"Una nova arma contra el càncer".

O.J.D.: 179285
E.G.M.: 816000
Tarifa: 24253 €
Tendències
Fecha:
12/02/2013
Sección: TENDENCIAS
Páginas: 30,31
L’era dels tractaments genètics
Una nova arma
contra el càncer
Vall d’Hebron lidera el primer estudi al món
d’una nova generació de fàrmacs antitumorals
U
JOSEP CORBELLA
Barcelona
n fàrmac experimental contra
el càncer que
actua d’una manera diferent de
la de tots els anteriors s’ha assajat amb èxit per
primera vegada en un estudi internacional liderat per l’hospital
Vall d’Hebron. Els bons resultats
de la investigació estableixen les
bases per desenvolupar una nova
família de fàrmacs que podrien
ser útils per tractar una gran varietat de càncers.
“S’ha d’advertir que aquest és
un avenç científic, però no és un
avenç terapèutic que puguem
traslladar de manera immediata
als malalts”, declara Josep Tabernero, cap del servei d’oncologia
de Vall d’Hebron i primer autor
de la investigació, que es
mostra entusiasmat pels
resultats obtinguts, però
no vol crear expectatives
prematures.
El nou fàrmac actua a
l’interior de les cèl·lules
tumorals inhibint l’activitat de dos gens que afavoreixen la progressió
del càncer. Es basa en
unes petites molècules
anomenades ARN d’interferència (ARNi) que
són l’equivalent genètic
dels antibiòtics. Si la penicil·lina i altres antibiòtics van permetre tractar
les malalties causades
per bacteris i els antivirals han
permès tractar malalties causades per virus, els ARNi permetran tractar malalties causades
per gens perjudicials.
Per entendre com funcionen
els ARNi, convé recordar com
actuen els gens. Els gens, com
tothom sap, estan fets d’ADN. A
partir de l’ADN, produeixen
unes petites molècules anomenades ARN missatger (ARNm). I a
partir de l’ARNm es formen proteïnes (vegeu la part superior esquerra del gràfic).
Mentre aquestes proteïnes siguin correctes, tot va bé: les
cèl·lules fan la feina que han de
fer a l’organisme i la persona està
sana. Però si les proteïnes surten
defectuoses, les cèl·lules afectades deixen de funcionar bé i es
produeixen malalties.
Aquí és on entren en escena
els ARNi. Per evitar que es pro-
Líder europeu
en assajos clínics
UNITAT ESPECIALITZADA. La
unitat d’investigació de teràpies moleculars contra el
càncer (UITM), creada el
2010, ha convertit Vall d’Hebron en líder europeu en
assajos clínics de nous fàrmacs antitumorals.
LÍDERS EN PACIENTS. 779
persones amb càncer van
ser tractades el 2012 en el
marc d’assajos clínics en els
quals va participar la UITM.
D’aquestes, 290 es van enrolar en estudis de fase 1, és a
dir, de compostos que es
provaven per primera vegada en persones.
MARC ARIAS / ARXIU
Preparació d’una mostra
LÍDERS EN ASSAJOS
219
estudis
La UITM va participar el
2012 en 219 estudis de fàrmacs antitumorals, 66 dels
quals van ser de fase 1. Els
càncers per als quals es van
assajar més fàrmacs van ser
els de còlon i de mama.
MECENATGE. La UITM es va
poder crear i manté la seva
activitat gràcies a les aportacions de l’Obra Social La
Caixa. Una vintena d’especialistes treballen a la unitat, ubicada a la planta baixa de l’hospital general Vall
d’Hebron.
dueixin proteïnes nocives, els ARNi desactiven l’ARNm. Tècnicament es diu que hi interfereixen;
de fet, el que fan és més expeditiu: l’esbocinen i el destrueixen.
En qualsevol cas, amb l’ARNm
fora de combat, deixen de produir-se les proteïnes nocives.
Les expectatives dipositades
en els ARNi són tan grans que
aquesta línia d’investigació va
rebre el premi Nobel el 2006, només vuit anys després que es descobrís el fenomen de la interferència de l’ARN. El jurat del Nobel ja va destacar aleshores que
la interferència de l’ARN “pot
conduir a nous tractaments” contra el càncer i altres malalties.
