Geografía política española

GEOGRAFIA : ESPAI POLÍTIC
• L'ESTAT
CONCEPTE
ELEMENTS
• LA FRONTERA
CONCEPTE
CLASSES
CONSEQÜÈNCIES
• ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT
NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ
ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT A ESPANYA I CATALUNYA
SISTEMES ELECTORALS
ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI
4)LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
CARACTERS
CLASSIFICACIÓ
ÒRGANS
O.N.U
5)UNIÓ EUROPEA
FORMACIÓ
OBJECTIUS
OBJECTIUS ECONÒMICS: EURO
CRITERIS DE CONVERGÈNCIA
NORMATIVA COMUNITARIA
INSTITUCIONS COMUNITÀRIES
1
6) ELS CONFLICTES INTERNACIONALS
(1) L' ESTAT:
Concepte: Es la unitat bàsica d'organització política i administrativa del món. Existia també abans del S.
XVIII però no s'anomenava estat.
Elements necessaris per considerar un Estat:
• Població: Es la base humana, conjunt d' individus
• Territori: Es la base física, definida per fronteres
• Sistema polític i legal: basat en tres principis :
• Sobirania nacional o popular: El poder l'ostenta el poble mitjançant el vot.
• Separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.
• Legislatiu: Dicten/Legislen les lleis. (Parlament). En el cas d'Espanya està separat pel Congrés dels diputats
i el Senat (Bicàmera)
• Executiu : Aplica i fa complir les lleis. L' Executiu a Madrid es el govern, administració.
L' executor, el president, l' alcalde del poble.
• Judicial : Comprova que l'execució es correspon a la legislació. (Jutges, magistrats, fiscals)
• Legalitat : Jerarquia de normes, una norma de grau inferior mai
pot contradir una de grau superior. La norma superior d'ordenament jurídic es la constitució. L'ordenament
jurídic son totes les lleis que existeixen en un moment i en un lloc.
LA CONSTITUCIÓ :
Antecedents: Del 1812 (la primera) al 1931(la setena). Li diuen la Pepa va néixer el 19 de març.
Elaboració: 15/06/77. Primeres eleccions democràtiques després de
l'anterior sistema polític.
06/12/78. Referèndum del text constitucional. Referèndum es
una consulta o votació popular que obliga al govern.
29/12/78. Entra en vigor
25/10/79. S'aproven els estatuts Català i Basc.
Característiques: Es Monàrquica, llarga ( 169 articles ) i rígida (es molt
difícil modificar−la)
Estructura : Títol preliminar i 10 títols. A l'any 2000 l'article primer
de la constitució. Espanya es constitueix en :
Estat social: Estat de benestar (Sanitari, educatiu ...)
2
Estat democràtic : Els ciutadans participen a l'estat públic, és a dir, dret a vot
Estat de dret : Publicitat de les normes = BOE, POP, DOG.
Les normes son públiques . La ignorància de la llei no eximeix de culpa.
(2) FRONTERES :
Concepte : Instrument geogràfic de diferenciació que implica la separació entre estats. Hi ha tres classes de
fronteres:
Terrestres :
• Naturals : Separen dos estats per un accident geogràfic. Ex. Els Pirineus (CAT/FR), Obler (DE/POL).
• Nacionals : Grup ètnic. Conjunt d' individus amb característiques comuns. Ex.
Croàcia−Bòsnia/Herzegovina−Macedònia.
• Contractuals : En base a qualsevol criteri excepte ètnic. Econòmic, polític, militar. Ex. Ruanda−Burundi.
• Traçat geomètric : Aprofiten les línies imaginàries que separen el planeta. Ex. Els paral·lels o meridians.
(Àfrica, Egipte, Mauritània)
Marítimes :
1948. La ONU estableix que estan sota la sobirania de l'estat coster les primeres 12 milles nàutiques i fins a
200 milles són zona econòmica exclusiva (drets sobre la pesca, explotació etc..)
Aèries :
S'aplica la sobirania estatal respecte a l'espai aeri que existeix sobre el territori fins a una alçada de 15 Kms.
USA 40 Kms.
Conseqüències :
• Econòmiques: Desarrotllament econòmic d' una zona.
• Socials : Moviments migratoris.
• Polítiques: Irredentisme. Concepte: Aspiració d'un grup nacional per recuperar tot o part d'un territori que
es troba sota sobirania estrangera i unir−lo a un sol estat. Ex. Gibraltar (GB)/ Ceuta−Melilla (ES) però en
territori Marroquí.
