TEMA 1 LES SOCIETATS AGRÀRIES 1. POBLACIÓ I RECURSOS.

TEMA 1 LES SOCIETATS AGRÀRIES
1. POBLACIÓ I RECURSOS.
1.1 L'evolució de la població en les societats agràries
1.1.1 El model demogràfic antic.
1.1.2 El sostre maltusià.
1.2 Les grans etapes de l'evolució de la població preindustrial europea.
2. CARACTERÍSTIQUES DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL.
2.1 Treball i producció.
2.2 La dinàmica de les societats agràries.
2.2.1 Característiques del sistema feudal
2.2.2 La renda feudal.
2.2.3 La dinàmica a curt termini.
2.2.4 La dinàmica a llarg termini.
2.2.4.1 Creixement de la producció i de la productivitat.
2.2.4.2 Creixement de la producció amb caiguda de la productivitat.
2.2.4.3 Crisi i recessió.
2.2.4.4 Recuperació.
2.3 La primera crisi del feudalisme.
2.3.1 La crisi de la renda feudal.
2.3.2 La recuperació del poder de la monarquia.
2.3.3 La situació de la pagesia.
2.3.4 La sortida de la crisi.
2.3.4.1 La recomposició del sistema.
2.3.4.2 Renda feudal i renda de la terra.
3. LA RECUPERACIÓ DEL COMERÇ I DE LA VIDA URBANA.
1
3.1 La interacció camp−ciutat.
3.2 La revolució comercial i el comerç a llarga distància.
3.2.1 Els factors de la revolució comercial.
3.2.1.1 Factors polítics.
3.2.1.2 Transformacions de la producció.
3.2.1.3 Millora dels transports.
3.2.1.4 Avanços en l'organització.
3.2.2 L'apogeu del comerç medieval.
1. POBLACIÓ I RECURSOS
Objectiu obtenir energia bàsica per viure. Hi ha tres grans periodes Hª. Etapes tecnològic−cultural.
* Primer trovem les economies caçadores i recolectores
Limiten els recursos d'un terreny i es desplaça a un altre terreny.
Baixa densitat de 3 −10 M, al 10.000 ac.
* Segón La revolució agraria 2ª Etapa, surgeix la revolució agraria desde orient mitjà cap a Europa. Les
poblacions nomades pasen a ser sedentaries. Aumenten les poblacions i aumenten les densitats. La
Senderització fa la aparició dels Estats, on apareixen les primeres ciutats.
* Tercer moment és la Societat industrial o sigui la Revolució industrial.
1.1 EVOLUCIÓ DE LES SOCIETATS AGRARIES
Hi ha dos grans models demogràfics :
* Model demografic àntic
* Model demografic Modern.
Entre ells hi ha un model de transició demogràfica.
Figura 1.2...
Dues variables la natalitat i la mortalitat, la transició es el canvi de l'aument de la natalitat a la mortalitat i per
un descens d'aquestes variables.
Les característiques del model àntic era que aumentava la natalitat i rondava per el 35 i 40 per 1000, i la
mortalitat estava entre el 30 i 35 per mil o sigui natalitat i mortalitat molt elevada, pero aumenta la població ja
que la natalita era més alta que la mortalita en creixement lent.
2
La natalitat :
* la elevadisima mortalitat infantil de menys d'un any d'edat era del 20%0 i
* Gran mortalitat extraordinaria del 60 per mil
Grafic 5( barres amb esperança de vida)
Com l'edat era molt baixa la de mortalitat reduïa l'esparança de vida.
En el moments en els quals la mortalitat es disparava com guerres i epidèmies de caire infecciós, que podien
acavar entre el 30 i 40% de tota la població. La malaltia infecciosa més important va ser la PESTA NEGRA
que va passar al 1248 i es va difondre a tot Europa.
Per tant la 1º etapa es caracteritza per:
* Aument de la natalitat
* Aument de l mortalitat
* Aument de la mortalitat extraordinària.
La trajectoria demogràfica es el SOSTRE MALTHUSIÀ, el limit que posen els recursos per al creixement
d'una economia.
Mentre's que la producció aumenta creix a mida aritmetica, la població creix a mida geomètrica, esta limitat
per obtenir recursos.
La població generava un mecanisme per evitar el COLAPSE mitjançant dos frens:
1. Represiu es refereix al amortalitat
2. Preventiu es refereiix a la natalitat, producció etc..
1.
Aumenta la mortalitat que facilita l'ajust económic.
2. Reduir i controlar la natalitat, que és el retard en l'edat del matrimoni
:
* Aumenta la producció per via extensiva e Intensiva
3
* Controlar la natalitat, osigui retardar el matrimoni
* Emigrar
* Fer altres activitats.
1.2 LES GRANS ETAPES DE L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ PRE−INDUSTRIAL EUROPEA
Pagina 7 de la guia practica
Fins a mitjans de l'edat mitja es una corva quasi plana, hi ha unm breu periode de creixement, una caiguda
però a partir del 18 creix molt.
Hi ha tres grans Etapes:
1. Estancament: fins al 1000 on sèstabilitza.
1000−1200 el creixement és extraordinari, a partir del 1200 es relantitza el creixement, del 1200−1340 perque
al 1248 es produiex la Pesta Negra, i s'assoleix el sostre .
2. Recuperació de la Crisi Fins a mitjans del segle 17(14−17), es relantitza altra vegada , crisi demogrfica.
3. Creixement Poblacional al s 18
Aixó es produeix,hi ha canvis en l'agricultura i també perque es produeix un canvi en l'economia que és el
sector individual.
2.1 CARÀCTER ECONÒMIC PRE−INDUSTRIAL
* Caràcter orgànic, on obté la majoria de recursos de la terra, era al seu mateix un límit en el creixement de la
comunitat.
* Absolut predomini de l'agricultura i la ramaderia predominaven l'agricultura .
* Alt componen en d'autoconsum, gent consumia lo que produïen també en qüestió de roba son economies
totalment tancades.
* Predomini de la petita explotació, la unitat bàsica de producció era la família.
Y=(N,L,K) TPF, l'augment de la producció passa va per la majoria de casos en treballar o en ocupar més
terres, però l'agricultura té rendiments baixos i fluctuants.
La revolució agrària arriba després dels rendiments baixos i fluctuants i te una població fràgil.
Factors de supervivència
* La distribució de la renda no és homogènia, terres comunals etc...
* Des de el punt de vista podia ser important.
Tots els pagesos havien de fer front a una sèrie de prestacions de forma personal , en diners o collites al estat,
al clergat o al senyor feudal a sobre l'excedent on una part va cap a les prestacions.
4
* Element geogràfic, no podem parlar d'una sola agricultura tradicional es pot distingir tres models agraris:
1. En l'agricultura de l'Europa del nord, els elements definitoris, era una agricultura molt retardada, arcaica, on
les practiques de conreu son molt primàries, densitats de població molt baixes, la importància de la ramaderia
extensiva.
2. en l'agricultura centroriental (Rússia, Chekia..., te una productivitat molt baixa, especialització bàsica del
cereal, institucional fort pes del règim feudal.
3. Occidental, on hi ha dues vertents en Europa Atlàntica i L'Europa Mediterrània
3.1. Europa Atlàntica: es caracteritza per 1)Major productivitat per el seu règim de plujes,2) Rotació de
conreus,3) rotació trienal, i 4)els països més importants eren Gran Bretanya, França(parcialment), i
HOLANDA el més important. 5) La terra era Individual, però L'organització COMUNITARIA. 6) Utilitzava
l'arada amb rodes per terrenys molt durs.
3.2 Europa mediterrània, elements molt característics. 1) Inferior rendiments mecànica molt baixa. 2)Conreu
bienal. 3) Arada Romana poc pesada. 4) Terenys pobres i fortes sequeres.
2.2 DINÀMIQUES DE LES SOCIETAS AGRÀRIES
Tres tipus:
* Contingut polític
* Elements de tipus conjuntural
* Questions o elements estructurals
2.2.1 Carcterístiques del sistema feudal
El FEUDALISME es basava en un estat dèbil i la seva esència és una sèrie d'obligacions de prestacions
económiques i personals que havien de fer front els pagesos respecte als senyors.
L'estat té:
* Monopoli de la violència
* Capacitat juridiccional; dictada per la lleï: dicten una lleï.
* Forma de gestionar l'económia.
RENTA FEUDAL
Contraprestació amb diners o rentes o en treball que han de satisfer al senyor feudal.
La pagina 13 de la guia práctica en especial a la noblesa i a l'esglesia.
Element que agreujeria les condicions de supervivència de la pagesia era el delma, quan més baixos
rendiments, o la producció la renda feudal tenia més pes.
La pressió fiscal més gran més numerosa quan els rendiments sòn més baixos. El nivell de pressió fiscal al
5
feudalisme era difrent, més intens és el que hi havia a EuropaOriental (Russia) i el més laïc a l'europa
Atlántica (Holanda).
A fora d'Europa el més important és Japó.
Els rendiments marginals decreixents, quan ocupaven terrenys a les afores amb menys productivitat i a les
hores cada vegada tenien menys rendimment, els rendiments decreixents marginals es produeix quan hi ha
massa població.
2.3 LA 1ª CRISI DEL FEUDALISME
Desde mitjans del segle 14 fins al 15, la principal expressió va ser:
* La disminució de la Renda Feudal
Quadre de la Guia práctica pag 7 dels anys (1343−1400) més o menys.
Hi ha una crisi estructural que dona a una crisi deogràfica i baixa la Renda feudal, perjudica molt a la clase
feudal, que ho intenten compensar amb L'aument de pressió sobre pagesos, aixó és tradueix amb violència i
descontent social.
Es produeix una consolidació de les monàrqies, per l'efebliment de l'estat, els reis van comtar amb uns solits
alitas que van ser les oligàrqies uranes, osigui amb les ciutats, s'entén com una CRISI REGENERADORA,
una RECOMPOSICIÓ del sistema feudal en la cual en la cual el protagonisme de la monàrqia és superior aixó
que s coneix com FEUDALISME TARDÁ.
La situació de la pagesia millora, tot i aixó la reacció de l'aument de la presió fiscal sobre els pagesos.
Feudalisme te una disjuntiva per afavorir la Renta Feudal o de la terra
Pág 14 de la guia práctica
Marca les dos grans etapes i les seves variables
Quan aumenta la ponlació, en el sector agaari aumenta el volum, peró aleshore es produiex una disminució
de la productivitat, disminució de la població i una disminució de la Renta Feudal, i aixó te la reacció de
pujar la pressió fiscal.0
Llegir página 14 i 15 de la guia práctica
RECUPERACIÓ DEL COMERÇ I DE LA VIDA URBANA
Basicament en la caiguda del imperi Romá s'havia produit la perdua de força de les ciutats, és la perdua de
protagonisme del comerç. A partir de l'any 1000 és produeix la RECUPERACIÓ del comerç i de la Ciutat.
INTERACCIÓ CAMP −CIUTAT
Són realitats complementàries, les ciutats necessiten dels aliments del camp, mentre's que de la ciutat surten
6
Ingressos. Els mercats urbans ofertaven en una periodicitat fixe, seman aetc...
Els execedents que arrivaben al camp, osigui camp i ciutat sòn en realitat que formen part d'un engrantje, el
millor exemplen és l'increment de l'activitat MANUFACTURERA, manufactura urbana, que bona part
estaven controlades per unes asociacions d'artesans que eren els GREMIS. Aquestes manufactures estaven
contolades per unes ORGANITZACIONS d'ARTESANS que eren els Gremis.
* Reclamaven les Normes básiques que han de seguir.
* Detentar el monopoli d'aquella activitat en la ciutat.
* Dimensió Politica, Mecanisme d repressentació en els organs municipals de gobern.
Hi ha un progressiu creixemnt de les ciutats est´ña directament vinculat al desenvolupment del comerç a llarga
distància com les Rutes de llarga distància , entre el occident mediterrani in l'orient medieterrani; Productes
molt valuosos i de poc volum, luxe i així parlem de la Revolució del comerç, com el fet polític, com la
conquista de terra santa. Aquest creixemnt és monopolitzat per Europa Occidental, les ciutats més important
eren Venecia, Genova, Pizza, Florència, Milà, Barcelona, palma de mallorca.*Algunes ciutats atlàntiques eren
Flandes Holanda, Osigui països baixos.
HANSA encapçalades per Hamburg, cumplien la funció d'enllaçar mediterrània cap al nord.
*FACTORS DE DIFERENT ORDRE segle 11 i 12
* Millora del transport
* Millora organització del comerç
* Tecniques utilitzades millor.
* Desenvolupament de les fires, que provenen dels diferents punts d'europa especilaitzades, la més important
en Espanya va ser Medina del Campo.
* Millora la moneda
* Paral.lel a l'anterior hi ha Nous mecanismes de pagament, com les Lletres de canvi.
* Apareixen les primeres siuacions financeres.
* Milloren les fomes d'associació mercantil es desenvolupen associons asseguradores.
* MiLllora el sistema de comptabilitat.
* Les etapes principals del comerç avançat era el mediterrani, van cobrant importància desde el mediterrani
fins l'atlàntica
L'OBJECTIU: − Economia de base agraria del 65 a 75%, té un limit de creixement,
−tenen un sostre en el creixement, peste etc..
7
TEMA 2 FEUDALISME TARDÁ I CAPITALISME INCIPIENT (S.16,17,18)
1. REIS, SENYORS I MERCADERS.
2. L'EXPANSIÓ EUROPEA
2.1 Els grans descobriments.
2.2 El funcionament del mercat mundial.
2.2.1 La revolució dels preus.
2.2.2 Crisi europea i transformació de l'explotació colonial.
2.3 El pas de la primacia europea als paï sos del nord.
2.3.1 El predomini holandès.
2.3.2 La superioritat britànica.
3.TRANSFORMACIONS DEL SECTOR SECUNDARI.
3.1 Evolució dels principals sectors i de la localització industrial.
3.2 Canvis en l'organització de la producció.
4. DIVERSIFICACIÓ I MODERNITZACIÓ DE L'AGRICULTURA
4.1 Evolució de l'agricultura tradicional.
4.1.1 La segona servitud de la gleva a l'Europa oriental.
4.1.2 L'agricultura tradicional a l'Europa occidental.
4.2 Els inicis de l'agricultura capitalista.
4.2.1 L'antecedent dels Paï sos Baixos.
4.2.2 La revolució agrària a Gran Bretanya.
5. LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME.
5.1 Els inicis del liberalisme econòmic.
5.2 El procés de modernització.
5.3 Economia orgànica avançada i economia inorgànica.
Elements de transformació que afavoreixen el capitalisme i la revolució industrial
8
.1.RICS ,SENYORS I MERCADERIES
Estat modern va neixer per la recuperació de la crisi encara en en segle 16 i 17, perdura el feudalisme, s'havia
produit un gran canvi que és la prpogressiva hegemonia dels estats i la monarquia.
El rei és un element hegemònic, apareix la MONARQUIA ABSOLUTA , poder fort. Els grups privilegiats del
feudalisme ENCARA EREN IMPORTANTS .
Es va produint un desenvlupament económic capitalista, de base mercantil, la base del sistema és el
MERCANTILISME, aquest orientació, era un destacat proteccionisme com indicador de la riquesa, te una
activa acció p`roteccionista i un Protagonisme de l'estat i l'acululació d'or i la politica absolutista.
* EXPANSIÓ EUROPEA
* Grans descubriments
Grans tentatives de expansió europea, que es va a produir a final del segle 15, els 2 països que ho encapçalen
sòn Catella i Portugal, al 1948 de Vasco de Gama Portugués i Cristobal Còlom al 1492.
Objectiu:
1. Accedir a productes d'extrem orient
2. Galicia el extrem orient i de la Castellana L'atlàntica
Han d'establir les eves zones d'influència com el TRACTAT DE TORDESILLES AL 1494, on No colonitza
Portugal , peró el que Si colonitza és Espanya.
1488 els Portuguesos corvejen Africa.
A inicis del segle 16 els Portuguessos dominaven i controlaven amplia zona de l'oceà Índic, a mesura que
avançaven posaven seu comercial, sense ocupar el territori, per fer més facil la ruta cap al extrem orient sòn
les FACTORIES PORTUGUESES.
la seva estrategia es asentarse en llocs enclaus per fer més fàcil el viatge, com la Costa africana, l'india i ales
lilles. CONTROL SOBRE EL COMERÇ DE LES ESPECIES. tot aquest comerç estava centralitzat a la
CASA D'INDIA de Lisboa, les especies servien per pasar el malgust de l'aliment. En comparació LA
Castellana, en principi tenien menys perpectives que la Portuguesa, però a la llarga va ser mé favorable la
castellana, va haver una peça crucial que van ser les illes canaries, a diferencia dels Portuguesos els Castellans
van OCUPAR militarment Amèrica, ho van colonitzar i SUPEDITAR les cultures pre−existents.
ala decada dels 30 ja s'havien conseguit els grans imperis polítics com el AZTECA i el INCA.
la 1ª Aptitut dels Castellans , va ser el Pillatge , després va ser posada en en EXPLOTACIÓ, on els abundants
recursos miners especificament LA PLATA, es produeix una xarxa urbana, apareixen les ciutats desde el
començament del s.16 per l'administració d'aquest recursos.
2.2FUNCIONS DEL MERCAT MUNDIAL
Hi han tres rute comercials bàsiques que sòn:
* Bàltic
9
* MEDITERRANI
* AMERICÀ
L a funció del comerç en America, al començament del segle 16 fins a després del segle 17, el principal de
tots els recursos va ser la plata que anava a Sevilla i després cap a la rest ade la Corona, que servia per fer
monedes un metall preciós.
2.2.1 La Revolució dels preus
Es va produir certa inflacció , es va multiplicar de forma destacada, les raons que explica aixó, l'argumentd el
desacord del motiu de la inflacció, és l'arrivada de la plata cada cop creixent més, en ele moment que arriven
més metalls, la pujada s'havia relantit com avans, l'element explicatiu no importa no és l'arrivada de la plata si
no altres elements estructurals que sòn:
* l'evolució de la producció agricola
* La variable de tipus demogràfic.
El que és indubtable, apartir del 50,60 es que la corva de preus es más plana, aquets evolució de preus te uns
EFECTES SOCIALS, Fa una redistribució Social de la RIQUESA.
QUIN HA SORTIT BENEFICIAT?
ELS COMERCIANTS, ARTESANSTS ETC.. i els afectats sòn els asalariats oe ls de ingressos fixes.
2.2.Crisi europea i transformació de l'explotació Colonial al s.17
La crisi te un declivi dels Imperis Espanyols , Portugués, per ser aprofitada per altres païssos per estrategies
imperials.
els primers sòn els HOLANDESOS que capten part de les rutes comercials que fins aquells moments havien
estat controlades per Portuguesos, L'imperi es veu molt minvat però els dels HOLANDESOS van creixent.
1602 Apareix la companyia Holandesa de les indies Orientals, ocupen territoris dels anteriors imperis.
També els britànics s'aprofiten per entrar en la hegemonia els asiàtics, ho fan economicament i politicament a
lo que era avans l'imperi espanyol. Els que tenen més exit sòn els britànics .
1632 ja camptaven amb 3 colonies a l'america del Nord , ia diferents illes Espanyoles al carib i el territori de
solignan, que sòn els HOLANDESOS que funden NY.
UNA GRAN COLONIA francesa a Canada especialment a Quebeck. L'element paralel és la transformació de
l'explotació COLONIAL, te una característica el comerç es concedia a garns companyies comercials que
tenien el monopoli d'actuació en una detreminada zona, es transformará en un comerç internacional, que
dessenvoluparan el paper de proveïdors de materia 1ª, d'aliments respecte les metropolis Europees, on els
Productes més importants sòn:
* cacao
10
* café
* sucre
* tàbac
* cotó.
la caracteristiques que tenen es que es cultiven més o menys igual, apareix un nou model d'explotació que es
la plantació, l'economia de la plantació planta en un lloc per consumir−ho molt lluny, les principals
característiques sòn:
* generen monoconrreus
* la mà d'obra, xq la mà d'obra es esclava , mà d'obra barata.
