Tabac i salut. Alcohol i salut 1. Tabaquisme

TABAQUISME i SALUT
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Introducció
Components del fum del tabac
Marcadors biològics
Prevalença del tabaquisme
Patologia associada
Tabaquisme passiu
Condicionants del consum
Prevenció:
a) Informació i educació sanitària
b) Legislació
c) Atenció sanitària
Dr. Josep Vaqué
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
1. El tabaquisme.
tabaquisme. Introducció
El Tabaquisme és la principal
causa prevenible de pèrdua
de salut i de mort prematura a
Catalunya i a tot el món
occidental
Nivells de Nicotina arterial i venosa en fumar un cigarret
Concentració de Nicotina (ng/ml)
Jarvis MJ. BMJ 2004; 328: 277-279
Nivells venosos
Nivells arterials
Nivells arterials
Nivells venosos
Consum del cigarret
Temps en minuts
Fases de l’hàbit tabàquic
1. Adaptació
2. Dependència psíquica
3. Dependència física
El 80% del fumadors comença a fumar abans dels 18 anys
La Nicotina causa l’addicció
“The 1988 US Surgeon General report concluded that:
(1) Cigarettes and other forms of tobacco are addicting.
(2) Nicotine is the identified drug in tobacco that causes
addiction.
(3) The pharmacologic and behavioral processes that
determine tobacco addiction are similar to those that
determine addiction to drugs such as heroin and
cocaine” (1988, p. 78).
The 2010 report, which covered the extensive advances in
research on nicotine since the 1988 report (2010),
reconfirmed nicotine’s key role in causing addiction and
concluded that genetic variations in responses to this drug
contribute to determining patterns of smoking behavior and
cessation.”
The Health Consequences of Tobacco Use Among Young People. A Report of the Surgeon General, 2012
Evolució del consum de cigarrets per persona i
any. Espanya i altres paísos
Nº cigarrets / persona / any
3.000
2.500
2.000
ESPANY
ESPA
NYA
A
ESTAT
ESTA
TS
1.500
UNITS
UNITS
JAPÓ
FRANÇ
FRAN
ÇA
1.000
XINA
500
0
1960
1965
1970
1975
1980
1985
1990
1995
2000
Any
Font: Worldwatch Vital Signs 2000 i Ministerio de Sanidad y Consumo. Indicadores de Salud, 1999
Consum de cigarrets per càpita. Adults dels EEUU,
1900-1998. Caiguda de quasi el 50% de 1963 a 1998
1ra Conferència Mondial sobre
Tabaquisme i Salut
Prohibició
radiodifusió
1r Informe del
anuncis
1r Great American
Surgeon
Smoke--out
Smoke
Fi de la
General
Segona
Medicació sobre
Guerra
Nicotina OTC
Mondial
Número de cigarrets
5000
4000
3000
1ra preocupació
per la relació
Tabaquisme-Tabaquisme
Càncer
2000
Comença el
moviment pels
drets dels nonoFumadors
1000
1910
1920
1930
1940
Informe del
Surgeon
General sobre
Tabaquisme
Passiu
Es dobla la taxa
Federal sobre
cigarrets
Gran Depressió
0
1900
Acord
bàsic
Missatges a
TV i Radio
1950
1960
1970
Any
Font: United States Department of Agriculture
1980
1990
2. El fum del
del tabac
En el fum hi ha més de 5.000 substàncies:
•
•
Carcinògens (43 substàncies)
•
Monòxid de carboni: té gran afinitat per
l’hemoglobina
•
Irritants: fenols, acroleïna
Nicotina: alcaloide que produeix la
dependencia física. Compleix els criteris
primaris per ser considerada una droga que
genera dependència (EEUU, 1988)
El fum del tabac
Corrent
Lateral (CL)
(fum de la combustió)
Corrent
Principal (CP)
(fum inhalat i espirat)
Components del fum del tabac
Produit pel corrent lateral (CL) i el principal (CP):
Fase de gas:
Total per cigarret
Relació CL/CP
CO2
10-80 mg
8,1
CO
0,5-26 mg
2,5
Formaldehid
20-90 µg
51
Acroleïna
10-140 µg
12
Dimetil-N-amina
0,1-28 µg
4-25
Fase d’aerosol (condensa en partícules):
Nicotina
0,06-2,3 mg
2,6-3,3
Quitrà
14-30 mg
1,1-15,7
Toluè
108 µg
5,6
Benzo[a]pirè
8-40 ng
2,7-3,4
