i he anat fent país. Quan ja dominava els passos
bàsics de la sardana, amb ganes de millorar, la meva dona i
jo vam estar una temporada anant a un curset a Caldes de
Montbui. En tinc molt bon record.
Des de fa pocs mesos, som part d’una colla sardanista
del Poblenou de Barcelona, Amunt9. Hi vaig voler entrar
perquè m’encantava el seu estil de ballar, tan elegant,
amb interpretació d’aires i salts, i volia aprendre a ballar
d’aquella manera. Ara mateix, estem tan involucrats en
el món de la sardana que, juntament amb uns quants
amics del municipi on vivim, Les Franqueses del Vallès,
ens hem animat a formar una associació sardanista per
mirar de donar més vida a la sardana dins del nostre
entorn. Ens diem Sardanistes Franquesins.
La sardana m’ha ajudat a entendre més què és ser
català. No és una activitat només de catalans nascuts
aquí, molts castellanoparlants i gent de tot arreu hi
participa. La sardana atrau molta gent, no només
per la música i l’estètica del ball, sinó també perquè
la rotllana és oberta a tothom que sàpiga ballar i
respectar les normes. És un ball de germanor.
10
I came here with my wife and my son, who was then two years old. It took me a couple of years
to settle in. I think I was among the first foreigners to settle down in Granollers. The townsfolk
regarded me with curiosity but with kindliness, and were very friendly. Soon after my arrival,
I attended a wedding where I got to know my wife’s kith and kin. There were almost 200 of
them, each and every one deeply-rooted in Catalan culture and tradition. It was my very first
exposure on a grand scale to a profoundly-Catalan gathering, and the chief motivation for
enrolling in a Catalan language course.
Just looking at me would tell you that I am a foreigner, but I often wonder why that should
imply that I have to speak in Spanish and not Catalan. Most people, instead of encouraging
me to use Catalan as the logical means of communication, automatically switch to Spanish
when addressing me. On my part however, even though people insist on speaking to me in
Spanish, I would always respond in Catalan. I have never encountered any problem in this
dual-language exchange though.
Just about four years ago I decided to learn how to dance the sardana. My wife has always
had a passion for the sardana, but not I. I used to accompany her to sardana dancing sessions
at town squares, but only to listen to the music, which I find intensely enthralling. One day a
brother-in-law of mine said he was conducting sardana lessons for members of the family.
I turned up, albeit without much enthusiasm, until I realized that one had to do a fair bit of
mental arithmetic to ensure that the dance ends well and with a unified movement from all
the dancers. It was the “mathematics” of the sardana that kindled my interest in this Catalan
dance. Today I am the most enthusiastic aficionado of the sardana in the family.
I have made lots of friends at local sardana sessions and at country-wide gatherings held at
town squares and parks, and got to know many fascinating and quaint, little-known spots
and villages all over Catalonia. When I had mastered the basics of the sardana, my wife and
I spent some time attending a course in Caldes de Montbui designed to add a bit of finesse
to our dancing skills. I have fond memories of that period. A few months ago we signed up
with AMUNT9, a sardana group based in Poblenou, in Barcelona city. I wanted to join the
group because I was captivated by their dancing style. They performed the sardana with an
elegance and an aesthetic that fascinated me, and I was determined to learn to dance like
them. My wife and I became so enamoured with the sardana that just two months ago we
launched a sardana association with a few equally-enthusiastic friends from our hometown,
Les Franqueses del Vallès, with a view to boosting interest in the sardana among our fellow
townsfolk. Our association is called “Sardanistes franquesins.”
The sardana has helped me understand more about what it means to be Catalan.
Nonetheless, it is not an activity confined only to Catalans born here. Many Spanish-speaking
folk and people from elsewhere dance the sardana. The sardana appeals to people not just
because of the music and the aesthetics of the dance, but also because the ring or “rotllana”
is open to anyone who knows how to dance the sardana and who conforms to the rules and
conventions that govern it. It is a symbol of brotherhood, of fellowship and of solidarity.
11
Adrian
L’Adrian viu a Castelló. Té 32 anys, va
néixer a Oţelu Roşu (Romania) i va venir
a viure al País Valencià l’any 2005.
Traducció al romanès
Adrian locuiește în
Castellón.
Are 32 de ani, să
născut în Oțelu-Roșu
(România) și a venit
să trăiască în Țara
Valenciană în anul
2005.
12
Acció Cultural del País Valencià
Carrer de la Mare de Déu de la Balma, 1,
12004 Castelló de la Plana
Tel. (+34) 964 24 29 47
www.acpv.cat
13
Quan vaig venir a Castelló, després d’haver viscut uns anys a Almassora, sabia molt poc
valencià, però igualment vaig participar arreplegant signatures pel tancament de TV3. A
Castelló, la gent d’Acció Cultural (l’entitat que arreplegava signatures llavors) em van acollir
molt bé, de seguida m’hi vaig sentir molt còmode.
Când am venit la Castellon, după ce am trăit câțiva ani în Almassora,știam foarte puțin limbă
valenciană, dar, oricum am participat la colectarea de semnături cu ocazia închideri canalului
de televiziune TV3,persoanele de la Acció Cultural (entitatea care colectă semnături atunci),
mă-u primit foarte bine , m-am simțit de imediat confortabil.
És curiós perquè al principi d’estar ací al País Valencià, només veia el que m’aportava un
rendiment econòmic, i no em preocupava gran cosa més. El valencià em semblava una
llengua fora del meu àmbit quan l’escoltava a la ràdio. Però amb la gent d’Acció Cultural
vaig començar a conèixer-lo més i a entrar en la cultura valenciana. Al cap de poc, em vaig
fer membre de l’Associació de Dansants del Corpus de Castelló. Em va agradar aquesta
associació perquè el que es fa allí és molt cultural, no és eclesiàstic, com es podria pensar. I
per a mi és una manera d’enriquir-me i de fer créixer la meva capacitat d’integració. Allí sóc un
dansant més, però m’agrada molt, sobretot perquè conec gent nova i la cultura castellonenca
i valenciana. A més, també col·laboro en activitats organitzades per Escola Valenciana i estic
fent un intercanvi lingüístic (faig d’ensenyant de català).
E curios pentru că la început de a fi aici în Țara Valenciană,vedeam numai ce îmi asigură
situația economică, și un mă îngrijora nimic mai mult. Limbă din valenciană îmi părea o limbă
din afară domeniului când o ascultăm la radio. Dar cu ajutorul persoanelor de la Acció Cultural
am început să cunosc mai mult limbă și a mă introduce în cultură ei. La scurt timp, am devenit
membru al Associació de dansants del Corpus de Castelló. Mi-a plăcut această asociație ,
deoarece ceea ce facem acolo este foarte cultural, și nu ecleziastic cum s-ar putea crede. Iar
pentru mine, este o modalitate de a mă imbogăti și de a crește capacitatea mea de integrare.
Acolo sunt un dansator pur și simplu, dar îmi place foarte mult, mai ales pentru că cunosc lume
nouă și de cultură din Castellon și Valenciană. De asemenea, colaboreaz și în alte activităti
organizate de către Școală Valenciană și fac schimb lingvistic (predau în limbă catalană).
M’ha canviat la vida des que participo en aquestes entitats, per la gent que he conegut,
perquè és magnífica. He madurat molt des que estic ací, he après a estimar altres persones.
També he après millor el valencià i ara escric poesia en eixa
llengua, tot i que no tinc la gramàtica
perfecta. Vaig començar en castellà,
però em vaig adonar que té més
sentit fer-ho en valencià per a mi, el
sento més. I la llengua valenciana
és més similar a la romanesa. Crec
que tenim més de 2.000 paraules
paregudes.
Viață mea să schimbat de când particip în aceste organizații cu ajutorul persoanelor ce am
cunosc, sunt minunați. M-am maturizat foarte mult de când sunt aici, am invătat să iubesc
alte persoane . Am invătat, de asemenea, mai bine limbă valenciană și acum chiar scriu
poezii în această limbă, deși gramatical nu e perfectă, începusem în limbă spaniolă, dar
mi-am dat seamă că are mai mult sens să o facă în limbă valenciană
,clar pentru mine, o simț mai mult. Iar
limbă din valenciană este mult mai
asemantoare cu limbă romană.Cred
că avem mai mult de 2000 de cuvinte
similare.
