Contaminaci f sica

20 Oct. 2015
CONTAMINACIÓ FÍSICA
Radiacions ionitzants
2. Radiacions no ionitzants
3. Contaminació acústica
4. Vibracions
1.
Dr. Lluís Armadans
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
Contaminació física
• Alteracions de l’ecosistema produïdes
per les diferents formes d’energia
• Contaminants físics: formes d’energia
(radiacions, mecànica, etc...) generades
per fonts naturals i artificials
1. Radiacions ionitzants
• Corpusculars
– Partícules 
– Partícules 
• Electromagnètiques
– Radiació 
– Raigs X
Disminueix
el poder
ionitzant
Augmenta la
capacitat
penetrant
Exposició a radiacions ionitzants
• Contaminació externa
– Per productes radioactius dipositats a pell
• Contaminació interna
– Per inhalar o ingerir productes radioactius
• Irradiació
– La capacitat penetrant condiciona l’efecte
Magnituds i unitats
• Activitat d’un material : nombre de desintegracions o
transformacions nuclears per unitat de temps
– Unitats: 1 becquerel (Bq) = 1 desintegració per segon
• Dosi absorbida: energia dipositada per unitat de massa
– Unitats: 1 gray (Gy) = 1 J/kg = 100 rads
• Dosi equivalent: dosi ponderada per tipus de radiació
– Unitats: 1 sievert (Sv) = 100 rems
(Ponderació: 1 per a X,  i ; 20 per a )
• Dosi efectiva: suma de les dosis equivalents ponderada
per la sensibilitat dels òrgans exposats
Fonts naturals de radiacions
• Raigs còsmics (procedents del sol)
– L’exposició augmenta amb latitud i altitud
• El camp magnètic terrestre desvia la radiació
• Materials radioactius de l’escorça terrestre
– Elements del sòl i les roques (238U, 232Th, 40K)
– Radó (gas inert present en la majoria de roques)
• Prové de la desintegració de l’urani-238
• Es desintegra a altres elements radioactius (emissors de
partícules ), que poden quedar retinguts al pulmó
• Nivells elevats en domicil·li s‘associen a càncer de pulmó
Fonts naturals de radiacions i dosi mitjana anual
per a la població mundial
Font
Dosi
Rang
(mSv/any)
Irradiació de base
– Raigs còsmics
– Raigs  terrestres
0,39
0,48
0,3 – 1,0
0,3 – 0,6
1,26
0,29
0,2 – 10,0
0,2 – 0,8
2,4
1 – 10,0
Exposició interna
– Inhalació (222Rn)
– Ingestió
Total
Font: UNSCEAR, 2000 (Espigares García M et al, 2008)
Fonts artificials de radiacions
• Fonts mèdiques:
– Proves diagnòstiques (raigs X, isòtops radioactius)
– Radioteràpia (raigs  i raigs X emesos pel cobalt 60)
• Exposicions laborals
– Extracció i tractament de materials radioactius
– Treballadors de centrals nuclears (1,26 mSv)
– Professionals sanitaris (0,66 mSv)
• Activitats humanes amb emissió de radionúclids
al medi ambient (aire, aigua, sòl i aliments)
– Accidents en reactors nuclears (Txernòbil, Fukushima)
– Proves amb explosions nuclears
Accidents en reactors nuclears - Escala
internacional d’esdeveniments nuclears (INES)
Nivell
Exemples
1
Anomalia
2
Incident
Exposició d’un treballador per damunt dels límits
anuals reglamentaris.
3
Incident important
Exposició deu vegades superior al límit establert
per als treballadors
4
Accident d’abast local
5
Accident de més abast
Alliberament limitat de material radioactiu
6
Accident important
Alliberament considerable de material radioactiu al
medi ambient
7
Accident greu
Efectes generalitzats sobre la salut i el medi
ambient
Accidents de nivell 5 o superior en reactors nuclears
Localització
Data
Nivell
INES
Kyshtym (Rússia)
29 Set 1957
6
170 – 520 mSv
Sellafield
(Regne Unit)
10 oct 1957
5
10 mGy (adults)
100 mGy (nens)
Three Mile Island
(Estats Units)
28 març 1979
5
0,015 – 0,85 mSV (radi 80 Km)
Txernòbil (Ucraïna)
26 abril 1986
7
138 - 349 mGy (adults)
449 - 1548 mGy (preescolars)
Fukushima (Japó)
11 març 2011
7
Dosi estimada en població
25 mSV (en residents)
80 mGy (a tiroides, en lactants)
Font: Hasegawa A, Tanigawa K, Ohtsuru A, Yabe H, Maeda M, Shigemura J, et al. Lancet. 2015;386(9992):479–88.