SISTEMES POLITICS:
ESTAT : Es divideixen en tres.
• Estat federal : (USA/DE/MX/BR) Existeix una descentralització administrativa total. Hi ha una sobirania
compartida (Govern central/Govern estats membres). Usa, el govern central s'ocupa de temes de defensa,
moneda, relacions internacionals. Els governs d'estats membres tenen la seva pròpia bandera, himne,
legislació i constitució. S'ocupen de la resta de matèries; penals, circulació, fiscals, etc.
• Estat unitari : (FR/PT/GR) Mínima descentralització administrativa. Hi ha uniformitat legislativa,
lingüística i cultural.
• Estat mixta : (ES/GB/SE/NO) Certs nivells de descentralització. Les regions o comunitats autònomes
tenen un cert autogovern però no autonomia política.
GOVERN :
3
Democràtic:
PRESIDENCIAL (US/MX/BR)
EL CAP DE GOVERN I D' ESTAT ES LA
MATEIXA PERSONA ESCOLLIDA PER
SUFRAGI.
ESCULL ALS SEUS COL.LABORADORS QUE
FORMEN UN ÒRGAN NO COL.LEGIAT. EL
CAP D'ESTAT I GOVERN RESPON PER
AQUESTES COL.LABORACIONS
EXISTEIX UNA SEPARACIÓ ABSOLUTA
ENTRE EL LEGISLATIU I L'EXECUTIU
PARLAMENTARI (ES/GB/BE/DE)
HI HA DOS CÀRRECS PER DUES PERSONES EL
CAP D'ESTAT (HONORÍFIC O MONÀRQUIC) I
EL CAP DE GOVERN (LIDER DEL PARTIT
POLÍTIC MES VOTAT)
EL CAP DE GOVERN ESCULL UN GAVINET QUE
FORMA UN ÒRGAN COL.LEGIAT. CADA
MINISTRE ÉS RESPONSABLE DELS SEUS ACTES.
ELS DOS PODERS ESTAN INTERRELACIONATS.
EL LEGISLATIU POT AFECTAR A L'EXECUTIU I
VICEVERSA. EL LEGISLATIU(CONGRÉS DELS
DIPUTATS O SENAT) POT ELIMINAR AL CAP
D'ESTAT (EXECUTIU) MITJANÇANT UNA MOCIÓ
DE CENSURA ART. 113 CONSTITUCIÓ.
L'EXECUTIU (CAP DE GOVERN) POT DECLARAR
UN ESTAT D'EXCEPCIÓ (SITUACIONS EXTREMES.
ESTADO DE SITIO)
Mixta : Meitat Presidencial (FR) Meitat Parlamentari (PT)
Assambleari : En una institució (assemblea) es reuneix a l' executiu i al
legislatiu
SISTEMES POLITICS:
GOVERN :
Dictatorial : Cesarisme empíric: Estats que manquen d'un sistema polític concret. Depèn del dictador de torn.
(Àfrica, Veneçuela, Uganda )
Totalitarisme : Sistema que basa tota la vida política, social i econòmica supeditada a un líder (CU de Castro,
DE de Hitler, IT de Mussolini , ES de Franco). Desaparegut el líder desapareix el sistema, normalment els
militars donen suport als líders.
Democràcia popular. 1917 Urss a partir del 1945 s'aplica també a Polònia, Bulgària, Rep. Txeca. Consisteix
en una diferència entre la teoria i la pràctica;
Teoria: Pluralisme polític, democràcia, participació del poble.
Practica: El partit polític ho controla tot. L'important es mantenir el partit polític i no el líder a diferència del
cesarisme empíric.
(3)ORGANITZACIÓ DE L' ESTAT:
ESPANYA:
4
Govern o estat central: Centralitza tot el poder de l'estat. Descentralització = Transmissió de funcions a
nivells inferiors de l'administració. En tots els països propers hi ha 3 nivells de descentralització.
Nivell 1.: Comunitats autònomes
Nivell 2.: Províncies
Nivell 3.: Municipis
Les lleis s' apliquen amb diferents matisos segons el marge que dóna la constitució.
El Govern Central està dividit en tres poders:
Legislatiu : Congrés del diputats (350 Escons).
Dicten les lleis. Senat. Regulen només algunes matèries.
• Llei orgànica : Per aprovar, modificar o derrocar una llei orgànica necessiten majoria absoluta = 176
Escons.