Dur aquesta idea a la pràctica,
però, suposava un repte tècnic.
Els ARNi poden ser útils per inactivar gens, però tenen l’inconvenient que es degraden a la sang. Per
tant, com es podien fer arribar
fins a l’interior de les
cèl·lules canceroses on
han d’actuar?
La companyia farmacèutica dels Estats
Units Alnylam va pensar que podria resoldre
el problema encapsulant l’ARNi en petites
esferes de greix. Aquestes esferes –anomenades nanopartícules
lipídiques– actuarien
com a taxis que circularien per la sang i portarien els ARNi fins a la
porta de les cèl·lules
canceroses.
Assajos duts a terme
amb animals van indicar que la
idea podia funcionar. La direcció
d’Alnylam es va posar llavors en
contacte amb Vall d’Hebron per
fer el primer assaig d’ARNi en pacients amb càncer.
L’objectiu no era aconseguir
un fàrmac que després es pugui
aplicar a gran escala, sinó comprovar si els ARNi podien ser
útils en persones i estava justificat continuar invertint en aquesta línia d’investigació. Per aquesta raó, es va fer un compost que
actua contra dos gens molt diferents i que intervenen en un gran
nombre de càncers.
Concretament, contra el gen
VEGF, que els tumors utilitzen
per crear els seus propis vasos
sanguinis. I contra el gen KSP,
un dels molts que utilitzen perquè les seves cèl·lules proliferin.
A més a més, com que les nanopartícules lipídiques tenen espe-
Un fàrmac experimental millora
el tractament del càncer
Membrana
ARNi
El fàrmac s’ha concebut per inhibir
l’activitat de gens perjudicials.
Està format per:
-Doble hèlix de material genètic
en forma d’ARNi
(ARN d’interferència).
Té la funció d’inhibir dos gens
perjudicials. El gen VEGF, amb el qual
el tumor crea vasos sanguinis perquè
li arribin nutrients.
El gen KSP, que estimula la
multiplicació de les cèl·lules
canceroses
-Membrana esfèrica similar
a la membrana d’una cèl·lula.
Té la funció de transportar l’ARNi
fins a les cèl·lules canceroses
2
3
6
1
4
5
EL TRACTAMENT
1. El fàrmac ALN-VSP s’injecta
a la sang. S’administra cada 15
dies
2. L’ALN-VSP arriba fins a les cèl·lules
canceroses a través de la circulació
sanguínia.
3. El fàrmac és molt afí a les cèl·lules
hepàtiques, per la qual cosa s’ha
experimentat en pacients amb tumors
al fetge.
La majoria tenia metàstasi de càncers
de còlon (4), ovari (5) o ronyó (6).
L’estudi ha demostrat que el ALN-VSP
també ataca les cèl·lules tumorals
als òrgans en què es va originar
el càncer.
FONT: VHIO / Cancer Discovery i Getty
COM ACTUA
El nou fàrmac
inhibeix directament
l’activitat de gens
perjudicials
GRAN POTENCIAL
L’estratègia podria
ser útil per tractar
una gran varietat
de càncers
cial afinitat per les cèl·lules hepàtiques, l’estudi es va limitar a
pacients amb metàstasis al fetge.
“Teníem una única oportunitat. Si l’assaig fracassava, la investigació de fàrmacs d’ARNi
contra el càncer podia quedar paralitzada”, explica Tabernero,
que també dirigeix l’Institut
d’Oncologia de Vall d’Hebron
(VHIO). “Per això vam dissenyar
l’estudi d’aquesta manera. Vam
pensar que, si les nanopartícules
amb ARNi tenien algun efecte,
on es veuria més bé seria al fetge
i amb aquests dos gens”.
