Epidemiologia i prevenci del c ncer 1

EPIDEMIOLOGIA i
PREVENCIÓ DEL CÀNCER
1. Conceptes introductoris
2. Epidemiologia descriptiva:
Incidència, mortalitat, supervivència
3. Factors etiològics
4. Prevenció del càncer
5. Cribratges poblacionals de càncer
Dr. Josep Vaqué
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
El Càncer, l’emperador de tots els mals
“És l’enemic implacable que al llarg de la
vida penja damunt el cap d’una de cada tres
dones i d’un de cada dos homes”
Siddartha Mukherjee
“El emperador de todos los males.
Una biografía del Cáncer”.
Editorial Taurus, 2011. 712 págs.
1. Conceptes introductoris
Teoria multiestadis del Càncer
ESTADIS: Iniciació, Promoció i Progressió
- AGENT INICIADOR
- AGENT PROMOTOR
- PROGRESSIÓ
Carcinògens incomplets: Inicien les cèl·lules però no
les promouen; són agents mutàgens
Carcinògens complets: Inicien una neoplàsia i
causen també la seva promoció i progressió
Epidemiologia molecular del Càncer
Furberg & Ambrosone. Trends in Molecular Medicine, 2001
Sis canvis propis del Càncer
Sis canvis que se situen en l’arrel de pràcticament tots els
càncers. Resumits per Hanahan D i Weinberg RA. Cell 2000
1. Autosuficiència dels senyals de creixement (p.e., activació
oncògen H-Ras per mutacions puntuals, sobreexpressió de gens,...)
2. Insensibilitat als senyals d’inhibició del creixement
(inactivació dels gens supressors de tumors per mutacions puntuals,
delecions, metilació alterada i altres; 50-75% dels càncers tenen un
mutació del p53)
3. Evasió de l’apoptosi (mecanisme pel qual les cèl·lules eliminen les
mutacions oncogèniques)
4. Capacitat replicativa ilimitada (senescència replicativa,
inactivació de pRb/p53, activació de la telomerasa)
5. Inducció de l’angiogènesi (neovascularització) (activació de
VEGF, FGF1 i FGF2)
6. Invasió tisular i metàstasi (gens força desconeguts)
Sis canvis propis del Càncer
Sis canvis que se situen en l’arrel de pràcticament tots els
càncers. Resumits per Hanahan D i Weinberg RA. Cell 2000
Deu canvis propis del Càncer i dianes terapèutiques
Hanahan D, Weinberg RA. Hallmarks of Cancer: The next generation. Cell 2011
Creixement tumoral o neoplàsia
.
Inactivació del gen reparador de mismatch
Inestabilitat microsatèlits: BAT26
.
Mutació
i pèrdua
.
APC
XRAS
SMAD2/4
Adenoma precoç
Adenoma
Adenoma
.
cripta displàsica
intermediari
tardà
Epiteli normal
.
Mutació
Pèrdua
.
Metilació del
ADN alterada
Mutació
i pèrdua
TP53
.
Carcinoma
Metàstasi
.
Altres alteradors genètics
Vies que controlen la tumorogènesi colorectal. Les mutations en la via
de la APC/b-catenina inicien el procés neoplàsic, del que en resulten petits
tumors benignes (adenomes). Aquests progressen, en fan grans i més perillosos,
ja que s’acumulen mutations en gens de control del creixement (K-Ras, B-RAF,
PIK3CA, o p53). El procés s’accelera per mutacions en gens d’estabilitat
Font: Jeremy Edwards. University of New Mexico Health Sciences Center, 2005
Carcinoma
in situ
Interacció entre
promotors i les
defenses de
l'hoste
Fase de
diagnòstic
clínic usual
Detecció
precoç
preLesió premaligna
Iniciació:
Exposició a
carcinògens
Neoplasia
benigna ?
Història natural del càncer i
proves disponibles
Història natural
Proves
Proves per al
medi ambient del
lloc de treball.
