Formulación. Nomenclatura inorgánica y orgánica

Nomenclatura i Formulació Química
INDEX
Nomenclatura Inorgànica
Estats d'oxidació (valències)
Estructura de les fórmules químiques
Tipus de compostos
Nomenclatures químiques
Compostos Binaris
Metall i No Metall
No Metall i No Metall
Altres compostos: els peróxids
Compostos Ternaris
Hidròxids: Hidròxids i cianurs
Àcids
Diàcids
Peroxoàcids
Tioàcids
Oxoàcids polihidratats
Sals: Disals i Sals àcides
Molècules amb dos o tres cations diferents
Compostos de coordinació: ELS COMPLEXOS
Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de Nomenclatures
Nomenclatura orgànica
Hidrocarburs: alcans, alquens i alquins
Hidrocarburs aromàtics o arens
1
Grups funcionals mes importants i prioritat dels grups
Taula per la formació de compostos inorgànics en la nomenclatura tradicional i exemple
NOMENCLATURA INORGÀNICA
Estructura de les fórmules químiques
L' estructura de les formules químiques es sempre la següent :
− el Catió (ió positiu) a l'Esquerra .
− l'Anió (ió negatiu ) a la Dreta.
Es a dir , l'electronegativitat creix d'esquerra a dreta grup Catiònic =======> grup Aniònic
Ca O Ca+2 O−2
Li (OH) Li+1 (OH) −1
Fe S O4 Fe+2 (S O4)−2
Compost Catió + Anió−
Tipus de compostos
Els compostos químics segons el número d'elements diferents que el formen poden ser:
Binaris ( Ca O) Ternaris (Fe S O4 ) Quaternaris (Na H S O4) etc.
Nomenclatures químiques
Nom. Estequiomètrica: − Indica els elements que formen el compost (oxo, hidrur,) i amb sufixos en nombre
d'àtoms
Nom. Stocks −Indica els elements que formen el compost (oxo,sulf,) i dóna la valència del element en
números romans, s'assembla a la nom estequiométrica.
Nom. Tradicional −Indica el tipus de compost i el grau d'oxidació d'oxidació amb sufixos i prefixos, però no
el nombre d'oxidació. TAULA FORMULACIÓ TRADICIONAL
COMPOSTOS BINARIS
S'escriuen els símbols dels elements: en primer lloc el menys electronegatiu i després l'altre. Els subíndex
coincideixen amb els estats d'oxidació en valors absoluts, però intercanviats. En general, sí és possible, es
simplifiquen.
NOMENCLATURA
a) Metall − No Metall − (el no metall actua amb l'estat d'oxidació negatiu )
Nom. Estequiometrica:
2
− Nom del No Metall amb el sufix −UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest element que
formen el compost. (MONO−, DI− , TRI −,...)el prefix Mono a vegades no es posa
− Preposició DE− Nom del Metall (menys electronegatiu) sense variació amb un prefix de quantitat com
abans (MONO − ...)
* Aquesta nomenclatura Estequiomètrica té el mateix criteri que la del apartat b) No Metall − No Metall
Nom. d'Stock:
− Nom del no Metall acabat en −UR
− Preposició DE entre parèntesis i en xifres romanes. (...)
Nom. tradicional:
− Nom del no Metall acabat en −UR
− En lloc d'indicar I'estat d'oxidació del metall s'utilitza el sufix:
− −ÓS − Si és l'estat d'oxidació més baix.
− −IC − Si és l 'estat d'oxidació més alt (si només té un estat d'oxidació es posa : el sufix
−IC o −UR de Metall
Excepcions :
• Els compostos amb Oxígeno s'anomena ÒXID
• ** Els compostos amb hidrogen s'anomena HIDRUR
b) No Metall−No Metall el no Metall menys electronegatiu actua amb l'estat d'oxidació positiu)
Nom. Estequiomètrica:
− Nom del no Metall més electronegatiu amb el sufix −UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest
element que formen el compost. (MONO−, DI−, TRI− ...)
− Preposició DE
− Nom del No Metall menys electronegatiu sense variació amb un prefix de quantitat com abans (MONO−,..)