N-N-amina
0,12-0,44 µg
1-8
El fum del corrent lateral (CL)
• Per l’evaporació el fum del CL assoleix en pocs
segons mides 1010-100 vegades més petites que les
del CP
Corrent
principal -CP
Corrent
lateral - CL
Referència
Mida de les
particules
Diámetre
mitjà de les
particules
Massa
mitjana de les
particules
OEHHA, Octubre 2004
Concentració de Matèria Particulada:
Comparació: Fum de tabac – Emissions de motor diesel
700
Punt 0,0: Inici de l'encesa de
3 cigarrets o d'un motor
diesel que es manté al
ralentí durant 30 minuts en
un local de 60 m3
600
500
MP 1 Fum
MP (ug/m3)
MP 2,5 Fum
Educational
perspective:
PM
from
ETS
vs. diesel
400
car exhaust
MP 10 Fum
300
MP 1 Motor diesel
200
MP 2,5 Motor diesel
100
MP 10 Motor diesel
0
0
10
20
30
40 50 60 70 80
Temps (minuts)
90
G. Gorini. Occupational and Environmental Epidemiology Unit - CSPO Florencia, Itàlia
Canvis en el cigarret
1950: cigarret de 38 mg de Quitrà i 2,7 mg de
Nicotina
• una pipada per minut
• 35 ml per pipada
• més de 2 segons de durada
Ara: Cigarret de baix contingut (13,5 mg de
Quitrà i 1,0 mg de Nicotina), i amb filtre
• unes 5 pipades per minut
• 50 ml per pipada
• 2 segons de durada
El fum de tabac ambiental (FTA)
• El FTA depén sobretot del Corrent lateral
(85%) i menys del Corrent principal
• Fumar dins una casa augmenta al doble la
mitjana de partícules suspeses respirables
(de <2,5 µ de diàmetre)
• En el FTA hi ha carcinògens tant en la fase
de partícules (amines poliaromàtiques i
metalls) com en la de gas (benzè, amines)
3. Marcadors d’exposició al fum de
tabac
Marcadors ambientals
• De la fase de gas: Nicotina, CO, Solanesol, 3-etenilpiridina,
Benzé, Hidrocarburs policíclics aromàtics (PAH),
• De la fase de particules: MP10 (matèria particulada extrafina, en
microns: ug/m3), MP2,5, MP1, MPUV, MPF, Nicotina, PAH
Biomarcadors (es mesuren a orina, sang, saliva i cabell de nofumadors exposats a FAT: fum ambiental del tabac)
Carcinogènics: PAH, Amines aromàtiques, N-nitrosamines, Benzé
No carcinogènics, específics del tabac:
• Nicotina: concentració en el cabell, avaluació d’exposició a FAT
de llarga durada
• Cotinina: metabolit de la Nicotina. Molt usat. Avaluació
d’exposició a FAT de curta durada. Es mesura a saliva i orina
• Acetonitril (nitril alifàtic) i altres
Distribució dels nivells de Cotinina sèrica en
la població dels EEUU de 4 anys i més, 1991
Percentatge de població %
5
4
3
2
1
0
0,1
1,0
10
Cotinina sèrica, ng/ml
100
1000
Pirkle JAMA 1996;275:1233-40
Quantificació de la Cotinina en orina en
diferents grups de població
Població estudiada
Adults
Fumadors
No fumadors, no exposats al HTA
No fumadors, exposats al HTA
No fumadors, traballadors de restaurant
Nens entre 8 mesos i 12 anys
No exposats
Fuma la mare o altres persones
Fuma la mare i altres persones
Cotinina (ng/ml)
1.200
8,5
25,8
56,0
5,6
13,1
55,8
Hernández Hernández JR i Terciado Valls J. Rev Clin Esp 1994; 194, 6: 52-57
Cotinina en saliva (ng/ml)
Cotinina en els infants segons el
consum de tabac dels pares
Mitjana geomètrica i IC 95%
Consum total de cigarrets pels pares
Infants de 00-15 anys. Enquesta de salut d’Anglaterra, 1996
4. Prevalença del tabaquisme (%)
Percentatge d’adults de ≥18 anys que eren fumadors habituals, per grups
d’edat. National Health Interview Survey, Estats Units, 2005-2011
19%
CDC. MMWR Current Cigarette Smoking Among Adults - United States, 2011. MMWR 2012;61:44
Evolució de la prevalença de població de 15 anys i
més fumadora, per sexe. Catalunya, 1990-2011
29,5%
“A Catalunya, l’any 2011, tres de cada deu persones de 15 anys
i més són fumadores (29,5%), el 35,8% dels homes i 23,4% de
les dones”.
