bola

28
DIMECRES
23 DE JULIOL DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida
societat
Lluita contra les epidèmies 3 Una infecció en expansió
el virus de l’ebola,
fora de control
L’epidèmia ha causat 603 morts i avança
a Guinea, Libèria i Sierra Leone
símptomes coincidents amb els de
l’Ebola.
Com en anteriors ocasions, els
epidemiòlegs sostenen que el brot
actual el va iniciar un ratpenat de
la fruita –animal que habita a la zona més densa de la selva– que possiblement va agredir un ximpanzé
o un goril·la que posteriorment va
entrar en contacte amb un caçador
que va iniciar la cadena de contagis.
Es considera que aquesta família de
ratpenats són el reservori natural
que conserva i transmet el virus de
l’Ebola, circumstància que explicaria els cíclics brots epidèmics. Fins
El subtipus víric del brot actual, el més
agressiu, mata el 90% dels infectats
classifiquen l’Ebola», assegura el
microbiòleg Mikel Martínez, de
l pitjor brot infecciós caul’Hospital Clínic, que ha investigat
sat fins ara pel virus hemoraquest virus a l’Institut Nacional de
ràgic de l’Ebola, iniciat el
Ciències Aplicades (INSA) de Lió
març passat a l’Àfrica occi(França), un dels escassos centres
dental, avança sense contenció a
del món amb capacitat per manipuGuinea, Sierra Leone i Libèria. Ha
lar virus altament perillosos (anoafectat un miler de persones, de les
menats de nivell 4), com és l’Ebola.
quals fins dijous passat n’havien
Cap centre d’investigació espanyol
mort 603 tot just una setmana desestà capacitat per estudiar aquest
prés de percebre els primers símpvirus.
tomes del contagi. «L’epidèmia està
El virus de l’Ebola –que pren el
fora de control», va alertar l’Organom del riu que transcorre per la
nització Mundial de la Salut (OMS)
zona del Congo on es va manifesa principis de juliol. La màxima
tar per primera vegada, el 1976– esmortalitat afecta Guità considerat el microornea, amb 304 morts, seganisme més agressiu i
INCIDÈNCIA DE L’EBOLA A L’ÀFRICA
guida de Sierra Leone,
mortal dels que afecten
amb 194, i Libèria, amb
les persones. La seva conSENEGAL
MALI
105.
dició de virus ARN (introGUINEAdueix el material genèEls sanitaris de Metges
BISSAU
sense Fronteres (MSF),
tic en l’àcid ribonucleic)
que han atès més d’un
impedeix que autocorrecentenar d’infectats pel
geixi els errors genètics
GUINEA
virus al seu hospital de
que pateixen altres virus
Kailahun (Sierra Leone),
a mesura que es replihan alertat del possible
quen. «Això explica per
augment de morts les
què l’Ebola manté intacConakry
pròximes setmanes, no
ta la seva enorme agressiSIERRA
perquè el virus hagi guavitat», explica Tomás PuLEONE
nyat agressivitat, sinó
marola, responsable del
Freetown
perquè s’expandeix en
microbiologia a l’Hospinuclis urbans molt potal del Vall d’Hebron. «És
blats, en què una mort
fàcil detectar-lo perquè
Oceà
Atlàntic
congrega persones vinactua ràpid, provoca uns
COSTA
D’IVORI símptomes gravíssims i
gudes d’altres localitats
que, després de contaccausa la mort entre cinc
CASOS
Monròvia
CONFIRMATS
tar amb els familiars del
i deu dies després del priI PROBABLES
difunt a risc d’encomamer símptoma», afegeix.
