Geografía física, humana i economica de Catalunya i Espanya ESPANYA

Geografía física, humana i economica de Catalunya i Espanya
ESPANYA
− geografia física d' Espanya:
A la península Ibérica hi podem distingir:
·La Messeta: al sistema peninsular.
Està dividida en: la submeseta nord i la submeseta sud
·Les serralades perifèriques: tanquen la messeta. (muntanyes de lleó, serralada cantàbrica, sierra
Morena..etc.)
·les serralades exteriors: les més importants són el massís Galaic, els Pirineus, serrl. Penibètica i la serrl.
Subbètica.
·les depressions exteriors: per una part la vall de l' Ebre i per l'altra la del Guadalquivir.
Quant a arxipèlags, cal esmentar:
Al mar mediterrani, les balears i al atlàntic, les Canàries.
− Els rius d' Espanya:
El relleu de la península ibèrica condiciona que hi hagi tres vessants molt desiguals:
·El vessant cantàbric: rius curts i amb cabal abundant i regular. ( Eo, Navia, Narcea, Nalón..)
·El vessant atlàntic: rius llargs, i força cabalosos. (Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir)
·El vessant mediterràni: Són els més cabalosos de la península i destaquen per ser curts i amb una forta
irregularitat estacional. (Ebre, Túria, Xúquer..)
− El clima d' Espanya:
els factors més importants que condicionen el clima, són:
·La insolació: es a dir la quantitat d'energia solar rebuda, està molt relacionada amb la latitud.
·L'altitud: o sigui, l'altura d'un punt respecte el nivell del mar.
·La continentalitat: què és la distancia respecte el mar.
− Tipus de climes:
Aquesta, la nostra península està situada en la zona temperada de l'hemisferi septentrional i podem distingir
gran varietat de climes, els més importants són:
1
·C. Atlàntic: precipitacions molt abundants i temperatures moderades
·C. Mediterrani: precipitacions escasses, i podríem dir que quasi són llocs semi−desertics. Les temperatures
oscil·len entre valors no gaire exagerats.
·C. Continental: a l'interior de la península, precipitacions molt escasses, temperatures extremistes.
·C.Alpí i subalpí: el clima és fresc durant tot l'any, especialment a l'hivern. Les precipitacions són presents
sempre i durant l'estació freda en forma de neu.
·C.subtropical: temperatures suaus però sempre superiors als 20º©, pluges escasses.
− Demografia a Espanya:
Espanya és actualment el vint−i−sité estat més poblat del món, amb més de 40.000 habitants. Aquest fet es
deu sobretot durant el segle XX, que va ser quan es va reduir la taxa de mortalitat segut a una millora en quan
als aspectes sanitaris i mèdics i bé un gran progrés en totes les condicions de vida. A partir del 1975 la taxa de
natalitat es va reduir molt i el nombre de població es va anant estabilitzant.
La població espanyola es troba distribuïda molt irregularment, degut en gran part a les migracions internes
sobretot de poble a ciutat durant e segle XX. A més, en general Espanya té més població a les zones
costaneres que a l'interior.
En el nostre país destaca la població gran i vella, trobem l'explicació en l' augment de l'esperança de vida i la
disminució de natalitat.
− Sectors econòmics a Espanya:
−En referència a agricultura podem destaca els següents paisatges:
·Agrari Atlàntic: terreny muntanyós i amb freqüents precipitacions.
·Agrari d'interior: gran oscil·lació tèrmica i poques precipitacions.
·Agrari mediterrani: poques pluges, cal diferencia entre zones de regadiu i de secà.
−Ara parlant d'indústria:
El principal problema espanyol es que no posseeix matèries primeres ni recursos naturals, així doncs manté
una clara dependència sobre l'exterior. També depèn de l'exterior en quan a capitals i tecnologia, però tot i així
en el nostre país s'ha creat una indústria competent i força competidora.
Majoritàriament les indústries a Espanya es localitzen al litoral mediterrani i a Madrid.
−Per últim, els serveis:
ens els darrers anys, Espanya a sofert una rigorosa tercialització. Respecte al comerç, durant els últims 20
anys s'ha transformant molt, o sigui que s'han afegit moltes grans superfícies comercials malgrat el predomini
de les botigues tradicionals. La xarxa de transports també a evolucionat molt, s'han millorat les vies,
carreteres, els aeroports i els ports. El turisme a set la principal d'aquestes activitats especialment a tota la
costa de la península.
2
Catalunya
− Geografia física a Catalunya:
Les grans unitats del relleu són:
·Serrl. dels Pirineus. formada per:
−Pirineu axial.(Aneto, Puigmal..)
−Prepirineu.(Cadí, Pedraforca..)
·Sistema mediterrani, format per:
−Serrl. prelitoral.(Montseny, Montserrat..)
−Serrl. Litoral.(petits massissos que no superen 600m)
−Depressió prelitoral.
−Plana litoral.