Font: Enquesta de salut de Catalunya 2011. Departament de Salut
Consum de tabac en la
població de 15 anys i més,
per sexe. Catalunya, 2011
Prevalença de
població de 15
anys i més
fumadora, per grup
d’edat i sexe.
Catalunya 2011
Font: Enquesta de salut de Catalunya 2011. Departament de Salut
Prevalença de població de 15 anys i més fumadora, per classe
social i sexe i per nivell d’estudis i sexe. Catalunya, 2011
“Per classe social, s’observa una proporció més baixa de fumadors en
les classes més benestants i entre les persones que pertanyen al grup
amb un nivell d’estudis més baix. La prevalença del tabaquisme en
tots dos sexes mostra un patró poc definit, amb freqüències relatives
similars en totes les classes socials i per nivell d’estudis, excepte en el
grup amb un nivell d’estudis més baix, en què els homes fumadors
dupliquen el percentatge de les dones fumadores”.
Font: Enquesta de salut de Catalunya 2011. Departament de Salut
Consum de Nicotina i situació socioeconòmica.
Enquestes de salut d’Anglaterra; 1993, 1994, 1996
Mitjana de Cotinina plasmàtica (ng/ml)
Jarvis MJ. BMJ 2004; 328: 277-279
Nivell econòmic
més alt
Nivell econòmic més
baix: Pobresa
Prevalença de tabaquisme a Europa (%)
Country-specific
prevalence of
current smoking
(%) in the
population aged 15
years or over,
overall and by
gender, male-tofemale smoking
prevalence ratio
(M/F), and currentto-ex-smoking
prevalence ratio
(C/E) in 18 selected
European countries.
Gallus et al. 2014.
European Code against Cancer, 4th Edition: Tobacco and cancer.. Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.
2013 Prevalença de tabaquisme: 26,5%
ESCA 2013
Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Determinants socials i econòmics de la salut. Efectes de la crisi econòmica en la salut de la
població de Catalunya. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2014.
Font: Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2013
5. Patologia atribuida al
tabaquisme
• Càncer de Pulmó i altres càncers
• Malaltia Cardiovascular
• Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica
(MPOC) i altres malalties respiratòries:
progressiva disminució del VEMS
• Afectació del creixement fetal
• Morbiditat infantil
• Altres
Factors etiològics del Càncer
Fracció etiològica %
Consum de tabac
Dieta
Consum d'alcohol
Ocupació-treball
Factors reproductius i sexuals
Factors geofísics
Radiacions ionitzants
Radiacions ultraviolades
Contaminació atmosfèrica
Medicaments
Agents infecciosos
Càncers hereditaris
30%
35%
3%
4%
7%
3%
1-3%
1-3%
2%
1,5%
5-16%
2-10%
Modificada de Doll i Peto, 1990
Tabac i càncer: RR
PULMÓ
LARINX
CAVITAT ORAL
FARINX
ESÒFAG
ESTÒMAC
BUFETA URINÀRIA
RONYÓ
PÀNCREES
CÒLON
CÈRVIX UTERÍ
MAMA
Recorregut
3,6 - 15,9
6,1 - 13,6
1,0 - 13,0
2,8 - 12,5
0,7 - 6,6
0,8 - 2,3
1,0 - 6,0
1,1 - 1,5
1,6 - 3,1
1,2 - 3,0
-
Millor estimació
10,0*
8,0*
4,0*
4,0
3,0*
1,5
2,0*
1,5*
2,0*
2,0
<2
1,6
* El tabaquisme és la principal causa d'aquests càncers
Estimates of agestandardised incidence rates
of lung cancer in 2012 (world
standard population) in the
European Union (EU-27 and
Croatia).
Càncer de pulmó, homes
European variation in estimates
of national age-standardised
lung cancer incidence rates
(per 100.000) among men and
among women.