LIBÈRIA
nar-se –la seva tradició
Els brots anteriors es van
PRESUMPTES
100
KM
diu que han de rentar el
extingir acotant el períCASOS
cadàver–, tornen a casa Font: Graphic News/OMS
metre de la infecció. L’alEL PERIÓDICO
seva convertits en eventíssima taxa de mortalituals focus propagadors de la infec- ara, però, no s’ha aconseguit aïllar tat del virus va fer la resta.
ció. Anteriors brots van aparèixer en laboratori mostres de l’Ebola en
Els signes inicials d’un contagi de
en zones selvàtiques.
aquests ratpenats que no pateixen l’Ebola no es diferencien dels símptomes que pot tenir una grip forta:
Les entitats que ofereixen aten- la infecció.
ció sanitària en el perímetre de l’acfebre elevada, dolor de músculs, ostual brot –MSF, l’Organització Mun- EL MÉS MORTAL / La mortalitat a què sos i gola i postració completa, als
dial de la Salut (OMS) i els centres dóna lloc el subtipus víric que cau- quals s’afegeixen vòmits i diarrees.
de malalties infeccioses dels EUA sa l’actual brot –anomenat Zaire– Tot just quatre dies després d’haveri la UE– no aconsegueixen acotar oscil·la entre el 60% i el 90% dels in- se iniciat els símptomes de la malalaquest episodi, que manté en situ- fectats: és a dir, entre sis i nou de ca- tia, el virus aconsegueix bloquejar
ació d’alerta els països de l’entorn i d a 1 0 a f e c t a t s p e r l ’ E b o l a completament l’acció del sistema
ha obligat a establir controls als ae- desenvolupen les febres hemorràgi- immunològic i el malalt queda inderoports occidentals, que han d’apli- ques i la fallada orgànica completa fens en mans d’un microorganisme
car protocols d’aïllament als viat- a què condueix aquest virus poc que aprima el gruix dels vasos sangers procedents d’aquest perímetre abans de provocar la mort. «El sub- guinis i dóna lloc a hemorràgies en
africà que arribin malalts i mostrin tipus Zaire és el més mortal dels que qualsevol òrgan intern del cos. H
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA
E
les claus
1
Encomanen totes
les secrecions
El virus de l’Ebola s’encomana a través de la saliva, l’orina,
els excrements o la sang que expulsen els malalts per les orelles, per la boca i per altres orificis del cos poc abans de morir.
L’atenció a aquests pacients és,
per tant, un treball assistencial que comporta un elevat risc
d’infecció per a qui el porta a
terme.
2
Evolució fatal
fulminant
Després de la febre, la postració i el dolor ossi inicials, l’Ebola bloqueja el sistema immunitari de la persona infectada
i aquesta queda indefensa. Les
parets de les venes i les artèries del malalt s’aprimen i, com
a conseqüència, es produeixen
múltiples hemorràgies internes i externes.
3
Hospital de Kenema, a
Sierra Leone, per a malalts
d’Ebola, el juny passat.
Llarg període de
latència sense signes
Un contagi del virus de l’Ebola
pot no ser percebut fins a tres setmanes després d’haver-se produït la infecció. El seu període de latència oscil·la entre els set i els
21 dies, temps en què una persona eventualment infectada podria viatjar.
4
La protecció del
personal sanitari
El personal sanitari que atén els
malalts d’Ebola ha de mantenir
protegits els braços, la cara i la
resta del cos. Una petita ferida
a les mans, als braços o a la cara
o una microgota de saliva expellida pel malalt podrien ser suficients per causar un contagi de
la malaltia.
Uci destinada al Clínic
a eventuals infectats
d’Ebola, i vestit del personal.
29
DIMECRES
23 DE JULIOL DEL 2014
gran barcelona 3 La fàbrica de Ca
la ProPoSTa 3 Un festival musical
l’Alier intenta revitalitzar el 22@ r P. 34
mostra la Barcelona més tanguera r P. 38
Pàgines 28 a 30 888
REUTERS / TOMMY TREENCHARD
Una uci a
punt al Clínic
Catalunya té preparat el protocol per
aïllar i tractar un eventual viatger malalt
À. G.