Tu et sents del lloc on vius, però cal no
oblidar mai d’on venim. I és important
sentir-ho com a persona que forma
part de la història, no només perquè
t’ho diu el teu pare. Per exemple, jo
tinc col·legues meus que se senten
valencians i en canvi els pares no. Hi
ha un camí llarg perquè la gent ací
pensa encara en els “rojos” de la Guerra
Civil espanyola. També els referents de
comunicació són molt importants. Encara
que jo no veia mai Canal 9, respecte que
la gent pugui veure televisió en la seva
llengua, i no entenc per què açò no és
possible ara.
14
Tu te simți din locul în care locuiești,
dar trebuie să nu uităm niciodată de
unde am venit. Simț că este important
ca persoană care face parte din istorie,
și nu numai pentru că ți-a spus tatăl
tău. De exemplu, am colegii care se simt
valencieni și totuși părintii lor nu ... există
un drum lung, deoarece oamenii de aici
incă mai au în minte “roșii”(comuniști)
de la Războiului Civil Spaniol. De
asemenea, în ceea ce privește referenți
de comunicare sunt foarte importanți. Cu
toate că nu am vedeam Canal 9, respect
ca persoanele să poată vedea televiziune
în propria lor limbă și nu înțeleg de ce acest
lucru nu este posibil acum.
15
Al
L’Al viu a Terrassa. Té 40 anys i va arribar
a Catalunya el 2011 provinent de Dakar
(Senegal), d’on és originari.
Traducció al wòlof
Al mu ngi dekk
Tarasa. 40 at la am,
ci attum 2011 la aksi
fi ci kataluña, bayyiko
Ndakaru bi mu
coosaano.
16
Associació teatral Punt i Seguit
Terrassa
[email protected]
www.puntiseguitteatre.blogspot.com
17
Da ma doon ligeey ci isiinu defar sukar ca Ndakaaru, wante jaafe jaafe jaamono yi fofu ba
doggu waali ji. Sa ma been xarit been bakkan bu dekoon Tarasa, mo tax ma taan ñëew dekk fi,
bi fi akse la dem Paris.
Bi ma aksi ci jëlbeen, metti woon c iman ma xam ni mbiir yi di doxee. Tamit jafe ci lekk, Karitas
ci ma dimbali la bokk. Li ëpp tax na ba jot ci yu baari, bokk ci mbotaay yu baari. Masalaan,
and ak ci boolo ci bankum jot, wecco ci lakk ci faranse ba àngale ak katalan. Tamit dem na ci
Trinijove jàng Kontabal. Fii la nu ma jàppale ba ma am jiwu kaaja , gancax bu am sama reew
moom laay bay fi. Amna ektaaru waar kaaja bu boroom toll bi maay ligeeyal jox. Jële jiwu yi
ci Senegaal mo gëna yomb jëdde ko fi , tax ma ci di jaay lu baari. Bi ma book ci mbotaayu ci
wecco ci aada , ci la xame kilifa teatar “pun i segiit”, moom naam ma and ak joom. Eloy jàngal
na ma lu baari. “Pun i Segiit” juroom ñaati at la am, man daw la ci bokk. And bu rafet lanu am,
am naan mboolo wattsap, yeen sa da niiy and reeri ci biti. Ni la sama bokk ci reew mi ame.
Ma ngi xam nu baari, sama nataango ci lakk tamit mu ngi maciiy jappale; moom tamit dimabli
nama ci jàng doxaliin teatar bi ci katala. Ci dimbalo jëwrinu trubu taetar bi ci am ligeey ci
jàngle faranse.
Jo treballava a una
empresa sucrera a Dakar, però la
situació allà era molt difícil i vaig decidir canviar
de vida. Tenia un amic que vivia a Terrassa amb el qual tenia molt
bona relació i per això vaig triar aquesta població per a venir-hi a viure, tot i que
quan vaig arribar ell va marxar a París.
Teataru fi wute ne ak bi niiy def Senegaal , fële ci mbend mi la niiy ne, fi ci biir lay ne. Gërëm rek
lay def, teatar buntu yu baari mooma ko ubbil: da may geenn ci surnal, nit ni xam naan ma.
Xola, sam been xarit ci daara katala woo na ma di ma wax ne giis na ci surnal.
Lolu mbegte la ci man. Te da niiy wone wu te awma been tiitu
kay; juliit la, dina ñànn te xamna ne lëpp moy bax!
Al principi, tenia molts problemes per entendre com funcionava tot. I també per menjar,
però Càritas m’ha ajudat molt. Gràcies a això he aconseguit moltes coses, i he participat en
diverses entitats. Per exemple, vaig participar al banc del temps, on feia intercanvi lingüístic
entre francès o anglès i català. També vaig fer un curs de comptabilitat a TriniJove. Allà em
van ajudar a finançar les llavors d’ocra, que és un vegetal del meu país que cultivo aquí.
Tinc l’ocra en una hectàrea que el propietari del lloc on treballo em va deixar. També vaig
participar als Voluntaris d’Intercanvi Cultural, i és aquí on vaig conèixer el director del grup de
teatre Punt i Seguit, que em va convidar a entrar al grup. L’Eloi m’ha ensenyat moltes coses.
Punt i Seguit té vuit anys i jo vaig entrar-hi l’any passat. Tenim una relació molt maca, tenim
un grup de whatsapp i a vegades ens han convidat a sopar a fora. He començat a integrarme a través d’això. Estic coneixent més gent, i m’ajuda el fet que tinc una parella lingüística;
ella també m’ha ajudat a llegir els guions en català. Gràcies a l’ajuda del director del grup de
teatre, també he trobat feina per fer classes de francès.
El teatre d’aquí és diferent del que es fa al Senegal, allà sortim al carrer, aquí es fa en espais
tancats. Estic agraït perquè el teatre m’ha donat moltes oportunitats: surto al diari i la gent
em coneix. Mira, tinc un amic del curs de català que em va trucar la setmana passada per
dir-me que m’havia vist al diari. Això em dóna satisfacció. Avui actuem i no estic nerviós; sóc
musulmà, faré una pregària i sé que tot anirà bé!
18
19
Alae
L’Alae viu a Barcelona.
Té 30 anys, va néixer a
Tànger (el Marroc) i fa
11 anys que va arribar
a Catalunya.
Traducció a l’àrab
La Negreta
Carrer Nou de Sant Francesc, 21
08002 Barcelona
Tel. 933 15 18 20
www.lanegretadelgotic.wordpress.com
20
21
Quan tenia 16 anys vaig fer un intercanvi amb el RAI
(Recursos d’Animació Intercultural) i així vaig conèixer
Barcelona per primera vegada. Abans de venir cap aquí,
ja tenia una “fixació” amb Catalunya, en primer lloc per
la seva llengua i després la vaig tenir per la seva cultura,
la política, etc. Allà tothom té televisió parabòlica, i a casa
sentia en Guardiola —exentrenador del Barça— i veia
que l’havien de subtitular, parlava una llengua diferent
del castellà. O a la televisió espanyola, quan hi sortien
polítics catalans, em fixava en el fet que els doblaven o els
subtitulaven. Així va ser com, a Tànger, vaig acabar fent un
intercanvi lingüístic de dàrija —la meva primera llengua— i
català. Per això puc dir que no he vingut aquí sense parlar
gens ni mica la llengua.
Uns anys després d’aquell intercanvi, vaig decidir venir a
Barcelona per estudiar una carrera. Em vaig instal·lar al barri
Gòtic però tot i estar-m’hi força anys, no vaig conèixer la
realitat i la gent del barri. En canvi, ara, després d’haver marxat
cap al meu país i haver tornat aquí de nou, ho visc molt
diferent. En tan sols un any de formar part de l’espai social
La Negreta, he conegut molta gent nova de diferents estatus
socials, i una realitat que no es veu des de fora. A La Negreta,
no només veus la cara de l’especulació urbanística ferotge,
sinó que la vius: coneixes de primera mà les misèries de la
gent gran que viuen en pisos sense ascensors, sense
súpers a prop, amb problemes per pagar el lloguer,
etc. A més de ser un espai de trobada d’associacions
veïnals i polítiques, La Negreta és un espai
aglutinador de barri, ja que també hi muntem cicles
de cinema, festes de Sant Joan, actuacions musicals
i tot un seguit d’activitats per apropar les persones
del barri. També m’ha servit per fer-hi bons amics, ens
veiem molt sovint. Dormo menys que abans, però sento
que des que en formo part, hi aporto alguna cosa, que
sóc més útil que l’altra vegada que vaig viure aquí.