Ferlay et al. 2013
Càncer de pulmó, dones
European Code against Cancer, 4th
Edition: Tobacco and cancer.
Cancer Epidemiology 39S (2015) S20S33.
Risc de mort per càncer de
pulmó en els homes. UK 2000.
Cumulative risk of death from
lung cancer in men in the United
Kingdom for continuing smokers
and for former smokers,
according to the age when
quitting (death rates in 1990 are
shown).
Peto et al. 2000.
European Code against Cancer, 4th Edition:
Tobacco and cancer.
Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.
Mortalitat anual segons edat i hàbits de
consum de tabac. Homes: metges anglesos
Mortalitat anual per 1000 homes
300
No fumadors
Ex-fumadors
Fumadors
Fumadors (>=25 c/d)
250
200
150
100
50
0
35-44
45-54
55-64
65-74
75-84
85 i més
Edat (anys)
Doll R, Peto R et al. Mortality in relation to smoking: 40 years´
years´ observations on male British doctors. BMJ 1994;309:9011994;309:901-11
Les 8 principals causes de mort a tot el món i les morts atribuibles al Tabaquisme, 2005
Milions de morts
Total: 5,5 milions
Altres morts
causades pel tabac*
Malaltia
isquèmica
del cor
Malaltia
cerebrovascular
Infeccions
respiratòries
de vies baixes
Malaltia
pulmonar
obstructiva
crònica
VIH/Sida
Malalties
diarrèiques
Tuberculosi
Càncer de
tràquea,
pulmó i
bronquis
Morts per
ús del tabac
Les àrees amb barres indiquen el % de morts associades al consum de tabac i tenen el color de la respectiva columna de les principals causes de mort.
*Inclou: Càncers de boca i orofaringe, esòfag, estòmac, fetge, i altres càncer; altres malalties cardiovasculars, diabetes mellitus i malalties digestives
Mortalitat atribuida al Tabaquisme
• Mortalitat total atribuida, España 2006: 14%
de totes les morts (53.155 defuncions:
47.174 homes i 5.981 dones)
• Mortalitat Cardiovascular: 10-15% de totes
les morts
• Mortalitat per Càncer: 30% de totes les
morts
España. Número de defuncions segons les principals
causes específiques de mort i sexe, 2004
Total
Malalties isquèmiques del cor
Malalties cerebrovasculars
Insuficiència cardiaca
Càncer de bronquis i pulmó
Demències. Malaltia d’Alzheimer
Mal. cròniques de vies resp. inferiors
Diabetis
Càncer de còlon
Pneumònia
Malaltia hipertensiva
Càncer de mama de la dona
Càncer de estòmac
Insuficiència renal
Cáncer de pròstata
Accidents de trànsit
Total
%
38.840 10,4
34.250
9,3
19.123
5,1
19.065
5,1
19.052
5,1
15.517
4,2
9.966
2,7
9.803
2,6
7.356
2,0
6.206
1,7
5.833
1,6
5.811
1,5
5.705
1,5
5.694
1,5
4.867
1,3
371.934 100,0
Homes
Dones
21.898
14.201
6.553
16.632
5.988
11.583
3.924
5.543
3.847
1.965
--3.611
2.808
5.694
3.730
194.928
16.942
20.049
12.570
2.433
13.064
3.934
6.042
4.260
3.509
4.241
5.833
2.200
2.897
-1.137
177.006
INE, 2004
España. Defunciones según las principales causas de
muerte. 2008 y 2011
2008
%
9,3
8,2
5,2
5,1
3,8
2011
%
9,0
7,4
5,4
4,4
4,1
INE. 2010, 2013
2012
%
8,6
7,3
5,3
4,6
4,1
4,0
EEUU. Incidència de Càncer, 1975-2010, Homes
EEUU. Incidència de Càncer, 1975-2010, Dones
EEUU. Mortalitat per Càncer, 1930-2010, Homes
American Cancer Society. Cancer Facts & Figures 2014. Atlanta: American Cancer Society; 2014.