− S'escriu en primer lloc el menys electronegatiu. L'escala d'electronegativitat que cal tenir en compte és de
menor a major
H
METALLS B C N O F Taula de creixement de l'electronegativitat
a la Taula Periòdica dels Metalls fins al
Fluor
3
Si P S Cl
As Se Br
Te I
−Excepcions: − L'oxigen s'anomena ÒXID
Nom. Stocks −
** També es poden anomenar utilitzant la nomenclatura d'Stocks explicada en l'apartat a)
Nom. Tradicional − Es útil conèixer aquesta nomenclatura pel cas de compostos més complexos. Els
compostos prenen els sufixos i els prefixes següents, de menor a major estat d'oxidació del no metall..
HIPO− ......................... −ÓS 4, 3 Nombre d'estats d'oxidació
......................... −ÓS 4, 3, 2 (Ex. el clor té 4 estats possible positius: +1+,3,+5,+7.
......................... −IC 4, 3, 2, 1
PER− ......................... −IC 4 Hipoclorós ,clorós, clòric i perclòric
*Aquests compostos amb oxigen en aquesta nomenclatura també s'anomenen Anhídrids
ALTRES COMPOSTOS
Els peròxids: grup peroxo O2= número d'oxidació del oxigen: −2 (−O − O− ) =
Nom. − S'anomenen de la mateixa manera que els compostos Metall − No Metall.
COMPOSTOS TERNARIS
hidròxids : grup hidroxil OH − nombre d'oxidació −1
cianurs : grup ciano CN − nombre d'oxidació −1
Nom. − S'anomenen de la mateixa manera que els compostos : Metall − No Metall.
− Els grup actuen com el No metall
ÀCIDS
a) Àcids Hídrácids : No Metall + Hidrogen.
Nom. Estequiomètrica − S'anomenen :...........−UR de hidrogen
(veure No metall − No metall apartat b) compostos amb hidrogen)
Nom. Tradicional − La paraula ÀCID seguida del nom del no Metall acabat en −HÍDRIC.
b) Àcids Oxàcids: − Hidrogen + ( No Metall +Oxigen )
4
Nom. Estequimètrica
− Paraula ÀCID
− Prefix que indiqui el nombre d'oxígens seguits de la paraula −OXO−
− Nom de l'element acabat en − IC
− Estat d'agregació del no metall en números romans i entre parèntesis (...)
*** També es poden anomenar com a sals d'hidrògens.
Nom. Tradicional: Es convenient memoritzar : Els noms d' Àcids de nomenclatura tradicional admès són
els següents:
Grup del Bor
H 3B O3 àc. ortobòric ( bòric )
(H B O2)n àc. metabòric
Grup del carbó
H 2 C O2 àc. carbonós (H2 Si O3) n àc. metasilícic
H 2 C O3 àc. carbònic H 4 Si O4 àc. ortosilícic
Grup del nitrogen
H N O2 àc. nitrós H 3 P O3 àc. fosforós H 3 As O3 àc. arseniós
H N O3 àc. nítric H P O3 àc. fosfòric H As O3 àc. arsènic
H 3 P O4 àc. ortofosfòric
Grup del sofre
H 2 S O3 àc. sulfurós H 2 Se O3 àc. seleniós
H 2 S O4 àc. sulfúrico H 2 Se O4 àc. selènic
Grup halogenos
H Cl O àc. hipoclorós H Br O àc. hipobromós H I O àc. hipoiodós
H Cl O2 àc. clorós H Br O2 àc. bromós
H Cl O3 àc. clòric H Br O3 àc. bròmic H I O3 àc. iòdic
H Cl O4 àc. perclòric
H I O4 àc. periòdic
5
Grup del crom i del manganés (*)
H 2 Cr2 O7 àc. dicròmic H 2 Mn O4 àc. mangànic.
H 2 Cr O4 àc. cròmic H Mn O4 àc. permangànic
(*) El crom i el manganès actuen com no metalls amb valències +6 i +7
DIÀCIDS
Tots els diàcids es fan per condensació de dues molècules d'àcid i pèrdua d'una molècula d'aigua
Exemple: Formació del àcid dicròmic per condensació de dues molècules de àcid cròmic i pèrdua de una
molècula de aigua
PEROXOÀCIDS
Es formen estos compostos en substituint en un oxoàcid, una espècie O−2 (oxo nombre d'oxidació −2 ), pel
grup O−2 2 (peroxo nombre d'oxidació −1)
Per a identificar un peroxoàcid cal calcular el nombre d'oxidació del no metall, i adonar−se que no
coincideix con el que el deuria correspondre.