• on el produte més importaansformacions de la producció.3.2.1.3 Millora dels transports.3.2.1.4
Avanços en l'organització.3.2.2 L'apogeu del comerç
• I molt competitiva, en costos de transports.
Holanda va comptar favorablede l'independencia espanyola, van desenvolupar institucioms financeres que
faciliten canalitzar aquest comerç, si aixó le sumen els dos actius anterior, la productivitat i l'industria drapera,
tindrem els elemnets de predomini, els Holandesos controlaven el comerç entre Europa occidental i oriental.
Segle 16 i 17 canvia tot, en base fonamentalment a una canvi institucional important:
* la desamortització de la clase eclesiàstica
* i per les resolucions del segle 17.
En contrast respecte a Holanda, l'element més transcedental era la capacitat de relacionar el comerç, l'lelement
més transcedental en G.B.. era la producció.
El producte que millor ho simbolitza es la manufactura Llanera i en concret la producció d'un tipus de draps
lleugers, New draperies, l'altre punt fort dels britànics sobre el comerç de la INDIA i la XINA., s'apliquen
mesures que posen barreres al comerç holandés.
El tercer país important és França i l'economia francesa tenia con elements definitoris, especialitzada en
vinicoles i manufactures especialment vers al mercat Espanyol.
Per entendre la dinámica fem un anàlisis sectrial.
3. QUINES SÒN LES TRANSFORMACIONS DE LA MANUFACTURA TRADICIONAL?
Bàsicament al segle 16 i 17 i bona part del 18, a nivell de manufactura es dona una clara continuïtat en la
tecnologia utilitzada, peró si es produiexen canvis transcedents, canvis importants, en el secundari, en la
composició sectorial, osigui es produeixen canvis en l'organització d'aquesta manufactura.
Canvis de localització
11
Ens referim basicamnet al segle 17 i 18 regions que fins llavors, havien tingut un especial sector secundari,
entren en crisi els llocs enclaus, perden protagonisme, perque hi ha altres regions que conquistenm mercats.
Els elements:
1) Política economica:
Aplicada afavoreix a la majoria dels països Europeus, d'importacions, exportacions, basicament
proteccionista.
2) Inics de canvi de paradigma energètic: consisteix basicament en els inicis de la substitució de canvi
d'energia, de llenya o energia electrica per acarbó mineral, aixó suposa que les regions per industrialitzarse i
es va anant localitzant allò.
3) Perspectiva Sectorial: Desenvolupan com a paradigma, les drassanes, el sector que millor exemplifica els
canvis, és el de materies sectorials(Llana, Lli, Canya).
Guia practica pagina 21 En el segle 17 i 18 s'incorpora la fibra de cotó, és d'ús massiu al voltant de
l'introducció de les indianes, apareixen en diferents llocs a Europa, es desenvolupa el cotó i les indianes.
3.2 CANVIS EN L'ORGANITZACIÓ
L'element bàsic de l'antiga manufactura eren els Gremis, Els gremis és un clar elemnt organitzatiu, que te una
crsi, perque cada vegada tenen més importancia els Comerciants, que suministren al productor la materia
primera i suministren la producció, aquest fer va ser important perque el domini ja no es de les ciutats si no al
camp la manufactura.
I per tant passar aerb un actiu més en la families pageses:
Comerciant Controla Mº primeres va passant fins q Comercialitza
A quest tious d'organització é el "Put on system" o treball domiciliari, quan passant els costos es concentra la
producció que és "el Factory System" on la fabrica és l'element energètic.
El concepte "Proto−industrialització", implicaria:
* Fasse necessària per accedir a l'industrialització. "put on sistem", que :
Produia per un mercat llunyà.
En el medi pagés.
* QUE PASSA EN EL SECTOR CENTRAL?
Viu un procés d'industrialització i canvis en l'agricultura.
* Grans canvis en l'economia europea és vincula en la seva creixent COMERCIALITZACIÓ, es redueix el
autoconsum encara que és molt important, per exemple:
En castella, osigui en el centre hi ha autoconsum
I en la esfera mediterranea es produeix una agricultura més comercialitzada, vi i aigua ardent.
12
L'EVOLUCIÓ DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL
Distribució de Europa ORIENTAL, i europa occidental és el primer element que marca difrències:
* Força del règim feudal.
L'europa ORIENTAL durant el segle 17 viu un temps de refeudalització, molts pagesos de l'europà oriental,
havien de pagar rendes i amés de treball.
Agricultura era poc productiva per el feudalisme per terratinents en la producció dls cerals.
Europa OCCIDENTAL te una perdua de pes en al Renda feudal, en paral.lel s'hauvia produit un aument de la
propietat pagesa, perque hihan diferents formes de contractes del"arrendament2 a llarg termini que dona
seguretat, que la terra la controlará dintre de 15 a 20anys
L'agricultura tradicional al segle 17 i 18 té un elemente xterior que la consolida per l'introducció de nous
conrreus, s'incorpora a l'agricultura tradicional i al consoliden d en determinats llocs, com el blat de moro i la
patata.
Hi ha 2 grans exemples que van tenir importància va ser l'agricultura Capitalista , holandesa i britànica.
L'agricultura HOLANDESA , va viure una transformació del s.16 i 17 una transformació o una canvi, que
estava relacionat amb l'especialització comercial de l'economia Holandesa..
* Canvis l'agricultura?
Intensa especialitazció derivats dels làctits i la ramaderia.
Productes derivats de la amnufactures, va ser la cervesa i el Lupulo.
Aquest agricultura es caracteritza per l'alta productivitat, Pinso( pienso), i la creixent utilització del fertilizant,
te un desenvolupament comercial.
Es van ocupant cada vegada més terres, avn forma POLDERS, diqus que retenien les aigües per retenir i així
desecaven les terres i la utilitzaven per al conreu.
Els salarits a Holanda eren molt elevats, davant la disjuntiva del treball més car, l'economia feia us dde la
tecnologia i es dona canvi per estalviar.
Holanda no és un dels països esencials dels elements de ruptura , perque en la revolució industrial holandesa
no és un dels paÑisos emergents. És un estadi previ de l'industria.
4.2.2 REVOLUCIÓ AGRARIA HOLANDESA
* Situació anterior :openfields, rotacions trienals.
* Elements de canvi de la revolució agraria:
−Millora integració de la ramaderia i agricultura
−que es necessari?
13
1. Tancament de les terres, es dona l'eliminació dels drets comunitaris de les terres.
2. Rotacions de conreus més complexes, −aconsegir més terres per pasturar.
−Aconseguir aliments en rotacions més complexes.
Rotacions de conreus més complexes, com ho aconseguien?
* Tancament al s.16,17,18, en el procés d'enclosures.
* Rotacions rs materialitzaven en l'introducció de terres FERRTAGES per alimentar a la ramaderia, i el
comerç de lleguminoses perque nitrogenaven la terra, aixó implica que la terra está continuament produint, al
mateix tems que ermet introduir aliments per el bestià.
L'estructura social
Que queda després dels ENCLOSURES, una estructura social amb tres estadis:
1. Gentry: Senyor que porten al tancament de la terra.
2. Yeomen; Arrendataris de base capitalista, sòn els que materialitzen els canvis entre agricultura i ramaderia.
3. Pagesos sense terres.
Pagina 18 de la guia práctica, explica el repartiment de la terra sel s.17,18on els grups de nobles dominaven el
14% del total quan eren 25 total societat, i el pagesos 6% quan eren el 21% de la societat.
Aixó explica que les pageos es queden sesnse terres, aixó explica que te uns costos socials terribles.
ENCLOSURES tenen 2 etapes:
1) s.16 i les primeres decades del 17
2) final del 17 fins al 18
Respón a motius diferents:
1) Als bons preus de la llana i s'activa el tancament de terres per tenir més rendibilitat n la producció agraria.
2) Especialment vinculada als alts preus del blat i els pagesos passen a no poder utilitzar les terres.
CONSEQUÈNCIES:
* L'eliminació dels camps poberts.
* Major integració entre agricultura i Ramaderia
* Aparició de rotació més diverses, el SISTEMA NORKFLOCK.
* Proletarització d'amplies capes de la pagèsia.
Aixó va permetre a resoldre el probelema del creixement ramader i el creixement de l'agricultura.
14
− El que genera la revolució agricola un medi rural que pot servir per impulsar l'industrialització:
* Produeix més aliments
* S'allibera mà d'obra
* Aumenta el nivell de vida dels camperols.
* Poden acumular capitals.
* Aument de la producció d'aliments, sòn les contribucoions que fa el medi agrari a la posterior
INDUSTRIALITZACIÓ.
* Generen una explotació agraria, amb una gran versatilitat que poden transformar els seus cultius.
* Pot transformar els eus cultius−
* Explotació agrària encarada a al mercat.
EFECTES DE LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA
Medi agrari , alimenta la possibilitat d'aumentar l'alimentació i també de la gent que ja no viu al camp.
S'allibera molta mà d'obra de la pagesia, el sector agrari pot actuar com demandant d'elelement industrial,
poden proporcionar capital. Tots aquest canvis conflueixen en una EXPLOTACIÓ AGRÀRIA molt flexible,
amb un acondicionament a les necesitats dels mercats.
5.TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME
l'idea de veure dins de l'agricultura pre−industrial es que apareixen forçes economiques i socials que són
partidàries de l'abolició del règim senyorial del feudalisme.
Amb les seves institucions el que feia era dificultar posar problemes al desenvolupament d'aquestes forces .
Quines forces?
* Burgesia comercial
* Propietaris pagesos comerciants, perque dificultaven la seva actuació.
A nivell internacional s'entén que durant 100 anys, parlem d'hª política que sòn les revolucions liberals, on el
punt de partença d'aquests canvis sòn:
* Independència americana i la seva constitució.
* La revolució Francesa.
L'esperirt d'aquest canvis es difón a nivell europeu amb le tropes napoleóniques, on hi ha 2 grans cicles
revoluciomnaris:
Un en 1830 i altre de 1848−1860, la forma, els mecanismes per els quals és materialitzada:
15
* La netamment revolucionaria, la de ruptura.
* Via pacifista i els grups priviliegats del feudalisme.
5.1 Els inicis del liberalisme económic:ADAM SMITH i 5.2
Linea de pensament crírica amb el mercantilisme, apareixen crítiques al mercantilisme.
FRANÇOIS QUESNAY: 1758 la riquesa d'un país és pot evaluar per la capacitat de produir.
La linea de crítica més important és L'ANGLOXASONA :
El primer va ser Thomas ROBERTS , Jonh LOCKE, Hume, aquest és el pensament económic liberalista, on
tota l'activitat económica esta controlada per una sèrie de LLEIS NATURALS.
Aquest fet és justament lo que "cuaja" en el liberalisme i dona pas a Adam Smith, s'inicia al pèriode clàssic de
l'economia que te com a característiques 2 idees:
* La creença
* Llibertat natural.
Com es plasma?
En un concepte central de base psicològica, el motor de tota l'activitat económica és l'interés personal, que
mou tota activitat económica, major satisfacció amb un mínim d'esforç.
Sobre aquest concepte s'explica com es poden satisfer les necessitats millor, a partir de la divisió de treball,
que és l'ESPECIALITAZCIÓ perque:
* Aumenta la productivitat
* Pertant, millora la condició de vida per les necessitas humanes.
Pensament del liberalisme conómic, és com es posen d'acord amb l'oferta i la demanda, a través del
mecanisme de preus, a traves del mercat, el mercat per els preus actuen com un element regulador de
l'economi, com l'element que ajusta O'D en aquest mercat tota intrumissió externa és INDESITJABLE.
L'idea final d'Adam Smith, es partidari del lliure canvi respete el proteccionisme.
5.3 Economies Orgàniques, avançada i economia inorgànica
Unicament el procés de canvi es podrá donar en obtenció d'unes matèries primeres, unes energies amb amb
major DISPONIBILITAT.
En termes d'energia el pas de l'energia hidraulica i de la fusta al carbó.
TEMA 3. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
16
1. CONCEPTE DE REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. ELS CONDICIONAMENTS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
3. INNOVACIONS TÈCNIQUES I TRANSFORMACIONS
ECONÒMIQUES.
3.1 Els teixits de cotó.
3.2 La siderúrgia.
3.3 La màquina de vapor.
3.4 La mineria i la indústria química.
3.5 El sistema fabril.
4. UN CREIXEMENT MODERAT I DESIGUAL.
5. TREBALL I EMPRESARIS EN LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
5.1 El factor treball.
5.2 El factor capital.
6. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS: EL DEBAT SOBRE ELS NIVELLS
DE VIDA.
1. Concepte de revolució industrial:
Quan hi haviem reestruccions del creixement, quan s'adopten normes energies a partir de la revolució
industrial.
Es en definitiva la que permet superar amb l'accés a NOVES M.PRIMERES i novea FONTS D'ENERGIA,
aixó acompanyat d'un nou canvi tècnic.
EFECTES?
Gran creixement, autosostingut en el temps que es manté i s'incrementa en el temps.
On i quan comença a ser factible aixó?
Al regne unit del tumnbant del segle 18 i 19.(1760,1830)
1' idea important, no es tracta en absolut d'una ruptura respecte l'anterior, aquest canvis sòn transformacions
que es van gestant desde canvis anteriors.
17
2.CONDICIONANTS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
parlarem de 5 canvis:
1. Creixement important de la població
El pais brutànic va ser molt transcedent del que van viure alltres països europeus amb un a disminució de la
mortalitat, i un aument de la natalitat, osigui aumenta la població en quantitat i també en termes qualitatius,
que la població viu cada vegada més a les ciutats,en una urbantzació, creixent i la concentració d'actius en les
ciutats.
Aquest creixement demogràfic i de la seva ubicació a les ciutats es dona L'expansió de la demanda.
2. Ampliació del mercat
Tant en termes interiors com exteriors., en el MERCAT INTERIOR:
* Desapirició o disminució d la unitat pagesa amb suficients.
* Creixents urbanitzacions.
* Cada cop s'articula millor en el mercat nacional
* Abans local o comarcal
* A nivell de relació intrena, relativament reduït.
* Els preus eren diferents.
* Millora de confluència de preus
* Xarxa ferroviaria, amb les comarques de preus diferents
Elements previs de revolució industrial:
* S'eliminen barreres interiors
* S'articula un sitema eficient de transport.
En el MERCAT EXTERIOR:
Hi ha un VINCLE colonial (Asiàtiques i l'India)
Conquiten el seu mercat.
3. Transformació institucional
Hi ha 2 punts claus:
* Desamortització eclesiàtica s.16
* Revolucions s.17 (1649−1688)
18
Passa el segon punt perque acaven imposant la supremacía del parlament davant la monarquia, efectes?
1) Es beneix el tancament de terres.
2) Es consuma l'unificació anglesa
3) Activitat olítica comercial proteccionista.
4) Redueixen impostos.
5) Disponibilitat de recursos: en el context de la revolució Industrial britànica.
* Compta de materies primeres i les fonts enregètiques necessàries.
* Paradigma de noves fonts d'energia i m. Primeres el carbó.
* La revolució agrària.
* Temps lloc concret 1760−1830 que no és igual a una ruptura abrupta, te una continuïtat.
* Canvis s'han gestat −terres
−comerç
−institucional
−transformacions agraries.
4. Dotació de recursos
5. Transformació del sector agrari
3. INNOVACIONS TECNIQUES
Esta centrat en les innovacions tècniques i va permetre mecanitzar bona part dels processos productius, va ser
fonamental, l'adopció de noves fonts d'energoa, les industries que ho van ser basicament l'industria
COTONERA i la SIDERURGICA. En la pagina 31 de la gui práctica, del quadre 2
En el sector cotoner i el ferro al començament estan sobre el 5% de creixemnt al 1821 al 31 quan al principi
37−60 millor exemplifiquen i l'aplicació d'aquest canvi.
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL D'INNOVACIÓ TECNICA
Te uns conceptes claus:
* Coll d'ampolla, deajust ritmes del procés productius d'aun alrte.
* Convergència tecnològica
* Desplegament en "feixos"
Distribució 2º: Invenció i aplicació ¿qué és el que explica el canvi tècnic?
19
Hi ha 2 explicacions per l'ambit d O−D
On l'oferta té una tècnologia d'invenció
On la demanda perque ho demanen en el mercat Innovació.
2 conceptes:
* Macroinvenció: una nova tecnològia que canvia el paradigma tecnològic i apreix un exemple amb no massa
relació amb el mercat.
* Microinvenció: Succesives millores de la macroinvenció i le fan rentable i utilizable.
És un canvi tècnic de l'industria més simbólica dels bens de cònsum.
1ª industria sectorial Cotonera:
Parteix de l'origen de la introducció dels teixits estampats que sòn les indianes, llavors s'imposen un aranzel
elevat per evitar teixits de l'India.
1700 es prohibeix l'entrada de les indianes
Apareix una manufactura britànica per aquest teixit, aixó te una resposta tecnica que és UN AUMENT DE LA
PRODUCCIÓ PER CANVI TÈCNIC, que se anomenara Llançadora volant.1733
−Aumenta molt el ritme de producció
Problema s'introdueix el concepte de coll d'ampolla, perque hi havia poca oferta per la demanda de fils, per el
ritme de l llançadora volant i feia falta mà d'obra,a leshores introdueixen mecanis mes que acelerin
La producció de fil, aleshores apreixen la MECANITZACIÓ D LA FILATURA, i apreixen diferents
mecanismes.
1704 apareix la spinning Jenny 1764, posteriorment millorada en 1676, de 80 fils a 120 fils.
Water Frame, és una màquina que está accionada de forma hidraúlica, 1769−70, canvi tecnologic més
important és la MULE−JENNY 1779, que es un acombinació de de la water frame i la mule jenny, utilitza el
vapor com ennergia 50.000h(manual)−−−−−−2.000h( mule jenny normal)−−−−−300h(mule jenny,
mecanitazada).
Ara el probelema es que s'ha d'invertit el coll d'ampolla on la filatura te major rendiment que la mecanització
del tissatje.
Aleshores s'introduiex un nou canvi tecnic que és en el teixit.
La resposta és l'introducció dels TELERS MECÀNICS, 1785, edmun cartwigt,1825− es forma la primera
Filadora automàtica al 1825 que és la coneguda la (Senfaltina).
L a productivitat s'eleva al 300%.
Aixó no és possible sense canvis tecnològics, desde el cardat, en la preparació de la fibra, aquest canvis
tampoc haguessin ser possibles sense la disponibilitat de cotó. , que provenia dels EUA per part del sud.
20
Tota aquesta tecnològia irradia capp al'industria externa d'altres teixits.
SIDERÚRGIC
L'origen de la transformació técnica del sector siderurgica és molt dificiñ al sector cataner, el setor siderúrgic
no és parla tant de noves màquines, sino de nous procediments, aquest nous procediments és la resposta d'un
aument de la demnada d ferro, tenien 3 origens:
* Mecanització dels factors productius.
* La substitució d'usos utilitzats de futs al ferro, com el ponts.
* La gran expansió de la demnada de ferro esta asoociada a la construcció de la xarxa ferroviaria.
2 materials simbols:
* Ferro colat
* Ferro dolç
1)El ferro colat és un ferro que conté moltes impureses característriques:
−poc versatil
−també es trenca amb facilitat, no es flexible, te moltes impureses.
2)El ferro dolç que s'ha eliminat les impureses:
El ferro més flexible, més versatil, (nous processos de producció), al principi en la siderurgia utilitzava carbó,
al 1709 s'utilitza al carbó mineral, aquesta innovació de Darwing no va tenir molt exit al iniciar−se, el
problema en la siderurgia venia en el pas del ferro colat, per tenir aquest ferro era MOLT LENTA I
COSTOSA.
* Com es soluciona aquest problema?
Per l'introducció de Henry Ford per el procés de Pudelat i laminat., s'elaboro ferro dolç a bon preu, consistia
en remoure el ferro dins del forn, per eliminar les impureses i després d'aixó donar forma. Al 1784 es dona la
1º aplicació de pudelat per afiar el ferro colat.