• Llei ordinària : S' aprova/modifica o es deroga si hi ha majoria relativa = meitat + 1 congressistes presents
el dia de la votació.
Executiu : President / Ministres
Executen i apliquen la llei mitjançant el reglament. Dins la jerarquia de normes el reglament es l'última però
sempre s'aplica, és una de les avantatges que té.
Judicial : Tribunal suprem, constitucional, els màxims òrgans representatius estan ubicats a Madrid.
NIVELLS DE DESCENTRALITZACIÓ:
Primer nivell : Comunitats autònomes. Article 2on de la constitució. Unitat de l'estat; reconeix el dret a crear
una comunitat autònoma desenvolupament per l'article 143 que estableix 3 vies per constituir−se com a C.A. :
• Províncies limítrofes: Amb característiques comunes (ex.de llengua) Catalunya, València, Aragó etc.
• Territoris insulars: Ex. Canàries, Balears
• Províncies amb entitat regional històrica: La Rioja, Cantàbria, Múrcia, Navarra, Astúries
Per qualsevol d'aquestes 3 vies es pot crear qualsevol de les C.A. que hi han excepte 1, Madrid, per la qual el
govern va crear un nou article el 144 per interès general, autoritza la creació d'una nova C.A. d'àmbit no
superior a una sola província.
COMPETÈNCIES DE LES C.A.:
Article 148. Competències assumibles per la comunitat ex. Turisme, carreteres, drets civils.
Article 149. Competències exclusives de l'estat. Nacionalitat, immigració etc.
Article 148. Te 3 models de competència. (Catalunya):
• Exclusives: Turisme. Li correspon dictar la llei, reglament i l'execució.
• Compartides: Mediambient: Madrid dicta la llei, el reglament, i l'execució a càrrec de Cat.
5
• Executives: Penitencieria: De Madrid ve la llei i el reglament i correspon a Cat l'execució.
Segon nivell : Províncies, l'òrgan de poder és la Diputació (Subdelegat del govern) Sempre hi ha un
representant.
Funcions: Organitzen a nivell inter−municipal ex: Sanitat, Educació, Transport públic.
Tercer nivell : Municipis. L'òrgan de poder és l'ajuntament. (Alcalde, edil , regidors, ple etc..)
Funcions: Prestar serveis al ciutadà (Segons el nombre d'habitants). Qualsevol municipi independentment del
nombre d'habitants ha de prestar com a mínim; llum pública, aigua potable ,cementiri, neteja viària.
> 3000 hab. Els anteriors + biblioteca i escola pública, mercat i CAP
> 10000 hab. Serveis socials, (geriàtrics, guarderia i polisportiu)
> 15000 hab. Transport col·lectiu, protecció del mediambient.
Problema : A Espanya hi ha 9000 municipis (Barbaritat !!) n'hi ha de molt petits i no poden tenir serveis.
GOVERN DE LA GENERALITAT :
Es el Govern Central de Catalunya (BCN). Legislatiu, executiu i judicial:
Legislatiu: Parlament, elabora les lleis
Executiu : Govern de la Generalitat, aplica les lleis
Judicial : Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, (TSJS)
Nivells de descentralització :
1er : Províncies
2on : Comarques : Consell comarcal 41 Comarques 38 (1937) + 4 (1987)
3er : Municipis
CATALUNYA :
Planificació i ordenació del territori:
Creixement econòmic global. Implica una sèrie de desequilibris econòmics, socials i polítics que s'observen a
nivell entre estats (sempre comparant ex. Alemanya / El Salvador).
A nivell regional, encara que no són tant accentuades també hi han desequilibris (Catalunya, Extremadura),
també s'observen a nivell local (Bonanova, Raval).
La planificació territorial es necessària per evitar aquests desequilibris.
Concepte: És el conjunt de mitjans que tenen per objecte incrementar el benestar social en base a un
repartiment + equitatiu de la població i del poder econòmic sobre el territori.
6
Plà territorial general de Catalunya : (1995−2025)
Objectiu: Redistribució la població i el poder econòmic.
El 80% de la població i el 83% de PIB està concentrat a 5 comarques : El Barcelonès, Maresme, els 2 Vallès i
el Baix Llobregat.
Objectiu a complir: Al 2025 només s'hi concentri un 65% de la població
Mitjans: Infrastructures: Ferrocarril, autovies, aeroports..
Descentralitzar: Sanitat, educació.