EEUU. Mortalitat per Càncer, 1930-2010, Dones
Factors de risc modificables associats
al Càncer de Pulmó
Magnitud
Forta (RR > 4)
Factor de risc
Tabaquisme
Ocupació
PRAP (recorregut)
87 (84-90)
13 (10-20)
Moderada (RR 2-4) Cap
--
Feble (RR < 2)
Exposició residencial a radó
Exposició ambiental al tabac
10 (7-35)
2 (1-6)
Possible
Dieta baixa en b-carotens
Dieta d'elevat contigut en greixos
Contaminació atmosfèrica urbana
----
Brownson RC, Remington PL, Davis JR, eds. Chronic Disease Epidemiology and Control. 2ª ed, Washington: AJPH, 1998
Common origins of lung cancer and COPD
McGarry A. Nature Medicine 2008;14:1023-24
Hypothesized common origins of emphysema and lung cancer. Under normal conditions, lung homeostasis is preserved via
low-level cell turnover with alveolar macrophages patrolling the lower airspace to remove invading pathogens and particles.
Upon exposure to cigarette smoke, inflammatory cells, particularly neutrophils and macrophages, are recruited and activated,
causing them to release serine and matrix metalloproteinases (MMPs) and reactive oxygen species (ROS). Emphysema results
when extracellular matrix destruction and cell death exceeds reparative capacity leading to airspace enlargement. BASCs
(bronchoalveolar stem cell) attempt to replace damaged alveolar cells and maintain alveolar integrity. However, repeated
induction of BASC proliferation in the context of cigarette carcinogens and inflammatory proteinase-mediated release of growth
factors predisposes these cells to become malignant, leading tobronchogenic carcinoma.
Història natural de la obstrucció ventilatòria crònica
Fletcher C, Peto R. Brit Med J. 1977
FEV1 (% del valor als 25 anys)
Envelliment pulmonar fisiològic
100
No fumador
75
Fumador, no susceptible
Envelliment pulmonar accelerat
Fumador, susceptible
50
Umbral de discapacitat
25
Mort
0
25
50
Edat (anys)
75
Problemes emocionals i Tabaquisme
Hi ha molts treballs que associen els problemes psiquiàtrics i
emocionals amb el consum de tabac:
 Persones amb un problema psiquiàtric major: 74% fumen o han
fumat i només el 14% han deixat de fumar.
En canvi, les persones que mai no han tingut cap problema
psiquiàtric major fumen o han fumat el 53%, i havien deixat de fumar
el 31% (estudi JAMA, 1990)
 80% dels alcohòlics fuma
 90% dels esquizofrènics fuma
 La meitat dels escolars anglesos amb problemes emocionals fuma
més 21 cig/setm, per només 10 cig/setm els escolars corrents
A mesura que les taxes de fumar disminueixen, sembla que aquest
es concentra cada vegada més en la gent amb problemes
La patologia del tabac en la dona
•
•
•
•
•
•
•
•
El càncer pulmó es feminitza
Càncer de coll d’úter i càncer de mama
Cicle menstrual alterat
Risc associat a l’ús de la píndola
Menopausa precoç
Osteoporosi i fractura de maluc
Envelliment més ràpid
Hipoxia fetal, estrés fetal, síndrome de la
mort sobtada
6. Tabaquisme Passiu
“Una hora el dia en una habitació
amb un fumador és,
aproximadament, 100 vegades
més probable que causi Càncer
de Pulmó a un no fumador, que
20 anys passats en un edifici que
contingui amiant”
R. Doll i J. Peto. Asbestos: effects on
health of exposure to asbestos. Londres:
HMSO, 1985.
Estudis sobre Tabaquisme Passiu i Càncer de
Pulmó en no fumadors
Informe
Any
País
Hirayama
1981
Japó
1-19 cig/d
20 cig/d ó +
RR
I.C.
1,61
2,08
1,09-2,39
1,39-3,11
NRC
Surgeon G.
EPA
1986
1986
1992
EUA
EUA
EUA
1,34
1,53
1,19
1,18-1,53
1,01-1,39
CEPA
NHMRC
SCTH
1997
1997
1998
EUA
Austràlia
Inglaterra
1,20
1,32
1,20-1,30
1,10-1,69
-
Tabaquisme Passiu i Càncer de Pulmó.