Accident del reactor de Txernòbil
• El dia 26 abril 1986 va explotar el reactor
• Dispersió de 6,7 tones de material a l’atmosfera
• Es preveu completar les obres de neteja el 2050
Impacte de l’accident de Txernòbil
• Dosi en treballadors del reactor: 250-1000 mSv
– En 134 treballadors va ser molt elevada (0,7 – 13,4 Gy),
i 20 van morir abans dels tres mesos
• Persones evacuades: 400.000
• Contaminació radioactiva
UNSCEAR's assessments of the Chernobyl accident
http://www.unscear.org/unscear/en/chernobyl.html
Contaminació radioactiva
• Per ingestió o inhalació de material radioactiu
– Radiacions poc penetrants però més
ionitzants
• Principals radioisòtops que es poden incorporar:
– Iode 131: a glàndula tiroide
– Estronci 90: a teixit ossi (com calci)
– Cessi 137: a interior cèl·lula (com potassi)
Accident dels reactors de Fukushima
• Planta amb sis reactors nuclears
• El terratrèmol de març de 2011 n’afecta el
sistema de refrigeració
• Explosió d’alguns dels reactors
– Detecció de nivells elevats de radioactivitat
– Alliberament de material radioactiu
• S’estima una emissió inferior a la de Txernòbil
http://www.rchoetzlein.com/website/wp-content/uploads/2014/06/fukushima7.jpg
Efectes biològics de les radiacions
• Segons la relació dosi-resposta, poden ser:
– Efectes deterministes (depenents de la dosi)
• La seva gravetat depèn de la dosi
• La dosi ha de superar un dintell
• Si la dosi és suficient es produeixen en tots els
exposats (susceptibilitat variable)
– Efectes estocàstics (probabilístics)
• La gravetat no depèn de la dosi
• La seva probabilitat depèn de la dosi
Efectes deterministes de les radiacions ionitzants
• Síndrome d’irradiació:
– Provocat per una exposició aguda, externa, que
afecta tot l’organisme
Dosi aguda
Efecte
(Gy)
1 – 10
Desaparició de cèl·lules hemopoètiques
Dosi letal50 (a 60 dies) = 2,5 - 5 Gy
10 – 50
> 50
Letalitat
1 - 2 Gy: 0 – 10%
2-10 Gy: 0 – 90%
Destrucció de mucoses gastrointestinals
90 -100 %
Edema cerebral. Afectació neurològica
100 %
Altres efectes deterministes
• Sistema hemopoètic: variacions reversibles
en recompte de leucòcits o hematies
• Ulls: conjuntivitis, cataracta
• Pell: eritema, radiodermitis crònica (atròfica)
• Fetus: mort fetal, malformacions, etc..
Efectes probabilístics de les radiacions ionitzants
• Efectes estocàstics (probabilístics)
– La seva probabilitat depèn de la dosi
– La gravetat no depèn de la dosi
• Només apareixen en alguns dels exposats:
– Càncer, efectes genètics
• L’associació entre exposició a radiacions
ionitzants i càncer s’ha posat de manifest
en estudis epidemiològics
Equivalència entre les dosis efectives de radiació per fonts
artificials i l’exposició per fonts naturals
Dosi
efectiva
(mSv)
Temps estimat per a exposició
equivalent de fonts naturals
0,1
10 dies
TAC toràcic
7
2 anys
Prova d’esforç amb Tali
36
12 anys
10-20
3-6 anys
Residents evacuats el 1986
> 33
> 11 anys
Residents en zones molt contaminades*
> 50
> 17 anys
Font d’exposició
Exposicions mèdiques
Radiografia de tòrax (PA i lateral)
Exposició de Txernòbil
Residents en zones poc contaminades*
*Dosi afegida a la radiació de base de fonts naturals
Font: Christodouleas JP, Forrest RD, Ainsley CG, Tochner Z, Hahn SM, Glatstein E. Short-term and long-term
health risks of nuclear-power-plant accidents. N Engl J Med. 2011; 364(24): 2334–41.