Detecció de
carcinògens en
els productes de
consum
Noves proves per avaluar els
efectes biològics: ADN
adducts, mutagenicitat de
l'orina, ruptures
cromosòmiques
Proves de
cribratge
Diagnòstic
usual
Període de detecció
pre--clínic
pre
Envelliment i Càncer
Impacte de l’envelliment
l’envelliment:: Entre els anys 2007
i 2030, al Regne Unit es preveu que el
nombre de casos de càncer
càncer,, en la gent de
més de 65 anys d’edat
d’edat,, augmenti un 76,2%
en els homes i un 67,5% en les dones.
Mistry M, Parkin D, Ahmad A, et al. Cancer incidence in the United Kingdom: projections to the year 2030.
Br J Cancer. 2011; 105; 17951795-1803.
Connexió entre Senescència i Càncer
L’augment de l’edat és, amb molt, el més important de
tots els carcinògens,
carcinògens, i entendre les seves vies d’actuació
un dels temes centrals de la biologia de l’envelliment.
En experimentació amb cultius tisulars i en rates, s’ha
observat que les proteines produïdes pels fibroblastes
senescents, incloses proteases, factors de creixement i
mol·lècules que promouen l’angiogènesi, poden
estimular la malignització,
malignització, i animar les cèl·lules
premalignes a passar a ser canceroses i formar tumors que
poden matar l’animal.
The Age of Senescence
Senescence.. Judith Campisi's work on cancer may reveal the secrets of (not
(not)) getting older
older.. The
Scientist.. 2006; 50: 6.
Scientist
2. Epidemiologia
descriptiva
Causes de mort en el món,
2002. Total: 57 milions/any
Malaltia cerebrovascular 10%
Malaltia coronària 13%
5,5 milions: ♀ 3 m. i ♂ 2,5 m.
7,2 milions
Càncer 12%
7,1 m.
Altres malalties 27%
Lesions - accidents 9%
15,6 milions
5,2 m.
Paludisme 2% 1,2 m.
Infec. respiratòries 7%
3,7 m.
Tuberculosi 3% 1,6 m.
VIH - Sida 5%
2,8 m.
Malalties diarreiques 3% 1,8 m.
MPOC 5%
2,7 m.
Causes perinatals 4%
2,5 m.
OMS
Incidence and
mortality of all
cancers combined
in the 28 EU
countries, men and
women combined
(excluding nonmelanoma skin
cancer); shown as
age-standardized
rates (ASRs) per
100.000.
GLOBOCAN 2012
Number of new
cancer cases and
cancer deaths for
the top 15
commonest
cancers in the 28
member states of
the European
Union; 2012.
Incidència i mortalitat dels 15 principals càncers
a la Unió Europea, 2012
IARC GLOBOCAN
Cancer Epidemiology 39S (2015) S1-S10
Espanya. Font de les dades d’Incidència i
Mortalitat per Càncer
• Els Registres de casos permeten obtenir la Incidència
de càncers
• La Mortalitat s’obté a partir del Certificat Mèdic de
Defunció (individual, des de 1871)
Provincies o circunscripcions espanyoles que tenen
Registre dels casos de càncer:
Albacete, Asturias, País Vasco, Canarias, Cuenca, Girona,
Granada, Murcia, Navarra, Tarragona i Zaragoza
El cáncer en España. Instituto de Salud Carlos III. Madrid 2009
http://cancer.isciii.es/ariadna.php
Taxa global Espanya: 469,6 x 100.000
Taxa global Espanya: 273,0 x 100.000
469,6
273,0
Espanya. Homes. 2012
Incidència i mortalitat
Nombre de casos i (%)
Altres
Pròstata
Pròstata
Pulmó
Bufeta Colorectal
Pulmó
17.430 (27.%)
Colorectal
Las Cifras del Cáncer en España 2014. Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), 2014.
