28 DIMECRES 23 DE JULIOL DEL 2014 Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat Coses de la vida societat Lluita contra les epidèmies 3 Una infecció en expansió el virus de l’ebola, fora de control L’epidèmia ha causat 603 morts i avança a Guinea, Libèria i Sierra Leone símptomes coincidents amb els de l’Ebola. Com en anteriors ocasions, els epidemiòlegs sostenen que el brot actual el va iniciar un ratpenat de la fruita –animal que habita a la zona més densa de la selva– que possiblement va agredir un ximpanzé o un goril·la que posteriorment va entrar en contacte amb un caçador que va iniciar la cadena de contagis. Es considera que aquesta família de ratpenats són el reservori natural que conserva i transmet el virus de l’Ebola, circumstància que explicaria els cíclics brots epidèmics. Fins El subtipus víric del brot actual, el més agressiu, mata el 90% dels infectats classifiquen l’Ebola», assegura el microbiòleg Mikel Martínez, de l pitjor brot infecciós caul’Hospital Clínic, que ha investigat sat fins ara pel virus hemoraquest virus a l’Institut Nacional de ràgic de l’Ebola, iniciat el Ciències Aplicades (INSA) de Lió març passat a l’Àfrica occi(França), un dels escassos centres dental, avança sense contenció a del món amb capacitat per manipuGuinea, Sierra Leone i Libèria. Ha lar virus altament perillosos (anoafectat un miler de persones, de les menats de nivell 4), com és l’Ebola. quals fins dijous passat n’havien Cap centre d’investigació espanyol mort 603 tot just una setmana desestà capacitat per estudiar aquest prés de percebre els primers símpvirus. tomes del contagi. «L’epidèmia està El virus de l’Ebola –que pren el fora de control», va alertar l’Organom del riu que transcorre per la nització Mundial de la Salut (OMS) zona del Congo on es va manifesa principis de juliol. La màxima tar per primera vegada, el 1976– esmortalitat afecta Guità considerat el microornea, amb 304 morts, seganisme més agressiu i INCIDÈNCIA DE L’EBOLA A L’ÀFRICA guida de Sierra Leone, mortal dels que afecten amb 194, i Libèria, amb les persones. La seva conSENEGAL MALI 105. dició de virus ARN (introGUINEAdueix el material genèEls sanitaris de Metges BISSAU sense Fronteres (MSF), tic en l’àcid ribonucleic) que han atès més d’un impedeix que autocorrecentenar d’infectats pel geixi els errors genètics GUINEA virus al seu hospital de que pateixen altres virus Kailahun (Sierra Leone), a mesura que es replihan alertat del possible quen. «Això explica per augment de morts les què l’Ebola manté intacConakry pròximes setmanes, no ta la seva enorme agressiSIERRA perquè el virus hagi guavitat», explica Tomás PuLEONE nyat agressivitat, sinó marola, responsable del Freetown perquè s’expandeix en microbiologia a l’Hospinuclis urbans molt potal del Vall d’Hebron. «És blats, en què una mort fàcil detectar-lo perquè Oceà Atlàntic congrega persones vinactua ràpid, provoca uns COSTA D’IVORI símptomes gravíssims i gudes d’altres localitats que, després de contaccausa la mort entre cinc CASOS Monròvia CONFIRMATS tar amb els familiars del i deu dies després del priI PROBABLES difunt a risc d’encomamer símptoma», afegeix. LIBÈRIA nar-se –la seva tradició Els brots anteriors es van PRESUMPTES 100 KM diu que han de rentar el extingir acotant el períCASOS cadàver–, tornen a casa Font: Graphic News/OMS metre de la infecció. L’alEL PERIÓDICO seva convertits en eventíssima taxa de mortalituals focus propagadors de la infec- ara, però, no s’ha aconseguit aïllar tat del virus va fer la resta. ció. Anteriors brots van aparèixer en laboratori mostres de l’Ebola en Els signes inicials d’un contagi de en zones selvàtiques. aquests ratpenats que no pateixen l’Ebola no es diferencien dels símptomes que pot tenir una grip forta: Les entitats que ofereixen aten- la infecció. ció sanitària en el perímetre de l’acfebre elevada, dolor de músculs, ostual brot –MSF, l’Organització Mun- EL MÉS MORTAL / La mortalitat a què sos i gola i postració completa, als dial de la Salut (OMS) i els centres dóna lloc el subtipus víric que cau- quals s’afegeixen vòmits i diarrees. de malalties infeccioses dels EUA sa l’actual brot –anomenat Zaire– Tot just quatre dies després d’haveri la UE– no aconsegueixen acotar oscil·la entre el 60% i el 90% dels in- se iniciat els símptomes de la malalaquest episodi, que manté en situ- fectats: és a dir, entre sis i nou de ca- tia, el virus aconsegueix bloquejar ació d’alerta els països de l’entorn i d a 1 0 a f e c t a t s p e r l ’ E b o l a completament l’acció del sistema ha obligat a establir controls als ae- desenvolupen les febres hemorràgi- immunològic i el malalt queda inderoports occidentals, que han d’apli- ques i la fallada orgànica completa fens en mans d’un microorganisme car protocols d’aïllament als viat- a què condueix aquest virus poc que aprima el gruix dels vasos sangers procedents d’aquest perímetre abans de provocar la mort. «El sub- guinis i dóna lloc a hemorràgies en africà que arribin malalts i mostrin tipus Zaire és el més mortal dels que qualsevol òrgan intern del cos. H ÀNGELS GALLARDO BARCELONA E les claus 1 Encomanen totes les secrecions El virus de l’Ebola s’encomana a través de la saliva, l’orina, els excrements o la sang que expulsen els malalts per les orelles, per la boca i per altres orificis del cos poc abans de morir. L’atenció a aquests pacients és, per tant, un treball assistencial que comporta un elevat risc d’infecció per a qui el porta a terme. 