Nomenclatura :−S'anteposa el prefix peroxo− al nom de l'àcid del qual procedeix
TIOÀCIDS
Es formen estos compostos en sustituint en un oxoàcid, una espècie O−2 (oxo) pel grup S−2
Nomenclatura : − S'anteposa el prefix tio− al nom de l'àcid del qual procedeix
− S'indica amb els prefixos di, tri,..... el nombre de grups O−2 (oxo) que s'han substituït
OXOÀCIDS POLIHIDRATATS
Són oxoàcids formats en addicionar més d'una molècula d'aigua H 2O a un Òxid no metàl·lic
Nom. Tradicional:−
Elements no metàl·lics de Grups Senars de la Taula Periòdica
Prefix del nom de l'àcid
àcid meta− .............
àcid piro− ..............
àcid orto− ..............
nombre de molècules d'òxid no
metàl·lic
1 molècula
1 molècula
1 molècula
nombre de molècules
d'aigua
+ 1 H2O
+ 2 H2O
+ 3 H2O
Elements no metàl·lics de Grups Parells de la Taula Periòdica
Prefix del nom de l'àcid
nombre de molècules d'òxid no
metàl·lic
nombre de molècules
d'aigua
6
àcid meta− .............
àcid piro (di)− .......
àcid orto− ..............
1 molècula
2 molècula
1 molècula
+ 1 H2O
+ 1 H2O
+ 2 H2O
meta
a vegades no es posa aquest prefixa no és un àcid polihidratat
Di
es posa a vegades en comptes de piro
Es posen els elements que formen la molècula posant per subíndex la suma corresponent a cadascú i es
simplifiquen els subíndex
−S'ha de buscar a que grup, senar o parell pertany l'element No metàl·lic
SALS
Nom. Estequiomètrica :
− Es substitueix la paraula àcid
− Es canvia el sufix −ic per −at
− Preposició DE
− S'anomena el Metall indicant el seu estat d'oxidació en xifres romanes i entre parèntesis (...)
Nom. Tradicional:
− Canvia el sufix de l' àcid ( terminació)
Sufix−àcid ... −ós == canvia per ===> sufix−sal ... −IT
... −ic == canvia per ===> ... −AT
−seguit del nom del Metall acabat en −OS o en −IC segons sigui la seva valència
DISALS:
Es formen en sustituint els hidrògens d'un Diàcid per un catió (metall)
Nomenclatura: S'utilitza la mateixa que per les sals.
SALS ÀCIDES:
Si en formant la sal, algun hidrogen queda sense substituir, tindrem una sal àcida que s'anomena afegint el
prefix : Hidrogen− al nom de 1 'anió corresponent, si es substitueixen dos hidrògens : Dihidrogen−.
Na HC O3 hidrogencarbonat de sodi Substitueix un hidrogen al H2 C O3
Na 2 H P O4 dihidrogenfosfat de sodi. Substitueix dos hidrogen al H 3 P O4
MOLÈCULES AMB DOS O TRES CATÍONS DIFERENTS
OXIDS, HIDROXIDS I SALS DOBLES, TRIPLES.
7
Aquestes molècules tenen dos o més elements (cations) diferents.
Nomenclatura: S'ha d'indicar després de posar l'anió el nombre de cations diferents mitjançant (doble),
(triple), seguit de quins cations són
Ca Zn O2 dióxid (doble) de calci i zinc Be Ca (CO3)2 dicarbonat (doble) de beril·li i calci
=========================================
COMPOSTOS DE COORDINACIÓ: ELS COMPLEXOS:
Els complexos son especies químiques formades per un àtom central i diversos lligands, aquestes espècies
químiques podens ser: cations, anios, o neutres.
Un àtom central:
Els lligands:
Enllaços:
generalment un metall de transició ( els metalls de transició omplen els
orbitals d ), amb estat d'oxidació positiu o zero
àtoms, ions o agrupacions d'àtoms, poden tenir carrega negativa, neuta
o positiva
El àtom central i els lligands s'uneixen per enllaços coovalents
coordinates.*
* Un enllaç covalent es coordinat o datiu si la parella d'electrons compartits es posada per un solo àtom.