3.3 CONVERTIDOR ENERGÈTIC: la màquina de vapor.
La máquina de d'explotació te els seus origens en el creixemnt important tècnic en les mines de carbó, te un
gran problema.
Es en aquest intent de treure aigua de les mines, quan es començen el desenvolupament del funcionament com
a treure aigua de les mines vapor.
Tomash Newcomen al 1711, inventa una màquina que funciona com una bomba de treure aigiua de i aquest
incovenient es que consumia molt carbó, perque no es viable i comença aer viable dels desarrollamnets que fa
James Watt al 1769, ja hi havia una màquina que funcionava a mitjans del 18, ja hi havia diferents industries
que ultilitzaven la màquina poc eficient on james watt va reduir el consum de carbó.
21
En el àmbit dels TRANSPORTS:
* Marítim , on 1er triumfa
* Vaixells, al 1807 on R. Fulton construeix el primer vaixell de vapor bàsicament fluvial.
* Ferrocarril, on G.Stephenson al 1814 fa la 1º locomotora, al 1829 s'obre la 1º linea de ferrocarril de
liverpool a Manchester.
EN el àmbit de la MINERIA:
* Triumfa molt rapidament
* L'introducció al 1815, de la llanterna de seguretat, es important per evitar accidents, permet explotar les
mines de forma més rapida i seguida.
En el àmbit de la INDUSTRIA QUÍMICA
* Estan vinculades a elelemnt de que servien com BLANQUEJADORS., Colorants que eren;
* Àcid Sulfúric:
Element químic extremadament car, a partir de l'invenció de Rocker al 1860, abarateix la fabricació del àcid
,que ja es coneixia.
* Clor:
Blanquejador, un producte que espresa de forma molt clara la transformació de les utilitzacions d'elements
orgànics a inorgànics.
* Sosa Caustica:
Te digferents usos per elaborar productes conmercials, on s'utilitzava per fabricarla, al 1791 N.Leblanc.
Aquest canvis no fan que apareixi la gran industria química.
El canvi técni es la transformació de com s'organitza el treball, per 2 motius:
* Per l'aparició del Factory Sistem.
* Noves fonts d'energia.
Característiques:
* Tot el procés productiu esta centralitzat.
* Es produeix la mecanització del treball osigui la divisió del treball
* El procés productiu estava mecanitzat.
Conseqüències del Factory Sistem:
22
1)Separació del lloc de treball
2)Aparició de nous ritmes de treball, el assalariat.
3)Sistema fàbrica, osigui disciplina laboral
4)Desqualificació de la mà d'obra.
5)Aumenta el control per part dels empresaris, la proletarització de la mà d'obra.
**INCOVENIENTS del Factory system
El factory sistem te unes inversions més levades, te més costos fixos, les possibilitats d'adaptarse eren menors.
El capitalista intenta maximitzar la maquinària, però el sitema de fábrica no s'instala totalment.
Cap al 1840 a molts sectors, el sector mecànic era molt abundant, el sistema tradicional o taller tradicional
també persistia, per els elements negatius.
Cal interpretar la Revolució Industral en clau de diversitat, en les formes d'organitzar la producció.
Hi ha dos comportaments bàsics:
* En el cas dels mercats amplis i de demanda no tan dinámica,
* la persistència de fomules alternatives.
4.UN CREIXEMENT MODERAT I DESIGUAL
El ritme de criexment de leconómia britànica durant el periode central de la revolució industrial, no fou en
principi, excesivament important.
Aixó va passar per:
Un factor esencialpagina 37 de la guia práctica.
1er quadre al 1820, l'agricultiura conserva el 40% dels actius.
Creixement moderat perque el sector agricola, encara es predominant.
* Explicació del quadre 37
El creixement industrial es moderat perque?
* Es un creixemnt que es concentra a nivell sectorial.
* També es un creixement que es concentra a nivell territorial.
L'explicació del quadre de la pagina 34 de la guia práctica
A part de sector del cotó del ferro, els altres sectors en creixement respecte els era molt baix.
23
En el sector territorial, en tot el textil hi ha concentració de tres o quatre provincies al 1839 a gb.
Hi ha canvis però venen gestats anteriorment, també hi ha sectors artesanals.
La mecanització en cap cas suposa la desaparició de la manufactutra.
Coexisteixen de modernitat,coexistencia de la tradició osigui hi ha un creixement moderat.
Les dues tecnologies ho feien productes equiparable, dualisme de les formes tradicionals i aquestes
coexisteixen per 2 factors:
* Costos.
* Demanda.
5.TREBALL I EMPRESA EN LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
5.1Factor treball
5.2 factor capital
En termes relatius va creixer més el factor capital que el de la mà d'obra.
5.1 Factor treball
Factor abundant, al 1700 hi havia 6.000 mil.lions i al 1830 al 13000mil. Es va trasladar del camp a la ciutat.
Te diverses trajectories: −per la Qualificació
− per Per el origen
1)Parlem de diversitat perque hi ha d'haver−hi industries on la qualificació va anar descendint, mentre's que
en els altres sectors la trajectoria de la qualificació aumenta.
2)Industria rural.
artesanat urbà.
la mà d'obra d'origen pagés.
Incorporació de la mà d'obra va estar repleta de difilcutats, per qualificarla i disciplinar−la.
Aquestes dificultats es tradueixen en RESISTÈNCIA a la FORMA per que s'organitza el treball.
* La resposta de resistencia obrera
Hi ha un nou marc laboral d'indisciplines i l'absentisme.
La resistència a la mecanització va tenir la seva principal manifestacions bubines.
Com i vols aconsegiur la mateixa producció, i redueix la plantilla de treballadors.
24
Apareixen organitzacions sindicals osigui el que passa son millores condicions de vida i millor situació
laboral.
La seva parició del sindicat esta regulada per COMBINATION ARTS del 1769−1800, perque van prohibir
aciacions obreres, aquestes limitacions son derogades 1825 i al 1800 va apareixer un gran sindicat a G,B. Per
al cotó per als filadors.
1834 es forma Rigth Junior , agrupació dels diferents sindicats.
* Els mercats que s'incouen a l'industria milloren o empitjoren la seva qualitat de vida?
L ariquesa britànica es donaria a pensar auna millora de les condicions de vida, les millores de 180 si que
milloren, però abans no.
Pàg.37 el quadre 3
La capacitat adquisitiva, de 1755 a 1810, es perd una perdua de 1 punts en els salaris aagricoles, les
condicions de treball van empitjorar i al 1840 milloren les condicions de vida.
5.2 FACTOR DE CAPITAL
El capital va adquirit un creixent dinamisme, com s'aconsegueix el capital necessari per l'origen del capital:
* Autofinançament
* Utilització de mercats informals de crèdit (Prèstec)
* Utilització de me mercats formals de crèdit(credit de formació de societats anónimes)
1ª fins al 1840 van primar més la 1 i 2.
Peró a mesura que es sumen capitals i aumenten les seves necessitats de capitals, es va anar cap ala mercat
formal.
En les primers estadis de la revolució industrial la forma més habitual, es una empresa de base familiar.
Resum TEMA3
Hi ha una creixent necesitat i per tant hi ha canvis en l'organitzavió d'una empresa.
1760−1830 G.B. fa un gran canvi tècnic
persistencies de formes tradicionals i fabrils.
Per aixó te un creoixment moderat
On també es produiex un gran canvi tecnic, com per l'industralització te en l'economia i gremis.
25
TEMA 4. EL CREIXEMENT ECONÒMIC MODERN:
PLANTEJAMENT GENERAL
1. EL FENOMEN DEL CREIXEMENT ECONÒMIC MODERN.
2. CONCEPTES I MODELS DE CREIXEMENT ECONÒMIC.
2.1 Creixement i desenvolupament.
2.2 Les institucions i el canvi tècnic.
3. EL MARC INSTITUCIONAL: L'ESTAT I LES FORMES DE
PROPIETAT.
3.1 El nou estat liberal: igualtat davant de la llei i sistema representatiu.
3.2 El reforçament del dret de propietat i l'establiment de llibertat
d'empresa.
3.3 L'Estat com agent econòmic: finances públiques, moneda i política
comercial..
4. LA PUGNA PER LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA.
−Creixement Econòmic
* Extensiu: augment de la producció total
no de la productivitat per habitant
* Intensiu: de la productivitat per habitant
Modern Extensiu, però fonamentalment intensiu (la
principal característica del creixement econòmic
modern és l'increment sostingut de la
productivitat i de la renda real per càpita)
* Concentració geogràfica a Europa occidental i els països de nou poblament
(Austràlia, Canadà i Estats Units) (amb la incorporació del Japó). En determinats
26
moments han participat altres països que després han abandonat la trajectòria de
creixement (Argentina, etc.). Augment de la desigualtat de la riquesa: s'ha ampliat
la diferència existent entre països rics i pobres
Vinculat a la industrialització
* Cronologia (Angus Madison data el capitalisme modern el 1820). El cicle de
creixement del capitalisme modern (per oposició al capitalisme mercantil) té
diferents etapes: + fins 1913 (gran creixement especilament des de 1870); +
ruptura representada per la 1a. Guerra Mundial, seguida per un períodede
desorganització i crisi (la depressió dels anys 1930; + etapa d'or del capitalisme
(1950−1973); + crisi energètica: ralentització del creixement
TEMA 5. EL PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ
1. EL CICLE DEMOGRÀFIC MODERN.
1.1 La transició demogràfica.
1.1.1 La caiguda de la mortalitat
1.2 La caiguda de la natalitat i el creixement accelerat de la població.
1.3 Factor treball i industrialització.
2. LES TRANSFORMACIONS EN L'AGRICULTURA.
2.1 Modernització de les estructures de propietat.
2.2 Millores endògenes.
2.3 La incidència de la Revolució Industrial sobre l'agricultura.
2.4 L'augment de la producció, els rendiments i la productivitat.
3. INTENSIDIFCACIÓ I EXTENSIÓ DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ
TECNOLÒGICA.
3. INTENSIFICACIÓ I EXTENSIÓ DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ TECNOLÓGICA
27
3.1 El "factory system"..
3.2 La revolució del transport.
3.2.1 El ferrocarril.
3.2.2 La navegació a vapor
3.3 Ferro i acer.
3.4 Energia.
4. EL FINANÇAMENT I L'ORGANITZACIÓ DE L'EMPRESA
INDUSTRIAL.
4.1 La borsa i la banca.
4.2 L'organització empresarial.
1.CICLE DEMOGRÀFIC MODERN
es produeix la transició demogràfica, hi ha una marcada relació d'aument d'esperança de vida, fins situarla en
indicadors dels 70'75 anys, quan la transició demogràfic esta molt avançada.
Hi ha una disminució de fills en les fal¡milies, que va passar al voltant de 6 o7 fills fins a màxim com 2 fills.
* Aquest procés no te el mateix temps en tots el països, aixó prta a que la duració en cada país sigui diferent,
existeix una diferencia cronológica en tots el països.
1.1.1 LA CAIGUDA DE LA MORTALITAT
Es va reduint per el procés de transició demogràfica:
* Canvis económics Millores en la sanitat
* 1)revolució agaraia, on les crisis de subsistència eren menys habituals.
Millores en el sistema saitari 1ª introducció de les vacunes verola.
Un indicador de la reducció de la mortalitat al s.19 i també reducció de la mortalitat infantil.
CAIGUDA DE LA NATALITAT
S'aprecien en un comportament relativament dispers, el primer pais on es dona aqueta reducció es a
França,una caiguda més important que a a anglaterra.
En el quadre de la pagina 47 de la guoia práctica
Mentre's que a anglaterra la natalitat encara és elevada, a França ja es relevant e el canvi.
Aquesta reducció de mortalitat i natalitat, provoca un grancreixemnt demogràfic, concentrat a Europa, on a
28
europa aumenta el seu pes relatiu en termes demogràfics.
Pág 8 dela guia práctica
Es multiplica de 18000 a 19000 per dos la població neuropea, peró la mundial no ho fa.
Aquest creixemnet demogràfic errradia a latres lloocs del món, a Europa creix molt i gemera excedents., aixó
es tradueix bàsicament en l'aparició d'una gran important onada transoceànica cap a fora d'europa al 1850.
Pag 46 Guia práctica
A partir del s.19 quan aquesta emigració s'activa es multiplica, basicamnet cap a america i altres destints com
a oceània..
FACTOR TREBALL I INDUSTRIALITZACIÓ
Els canvis económics que s'estan donant implica també alteracions d la poblacio, reuvicantla en un procés
d'urbantzació, fins i tot en el sector del treball, creisx molyt per l'incorporació de dones i nens al treball fabril.
2. TRANSICIÓ DE L'AGRICULTURA
2.1.1 Modernització de l'estructura de la propietat
E l punt de partença seria l'existència del règim feudal, implicava tot un seguit de privilegis, per determinar
grups socials que justament eren el que es concentraven la propietat de la terra.
Aquestes rtevolucions liberals, napoleoniques, intenten fer amb la propietat de la terra, basicament 4 linees de
transformació.
• 1ªConversió de la propietat feudal que podia passar a ser plena feudal o plena pagesa.
• Conversió de la la propietat en un bé lliure m perque les propietats estaven lligades a titols.
• Eliminació de la propietat eclesiàstica, sòn les desamortitzacions en ona part de les propietats de les
esglèsies.
• L'eliminació de la propietat comunal.
• Difusió de la modernització de la revolució agricola británica.
• 2ª revolució agricola:
es dona ale sprimeres decades del del segle 19 fins al 1880.
• L'articulació d'una exolotació basicament capitalista i l'elelment central és la reducció de costos.
• Empresa capitalista, amb una producció cada vegada més abocada al mercat.
• El que millor ho defineix es el creixeemnt de la mecanització, te el seu punt d'arrancada al comerç al s.19
en un moment d'alçada de preus, perque manca mà d'obra.
• De forma paralela a a la mecanització, hi ha una creixent utilització de fertilitzants d'origen mineral
3. INTENSIFICACIÓ I EXTENSIÓ DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ TECNOLÓGICA
hem de patir que el canvi tècnic va continuar durant les següents decades, a partir de les quals es comença
l'industrialització a latres païssos, amitjans del s.19 hi ha països am una gran importància respete
al'industrialització.
3.1 El factory sistem
29
Conseqüències del Factory Sistem:
1)Separació del lloc de treball
2)Aparició de nous ritmes de treball, el assalariat.
3)Sistema fàbrica, osigui disciplina laboral
4)Desqualificació de la mà d'obra.
5)Aumenta el control per part dels empresaris, la proletarització de la mà d'obra.
El factory sistem te unes inversions més levades, te més costos fixos, les possibilitats d'adaptarse eren menors.
El capitalista intenta maximitzar la maquinària, però el sitema de fábrica no s'instala totalment.
Cap al 1840 a molts sectors, el sector mecànic era molt abundant, el sistema tradicional o taller tradicional
també persistia, per els elements negatius.
Cal interpretar la Revolució Industral en clau de diversitat, en les formes d'organitzar la producció.
Hi ha dos comportaments bàsics:
* En el cas dels mercats amplis i de demanda no tan dinámica,
* la persistència de fomules alternatives.
3.2 La revolució del transport
el punt de partença era G.B.. de forma prèvia a la revolució industrial ja comptava amb una xarxa diària
notablement densa.
Es va viure enriquida amb el FERROCARRIL, a G.B. el ferrocarril es difon arreu del mòn, per tant
s'intensifica la seva presència a altres païssos, te notables efectes económics dels altres païssos i estimula la
INTEGRACIÓ Comercial i l'industria siderùrgica.
Es poden apreciar 3 models en funció del capital públic invertit, osigui la seva participació:
• Construcció del ferrocarril absolutament àgil i lliure en el cas de G.B..
• L'estat construeix integrament eel ferrocarril com en el cas de Russia i Alemanya.
• En el model Mixt, es construeix privadament i amb concesió i ajusts públics, com es el cas de França ,
Belgica i Espanya.
Al llarg del segle 19 el protagonisme estatal és l'inversió pública, aumenta molt, en paralel a la modernització,
també es va anant produint una creoxent modernització en els vaixells, en la navegació on es va imposar a la
navegació a vela, per:
• L'arrivada de l'eliç al 1836
• Màquines de vapor que estalviaven vapor.
• Utilització del vaixell d'hacer.
• Construcció del canal de Suez al 1869(cominicació del mediterrani al mar roig)
30
La supremàcia de grans vaixells és a G.B..
3.3 FERRO I ACER.
1ª ETAPA una industria de bens de consum.
2ª ETAPA una industria dels bens pesants
Hi ha un gran creixement de l'industrialització siderúrgica, per la gran demanda de ferro com d'acer.
Són els elements més importants de la siderurgia.
Hi ha nous metodes de fabricació d'hacer, hi ha un canvi tècnic en la fabricació d'acer,un tipus de ferro que
combina el ferro colat amb la versatilitat del ferro dolç, era extremadament car.
El convertidor Bessemer AL 1859, i sistema MARTIN SIEMENS al 1804, perque hi havia problemes
d'esxigència de mineral amb baix contingut fosfòric; mètode Gilchrist−Thomas(1875) a suècia, espanya
(bilbao).
L'altre canvi important va se el de la turbina; que aumentava l'eficiència, com el inventors Foouurneyron
1827, Henshel jonval del 1841−1843 i Girad a la decad del 1850.
Aquest canvis faciliten l'habilitació de que s'utilitzi mineral de ferro que avns no es podia utilitzar.
• Qué passa en la variable enrgètica?
Hi ha una difusió de maquina de vapor, s'incorpora a l'industrial a d'altres països.
A la guia práctica a la página 56 continua l'ampliació de les màquines de vapor utilitazades.
Aquesta prència estadísticamnnt relacionada amb la millora en la eficiència tècnica. Millora l'eficiencua que
es un elemnt bàsic per l'intensificació de l'is de la màquina de vapor.
• Hem de centrar−nos en la màquina de vapor, però la millora enrgètica no es fa unicament amb la
màquina de vapor. Te un model d'industrilaització diferent per l'energia hidràulica, un nou convertidor
enrgètic que és la TURBINA.Són més eficients, més energia amb la mateixa quantitat d'energia
inicial.
4.EL FINANÇAMENT I LORGANITZACIÓ DE L'EMPRESA INDUSTRIAL.
L'empresa amb creixents necesitats de capital era la societat anónima va estar regulada, molt copntrolada fins
a partir del 60 i 40, es va declarar lliure en la sev a formació.
Existeixen altres tipus però no tant importants d'empreses que es fa en un marc de progresiva capitalització.
COM CAPTEN LES EMPRESES CAPITALS?
A les darreres decades del segle 19 es dedesnvolupen unes noves estructures financeres, vinculades a la génesi
dels bancs Industrials. Sómn mecanismes de pagament intermediaris entre inversors i estalviadors,i emet
diner.
Es poden distingir tres tiups de bancs:
31
• Comercial que sòn els cxredits.
• Emisora
• industrial
el banc industrial és un referent clarísim. El més importnat va ser l'alemany perque respón en bona mesura als
impulsos de la demanda.
Aumenta molt la banca i per tant creix limportancia de la borsa.
Aquest marc o refernt, ens porta a la difusió de l'industrialització
TEMA 6 LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
1. ELS CERCLES DE DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL PRIMER CERCLE: EUROPA NORDOCCIDENTAL I AMÈRICA DEL
NORD
2.1 La Gran Bretanya: plenitud i climateri.
2.1.1 Gran Bretanya, taller del món (1840−1870).
2.1.2 El climateri britànic (1870−1914).
2.2 Els primer seguidors: França i Alemanya.
2.2.1 França.
2.2.2 Alemanya.
2.3 Ser gran ajuda a crèixer: els Estats Units.
2.3.1 Característiques generals del creixement dels EEUU.
2.3.2 Les bases del creixement (de la Independència a la guerra de
Secessió).
2.3.3 El pas a primera potència econòmica munidal (de la guerra de
Secessió a la I Guerra Mundial).