El català l’he anat aprenent d’oïda. El meu aprenentatge
va ser a costa d’imitar, perquè mai no he assistit a un
curs. M’hi han ajudat moltes vegades, corregint els errors
que feia. Parlar català per a mi significa ser d’aquí; forma
part de la meva identitat, que és compartida i que es va
transformant. És una cosa que ja tenia clara abans de venir
a Catalunya.
22
23
Carmen
La Carmen viu a la vila de Gràcia.
Té 40 anys, va néixer a Bucarest, la
capital de Romania, i en fa 25 que
va venir a Barcelona (1990).
Traducció al romanès
Carmen traieste in
cartierul numit Gràcia.
Are patruzeci de ani si
s-a nascut in municipiul
Bucuresti, capitala
Romaniei, si acum
douazeci si cincí de ani
a venit la Barcelona.
24
Castellers de la Vila de Gràcia
Can Mussons C/ Alzina, 7
08024 Barcelona
Tel. (+34) 932 187 452
www.castellersdelaviladegracia.org
25
Vaig venir per fer uns estudis de postgrau; vaig venir aquí perquè l’escola d’arquitectura tenia
un bon nivell i perquè l’arquitectura catalana era molt coneguda: hi havia molta gent de fora,
sobretot llatinoamericana, al doctorat. En aquella època vaig aprendre català, a partir de
cursos a la universitat, i el vaig anar millorant amb la vida diària. Tot i que el català té moltes
paraules que s’assemblen al romanès, al principi tenia la sensació que tothom parlava molt
ràpid i ajuntava les paraules.
Els castellers. M’agradaven els castells des de fora, com a molta gent, però no m’havia
plantejat implicar-m’hi. Vaig apuntar-hi la meva filla, i a través d’ella vaig començar a ajudarlos fent decorats a la plaça de la Vila de Gràcia, per a les Festes de Gràcia, que se celebren a
l’agost: hi ha lloc per a tothom; gent que s’implica en diferents tasques (persona que cuida els
petits, equip d’imatge i so, etc.); és com un grup social.
Els castellers m’han ajudat a fer molts amics. I ara estic molt més ocupada, però quan
t’agrada una cosa hi ha temps per a tot. La meva filla és enxaneta, va començar amb 6 anys, i
jo ara també participo en els castells, faig de tap o bé de crossa.
Am venit la studii postuniversitare; am venit
aici pentru că școala de arhitectură avea un
bun nivel și arhitectura catalană era bine
cunoscută: la cursurile de doctorat eram mulți
străini, în special din America Latină. Atunci am
învățat catalană, pornind de la cursurile organizate la Universitate,
și am facut progrese în timp, vorbind în viața de zi cu zi. Deși catalana are multe cuvinte
similare limbii române, am avut inițial sentimentul că toată lumea vorbea foarte rapid și fără
pauză între cuvinte.
“Castelele” sau turnurile umane. Îmi plăceau castelele din exterior, la fel ca multor oameni,
dar nu mi-am pus problema să mă implic. Am inscris-o pe fiica mea, și prin ea am început să
particip la baza castelelor si sa ajut la amenajarea pietei Vila de Gracia, pentru Sărbătoarea
din Gracia, celebrată în luna august: aici e loc pentru toată lumea; fiecare se implică în diferite
activități (unii au grijă de copiii mici, altii sunt responsabili de imagine și de sunet, etc.); este
ca un club social.
Turnurile umane m-au ajutat să fac mulți prieteni. Sunt si mai ocupată acum, dar există timp
pentru tot când îți place ceva. Fiica mea este anxaneta, a început cand avea șase ani iar eu
acum particip la “castele” pe post de “tap” sau de “crossa” .
26
27
Federico
El Fede viu a Algemesí. Va
néixer a Río Gallegos, a la
Patagònia argentina, té 40
anys i en fa gairebé 13 que
va venir al País Valencià.
Traducció a l’espanyol
Fede vive en Algemesí. Nació a
Río Gallegos, en la Patagonia
argentina, tiene 40 años y
hace casi 13 que vino al País
Valenciano.
28
La Casa Cantonera
Pelaio, 36
46680 Algemesí
Tel. (+34)639 55 43 13
www.lacasacantonera.org
29
Pense que no necessites viure a cap paradís turístic
per ser feliç; que pots ser-ho en qualsevol lloc si trobes
gent que t’estime, que t’ajude, que et faça sentir com
a casa. Nosaltres hem trobat eixe lloc en este raconet
de la Ribera.
Forme part del grup de famílies que porten l’espai
social i cultural La Casa Cantonera.
Formar-ne part ha estat una altra forma de descobrir
la cultura del país. La Casa Cantonera ha posat
el seu gra de sorra per a la supervivència de la
llengua i la cultura gràcies a l’esforç i al treball
dels associats, dels artistes que han vingut, i
sobretot per la gran tasca que fan Joanra i Ana (els
principals impulsors d’aquest projecte). Som una dotzena
de famílies que hi estem treballant en el nostre temps lliure, però la base social són 400
persones associades que ens donen suport. Hem fet poesia, teatre, titelles, música infantil,
presentacions de llibres, tallers de cuina, concerts, etc. Sols cal pegar una ullada als cartells
penjats a les parets de la Casa per veure la quantitat, qualitat i varietat d’allò que ha passat
pel corral de la Cantonera.
Vaig començar a estudiar valencià de forma autodidacta; estava envoltat de gent molt
implicada amb la defensa de la llengua i vaig tindre la sort de “caure” en un poble on la
llengua encara és molt viva i pots emprar-la amb normalitat en gairebé tots els àmbits.
Sempre he pensat que no pots conèixer, de debò, a una persona si no parles amb ella en
la seua llengua materna. També em cridava molt l’atenció i tenia curiositat per esbrinar
d’on venia el conflicte lingüístic. Em resultava incomprensible (vist des de fora) que els
valencianoparlants hagueren de demanar permís o perdó per a parlar la llengua autòctona, la
que parlen a sa casa des de fa centenars d’anys, i que a banda d’això és oficial. Recorde d’una
manera especial un dinar a casa d’uns amics, ja fa molts anys, en què ens van fer escoltar
un disc d’Al Tall, i va ser sentint la cançó del Tio Canya quan vaig descobrir i vaig prendre
consciència de la dimensió del conflicte; crec que eixe dia vaig decidir que havia de fer l’esforç
per aprendre a parlar en valencià.
Els primers 4 o 5 anys estava pendent de parlar-lo normativament, però no era jo; potser
prestava més atenció a com deia les coses i no tant a què deia. Entrar a formar part de
la família de La Casa Cantonera em va permetre de superar eixa etapa i que la llengua
començara a fluir.
El fet de ser argentí m’ha ajudat a arrelar-me, perquè tenim uns vincles socials i culturals molt
forts, i també una idiosincràsia oberta que afavoreix la integració. Pense que la integració és
una qüestió d’actitud i si no aprens la llengua de la gent, no t’acabes d’integrar del tot; estic
convençut que mai haguera pogut entendre ni la història ni la realitat política, social i cultural
d’aquest país si no parlés valencià.
30
Pienso que no hace falta vivir en un paraíso turístico para ser feliz. Podés serlo en cualquier
lugar siempre que encontrés gente que te quiera, que te ayude, que te haga sentir como en
casa. Nosotros encontramos ese lugar en este rinconcito de la Ribera.
Formamos parte del grupo de familias que gestionan La Casa Cantonera, un centro social y
cultural en Algemesí. Entrar en la Casa Cantonera me ayudó a descubrir y valorar la cultura de
este país. La Casa Cantonera puso su granito de arena para defender la supervivencia de la
lengua y la cultura gracias al esfuerzo y al trabajo de los asociados, de los artistas que vinieron,
pero sobretodo de Joanra y Ana (los principales impulsores del proyecto). Somos una docena
de familias que trabajamos en nuestro tiempo libre, pero de base social contamos con cerca
de 400 personas asociadas que nos respaldan. Acá programamos poesía, teatro, títeres,
música infantil, presentación de libres, talleres de cocina, conciertos, exposiciones, etc. Nomás
hay que mirar los carteles colgados en las paredes de la casa para darse cuenta de la variedad,
cantidad y calidad de las cosas que pasaron por el patio de la Cantonera.