Long-term effects of radiation exposure on health.
Kamiya K, Ozasa K, Akiba S, Niwa O, Kodama K, Takamura N, et al.
Lancet. 2015;386(9992):469–78
Late-onset effects of exposure to ionising radiation on the human body have
been identified by long-term, large-scale epidemiological studies.
The cohort study of Japanese survivors of the atomic bombings of Hiroshima
and Nagasaki (the Life Span Study) is thought to be the most reliable source
of information about these health effects because of the size of the cohort, the
exposure of a general population of both sexes and all ages, and the wide
range of individually assessed doses.
The dose-response relation for cancer at low doses is assumed, for purposes
of radiological protection, to be linear without a threshold, but has not been
shown definitively
Long-term effects of radiation exposure on health.
Kamiya K, Ozasa K, Akiba S, Niwa O, Kodama K, Takamura N, et al.
Lancet. 2015;386(9992):469–78
Dosis absorbida en explosions nuclears
Distància al punt d’impacte
Explosió
1 km
2,5 km
Hiroshima
7 Gy
13 mGy
Nagasaki
10 Gy
23 mGy
Font: Kamiya K, Ozasa K, Akiba S, Niwa O, Kodama K, Takamura N, et al.
Long-term effects of radiation exposure on health. Lancet. 2015;386(9992):469–78.
Exposició a radiacions ionitzants en la cohort de supervivents
de les explosions nuclears de Hiroshima i Nagasaki
Dosi (Gy)
N
%
≥ 1 Gy
2.400
2,8 %
≤ 100 mGy
68.500
79%
48.000
55%
> 5 mGy
Font: Kamiya K, Ozasa K, Akiba S, Niwa O, Kodama K, Takamura N, et al.
Long-term effects of radiation exposure on health. Lancet. 2015;386(9992):469–78.
Cancer and non-cancer effects in Japanese atomic bomb survivors.
Little MP.
J Radiol Prot. 2009; 29(2A): A43-59
Els supervivents de les bombes atòmiques de Hiroshima
i Nagasaki […] s’han utilitzat per a estimar el risc de
càncer després d’una exposició a radiacions
En els primers 5 anys, el primer càncer que associat a
l’exposició a les radiacions de la bomba atòmica va ser
la leucèmia.
Aproximadament 10 anys després de l’exposició a la
radiació va aparèixer un excés de càncers sòlids […].
Cancer and non-cancer effects in Japanese atomic bomb survivors.
Little MP.
J Radiol Prot. 2009; 29(2A): A43-59
Radiacions i càncer
• Òrgans amb sensibilitat elevada
– Tiroide, mama femenina, teixit hemopoètic,
vies urinàries, ronyó i pàncreas
• Òrgans amb sensibilitat intermèdia
– Pulmó, esòfag, estómac, còlon i recte,
fetge i vies biliars, pròstata
A cohort study of thyroid cancer and other thyroid diseases after the
Chornobyl accident: thyroid cancer in Ukraine detected during first screening.
Tronko MD, Howe GR, Bogdanova TI, Bouville AC, Epstein OV, Brill AB, et al.
J Natl Cancer Inst. 2006; 98: 897-903
BACKGROUND: The Chornobyl accident in 1986 exposed thousands of
people to radioactive iodine isotopes, particularly 131I;[…]
METHOS: A cohort of 32 385 individuals younger than 18 years of age and
resident in the most heavily contaminated areas in Ukraine at the time of the
accident was invited to be screened for any thyroid pathology by ultrasound
and palpation between 1998 and 2000; […].
RESULTS: Forty-five pathologically confirmed cases of thyroid cancer were
found during the 1998-2000 screening. Thyroid cancer showed a strong,
monotonic, and approximately linear relationship with individual thyroid dose
estimate (P<.001), yielding an estimated excess relative risk of 5.25 per Gy
(95% confidence interval [CI] = 1.70 to 27.5). […].
CONCLUSION: Exposure to radioactive iodine was strongly associated with
increased risk of thyroid cancer among those exposed as children and
adolescens. […].
A cohort study of thyroid cancer and other thyroid diseases after the
Chornobyl accident: thyroid cancer in Ukraine detected during first screening.