2.4 Ser petit no és un obstacle: els exemples de Bèlgica i Suïssa
6.1. ELS CERCLES DE DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Hi ha dos models
32
• el fenòmen que apareix a G.B.. i es difon a la resta del mòm.
• Apareixen diferents mòdels d'industrialització.
Hi ha un creixent protagonisme de l'industria durant el segle 19, una transformació de l'econiomia gairebé en
tot el mòn, els primers països que tenen un nivell equiparablen a G.B.. va n ser:
•
• Belgica
• França
• Alemanya
• Estats units
A les decades del 70 i 80 al s.19 ja tenien un nivell d'industriliutzació important.
Els que formen el SEGON CERCLE és la periferia europea:
•
• Escandinavia
• La part mediterrània
• L'est d'europa
• Japó.
En la taula del dossier electrónic de la producció industrial
On al regne unit al 1870 elaborava 1/3 part de la producció industrial, on altres països ja tenien un cert pes
com Alemnya i Estats Units d'America, I França.
Hi ha canvis en el 1913 perque 1/3 part de G.B. passa a ser el 14%
I els e.u.a. passen als 35.8% i Alemnaya passa al 15.7%
La mà d'obra masculina, on explica la madueresa industrial, a alemnya era del 48.7, a belgica del 49.5%, a
G.B.. era del 54.45% i a Suïssa del 46%.
L'industria británica havia assolit un el màxim en eñl àmbit industrial al 1870, després tant en el ámbit
económic i Industrial per els països E.U.A. i Alemanya.
Fins a cert punt,e s podia entendre com una económia madura creixés, menys que altres que no estaven, peró
hi ha altres elemnets, són factors de tipus estructural.
2ETAPES:
1ª ETAPA:on l'industria britànica és el més important,
2º ETAPA climateri
33
1ª Etapa es continuava centrant en els principals sectors de la revolució Industrial,assoleix el seu plé
desenvolupament es del 1850−1870, és en aquells moments on la conjuntura que G.B. esdevé el taller del
mon, perque aquest gran creixemnt industrial peque es complementaven amb un intensificament
exploradora,aquesta realitat es va fer amb un marc aranzelari, de lliure canvistes. La propia G.B.. redueix
aranzels, el millor exemple és el de COBEN−CHEVALIER, per el qual es redueix l'aranzel per els països.
A partir de 1870 hi ha la 2ªETAPA, CLIMATERI, hi ha diferents indicadors que hens indica la decadència
relativa de l'industrialització británica, a la pag 60 de la GUIA PRÁCTICA al 1870− s.19 es redueix la
productivitat.
El declivi relatiu britànica te una importància en el sector siderùrgic, te unamarcada projecció exterior, peró
canvia la conjuntura intrenacional,emn el marc de lliure canvi s'ha transformat en aranzels més
proteccionistes. S'incrementen perque molts països intenten impulsar la seva industrialització a partir
d'aranzels.
L'estructura empresarial canvia , els tipus d'empresa existent vinculats a incorporar tecnológia de vanguardia,
te un molt bó indicador en l'ensenyament tècnic, era molt més petit que en altres països, peró res a veure amb
altres països com alemnya durant el segle 19 i a Suïssa també.
Altre element explicatiu, és la creixent Inversió exterior, és un elemnt que favoreix el retard.
Aixó explica al 1870 32% ial 1913 14%
En aquest context G.B.. opn Londres és el gran centre financer a nivell intrenacional.
2.2 els primers seguidors frança i alemanya
el nivell d'industrialització amb un nivell transcedental, coincideixen en elements, fins al 1840 les economies
amb industrialització més petita 1840−70 és molt important la construcció de xarxa
i al 1870−hi ha un gran creixemnt industrial.
2.2.1 FRANÇA
a la página 50 de la guia práctica.
El PIB de frança es major al G.B.. fins al 1840 després a l'inrevés.
Aixó porta la industrialització francesa que es fallida al segle 19, al punt de partença l'economia francesa al
s.19 era la més gran potencia d'Europa:
•
• Pais externs
• Politicament cohesionat politicament.
• Pais molt poblat.
•
• En termes económics el PIB es més gran que el de G.B.,EUA,ALEMANYS, és una economia potent.
• El millor indicador va ser capaç de controlar politicamnet totat Europa, la derrota de les tropes
napoleóniques eés un punt d'inflacció del 1810−1820.
34
• A l'any 1913 en termes territorial hi ha perdues
• Es minva territorialment(guerra amb Prussia) van perdre territoris.
• PIB inferior al PIB de G.B.. eua , per exemple pib britànic es multiplica per 6.2 del francés.
Pib per capita francés es molt més gran que a alemanya i Italia.
Pib és mens o menys al britànic I més gran que al alemany.
Hem de parlar d'una via diferent d'industrialitació, un altra via de creixemnt económic i l'elemnt clau per
l'evolució de la població.
La població britànica aumenta 2.2 vegades
I la població afrancesa solament aumenta 1.3 vegades.
La població creix menys que la resta de països desencolupats, es produeix aquesta trajectoria per un
lelemnet institucional, la Revolució Francesa va consolidar una capa important de pagesos propietaris, xque el
codi napoleònic imposava dividir les propietats d'el pagés per possibilitar que la seva terra no es diversifiqués
molts tenien pocs fills, creixement paral.lel al britànic el pib per capita.
• Hi ha falta d'iniciativa emperesarial, (argument feble)
• La manca de recurdod no era l'adequada per industrialitzarse, aixó ho diuen per el carbó, no és del tot
cert, perque la revolució industrial a França es fa per el convertidor energètic, la turbina hidraulica.
• Hi ha un diferent tipus d'organització de la producció, per viure durant més temps i amb indicadors.
• El factory sistem s'imposa menys, hi ha una organització més tradicional, un indicador és que la
PRESSÈNIA de treball assalariat és baixa, i fins i tot molt avançat el desenvolupament Industrial
francés que juga un paper important en la Construcció del FERROCARRIL, 1ªlinea 1840, 1840 hi
havia pocs kilometres construits al 1840 hi havia 100Km i al 1870 aumenta molt.
• Va ser un estimul bàsic importantíssim per el desenvolupament d'una industria siderúrgica de gran
importáncia, d'entre d'altres va tenir important mercat a Espanya, La construcció del ferrocarril es va
fer amb maquinària i amb ferro Francés, Molt diferent en el cas Francés del cas Alemany.
2.2.2. ALEMANYA
Bàsicament perque el procés d'industrialització Alemnya va ser relativament Tardá, els indicadors de
l'industria Alemanya va creixent a ritmes l'inferiors a als més importants.
Els elemnts industrialització Tardana i els eu creixemnt.
•
• Persistència i Força de les relacions feudals,
• La fermentació Política
1. La persistència i força de les relacions feudals, amb un règim senyorial molt estricte, directament vinculat
en la qual especilització agrària era de cereal , havia una gran concentració de la propietat que eren els
JUNKERS (noblesa militar occidental). En la part Oriental era més industrialitazada i el feudalisme te menys
pes.
La fragmentació territorial
35
Hi havia molts territoris, peró aquesta separació es va unificant al llarg del s.19, les diferents fitxes.
*1815 apareix la Confederació Germánica que ocupava 39 Estats diferents.
*1833 es crea l'anomenat Zollverein (Unió aduanera), implica l'eleiminació de les fronteres inetriors i un
aranzel comú de tipus proteccionista. Aquest procés d'unificació va fructificar 1871 amb la proclamació del
rei de Prussia com emperador alemany (kaisser) un pacte entre Industrials i JUNKERS)
A parir de llavors de 1870 es va produir un procés de creixement industrial espectacular en la cual la
construcció de la xarxa ferroviaria fou esencial.
Al 1913 la xarxa ferroviaria era le més extensa d'europa, la 2º, la 2ª més densa després de la británica.
Aquesta construcció va permetre el desenvolupament de l'industrailització siderurgica, creixemnt siderurgic és
el motor de l'industria Alemnya.
La Producció per capita a la pag 54.
És l'explicaió construim el desenvolupament de l'industria siderurgica aalmenya.
A part d'aquest element hi ha un element molt important:
−gran pes del exrecit en el pais.
−Gran font de consum de ferro en el pais.
−2 emprese molt important: −KRUPP i THYSSEN.
Altres sectors:
Químic.
Material elèctric.
Sectors que seran protagonistes de la 2ª Revolució Industrial, l'industria alemnaya respon perfectament.
Al ser una industria basada en el capital, l'industria alemnaya, la banca juga un gran protagonisme, la banca
mixte, al 1870 apatreix el deuste bank i al 1874 Drester bank:
• Molta part d'aquest procés va ser tutelada per l'estat.
• Van impulsar la xarxa ferroviaria
• Va tutelar el sector miner.
• Va impulsar les escoles técniques.
• Legislació molt permisiva on hi ha cartells i monopolis.
2.3 estats units
36
Els estats units és el únic país industrialitzat fora d'Europa, sense dubte el que creix més ESPECTACULAR,
per molts motius però bàsicament perquè aquest creixement econòmic es materialitza en un país en termes
territorials, a inicis del s.19, era un país marginal i petit.
Pag 51 de la guia pràctica
El PIB es multiplica per 6
La seva població per 10
El seu PIB per càpita per 4.6.
El creixement industrial E.U.A. és el més espectacular.
Hi ha tres factors:
1)Abundància de recursos naturals.
2)Pròpia manca de mà d'obra, alimenta l'incorporació de tecnologia de vanguardia, aquesta restricció, malgrat
l'inmigració europea, es va perpetuant, fruit de la continua expansió territorial cap a l'oest, per tant va
persistint l manca de mà d'obra, però augmenta la productivitat. A la pàgina 60 de la guia pràctica.
3)l'articulació d'un mercat interior, de grans dimensions i un alts poder adquisitiu.
Hi han 2 etapes:
• 1700 fins al 1865, on s'hi imposen les bases de creixement.
• i a partir de 1865 per la primera guerra mundial.
1ª Etapa:
al començament del segle 19 era un país que ja havia aconseguit l'independencia amb institucions pròpies.
Era un país colonial on pujaven molt els impostos, que impedien el creixement i entre més polítics
l'independencia que es construeix a la costa est.
1783−1820 es donen les primeres temptatives d'industrialitzar−se, que son fallides fruit de que el mercat dels
E.U.A. no està del tot desenvolupat.
• L'element o la qüestió que desvetllà l'economia dels E.U.A?
Augmenta la demanda de cotó en floca(en rama).
Els estats units d'Amèrica te els seus principals orígens dels cotó en la zona sud dels estats units.
Al voltant d'aquesta explotació, es comencen a comptar altres especialitats en varies zones:
• INTERIOR: Producció de cereals i ramaderia.
• Els estats units del nord s'especialitzen en el sector secundari.
Un element de decisió de la industrialització regional va ser la via de comunicacions eficients., navegació
fluvials molt important.
37
En aquesta primera etapa de (1830−40−50) es protagonista de la historia va ser el TEXTIL COTONER, e
exemplifica de forma molt clara, l'existència de la manca d'obra, i també l'incorporació de noves tecnologies.
El resultat d'aquest creixement industrial són relativament industrials, cap al 1860, els E.U.A. ja era la 2ª
potencia industrial del món.
Començar a tenir problemes a finals de la dècada dels 50, i a començament de la dècada dels 60 s'agreugen,
consisteix bàsicament en l'enfrontament de 2 models econòmics i socials que al final porten a la guerra de
secessió (1861−1865).
Enfronta als Estats Units del sd amb els estats units del nord, que mantenen models diferents, els elements en
discordia, on l'habitualment utilitzat és:
• L'esclavisme del sud.
No esclavisme del nord.
• Regim aranzelari a adoptar(abans relativament proteccionista)
Sud eren lliurecanvistes
Nord proteccionistes.
Aquesta guerra civil acavaba amb la derrota del sud, l'imposició dels principis de supressió del esclavisme,
amb aranzels proteccionistes.
Ala pagina 64 de la guia práctica de la guia práctica
Desde l'independència aumenta la producció de cotó en floca, fins al 1860, baixa l'importació, baixa
l'exportació per la guerra, hi ha una manca de m.primera, manca de cotó.
Un procés d'industrialització que te un paper molt important en sector COTONER.
2ª ETAPA 1ª POTENCIA INDUSTRIAL DEL MÓN.
1860 més o menys fins al 1913, continua a quest creixement dels E.U.A., on hi ha 2 elements principals:
• L'industria pesant
• sector agrari.
S'amplia la revolució industrial cap a l'oest, aquets expansió territorial va afavorir el creixemnt de la producció
agrària i va convertir als EUA, en el primer productor i exportador .
Mesures legals que afavoreixen l'ocupació del terreny, aixó és fonamenta en el creixementde l'industria de
bens de CONSUMm però sobre tot és el garn desenvolupament de L'INDUSTRIA PESANT. A l'industria
siderurgica hi ha 2 forces:
• abundancia de ferro.
• Construcció de les linees ferriviaries, que conectaven la costa est amb la del oest.
• Continent vigent d'aranzels proteccionistes.
L'estructura empresarial: a les decades finals del segle 19 i primeres decades s.20 apareixen i es desenvolupen
38
les grans empreses, que acostumen a ser propietaris de plantes de producció de gran capacitat i en aquest
sentit es el primer pais en comptar amb aquest tipus d'empreses, tant per el tamany com el tipus de gestió com
del tipus de gestió, posiblement les empreses que millor utilitzen aquest canvi sòn:
• Sector petrolific
• Sector de l'automovil.
BELGICA I SUÏSSA
Diferéncies?
Tenen diferents elemnts explicatius:
• Ara parlarem del cas Belga:
És el primer paios que s'industrialitza a l¡europa, seguint les linees britàniques.
• Incorpora màquines de vapor, coìa del mòdel britànic, procedeix de la dotació de recursos belgues,
abundants recursos de carbó, comptaven amb una llarga tradició comercial.
• Tradició manufacturera.
• La mecanització més inicial es vincula la manufacturera, tradicional a belgica que és la llanera, que
passa al cotó i al final al llí.
• L'industrial belga continua madurant similar a la británica ies continua desenvolupant l'industria
siderùrgia.
• es fonamental l'estat i la producció rapida i sobtada de la xarxa ferroviaria.
• sector metal−mecànic.
• sector industria química, per fer sossa caustica (solvay)
• CAS SUÏSS
L'unic recurs abundant que té es l'aigua, l'industrialització d'aquest pais europeu es realitza amb energia
hidraulica , amb TURBINES. Aquesta abunbdancia va preparar aa Suïssa per la posterior industrialització.
Els sectors més importants es la mecanica de precisió i la rellotgeria
Xocolata
Derivats làctits
Certes linees especials,textils como cintes de seda.
Tenen gran capacitat comercial amb;
• Abundància del capital financer
• Mà d'obra altament qualificada.(46.2% d'actius treballava al'industria)
Permet superar el punt de partença molt important d'un mercat molt petit.
TEMA 7 LES INDUSTRIALITZACIONS ENDARRERIDES I
39
INSUFICIENTS
1. EL SEGON CERCLE DE DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
1.1 Els països preparats.
1.2 Els països endarrerits.
1.2.1 Itàlia
1.2.2 Rússia.
1.2.3 El Japó.
2. LES ECONOMIES SOTMESES.
2.1 Les colònies antigues.
2.1.1 Les "Noves Europes".
2.1.2 L'Índia, colònia paradigmàtica.
2.2 Les economies dominades.
2.3 El repartiment colonial del mon.
1. EL SEGON CERCLE DE DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
Parlem basicament de dos grans àmbits de la periferia d'europa central i del Japó.
1.1Els països preparats.(països periferics; geograficamnet i economicament)
On institucionalment hi ha una certa dependència amb règim ABSOLUTISTES I FEUDALISME, i amb una
lata especilitazació agrària.
Aquest països son:
• Països escandinaus
• Europa del nord.
• America
• Mediterranea.
Aquest països, jugen un paper en la primera revolució industrial, el paper principal es de suministradors de
m.primeres i aliments. Per tant reben estimuls dels països més desenvolupats , en forma de demanda de
m.primes i aliments.
¿aquest estimul de demanda va poder servir com a base de l'industrialització?
En aquest sentit la resposta és heterogènes, hi ha alguns països que es avn industrialitzarse intensament, però
d0altres al 1913 arrivaven a un nivell d'industrialitazció important com dinamarca, itàlia, Noruega, Suecia i
40
altres més endarrerits com espanya, bulgaria, Romania.
Els països preparats i els endarrerits s'anomen així perque van comnencar tard la revlució industraial
compataven amb m.primeres, aliments i etsaven a prop dels països més industrialitzats com els països
escandinaus per tenir recursos abundants.
Països escandinaus:
Es centra en(dinamarca, suecia, noruega)
Parteix de la m.primera que sòn el ferro i la fusta.
Sobre aquestes exportacions se li van sumant valor afegit, com la fusta a paper de fust i després a paper,
aumente els rancels per la formació del valor afegit.
I el vallor afegit genera formació técnica.
Exemple en el ferro fan lingots i després maquinària.
1.2 ELS PAÏSOS ENDARRERITS.
Sèrie de països que no arriven a superar clarament la seva industrialització, és caracteritzen per:
• Persistència.
• Continuïtat: economia basicament agraria.
• Un marc institucional que no va facilitar el creixement industrial, per exemple l'europa de l'est i
l'europa mediterrànea.
En el cas dels països de l'est hi ha un predomini de l'agricultura però hi ha excepcions e ntre ells, els casos
d'hongria i txecoslovaquia(republica txeca ara).
En el cas hungares el 19% dels actius masculins estaven a l'industria, principalament a l'industria alimentària,
i ala construcció de maquinaria agricola.
En el cas Txec, el desenvolupament estraia vinculat a una industria de consum, mecanica transcedentalment
les 2.
Una trajectoria similar als pisos de la mediterrànea:
1)Espanya
2)Grècia
3)Portugal
ESPANYA
L'industrialització espanyola es un projecte fallit, fruit basicamnet com a resultat de la manca
d'industrialització en el sector agrari, hi ha manca de canvis que generen un mercat nacional poc dinàmic, amb
poca capacitat de demanda de productes industrials.
L'industria espanyola es va concentrar en 2 regions.
41
• L'industria i la siderúrgica al pais vasc. I catalunya
1.2.1 ITÀLIA
amb un index d'industrialització superior a la mediterrania, l'industrialització italina no va estar exenta de
problemes i dificultats, la principal dificultat era relativament similar al cas alemany.
*1er pas d'industrialització italiana esta vinculat al procés d'unificaió a partir dela decada del 60 es comen
a un procés d'unificació territorial que portraia a l'aparició de l'estat a la decada del 70, (1870).
*1er problema es el marc aranzelari, el marc aranzelari LLIURECANVISTE, l'economia italiana a mitjans de
la decada del 70, e strova dominada per l'agricultura, per el predomini poc intensiu de capital.
−durant la decada dels 80 que s'indica que s'inicia aquest procés d'industrialització, afectant sobretot
a l'industria de bens de consum.
*Aquest gran desenvolupament hi ha una crisi que comença als 90, vinculada fonamentalment a la crisi
finisecular, guerra amb frança, a partir de la qual s'inicia un nou cicle de creixement industrial en el qual, es
fonamnetal la creixent imprtàcia de l'enrgia electrica, perque l'energia electrica permet superar les restriccions
energètiques, però tot i així, la realitat industrial italiana encara sent el millor pais industrilitzat medieterrània,
encara al 1913 és una economia BASICAMENT AGRÀRIA.
Sobretot si atenem l'industria comene l cas espanyol estava molt concentrat ala zona lombarda i ala zona del
Tiamon,mentres que tota la zona sud d'italia, era basicamnet agrària i amb més de les agricultures més pobres
de l'europa occidental.
1.2.2 RUSSIA
Habitualment s'ha otorgat molta impotància al'estat en l'industrialització russa al 1913, te un pes de producció
destacat en industria, en el pes d'industria, però en el nivell d'industrialització era molt baixa el pes de
l'industria en la seva economia.
*L'estat es un element impulsor, sobretot en el desenvolupament de la industria pesant.
