Índex Resum argumental .............................................. p. 1, 2 Vocabulari .............................................. p. 3, 4

Índex
Resum argumental .............................................. p. 1, 2
Vocabulari .............................................. p. 3, 4
Valoració Personal .............................................. p. 5Resum argumental
En aquest llibre, apareixen quatre personatges principals: Creont ( el nou rei ), Antígona ( filla d'Edip ),
Corifeu ( savi conseller de la cort ) i Hemont ( fill de Creont i promès d'Antígona.
El llibre te una estructura poc habitual, es produeix un fet que té unes conseqüències imprevisibles i
progressives. El punt de partida de la dissort d'Antígona, deixant de banda el seu pare Edip i la seva
coneguda història, és el combat entre els seus dos germans per la corona, en el combat es maten mútuament
de manera que Creont passa a ocupar el tro.
Creont dictà que el cos de l'antic rei sigui enterrat amb tots els honors, però que el de l'altra germà sigui
destrossat pels carronyers ja que havia atacat la ciutat, i que qui gosses desobeir−lo enterrant−ne el cadàver
seria executat. Antígona, tot i essent conscient del mandat decideix enterrar el seu germà perquè per a ella
tots dos eren iguals i no estava disposada a permetre que el cos del seu germà fos destrossat pels gossos.
El primer que va fer fou demanar ajuda a la seva germana però aquesta no la volgué ajudar al·legant que els
costaria la vida, però tot i així ella l'enterrà, al dia següent quan els guardes s'adonaren el desenterraren per
ordre de Creont, i quan ella el volgué tornà a enterrar fou enganxada i duta davant de Creont qui després de
preguntar−li si era culpable ( ella reconegué els fets ) la condemnà.
Antígona, tot i que hemont la defensa, fou duta a una espècie de caverna tapada amb una pedra i uns pocs
aliment s on podria viure aïllada de tothom o matar−se, era una manera de fer−la fóra del regne dels vius
sense matar−la. Més tard l'endeví del rei anà a parlar amb ell i li digué que si Antígona moria la sang
vessaria a casa seva i es convertiria en un rei dissortat, al principi es negà a creure−se'l, però posteriorment,
tot tenint en compte que l'endeví no acostumava a errar decidí alliberar a Antígona.
Mentre anaven al roc sentiren els crits d'Hemont enfurismat, al arribar−hi veieren aquest havia obert la roca
i que allà estava Antígona, penjada i morta, amb Hemont plorant al seu costat. Hemont ataca al seu pare
amb l'espasa, però errà i tot enfurismat es matà a ell mateix i s'agafà a Antígona tot proclamant que
tornarien a estar junts.
Mentrestant a Palau un guardià estava informant a Corifeu del què havia passat quan passa l'esposa de
Creont, qui al assabentar−se del que havia passat marxà i es suïcidà tot culpant Creont de la mort del seu fill
i de la seva, just després de la seva mort, Creont entrà al palau i la veié, i aleshores se n'adonà que l'endeví
tenia més raó de la que es podia imaginar.
Creont, a partir d'aquest fet es convertí en un rei dissortat i trist.
Vocabulari
Afuar: Llançar−se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada.
Atorrollar : confondre, torbar (algú) de manera que no sap què dir, què ha de fer, com captenir−se, atabalar.
1
Atuir: Deixar com mort.
Befa: Burla injuriosa
Circumloqui: Expressió, per mitjà de moltes paraules, d'allò que podria ésser dit amb una o amb molt
poques.
Corifeu: En les tragèdies clàssiques gregues i llatines, el qui dirigia el cor.
Crins: Pèls aspres i llargs que alguns animals tenen al bescoll i a la cua.
Desconhortat : perdre el conhort, desconsolar−se.
Dilació: acció de diferir o d'ajornar alguna cosa.
Domtar: domar.
Dreturerament: amb dretura, rectament.
Emmenar: emportar−se, fer anar amb si d'un lloc a l'altre. Portar a tal o tal conseqüència, menar.
Encimbellar: posar a dalt, al cim, d'un lloc elevat. Enfilar−se en un punt elevat.
Estirp: Grup d'individus emparentats i amb unes característiques comunes que els diferencien d'altres grups.
Estultícia: Qualitat d'estult.( Nici, toix)
Fatu: Ple de presumpció, de vanitat infundada
Fitó: punt que hom tracta de tocar amb un projectil.
Flagell: Càstig, turment.
Flagrant: Que esclata, que té lloc, sota els ulls mateixos d'algú, manifest, innegable.
Follia: Qualitat de foll; bogeria.
Frenesí: Exaltació o excitació extrema.
Giny: mitjà que hom s'enginya per tal d'aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema,
maquinació.
Gorja: Gola. Pas estret entre cingleres.
Himeneu: En la lírica clàssica, composició nupcial cantada a cor quan la núvia era acompanyada a la casa
del nuvi.
Ignomínia: menyspreu públic. Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame.
Libació: Acció de beure, de buidar, un got de vi, una copa de licor, etc.
Marmori: de marbre, semblant al marbre.
2
Merlet: cadascun dels petits pilars d'obra i de secció quadrangular que per a la defensa hom construïa al cim
de les antigues fortaleses, deixant entre l'un i l'altre un petit espai per a poder tirar contra l'enemic.
Occir: Matar.
Plasenteria: Paraula o frase agradable, divertida, jocosa, o burla lleugera que hom diu o fa per divertir.
Portar algú a un alt rang, a una posició elevada.
Rabeja: Complaure's a prolongar allò en què hom troba una satisfacció.
Rapir: Prendre amb violència a algú una cosa, arrabassar.
Sempiternes: etern
Sepeli: Acció d'inhumar un cadàver, especialment amb la cerimònia adient.
Sojorn: Lloc on hom s'està o sojorna.
Sollament: acció de sollar o de sollar−se.
Supèrbia: Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb
menyspreu dels altres.
Sutzesa: qualitat de sutze o brut.
Ufanejar: Fer ostentació, fer ufana.
Xacra: mal físic que pateix algú com a deixalla d'una malaltia. Tara en la salut adquirida amb el temps.
Valoració personal
El llibre està escrit de forma breu i senzilla, de tal manera que el missatge pogués ésser entès per tothom, ja
que al igual que la majoria de tragèdies de la mitologia grega estan fetes per ensenyar a la gent quelcom. En
aquest cas, crec que en podem aprendre dues coses:
• La primera és que hem de ser coherents amb nosaltres mateixos i que tot i que quelcom estigui prohibit, si
la nostra consciència ens dictà que allò és el millor ho hem de fer per poder estar tranquil amb un mateix,
per a poder dormir per les nits, fins i tot en el cas que això ens condemni a la mort.
• La segona lliçó, que potser no és tan clara, ens bé a dir que si governem ho hem de fer amb justícia, ja que
un error nostre pot portar una dissort infinita, tant als altres com a nosaltres.
Els consells trobats al llibre, tot i haver estat escrits per una societat molt anterior a la nostra, es poden
aplicar també a la nostra societat sense cap mena de dubte.
L'únic inconvenient que he trobat al llibre és que faci referència a altres tragèdies ( Edip rei ), però això ha
esta molt ben solucionat per als autors d'aquesta edició mitjançant una introducció completa i útil.
3