Espanya. Dones. 2012
Incidència i mortalitat
Nombre de casos i (%)
Altres
..
Mama
Colorectal
Pulmó
Cos d’úter
Altres
Mama
Cos
d’úter
Colorectal
Cos d’úter
Pulmó
..
Las Cifras del Cáncer en España 2014. Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), 2014.
CR: taxa bruta per 100.000
ASRw: taxa estandaritzada
per la població mundial.
ASRe: taxa estandaritzada
per la població europea.
CR: taxa bruta per 100.000
ASRw: taxa estandaritzada
per la població mundial.
ASRe: taxa estandaritzada
per la població europea.
Percentatge de canvi anual de la incidència per càncer a
Catalunya, 1993-2007. Homes
Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Idescat.
Percentatge de canvi anual de la incidència per càncer a
Catalunya, 1993-2007. Dones
Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Idescat.
EEUU. Incidència de Càncer, 1975-2010, Homes
EEUU. Incidència de Càncer, 1975-2010, Dones
EEUU. Mortalitat per Càncer, 1930-2010, Homes
American Cancer Society. Cancer Facts & Figures 2014. Atlanta: American Cancer Society; 2014.
EEUU. Mortalitat per Càncer, 1930-2010, Dones
Incidència de Càncer segons raça o ètnia. EEUU, 1988-1992
Taxes per 100.000 h
ajustades segons la
població de 1970
Supervivència a 5 anys
En %
Global: tots
Global:
els estadis
Extensió:
Extensió:
Local
Regional
Distant
EEUU. A partir
EEUU.
dels casos de
1986 a 1992,
seguits fins
1993
Bufeta urinària
Cavitat Oral
Cervell
Cèrvix
Còlon i recte
Esòfag
Estòmac
Fetge
Larinx
Mama (dona)
Melanoma
Ovari
Pàncrees
Próstata
Pulmó
Ronyó
Testicle
Úter
Global Local Regional Distant
81
53
29
69
61
11
21
6
66
84
87
46
4
87
14
59
95
84
93
81
34
91
91
22
61
13
84
97
95
92
13
99
48
88
99
95
49
42
32
50
63
11
23
8
54
76
61
51
5
93
18
60
97
66
6
18
22
9
7
2
2
2
40
20
16
25
2
30
2
9
72
26
Supervivència relativa* (%) durant tres periodes de
temps. Segons localització del càncer. EEUU.
3. Factors etiològics del Càncer
Consum de tabac
30%
Factors de la dieta (alimentació)
35%
Consum d'alcohol
3%
Treball - ocupació
4%
Factors reproductius i sexuals
7%
Factors geofísics
3%
Radiacions ionitzants
1-3%
Radiacions ultraviolades
2-4%
Contaminació atmosfèrica
2%
Medicaments
1,5%
Agents infecciosos
5-16%
Càncers hereditaris
2-10%
Modificada de Doll i Peto, 1990
Factors etiològics
del Càncer
30%
Prevenibles
20%
No prevenibles
10%
Tabac Alcohol
Dieta Treball Radiació Agents
infecciosos
3.1 Tabac i Càncer
Càncers prevenibles eliminant el tabac
Fracció etiològica
•
•
•
•
•
•
PULMÓ
91%
LARINX, BOCA, FARINGE, i ESÓFAG
86%
BUFETA URINÀRIA
54%
PÀNCREAS
44%
RONYÓ (PELVIS RENAL)
29%
Altres: estòmac, fetge, càncer cervical
--
Doll i Peto, 1990
Tabac i Càncer: RR
Recorregut
PULMÓ
LARINX
CAVITAT ORAL
FARINX
ESÒFAG
BUFETA URIN.
