veu_educacio_1994.pdf

La veu en l'educació. Reflexions sobre pedagogia i llenguatge.
LA VEU EN L'EDUCACIÓ.
JORDI PLANELLA (1994)
Segons diu Plutarc, Demòstenes -l'orador- "dominà i articulà
l'obscuritat i el balboteig de la seva pronúncia omplint-se la boca
de palets i recitant al mateix temps tirades. Quant a la veu,
per exercitar-la feia discursos corrent i pujant costes, i proferia
trossos de prosa o versos comprimint-se l'alè"
1.Introducció.
2.La veu com a element educador (llengua oral).
2.1. La veu, dues definicions.
2.2. Què implica l'ús de la veu en l'educació?
2.3..La Retòrica i l'Educació. La visió particular d'Aristòtil.
3.El professor i els alumnes: intercanvi de llenguatges.
4.Bibliografia.
Què és en efecte, conèixer una cosa sinó anomenar-la?
(UNAMUNO, Amor y Pedagogía.)
1.Introducció.
Els lligams entre la Paideia i la veu han estat des de sempre quelcom inseparable.
L'educador, quan realitza l'acte educatiu ha de manester la veu per poder-lo dur a terme,
tot i que és plenament conscient que es pot educar sense emprar la veu. De fet, educar ja
és entrenar-nos per tal de parlar d'una manera interessant. La parla no és quelcom
natural, sinó que és adquirida a través de la imitació . Moltes teories plantegen
ajustaments més o menys concrets i donen més o menys èmfasi a l'aspecte genètic o a la
influència del medi ambient1.
A l'infant petit se'l presenta com a capaç de comunicar-se, d'entendre el que el seu
interlocutor (generalment els pares) pretén dir-li. "...a diferencia del recién nacido, el
niño de dos años en adelante puede representar y transmitir información por medio de
símbolos ( hablando, por gestos, dibujando, jugando,..) puede resolver algunos
problemas prácticos, comcretos, usando para ello, de un modo inteligente y
planificado..."2.
De fet, no hi ha una concreció essencial entre les paraules i les coses3, sinó que la
relació que mantenen és abitraria i consensuada pels usuaris de la llengua. Però el
llenguatge com a comunicació és una idea força perversa, doncs tal i com diu Valverde,
els animals es comuniquen força millor i més clarament que no pas nosaltres4.Així, els
filòsofs del llenguatge i els lingüistes sovint es preocupen i reflexionen entorn a
l'aparició del mateix llenguatge5. D'aquesta manera, podem arribar a la idea que el
llenguatge no apareix per convenció, ja que per tal de poder convenir caldria la prèvia
existència del mateix llenguatge, cosa totalment paradoxal. Al respecte, és més que
1
Els més destacats són Piaget, Vigotski, Wallon, Flavell, Vila, etc.
2
Flavell, J.H. El desarrollo cognitivo. Edit. Visor, Madrid, 1984, p. 33 ( Cognitive development, New Jersey,
1977)
3
Ens remetem a l'obra del filòsof francès, M. Foucault, Les mots et les choses, Edit, Gallimard, París, on
reflexiona entorn d'aquest binomi de relacions paradoxals.
4
Valverde, J.Ma. Conferència pronunciada a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona,
curs 1994-1995 . La voz en la educación.
5
D'ara envadant, sempre que parlem de llenguatge, ens referirem al llenguatge en la seva vessant oral.
1
La veu en l'educació. Reflexions sobre pedagogia i llenguatge.
interessant la reflexió que dur a terme J.G. Herder," Ha podido el hombre abandonado a
sus facultades naturales, inventar-se el lenguaje por sí solo? Incluso considerado como
animal, el hombre posee lenguaje......
......La cuerda tocada cumple su deber natural, ¡suena! llama en busca de un eco que
comparta sus sentimientos, aunque no lo haya, aunque no espere que alguien les
responda"6.
2.La veu com a element educador.
2.1. Dues definicions de veu.
La definició de veu al Diccionari de la Llengua Catalana ens diu:" So que es produeix
a la laringe pel pas de l'aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en
contacte". En una altra accepció trobem, " So preferit per l'home quan parla, crida,
canta, etc. considerat com a posseint tal o tal qualitat". Per tant, la veu és el so que
possiblita granpart dels intercanvis comunicatius que es produeixen entre els éssers
humans, tot i que d'altres sistemes no verbals, com ara el llenguatge gestual, el sistema
Premack i sistema Yerkes , en possibiliten la transferència d'informació locutorinterlocutor7.
2.2. Què implica l'us de la veu en l'educació. Sovint, els professors dels centres
d'ensenyament secundari obliden la part més didàctica de la seva professió i prioritzen
l'aspecte amb els quals ells són especialistes ( història, matemàtiques,etc.), i en l'oblit
d'aquesta vessant més didàctica deixen arraconada la veu, el llenguatge oral que hauran
d'emprar davant dels seus alumnes per fer-los arribar els missatges preconcebuts i
preestablerts en els objectius marcats." Sovint, la llengua oral apareix com la realització
parlada d'urgència irreflexiva, del discurs empobrit, fugaç, constituït amb trossos
incoherents, fragments de sintaxis informe, frasses inacabades, etc. cosa que comporta
com a consequència una visió negativa davant del llenguatge oral"8. Tot plegat pot
comportar que la poca cura que els educadors tenen del llenguatge oral i del seu ús, faci
que l'acte educatiu en si esdevingui no productiu i , per tant, els objectius educatius no
s'assoleixin amb la qual cosa resultaria perjudicat l'educant, l'alumne.