Es van unir a l’estudi dos hospi-
O.J.D.: 179285
E.G.M.: 816000
Tarifa: 24253 €
Fecha:
12/02/2013
Sección: TENDENCIAS
Páginas: 30,31
LA VANGUARDIA 31
TENDÈNCIES
DIMARTS, 12 FEBRER 2013
Descobriment
LA FULGURANT
HISTÒRIA
DELS ARNi
Encara que és un fenomen biològic
fonamental, la interferència de
l’ARN no es va descobrir en
animals fins al 1998
Premi Nobel
Craig Mello i Andrew Fire,
dels EUA, van rebre el Nobel
el 2006 pel descobriment
Utilitat científica i tècnica
S’ha utilitzat per investigar la funció
de gens en biologia i per regular
l’activitat de gens en plantes
d’interès comercial
Utilitat mèdica
Qualsevol malaltia agreujada
per la producció de proteïnes
anòmales és, en teoria, candidata
a ser tractada amb ARNi
“He après molt
dels pacients”
Cèl·lula sense tractament
La cèl·lula cancerosa
fabrica proteïnes
perjudicials
Proteïna
perjudicial
citoplasma
Josep Tabernero, cap del servei d’oncologia de Vall d’Hebron
ARNm
ARNm
ARNm
Gen
ARN d’interferència
ARNm
ARNi
ARNi
ARNi
Gràcies
a l’ARNi,
la proteïna
no es forma
La membrana del
fàrmac s’adhereix a la
cèl·lula i l’ARNi hi entra
Cèl·lula amb tractament
COM ACTUA A LES CÈL·LULES
A la cèl·lula cancerosa,
l’ADN produeix brins
d’ARN missatger (ARNm)
en el nucli. A continuació,
l’ARNm fabrica proteïnes
al citoplasma.
L’ARNi interfereix en la
activitat de l’ARNm.
D’aquesta manera, l’ARNm
no pot fabricar proteïnes
que la cèl·lula cancerosa
necessita
RESULTAT ESPERANÇADOR
RESULTATS
41
El fàrmac es va assajar
inicialment en 41
pacients durant un any,
11 van respondre al
tractament i van continuar
un segon any.
El tractament va mostrar una
gran eficàcia en 4 pacients.
11
ARNi arriben fins a l’interior de
les cèl·lules canceroses; que inhibeixen, si més no en part, l’activitat dels gens VEGF i KSP; que no
només arriben a les cèl·lules
tumorals del fetge, sinó també
d’altres òrgans, i que no tenen
efectes secundaris importants.
En quatre dels pacients el càncer ha deixat de progressar. El
cas més notable és el d’una dona
amb càncer d’úter i múltiples metàstasis en la qual han desapare-
En el cas d’una dona
amb càncer d’úter, van
desaparèixer totes les
masses tumorals i el càncer
no ha reaparegut
després d’interrompre
el tractament.
En els altres tres, el càncer
ha deixat de progressar
4
LA VANGUARDIA
tals espanyols més (el Virgen del
Rocío de Sevilla i el Clínic de València) i sis de nord-americans
(el Memorial Sloan-Kettering de
Nova York i el Dana-Farber de
Boston, entre d’altres).
Com que el fàrmac no s’havia
provat mai en persones, només
van entrar a l’estudi pacients
amb malaltia avançada i que ja
no tenien cap altra teràpia possible per frenar la progressió del
càncer.
Els resultats, presentats a la
revista Cancer Discovery, han superat les expectatives dels investigadors. Han demostrat que els
El càncer ha deixat de
progressar en quatre
dels pacients en qui
s’ha provat el fàrmac
ELS METGES DEMANEN CAUTELA
El tractament encara
no està a punt per
aplicar-se a gran
escala als hospitals
gut totes les masses tumorals després de completar dos anys de
tractament. Aparentment, s’ha
alliberat de la malaltia.
“Això només és el principi, no
ens podem conformar amb
aquests resultats”, assenyala Tabernero. Els pròxims objectius
inclouen definir quins tipus de tumors són els primers candidats a
beneficiar-se d’aquesta teràpia i
precisar quins gens concrets convé inactivar en cada tumor. En teoria, qualsevol càncer es podria
arribar a tractar amb ARNi, ja
que tots progressen per aberracions genètiques que produeixen
proteïnes perjudicials, però “cal
anar pas a pas”, adverteix Tabernero. En el millor dels casos, si
cada pas se supera sense entrebancs, un tractament contra el
càncer basat en ARNi podria començar a aplicar-se a gran escala
en un termini d’uns cinc anys.c
PEDRO MADUEÑO / ARXIU
Josep Tabernero en un laboratori de l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO)
E
J. CORBELLA Barcelona
n un moment en què
l’última promoció de
llicenciats en Medicina acaben de fer l’examen del MIR i han de decidir a
quina especialitat es dedicaran,
Josep Tabernero desmenteix alguns dels falsos mites que persisteixen sobre l’oncologia i explica com n’és d’enriquidora la relació amb els seus pacients.