Meta-anàlisi de 39 estudis. Hackshaw, 1997
Nº d’estudis
Nº de casos de
Càncer de pulmó
RR combinat
(IC 95%)
Sexe
Dones
Homes
Ambdós
37
9
39
4.626
274
5.095
1,24 (1,13-1,36)
1,34 (0,97-1,84)
1,23 (1,13-1,34)
Zona geogràfica
EUA
Europa
Japó
Xina i Hong Kong
14
6
5
12
1.959
439
550
1.678
1,17 (1,05-1,31)
1,53 (1,21-1,94)
1,28 (1,04-1,57)
1,22 (0,99-1,50)
Any de publicació
1981-1985
1986-1990
1991-1997
10
15
12
809
1.591
2.226
1,29 (1,06-1,58)
1,28 (1,07-1,54)
1,19 (1,06-1,33)
Disseny
Casos i controls
Cohorts
33
4
4.115
511
1,24 (1,12-1,38)
1,27 (1,05-1,53)
Hackshaw AK, Law MR and Wald NJ. The accumulated evidence on lung cancer and environmental tobacco smoke. BMJ 1997; 315: 980980-88
Tabaquisme Passiu. Meta-anàlisi de 39 estudis.
Hackshaw, 1997
•
•
Una confirmació
convincent de que
el tabaquisme
passiu causa càncer
de pulmó
Excés de risc de
càncer de pulmó:
24%
Fum ambiental del tabac i Càncers
Evidència 2004
Càncers
Estudis
fins 1997
Nous estudis
i actualitzac.
Evidència 1997
d’associació causal
Tots els càncers
Adults
5
0
Suggestiva
Igual
7
1
5
5
No concloent
No concloent
No concloent
Suggestiva
19
17
Concloent
4
13
No concloent
Sinus nasal
3
3
Cervix uteri
4
0
Suggestiva
Igual
Bufeta urinària
2
0
No concloent
Igual
Estòmac
1
2
No concloent
No concloent
Cervell (Adult)
3
0
No concloent
Igual
Cervell
10
12
No concloent
Suggestiva
(Infància)
8
6
No concloent
No concloent
Limfomas
6
4
No concloent
Suggestiva (en infants)
Infància
Mare (fumadora)
Pare (fumador)
Pulmó
Mama
(Infància)
Leucèmia
Concloent
d’associació causal
Concloent (reforçada)
Concloent
Concloent (reforçada)
Office of Environmental Health Hazard Assessment, Octubre 2004
7. Condicionants del consum de tabac
Socials
• Els models socials
• Estatus legal del tabac: és una droga legal, es
troba arreu, preu assequible, increment de l’oferta,
suport publicitari
Individuals
• Factors d’inici: factors de personalitat,
afermament social
• Factors de manteniment: psicològics (efecte de
relaxació, d’estimulació, de reducció de la tensió i
de l’ansietat), farmacològics (dependència física)
Inici de l’addicció
Factors que propicien l’inici:
• Baixa eficàcia pròpia per a refusar un cigarret
• Creença de que es podrà deixar de fumar en
qualsevol moment
• Creença de que només fa mal fumar grans
quantitats de cigarrets
• Creença en possibles beneficis del fumar
• Receptivitat als anuncis de productes
promocionals
John P. Pierce, 5 jul. 2000
Importància de fumar 100 cigarrets !
Inici de l’hàbit: Fumar 100 cigarrets és un
senyal precoç d’addicció (p.e. 6 cig/dia x 17 dies)
• El 80% seguirà fumant als 4 anys
• El 50% encara fumarà després de 16-20
anys
• El 25% morirà de malalties associades al
consum de tabac
Haver fumat 10 paquets d’una marca: Estableix
la lleialtat a la marca
John P. Pierce, 5 jul. 2000
Quin és el punt d’addicció?
De 4 a 6 mg de Nicotina per dia durant
unes 3-4 setmanes
• Per no agafar addicció cal no arribar a 5
mg/dia!
• Un cigarret sol tenir 0,9-1 mg Nicotina, per tant
amb 5-6 cigarrets/dia ja s’assoleix el llindar!