PÀNCREES
CÒLON
RONYÓ
ESTÒMAC
3,6 - 15,9
6,1 - 13,6
1,0 - 13,0
2,8 - 12,5
0,7 - 6,6
1,0 - 6,0
1,6 - 3,1
1,2 - 3,0
1,1 - 1,5
0,8 - 2,3
Millor estimació
10,0*
8,0*
4,0*
4,0
3,0*
2,0*
2,0*
2,0
1,5*
1,5
* El tabaquisme és una causa principal d'aquests càncers
Prevalença de tabaquisme a Europa (%)
Country-specific
prevalence of
current smoking
(%) in the
population aged 15
years or over,
overall and by
gender, male-tofemale smoking
prevalence ratio
(M/F), and currentto-ex-smoking
prevalence ratio
(C/E) in 18 selected
European countries.
Gallus et al. 2014.
European Code against Cancer, 4th Edition: Tobacco and cancer.. Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.
Estimates of agestandardised incidence rates
of lung cancer in 2012 (world
standard population) in the
European Union (EU-27 and
Croatia).
Càncer de pulmó, homes
European variation in estimates
of national age-standardised
lung cancer incidence rates
(per 100.000) among men and
among women.
Ferlay et al. 2013
Càncer de pulmó, dones
European Code against Cancer, 4th
Edition: Tobacco and cancer.
Cancer Epidemiology 39S (2015) S20S33.
Risc de mort per càncer de
pulmó en els homes. UK 2000.
Cumulative risk of death from
lung cancer in men in the United
Kingdom for continuing smokers
and for former smokers,
according to the age when
quitting (death rates in 1990 are
shown).
Peto et al. 2000.
European Code against Cancer, 4th Edition:
Tobacco and cancer.
Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.
3.2 Dieta i Càncer
Mecanismes
1. L'aliment pot estar contaminat amb carcinògens
2. En el processament dels aliments es poden generar
mutàgens
3. El additius poden ser carcinògens
4. En l'organisme es poden formar carcinògens:
compostos N-nitrosos formats per bacteris a partir de
nitrats i nitrits
5. Els aliments fumats poden contenir quitrans
6. Una dieta amb molt greix pot donar lloc a la
producció de carcinògens
7. …
CORRELACIÓ ECOLÒGICA: Consum de greix per
càpita i mortalitat per càncer de mama
25
Holanda
UK
Dinamarca
Israel
20
USA
Austria
Mortalitat
de Càncer
de Mama 15
per
100.000
habitants 10
ajustada
per edat
5
Itàlia
França
Hungria
Finlàndia
Chile
Japó
Tailàndia
Hong Kong
Polònia
Espanya
Mèxic
Taiwan
El Salvador
0
0
20
40
60
80
100
120
140
Ingesta estimada de greix (gr per dia)
160
180
METAANÀLISI
Consum diari de 30 o més g/d d’Alcohol versus 0 g/d i risc
relatiu (RR) multivariat de Càncer colorectal
Cho E, et al. Alcohol Intake and Colorectal Cancer: A Pooled Analysis of
8 Cohort Studies. Ann Intern Med. 2004;140:603-613
Resultat
de cada
estudi
8
estudis
Resum
Resum
Excés de risc de càncer colorectal en els bevedors: 23%
METAANÀLISI
Consum de carn i risc de Càncer colorectal. Comparació de la categoria de
consum més alta amb la més baixa. Estudis de cohort. Larsson SC, et al. Meat consumption and risk
of colorectal cancer: A meta-analysis of prospective studies. Int J Cancer. 2006;119:2657-2664
Excés de risc de càncer colorectal en els més consumidors de carn: 28%
Efecte protector de certes vitamines,
vegetals i de la fruita fresca
•
La vitamina C és un agent preventiu de les mutacions
de l’ADN per estrés oxidatiu
•
La vitamina A i els vegetals cruciformes tenen efecte
antipromotor en càncers epitelials
•
El consum de vegetals té un efecte protector en
diversos càncers
•
L'àcid fòlic té un possible efecte protector en el càncer
colorectal
Components de la dieta i risc de càncer
Càncer
Augmenten el risc
Protegeixen
Mama
Alcohol, excés de calories
i d’ingesta, guany de pes
Vegetals, greixos
monosaturats
CòlonRecte
Carn roja, Carn processada
Fruita/fibra vegetal
Vegetals, especialment
els verds/grocs