A més el llenguatge esdevé a l'aula un veritable feed-back, que possibilitarà una
comunicació educativa. Per una banda, en els infants més petits serà el mestre qui
desperti la curiositat per la llengua oral però, per l'altra, en els adolescents, la parla serà
compartida entre alumnes i professors a través d'una relació de feed-back. L'èxit, tal i
com hem remarcat amb anterioritat, dependrà de la cura que tingui el professor amb l'ús
del llenguatge oral. "Las transferencias, sean más o menos ricas y motivadoras,
constituyen un proceso básico de la relación educativa, pudiendo aumentar o disminuir
en la medida en que el docente se aproxime o difiera del grupo, inhibiéndose de la
interacción comunicativa del mismo"9.
6
Herder, J.G. Obras Selectas. Ensayo sobre el origen del lenguaje. Edic. Alfaguara,S.A. Madrid, 1982, p.
133.
7
Ens remetem a l'acurat estudi de Rondal, J, i Seron, X, Trastornos del lenguaje, Vol. I, Ediciones Paidós,
Barcelona, 1988, p. 27.
8
Blanche-Benveniste, C.(1983) "L'importance du français parlé", dins Recherches sur le français parlé,
G.A.R.S., n.5, Aix en Provence, Publications Université de Provence, p. 26.
9
Ortiz Oria, V. "Perspectiva psicodinámica de la profesión docente", dins Actas I Encuentro sobre el rol
docente, Univ. de Sevilla, Febrero, p. 32.
2
La veu en l'educació. Reflexions sobre pedagogia i llenguatge.
3.2. La Retòrica i l'Educació. La visió d'Aristòtil.
Si estem parlant de la veu i l'educació, necessàriament hem de mirar enrera, per tal de
veure que havien dit els pensadors grecs al respecte. Qui més va reflexionar entorn a
aquesta temàtica, fou Aristòtil. Aquest, "Aristòtil, no està d'acord amb Plató en què la
vertadera retòrica hagi de ser un instrument de virtut i de que qualsevol altra retòrica
sigui innoble. En lloc d'això, Aristòtil va intentar entendre la naturalesa, finalitats i usus
de la retòrica al món fenomènic en què vivim. Gran sistematitzador i classificador del
coneixement humà, es va aproximar a la retòrica de la mateixa manera que ho feu a
l'ètica, la lògica, la psicologia, la política, física, biologia o astronomia; amb un esperit
científic"10. Al llibre d'Aristòtil La Retòrica, hi trobem molts continguts importants per
a l'eeducació. Consideracions sobre l'oient i l'orador, de l'artista i d'altres elements
d'aquestes arts poden ajudar-nos a entendre amb més profunditat el sentit i la
importància de la veu en l'educació (paideia). Ja hem esmentat que la relació entre
llenguatge i educació hi ha una relació molt estreta.I aquesta relació és a més, del tot
necessària per aprendre. Veiem ara el que ens en diu Concepción Naval, " El hecho de
que el lenguaje y educación se interrelacionan es una verdad palmaria; hasta tal punto,
que uno vacila incluso en anunciarla. Culaquier enseñanza se lleva a cabo a través del
lenguaje"11.
Per Aristòtil, el llenguatge no és una matèria que vagi de costat dels altres
ensenyaments acadèmics i/o escolars, sinó que és l'essència mateixa de l'educació;
mentre desperta l'interés pel lleguatge en l'home, quan se li ensenya a parlar, se'l forma
alhora com a home. La pedagogia del llenguatge constitueix la peça fonamental d'una
pedagogia sistemàtica d'orientació antropològica. De fet, no es tracta pas només de
concebre el llenguatge com un media d'educació i d'aplicar-lo correctament, sinó que
s'ha de desenvolupar al mateix temps el llenguatge de l'home, com a esglaó necessari en
el esdevenir de si mateix i de la seva comprensió del món12.
Aristòtil ens diu a la Retòrica, que el llenguatge és compost de tres parts o elements (
logoz): El que parla.
Del que es parla
A qui es parla .13
Aquests tres elements, són de fet,els tres components que intervenen en el procés
educatiu a l'aula, en un acte de parla : professor o alumne que parlen
( recorden la relació de feed-back), alumne o professor a qui parlen ( o altres persones )
, i els diveresos temes o matèries que es poden tractar, explicar, parlar, a classe.
I és que la parla és l'acte de totes les activitats, "sobre todo, la existencia humana
acontece en la palabra"14.
3. El professor i els alumnes, intercanvi de llenguatges.
10
Clark, D.L. Rhetoric in greco-roman education, Columbia University Press, New York, 1957, p.41.