• Amb cigarrets de 0,5 mg de Nicotina se’n
podrien fumar 10
• Amb cigarrets de 0,2 mg, 25 cigarrets
Benowitz B, Henningfield J. NEJM 1994;331:123-125
8. Prevenció del Tabaquisme
Objectius de la lluita contra el Tabaquisme:
• Reduir el nombre de joves que comencen a
fumar
• Reduir el nombre de fumadors
• Disminuir la inhalació de substàncies nocives
presents en el fum del tabac
• Protegir els no fumadors dels efectes nocius
o molests del tabac
• Crear un ambient social negatiu per a l’hàbit
de fumar
Tres tipus de mesures preventives
a) MESURES INFORMATIVES i
EDUCATIVES
b) LEGISLACIÓ ANTITABÀQUICA
c) MESURES ASSISTENCIALS:
INTERVENCIÓ CLÍNICA
a) Mesures informatives i educatives
•
Programes informatius, campanyes
d’educació sanitària
•
Educació sanitària per a nens i joves
•
Educació sanitària per a adults
Una de les maneres mes eficaces per evitar que els joves
provin el tabac i n’acabin sent consumidors habituals, és
prohibir totes les formes de publicitat directa i indirecta de
tabac, incloent-hi el fet que la indústria del tabac no promogui
cap esdeveniment o activitat relacionada amb els productes i el
patrocini de tabac
Evidències per reduir l’ús del tabac en els joves
La evidència científica disponible és suficient per concloure que:
1. Les campanyes en els mitjans de comunicació, els
programes comunitaris extensos, i els programes de control
de nivell estatal, poden prevenir la iniciació de l’ús del tabac
i reduir la seva prevalença en els joves.
2. Els increments dels preus dels cigarrets redueix l’iniciació,
la prevalença, i la intensitat dels tabaqusime en el joves
adults.
3. Els programes escolars amb evidència d’efectivitat, i que
contenen components específics, poden produir efectes al
menys a curt termini i reduir la prevalença del tabaqusime
en les edats escolars.
The Health Consequences of Tobacco Use Among Young People. A Report of the Surgeon General, EEUU, 2012
b) Mesures legislatives
1.
Prohibició de la publicitat i de les promocions
2.
Impressió obligatòria d’avisos i advertències
sanitàries en els paquets de tabac
3.
Establir uns límits màxims del contingut de
nicotina, quitrà i monòxid de carboni en els
cigarrets
4.
Política d’impostos contrària a l’hàbit
5.
Restriccions als llocs de venda
6.
Restriccions al fumar en llocs públics
7.
Restriccions al fumar en els llocs de treball
Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas
sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la
venta, el suministro, el consumo y la publicidad de
los productos del tabaco (BOE nº 309, 27-12-2005)
Artículo 1. Objeto.
Esta Ley tiene por objeto:
a) Establecer, con carácter básico, las limitaciones, siempre que se trate
de operaciones al por menor, en la venta, suministro y consumo de los
productos del tabaco, así como regular la publicidad, la promoción y el
patrocinio de dichos productos, para proteger la salud de la población.
b) Promover los mecanismos necesarios para la prevención y control del
tabaquismo.
Ley 42/2010, de 30 de diciembre, por la que se modifica la Ley
28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al
tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo
y la publicidad de los productos del tabaco (BOE nº 338, 31-122010)
Artículo 7. Prohibición de fumar
Se prohíbe fumar, además de en aquellos lugares o espacios definidos en la normativa de las Comunidades
Autónomas, en:
a) Centros de trabajo públicos y privados, salvo en los espacios al aire libre.
b) Centros y dependencias de las Administraciones públicas y entidades de Derecho público.
c) Centros, servicios o establecimientos sanitarios, así como en los espacios al aire libre o cubiertos, comprendidos
en sus recintos.
d) Centros docentes y formativos, salvo en los espacios al aire libre de los centros universitarios y de los
exclusivamente dedicados a la formación de adultos, siempre que no sean accesos inmediatos a los edificios o
aceras circundantes.
e) Instalaciones deportivas y lugares donde se desarrollen espectáculos públicos, siempre que no sean al aire libre.
f) Zonas destinadas a la atención directa al público.
g) Centros comerciales, incluyendo grandes superficies y galerías, salvo en los espacios al aire libre.
i) Centros de ocio o esparcimiento, salvo en los espacios al aire libre.
j) Centros culturales, salas de lectura, exposición, biblioteca, conferencias y museos.
k) Salas de fiesta, establecimientos de juego o de uso público en general, salvo en los espacios al aire libre.
u) Bares, restaurantes y demás establecimientos de restauración cerrados.
v) Salas de teatro, cine y otros espectáculos públicos que se realizan en espacios cerrados.