*Algunesde les actuacions estatals, lluny d'afavorir l'industria lo van posar traves.
*La xarxa ferroviaria no te viabilitat económica amb uns interesos estratègics i militars.
*Les finances públiques lluny d'afavorir el desenvolupament industrial ho van fer més dificil, perque l'estat
rus es va caracteritzar per el seu constant endeutament.
*L'industrilització russa, s'aceera a partir de 1890 i es concentra en l'industria pesant i siderugica.
*Hi ha gran importància dels capitals extranjers, tenen molta importància en el desenvolupament va ser per els
britànics i Alemanys.
*Russia al 1913 el nivell de producció és la 4ª potencia del mòn.
Si aquests indicadors de modernitat el trasladem a la renta per capita, o producció industrial cap al 1910−13,
l'economia russa distava molt d'un estat modern.
42
*JAPÓ
1er pais no dels E.U.A. i no europeu, arriva a un nivell d'industrilització important, destacat sobre tot del ritme
de la seva industrilaització, es important perque l'economia japonesa s'havia caracteritzat per una clara
aïllament de la política exterior es va trencar a mitjans del s.19 es va terminar per la pressió dels E.U.A.
en tremes polítics i económics es va traduir per la revolució MEIJI, que va suposar la recuperació del poder
per oat dels emperadors, per el poder que el tenien els senyors.
• Superacio del feualisme.
• L'inici dela modernització de l'economia japonesa,
Els governs a partir de 1868 impùlsen l'industrialització, tot afavoreix l'importació de maquinària i mà d'obra
qualificada.
En aquest procés d'industrialització és fonamental l'estructuració del EXERCIT JAPONÉS, que serveix com a
impuls per el desenvolupament de la siderurgia.
Com S'aconsegueixen els recursos?
Basicament per les exportacions de la seda i té, al decada dels 80(1880), van adquirint importància un nou
tipus d'empresa que són els anoments Zaibatsu, s'acaben fent amb la propietat d'iniciativbes industrials, fins
allavors amb iniciatives industrials i pasen a controlar bona part de la vida economica japonesa, per un
mecanisme de diversificació.
*El millor indicador de l'industrialització japonesa, és la seva hegemonia oriental a extrem orient a partir del
s.20, queda exemplificat per els victories amb China i Russia.
2. LES ECONOMIES SOTMESES.
3 estadis:
• Colonies antigues del s.16 i 18.
• Economies dominades.
• Expansió colonial.
2.1 Les noves Europes
Es refereix a tots una sèrie de països que creixen tant en termes demogràfics com a económics en la 2º meitat
del s.19 caracteritzats per l'abundància del territori, i cumpleixen una funció basica de proveir materies primes
i productes agraris. S'anomenen així perque els eu creixement demogràfic es fa fonamentalment amb
emigrants europeus serien:
•
• Australia
• Canada
• Nova zelanda
• Siderúrgica
43
1)Oferien salaris elevats de dotació de recursos: va fer que iniciés una industrialització molt important a
començament del s.19.
Canada és el més important a part del millor exemple d'industrialització estava al costat del pais millor
industrialitzat.
2.1.2 L'INDIA
Fins al 1857 va ser governada per una companyia Esat indian company, a partir de l'administració va recaure a
la corona, però aquest canvi no va transformar, la progresiva desindustrialització a l'india, peró aixó no va
passar perque cada cop el vincle colonial, feia més facil l'entrada dels productes industrials de la mà d'obra,
axió porta a la producció domestica , l'india és el el referent exterior britànic i es converteixi en un important
fonts d'ingressos, l'india es un mercat i una font d'ingressos i aixó es fa amb la complacença de les oligarquies
locals.
2.2 LES ECONOMIES DOMINADES.
A tot una colla de països, sense realment coloniues dels països més desenvolupats, la seva realitat política ie
conómica esta supeditada a ells.
*Xina
*America llatina especialment Argèntina.
L'aparició de un nou tious de colonialisme.
1859−1913 te un concepte que és l'imperialisme, es vincula bàsicament a doble ordre o triple:
• Motius de tipus demogràfics, (menys important)
• Motius polítics(poc important)
• Motius económics (Més important)
• Creixent necessitat de materies primes(cautxo, petroli, sucre, té café) a provisionar i origen de la
demanda.
A nivells mundials els grans imperis:
•
• E.U.A.
• Britànica
• Francés
• Belgica
El territori que millor ho asumeix, és Africa a la conferencia de Berlin al 1845 es repartida entre G.B. la més
important amb França i Belgica no tan important.
TEMA 8 EL SORGIMENT DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL
1. LA INTEGRACIÓ DELS MERCATS DE PRODUCTES I FACTORS DE
44
PRODUCCIÓ.
1.1 El creixement del comerç.
1.2 Característiques del comerç internacional.
2. EVOLUCIÓ DEL COMERÇ I POLÍTIQUES COMERCIALS.
2.1 Creixement comercial i avenç del lliurecanvisme.
2.2 La depressió del darrer quart del segle i l'inici del nacionalisme econòmic.
3. ELS MOVIMENTS INTERNACIONALS DE FACTORS DE
PRODUCCIÓ.
3.1 La gran emigració europea.
3.1.1 Volum. origen i destí de l'emigració.
3.1.2 Causes i conseqüències de l'emigració.
3.2 Els moviments internacionals de capitals.
1.INTRODUCCIÓ AL TEMA 8
l'industrialització i Intensificació de les relacions econòmiques internacionals són dos elements que va
paral·lelament en el mateix pla cronològic: les raons són 7:
1)la pròpia industrialització genera creixents necessitats de m. Primeres per part dels països que es van
industrialitzar per necessitats de matèries primeres.
2)Necessitat de conquerir nous mercats perquè la capacitat de producció esta en constant expansió i això
genera situació d'excedents ie n la recerc ad'on colocar es busquen nous mercats.
3)Fort aument de la població, que genera reixents necessitats d'aliments. Sobretot en aquest context es fa en el
àmbit urbà, fins i tot en el creixement demogràfic genera corrents migratories.
4)la Constant de millora de la xaraxa de transport i comunicaciosn, el ferrocarril, linees de vaixells
transoceànics etc.. el transport de mercaderies i el trasllat de l'informació.
5)Tots els canvis faciliten la movilització important de capital, aquesta facilitat es fonamental per finançar
millors estructures, explotacions i ferrocarrils) de forma relativament rápisa.
6)l'oganització d'un sitema monetari i financer que facilités un sistema financer i monetrai que faci més facil
els moviments de capital i diner.(Relacions internacionals).
7ª)L'existència i difusió de polítiques comercials aranzelàries de tipus lliure canviste i legislacions molt
permisives amb el que fa la circulació de factors productius.
45
1.2 Creixement del comerç internacional
l'idea bàsica de comerç intrenacional es que cada cop juga u paper més transcedent en les respectives
economies el comerç, cada vegada pesava més en el PIB dels païssos.
Important (escala demogràfica) com a Europa dominava a aquest comerç intrenacional.
El comerç que tenia destí o origen a Europa era dominant:
Del 65% el 40% es corresponia en transaccions per intercanvis intra europeus,
Anivells de païssos, la situació hegemònica la tendrien els britànics.
En el 1913 l'hegemonia de Europa havia perdut 1 miqueta de protagonisme per l'europa del nord.
*QUÉ ÉS COMERCIA AL 1913?
Els productes primaris era del 62%
38% productes manufacturats.
En generals els preus d'exportació de matèries primes baixa el pes relatiu dels manufacturats, les distàncies
entre païssos Rics i pobles.
2.EVOLUCIÓ DEL COMERÇ I POLÍTIQUES COEMRCIAL
2.1 creixemnt comercial i avenç del lliurecanvisme.
• la depressió del darrer del segle i l'inici del nacionalisme económic.
A partir a mitjans del segle 19 es comença dominar polítiques aranzelaries lliure canvistes, els primer pais que
va evolucionar cap a aquest lliurecanviste és el regne unit, per l'abolició al 1849 de dos grans estandars
legislacions proteccionistes 1)les navigations arts i al 1849 també es suprimeixen els corn laws(Lleis de fro),
on gana importancia el grà és molt important.
Al 1860 es firma un tractat entre francesos i anglesos que és el tractat de Chevalier, elq ue feia era reduir els
derts aranzelaris a solicitar amb el país, mentre que frança ofreia grans descomptes en entrda de carbó,
siderurgics.
Es canalitzava per l'operació de nació mes favorecida, manté els ranzels per tots els païssos tracts, baixa el
drets dels aranzels dels païssos tractats, tendència que es comença a reduir a fianl del segle 19.
3.ELS MOVIMENTS INTERNACIONALS DE FACTORS DE PRODUCCIÓ.
1821−1915 hi ha diferents estimacions de l'emigració que va poder trasladar entre 45−50 Milions de persones.
Ala pagina 46 de la Guia práctica
La decada dels 19 i 20 es molt important creix molt l'importació.
EXPLICACIÓ:
46
Existeixen elements d'explusió per part dels païssos d'origen
Existeixen elements d'atracció per part dels païssos de recepció.
1)l'important creixement demogràfic en europa
Excedents demogràfic, acaven emigran fora d'europa.
Condicions salarials dolentes.
2)Millors condicions laborals
elevació del nivell de vida
condició de renta millor.
Emigrant a llocs a condicions climatologiques similars a europa. D'on i cap a on van?
Origen 1)
Destí 2)
S'emigra a la pag 48 dela guia práctica, l'origen referent és Europa. De 1821−1915 1ª etapa fons al 1880 on la
zona que té mes inmigrants és l'europa del nors occidental(Britànics i Alemanys)
De 1880−1915−20Aumenta el pes de la inigraciçó d'europa del sud i britànics, italia, espamya, portugal, i per
la part de l'est.
S'emigra cap a:
• EUA
• Argentina
• Canada
• Brasil
• Australia
Consequencies economiques positives.
De la part origen:
• Alivia la pressiód emografica
• Millora la renta per capita
• Part dels guanys de l'emigració retornen al pais d'origen perque molts en el temps tornen.
• L'emigració és el mecanisme indirecte de l'ampliaciói dels mercats perque generen els mercats etnics.
De la part receptora:
Sòn obvis que en els païssos generaven:
47
L'arrivada de m'a d'obra per la mancança seva mancança, i l'arrivada d'aquest recursos suposa que s puguin
explotar els recursos minerals i maturals i que s'explotin.
3.2
Els capitals al llarg del segle 19 s'acentuen es manen més diners, però més important a partir de 1870. Els
païssos que exporten capitals son els païssos amb un creixement industrial més important a, el pprimer paois
va ser el regne unit a partir de 1930, frança a partir de 1950, 1970 s'incorporen E.U.A. i Alemanya, els que
rebien les exportacions eren:
1)L'europa periferica
2)america del nord
3)America llatina
*Quins destints?
Hi ha tres destints:
• Les infraestructures de transport i comunicació.
• Deute públic.
• La mineria.
*Consequencies?
1ª Instancia− Païssos exportadors: de capital cavaen comntrolant l'obtenció i la comercilització de de
treminades materies primeres.
−Païssos receptors: efectes negatius de perdua d'independencia, positius si s'incentiva bé, dotarse
infraestructures i dptrase de recursos.
Wfecte de dinamització sòn petits, economies d'enclau.
TEMA 9 EL SISTEMA INTERNACIONAL DE PAGAMNET PATRO D'OR.
Moneda: unitat de compte (mesura de valor)
Reserva de valor(possisbilitat de transferir el seu valor al futur)
Medi de canvi((medi de canvi generalment acceptant)
Real: la que conté el valor que repressenten(or i plata)
Fiduciaria:no té valor intrísec destacabl(metall i paper moneda)
SISTEMA MONETARI: For ma d'organitzar la mmoneda d'un pais o de varis sistemes de patró (or i plata)
mono i bimetalls.
PATRO OR:A partir de 1870 es van bandonar els patrons de plata com a context de l'abaritament de la plata i
es va passar al patro or. L'oferta monetaria i les reseves estaven composades bàsicamnet per or i el
papermoneda era lliurament convertible,(o en el seu defecte les monedes convertibles)
48
El britànic van adoptar al segle 18, el patró or, va ser un element, que va portar al sistema monetari sigui
adoptat per les altres païssos.
Pag 71 de la guia practica, es produeix una baritamnetd e la plta, al 1870 cada cop feia falta més grams de
plata per conseguir un d'or., definit el patror avans copiat, existia la convertivilitat de la moneda fiduciaria
amb or.
Pag 69 de la guia practica
O.M. en tres grans païssos:
On la plata perd pes i l'or el gana.
El patro or implica uns elements de vigor , llegir la pagina 72 i 73 de la guia practica, la moneda te un valor e
or, aixó vol dir, que un estat no podia utilitzar indefennididamnet una màquina fent diners, uosigui un estat
amb rigor presupuestari per al govern.
Efectes en els preus pag 77 de la guia práctica
Desde la proliferació patro or la trajectoria dels preus és declinant, amb un nivell de controls del preus, has de
tenir un suport de renta.
CONSTRUCCIÓ D'UN SISTEMA INTERNACIONAL DE PAGAMENT.
*Existencia d'un sistema de compensacions.
*la multirealitat facilita les compensacions.
*Necesitat d'un punt de clearing, operar amb monedes de valor fix.
La lletra de canvi com a instrument de compensació:order de pagament emesa pel creditor contra el deutor a
favor d'un banc.
En el patro or; centre de compensació(Londres)
*Equilibri en el sitema:
• Capitalització de les lletres.
• Trasllat en concepte de punts(sobrepassar el cost del trasllat)
• Puja el tipus d'intres; efectes deflacció., importancia de mantenir la convertivilitat, que ten forts
efectes socials i l'esgotament del model(1ª guerra munial)
• Mitificació de l'estabilitat, que te uns invenients , la no utilització de la política monetaria, per
combatre l'atur, esnecessària l'estabilitat en la cotització de l'or.
• Les politiques d'ajuts del patro pr a la pag. 75 dela guia practica, que diu que el patro or es fonamenta
en mantenir la convertibilitat, s'impossa una questió important que és el SUFRAGI UNIVERSAL
masculí., el patro or s'ha d'intrepretar com estabilitat i s'aha d'arrivar a mitificar.
• PARITAT FIXE EQUIVALENT A L'OR.
• Mercat marcava altres mecanismes d'ajust Del deficil al superavit i del superavit al deficit..
.
49
TEMA 10 EL MÓN A L'ÈPOCA DE LA II REVOLUCIÓ
TECNOLÒGICA
1. UN CREIXEMENT FORT, PERÒ SINCOPAT.
1.1 Una època conflictiva.
1.2 Les conjuntures polítiques i econòmiques.
2. LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA.
2.1 La població als països rics.
2.2 Els problemes demogràfics dels països pobres.
3. LA SEGONA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA.
3.1 Les grans innovacions.
3.1.1 Materials més barats i materials nous.
31.2 Noves fonts i formes d'energia.
3.2 Canvis en l'organització del treball i de l'empresa.
3.2.1 L'organització científica del treball.
3.2.2 Els canvis en l'organització empresarial.
3.3 Els canvis en l'agricultura.
3.3.1 Les formes d'explotació.
3.3.2 La gran transformació agrària.
Anteriormente hemos visto 1 zona del mundo que es una Europa atrasada se convierte en la 1º potencia del
mundo con su transformación en la agricultura.
Después ene le relevo de Europa a EE.UU. y Japón.
Después en Europa en los distintos países también se crea un relevo de Alemania por G.B. más importante en
Europa.
En la pagina 61 de la guía practica describe este cambio de situación de G.B.(industrial), a la G.B.(financiera)
Unos de los elementos básicos por la producción de este cambio es la II Revolución industrial.
Nuevos materiales: Niquel, acero, y aluminio.
50
El Acero permite una producción masiva y barata.
El Aluminio permite el desarrollo de una gran industria de Automóviles, resistente y poco peso.
Níquel: Duro y flexibilidad muy alta.
Industria química pesada: Colorantes, abono y pólvora.
El colorante no es un invento de la 2º revolución tecnológica, por la diferencia se obtiene de procedimientos
químicos, los países capaces de desarrollar esta gama industrial, estaban entre las grandes potencias
industriales como Alemania. El colorante se utilizaba para:
• Industria de consumo.
• Nuevos países que se incorporan tardíamente a la revolución Industrial.
Abono:
• Transición económica orgánica a no orgánica.
• 2ª mitad s.19.
Pólvora:
• Elemento importante de producción.
• Guerras.
Consiste además:
• Cambio energético.
1)las nuevas Fuentes de energía: Petróleo y Gas.
2)las nuevas Formas energéticas; Electricidad.
A la guía práctica pag. 29−33 Secuencia de la Invención de la Electricidad. Cuadro cronológico de la
innovación técnica. Tener en cuenta:
• La energía total disponible.
• Mejora el aprovechamiento de los recursos, porque la electricidad es una forma de ergia que mejora
de otras entes, la energía térmica Convertidores Electricidad. ,
Históricamente la electricidad es de origen térmico, también puede haber otros orígenes como:
• energía hidráulica
• nuclear
• Eólica.
El momento fundamental de avance es en la hidráulica, el agua como energía directa(anterior), las ruedas de
molino tenían muchas perdidas mientras el agua aplicada como elemento para producir la nueva energía era
mejor.
Solución a los problemas de transporte(TORRES DE TRANSPORTE)
51
Entonces se transforma de forma barata e, en términos se transforma altos voltajes y después al final se reduce
el voltaje, este problema lo soluciona los EE.UU., que las características básicas para el transporte de la
electricidad:
• transportable
• barata
• fraccionable
mejora la eficiencia de la Producción:
Porque permite una distribución más libre de los elementos de producción, mejor ventilación de los edificios,
mejor disposición de lo que antes obedecía a una racionalidad diferente a lo que era con la máquina de vapor.
1 de los avances que se produce a mitad del siglo 19 y a principios del siglo 20 favorece al sistema de
producción que es el Taylorismo.
Cantidad de bienes y servicios.(Eléctricos y radios)
Cambios en la organización de la producción y la comercialización.
...Surgimiento de la gran empresa.
...Cambio de gestión
...Separación propiedad y gestión.
Página 43.G.44 GUIA PRÁCTICA45G.P
A la pag 63 de la Guía práctica es como se electrifica los EE.UU.(1869−1920)
La electrificación de la fuerza mecánica en los EE.UU. Se observa un poder aplastante de vapor hasta la
entrada de la electricidad hasta el siglo 20 y a partir de allí de la substitución creciente por los motores
eléctricos.
Un empuje muy fuerte cuando resuelve los problemas de la energía hidráulica, del transporte y por la nueva
forma de energía, a partir de 1919 hay una gran importancia de la electricidad.
• Qué efectos tiene en la economía americana? Pagina 45.
Utilizando grandes magnitudes en la economía primera, la productividad del capital se disminuye a finales del
s.19 y a comienzo del s.20 y a partir de 1919 la productividad frena su caída y comienza a aumentar. Hay una
coincidencia entre la electricidad creciente y el aumento de la productividad de capital en los EE.UU.
En la pagina 44 G.P
La intensidad energética de G.B. i EE.UU. a partir de 1850−1930, la electricidad e los EE.UU. a partir de
finales de 1800 hay una gran electrificación en los EE.UU.
Hay una intensidad energética, 1850 a mayor consumo, mayor necesidad energética, la eficiencia mayor
consumo, menor eficiencia.
Durante la revolución industrial, la intensidad energética crece muy fuertemente, en la 2º revolución
52
tecnológica, la intensidad energética como antes crece. La intensidad energética durante el s.19 de los estados
unidos de América nunca ha sido tan fuerte como en G.B.
La ultima fase de EE.UU. y G.B. se comporta de la misma manera, pero no son identicos, son similares.
La 2º revolución industrial, la electricidad es más eficiente, cuando hay más electrificación muy fuete, la
intensidad energética baja y aumenta la eficiencia, puesto que se consume menos de la unidad de la energía
por producto, en grama medida los EE.UU. 1919 cuando las industrias la energía que escogen
mayoritariamente es la eléctrica. , La electrificación aumento de la eficiencia energética.