Tronko MD, Howe GR, Bogdanova TI, Bouville AC, Epstein OV, Brill AB, et al.
J Natl Cancer Inst. 2006; 98: 897-903
Contaminació per 131I
• S’allibera en els accidents en reactors
– Es diposita al terra i s’incorpora a la cadena alimentària
• S’acumula a la glàndula tiroides, que s’exposa a
radiació beta.
– Cal evitar el consum d’aliments contaminats
• Increment del risc de càncer de tiroides en nens
– Més incidència en zones amb dèficit de iode
– L’administració precoç de iodur de potassi bloqueja la
captació de 131I en el tiroides
Christodouleas JP, Forrest RD, Ainsley CG, Tochner Z, Hahn SM, Glatstein E.
Short-Term and Long-Term Health Risks of Nuclear-Power-Plant Accidents.
N Engl J Med 2011; 364: 2334-2341
Altres efectes probabilístics de les radiacions
• En estudis en el personal que va participar en la
neteja de Chernobyl després de l’accident s’ha
observat:
– Un major risc de leucèmia
– Un major risc de cataractes
• Alguns d’aquests estudis són difícils d’interpretar
per limitacions metodològiques
– En exposats podria ser més probable detectar els càncers
Cardis E, Hatch M. The Chernobyl Accident — An Epidemiological Perspective.
Clinical Oncology 2011; 23(4): 251-260. doi:10.1016/j.clon.2011.01.510
Impacte sobre la salut d’un accident nuclear
• Efecte dels canvis de domicili
• Trastorns per estrés post-traumàtic
• Problemes relacionats amb l’estil de vida
– Augment de la prevalença d’obesitat i diabetis
– Insomni en 70% dels evacuats per l’accident de Fuhkushima
– Problemes per salut mental en un 15% de la població
Hasegawa A, et al. Health effects of radiation and other health problems in the aftermath of nuclear
accidents, with an emphasis on Fukushima. Lancet. 2015;386(9992):479–88.
Health effects of radiation and other health problems in the aftermath of
nuclear accidents, with an emphasis on Fukushima.
Hasegawa A, Tanigawa K, Ohtsuru A, Yabe H, Maeda M, Shigemura J, et al.
Lancet. 2015;386(9992):479–88
[…]. Unfortunately, five major nuclear
accidents have occurred in the past
[...].
However, past experiences suggest that
common issues were not necessarily
physical health problems directly
attributable to radiation exposure, but
rather psychological and social effects.
[…]
Protecció radiològica
• Objectiu:
– Evitar efectes deterministes
– Limitar efectes probabilístics
• Principis:
– Només exposicions justificades
– Exposicions tan baixes com sigui possible
– Limitació de la dosi (RD 783/2001)
• Treballadors exposats: 100 mSv/ 5 anys; 50 mSv/ any
• Població general: 1 mSv/ any
2. Radiacions no ionitzants
• Ultraviolada (UV)
• Llum visible
• Radiació infraroja
• Microones
• Radiofreqüència
• Freqüència
extremadament baixa
Augmenta
la longitud
de l’ona
Disminueixen
freqüència
i energia
Radiacions òptiques
Tipus
Longitud d’ona
Efectes
UVC
100 - 280 nm
Eritema solar (12 h)
Absorbida per la capa d’ozó
Càncer de pell
280 - 315 nm
Eritema solar (48 h)
Parcialment absorbida
per la capa d’ozó
Engruiximent pell
315 - 400 nm
Augment pigmentació
UVB
UVA
Càncer de pell
Càncer de pell
Visible
400 – 760 nm
Infraroja 760 - 106 nm
(IR)
Trastorns retina
Cataracta
Escalfament
Efectes de la radiació ultraviolada
• Els càncers de pell (melanoma i no melanoma)
constitueixen l’efecte crònic més greu de la radiació UV
• El risc del càncer no melanoma augmenta a mida que
baixa la latitud geogràfica
– Més exposició a la radiació solar
• El risc de melanoma augmenta amb la latitud
– S’associa amb les exposicions solars intermitents en
relació a activitats lúdico-recreatives
• Les queratitis i conjuntivitis poden ser efectes aguts
després d’una exposició intensa
Camps electromagnètics
• Com la resta de radiacions electromagètiques, aquests
camps es caracteritzen per l’existència simultània d’un
camp elèctric i un camp magnètic, perpendiculars entre sí