Pulmó
Pròstata
Carn
Licopé (tomàquet)
Gastrointestinal
Alcohol, Sal
Fruita/vegetals
3.3 Obesitat i Càncer
Risc elevat: Tenir un pes superior al 35% del pes ideal
Obesitat en la dona*: S’associa a càncer d’esòfag, còlon,
endometri, mama (post-menopàusic) i renal. Un 35% d'excés de
pes comporta un augment del 55% del risc en relació a dones primes
Obesitat en l'home*: S’associa a càncer d’esòfag, páncreas,
còlon, recte i renal. Un excés de pes del 35% comporta un
augment del risc del 40%
Possibles mecanismes: Hiperinsulinèmia (especialment l’adipositat
central) associada amb el creixement i proliferació cel·lular. El teixit
adipós es la font primària d’estrògens, associada a la carcinogènesi
Prevenció: Mantenir el pes adequat, fer exercici, menjar sense
excessos. L'educació sanitària dels infants i joves és essencial
*European Code against Cancer 4th Edition: Obesity, body fatness and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S34-S45
3.4 Exercici i Càncer
Tipus de
càncer
Efecte protector de l’exercici
Mama
Associació protectora no del tot consistent – el
periode de temps podria ser crític
Còlon
Disminució d’un 30-40% del risc en els homes i
dones actius (cap associació en el càncer Rectal)
Pròstata
Dades inconclusives
Possibles mecanismes:
•
•
•
Acceleració del temps de trànsit GI que provoca una
disminució de l’exposició a carcinògens
Intensificació de la funció immune, amb un exercici moderat
Nivells baixos de les hormones reproductives
Contrast entre nivells d’activitat física elevats i
baixos, i incidència de determinats càncers
N.S.
N.S.
European Code against Cancer 4th Edition: Physical activity and cáncer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S46-S55.
Prevalence of regularly engaging in physical activity five times a week or
more outside organized sport for 27 countries of the European Union. Activities
include cycling or walking from one place to another, dancing, and gardening. The survey was conducted
in October 2009 and involved 26,788 European citizens in 27 countries
Prevalença d’exercici físic
regular a Europa (%)
European Code against Cancer 4th Edition: Physical activity and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S46-S55.
3.5 Agents infecciosos i Càncer
VIRUS
CÀNCER
HTLV-I i II
HTLVVHB
VHC (1b)
VEB
Leucèmia TT-cells
Hepatocarcinoma
Hepatocarcinoma
Limfoma de Hodgkin
Carcinoma nasofaringi
Limfoma de Burkitt
Càncer cervical
Càncers en transplantats renals
V. Papiloma
Fracció etiològica
Carcinoma tonsilar, papiloma faringi
VHH-6
VHHVHH--8
VHH
JCV polioma
H. pylori
L. Hodgkin nodular
nodular--esclerosant
Sarcoma de Kaposi
5%
40--60%
40
20--30%
20
35--50%
35
40--70%
40
10--20%
10
89--99,7%
89
-
Gliomes, Astrocitomes, Leucèmia linf aguda Adenocarcinoma
Adenoc
arcinoma gàstric
50--60%
50
Agents infecciosos i Càncer
Fauci A. 2000
Distribució del limfoma de Burkitt a Àfrica
Cinturò
palúdic
subsaharià
Zones de
casos de
Burkitt
El Paludisme pot ser un
factor implicat en la gènesi
del limfoma de Burkitt
Àrees de
Paludisme
endèmic
3.6 Susceptibilitat hereditària i Càncer
Entre 22-10% dels
dels càncers són deguts a mutacions en gens de
la línia germinal
Increment del risc
Càncer de Mama:
Mama: Mare, diagnòstic a <40 anys
Mare, diagnòstic a 70 anys
Germana
Càncer de Còlon:
Còlon: Un pare o familiar
Dos pares o familiars
Càncer de Pròstata:
Pròstata: Pare
Germà
Càncer de Pulmó:
Pulmó: Un pare o familiar
2 vegades
1,5
2
1,7
3 vegades
1,5
1,5
2 vegades
3.7 Factors reproductius i Càncer
CÀNCER DE MAMA
Augment del risc
Edat a la menarquia: 12
12 anys versus 14 a. 1,2 a 1,3 vegades
Edat en el primer fill: >30 anys
anys versus <20 a.