c) Intervenció clínica
S’ha de fer una intervenció breu que inclou:
• cribratge
• consell breu (3 minuts o menys)
• i/o farmacoteràpia
La intervenció incrementa les taxes d’abstinència de
fumar, si bé hi ha una relació dosi-resposta entre les
taxes assolides i la intensitat del consell
Consell per a la cessació del tabaquisme. US Preventive S. Task Force, Nov. 2003
Components del consell per a la cessació
Pauta de 5 pasos per portar el pacient a discutir la cessació:
1) Preguntar sobre si fuma
2) Informar i aconsellar que deixi de fumar amb missatges
personals clars
3) Valorar el desig o voluntat de deixar de fumar
4) Donar assistència per a la cessació
5) Organitzar el seguiment i recolzament
Entrevista motivacional complementària sobre 5 punts (5R):
riscos, rellevància, recompenses, controls de ruta,
repeticions
També es pot incloure una orientació o guia per desenvolupar
el pla de deixar de fumar, i sobre com vencer les dificultats
habituals
Prova de dependència de la
Nicotina: test de Fagerström
1. Quants cigarrets fuma?: menys de 15 = 0, de 16 a 25 = 1, >25 = 2
2. Nicotina dels cigarrets?: <0,8 mg = 0; de 0,8 a 1,2 mg = 1, >1,2 mg = 2
3. Inhala el fum?: no = 0, a vegades = 1, sempre = 2
4. Fuma pel matí?: no = 0, si = 1
5. Fuma a la mitja hora de llevar-se?: no = 0; si = 1
6. Quin cigarret li és més indispensable?: el primer = 1, altre = 0
7. Fuma encara que estigui malalt (al llit)?: no = 0, si = 1
8. Fuma en llocs públics (cine, metro, hospital)?: no = 0, si = 1
La suma de punts defineix el grau de dependència:
- de 0 a 4 punts: no fumador o poc dependent
- de 5 a 6: dependència mitjana
- de 7 a 8: dependència forta
- ≥9: molt forta
Estratègia habitual per a la cessació (1)
• Consell mèdic: Persuadir i motivar per deixar
de fumar
• Escollir data per a l’inici
• Donar informació escrita (fulletons). La millor:
“Guia d’Autoajuda”
• Prescripció d’agents farmacològics (segueix)
Estratègia habitual per a la cessació: agents
farmacològics (2)
• Teràpia substitutiva amb Nicotina (TSN):

Xiclet de nicotina: de 2 i 4 mg; 2-3 mesos

Pegat de nicotina (via transdèrmica): de 8 a 50
mg; 6-8 setmanes

Spray nasal: 500 g/pulverització; 3 mesos

Inhalador
• Hidroclorur de Bupropion. Anfebutamona:
antidepressiu. Zyntabac, Glaxo, comp retard:
150 mg/dia 6 dies, augmentant fins 150mg/12 h
durant un màxim de 7-9 setmanes
Estratègia habitual per a la cessació: agents
farmacològics (i 3)
• Vareniclina. Antagonista parcial dels receptors nicotínics.
Actúa de forma diferent de la TSN i del Bupropión: redueix
el craving o desig de les sensacions de plaer del fumar.
Taxa d’abstinència continua a 1 any: Placebo 10%,
Bupropion 15%, Vareniclina 23% (assaig clínic).
Efectes adversos: nàusees (comú), cefalea, dificultat per
dormir; també s’ha descrit depressió i suicidi.
Champix, Pfizer, via oral: S’administra durant 12
setmanes a la dosi d’1 mg/12 hores, després d’una titulació
prèvia setmanal segons el següent esquema: 0,5 mg/24
hores durant els tres primers dies, 0,5 mg/12 hores durant
els següents quatre dies (4t al 7è, ambdós inclosos) i 1
mg/12 hores des del 8è dia fins al final del tractament.
Problemes durant la cessació
•
Guany de pes
•
Recaigudes múltiples
•
Manca de suport familiar i social
Efectes de la privació de Nicotina
Símptoma
Durada
Incidencia (%)
Mareig
< 48 hores
10
Transtorns del son
< 1 setmana
25
Escassa concentració
< 2 setmanes
60
Ànsia/desig de nicotina
< 2 setmanes
70
Irritabilitat o agressivitat
< 4 setmanes
50
Depressió
< 4 setmanes
60
Inquietud
< 4 setmanes
60
Augment de la gana
< 10 setmanes 70
Moltes gràcies per la
vostra atenció, i per
no fumar