Empecé a estudiar valenciano de forma autodidacta; estaba rodeado de gente super implicada
en la defensa y dignificación de la lengua y además tuve la suerte de caer en un pueblo en
donde todo el mundo lo habla y no resulta nada complicado practicar en casi todos los
ámbitos de la vida cotidiana. Siempre pensé que no conocés de verdad a una persona, si no
hablás SU idioma, el idioma en el que piensa y siente. También tenía curiosidad por saber
de adonde venia el conflicto lingüístico que percibía. No entendía porqué los valencianoparlantes tuvieran que pedir permiso (y a veces perdón) por hablar la lengua propia, la que
hablan en su casa desde hace cientos de años y que además es oficial. Me acuerdo, de una
manera especial, de una comida en casa de unos amigos en la que me hicieron escucha un
disco de Al Tall, y que fue cuando escuché la canción del Tio Canya que realmente descubrí y
tomé conciencia de lo grande que era ese conflicto en realidad. Ese día me convencí de que
tenía que ponerme a estudiar y a intentar hablar en “valencià”.
Los primeros años estaba más pendiente de hablar
normativamente, peró sentía que no era yo, que prestaba
más atención a como decía las cosas y no tanto a lo que
decía. Entrar a formar parte de la familia de La Casa
Cantonera me ayudó a superar esa etapa, a relajarme y
a dejar que la lengua fluya.
Ser argentino ayudó bastante a arraigarme, porque
tenemos vínculos sociales y culturales muy fuertes y
también creo que la idiosincrasia abierta que tenemos
los argentinos favorece la integración. Integrarte
es una cuestión de actitud, y si no aprendés la
lengua propia del sitio donde estás, no terminás de
integrarte nunca. Me hubiese resultado muy difícil
(o imposible) entender la historia y la realidad
política, social y cultural de este país si no hablara
en valenciano.
31
Georgiana
La Georgiana viu a Vilafranca
del Penedès. Va néixer a Buzău
(Romania), té 29 anys i fa 8 anys que
va venir a viure a Catalunya.
Traducció al romanès
Georgiana locuieste in
Vilafranca del Penedes.
S-a nascut in Buzau
(Romania), are 29 de
ani si acum 8 ani a venit
in Catalunya.
Si Fa Sol toquem
Vilafranca del Penedès
www.sifasol.cat
32
33
Vaig arribar quan tenia 21 anys. La idea era
venir temporalment per una feina. Un cop
aquí, no tot era tan bonic, costava l’idioma,
costava trobar feina, i a més, estant en un
poble petit em sentia molt aïllada. Vaig marxar
i vaig tornar un altre cop, però aquesta vegada
les coses van canviar. De fet, m’ha canviat tot.
Abans no sabia què fer, estava a casa, mirava la
tele o llegia algun llibre... I ara m’he adonat que
a mi no m’està prohibit res, que puc fer igual
que els altres. En gran part és gràcies als castells
i al grup de grallers en el qual estic.
La primera vegada que vaig escoltar música de
gralla em va resultat estranya, no la coneixia i no
la sentia meva. Un dia vaig anar a una actuació castellera i allà
em vaig començar a fixar en els instruments. La meva parella
actual em va començar a ensenyar a tocar la gralla, i al cap
del temps vam impulsar l’Escola de Grallers dels Xicots, colla
on estàvem. Després vam fundar el grup de grallers Si Fa
Sol Toquem i hem ajudat els Nens del Vendrell i la Jove de
Vilafranca a tenir grallers propis. El català el vaig aprendre
de mica en mica i vaig començar a parlar-lo al cap d’uns
anys de ser aquí. Quan la meva filla va començar a anar
al col·legi, primer li parlava en castellà, perquè a mi no
em sortia el català, però m’adonava que allò no anava bé
i llavors vaig “canviar el xip” i m’hi vaig atrevir. La meva
filla va néixer a Romania, però ha après a parlar aquí i el
català és la seva llengua principal. La Bianca està dins de
l’espectre autista i necessitava una sola llengua de referència.
Jo em posava el 3/24 tot el dia per aprendre el català, i en conèixer la meva parella
actual, nascut aquí, tot va començar a ser més fàcil.Ara la gent ja se’m dirigeix en català, però
abans no era així. Encara ara, quan vaig al metge o algú veu que sóc estrangera, em parlen en
castellà. Després, sorpresos, em diuen “parles molt bé el català”, i jo els responc irònicament “tu
també”, perquè per mi és normal viure a Catalunya i parlar el català.
Jo, ara, participant en totes aquestes entitats, sento que visc en pau amb el meu nou entorn.
Tinc la sensació que el català ha sobreviscut per la tossuderia i la força del seu poble. S’estimen
la seva llengua i s’estimen el país. El defensen tant com poden o com els deixen. Jo faria el
mateix per Romania si fos necessari.
34
Am venit cand aveam 21 de ani. Ideea era sa stau pentru o perioada de timp, pentru un loc de
munca. Odata ajunsa aici, mi-am dat seama ca nu totul era asa de frumos, aveam dificultati in
a invata limba, nu era usor sa gasesc un loc de munca iar faptul ca locuiam intr-un sat mic, ma
facea sa ma simt izolata. Am plecat in tara si m-am intors inca odata, dar de data asta lucrurile
s-au schimbat. De fapt, mi s-au schimbat toate perspectivele; inainte nu stiam exact ce as putea
sa fac, stateam mai mult acasa uitandu-ma la televizor sau citeam vreo carte... iar acum mi-am
dat seama ca nu imi este nimic interzis, pot sa fac aceleasi lucruri ca si ceilalti. In parte, multumita
echipei de castells (piramide umane) si grupului de grallers din care fac parte.
Prima data cand am ascultat muzica de gralla (instrument muzical traditional din Catalunya) mi
s-a parut ciudata, nu aveam cunostinte asupra acestui instrument si nu puteam sa o inteleg, avea
o sonoritate foarte diferita de muzica din Romania la care eu eram obisnuita. Insa, intotdeauna
am avut o sensibilitate aparte pentru muzica. Intr-o zi am fost sa vad castells si acolo am inceput
sa ma intereseze aceste instrumente muzicale. Partenerul meu actual mi-a propus sa ma invete
sa cant la gralla si dupa un timp am refundat Scoala de Grallers dels Xicots, grupul de castells
din care formam parte. Apoi am fundat grupul de gralles Sifasol Toquem si am ajutat inca doua
grupuri de castells ( Nens de Vendrell si Jove de Vilafranca) in a avea grallers propii. Prima oara
am cunoscut lumea castelelor (castells), apoi am cunoscut gralla. Imi placea mai mult sa fac parte
dintr-un grup de castells din Vilafranca care nu erau foarte cunoscuti si aveau nevoie de ajutor,
sunt una din acele persoane care se simte multumita cu sine insasi cand se pune de partea celor
slabi. M-am simtit motivata sa ajut pe Xicots ( grup de castells) in loc de a merge la grupul Verds
care aveau deja multe succesuri. Acum fac parte din grupul de castells Nens de Vendrell ( Copiii
din Vendrell), m-am inscris cand incepeau sa mearga mai bine iar acum sunt deja grup de 9.
Limba catalana am invatat-o singura, si a o vorbi, dupa cativa ani de locuit aici. Cand fetita mea
a inceput sa mearga la scoala, la inceput ii vorbeam in limba casteiana, la inceput nu aveam
curaj sa vorbesc in catalana. Dar imi dadeam seama ca asa nu era bine si am schimbat xip-ul.