La agrupació complexa pot ser: positiva, neutra o negativa, i la seva càrrega és la suma de les càrregues de
l'atom central i els lligands.
Com Formular un complexe:
Cal recordar com és l'estructura d'una formula química:
Estructura de la fórmula química és: d'esquerra a destra, del grup menys al grup més electronegatiu, primer
el Catió (+) i desprès l' Anió ( − )
grup Catió + grup Anió − ===> Ca +2 ( SO4 )−2 ====> Ca SO4
estructura fórmula
Formulació d'un complex
• L'àtom central s'escriu al començament.
• A continuació s'escriuen els lligands de esquerra a dreta : primer els aniòns despres els neutres i finalment
els cations,( −, 0, +).
• Si hi ha dintre un grup diversos lligands aquests van per ordre alfabètic del símbol.
• Si el lligand es una agrupacio de diversos àtoms es posen entre parèntesis ( ).
• Tota l'espècie complexa s'escriu entre claudators,[ ], indicant su càrrega electrica global .
• El ordre de colocació a la molécula es l'habitual tant si el complex és un ió amb un altre ió senzill, o si el
catió es complexe i l'anió també ho és.
Com Anomenar un complex:
• Noms del lligands negatius:
8
F−
fluoro
CN −
ciano
Cl −
cloro
S2 O32−
tiosulfato
Br −
bromo
S 2−
tio
I−−
iodo
H−
hidruro (o hidro)
O22−
Peroxo
HO −
Hidroxi
• Noms dels lligands neutres: S'acostuma a anomermar−los amb la terminació −il, el cas de l'aigua i el
amoniac tenen noms especials
NO
nitrosil
H2O
aqua
CO
carbonil
NH3
amina
• Primer es citen tots els lligans per ordre alfabètic, tenein en compte, que els prefixos multiplicadors: di tri,
tetra... no se tenen en comte (si son prefixos corresponents al nom del lligand, di, tio, peroxo,si que formen
part de la ordenació alfabètica: peroxo s'ordena ter la p no per la o)
• Els noms dels diferents lligands s'escriuen seguit sense cap separació.
• El àtom central se escriu seguit dels lligands sense cap separació la seva terminació será :
−at
Si la espècie complexa es negativa
el nom del àtom central
Si la espècie complexa es positiva o neutra
• S'escriu a la dreta l'estat d'oxidació de l'àtom central amb xifres romanes entre parèntesis.
• L'ordre en que s'han d'anomenar els ions en una fórmula on hi ha complexos, es la mateixa de sempre:
primer l'anió i despres el catió, de dereta a esquerra.
Exemples
Formular:
Cloruro de tetraamminadiclorocromo(III)==> CrCl2(NH3)4)] Cl
Diamminadiaquadicloropal·ladi(II) ==>Pd Cl2(NH3)2 (H2O)2]
Anomenar:
1. [FeCl(H2O)5)]+2
Espècie química: Catió Complex
Catió complex:
Àtom central del complex: ferro ,Fe,
Lligands: Cl − cloro (negatiu) H2O aquo (neutre)
Estat d'oxidacio del ferro: la carga de l'ió complexe és igual a la suma de les cargues del atom central i els
lligands: +2=Fe −1+5·0 => Fe= +3 ==>III
Nom: catió pentaquocloroferro(III)
2. [PtCl(NH3)3)] Cl
Espècie química: Molécula neutra
9
Anió: Cloruro de (Cl −)
Catío complex:
Àtom central del complexe: platí ,Pt,
Lligands: Cl − cloro (negatiu), NH3 amin(neutre)
Estat d'oxidacio del platí: la carga de l'ió complex és igual a la suma de les cargues del atom central i els
lligands: +1=Pt −1+3·0 => Pt= +2==> II
Nom: Clorur de triamminacloroplatí(II)
3. K3 [Ni(CN)5]
Espècie química: Molécula neutra
Catió: de potasi, K
Anío complex:
Àtom central del complexe: niquel, Ni,
Lligands: CN − ciano (negatiu)
Estat d'oxidacio del niquel: la carga de l'ió complexe es igual a la suma de les cargues del atom central i els
lligands: −3=Ni +5(−1) => Ni= +2 ==> II
Nom: pentacianoniccolat(II) de potasi
EXEMPLES DE FORMULACIÒ DE COMPOSTOS EN ELS TRES TIPUS DE NOMENCLATURES
I− Estructura de les fórmules químiques
II− Escala d'electronegativitats
III− Indicació de la nomenclatura més utilitzada