Edat a la menopausa: >55 a. versus <45 a.
1,5 a 2
2 vegades
CÀNCER D'OVARI
Paritat: nulipara versus tres fills
1,3 a 1,5 vegades
3.8 Situació socioeconòmica i
incidència de Càncer
Tipus de càncer d'associació ben establerta
amb una situació socioeconòmica (SS) baixa:
Pulmó, Cèrvix, Estòmac, (Mama: més mortalitat)
Tipus de càncer d'associació probable amb una
SS baixa:
Cavitat oral, Esòfag, Larinx, Fetge, Bufeta urinària
Tipus de càncer associats a una SS elevada:
Mama, Melanoma
3.9 Agents carcinogènics per als humans
Carcinògens classificats per l’IARC
IARC Monograph Programme, 19711971-2015
Grup 1
Grup 2A
Grup 2B
Grup 3
Grup 4
Carcinogènic per als humans
Probablement carcinogènic
Possiblement carcinogènic
No classifiable com a carcinogènic
Probablement no carcinogenic
118 agents
75
288
503
1
La IARC ha classificat 44 exposicions laborals com a
carcinògenes per als humans, així com 32 agents químics o
físics i grups d’agents o mescles en que l’exposició és
principalment laboral, i 12 processos industrials o treballs.
http://www.iarc.fr/
Last update: 26 October 2015
Alguns del carcinògens d’ús laboral per als
que existeix evidència suficient (Grup 1)
Exposició
Principals òrgans diana
Arsènic
Amiant
Benzé
Benzidina
Crom
Quitrà
Olis minerals
Gas mostassa
Naftilamina
Niquel
Sutge ('hollín')
Clorur de vinil
Pell, pulmó
Pulmó, pleura, peritoneu
Medula òssia
Bufeta urinària
Pulmó
Pell
Pell
Tracte respiratòri
Bufeta urinària
Fosses nasals, sinus, pulmó
Pell, pulmó
Fetge
3.10 Contaminació atmosfèrica i Càncer
Càncer de Pulmó:
Pulmó: 2% explicable per la
Contaminació Atmosfèrica
Compostos organoclorats:
organoclorats:
Insecticida DDT(dicloro-difenil-tricloroetà) i
el seu metabolit DDE
p-dioxines policlorades
bifenil policlorats PCB i PBB
Ambients urbans:
urbans: Per se no tenen més
risc
3.11 Radiació ultraviolada i Càncer
RUV-A (320-400 nm): bronzejat, envelliment de la pell,
fotoqueratitis, opacificació del cristallí
RUV-B (290-320 nm): gran potencial mutagènic i carcinogènic
RUV-C (100-290 nm): produceix eritema de la pell
Patogènia
Exposició solar acumulativa: Carcinoma Basocelular i Escamós
Exposició solar i cremades solars, especialment en la infància i
adolescència: risc de Melanoma Maligne (MM)
Factors de risc
Antecedents familiars de MM, presència de Queratosi Actínica,
Xeroderma Pigmentosum, nombre de nevus i pigues, tipus de
pell
Estimates of agestandardised
incidence rates
(ASR) of malignant
melanoma
in 2012: incidence
rates (per 100,000)
in 2012 (a) among
men, and (b)
among women, all
ages.