Fetita mea s-a nascut in Romania insa aici a invatat sa vorbeasca iar limba catalana este limba
principala. Bianca formeaza parte din aspectrul autist si avea nevoie de o singura limba de
referinta. Eu imi puneam 3/24 la televizor aproape toata ziua pentru a invata catalana iar cand
l-am cunoscut pe partenerul meu, nascut aici, totul a inceput sa fie mai usor. Acum ma expresez
mereu in limba catalana, de fapt, gandesc in catalana. Limba romana si cea catalana au multe
asemanari si deodata ce intra limba catalana in sange, nu o mai poti lasa. Acum, aproape toata
lumea imi vorbeste in catalana insa inainte nu era asa: cateodata cand mergeam la medic sau
cineva isi dadea seama ca sunt straina, incepea sa-mi vorbeasca in casteiana. Apoi, surprinsi,
imi ziceau “vorbesti foarte bine limba catalana” iar eu raspundeam cu ironie “si tu la fel”, petru ca
pentru mine este normal sa locuiesti in Catalunya si sa vorbesti limba acestui tinut.
Acum, participand in toate aceste institutii, simt ca traiesc in pace cu tot ceea ce ma inconjoara.
Am senzatia ca limba catalana a supravietuit datorita incapatanarii si fortei poporului. Ei iubesc
limba si tara lor. O apara atat de mult cum pot sau cum ii lasa, eu as fii facut la fel pentru Romania
daca ar fi fost nevoie.
35
Katherine
La Katherine viu a Barcelona des
de fa pocs mesos, després d’haver
viscut a Andorra.Té 23 anys i va néixer
a Syracuse, a l’estat de Nova York
Traducció a l’anglès
Katherine has been
living in Barcelona for a
few months now, before
that she was living in
Andorra. She is 23 years
old and was born in
Syracuse, New York
Castellers de la Sagrada Família
Passatge de Sant Pau, 16
08025 Barcelona
Tel. (+34)605 045 837
[email protected]
www.castellerssagradafamilia.cat
36
37
Quan vaig arribar a Andorra ja coneixia la cultura catalana i els
castells, ja que fa uns anys vaig estar vivint a Barcelona gràcies a
una beca Erasmus. A Barcelona vaig viure a la casa d’una dona
“indepe” que em va fer encuriosir sobre el que passava a Catalunya.
Vaig participar a la Diada del 2012 i va ser aleshores quan vaig tenir
clar que volia implicar-me més en la cultura catalana i aprendre el
català. És per això que vaig començar un curs de català, però el vaig
haver de deixar al cap de poc temps, ja que vaig haver de tornar als
EUA.
Dos anys després vaig guanyar una beca Fulbright que em va donar
l’oportunitat d’anar a Andorra. Per a mi era un país “desconegut”, ja
que, quan havia estat a Barcelona un parell d’anys abans, n’havia
sentit a parlar, però mai vaig arribar a visitar-lo. A Andorra vaig ser
mestra d’anglès i també em vaig apuntar a una colla castellera.
A la colla d’Andorra, estava en diferents posicions: crossa, tap, cordó
obert, terça, etc. I des del principi ho vaig tenir clar: el català era
imprescindible. Des de la simple frase “aixequeu colzes!” fins a
qualsevol altra activitat del meu dia a dia, havia de saber què volia
dir tot. Així que vaig prendre la decisió d’apuntar-me al programa de
voluntariat lingüístic, en el qual t’assignen un company amb qui fas
activitats quotidianes en català. Això em va ajudar molt, sobretot a no
tenir vergonya en parlar-lo. I ara que en sé, em sento menys “guiri”.
Two years after, I earned a Fulbright scholarship, which gave me the
opportunity to go to Andorra. I didn’t know much about Andorra, I had
heard from it during my stay in Barcelona, but I had never visited it, so
I was excited to explore the country. While there I worked as an English
teacher and I joined a castellers group.
In the Andorran castells group, I was placed in many different
positions: crossa, tap, cordó obert, and terça,. From the beginning I
knew that speaking Catalan was imperative... From the first sentence
“raise wanted to know what people were saying and what it meant.
Therefore, I decided to join a linguistic volunteer program in which
I was given a language partner to help me improve my Catalan. It
helped me a lot, I made a wonderful new friend and I no longer felt shy
and embarrassed when I spoke Catalan. Now that my language skills
have improved, I feel less “guiri”, a foreigner.
Ho reconec, estic “enganxada” als castells! I ara que he vingut
de nou a Barcelona, m’he apuntat als Castellers de la Sagrada
Família. A la colla he fet amics, perquè a banda de l’assaig, també
organitzem sopars, sortim de festa, fem calçotades, etc.
Ye, I am totally actually hooked on “castells”! And now that I am back in
Barcelona I have joined the Sagrada Familia castellers group. Here, I have
made friends, we socialize a lot, apart from practice we have organized
events such as dinners, parties or typical Catalan “calçotada”.
Amb ells castellers aprens la importància del que significa formar
part d’un grup on tothom té el seu rol i tots són importants, i també
la importància de crear conjuntament, però per sobre de tot hi
aprens a confiar en la gent. És molt gratificant! I crec que també és
necessari que la canalla ho aprengui i que creixi amb els valors de
l’amistat, la confiança, el sentiment de grup, etc.
With “castells,” you learn about the importance of being part of a group,
where everybody has their role and where everyone is important. You also
learn about the importance of working together. However, above all, you
learn to trust people. It is truly gratifying! I think it is also necessary for the
children to learn and grow up with the values of friendship, trust, group
feeling, etc.
D’altra banda, en aquests anys que he estat entre Andorra i
Barcelona, també he après molt sobre les festes i les tradicions
catalanes, que m’han fet descobrir l’autenticitat d’aquesta terra.
A casa meva, quan els truco per Skype, moltes vegades els explico
què hem fet a l’assaig o a l’actuació i encara ara al·lucinen! Quan me’n
torno als Estats Units a veure la família, trobo molt a faltar els amics i
els castells.
38
When I arrived to Andorra, I was familiar with the Catalan culture and
“castells”, human towers because I had been living in Barcelona during my
study abroad. In Barcelona I lived with a pro-Catalan independence, who
made me want to know what was happening here. In taking part of the
Catalonia’s National Day, the Diada, I decided that I wanted to be more
involved with the Catalan culture by learning Catalan. That is why I started
a Catalan course, which I was sad to leave when I had to go back to the
United States.
During these last two years I have been between Andorra and Barcelona,
I have learned a lot about Catalan festivities and traditions which made
me discover the authenticity of this land. When I speak with my family
on Skype, often I explain what we did during practice or during our
performance and they are still very surprised and impressed! When I
go back to the United Sates to visit my family, I miss “castells” and my
friends a lot.
39
Loredana
La Loredana viu a
Guissona i té dos fills
(Selena i Eric). Té 29 anys,
va néixer a Ploiești, a 50
km de Bucarest, la capital
de Romania. Fa 9 anys
que va venir a viure a
Catalunya.
Traducció al romanès
Loredana locuieste in Guissona
si are doi copii.(Selena si Eric).Are
29 de ani, s-a nascut in Ploiesti la
50 de km de Bucuresti, capitala
Romaniei.
40
AMPA Escola Ramon Faus
Lluís Companys, 57
25210 Guissona
Tel. (+34)973 550 319
[email protected]
www.amparamonfaus.cat
41
Primer vaig arribar a Lleida i fa 4 anys vam venir cap a Guissona per la feina del meu marit. Jo
tenia més oportunitats de treballar a Lleida, perquè vaig aconseguir homologar els estudis
(Grau Acadèmic Llicenciat en Dret), però per a mi la família és el més important de tot.
Quan vaig arribar a Guissona, la presidenta de l’AMPA em va proposar de seguida que m’ hi
apuntés i per això en sóc vocal. L’AMPA em va donar l’oportunitat de fer de monitora de zumba
per als nens. També estic fent classes de zumba per als adults i activitats esportives a una sala
de gimnàs. I faig les classes en català, eh?, perquè és la llengua en què ens podem entendre la
gent.
Quan vaig venir no coneixia ningú de Guissona i entrar a l’AMPA em va ajudar a conèixer
gent. Hi fem moltes activitats: Carnestoltes, extrascolars, classes de zumba, taller de cuina,
activitats per a la marató de TV3..., i també quedem per sopar. M’agrada molt ajudar les
persones, col·laborar de veritat.
Jo ja parlava català quan vaig entrar a l’AMPA, perquè el vaig començar a aprendre al carrer i
també en un curs de català del Centre de Normalització Lingüística de Tàrrega, i ara m’agrada
molt. Penso que tinc més oportunitats si parlo català; ara puc parlar-lo bé, forma part de mi.