BARCELONA
ALBERT BERTRAN
El virus de l’Ebola no s’ha manifestat mai fins ara fora dels països centreafricans, on cíclicament arrasa
amb la població de primats i arriba a nuclis habitats per persones.
L’elevadíssima mortalitat a què dóna lloc i la intervenció d’algunes,
no gaires, organitzacions internacionals han aconseguit contenir
anteriors brots, localitzats en zones més rurals que l’actual episodi epidèmic.
Tenint en compte el llarg període de latència en què el virus pot
estar al cos sense manifestar símptomes –fins a 21 dies–, no seria estrany ni difícil que un primatòleg
viatger, un metge o un cooperant
adscrit a alguna organització humanitària arribés a Barcelona, o
a una altra ciutat espanyola, després d’haver sofert una infecció
del virus de l’Ebola de la qual encara no fos conscient. «Que arribi malalt, pot passar, però el que
és altament improbable és que,
quan aquesta persona comenci
a trobar-se malament i acudeixi
a un hospital, els símptomes que
manifesti i la seva circumstància
passin desapercebuts al personal
sanitari», assegura Antoni Trilla,
responsable de control epidemiològic a l’Hospital Clínic.
La procedència
El personal d’urgències dels grans
hospitals de Barcelona, igual que
el dels centres d’assistència primària (CAP), el servei d’emergències i el 061, està alertat sobre els
passos que han de seguir davant
aparatosos quadros de febre, postració, vòmits i diarrees sense causa que els justifiquin. «El primer
que han de preguntar al malalt és:
‘¿Ha viatjat en les últimes setmanes?’ ‘¿Des de quin país?’ ‘¿Què
hi va fer allà?’», enumera Trilla.
«Si el malalt respon que no ha sortit, per exemple, de Badalona, els
seus símptomes, per més alarmants que resultin, no tindran la
mateixa transcendència que si
informa que acaba d’arribar de
Guinea –prossegueix l’epidemiòleg–. Si procedeix de l’Àfrica, el
metge que l’atén ha d’activar el
protocol d’emergència». I repassar mentalment si ha estat en contacte amb algun fluid corporal
d’aquella persona, ja que aquesta és la via de transmissió de l’Ebola. Qui atengui el malalt haurà de posar-se vestit d’aïllament.
El protocol anti-Ebola preveu
derivar el malalt sobre qui recau
la sospita de contagi a l’Hospital
Clínic, al de la Vall d’Hebron o a
Bellvitge, on disposen d’unitats
d’aïllament i de cures intensives.
El Clínic, no obstant, ha estat designat hospital de referència a
Catalunya per atendre un eventual infectat per l’Ebola i, com a tal,
explica Trilla, compta amb un circuit d’atenció específic i el vestuari compacte amb què s’hauria de
protegir el personal mèdic i d’infermeria que atengués el pacient.
Un vestit de difícil col·locació, que
garanteix aïllament. Les mostres
de fluids que es prendran a l’eventual infectat de l’Ebola es faran ar-
a les persones
amb signes
d’ebola se’ls ha de
preguntar si han
estat a l’Àfrica
els familiars i
amics que hagin
estat amb el
pacient també
han de ser citats
ribar a l’Institut de Salut Carles III,
de Madrid, responsable d’aquestes
anàlisis a Espanya.
L’aïllament a què se sotmetria
el malalt hauria d’impedir la transmissió del virus, de manera que,
coincideixen els especialistes, no
es produiria un brot. El protocol
anti-Ebola inclou citar els amics o
familiars que hagin estat en contacte amb el pacient des de la seva arribada a Catalunya. Pot passar, admeten els especialistes, que
el contagiat arribi a l’hospital amb
la malaltia avançada, donada la ràpida evolució del procés infecciós.
Les hemorràgies, la fallada de ronyons, pulmons, cervell i fetge, i
el consegüent estat de coma, poden tenir lloc en tan sols cinc dies. El risc de contagi seria elevat en
aquest cas. H