(4) ORGANITZACIONS INTERNACIONALS:
Tres Característiques:
• Creades per un tractat (acte jurídic). Generalment agafa el nom del lloc on es signa.
• Uneix a subjectes de dret, els estats; Són els que firmen els tractats.
• Està dotada de tres òrgans permanents. Excepte les Nacions Unides i la UE de 4 on s'hi suma el Tribunal
de justícia.
3.1: Òrgan deliberant: Caràcter plenari (reuneix tots els membres)prenen decisions en l' Assemblea o
conferències.
3.2: Òrgan executiu : Aplica els acords (Consell, comissió,comité.)
3.3: Òrgan de representació: Representa a l'organització, secretari, director, gerent.
Classificació :
Organitzacions internacionals :
• Amb fins concrets : Cooperació política ex. Unió Europea, Consell Nòrdic.
• Amb fins generals : ONU, O.E.A.(Organització d'Estats Americans), Lliga Àrab.
Cooperació Econòmica :
UE, OPEP, COMMONWEALTH (Països que havien estat colònies britàniques)
FMI (Fons Monetari Internacional), MERCOSUR, MERCONORTE, COMECON (Antiga organització països
de l' est)
Cooperació Militar :
OTAN (Organització Tractat Atlàntic Nord)
PACTE DE VARSOVIA (Actualment extingit)
Cooperació sanitària :
OMS, CREU ROJA, FAO
7
Cooperació laboral :
OIT: Organització internacional de treball
Cooperació educativa :
UNICEF , UNESCO
Cooperació tècnica :
UPI : Unió Postal Internacional, OACI (Organització Aviació Civil Internacional) UTI( Unió
telecomunicacions internacionals )
ONU :
Es basa en l'actuació d'una sèrie de principis.
• Principi de la igualtat sobirana dels estats membres.
• Principi de bona fe. Relacions Internacionals
• Principi de solució pacífica de controvèrsies. (Prohibeix l'ús o l'amenaça de la força)
Òrgans:
Assemblea general: Reunió de tots els països membres. Hi ha 3 tipus de reunions:
• Ordinària: No es necessari la presència de tots els estats membres.
• Extraordinària: Ha d'haver−hi 2/3 dels països que sol·liciten la reunió
• Emergència: Causes greus, desastres naturals i declaracions de guerra.
Actuen per mitjà de resolucions (són les decisions de l'assemblea general)
Consell de seguretat:
El formen 15 membres subdividits ens 2 categories, 5 membres són permanents (USA, RUSSIA, XINA,
GRAN BRETANYA, FRANÇA) nomenats per ser els únics països que en aquell moment (anys 50)
disposaven d'armament nuclear. Si s'haguessin seguit aquestes pautes ara hi haurien 4 països més; Pakistan,
Índia, Corea del Nord i Israel. Aquests cinc països tenen el dret de VETAR, si un dels 5 vota en contra d'una
resolució,no s'aplica.
Els altres 10 son elegits per l'assemblea general per un termini de 2 anys.
Secretari General:
Es el representant de la ONU. Actualment es Kofi Annan(Ghana) disposa del càrrec 7 anys renovable 2 cops,
només doncs, 14 anys.
Tribunal Internacional de Justícia:
La seu és a La Haia. Fonamentalment tracta de terrorisme i actes contra la humanitat.
SISTEMES ELECTORALS:
8
Introducció:
Escons: Lloc físic que ocupa un representant popular escollit per un hemicicle. (diputat, senador etc. )
Circumscripció: Divisió de territori per a fins electorals.
Sufragi : Sistema electoral més habitual per la provisió de càrrecs públics.
SUFRAGI (ESP/CAT):
Universal: Vota tothom (1 vot = 1 persona) Es una conquesta del S.XX (a nivell general). Exigeix 4 requisits
:
• Majoria d'edat: 18 anys
• Censat : Empadronat al lloc on vius
• Tenir la nacionalitat: Excepte a les municipals i sempre que hi hagi reciprocitat entre els dos països (ho
han de permetre, ara només UE)
• Estar en possessió dels drets civils: Si s'està desproveït per sentència judicial o per incapacitat,(violència
de gènere o terrorisme)
Antigament hi havia el sufragi censitari (per poder econòmic) o estatamental (per grup social).
El sufragi universal masculí ; 1848 França // 1870 Espanya // 1959 Alemanya.