*¿Cuál y por qué de los dos países es más eficiente G.B. O EE.UU., en la 2º mitad del siglo del s.19 y los
primeros años del siglo 20 en el uso de la energía?
EE.UU, es más eficiente porque consume menos energía para la misma unidad de producto, estamos en
términos constantes dólares cts el precio etc..
TEMA 11 LA CONCURRENCIA DE LA 1ª GUERRA MUNDIAL
11.1 La primera guera mundial y la paz de versailles
11.2 Renras, reparaciones, hiperinflacción y dsorden monetario.
11.3 Los factores del crecimiento de los años 20
11.4 Problemas de sobreexplotación y reconstrucción comercial mundial
Introducción
El porque de la 1º guerra mundial
1er aspecto:
• Economia internacional, clima de irrefularidad económica creciente.
• Liberalismo capital
• Reglas de patron oro.
Las dos ultimas buscan más nuevos mercados y más recursos al exterior en vez de profundizar en los
mercados exteriores.
Las potencias economicas mergentes amenazan a G.B. su hegemonia, luego se sumaran.
Derivado de lo anterior, el vanze de protecionismo y del nacionalismo intensificaba las irregularidades
económicas.
1870− hi ha una crisis financera, más una crisi agraria d precios, lleva auna recuperación del proteccionismo,
busca nuevos meracdos manufacturados de Europa y como abastecer de materias primas, hay un moviemiento
de expansión de europa, que era un movimineto de colonias, entonces chocan con las potencias y los intereses
se encuentran en determinados territorios, uno de los lugares es Africa.
• Las rivalidades imperiales se exteriorizan, en el s.19 se podiuce la expansión europa a las colinias, de
53
1880−1914 se produce el reparto colonial de Africa co las potencias Europeas.
• Se desplaza el movimiento más para acidente, como africa y extremo oriente (Potencia emetgente)
que és Japon que tiene una expansión de los EE.UU. que se ha convertido e n un potencial industrial
también en una potencia impèrial.
• Hay fricciones importantes y enfrentamientos.
• Enfrentamiento militar como expansión, los nacionalismos dentro de Europa, Asesinato del heredero
Austro−Hungaro por un estudiante bosnio.
• La guerra estava preparada y los grupos de tensión interesados.
Las potencias industriales imperiales y las fabricas de armamento estaban interesados y los estados mayores
estaban dispuestas al conflicto por el momento político. El pu to de vista polítoico es que hubo un gran
movimiento antiguerra pero no tuvo repercusión, sus esfuerzos fracasaron.
Ganan Francia −G.B y los E.U.A. y derrotan a Alemania y Japon, acaba con el tratado de versailles que limita
el poder de expansión y reacción de Alemania.
LAS CONSECUÈNCIAS DE LA GUERRA
• Destrucciones físicas en vidas humanas (9M de muertos) 6M de invalidos. Y por tanto perdida de
cpacidad de producción.
• Hay una guerra industrial o Guerra moderna , + medios.
• Iniciación en gases venenosos.
• Sobremortalidad, que proviene de :
Falta de alimentación
Falta de higiene
Epidemia de gripe
• Efectos a l/p con mortalidad de guerra se concentra en sectores jovens los más poetenciales de
crecimiento demogràfico.
• Crea generaciones huecas
• Repercusiones sobre producción que produce una limitación por la guerra y el consumo.
• Tratdo de versailles produce una nueva configuración política, que produce la desaparici´çon de los
imperios, y por tanto nuevos paises pag88 de la GUIA PRÁCTICA .
• Hay elemento de fricción entre Francia y G.B.
• Desaparicion del sistema internacional monetario.
El sistema patron −oro se derrumba.
Hay que distinguir entre deuda y reparación.
Reparación: es un concepto derivado de las sanciones impuestas a los perdedores de la guerra por el traatdo de
la guerra, és una indemnización , impuesta a los perdedores por el trataatdo de versailles, la discursión es
compleja y larga, la reparación en metalico y en productos, explicado en la pag 89−90 de la GUIA
PRÁCTICA
La deuda; es la forma de financiar la guerra, las 2 situaciones pueen actiar en el mismo pais, el coste
financiero de la 1º guerra mundial era casi de 136.000M$, el esfuerzo financiero recae en buena medida sobre
europa.
54
Existen deudas, porque los paises se endeudaron con otros paises ,pag 89 diagrama., donde EUA hace la
función de acreedora y Francia y g.B deudora con los E.U.A.
• Hiperinflacción:
Con la 1º guerra mundial se derrumba el sistema monetario internacional, el patron oro funciona cn problemas
perque tenia mecanismos reguladores que no necesitaba elemntos fijos, estables al tipo de cambio y esta
conectado por la situación de super avit y deficit d elso apises.
Crea una situación nueva, desde el punto de vista económico, aparecen la monedas nacionales sin paridades
de acuñación, que garantizaba el patron oro, desaparece en un momento de destrucción europea.
Hay varias situaciones diversas d inflacción pero la más fuerte es la de Alemania en los años 20:
• Pierdenla guerra.
• Compromiso inetrno por la situación interior.
Sufre una destrucción importante de capacidad productiva, está `por debajo del 50% del nivel de pre−guerra,
y la producción industrial esta en el entorno del 42% del nivel de renta.
• Sufre una perdida de vidas humanas, pierde la fuerza del trabajo.
• Aumenta los gastos militares con 100.000M marcos es el doble de la renta nacional de 1913.
• El gasto bélico se cubre con la rentas públicas del 70%.
• Subida leve de los impuestos, para el gasto miliatar 15%.
Esto lleva a un aumento de la circulación monetraia y aun aumento del nivel de precios, la renda total del
estado aleman al 1919 150.000 M marcos,e sel doble de la renta nacional al 1913.
• El tratado de Versailles le obliga a indemnizar a los ganadores.
• Aumenta la oferma monetraia, aumentan los recios, Tª Quantitativa
• El tratado de versailles un aparte es en producto o en infraestructuras.
Todo esto ha llevado a perder un 10% de producción, un 15% de tierras cultivables, 755 de los yacimientos de
hierro y el 38% de la capacidad de producción de acero.
En esta situación del pais, el gobierno intenta un saneamiento de las finanzas pública, aumentan los impuestos
diresctos, el gastod el gobierno hara que siga aumentando de forma muy importante.
Siguen aumentando los gastos sociales por la desmovilización de los soldados, por las pensiones de orfandad
y pensiones de viudedad.
Siguen las necesidaes de indemnizar en metálico de pagar en metalico y en producto, pero en 1922 se
suspenden los pagos de las indemizaciones cuando faltavan 130.000M Marcos, en 1922 habia pagado 1800 M
Marcos. Alemania inavde el Rhur(el corazon industrial de Alemnaia), paraliza la producción para que no
beneficie a los franceses, para garantizar a los trabajadores en un nueva empresa como la de emisión de
dinero, como aumenta la oferta monetraia, aumenta también el nivel de precios.
Por eso hablamos de una hiperinflacción, inmediatamente afecta al nivel de cambio del marco, esto siginifica
que lo que puede importar lo encare mucho.
Alemania importa paratener capacidad productiva y por tanto aumenta los precios. Por tanto alza del coste de
la vida, hace una presión sobre los salarios, como parte de los salarios son pagados por el estado, aumenta la
55
capacidad presupuestraia dele stado, aumenta el gasto estatal y tiende a repertir estas situaciones para cubrir
los gastos, Auemntan los precios (Hiperinflacción a la pag 91 de la G.P)
El grafico 2º de la GUIA PRÁCTICA
1914=el nivel basico 100
auementan los precios(1921), apartir del 22 hay la SUSPENSIÓN DE PAGOS radical, estamos en una
ordenada logaritmica, la inflacción es descontrolada.
La moneda del MARCO, pierde su función de dinero:
• Unidad de cuenta
• Reserva de valor
• Medio de intrecambio.
La situación cambia en el abril de 1923 se concede prestamos a Alemania para que pueda pagar sus
indemnizaciones, PLAN DAWES, en Noviembre de 1923 se crea un nuevo marco(moneda), y alemania se
añade al movimiento de otros paises, para el emcanismod e patrón −oro, u sistema de post−guerra, se llega a
la estabilización de la moneda, esto se explica en la 2º grafica dela pagina 91 dela guia práctica.
En la gráfica 3 la situación delos E.U.A. es similar, en austria hay un sistema de control, en genral hay una
vuelta al patron oro.
En la grafica 1 hay cabio del valor del marco, se detriora pero se estabiliza a la baja.
El sistema monetrio intrenacional lleva al patron oro:
• Forma gradual.
• Forma diferenciada. 1919 E.U.A.
1924 Alemania.
• Unos paises vuelve al patron oro de la paridad de la pre−guerra G.B o en la paridad que es especifica
despues.
• Las paridades de acuñación se encuentra en la pag 73 de la GUIA PRÁCTICA)situación anterior al la
de 1914.
• En la pag 95 Los efectos de la política monetraia G.B, de 1913−1929), reconsideración en francia del
patron oro, con susdiferentes explicaciones sore el tipo de cambio, el nivel de precios, ña
competividad interna y el avlor de las exportaciones.
La diferencia entre el mantenimiento de G.B de mantener la Paridad y Francia es opuesto, reconoce el
deterioro del tipo de cambio del franco, el cambio de nivel de precio del franco, se deprecia el franco.
La relación franco libra se ha modificado, G.B. Controla los precios interiores.
2.Francia tiene inflacción
• El pais más competitivo es francia perque su nivel de precios es inferir.
• Efecto en el comercio internacional, bajan los precios en Francia y por tanto aumentan las exportaciones en
Francia,mientras que en G.B. como los precios són más altos disminutyen las exportaciones y no se
recuperan, ni consigue el mismo nivel de preguerra, la política monetaria castiga a los sectores de
56
exportación.
En la pagina 93 de la G.P lectura de las consecuecias de la paridad de la libra estrelina.
La evolución del empleo en la grafica pag 93
Punto de vista del comportamiento del empleo, existio pero bajo con tendencias a declinar, muy inferior a
G.B. de otros paises como francia, Alemania y los E.U.A.
Francia sin embargo ha sufrido mayor cantidad de destrucción físsica. Esfuerzo de francia respecto a G.B es
enorrme. Necesita recuperar capacidad productiva, situaciones muy diferente entre los 2 paises.
En la pagina 96 de la guia práctica
Para ver el crecimiento del Pib, el producto per capita en diferentes paises, (1913−1928), al fin de la 1º guerra
mundial y antes del crak en 1929.
Observamos el conjunto de paises muy diferenciado, comportamiento que no recuperarpon el pib y lo superan
durante durante eeste periodo, la intensidad de crecimiento del pib es jmucho más intenso que otros, los 2
paises que son más fuetres son paises extraeuropeos, y son paises de:
• Industrialización tardia. o muy tardia como E.U,A, y japon) y los paises extraeuropeos que su crecimiento
no crece igual y en cronologia no es igual.
• Francia (PIB, ha sufrido un dscenso muy importante, G.B. es el que más sufre para recperar el nivel de
preguerrra, cae el crecimiento del pib, esto siginifica que sin haber recuperado el pib tienes más
difilcutades.
Tabla de la pagina 96 de la GUIA PRÁCTICA
Italia,. E.U.A., Japon supera e nivel preguerra, otros paises tardan más en recuperar el anterior nivel, japon y
EUA son los que más crecen, 1929 Japon crece pero espectacularmente, con mucha fuerza.
11.4 Sobreproducción y reconstrucción del comercio mundial
Despues de la guerra los paises desrozados, recuperan su capacidad productiva, hay que recuperar la
capacidad productiva agararia, francia endeudada con los paises, el conjunto de paises se ponen en
funcionamiento la produccióm y se supera el nivel de producción por la saturación de los mercados a èsar que
se vuelve al sistema monetario internacional, el comercio mundial sufre perque hay exceso de producción.
Pag 97 de la guia practica
Sufre el potencial de xportacion de algunos de los paises, ultimo grafico del total de las exportaciones, el
sitema al 1913 nos habla de las exportaciones del reino unido y Irlanda más importante.
La capacidad exportadora de Europa es muy importante, los E.U.A. al 1913 tenia el 14.8%, asia es el
principañ exportador d4espués de Europa.
1928 G.B. ha reducido su peso en las exportaciones, europa del noroeste ha reducido su peso en las
exportaciones, europa pierde capacidad exportadora y auemnta E.U.A. y Canada y otros paises.
En las importaciones 1920 la principal area importadora es Europa del noroeste y el resto del mundo.
57
E.U.A. y Canada aumenta sus exoirtaciones y el restod el mundo han aumentado su peso exportador.
Los productos industriales y su capacidad exportadora se traslada de G.B. (3/4 partes)
1928− pierden capacidad exportadora los bienes industriales, a favor de los EE.UU. canada y el resto.
Productos básicos no pasa lo mismo, exportadora más Europa nordoeste o Asia, hay discrepancaias entre el
los componentes de productos industriales y básicos. En treminos de dessarrollo, el problema son las
relaciones entre intercambio de productos en relación de producción. Si los precios los fijan las grandes
potencias y los precios en la materias primas se mantienen por el bajo nivel de precios industriales.
La relacion de inetrcambio se deterioran y los paises de materias primas sufren, los cambios del comercio
mundial en la pag 98 dela guia práctica dice que EE.UU. y Japon aumenta su capacidad industrial y se reduce
en capacidad exportadora de G.B. 1913.
TEMA 12 LA REVOLUCIÓN RUSA Y EL NACIMIENTO DE LA URSS
Rusia era agricultora.
Focos industrializados por inversiones como francia.
Piais regido por el Zhar.
Pais en el que se combinan niveles elevados de pobreza, con una oposición política que actua en contra del
zhar, contrarias al sistema capitalista. El desastre dela 1ª guerra mundial lleva a que las tropas sucumban,
pobreza y guerra.
Dsemboca en una situación revolucionaria por la toma del palacio de invierno es un sistema político y
económico diferente.
Los protagonistas son Lenin(Bolcheviques), se hace con el poder en Russia, el lider es lenin. Hay un contexto
de guerra mundial, intenta la paz entre las tropas.
Situación nueva en un periodo nuevo.
1917 Revoluvión rusa, los bolcheviques toman el poder.
Nuevo estado sovietico por Lenin.
1917−1921 Comunismo de guerra TROSKY
1921−1925 Nueva politica economica (NEP) porque muere lenin, cambio de lider y el sucede STALINT.
1926−1953 modelo estalinista de industrialización accelerada
planificación central (planes quinquenales)
colectivización forzada
1945−48 democracias populares (Europa occidental)
1953−64 desestalinización era JUSCHEV
58
1953 Intervención sovietica en Hungria
1964−1982 era BREZNEZ
1968 intervencion eeb un paco de varsovia en checoslovaquia.
1981 Prohibición del sindicato, solidaridad de polonia.
1985−1991 era GORVACHOV, mayor obertura con occidente, mayor transparencia)
1981 fin de las democracias populares
1990 reunificación Alemna
• disolución de la urss era YELTSINT
En la pagina 120 de la guia práctica
al principio la capacidad productiva industrial era baja y se iguala en 1915 y incluso es superor hasta 1917, la
capacidad que se deteriora es la capacidad de producción industrial, una consecuencia de la guerra y también
de la nacionalización de las grandes industrias, se respeta el sector privado, los recursos financieros y
humanos se van al este.
• Disminuye la producción agraria.
• Nacionalización de la tierra.
Los peuqeños y medianos propietarios que se oponen a este sistema ye sto hace que lennin considera el
resultado de dieferentes factores o una política equivocada, esto se revisa y lleva al NEP.
La NEP és un sietam capitalista, donde se incoprpora elemntos del sistema capitalista en la economia
sovietica. Esto hace que:
• Se vuelva a admitir a la peuqeña y mediana empresa en la economia.
• La incorporación de cooperativas para gestionarla.
• Admite niveles de lucro y beneficio
• Alienta la propiedad privada cuotidiana.
• Alienta la propiedad de la tierra.
La NEP es el compromiso del sistema capitalista, donde
• Las pequeñas empresas son del pueblo
• las grandes son del estado.
59
• Sector privado
• Sector estatal
• El estado designa recursos al campo, tiene que procurar los recursos que necesita.
• La gran inddustria recibe recursos, que los destina a los tecnicos para la industria eststal.
• El sector privao tiene que hacer se con recursos, y esto lleva auna economia mixta. del sector privado
y el estatal.
Se potencia la proppiedad privda(Kulaks) el estado les da una importancia muy grande por:
• Gran cantidad de excedente que dan las cosechas.
• Permiten la exportación de cereales.
Pag 119 de la Guia práctica
En 1917 nos explica lo siguiente:
• 11% campesinos sin tierras
• 58% muy pequeños territorios.
• 22% Medianos campesinos.
• 9% grandes campesinos
lo que hace la revlución es lo siguiente:
disminuye el % de los sin tierra.
Diminuye el % de los medianos y grandes latifundios.
Y por tanto aumenta los medianos y grandes campesinos, por al importancia de los Kulacs.
Pag. 119 2ª Grafica
RESULTADO NEP(1921 en la URSS):
• Recuperación importante de la industra y la agricultura.
• La aplicación de la NEP da resultados favorables.
1924 Stalint revisa en sentido ortodoxo la política y empieza con Stalint y a aprtir de 1926, se produce el
60
modelo stalinista :
• Industrialización accelerada.
• Planifiación centralizada de la econoia (objetivo del esado)
• Colectivización forzada (planes quinquenales)
• Revisión profunda de la nueva política económica− pierden importancia los kulacs.
• Convertir los grandes y medianos propietarios :
• Koljos.
• Soujos modeo de colectivización.
1930 el proceso esta avanzado y tiene un impulso mayor en 1931 50% se exporta y más del 50% la
explotación colectivizada
Hay una oposición frontal aa las colectivizacionesm la respuesta general es que queman cosechas etc...
Lo q ue pretende Stalint es la recuperacuón masiva de la industria para ser una potencia económica y
Industrial, y el instrumento son los PLANES QUINQUENALES.
Es del gobierno central, desde 1921, ya que se habia creado un comité estatal de planificación es el que habia
llegado adelnte la electrificación del pais. No era un sistema de un organismo de planificaciónm. La
planificación recoje la experiencia anterior y la extiende a todo el sietema.
1926− los datos disponibles dejaban claro que la industria era el sector más dinamico, graf 120 1º,, quien más
se recupera es la revolución Industrial, que supera la a la agricultura, stalint apuesta por la revolución
industrial.
La apuesta es para una industrialización acelerada, aumenta la distanca que tine con otras grandes potencias
del mundo.
anteriormente estaba el debate de 2 posturas contrapuestas, la industrialización gradual para que los
agricultures voluntariamente trasladaran el recurso humo a la industraia perque era mejor para el pais, que
bemeficiarian la transformación de la industria rusa, se hace uns industrialización rapida y incluso en contra
de los campesinos.
1er plan quinquenal
prioridad de la industria de forma selectiva a la industria pesada de bienes de tipo.
Stalint potencia la industria basica y ele sfuerzo de en la indsutria selectiva, tiene que convencer a la
propaganda, con instrumentos como el sindicato que garantizan esta via, instrumentos en manos del estado
para mejorar la productividad, es un instrumento que mejora la producción.
2º plan quinquenal, se introduce una orientaciçón que da prioridad a los bienes de consumo, los resltados
aumentan de forma importante la producción industrial, mejora la roducción agricola, por las condiciones
metereologicas son buenas. Hay un retroceso en el comercio extreior, y ha habido un caso importante en la
estructura económica, el empleo tiene el 34% población en la industria, frente a un 8% en 1928, la mayoria de
la población todavia estava empleado en la agricultura.
3er Plan Quinquenal,
es interrrumpido pr la guerra alemna, hay iuna etap de comunismo, grandes problemas internos, gran parte de
61
los recursos van destinadoa ala guerra, 1934−30%n iy al 38 tenian el 62% del gasto publico. Es un aetapa de
dificultades internas, hay procesos de espionaje, empobreimientod e capital, los mejores profesionales
preparados son acusados de espionaje o exiliados y también hubieron guerras con Finlandia.