2 Evolució fatal fulminant Després de la febre, la postració i el dolor ossi inicials, l’Ebola bloqueja el sistema immunitari de la persona infectada i aquesta queda indefensa. Les parets de les venes i les artèries del malalt s’aprimen i, com a conseqüència, es produeixen múltiples hemorràgies internes i externes. 3 Hospital de Kenema, a Sierra Leone, per a malalts d’Ebola, el juny passat. Llarg període de latència sense signes Un contagi del virus de l’Ebola pot no ser percebut fins a tres setmanes després d’haver-se produït la infecció. El seu període de latència oscil·la entre els set i els 21 dies, temps en què una persona eventualment infectada podria viatjar. 4 La protecció del personal sanitari El personal sanitari que atén els malalts d’Ebola ha de mantenir protegits els braços, la cara i la resta del cos. Una petita ferida a les mans, als braços o a la cara o una microgota de saliva expellida pel malalt podrien ser suficients per causar un contagi de la malaltia. Uci destinada al Clínic a eventuals infectats d’Ebola, i vestit del personal. 29 DIMECRES 23 DE JULIOL DEL 2014 gran barcelona 3 La fàbrica de Ca la ProPoSTa 3 Un festival musical l’Alier intenta revitalitzar el 22@ r P. 34 mostra la Barcelona més tanguera r P. 38 Pàgines 28 a 30 888 REUTERS / TOMMY TREENCHARD Una uci a punt al Clínic Catalunya té preparat el protocol per aïllar i tractar un eventual viatger malalt À. G. BARCELONA ALBERT BERTRAN El virus de l’Ebola no s’ha manifestat mai fins ara fora dels països centreafricans, on cíclicament arrasa amb la població de primats i arriba a nuclis habitats per persones. L’elevadíssima mortalitat a què dóna lloc i la intervenció d’algunes, no gaires, organitzacions internacionals han aconseguit contenir anteriors brots, localitzats en zones més rurals que l’actual episodi epidèmic. Tenint en compte el llarg període de latència en què el virus pot estar al cos sense manifestar símptomes –fins a 21 dies–, no seria estrany ni difícil que un primatòleg viatger, un metge o un cooperant adscrit a alguna organització humanitària arribés a Barcelona, o a una altra ciutat espanyola, després d’haver sofert una infecció del virus de l’Ebola de la qual encara no fos conscient. «Que arribi malalt, pot passar, però el que és altament improbable és que, quan aquesta persona comenci a trobar-se malament i acudeixi a un hospital, els símptomes que manifesti i la seva circumstància passin desapercebuts al personal sanitari», assegura Antoni Trilla, responsable de control epidemiològic a l’Hospital Clínic. La procedència El personal d’urgències dels grans hospitals de Barcelona, igual que el dels centres d’assistència primària (CAP), el servei d’emergències i el 061, està alertat sobre els passos que han de seguir davant aparatosos quadros de febre, postració, vòmits i diarrees sense causa que els justifiquin. «El primer que han de preguntar al malalt és: ‘¿Ha viatjat en les últimes setmanes?’ ‘¿Des de quin país?’ ‘¿Què hi va fer allà?’», enumera Trilla. «Si el malalt respon que no ha sortit, per exemple, de Badalona, els seus símptomes, per més alarmants que resultin, no tindran la mateixa transcendència que si informa que acaba d’arribar de Guinea –prossegueix l’epidemiòleg–. Si procedeix de l’Àfrica, el metge que l’atén ha d’activar el protocol d’emergència». I repassar mentalment si ha estat en contacte amb algun fluid corporal d’aquella persona, ja que aquesta és la via de transmissió de l’Ebola. Qui atengui el malalt haurà de posar-se vestit d’aïllament. El protocol anti-Ebola preveu derivar el malalt sobre qui recau la sospita de contagi a l’Hospital Clínic, al de la Vall d’Hebron o a Bellvitge, on disposen d’unitats d’aïllament i de cures intensives. El Clínic, no obstant, ha estat designat hospital de referència a Catalunya per atendre un eventual infectat per l’Ebola i, com a tal, explica Trilla, compta amb un circuit d’atenció específic i el vestuari compacte amb què s’hauria de protegir el personal mèdic i d’infermeria que atengués el pacient. Un vestit de difícil col·locació, que garanteix aïllament. Les mostres de fluids que es prendran a l’eventual infectat de l’Ebola es faran ar- a les persones amb signes d’ebola se’ls ha de preguntar si han estat a l’Àfrica els familiars i amics que hagin estat amb el pacient també han de ser citats ribar a l’Institut de Salut Carles III, de Madrid, responsable d’aquestes anàlisis a Espanya. L’aïllament a què se sotmetria el malalt hauria d’impedir la transmissió del virus, de manera que, coincideixen els especialistes, no es produiria un brot. El protocol anti-Ebola inclou citar els amics o familiars que hagin estat en contacte amb el pacient des de la seva arribada a Catalunya. Pot passar, admeten els especialistes, que el contagiat arribi a l’hospital amb la malaltia avançada, donada la ràpida evolució del procés infecciós. Les hemorràgies, la fallada de ronyons, pulmons, cervell i fetge, i el consegüent estat de coma, poden tenir lloc en tan sols cinc dies. El risc de contagi seria elevat en aquest cas. H