11
Naval, C. Educación, Retórica y Poética. Tratado de la educación en Aristóteles. Edit, Eunsa. Pamplona,
1992, p. 177
12
Bollnow, O.F. Lenguaje y educación, De. Sur, Buenos Aires, 1974, p. 19.
13
Rhetorica, I,3, 1358 a 36-38.
14
Pieper, J. ,La fe ante el reto de la cultura contemporánea, Rialp, Madrid, 1980, pp. 218 ss.
3
La veu en l'educació. Reflexions sobre pedagogia i llenguatge.
Al llarg del que hem anat explicant fins ara, ja hem parlat de la relació educant educador i dels intercanvis que aquests realitzen. Des de les concepcions més
cibernètiques de la pedagogia15 -que plantegen el procés educatiu i, per tant, la relació
entre alumnes i professors en aquest procés com a un procés de retroalimentació o feedback- fins a d'altres concepcions més constructivistes, trobem diferents postures pel què
fa a la relació educador-educant , diferents esquemes gràfics fruits dels múltiples
disenys, encara que tots es centren bàsicament en quatre punts. Així doncs, tenim:
- Per una banda, mantenir una postura oberta per a l'emissió i recepció de la informació.
- De l'altra, aconseguir la participació entre ambdos membres, ja que es tracta d'una
relació entre dos èssers.
- També, la interacció, cosa que vol dir aconseguir el feed-back, de l'intercanvi d'idees
entre els interlocutors.
- Finalment, implica per l'altre concebre democràticament la vida, la qual cosa implica
per un sentit refusar tota manipulació, i per l'altre dignificar tot allò que sigui diàleg i
acceptació de l'altre16.
En conseqüència, la relació professor-alumne no pot ser unidireccional i convertir-se
en una simple transmissió de sabers que marquen les pautes de conductes i assenyalen
la línea divisòria de saber veritable i saber postulant. Cal manenir una postura molt més
oberta i ser capaç de rebre informació, i com no ensenyaments, de part dels alumnes.
Trencar amb la ja clàssica estructura de l'entarimat del saber que desprén informacions
contrastades amb el món dels adults i que es permet el luxe de girar-se de cua als
usuaris dels sistema educatiu.
Per tal que es doni una petita millora en el procés educatiu, nosaltres proposem:
EN REFERÈNCIA A L'ALUMNE:
- L'alumne s'ha d'escoltar.
- Ha d'aprendre a parlar.
- Ha d'aprendre a comunicar-se.
-Ha d'aprendre a escoltar-se.
-Ha d'aprendre a escoltar.
-Ha d'aprendre a raonar.
REFERENT AL PROFESSOR:
La veu del professor ,
-ha de ser la veu que ensenya,
-ha de ser la veu que escolta,
-ha de ser la veu que transmet confiança,
-ha de ser la veu que raona,
-ha de ser la veu que explicar històries.
Però la veu del professor també s'ha d'educar perquè
els professors no naixem educats.
4.Bibliografia.
15
En especial la del Dr. Alexandre Sanvisens i el seu llibre Cibernética de lo humano.
16
Ferrandez, A i Sarramona, J. La educación. Constantes y problemática actual. Edic. Ceac, Barcelona,
1975., p, 55.
4
La veu en l'educació. Reflexions sobre pedagogia i llenguatge.
-ARISTÒTIL, Rhetorica. Tractat, pròleg i notes de A. Tovar. Institut d'estudis polítics,
Madrid, 1971.
-BLANCHE-BENVENISTE, C. "L'importance du français parlé", Dins, Recherches
sur le français parlé, G.A.R.S., n 5, Aix en Provence, Publications Université de
Provence, 1983.
-BOLLNOW, O, F., Lenguaje y educación, Edit. Sur, Buenos Aires, 1974.
-CLARK, D.L. Rhetoric in greco-roman education, Columbia University Press, New
York, 1957.
-FERRANDEZ, A. i SARRAMONA, J., La educación. Constantes y problemática
actual. Edic. Ceac, Barcelona, 1975.
-FLAVELL, J.H. El desarrollo cognitivo. Edit. Visor, Madrid, 1984. (Cognitive
development, New Jersey, 1977).
-FOUCAULT, M., Les mots et les choses, Gallimard, París.
-HERDER, J.G., Obras Selectas. Ensayo sobre el origen del lenguaje. Ediciones
Alfaguara, S.A., Madrid, 1982.
-NAVAL, C., Educació, Retórica y Poética. Tratado de la educación en Aristóteles.
Eunsa, Pamplona, 1992.
-ORTIZ ORIA, V., "Perspectiva psicodinámica de la profesión docente", dins, Actas I
Encuentro sobre el rol docente, Univ. de Sevilla, p. 32.
-PIEPER, J., La fe ante el reto de la cultura contemporánea, Rialp, Madrid, 1980.
-RONDAL, J i SERON , X. Trastornos del lenguaje, I, Ediciones Paidos, Barcelona,
1988
-VALVERDE, J, Mª. La voz en la educación. Conferència pronunciada a la Facultat
de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, curs 1992-1993.
5