• Per a descriure un camp magnètic s’utiltiza la
Densitat de flux magnètic o inducció magnètica, que es
defineix com la força sobre càrregues en moviment
– Unitats: Tesla (T)
Efectes biològics dels camps EM
Camps elèctrics
Estàtic
Freqüència
baixa
Camps magnètics
Redistribució de càrregues
en superfície
Penetra el teixit
Redistribució periòdica de
càrregues en superfície
Corrents elèctrics
Camps elèctrics
Mesura de l’exposició als camps EM
Magnitud de l’exposició
Unitats
Intensitat o densitat de potència
W/m2
Taxa d’absorció específica (SAR)
W/Kg
• El principal efecte biològic dels camps electromagnètics de
radiofreqüència és l’escalfament, que depèn de la potència
• No hi ha evidència de riscos per exposicions de potència
inferior a 4 W/Kg
• La SAR dels telèfons mòbils és inferior a 2,0 W/Kg
Efectes sobre la salut dels camps EM dels
telèfons mòbils (radiofreqüència)
• Riscos d’accidents
– El risc de patir un accident de trànsit quan
s’utilitza un telèfon mòbil és 4 vegades més alt
• Interferències amb altres aparells electrònics
– Problema potencial en els centres sanitaris
– El risc d’interferències disminueix amb la potència
• S’ha estudiat l’associació entre el seu ús i el
risc de neoplàsies del SNC
Mobile phone use and risk of tumors: a meta-analysis
Myung S-K, Ju W, McDonnell DD, Lee YJ, Kazinets G, Cheng C-T, et al.
J Clin Oncol. 2009;27:5565–72
PURPOSE: Case-control studies have reported inconsistent findings regarding
the association between mobile phone use and tumor risk. We investigated
these associations using a meta-analysis.
METHODS: We searched MEDLINE (PubMed), EMBASE, and the Cochrane
Library in August 2008. […].
RESULTS: [...] Compared with never or rarely having used a mobile phone, the
odds ratio for overall use was 0.98 for malignant and benign tumors (95% CI,
0.89 to 1.07) in a random-effects meta-analysis of all 23 studies. However, a
significant positive association (harmful effect) was observed in a random-effects
meta-analysis of eight studies using blinding. [...].
CONCLUSION: The current study found that there is possible evidence linking
mobile phone use to an increased risk of tumors from a meta-analysis of lowbiased case-control studies. Prospective cohort studies providing a higher level
of evidence are needed.
Mobile phone use and risk of tumors: a meta-analysis
Myung S-K, Ju W, McDonnell DD, Lee YJ, Kazinets G, Cheng C-T, et al.
J Clin Oncol. 2009;27:5565–72
Mobile phone use and risk of brain neoplasms and other cancers:
prospective study
Benson VS, Pirie K, Schüz J, Reeves GK, Beral V, Green J, et al.
Int J Epidemiol. 2013;42(3):792–802
BACKGROUND: Results from some retrospective studies suggest a possible increased
risk of glioma and acoustic neuroma in users of mobile phones.
METHODS: The relation between mobile phone use and incidence of intracranial central
nervous system (CNS) tumours and other cancers was examined in 791 710 middle-aged
women in a UK prospective cohort, […].
RESULTS: […]. Risk among ever vs never users of mobile phones was not increased for
all intracranial CNS tumours (RR = 1.01, 95% CI = 0.90-1.14, P = 0.82), for specified CNS
tumour types nor for cancer at 18 other specified sites. […]. For acoustic neuroma, there
was an increase in risk with long term use vs never use (10+ years: RR = 2.46, 95% CI =
1.07-5.64, P = 0.03) […].
CONCLUSIONS: In this large prospective study, mobile phone use was not associated with
increased incidence of glioma, meningioma or non-CNS cancers.
Mobile phone use and brain tumours in the CERENAT case-control study
Coureau G, Bouvier G, Lebailly P, Fabbro-Peray P, Gruber A, Leffondre K, et al. .
Occup Environ Med. 2014;71(7):514–22
OBJECTIVES: The objective was to analyse the association between mobile phone
exposure and primary central nervous system tumours (gliomas and meningiomas) in
adults.