−Depressió Central.(seguit de conques i altiplans)
− Rius de Catalunya:
La xarxa hidrogràfica catalana es divideix en tres grans blocs:
• El vessant Pirineu−Ebre: rius que neixen al pirineu occd. I desemboquen al Mediterrani, ho són el Segre,
la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana l' Ebre...
• El vessant Pirineu oriental−Mediterrani: Format per conques fluvials del Llobregat amb els seus
afluents, el Ter, el Fluvià i la Muga.
• El vessant serralades litorals−Mediterrani: Rius molt curs i irregulars com el Tordera, el Besòs, el
Gaià...
− Clima a Catalunya:
Parlarem sobretot de 3 grans grups i de les derivants d'un d'ells:
·Clima alpí.(anteriorment esmentat)
·Clima atlàntic.(anteriorment esmentat)
·Clima mediterrani:
• d'alta muntanya, degradació del clima subalpí.
• De muntanya mitjana i baixa, la pluviositat és baixa i concentrada a la tardor i la primavera, té una
temperatura mitjana.
• Litoral, les precipitacions no són gaire importants i les temperatures són suaus l'hivern i càlides a
l'estiu.
• De tendència continental, clima molt sec, l'estiu és extremadament calorós amb temp. alguns cops
superiors als 40º©, mentre que l'hivern és fred i sovint hi glaça, així doncs té una gran amplitud
3
tèrmica.
− Demografia a Catalunya:
La població catalana es caracteritza per un creixement continuat durant tot el segle XX, fins que durant el
1975 es va produir la mateixa crisi que a Espanya i la natalitat va començar a decréixer exageradament.
Respecte a la mortalitat els motius han anat canviant amb el temps i actualment han adquirit molta
importància les malalties cardiovasculars, els càncers i entre els joves accidents de tràfic.
Catalunya té una densitat de població del 192,3 hab./km2, però cal tenir en compte que la població catalana
està distribuïda d'una manera desigual, la més poblada es el Barcelonès amb una densitat de 14,434 hab/km2 i
la que menys el Pallars Sobirà amb zones que tenen una densitat inferior a 5hab/km2, així doncs les
discrepàncies entre comarques catalanes són enormes.
En general les zones més industrialitzades de la nostra comunitat autònoma són Barcelona i les seves
rodalies.
Tot i així no s'ha de deixa de donar importància a les zones d'interior de Catalunya com el Segrià, l'Urgell, la
Cerdanya...ja que potencien l'impuls econòmic derivat de les activitats turístiques d'hivern.
A Catalunya la població està estancada i sotmesa a un fort procés d'envelliment, ja que la taxa de natalitat
és força baixa i l'esperança de vida cada cop més alta. Així doncs, també s'ha produït la caiguda de les xifres
de població jove. Aquests canvis en l'estructura d'edats de la població catalana tenen les següents
conseqüències:
·Es redueix el grup de població activa
·Creix el nombre de pensions per jubilació
·I per això augmenta el nombre de demandes de serveis destinats a persones de la 3a edat.
els moviments migratoris a Catalunya sempre han set notables i fins al 1975 molt abundants, procedien
sobretot d'altres punts d'Espanya. Però a partir d'aquest any les migracions internes són fins i tot negatives, no
n'hi ha, en canvi hi ha immigrants de països Africans, Asiàtics i alguns sud−americans.
− Sectors econòmics a Catalunya:
Respecte a paisatges agraris podem esmentar:
·Arees de muntanya alta i mitjana, pluviositat elevada
·Franja litoral, pluges escasses. Conreu de secà i delta.
·Terres de l'interior, clima sec i extrem. En teoria es paisatge de secà, però els transvasament d'alguns rius
permeten l'arribada d'aigua.
L'activitat agrària a Catalunya, dins del món agropecuari català, cal destacar la posició hegemònica de la
ramaderia.
La major part de les terres catalanes són de secà, un 70% per ser més exactes.
La població activa agrària ha disminuït notablement i ha patit un envelliment progressiu.
4
El sector energètic, parlant de recursos energètics i productes minerals entenem a Catalunya com a pobre, per
a això ha hagut d'adaptar−se a altres mètodes per no ser massa dependents de l'exterior així que ha promogut
l'elaboració d'energia hidroelèctrica, tèrmica i sobretot nuclear.
En referència a la producció industrial catalana, cal esmentar que posseïm un teixit industrial força divers, en
el qual predominen petites i grans indústries, moltes d'aquestes sofertes per un procés de reconversió, per tal
de sumar−se al boom de les multinacionals.
La indústria, a anat perdent importància a Catalunya des dels anys 70, degut a l'encariment de la mà d'obra i
d'altres aspectes relacionats amb l'economia.
Ara dirigint−me al sector serveis català, diré que aquest sector a experimentat un fort creixement des de
mitjans del segle XX. El principal mitjà de transport tant de mercaderies com de persones es per carretera, tot
i que també és possible per via marítima i aèria.
El turisme, però ha estat el servei que ha experimentat un creixement mes gran des dels anys seixanta, ja que
Catalunya va esdevindré un dels principals destins turístics de la UE, ja que posseeix platja pel turisme d'estiu
i neu i esquí pels turistes d'hivern.
5