42
La inceput am locuit in Lerida, iar acum de 4 ani locuiesc in Guissona, locul inde lucreaza
sotul meu. Eu aveam mai multe oportunitati de a munci in Lerida, deoarece reusisem sami omologhez studiile(Grad Academic Licentiat in Drept), dar pentru mine FAMILIA este
cea mai importanta.
Atunci cand am ajuns in Guissons, presedinta AMPA (aASOCIATIA DE PARINTI),mi- a
propus sa fac parte din AMPA.
AMPA mi- a dat oportunitatea sa lucrez cu copiii ca instructor de Zumba.In acelasi timp
lucrez la o sala de gimnastica, unde sunt intstructor de Zumba si activitati sportive,
unde clasele le realizez in catalana, aceasta fiind inteleasa pentru toti.Cand am venit in
Guissona, nu cunosteam pe nimeni,AMPA, dandu- mi ocazia sa cunosc cat mai multe
persoane.Impreuna cu AMPA,am realizat multe activitati, Carnaval,activitati extrascolare,
ore de Zumba, etc.Imi place foarte mult sa colaborez cu oameni frumosi, imi place foarte
mult sa ajut oamenii.Inainte de a intra in AMPA, stiam sa vorbesc limba catalana, ulterior
am facut si un curs in Tarrega.Consider ca am mai multe oportunitati daca vorbesti in
catalana, aceasta face parte din viata mea.
43
Manu
En Manu viu a Prada de Conflent. Té
42 anys, va néixer a la ciutat francesa
de Grenoble i fa 14 anys que viu a la
Catalunya del Nord.
Traducció al romanès
Manu vit à Prades en
Conflent, il a 42 ans et
est né à Grenoble. Il y a
maintenant 14 ans qu’il
vit en Catalogne nord.
Pallagos del Conflent
Carrer Nou de Sant Francesc, 21
66500 Prada de Conflent
Tel. (+33) (0) 643 718 108
www.pallagos.com
44
45
Vaig marxar de la meva ciutat perquè em vaig fer objector de
consciència i quan va néixer la nostra primera filla, amb la
meva parella, de París, vam decidir d’establir-nos de forma
definitiva a la Catalunya del Nord.
Abans de venir, sabia que el català es parlava a Catalunya, però
desconeixia que també era la llengua pròpia d’aquesta part del
territori francès. Ara, cada dia, poc o molt, puc parlar català;
també els joves d’aquí el parlen, molt més del que ens pensem.
Ho veig al dia a dia, perquè treballo d’arquitecte, i ara mateix
estic implicat en un projecte de restauració amb gent jove.
El català va entrar a casa quan els nostres fills van començar a
anar a la Bressola, l’escola que practica la immersió lingüística
en llengua catalana. És curiós perquè vam decidir portar-hi
la meva filla gran, no perquè aprengués aquesta llengua, sinó
perquè buscàvem una escola especial en matèria educativa i la
Bressola ens hi encaixava molt bé. Ara mateix, els nostres quatre
fills parlen català, i jo també vaig voler aprendre’l. Coneixent el
portuguès i el francès, m’ha resultat més fàcil.
També sóc el cap de la colla castellera d’Els Pallagos. Quan vam
decidir muntar la colla a Prada érem quatre persones; tres anys
després, en som cent cinquanta! És una activitat molt emotiva i
m’agrada molt veure com els petits han canviat amb la colla; han
agafat molta confiança, i això els pares ens ho han reconegut més
d’un cop. A més a més, tots els castellers ens sentim molt acollits
cada vegada que actuem als pobles del voltant. Una altra de
les coses més interessants és que és un punt de trobada de
persones de totes les edats i menes, i a més motiva molt la gent
perquè és una activitat cultural, i aquí fa falta. Amb els Pallagos
hem fet intercanvis amb colles del sud (Minyons de Terrassa,
Andorra,...) i ells també han vingut a la inauguració de la
nostra sala, i la veritat és que ha estat molt gratificant.
Des de l’inici vam decidir que a la colla es parlaria en català, i
tothom hi va estar d’acord, així que és un espai on procurem
que la llengua catalana funcioni de manera normal.
Personalment, saber català m’ha permès canviar la visió
dels altres. He descobert que la gent, aquí, té voluntat de
reviure la identitat catalana. De fet, una de les coses que
em saben greu és adonar-me que la meva àvia parlava
savoyard, i que ara ningú el parli. Parlar català per a mi
significa parlar una llengua que no ho té fàcil, però que està viva.
46
J’ai rejoint la Catalogne nord après avoir quitté l’objection de conscience pour
des raisons dites familiales à la naissance de ma première fille. Nous avons alors
décidé, ma compagne de Paris et moi-même, de nous établir à Prades.
Avant de vivre ici, je savais que le Catalan se parlait au sud, mais j’ignorais que
c’était également la langue de ce coin de France. Aujourd’hui, chaque jour je
peux m’exprimer en Catalan aussi bien avec les plus jeunes comme bien sûr
les plus anciens, chose que je n’aurais pas imaginé. Mon travail d’architecte sur
tout le territoire du Conflent, à Prades comme dans les villages les plus reculés,
m’amène à pratiquer quotidiennement le Catalan et je suis par ailleurs impliqué
dans un projet d’identification du patrimoine architectural avec des étudiants en
architecture.
Le Catalan est entré dans notre foyer par le biais de mes enfants qui fréquentent
l’école de la Bressola. Ecole qui pratique l’immersion linguistique en langue
Catalane. C’est amusant puisqu’au départ les raisons qui nous ont poussé à
inscrire notre fille la plus grande avait trait au modèle éducatif retenu par la
Bressola plus que pour l’apprentissage du Catalan. Aujourd’hui nos quatre
enfants s’expriment couramment en Catalan et j’ai moi même pu en faire
l’apprentissage avec une certaine facilité entre le français et le portugais qui sont
mes origines.
Je suis également le cap de colla de la « colla castellera d’els Pallagos del
Conflent ». Quand nous avons décidé de créer la colla à Prades nous étions
quatre, trois ans après nous voilà rendu à 150 castellers. C’est une activité très
émouvante, et je suis particulièrement touché de voir comment les enfants de
la colla ont évolué dans leur quotidien et notamment dans la confiance en soi
-retour partagé plus d’une fois avec leur parents-. Par ailleurs, nous recevons un
accueil très positif localement au cours de nos représentations. Le fait de mélanger
les âges, les sexes et les rangs sociaux participe complètement de l’engouement
que nous avons pour cette activité , ajoutez à cela la dimension culturelle qui
manquaient ici. Avec les Pallagos nous avons pu faire différent échanges avec les
colles du sud ( Mynions de Terrassa, Andorra, Castellers de Terrassa, Castellers de
castell d’empuries.....) et nous les avons d’ailleurs aussi accueilli notamment les
Mynions de Terrassa qui sont venus inaugurer notre salle ce qui est très gratifiant. l
Nous avons dès le début décidé de parler catalan à la colla et tout le monde a joué le
jeu. Ainsi le catalan a trouvé une place normale et légitime au sein des entrainements
et des représentations. Personnellement l’apprentissage du Catalan m’a permis d’avoir
un nouveau regard sur les gens d’ici et de comprendre notamment la forte identité qui
subsiste et qui demande à être portée d’avantage. Plus près de moi, ma grand-mère
qui parlait le savoyard fait partie des dernières générations à l’avoir utilisé avant qu’il ne
sombre dans l’oubli. Parler le catalan c’est parler une langue bien vivante tout en restant
très vigilant pour sa défense, l’équilibre est fragile.
47
Míriam
La Míriam viu a Sant
Andreu de la Barca.
Va néixer a Nueva
Imperial, a Xile, té 48
anys i en fa 13 que va
arribar a Catalunya.
Traducció al romanès
Míriam vive en Sant
Andreu de la Barca.
Nació en Nueva
Imperial, Chile, tiene
48 años y lleva 13 en
Cataluña.
Colla Gegantera de Pallejà
Av. Prat de la Riba, 10 - El Castell
08780 Pallejà
Tel. (+34) 93 663 22 55
[email protected]
webs.gegants.cat/palleja
48
49
Diuen que a qualsevol lloc del món sempre hi trobes un xilè. A mi m’ha anat molt bé
participar a la colla gegantera de Pallejà, perquè hi he conegut gent i també hi he trobat
compatriotes. Fa uns 10 o 11 anys que hi vaig entrar, i des de llavors he fet tasques
d’acompanyament: vigilo la mainada, faig tasques de logística alimentària, etc.; i viatgem
molt, i això m’agrada. També participo en altres activitats, com ara les sardanes. He anat a
ballades i a concerts.
