IES ConstantÃLlengua catalana i literatura Carme Casanova Dols Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés 1er Bat., 5 de gener del 2009 Ãndex • L'autor i l'obra (pà g.2) • Estudi de l'antologia (pà g. 3) • Bibliografia (pà g. 7) L'autor i l'obra Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot, poble de l'Horta Valenciana, l'any 1924 i va morir a València l'any 1993. Va ser un molt bon periodista i escriptor, però pel que realment va destacar va ser per la seva faceta poètica. De fet, la seva, és considerada la millor poesia valenciana des d'Ausià s March i RoÃ-s de Corella. Tot i això també va ser un bon escriptor de novel·la i teatre aixÃ- com també gran guionista. Una de les curiositats de l'autor valencià , és que idolatrava d'una manera molt exagerada a el seu compatriota Ausià s March. De fet, l'anomena moltes vegades durant tota la seva obra i el té contÃ-nuament present. Una de les coses que d'ell també crida l'atenció és que la guerra civil, per ell va ser una època feliç ja que el seu poble i la seva famÃ-lia, se'n van mantenir al marge. Per ell va ser una època molt feliç, al contrari que la dictadura. Un altre punt a destacar, és la temà tica dels seus poemes i el tracte que utilitza. Vicent Andrés Estellés parla amb la més elegant quotidianitat de dos temes principals: l'amor, ja sigui carnal, passional, familiar, abstracte o patriòtic; i la mort, ja que perdre la seva filla quan tan sols tenia quatre mesos, va marcar molt l'autor i això, es veu altament reflectit en la seva obra. Estudi de l'antologia En l'antologia hi ha diverses maneres de poder classificar les poesies, ja sigui per època, llibre,...però és interessant dividir−ho per temà tica i poder veure l'evolució, la personalitat, i la passió del poeta. D'aquesta manera: • Vida quotidiana. Aquests poemes destaquen per la senzillesa del llenguatge que l'autor utilitza. Representen la part més seva, més viva, més propera; en definitiva reflecteixen la filosofia de vida de Vicent Andrés Estellés: ♦ Criatura en dissabte ♦ Dama d'anit, no voldria enutjar−vos ♦ A Sant Vicent Ferrer ♦ He vist un plat dels d'obra, de Manises ♦ La dona que ven coses, a la nit, a la porta ♦ res no m'agrada tant 1 ♦ pare ♦ M'he estimat molt la vida ♦ Se't riu l'infant que t'ha vist cridar, ebri ♦ Vindrà la mort, i jo no seré al llit ♦ Amb la dignitat amarga dels pobres ♦ He aixecat, mentre escrivia, el cap ♦ em permeteu, encara, un orgull personal • Patriotisme. Utilitza el recurs irònic de negar per afirmar. Són poemes que representen la lluita per la identitat i la llengua del poeta, aixÃ- com també el seu gran amor i passió per València i els seus pobles: ♦ No escric èglogues ♦ Els amants ♦ Cant de Vicent ♦ AcÃ♦ Assumirà s la veu d'un poble ♦ aquest any miserable ♦ El meu origen t'ho explicaria La poesia de Vicent Andrés Estellés no utilitza excessius recursos retòrics, el que més destaca és l'adjectivació, l'ús freqüent d'adjectius per donar força i sentit al poema. AquÃ- tenim un petit anà lisis d'aquests utilitzant sis dels vint−i−cinc poemes: Nom de la poesia Criatura en dissabte Àmbit Innocència Adjectius (repeticions) PurÃ-ssima Diversió Tendra (2) Nit Novell DolcÃ-ssima Petita Cà ndid Clara Viva Movedissa Múltiple Social Febroses Irada Amargosa Freda 2 Cru Immensa Negres Lentes Conclusió: Hi ha molts adjectius en aquesta poesia. Evoquen un ambient festiu, de diversió i alhora amb un toc d'innocència i paternitat per part del poeta. Adorable (2) Tendra Llargues (2) Invisible ClarÃ-ssima Graciosa Amor carnal Fresca Amor patriòtic Dreta No escric èglogues Solemne (2) Viva Nues Familiars Verdós Fosfòric Conclusió: La adjectivació no és excessiva. Compara constant i indirectament l'amor carnal amb l'amor patriòtic, dient el que sent per la seva estimada València a través del desig que li provoquen aquelles cames. Els amants Amor Amable Patriotisme PacÃ-fic Autodescripció Educat Brusc Salvatge Amarga 3 Bà rbars Conclusió: Molt pocs adjectius per ser una poesia de tal extensió. De fet el poeta només pretén descriure un sol concepte i la majoria d'aquests adjectius són referits a un mateix subjecte: l'amor. Viva(2) Amarga(2) Lluita Just/a(2) Camp de batalla Llarga Assumirà s la veu d'un poble Enaltida Estricte Conclusió: No conté massa adjectius. Ens fan sentir un esperit lluitador i una batalla molt tètrica. Torrat(3) Cru(3) res no m'agrada tant Menjar Distret Socarrada Incitants Conclusió: Adjectius monotemà tics. L'autor ens vol fer sentir el plaer que ell sent amb el simple fet de menjar−se un pebrot escalivat. Analfabet pare Pare Intuïtiu Educació Expeditiva Autodescripció Millors Injust Conclusió: Adjectius generalment dedicats a l'educació del poeta, comparant−se indirectament amb el seu pare. Una de les coses que es veu à mpliament reflectida en aquesta obra poètica és l'amor a la terra i els fruits que aquesta dóna. A continuació tenim un llistat de poemes amb paraules del camp semà ntic dels vegetals...: • Cançó de bressol • res no m'agrada tant • m'he estimat molt la vida • Amb la dignitat amarga dels pobles ...i un altre amb paraules referides a la terra: • He vist un plat dels d'obra, de Manises • em permetreu, encara, un orgull personal 4 En definitiva, Vicent Andrés Estellés és un poeta que enganya ja que té una poesia amb un llenguatge molt senzill i entenedor, i tracta els fets d'una manera molt quotidiana. Mentre que si ens hi fixem ens adonem que la seva poesia és irònica, té doble sentit, és d'un nivell cultural molt elevat, esmentant personatges de l'antiguitat o bé fent referència a fets històrics i d'altres literats més actuals. A més, és admirable com és capaç de tractar la mort d'una manera tan natural i tranquil·la, és tan convincent que sembla que no li faci pas por morir. Bibliografia • Estellés, V. A., 2007: Antologia poètica. 1a edició. Barcelona: Editorial Proa. Col·lecció Les Eines • Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Andr%C3%A9s_Estell%C3%A9s • Associació d'escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.com/autors/andresv/index.php 2 5