Ser oncòleg és psicològicament dur?
Contràriament a una idea estesa, l’oncologia és molt gratificant. És una especialitat que
t’obliga a donar el millor de tu
mateix. I intel·lectualment, és
un repte continu. Al final del
dia, arribes a casa amb la sensació que el que has fet ha valgut
la pena. Que ho has fet el millor
possible pels pacients i que participes en l’esforç col·lectiu de
molts metges i investigadors
per tractar cada dia millor el
càncer. No crec que hi hagi cap
altra especialitat que es pugui
comparar a l’oncologia en
aquest sentit.
I quan es mor un pacient?
T’afecta, és inevitable. Penso
que seria un mal senyal si no
t’afectés. Però no t’enfonsa. Fins
i tot diria que és una motivació
addicional per seguir endavant.
Penso en com era la situació
quan vaig començar, quan la majoria de malalts morien, i en
com és ara, quan curem més del
60% de casos, i crec que no ens
podem aturar.
Els pacients comparteixen
el seu entusiasme?
Potser m’han transmès més ga-
nes de lluitar ells a mi que jo a
ells. De la relació amb els pacients n’he après molt. M’admira
la motivació que tenen per tirar
endavant, la capacitat de lluita,
les ganes de comprendre, la generositat d’ajudar perquè els
que vinguin després tinguin teràpies millors... Sentiria que els
defraudaria si, després de veure
com lluiten ells, jo no lluités
igualment.
A qui li aconsellaria que s’especialitzés en oncologia?
A metges que vulguin tenir contacte directe amb els pacients,
però també que tinguin l’ambició de fer avançar la medicina.
Metges a qui els agradin els repPERFIL
Metge
i investigador
]Format com a oncòleg
a l’hospital de Sant Pau i
a l’MD Anderson de
Houston (Texas, EUA),
Josep Tabernero va arribar a Vall d’Hebron el
1997 fitxat per Josep
Baselga. Actualment dirigeix el servei d’oncologia de l’hospital (dedicat
a l’atenció als pacients) i
l’institut VHIO (dedicat
a la investigació oncològica). És especialista en
tumors de l’aparell digestiu i en el desenvolupament de teràpies moleculars contra el càncer
colorectal.
tes, que siguin entusiastes i que
tinguin ganes de treballar. Però
no l’hi aconsellaria a algú que
tingui una actitud passiva i que
prefereixi una vida còmoda.
No ho tindran fàcil?
Gens ni mica. Especialitzar-se
en oncologia requereix rigor, esforç i talent, precisament perquè depèn de nosaltres continuar avançant contra el càncer. Ja
hem recorregut una part important del camí, però el que queda
dependrà dels metges que s’estan formant ara. És dur, però ja
li dic que és molt gratificant.
Quan estudiava Medicina, ja
sabia que seria oncòleg?
En realitat em vaig plantejar altres opcions. Vaig pensar fer medicina interna, que m’agradava
molt, i també especialitzar-me
en neurocirurgia.
Per què es va decidir per
l’oncologia?
Perquè a mi m’apassiona ser
metge, m’agrada el tracte amb
els pacients, em meravella el funcionament del cos humà i volia dedicar-me a una especialitat en què pogués contribuir al
progrés de la medicina. Quan
estudiava la carrera, el càncer
era un camp en què la investigació estava avançant molt, però en què els avenços científics
encara no havien arribat als
pacients. Era un camp en què
tindria l’oportunitat d’ajudar
els pacients i de participar en
l’avenç de la medicina.
Prendria avui la mateixa decisió?
Sens dubte, perquè aquestes
oportunitats són les mateixes
per als que s’especialitzen avui
dia en oncologia.c