El resultado en la pagv 123 de la C.P., es la creación de un nuevo modelo de industrialización, terminos
estricamente, donde el sitema creció y también mucho el PNB, 1928−1940 crecimiento anual acumulativo del
6%, en una epoca de guerra hace que este crecimiento se reduzca, pero sigue funcionando bien durante la
decada de los 50, si comparamos con otros paises, en la crisi de la 30, la URSS esta aislada del
comportamoiento foraneo, en esta étapa las economias occidentales tiene un crecimiento de la decada del 50.
Terminos relativos y el crecimiento de la población, en treminos per capita es más moderado, el crecimiento
per capita es del 3.4 y se reproduce en la epoca de los 50. Nos dice que iba más encaminada al consumo
inferior al de g.b, Alemnaia. Italia y japon, reduce el econsumo de la población 1965, estamos a distancia deñ
modelo comunista.
Una revolución indutrial forzada, on un crecimiento del Pib per capiat,la URSS en linea continua,
durante una etapa muy larga muy superior de los paises escandinavos a los 50 el modelo scandinavo
esta agotado.
TEMA 13 LA CRISI DE LOS AÑOS 30
13.1 El crak del 1929
13.2 lAs vias de difusión de la crisis, el colapso del comercio intrenacional y la reducción de crédito.
La crisis de los años 30, no es la primera gran crisis, en 1870 una crisis profunda en las economias capitalistas
occidentales, 1929 enla 1ª crisis de los E.U.A., el origen esta en la clave que el pais es centro neuálgico del
sistema.
La econonomia americana de los años 20, tiene una epoca de crecimiento de los años 20, una epoca de
crecimirnto del PIB, habia habido problemas en el sector agrario y se habian basado en fenomenos
especulativos, la bolsa habia adquirido un paapel importantisimo en los ñaos 20, el sistema se basa en un
clima de confianza y luego se puso en duda y empezo a ceder, la bolsa tuvo un papael central a lo lago de esa
decada.
Pag 102 de la G.P
Además los bancos presionan a los pequeños inversores, presionados a la venta, que causan nuevos descensos
de las cotizaciones, esto provoca más pánico bursátil y más bajada de inversiones.
13.2 las vías de difusión de la crisis, el colapso del comercio internacional y la reducción de crédito.
¿La crisis q se genera se queda en el país que lo genera?, ¿Contamina al resto de economías?
En la pagina 102 de la G.P 2ª gráfica.
Estas crisis contamina al sector bancario, los ahorradores retiran sus cuentas corrientes, lo que provoca es un
cierre bancario, en la que tenemos el comportamiento del sector financiero.
Ha habido crisis bursátiles muy importantes, pero lo que ha provocado esta que no provocaran las otras era
una contaminación al exterior, contamina al sector bancario.
ágina 103 de la GUIA PRÁCTICA
62
Página 104 1ª gráfica
Página 104 2ª gráfica
El conjunto del sistema económico, del cual observamos el comportamiento del PIB per capita y el PNB de la
industria química, acero ósea hace una valoración del sistema en general industrial.
En términos generales, hay una caída importante del Pib per capita, sin embargo(pag 101), hay un elemento
que en otra situación seria positiva en términos de productividad hora aumenta.
El problema de que si he ha contaminado al resto de la economía, es algo q se extiende a lo largo de loa años.
• Es un fenómeno solo de los E.U.A.?
Se convierte en un fenómeno global, se extiende a la economía mundial y por tanto una crisis generalizada.
• ¿Vías de difusión?
Estudiamos este punto por menorizantemente.
Página 114 de la GUIA PRÁCTICA
Página 107 de la GUIA PRÁCTICA
Página 109 de la GUIA PRÁCTICA
Pag.109 de la G.P. 2º GRÁFICA
Página 109 de la guía práctica 3ª GRAFICA
Si ha habido vías de difusión de la crisis, es una crisis mundial, el sistema productivo en los E.U.A., luego se
extiende a nivel mundial, el impacto es desigual.
Página 103 de la G.P., el impacto desigual, afecta a economías industriales, emergentes y a todas.
2ª gráfica, potencias occidentales, a nivel de indicador agregado del comportamiento que se el producto
industrial. Los países caen pero varia su intensidad, la caída más pronuncia sobre los E.U.A. y el de producto
industrial es el de G.B., tiempo corto anual, si unimos el producto industrial, es una caída en todos los países,
porque cae el Pib per capita anual. Además de considerar las economías europeas potenciales, consideramos
las economías emergentes que es por ejemplo Japón en todos hay caída, una economía no solo esta
decreciendo, esto muestra la variabilidad que produce la crisis depende del país.
Tema 14 las respuestas a la crisis
14.1 el new−deal Norteamericano.
14.2 las diferentes estrategias de los países europeos.
Los E.U.A, empiezan a aplicar medidas a partir de 1933, hay un cambio en la política que pasaba de ser un
gobierno republicano a uno demócrata, de hoover a F.D.−Rosevelt, las medidas de choque las potencia
Rosevelt, el conjunto de la política de rosevelt es el llamado NEW DEAL. , Acepta la gravedad de la situación
y la necesidad de salir de la situación, es una opción dentro del sistema con Sector público fuerte, se adopta
63
una vía de salida, con la creación de un sector público fuerte, adopta una vía de salida, con la creación de un
sector público potente. , Los tipos de medios que convergen a las orientaciones liberales muy fuerte en la
economía política correctiva en el sentido liberal.
Lo que hace rosevelt es crear organismos sectoriales, para actuar en contra la crisis, NRA, organización global
para la recuperación americana, a partir de aquí programas sectoriales, para la recuperación de la industria,
para el sector de transportes, por medio de la creación de organismos y programas para la recuperación.
La respuesta es un impuesto para la producción industrial y para el sector energético.
RESPUESTAS AL CRISIS DE LOS AÑOS 30: EL NEW DEAL en E.U.A.
Durante la 1º guerra mundial(Intervención directa del estado en la industria)
El efecto básico:
−construcción de embalses y centrales para que p se pueda permitir la recuperar del producto industrial por el
sector energético.
+ EFECTOS en el sector industrial
• Mecanización relativa y se reduce el paro.
• 1933, salida del PATRON ORO y se produce la devaluación del dólar.
• Aumenta la capacidad adquisitiva de los trabajadores porque se le aplica al Wr los precios y marca la
capacidad adquisitiva del salario.
Un salario nominal que crece bajo el salario real, sociedad en estancamiento, sube el salario real y por tanto la
capacidad de compra de los productos básicos.
El new deal es:
• Sistema de compra de los productos básicos, con medidas sociales, pero respeta el sistema privado,
para atraer al conjunto de la población utiliza la propaganda, rosevelt interviene en la radio, hay que
dar contrapartidas sociales que atraigan a la población al sistema de recuperación, medidas de puesta
en marcha del estado de bienestar:
• Educación publica gratuita
• Seguro de desempleo, crea un sistema que cubre el desempleo.
• Salud pública en el sistema de seguridad social.
• Vacaciones retribuidas.
• Jubilación al llegar a una edad determinada.
• Subvenciones a la vivienda,
Toda una serie de medidas que intenta aumentar la productividad, respeta la propiedad privada y pretende
recuperar al población en la recuperación de la crisis.
El new deal tiene restricciones por los empresarios y también crea oposición dentro de la población, porque
muchas veces lleva a que supere el nivel de tranquilidad, huelgas y situaciones conflictivos, muchos
empresarios lo clasifican al gobierno de socialista y muchos trabajadores de demasiado lento y tibio porque
los empresarios no respetan los derechos de los trabajadores.
El reconocimiento del sistema tenia elementos que no funcionaban, tenia elementos de conflicto, fueron 13 M
64
de parados a una situación de conflictos.
EFECTOS DEL PROGRAMA DEL NEW DEAL
• Gasto público
• Inversión Pública e inversión Privada 1929−1945. La inversión pública había ido cayendo de
1929−1933. A partir de 1933 la inversión publica crece, pero en los primeros momentos hay apatía, es
más importante esta inversión a partir del 33 y los siguientes 34 y 35, se dispara en la 2º guerra
mundial, sube mucho la inversión hasta 1942.
• El resultado en el Producto nacional Bruto, es el descenso y un recuperación paulatina a partir de
1933, los niveles de recuperación del PNB a lo largo de la década, no consigue superar el nivel de
1929, hay una sólida crisis, con efectos limitadas que no permitieron una recuperación total de la
economía y se consigue con la 2º guerra mundial.
• En términos de gasto presupuestario, desempleo y P.N.B. en 1933 hay una gran remontada del P.N.B.
cuando aumenta el P.N.B , disminuye el paro, si baja el G.P aumenta el paro=disminuyese el P.N.B.
ALEMANIA
La situación de partida es diferente, ha sufrido una guerra mundial, hiperinflación, pudo recuperar la
economía con prestamos, estabilización del préstamo, vuelta al patrón oro, caída de algunos indicadores
económicos fue muy pronunciada para valorar el caso de Alemania.
Fue uno de los países que se ve muy afectado por la retracción de prestamos a la pag. 109 de la G.P. que nos
indica el % de capital que iba retornando de los países, y de los más afectados en Alemania.
Tiene una caída seria de los prestamos, retirada masiva, que afecta a su balanza y también ala comercial, el
producto industrial cae y unos de los factores políticos que provoca la 2º Guerra mundial, fue el ascenso del
nazismo, era un régimen que estaba fuera del sistema parlamentario con recursos, Hitler es un efecto directo
de la 1º Guerra mundial, pero aun muy controlado, en los años 20 es un movimiento minoritario y organiza un
golpe de estado fracasa y va a la cárcel.
En la crisis de los 30 lleva a una inclinación fuete al nazismo, actúan y gana las elecciones al inicio de los
años 30.
Se crea una situación nueva, pero que gobernará con unas opciones diferentes.
Tipo de cambios control de cambios
Política monetaria Expansiva
Alto gasto publico
Mucha regulación estatal
El salario real bajo, pretende controlar el capital.
El control del comercio exterior y de las relaciones con Europa del este, orienta las exportaciones hacia los
espacios económicos que más le conviene por razones políticas y el espacio privilegiado es la Europa
Oriental.
Como hemos dicho Alemania es un país industrializado desde la 2ª revolución tecnológica, se recupera la
economía explicado en el cuadro de los piases. Alemania es un país altamente perjudicado por la retracción
65
del crédito por tanto afecta a la vía comercial y se crea una crisis profunda.
Hitler lo que hace es limitar el estado democrático, comienza a gobernar con un programa económico muy
difuso, la preocupación principal de Hitler es reducir el paro, existían al principio unas medidas tibias para
solucionar este problema, pero luego un programa más amplio de choque a partir de las obras públicas para el
empleo y para actuar sobre el desempleo reduciendo.
En la página 111 de la guía práctica gráfica 1
2º gráfica de la página 111 de la G.P., explica el wr y el wn
El gobierno nazi controla Precios y salarios, los precios hace que no se recuperen.
En el cuadro de recuperación de la crisis
Se controla el nivel de consumo y el de demanda. , el caso de Alemania:
Controla el nivel de tipo de cambios
Gasto público elevado, control político y comercial del exterior y del este.
Las relaciones con Europa del este, reconquistan los antiguos territorios para materias primas y el producto en
principio para provisiones en la guerra y después para la economía y tiene que estar cerca de Alemania.
En 1934 son piases normales, como los piases democráticos, piases vitales para materias primas y
alimentación para las provisiones de la guerra. Las zonas privilegiadas son Europa Oriental, oriente próximo a
las zonas más próximas las capitales francesas, mientras que G.B. buscaba una expansión mundial.
La demanda agregada crece por el gobierno pero la orienta por el salario, hacia algunos sectores que son más
sensibles para que se recupere la economía.
¿Efectos de los Wr sobre la D.A?
La D.A. es la demanda total de bienes y servicios, en u país.
Efectos: interesa que se gaste en Inversión y gastos corrientes, aumenta el gasto y los orienta a sectores más
sensibles, entonces da mayor potencial de crecimiento.
El gobierno no le interesa porque reducen el wr y por la propaganda, hay Control de consumo porque quiere
activar los sectores económicos con mayor crecimiento:
Industria de acero
siderurgia
Es por tanto que tiene conexión.
112 de la Guía práctica gráficas
66
El gobierno nazi dice que quiere impulsar infraestructuras e industria pesada, pero en la práctica es al
contrario disminuye, finalmente lo que aumenta es el Gasto militar, esta orientación de la política económica
da resultados más positivos en la política nazi.
Cuando da importancia al armamento, ósea la fomenta, crea riqueza, preparada para organizar una guerra, con
una Invasión de mercados y territorios.
Consideración final respecto a la página 111 de la G.P.
¿Si al situación es deflacionista es perjudicial para la economía, porque desalienta la inversión, porque
se produce estos precios bajos para salir de la crisis?
Permitió un crecimiento de un factor esencial de crecimiento económico total, el gobierno aumenta el Gasto
público, el control no es estricto, no es un funcionamiento legal sino intervenido, el mismo gobierno controla
los precios, que sigue el Gasto público y al Inversión. El estado actúa sobre la economía que se una
DEMANDA PÚBLICA, y más de los elementos de confianza que estén controlados.
En el cuadro de potencias Europeas de G.B. y Francia diferencias y coincidencias.
Tipos de cambio en G.B., le supone la salida del patrón −oro y devaluación de la libra e 1931, no es lo
mismo depreciación que es una situación d e mercado que devaluación que es una medida política de cambio.
La devaluación es e producto de una decisión de una política monetaria y el mercado aprecia o deprecia.
Estas medidas tienen una finalidad que la libra ya no esta sometida a cambios fijos, cuyo objetivo es potenciar
las exportaciones. Devaluar es dar la opción al aumentar la capacidad para importar productos británicos.
Unos de los problemas de la economía de G.B. en los años 20, es que era una libra fuerte a partir de 1931
cambia. La política monetaria expansiva, se adelanta alas medidas de los E.U.A., desde el punto de vista de la
actuación del gobierno, es la actuación del estado del gasto. G.B. practica:
Una política liberal clásica porque si bajamos el gasto público se reduce la demanda agregada, el gasto
público por esencia es improductivo, el elemento dinamizador es la orientación del gasto en G.B en una
política moderada, hay un ambiente de preguerra en 1936. Con una política comercial exterior que:
• Potencia sus importaciones por exportaciones
• Proteccionistas
• Orientación política exterior del imperio británico.
FRANCIA
Página 104 de la G.P. 1ª gráfica
Página 104 de la Guía práctica, 2º gráfica, ala situación de la década de los 20:
El franco esta depreciado
La inflación se dispara.
francia se incorpora al Sistema Monetario Internacional.
Situación de competitividad.
El comportamiento del empleo, el único país que tiene mejor términos de empleo que es Alemania, este país
67
se acerca a una situación de pleno empleo Francia no.
La Política monetaria restrictiva a partir de 1936, la inflación empieza a superar los niveles de 1929.
El gasto público bajo en el interior de Francia el déficit es defensivo, en orientación de gasto reducido y
militar reducido, una situación de rearme muy moderado.
El gasto público bajo, una política de rearme baja, mantenimiento del salario real por tanto queda igual la
capacidad adquisitiva, la política exterior, se produce un repliegue sobre las fronteras, con unos aranceles más
elevados.
El resultado de estos piases en la página 103 de la Guía Práctica.
TEMA 15−17
EPOCA DE ORO DE LA ECONOMIA CAPITALISTA
1−Legado de la Represión y de la 2ª Guerra mundial.
2−Instrumentos de reconstrucción
*Bretton Woods
*Plan Marshall
3−Dinámica del crecimiento en la edad de oro
*Política Keynesiana
*Resultados: Crecimiento Económico.
• Legado de la Represión y de la 2ª Guerra mundial.
La política armamentística produjo aun Guerra.
1938 Alemania firma un pacto germánico soviético, lo que hace es proteger el lado oriental, cierra un pacto
con Stalint, Hitlet tiene el estado político a favor oriental.
1939 invade Polonia(Potencia menor), generalización de la guerra después, que después se estabiliza en el
tiempo, también se extiende a nivel mundial, en el extremo oriente, norte América y se enfrenta contra
G.Bretaña, Francia, E.U.A. y al URSS, contra Alemania y Japón.
La guerra es mundial con exteriores, final de la guerra es la utilización de nuevas tecnologías, pierde
Alemania al guerra que trena en 1945, la guerra produjo un desastre muy fuerte, y un incremento enorme del
gasto militar.
*¿Qué supone la 2ª guerra mundial?
• Deja un compromiso con el estado de bienestar, la política social del New deal.
• Cambios legales y de costumbres que dieron más poder al sindicato.
• Aparición de dos bloques que produce la guerra fría.
• EE.UU. país hegemónico en la política y la economía mundial.
68
• 1945: la producción mundial se ha duplicado respecto a 1939.
½ carbón mundial
2/3 petróleo mundial.
+ de ½ en electricidad.
Gran productor de bienes en características de la 2º revolución tecnológica
• La URSS País hegemónico en el bloque de los no capitalistas.
• Finalmente no hay gobiernos comunistas, pero si hay un reconocimiento de los sindicatos.
• Hay un marco laboral que tiende al enriquecimiento de los patrones y los empleados.
• Las propias leyes crean una situación de mucho poder.
• La confirmación de que los EE.UU., pase a ser un líder hegemónico después de la 2º guerra mundial.
Lo que sucede:
Es una situación de confrontación entre los bloques, porque los aliados se fragmentan en 2 grupos, acaba la
guerra y Alemania se divide, es una época de tensión y de confrontación entre bloques. Lo que había sido un
interés en derrotar a Hitler se divide en dos grupos confrontados de capitalistas y no capitalistas, la 2ª guerra
mundial es más mortífera que la 1ª, es más intensa porque es más larga y hay más tecnología.
2. Instrumentos de reconstrucción
*Bretton Woods
*Plan Marshall
La 2º guerra mundial provoca un clima diferente del de la 1º guerra mundial, puesto que el objetivo
fundamental es la creación de instrumentos que permitan la recuperación y el crecimiento, hubo intentos de
crear un nuevo clima incluso dentro de la crisis,
2 elementos que tenemos:
−Conferencia de Bretton Woods en 1944, nueva orden internacional en base a unos acuerdos concretos,
instrumentos concretos y organizaciones concretas:
• B.M. (Banco Mundial): institución de conceder prestamos para desarrollar piases en vías de desarrollo
del 3er mundo o no suficientemente desarrollados.
• F.M.I. (Fondo monetario internacional) −tiene unas ciertas cuotas cada país en este fondo.
−25% en oro en bancos de depositantes al F.M.I.
−también esta formado por:
−Banco de reserva Federal (N.Y)
−Banco de Inglaterra.
−Banco de Francia.
69
−Banco de la india
−75% en moneda propia: depositándolo en lacuenta nº 1 abierta en el banco central de cada país miembro.
El FMI surgio con la conferencia de Bretton Woods, empezo afuncionar en 1946,(39 paises y un volumen de
cuotas de 7.400 Millones de dolares), es un compromiso realists entre patrón −oro del siglo XIX y el isteme
de cambios flexibles del año 30.
El Fondo se suma alas cuotas aportdas por los paises miembros (25% en oro y 75% moneda nacional).
Tiene la posibilidad de obtrner creditos bcon un limte del 125% de la cuota y una forma de devaulación (oro y
moneda convertible).
EE.UU, admitia un poder hegemónico, y controla una parte importante de los votos, lad cuotas fijan las
cantidades máximas que se pueden pedir en prestamo, se fija la forma de devolución, 25% rn oro y 755 en
moneda convertible.
*Concesión de periodos transitorios para permitir de forma ocasional el control de cada pais de los
movimientos inetrebnacionales de capital.
*Posibilidad de calificar a una moneda como excasa, cuando el fondo agote susexistencias, porque las
peteciones s centran en ella.