El sufragi universal femení ; 1869 Wyoming // 1872 Nova Zelanda
Te 7 característiques:
• Tots els vots son iguals: Tots valen el mateix. (històricament el vot d'un llicenciat o pare de família valia
més)
• És Universal: Vota tothom
• Lliure: Reconegut x la legislació . Hi ha llibertat per exercir el dret al vot. (a Suïssa es obligatori)
• Secret : Disposen de cabines i sobres per mantenir la privacitat.
• Directe: El votant escull al candidat ( A USA s'escull al partit)
• Personal: No es pot delegar però si votar per correu.
• Singular : 1 vot per convocatòria.
El Congrés dels diputats:
Es la cambra de representació personal.
Hi ha un nombre determinat de congressistes. La constitució diu entre 300 i 400 però a partir de la primera
legislatura es va optar per 350. La circumscripció és la província. Cada província escull un nombre de
congressistes proporcional a la seva població ex. BCN 34 Soria 3.
Ceuta i Melilla 1 per ciutat.
El Senat :
Es la cambra de representació territorial.
Hi ha un nombre indeterminat de senadors. Normalment no arriba a 300.
9
Cada província escull a 4 senadors ex. BCN 4 Soria 4. Cada Illa major escull 3 senadors (Mallorca, Tenerife,
Gran Canària) i 1 senador per Illa menor (Eivissa, Menorca, i les 5 Canàries) .
Ceuta i Melilla n'escullen 2 per ciutat.
Senadors honorífics: Fins a 10, son donats pel Rei, el Congrés, el Consell Judicial, el Govern etc. No son
vitalicis, només duren 4 anys.
Cada comunitat autònoma escull 1 senador per comunitat i 1 senador per milió d'habitants.
El Parlament:
Te 135 Escons. La circumscripció continua sent la província.
PROVINCIES
ACTUALMENT
BARCELONA
TARRAGONA
LLEIDA
GIRONA
85 ESCONS
18 ESCONS
15 ESCONS
17 ESCONS
PROPOSTA PSC
(PROPORCIONAL A LA
POBLACIÓ)
104 ESCONS
12 ESCONS
8 ESCONS
11 ESCONS
SISTEMES ELECTORALS:
Majoritari: Tots els escons de cada circumscripció s'adjudiquen al partit mes votat ex. A)50.1 B) 49.9 = A)
100 % . Afavoreix al bipartidisme i a grans partits. Problema: Falta de representació per part de la població.
Proporcional: Els escons de cada circumscripció es reparteixen proporcionalment als vots que obté cada
partit. Afavoreix als petits partits i al multipartidisme. Problema: Excés de representació parlamentària, massa
opcions per decidir, perquè no passi això s'han creat 2 sistemes 1) Resta major 2) Llei d'Hont.
• Resta major: Primer, es divideix el nombre total de vots en una circumscripció per el nombre total d'escons
a repartir en litigi.
Segon, obtingut el quocient es divideixen per ell els vots obtinguts per cada candidatura. Els nous quocients
són els escons que obté cada candidatura.
Tercer, si no queden repartits tots els escons s'atribuiran els sobrants als restes majors de l'operació anterior.
• Llei d'Hont: Primer, es divideixen tots els vots obtinguts per cada candidatura per una sèrie natural de
nombres fins el nombre d'escons en litigi. Segon, s'ordenen els quocients de major a menor fins al nombre
d'escons en litigi.
Tercer, cada candidatura guanya tants escons com quocients seus s'incloguin a la relació anterior.
Mixta: Barregen els dos sistemes anteriors. Ex: Itàlia, el Parlament es 1/2 majoritari 1/2 proporcional. Hi ha
molt pocs països.
EXEMPLE PRÀCTIC
# Circumscripció: Es reparteixen 10 Escons
10
Partit A = 42000 vots
Partit B = 33000 vots
Partit C = 19000 vots
Partit D = 6000 vots
MAJORITARI
10
0
0
0
PARTIT A
PARTIT B
PARTIT C
PARTIT D
RESTE MAJOR
4
3
2
1
LLEI D'HONT
5
3
2
0
Resta Major : Total 100.000 vots %10 Escons = 10000 vots
A = 42000 / 10000 = 4.2 = 4 + quocient 0.2 Total 4
B = 33000 / 10000 = 3.3 = 3 + quocient 0.3 Total 3
C = 19000 / 10000 = 1.9 = 1 + quocient 0.9 Total 2
D = 6000 / 10000 = 0.6 = 0 + quocient 0.6 Total 1
Llei d' Hont : (Catalunya)
VOTS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
11