Ferlay J, et al.
GLOBOCAN 2012 v1.0
Cancer Epidemiology 39S (2015) S75–S83
Cancer Epidemiology 39S (2015) S75–S83
European Code against Cancer 4th Edition: Ultraviolet radiation and cancer
Skin type chart: a numerical classification scheme for the colour of the skin
according to the response of the different types of skin to ultraviolet radiation
3.12 Radiacions ionitzants i no
ionitzants i Càncer
Espectre electromagnètic
European Communities, 2005.
ELF: radiacions electromagnètiques
“The 2002 IARC Monograph on extremely low-frequency magnetic fields
classified them as possibly carcinogenic to humans (group 2B) based on the
findings for childhood leukaemia; the evidence for other types of malignancy
was evaluated to be inadequate”.
European Code against Cancer 4th Edition: Ionising and non-ionizing radiation and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S93–S100.
Radiacions ionitzants i Càncer
La radiació ionitzant és un carcinògen universal
Dosi de radiació ionit. anual per càpita: 3,0 mSv
a) El 80,2% procedeix de fonts naturals (gas radó,
raigs còsmics, urani i potasi-40)
b) El 19,8% restant de fonts mèdiques
Càncers més associats a radiació: leucèmia
mielocítica, càncers de mama, tiroide i pulmó
Exposicions terapèutiques molt intenses poden
produir sarcomes, càncer d'os i de recte
European Code against Cancer 4th Edition: Ionising and non-ionizing radiation and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S93–S100.
Map of radon in
Europe.
Arithmetic means
over 10 km x 10 km
cells of long-term
radon concentration
in ground-floor
rooms. Data
available up until
May 2014 included.
European Code against
Cancer 4th Edition: Ionising
and non-ionizing radiation and
cancer. Cancer Epidemiology
39S (2015) S93–S100.
Risc de càncer al llarg de la vida per
exposició a radiació
ÒRGANS
MÉS
SENSIBLES
A LA
RADIACIÓ
Nº casos per 10.000 sievertsievert-persona
TEIXIT LIMFÀTIC
TIROIDES
ESÒFAG
30
120
30
MAMA
200
PULMÓ
140
ESTÒMAC
60
FETGE
60
CÒLON
60
OS
30
MEDULA ÒSSIA
50
L’informe BEIR VII indica que una simple dosi de 10 mSv
en una població s’associa amb un risc atribuible de
desenvolupar un càncer sòlid o leucèmia durant la vida d’1
per 1.000 habitants.
Cal tenir en compte que el risc global de desenvolupar un
càncer sòlid o leucèmia per totes les causes es de 42 per
100.000 habitants (ó 0,42 per 1.000).
Un estudi abdominal típic mitjançant Scanner CT
produeix de 10 a 20 mSv. En un angiograma pulmonar la
dosi sobre glàndula mamària es de 20 mSv. Molts pacients
són exposats a múltiples estudis CT, que augmenten la
dosi acumulada, per exemple, els pacients amb història de
còlics renals repetits tenen una dosi d’exposició total entre
19,5 i 153,7 mSv.
3.13 Medicació i Càncer
Augmenten o disminueixen el risc:
Quimioteràpia del càncer:
càncer: risc de leucèmia
Agents immunosupresors:
immunosupresors: limfomes
Hormones i antagonistes d'hormones:
d'hormones:
Estrògens substitutius en menopausa:
menopausa: càncer
d'endometri
Contraceptius orals:
orals: redueixen el risc de càncer
d'endometri i d'ovari a la meitat, la protecció persisteix
dècades després de deixardeixar-ne l'ús
Tamoxifen:: risc de càncer d'endometri
Tamoxifen
4. Prevenció del Càncer
Prevenció primària
• Millorar la prevenció: reduir/eliminar les
exposicions/factors de risc
• Conèixer l'etiologia i epidemiologia dels
càncers: recerca bàsica, experimental,
epidemiològica
• Educació sanitària: Informar/convencer
l'opinió pública
European Code
against Cancer: 12
ways to reduce your
cancer risk.