Vaig entrar a la colla gegantera per conèixer-hi gent i ara és com la meva família. Vaig
començar gràcies a un curs del Consorci per a la Normalització Lingüística al qual vaig
apuntar-me, i un dia van venir entitats per explicar-nos tot allò que fa una colla gegantera.
Ara que hi participo em sento més d’aquí, i més segura pel fet de parlar català amb tothom.
Entrar a la colla m’ha ajudat molt a millorar-lo. Significa un pas més d’estar aquí. Ara em toca
escriure’l.
El que es fa amb la cultura i la llengua catalanes va fer que em preguntés per què no s’havia
fet el mateix amb la cultura maputxe. Jo no parlo maputxe, només en sé algunes paraules,
però forma part de la meva vida. Ara, per sort, a les escoles s’ensenya la llengua, però abans
molta gent s’havia canviat el seu nom maputxe perquè no era ben rebut. Tant de bo la cultura
maputxe segueixi un camí semblant al que segueix la cultura catalana.
Dicen que en
cualquier lugar del mundo
siempre encuentras a un chileno. A mí
me ha ido muy bien participar en la agrupación
de gigantes de Pallejà, porque he conocido a
gente y también he encontrado a compatriotas.
Entré hace 10 o 11 años, y desde entonces he
hecho tareas de acompañamiento: vigilo a las
criaturas, hago tareas de logística alimentaria,
etc.; y viajamos mucho y eso me gusta. También
participo en otras actividades, como las
sardanas; he ido a bailes y conciertos.
Entré en la agrupación para conocer a gente y ahora son como mi familia. Comencé
gracias a un curso del Consorci per la Normalització Lingüística en el que me apunté, y
un día vinieron entidades para explicarnos todo lo que hace una agrupación de gigantes.
Ahora que participo me siento más de aquí, y más segura por el hecho de hablar en
catalán con todo el mundo. Entrar me ha ayudado mucho a mejorarlo. Significa un paso
más de estar aquí. Ahora me toca escribirlo.
Lo que se hace con la cultura y la lengua catalana hizo que me preguntara porque no se
había hecho lo mismo con la cultura mapuche. Yo no hablo mapuche, solo se algunas
palabras, pero forma parte de mi vida. Ahora, por suerte, en las escuelas se enseña la
lengua, pero antes mucha gente se había cambiado su nombre mapuche porque no
era bien recibido. Ojalá que la cultura mapuche siga un camino parecido al que está
siguiendo la cultura catalana.
50
51
Papa
En Papa viu a Olot. Té 30 anys, va
néixer a Diabugu Batapa (Gàmbia)
i va arribar l’any 2000, en plena Fira
d’Olot.
Traducció al madinka
Papa be siiring Olot le.
A ye sanji tang saba le
soto, a wuluta Diabugu
Batapa le to kambia,
2000 long a futata jang,
Olot la sang wo sang
luuma baa tumoo la.
52
Futbol Club Olot
Av. Santa Coloma, 35, 3r 2a
17800 Olot
Tel. (+34) 632 617 132
[email protected]
53
Els meus pares vivien a Olot i jo estava estudiant a Gàmbia. No volia venir cap aquí i m’ho vaig
passar molt malament a l’inici, però quan em vaig apuntar al futbol San Roc, les coses van
començar a canviar. Vaig conèixer-hi gent, i encara tinc amics de llavors, tot i que ja no estic
en aquest equip. Al principi parlava en anglès, i un amic em traduïa al català per a la resta de
companys i per a l’entrenador. També a la feina, quan vaig preguntar al meu excap en quina
llengua ens podíem comunicar, ell de seguida em va dir “català!” i a mi em va semblar bé.
Tenia molta paciència per ensenyar-me català. Entre el futbol i la feina, de mica en mica, vaig
anar aprenent la llengua.
Jo parlo diferents llengües: sarahule (la meva llengua materna), mandinka, ful, bambara,
i anglès. I aquí he après català i una mica de castellà –tot i que domino més el català.
Sóc el secretari i seleccionador del FC Olot, una entitat que vaig crear fa 3 mesos i que està en
procés de registre, després d’omplir molts papers. És un equip que ara està format per nois
nascuts aquí de pares i mares subsaharians o marroquins; però a mi m’agradaria ampliarho amb nois de pares nascuts a Catalunya també. Entre ells parlen català perquè les seves
llengües maternes no són les mateixes, i aquí a Olot tothom parla català.
Aquesta entitat, per a mi, implica ajudar els joves més pobres perquè tinguin el temps ocupat
d’una manera positiva i amb coses que són bones per a ells. També estic participant en
altres entitats com la HJL, una entitat olotina que fa activitats de suport als pares i activitats
culturals. També he participat a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca d’Olot.
Quan vaig arribar aquí, sabia que es parlava espanyol. A Gàmbia sentia la ràdio en
espanyol i reconeixia alguna paraula i sabia comptar fins a 10. Però
de català, res de res! Ara per a mi significa tot, parlarlo, encara que els nens, a vegades, quan
els dic alguna cosa incorrecta en
català, em diguin: “Míster, encara
et falta d’aprendre’n, eh?”
54
N Wululaalu be Olot jang ne to watoo ming na N be karango la Kambia. Nte fango mang lafi
nung ke na jang wo ye n na tara foloo koleyandi fang fang , bari kabiring dunta San Roc kata
danfu kuroo kono kuwoo folota faling na. N ye moo jama long jee, N mang tara jee ña wo ña
bari hani fo bii teeri jamaa be N bulu jee. Foloo N ke diyamu Ankale le la , N teerima doo le ke N
kangnasori katalango la kafuñoo toomalu ning n na katadanfu karamoo ye. N na dooku dula
fanang to , N na ñaatonka folo ko n be Katalango le fola kabiring N ya ñininka n be diyamu la
kang jima le la , wo keta N ye kuu bete baa leti . A ye a doomang doomang N fe le ke N niking
di Katalango la. N ye katalango doomang doomang niking wole ñaama, dooku dula ning
katadanfu kuroo teema.
N ke kang jamaa le fo: Sarakolee(N na susu kango), Mandinkoo, Fuloo, bambarngo ning
Ankalee. N n ya katalango ning Españoloo niking jang ne bari N ye katalango le noo bake.
Nte long Olot la katadanfu kuro ñaatonkoo ti, N fango le ye a londi bari a ning sanyi tema kari
saba n be feere ñiningo la fo ke a londi kala kang bari wo fanang ye kayiti jamaa le ñininka.
Dindingolu minulu wuluta jang i wululaalu bota moofing bankoolu to ning Maroku Wolu le be
katadanfukuroo ñing kono ,bari N be lafiring ne fanang dinding toomaalu fanang se tara noo
jee minulu wululaalu mu katalangolu ti. I ke katalango le fo i danmangolu tema bawo i muka
kang kilingo fo,a ning fanang Olot jang bee ke Katalango le fo.
Ñing kuroo fango, n te fee, a be makoyiroo le sabatindila dinding fentangolu la fango la fo i se
tara baara betoolula i la karambali lungolu la
wala i la watikolong lungolu la.
N ke maabe le fanang kuroodoolu to le, ming
be ko HJL, a be Olot jang ne a te ke dindingolu
la wululalu le makoyi aning ke cosaanoo
kidimandi. N ke maabe le fanang Olot Ipoteka
tooroo kuroo kono.
Kabiring N futata jang , N ye a long ne ko
Españoloo , kaatu ko kambia N ke Españoloo le
moy racoo to, fo N ke kumadoolu suute je aning
fanag N ke kasabiroo ke fo tang . Bari Katalango,
N mang fengo wo feng ne moyi nung. Sanyi N
na Katalang kang foo mu N ye kuu baa leti.
Bari hani foo sanyi, doo be jee, N ye kuu doo fo
Katalango la ming mang tiling dorong I se a je I
ko N ye “ Mister hani fo sanyi domonding tuta le
he” ( a jeleta)
55
Papu
En Papu va arribar l’any 2002 a
Alacant i el 2006 va anar cap a
Reus. Va néixer a Dakar (Senegal)
i té 35 anys.