METHODS: CERENAT is a multicenter case-control study carried out in four areas in
France in 2004-2006. Data about mobile phone use were collected through a detailed
questionnaire delivered in a face-to-face manner. Conditional logistic regression for
matched sets was used to estimate adjusted ORs and 95% CIs.
RESULTS: […]. No association with brain tumours was observed when comparing
regular mobile phone users with non-users […]. However, the positive association
was statistically significant in the heaviest users when considering life-long cumulative
duration (≥896 h, OR=2.89; 95% CI 1.41 to 5.93 for gliomas; OR=2.57; 95% CI 1.02
to 6.44 for meningiomas) and number of calls for gliomas (≥18,360 calls, OR=2.10,
95% CI 1.03 to 4.31). […].
CONCLUSIONS: These additional data support previous findings concerning a
possible association between heavy mobile phone use and brain tumours.
Carcinogenicity of radiofrequency electromagnetic fields
Baan R, Grosse Y, Lauby-Secretan B, El Ghissassi F, Bouvard V, Benbrahim-Tallaa L, et al.
Lancet Oncol. 2011;12(7):624–6
[…]
The Working Group concluded that there is “limited evidence in humans”
for the carcinogenicity of RF-EMF, based on positive associations
between glioma and acoustic neuroma and exposure to RF-EMF from
wireless phones. A few members of the Working Group considered the
current evidence in humans “inadequate”.
[…]
In view of the limited evidence in humans and in experimental animals,
the Working Group classified RFEMF as “possibly carcinogenic to
humans” (Group 2B). This evaluation was supported by a large majority
of Working Group members.
Camps EM de freqüència extremadament baixa i
risc de càncer
• En alguns estudis, l’exposició dels nens a aquests camps
electromagnètics s’ha associat a leucèmia limfoblàstica aguda,
tumors del sistema nerviós, o limfomes
• Els resultats dels estudis posteriors han estat contradictoris
• En alguna metaanàlisi, l’exposició prolongada a camps
magnètics superiors a 0,4 T s’ha associat a un petit increment
del risc de leucèmia en nens (exposició molt poc freqüent)
• No hi ha evidència de l’associació en adults
• No hi ha una explicació biològica plausible que es pugui basar
en estudis experimentals
3. Contaminació acústica - soroll
• Contaminació acústica: presència en l’ambient
de sorolls o vibracions, independentment de
l’emissor acústic que els origini, que impliquin
molèstia, risc o dany per a les persones, per al
desenvolupament de les seves activitats [...]
• Soroll: barreja complexa de sons de freqüències
diferents, que produeix una sensació auditiva
considerada molesta o incòmoda
Freqüència d’un so
• L’oïda humana és sensible a sons amb
freqüencies entre 35 i 20.000 Hz
Mesura de la intensitat del soroll
• La pressió sonora d’un soroll és una mesura indirecta
de la seva intensitat (amplitud de l’ona)
• El nivell de pressió sonora d’un soroll es defineix com
20 vegades el logaritme decimal de la relació entre la
seva pressió sonora i una de referència (2.10-5 Pa).
– Unitat: decibel (dB)
• Els sonòmetres permeten mesurar els nivells de pressió
sonora instantània
• Un sonòmetre integrador permet referir un soroll
variable al nivell de pressió sonora equivalent al d’un
soroll continu en el mateix temps (LAeq,T)

p
Lp  20 log 


p0





Nivells de pressió sonora
Font de soroll
LA (dB)
Conversa normal (interiors)
40-50
Camió a 50 Km/h
80-90
Avió enlairant-se
110
Font: Ajuntament de Barcelona - Medi Ambient – El soroll urbà
http://www.mediambient.bcn.es/cat/web/cont_bcn_soroll_fonts.htm
Efectes auditius del soroll
• Traumatisme acústic agut
– Dolor i pérdua de l’audició per un soroll intens
• Desplaçament temporal del dintell
– Hipoacúsia transitòria després d’un soroll
– Depèn de la intensitat i duració del soroll
• Apareix a partir de nivells de 55-65 dBA
• Desplaçament definitiu del dintell
– Efecte d’una exposició prolongada
– Hipoacúsia crònica i irreversible
– Pot aparèixer a partir de LAeq,8h >75 dBA
Impacte de la hipoacúsia crònica
• Als Estats Units i Europa, un 26% de la població
adulta presenten trastorns bilaterals de l’audició
que dificulten sentir-hi bé en ambients sorollosos
• Aproximadament, un 5% de la població mundial
pateix trastorns de l’audició provocats per soroll (en
la feina, el lleure, o en l’àmbit militar)
• Segons l’OMS, un 10% de la població mundial
estaria exposada a nivells de pressió sonora que
podrien causar hipoacúsia per soroll
Night noise guidelines for Europe. Copenhagen, Denmark: World Health Organization; 2009.