4th edition, 2015
Cancer Epidemiology
39S (2015) S1-S10
Prevenció del Càncer (2)
Intervencions practicables de prevenció
primària (reducció de riscos):
• Millorar la qualitat dels aliments i aconsellar canvis
en la dieta: consum de vegetals frescos i fruita.
Reducció de les calories ingerides
• Política antitabac; evitar el tabaquisme actiu i
passiu
•
•
•
•
•
•
•
Potenciar i recomanar l’exercici físic
Regulació de les exposicions laborals
Control de les radiacions ionitzants
Protecció ambiental; evitar la contaminació de l’aire
Vacunació anti-VHB, vacunació anti-VPH
Evitar l’exposició excessiva al sol
Control dels medicaments
Prevenció del Càncer (i 3)
Prevenció secundària i terciària
• Millorar la pràctica del diagnòstic precoç: extendre l’ús
de les proves recomanades de cribratge
• Millorar els serveis clínics d’oncologia. Reduir el temps
d’espera per al diagnòstic i tractament. Usar proves
diagnòstiques de més rendiment. Anticipar l'estadi en el
moment del diagnòstic habitual
• Introduir una millor tecnologia diagnòstica. Introduir
tractaments més eficaços
• Disposar d'un bon sistema d'atenció sanitària: invertir en
personal, invertir en equipament, millorar l’assistència
dels pacients
5. ELS CRIBRATGES DE
CÀNCER
• Càncer colorectal
• Càncer de mama
• Càncer de coll d’úter
Cancer screening
European Code
against Cancer,
4th edition, 2015
Cancer Epidemiology 39S (2015) S139-S152
Cribratge del càncer colorectal
Programa de detecció precoç del càncer colorectal
(Catalunya)
• Està dirigit a homes i dones amb edat entre 50 i 69 anys,
període d’edat de més risc i en la que la detecció precoç
s’ha demostrat beneficiosa.
• La prova de cribratge consisteix a fer un test de
detecció de sang oculta en la femta (prova immunitària).
Aquesta prova es fa a casa i un cop retornada, s’analitza al
laboratori. Cada 2 anys.
• Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor fins al 16% en
els participants al programa.
Font: Departament de Salut, 2012
Llocs tipics de presentació del Càncer
de Còlon
Cribratge del càncer de mama (1)
Programa de detecció precoç del càncer de mama
(Catalunya)
• La prova més efectiva per a la detecció precoç del càncer
de mama és la Mamografia, que permet detectar tumors
petits que fins i tot no són palpables i no donen cap
molèstia.
• La prova de cribratge consisteix en realitzar una
Mamografia cada dos anys en dones entre 50 i 69
anys. Aquest període d’edat és en el que el cribratge ha
mostrat la seva eficàcia de manera clara.
• Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 2535%.
Font: Departament de Salut, 2013
Estimates of cervical cancer incidence and mortality in the 28 member states
of the European Union. Age-standardized rates (ASR) in 2012, adjusted to the World
standardized population
Càncer de coll d’úter: incidència i mortalitat.
Unió Europea, 2012
European Code against Cancer 4th Edition: Infections and Cancer.. Cancer Epidemiology 39S (2015) S120-S138.
Cribratge del càncer de coll d’úter
Detecció precoç del càncer de coll d’úter
• La prova de cribratge consisteix en la citologia
cervical, que és senzilla, indolora, i ràpida, mitjançat la
qual es recull una mostra de les cèl·lules de la
superfície del coll uterí.
•
Es recomana realitzar la citologia 3 anys desprès de
l’inici de les relacions sexuals, o cada 3 anys a partir
dels 25 anys de edat fins als 65 anys
Font: Departament de Salut, 2013
Si us plau, preguntes
i dubtes