Traducció al wòlof
Papu mu ci attum 2002 la aksi ci
Alakan, ci attum 2006 mu dem dekk
bi di Rewus. Mu ngi juudo Ndakaru
(Senegaal )
56
Xiquets de Reus
Carrer de Rosich, 4
43201 Reus
Tel. (+34) 977 344 070
[email protected]
www.xiquetsdereus.cat
57
Att yi ma nekk Alakan nexul woon dara c iman, amumafa woon mbokk amumafa woon
xarit , lolu tax ma wali si Rewus. Fi amna fi mbokk. Ma ngi tambale di jàng katala ca
konsorsi b (and bi jaadul lakk katala), ndax fi nëpp moom la niiy lakk. Ndam man mëna
lakk faranse ak purtugèes , dafay gëna yomb ci man ma wax ko. Ma ngi jàng ak sama
been xarit bu jigeen di doomu Boliwi , ak moom lay doon lakkantel.
Katala jappale ne me ba jokkok ak nu baari. Ci man wax ko lo jaadu la. Ndam sax du
reew ci ni ko xame, lakk wu ne am na ay dangeen . Dama mës ne ci been festiwal mísik
sa Purtugaal, ma rejële wax been ni jalal jalal ci ktala, katalan mbeggam yobbu mu jëddal
ma kafe.
cI Jël been gi dama yakaaroon ne kastey yi mënul am. Ben bës been jàngalekat bu
konsorsi bi mooma wax ma bokk ci CIkets yi, ci la ko def. Gànaw dama amoon jokko gu
rafet amb nit ni, ci ñann ma jox been sas ci CIket yi. Mbaboor gi lu ma nexla dax de ngay
dem ci dekk yu wutte, di waral ma xam nit nu bes. Bala ma doon kastey kat ni gawa russ
la woon. Bo xamul katalan yi bu bax, da ngay yakaar ne ay nit nu fula lan. Ak Ciketu Rewus
yi, dan niiy amal ay kalsotada, di futbal, di dem ay konser mísik ak yeneen ak yeneen.
Amna nu yeneen yu baari yu nuy def li dul kastey rek.
Leggi xam na bu bax kastey kat yi. No yoor aasa ji te alaal lu aduna laan. Sa su ma geene
Kataluña, da may xol ci xibaar naka Mbaboor gi togge ci bës bi. Dama begg suma bokke ci
piiña be...yamale ko bu Barsa dugole!
Els anys que vaig viure a Alacant no m’hi trobava bé sense la família ni amics, i per això vaig
venir cap a Reus. Aquí hi tinc família. Vaig començar a estudiar català al Consorci (Consorci
per a la Normalització Lingüística), perquè aquí tothom parla català. Com que sabia francès i
portuguès, és més fàcil per a mi parlar-lo. I he après català sobretot amb una amiga de Bolívia
amb qui parlo sovint.
El català m’ha ajudat a compartir més amb la gent. Per mi, parlar-lo significa una cosa
normal. Encara que no sigui ben bé un país, la llengua no té fronteres. Una vegada era a un
festival de música a Portugal i se’m va escapar dir-li a una altra persona “passi, passi”, i era un
català i em va convidar a un cafè.
Al principi els castells em semblaven una cosa molt irreal. Un dia un professor del Consorci
ens va dir de participar amb els Xiquets, i ho vaig fer. Com que em vaig començar a portar
bé amb la gent, em van donar una funció. M’agrada la colla perquè anem a pobles diferents
i puc conèixer gent nova. Abans de ser casteller jo era vergonyós. Si no els coneixes bé, els
catalans semblen molt seriosos. S’ha de conèixer la cultura catalana. Amb els Xiquets de Reus
fem calçotades, anem a jugar a futbol, anem a concerts de música, etc. Fem més coses que
castells i prou.
Ara entenc més els castellers. Porten la cultura i són patrimoni mundial. Quan he marxat fora
de Catalunya, he mirat les notícies a veure com quedava la colla en una actuació. Em fa sentir
feliç ser a la pinya, com quan el Barça marca un gol!
58
59
Yàsser
En Yàsser viu a Barcelona, però se
sent gironí. Té 35 anys, va néixer a
Xauen (Marroc) i fa 16 anys que va
arribar a Catalunya.
Traducció a l’àrab
La Fal·lera Gironina
Carrer Mas Abella
17003 Girona
www.fal-leragironina.cat
60
61
El meu germà treballava a Roses i vaig decidir anar-hi a treballar també. Després d’un temps
fent de cuiner, vaig apuntar-me a un màster de mediació intercultural a la Universitat de
Girona. Al principi, a Girona, hi vaig viure malament perquè no estava bé econòmicament, i
tampoc no hi tenia gaire vida social. Un dia, una amiga que es diu Fanny em va ensenyar un
vídeo sobre els bastoners i de seguida vaig dir «Ostres, que guapo! I això què és?», i així és com
vaig animar-me a ser bastoner. Estic a La Fal·lera, una entitat que inicialment només aplegava
geganters. Aquesta unió, entre geganters, capgrossos, músics i bastoners, ha generat diverses
històries d’amor entre els seus compenents, i fins tot ha acabat en matrimoni en algun cas.
M’agrada molt estar en aquesta associació perquè viatjo molt, i sempre hi anem quan el poble
està feliç —normalment, Festa Major—. Ets l’amo! La gent mira tot el que fas com si fos màgia,
com alguna cosa molt difícil.
Vaig aprendre català en el mateix moment en què vaig començar a participar amb els
bastoners; a partir de llavors, vaig deixar de sentir-me sol, vaig començar a sentir que formava
part d’una gran família: la gent va començar a conèixer-me pel carrer. Vaig descobrir l’invers de
l’estereotip que diu que els catalans som tancats. La Fal·lera m’ha obert els ulls, m’ha ajudat
a entendre la cultura catalana. També em van insistir que aprengués català des dels serveis
lingüístics de CCOO, per poder parlar amb l’empresa, ja que en sóc el representant sindical.
He tardat molt a aprendre català, molta gent de
Roses em parlava en castellà. Però a Girona he
entès que la gent s’estima la llengua, i per això
vaig apuntar-me als cursos de català. Vaig haver
de fer un doble esforç per aprendre-la, perquè
tinc dislèxia. Per això, encara estic anant a una
logopeda; una relació d´amistat que ha canviat
coses a les dues parts: al final he convençut
l’Alícia, la meva logopeda, i ara és bastonera!
Parlar català significa per a mi formar part de
la societat; també és una causa. La meva iaia
ha perdut l’amazic per la dictadura, i fins ara no
l’han començat a ensenyar. A mi m’encantaria
que l’escola marroquina hagués estat com la
d’aquí.
Penso en la mort, i em vull morir a Girona.
Perquè em sento tant de Xauen com de Girona.
Carlemany va expulsar els musulmans de Girona
i jo ara ballo amb ell (és el gegant que allibera la
ciutat). No cal perdre la identitat; les identitats
sumen, i la cultura és una màquina que està en
continu moviment.
62
63
©Plataforma per la Llengua
Dipòsit legal: B-16869-2016
Barcelona, juliol de 2016
Tiratge: 2.000 exemplars
Amb el suport de:
Coordinació: Gemma Ponsa
Amb la col·laboració de: Anna Berni i Anna Maria Roig
Agraïments a: David Bargalló, Marta Bros, Aniol Costa,
Rafik El Mossaoui, Aliou Faty, Martí Gasull i Avellán,
Mireia Ludevid, Reis Lliberós, Rosa Mas, Abdou Mawa
Ndiaye, Isabel Pastor, Sil Trencaclosques.
Disseny gràfic i maquetació: Estudi Muto
67
1
13/7/16
17:55
Amb el català, fem pinya!
FemPinya-COBERTA-AAFF.pdf
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Plataforma per la Llengua
Sant Honorat, 7 principal 1a
08002 Barcelona
Tel.: 93 321 18 03
[email protected]
www.plataforma-llengua.cat
Amb el català,
fem pinya!
Testimonis de persones que han adoptat la
llengua catalana i que participen en entitats
socials, educatives, esportives o culturals.