*Establecimiento de paridades fijas(Pero ajustables periódicas de las onedas de los paises participantes,
expresadas en treminos de oro by dolares que pasa aser la base del sistema)
*Se establece un aparidad de 1 onza de oro= 35$.
*La paridad de acuñación era la cantidad de oro de la libra y el franco por ejemplo crea una moneda
intrenacional que es el $, crea una moneda convertible de $ con el oro.
*el rechazo de la intervención autónoma de los paises miembros en la fijación del tipo de cambio en tanto
como instrumento principal.
*Inserción del libre comercio ,multilateral, con al supresión de las restricciones directas al tráfico de divisas.
G.A.T.T.
General agenement tarifes ad trade, fue en acuerdo firmado en 1947 para proporcionar en los estdaos
miembros, regulando y reduciendo los aranzeles sobre los intrecambios y concediendose unos mecanismos
con capacidad de resolver cob¡nflictos comerciales.
Fue une sfuerzo para loiberalizar lso inetrcambios y corregir el proteccionismo imperante desde 1930, los
miembros iniciales de GATT fueron 23, hoy incgluye más de 110 paises.
Efectos que tine la reducciónde aranzeles?
Entrada de mercaderias y disminución de impuestos.
Converibilidad dólar *oro
• Dólar como moneda intrenacional.
70
• Reserva federal norteamericana, tiene el papel del banco emisor de papel moneda (Terminos reserva
de oro (q de =q de oro)
• Inflacción, cambios de oferta monetaria y el nivel de precios, que tiene 2 consecuéncias públicas, la 1.
perdida de capacidad de compra de los proveedores de dolares en el exterior.
2. Perdida de competividad de los productos.
• Emisión del $ solo en proporción a sus reservas acumuladas de oro :
• Mantener superavit por la cta. Cte., aumenta la blanza de cta. Cte.
• Retirar dolares de la economia intrenacional.
3. Contradicción en la prioridad de $ por los EE.UU. al aumenatr la liquidez internacional, que obliga
a aumentar las emisiones de solares más omenos a la liquidez internacional, no mantine relacion
oro−dólar y tampoco emite silares respecto el dólar.
COMPOSICIÓN DE LA RESERVA MONETARIA (%)
ORO
DOLARES
LIBRAS
1949
74
7
15
1971
33
40
6
♦ el mayor porcentaje es el del oro con un 74% y en 1971 el mayor porcentaje es de dolares con
una tercera parte.
Se retira la economia internacional perque se prioriza la liquidez internacional y o se mantiene
oro−dólar, y se acepta la covertibilidad
1958−60, hay abundancia de $ en el exterior y problemas de tensiones y convertivilidad oro−dólar, se
intenta pone remedio.
1961− se crea el pull−oro, intenta frenar el alza del precio del oro, en el mercado de londres.
A partir de 1965, se produce el deterioro de la balanza comercial y de cta. Cte., era 1 de las maneras
de controlae la balanza.
1967− se cera el grupo de los 10,F.M.I. y se setablecen los acuerdos generales de prestamos
bilaterales, para limutar el execso de $ fuera de los EE.UU. y con esto preservar las reservas de oro de
los EE.UU., pero las medidas tampoco surgen efecto, puesto que los dolares en manos de bancos
extranjeros siguen aumentando, la pruebla es que el crecimiento de los $ en bancos extranjeros era del
2.5% anual.
1960−1970−10% anualm crece de un modo descontrolado, afecta a la posibilidad de los bancos
extranjeros o exigir al convertibilidad e en oro, se agaraven de tal manera que los remedios anteriores
no funcionan y los EE.UU. toman la decisión de bajar los tipos de inetrés, atrae capital pero al salida
de capital europea es loq ue provoca.
1971− los balanza comercial es deficitaria.
1971−aumenatn los dolares eb el extranjero , desequilibrios con las reseras de oro 1000 M oroes
menor a 50.000 M $.
71
La convetivilidad teórica existe, pero inmediatamente se toman decisiones pol´ticas economicas que
suspende la convertibilidad, la consecuéncia inmediata es la DEVAULACIÓN DEL DÓLAR, 1onza
de oro=38 dolares.
Las otras monedas se revalorizan respecto al dolar, esta 1ª suspensión y la 1ª devaulación es
insuficiente y se produce otra en 1973, se devalua el 10% 1 onza de oro=42.2 dolares−, la situación es
dificil, tinene problemas generales y suspenden paridades fijas.
La consequéncia inmediata es que el marco se revalua a otras monedas europaeas y al respuesta es la
desmoneterización del oro, hacer que el oro deje dde ser una moenda en si.
¿Qué hubiera pasado si hubieramos cogido el plan Keynesiano al plan white?
No se sabe.
este sistema prorciona una etapa larga de crecimiento 1948−73 Se produce la edad de oro del sistema
capitalista.
70−73 probelmas por el mismo plan, perque el plan de keynes es muy utópico
• PLAN MARSHALL
Papel clave en la economa mundial, papel de contención en el otro grupo, era un dique de contención
a los paises no capitalisata, liderado por la URSS, el plan marshall, es el plan de ayuda económica,d e
capitalista y economias europeas, la Urss se excluyo y los paises orientales también, vincula breton
woods y el plan marshall.
Pretendia reconstruir las economias las economias desvastadas por la guerra, recuperaran a senda de
crecimiento y pretendia como objeto político,, era detener el avanze de los sistemas comunistas, esto
produce la guerra fria,.
Hace todo lo posible para que ningun pais del bloque occidental fuera gobernado por paises
cmunistas.
Pag 131 dela guía práctica ¿Cómo se desarrollo?
¿De qué se compone?
¿EFECTOS?
Permite una recuperación rápida de la economía europea 1948−50, Europa tiene que recuperar la
capacidad productiva de preguerra.
El plan Marshall alentó la integración europea, animaron a los países europeos a que se organizaran
para distribuir la ayuda.
3.DINÁMICA DE CRECIMIENTO DE LA EDAD DE ORO.
−Política Keynesiama
−Resultados: crecimiento económico
72
La política aplicadas en los diferentes países occidentales es la política keynesianam de gato público
des estado en la economía no solo regulador, si no como agente de la Demanda Agregada. Como
instrumento de Gasto. Keynes decía que el G.P: era Productivo, y da crecimiento económico.
El estado crea un sector público, nacionaliza la empresa básicamente pública que después se privatiza,
entonces se crea una economía mixta.
Pag 133 de la G.P. 1º gráfica.
2ª gráfica Pag 133 de la G.P.
Pag 134 de la G.P.
♦ Explica las diferencias del caso sueco en la posguerra?
En la política general, keynesiana, algunos rasgos visibles da el papel redistributivo de la renta, reduce
de forma más considerable la participación de las rentas más elevadas en el P.N.B.
En suecia los ricos tienen un5 menor en el P.N.B. ya demás el impuesto ejerce un papael
redistributivo,
Suecia es unos de los modelos de aplicación de las políticas Keynesianas.
Otros aspecto importante de las políticas Keynesianas son las políticas sociales.
Pag134 del a G.P.
3.2 RESULTADOS: CRECIMIENTO ECONÓMICO
Estas políticas consiguen un crecimiento económico.
Características:
♦ Elevado cerecimiento practicamente a todos los paises de Europa.
♦ El cerceimiento fue más elevado que en etapas anteriores, sin que se consiga igualar las
diferencias entre los paises más pobres y ricos.
♦ El cercimiento del Producto bastante grande, con una linea de acceleración de los años 50 y tb
crece en el 60.
♦ Convergencia de las tasas de crecimiento del producto.
Pag 136 del G.P.
Molt poc industrialitazat a l'alçada de 1913
S.19 mov.liberalista( G.B.Elimina sus dos gran ejes de de política monetaria)
(Hay 2 movimientos) mov.proteccionista
Los pequeños y muy pequeños campesinos no proporcionan excedente.
Los pequeños campesinos proporcionan el 39% de excedente, y los medianos y grandes capesinos
proporcionan el 61% de excedente.
Por tanto la capacidad exportadora rusa se basa fundamentalmente en los medianos y garndes
73
campesinos.
Estos ultimos garantizan la estabilizadora internacional.
La capacidad exportadora para obtener recursos para industrializarse,
Pag 120 Grafica 2ª las tijeras de precios durante la NEP
El comportamiento de los pecios poe la nueva economia (nep) tanto industriales como agricultores.
1925 la nep no puede evitar un comportamiento muy dispar de los precios industriales ya agricultores,
suben los precios industriales y bajan los precios de agricultura.
¿la relación de intrecambio de productos agricolas y productos industriales?
Si unos suben los precios fuertemente y otros bajan los precios fuertemente la relación de intrecambio
es es desfavorable. La relación de precios de productos agricolas uy Industriales es favorable a los
medios agricolas y la diferencia s e reduce.
Todo el excedente va a parar al estado y el estado resigna el excedente que le permite importar otros
productos.
En el momento que N.Y. tiene el papel central en bolsa, tiene un centro mundial financiero en 1915,
los grandes sespecialistas mnos dicen que se compran y se venden acciones de empresas que nis si
quiera existen.
Se crea una burbuja financiera, con una ordenada arimética, en 1900 es crecimiento es muy fuerte,
esta situación favorece a los negocios donde llevan a comercializar con mucho dinero, pero la burbuja
financiera estalla y se produce el crak del 1929, que conlleva la perdida de confianza hasta los ultimos
años de los treienta.
Caida vertiginosa, bajan las inversiones, lleva a una venta masiva de las acciones, que afectan a todo
tipo de inversiones y hacen que las inversiones desciendan de nuevo.
Ordenada logaritmica,, suspensiones de bancos y los valores de los depositos de los afectados, el
aumento de suspensiones de vuenta és más exgerado de loq ue manifiesta la gráfica.
Situación de caida del producto industrial, supone el cierre de muchas fábricas, aumenta el paro en los
E.U.A. hasta el nivel de 13M de personas.
Hay una situación extrema, donde noe xiste cobertura que amortizen el sitema de economia liberal, de
base en 1929= base 100, la caida del producto industrial es la mitas al 1929.
Se traduce en un aumento del desempleo, fuerza laboral en paro, rozaba ¼ parte de la población
activa, final mente tiene una repercusión en los precios
Crisis de los años 30, una deflacción de los precios, bajan los precios, hay distintas variables que
observamos un comportamiento de precios distintos .
EXPORTACIONES E IMPORTACIONES DE LOS PAISES, casi todas las cifras son negativamente
muy levadasm la situación de la crisi lleva a la reducción de las importaciones de los otros paises, por
tanto la cacidad de compra que venia de los E.U.A. se ve muy fectada, y finalmente afecta a todo el
74
conjunto del comercio mundial, e sun fenomeno en serie.la insistencia es que no solo afecta las
economias similares a las de los E.U.A. sino también a economias con gran verosimilidad a las
economias exportadoras, de productos básicos.
Se transmite a todo tipo de cononomias y por esta razon se convierte en una crisis de mundial en el
sentido más profundo.
Mejor ejemplo de moviemiento de contracción del comercio mundial(diagrama), donde se reduce el
volumen.
La primera via d extensión son las exportaciones.
La 2º via de extensión es la reducciónd el crédito.
Reducción de los prestamos,(la grafica tiene una ordenada arimética1924−1929), los valores
representan el porcentaje de las inversiones exteriore sd elos E.U.S. durante la decada de los 30.
La zona priviliegiada de las inversiones de E.U.A es america latina apartir de 1925 y 1928. Apartor de
1928 hay una disminución de las inversiones a europa y aumenta las inversomes en Canada, perque al
principio estava el plan DAWS a Alemania.
Refracción de movimientos netos de K a paises acreedores de capital, y esto implica a otras
economias, hay una repatriación general de capital que vueleve de los pàises exportadores de capital,
es un fenomeno clarisimo a apartir de 1928, esto no comienza aquí hay más crisis, comienza antes es
algo que lo acentua, desde 1928−+1929 y más en 1930.
Muchos paises se ven privados de los recursos para crecer. Participa tb las potencias exportadoras
como G.B, y Tancia, esta grafica tiene una ordenada aritmetica.
Explica el movimiento neto a los paises deudores.
Se disminuye el movimiento, se retiran el K , los paises que se beneficiaban de las exportaciones de
capital y los paises que salen afectados por la retracción de los paises exteriores, alemnaia sale muy
afectada, nueva potencia emrgente que se japon la india y la m´sa importante es argentina, pero la
economia mundial esta en crisis, la economia de los E.U.A. dpende mucho de los productos como
cierra empresas se reducen el porcentaje de materias primas.
CENTRAL HIDROELECTRICA
2 FABRICA DE MUNICIONES
REORIENTACION DE LOS thenessy valley culthinity)Rosevelt
Energia barata
Fabrica de abonos
El suministrador de electricidad de los E.U.A.
+ COMPETENTE
Suministro a la agricultura
75
Auemnto importante del desempleo durante 1930−31 y 32, aoprtir de 1933 comienza a disminuir el
desempleo, hay una situciónd e deflación de precios, las 2 situaciones son malas., es negativa esta
sitiuación perque afecta al confianza y la inversion fianalmente. Es una situciación de avanzada.
El estado tiende a aser más intervencionista, un istema totalmente controlado por el estado, se
controlan precios ysalarios de forma clara.
Esta política se basa en el partido Nazi al que pertenece y despues en la s federaciones industriales, al
que pertenece los empresarios, que es una situación controlada por el gobierno mediante concesión de
contratos etc...
El wr esta conectado con el indice de precios al consumo IPC, que es equivalente la capacidad
adquisitiova del salario.
El wn lo que se cobra, si suben los salarios nominales no significa automáticamnete que suba el wr, la
relacion con el IPC:
Wr más grande Wn, salario real se ha deteriorado, se puede compararmenos cantidad.
Wn es más grande que el Wr Aumenta la capacidad de compra.
Si el indice de precios se mantine y el Wn crece, mi wr tb crce, no esta relacionado con el sitema
fiscal, sino con el comportamiento de los precios.
El Wr disminuye durante la epoca nazi,¿por qué aumenta el salario real surante la epoca anterior a la
aplicación de la política nazi?
♦ Deflación de precios
♦ Perque el indice de prcio cae más que el salario nominal, por tanto la capacidad de compra
aumenta, los precios caen más que el salario nominal.
Ordenada aritmética y de corto plazo.
1º % PNB
El consumo privado con la política Nazi disminuye de forma susbstacial, la evolución del coste del
gobierno, aumenta el G.P. pero es menos en gasto privado, en qué sentido? La composiciónd el G,P.
Aumenta el gasto militar, pero disminuye en infraestructuras i tb disminye en la industraia pesada.
Componentes del G.P.:
Infraestructuras Disminuye
Inversión pesada dismunuye
Gasto militar aumenta
Aumenta el Gasto Publico
E l resultado de la política nazi respeto al xcrecimientod e la economia es un resultado positivo,
basatante rapidamente alcanza el nivel de 1929, y cada vez más el gobierno controla al a política
económica, sigue creciemdo den los niveles de 1920, pero el precio de la guerra es muy alto.
76
Hay recuperación de la crisis, a lo largo de la lectura los precios estban en deflacción pero ahora estan
controlados, este control existe para evitar el deterioro de de los salarios más aún.
Se produce la crisid e los años 30 con deflación.
En francia la situaci´n de crisis se caracteriza por:
• Deflacción de precios.
• Situación de desestimulación de la inversión.
La diferencia esta en la la cronologia y la intensidad, la deflacción es más pronunciada hasta 1935, el
comportamiento de precios franceses varia a otros paies, pasa a ser después del 35 en una situación
inflacionista.
Aumenta el Pib en G.B. es muy moderado su crecimiento, con tendencia a estancarse, en el caso
francés, es un comportamiento PIB per Capita, creciente mucho más modestp, tiene dificultades a
recuperar los nivels de 1929.
La política de Keynes en el c/p contribuye al crecimiento.
Alemania tiene un Gasto del gobierno muy importante.
La ayuda militar en el contexto de la guerra fria, 2ª pos guerra miltar de los E.U.A. manda ayuda
militar a Alemania y la OTAN organiza las operaciones militares,. Hay conflictos paciales
inetrnacionales,.
1951− hay un conflicto internacional del extrar−radio, que se la guerra de Corea, mando ayuda ala
OTAN para intentar el equilibrio internacional.
A partir de 1953 la ayuda militar es mayor aa la a yuda monetraia, es una ayuda muy importante.
Los que más se benefician son son G.B. y Francia, reciben casi la mitad de ñas ayudas, alemnia italia
31.6% y el restod e los paises 23.2%.
Hay un reparto desequilibrado de las ayudas. Alemania tineen un papel decisivo, E.U.A. tiene un plan
dependiente para reconstruir Japón.
Productos:
33.3% materias primas
29% de alimentos y abonos,
17% Maquinaria y medios de transporte, plantas industriales.
16% petroleo y Carbón, emerge para la industria.
2ª gerra mundial lleva el descendo en la producción agricola y la excasez de los alimentos.
Participación del G.P. en el PNBm no en producto interipr, ordenda aritmética, la OCDE es la
organización de creditos y desarrollo economico, y los e.u.a.
77
En los años 50 etiene el 30% y luego tiene una tendencia creciente, noes una tendencia gradual y si
retroceso,etapa de replegues.
La 2ª questión son los niveles de gasto que son superiors a los niveles de gasto de lso E.U.A., el enivel
de % del P.N.B. es superior al de los E.U.A. y tiende aser mayor al diferencia.
Pises de la OCDE, que nos hace entender más la política económica que tiene.
Inversión pública por el sector público, las transferencias es el gasto social del Estado, estadod e bien
estar, compromiso con el estdo de bienestar. Los subsidios de las empresas,e s la dedicación de 1
parte del g.p. a potenciar al competititvidad y la produccción de las empresas públicas, es ás o emos
como I+D+Im con el objetivo de que estas empresas puedan vender en un estado favorable, situación
económica mixta inversión pública u en el sectro privado tb invierte.
El gasto militar, duarnte al guerra fria.
Hubo un crecimiento moderado de la inversión pública.
Hubo un crecimiento moderado en el interes de la deuda pública.
Hubo un crecimiento importante de las transferencias.
Hubo un crecimiento moderado de subsidio de empresas privadas,
Hubo un crecimiento importante del consumo final
Hubo una reducción del gasto militar, en los 60 comienza una epoca de distersiónm el riesgo de
guerras es menor por tanto se disminuye la dedicación de la economia al Gasto militar.
2º eje de la política Key nesiana, es la política fiscal.
Politicas de redistribuciónde renta, tieene una ordenada aritmética, comaparativa de paises que nos
indica el % de la Renta Nacional. Del 1969−1973, políticas de redistribución de renta, donde grava a
las fortunas y tiene un tratamiento más favorable a las medias , lo redistribuyen por los impuestos.
La participación del 1 con las políticas fiscales aplicas aumentan, el tipo de gravament aplicada a las
ventas y ingersos, de totalent que Gran Bretaña,
Auemnta su participación R.W. los más ricos disminuye cuando se ha aumentando el tipo de
garavament. Como el gravament es más fuerte, los ingresos y los recursos del estado que son los
impuestosm tiene que tener un nivel importante de ingersos.
Participaciónde salarios , beneficios y autónomos el el producto nacional.
En 1929 más del 50% de la paricipación del salario.
Más del 20 y pico son los bneficios de las empresas, la republica federal alemana era didferente a la
alemania de la recuperación.
En 1960 el salario tiene + del 60 de participación en la renta nacional, en general ha cercido mucho
pero no en Alemnaia perque el salario era muy bajo.
78
El beneficio empresarial, tiende a disminuir en el conjunto de la renta nacional, estamps en un sistema
mixto , en un sector privado y publico muy importante, admitiendo este beneficio, las empresasa
admiten el auemento dela R.N. vaya a los salarios, en perjuicio de los beneficios de las empresas en
contrapartida de la paz social .
Etapa excepcional de la Edad de oro. Expansión de la moneda en dolares constantes,
moneda constante, dolares aplicando el IPC(deflactante)
moneda corriente, dolares sin aplicar el IPC.
El año base es 1985 para calcular del indice
79