Oishi N, Schacht J. Emerging treatments for noise-induced hearing loss. Expert Opin Emerg Drugs. 2011;16(2):235–45.
Efectes no auditius del soroll
• Interferència amb el son
• Interfereix amb conversa (emmascarament)
– S’objectiva amb el Speech Transmission Index
• Descens de la concentració mental
• Augment de freqüència cardíaca i TA
– Augmenta el risc d'esdeveniments cardiovasculars
(Infart agut de miocardi, accident vascular cerebral)
• Augment freqüència respiratòria
• Digestius (estímul de SN simpàtic)
• Vertígens (afectació òrgans equilibri)
Auditory and non-auditory effects of noise on health
Basner M, Babisch W, Davis A, Brink M, Clark C, Janssen S, et al.
Lancet. 2013;383:1325–32
Night noise guidelines for Europe
World Health Organization; 2009
L Aeq,nit,exterior
(dB)
Nivells sense efectes adversos observats
< 30
Nivell més baix amb efectes adversos observats
30 - 40
Nivells amb efectes adversos en exposats
40 - 55
Nivells perillosos (risc cardiovascular)
> 55
Objectius de qualitat acústica
Tipus de zona
Sensibilitat Nivell diürn
Nivell
acústica
(dB)
nocturn (dB)
Residencial
Alta
60
50
Residencial
amb activitats
Moderada
65
55
Industrial
Trànsit elevat
Baixa
70
60
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la
contaminació acústica, de la Generalitat de Catalunya
Control del soroll ambiental
• Al carrer
– Reducció del soroll emès pels vehicles (motocicletes)
– Ús de paviments porosos (sonoreductors)
• Establiments comercials, industrials i d’oci
– Instal·lació correcta de la maquinària
– Ús de materials aïllants
– Sistemes de control a l’interior de locals d’oci
• Habitatges
– Regulació de les noves construccions
– Aïllament dels aparells d’aire condicionat
– Evitar el volum excessiu de ràdios i televisions...
Impacte de l’exposició a contaminants físics
Contaminant
Efectes
Freqüència de
l’exposició
Molt greus
Molt baixa
Greus
Baixa
Soroll
Moderats
Alta
Ones de radiofreqüència
¿Lleus?
Molt alta
Camps electromagnètics
de baixa freqüència
(dosis habituals)
Lleus –nuls Molt alta
Dosis elevades de
radiacions ionitzants
Dosis elevades de
radiació UV
Bibliografia
•
•
•
•
•
•
Christodouleas JP, Forrest RD, Ainsley CG, Tochner Z, Hahn SM, Glatstein E.
Short-term and long-term health risks of nuclear-power-plant accidents. N Engl J
Med. 2011;364(24):2334–41.
Kamiya K, Ozasa K, Akiba S, Niwa O, Kodama K, Takamura N, et al. Long-term
effects of radiation exposure on health. Lancet. 2015;386(9992):469–78.
Hasegawa A, Tanigawa K, Ohtsuru A, Yabe H, Maeda M, Shigemura J, et al.
Health effects of radiation and other health problems in the aftermath of nuclear
accidents, with an emphasis on Fukushima. Lancet. 2015;386(9992):479–88.
Baan R, Grosse Y, Lauby-Secretan B, El Ghissassi F, Bouvard V, BenbrahimTallaa L, et al. Carcinogenicity of radiofrequency electromagnetic fields. Lancet
Oncol. 2011;12(7):624–6.
Basner M, Babisch W, Davis A, Brink M, Clark C, Janssen S, et al. Auditory and
non-auditory effects of noise on health. Lancet. 2013;383(9925):1325–32.
Garí J. Els últims de Txernòbil. ARA. 18 octubre 2015