A − COMPOSTOS BINARIS
a− Metall i No Metall
1− Metall i Hidrogen Els hidrurs metàl·lics
2− Metall i No metall Les sals hidràcids
(el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen )
3− Metall i Oxigen Els òxids metàl·lics
b− No Metall i No Metall
10
1− Hidrogen i No metall Els àcids hidràcids
2− No Metall i No Metall Altres hidrurs (el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen )
3− No metall i Oxigen Els òxids No metàl·lics
B − COMPOSTOS TERNARIS
a− Metall i grup (OH) Els hidròxids
b− Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen) Els àcids oxoàcids
c− Metall i grup (No Metall + Oxigen) Les oxosals
d− Metall i grup [ H + (No metall +Oxigen)] Les sals àcides
Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de Nomenclatures
I ) − Estructura de la fórmula química: és d'esquerra a destra, del grup menys al grup més electronegatiu,
primer el Catió (+) i desprès l' Anió ( − )
grup Catió + grup Anió − ===> Ca +2 ( SO4 )−2 ====> Ca SO4
estructura fórmula
II ) − Escala de electronegativitats creixents compostos amb oxigen
òxids
Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl , O , F
hidrurs .....urs
compostos amb hidrogen
creixement de l'electronegativitat
___________________________________
III ) − Nomenclatura més utilitzada en aquest tipus de compost −S'indica com:
___________________________________
A− COMPOSTOS BINARIS
a− Metall i No metall Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F
___________________________________
• Metall i Hidrogen :
Els Hidrurs metàl·lics Metalls B, Si , C , As , P, N, H T , Se , S , I , Br , Cl , O , F
11
Fórmula
Fe H 2
Fe H 3
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Estequiomètrica
dihidrur de ferro
trihidrur de ferro
Stocks
hidrur de ferro( II)
hidrur de ferro(III)
Tradicional
hidrur ferros
hidrur fèrric
dihidrur de bari
hidrur de bari (II )
Estat d'oxidació
Fe +2, H −1
Fe +3, H −1
hidrur bàric
Ba +2, H −1
Ba H 2
hidrur de bari
(un sol estat d'oxidació)
___________________________________
• Metall i No Metall:
Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F
Sals hidràcids
Fórmula
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Stocks
fluorur de sodi
clorur de ferro (II)
bromur de ferro(III)
iodur de coure (II)
Tradicional
fluorur sòdic/de sodi
clorur ferrós
bromur fèrric
iodur cuprós
sulfur de ferro (III)
sulfur ferrós
Estat d'oxidació
Na F
Fe Cl2
Fe Br3
Cu I2
Na +1, F −1
Fe +2, Cl −1
Fe +3, Br −1
Cu +2, I −1
Estequiomètrica
fluorur de sodi
diclorur de ferro
tribromur de ferro
diiodur de coure
Fe2 S3
Fe +3, S −2
trisulfur de diferro
* veure sals d'àcids hidràcids
___________________________________
• Metall i Oxigen :
Metalls B, Si ,C ,As, P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F
Òxids Metàl·lics
Fórmula
Fe O
Fe 2O3
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Estequiomètrica
òxid de ferro
triòxid de diferro
Stocks
òxid de ferro ( II)
òxid de ferro( III)
Tradicional
òxid ferrós
òxid fèrric
oxid de bari
òxid de bari (II)
Estat d'oxidació
Fe +2
Fe +3
Ba +2
Ba O
(El Ba un sol estat
d'oxidació)
òxid bàric
òxid de bari
___________________________________
b− No Metall i No metall Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O ,F
12
___________________________________
• Hidrogen i No Metall:
Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te, Se, S ,I , Br ,Cl O , F
Hidrurs No Metàl·lics
(Àcids hidràcids)
Fórmula
HF
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Estequiomètrica
Stocks
Tradicional
fluorur d'hidrogen
Estat d'oxidació
H +1, F −1
fluorur d'hidrogen
*àcid fluorhídric (H2O)
clorur de hidrogen
H Cl
H +1, Cl −1
clorur d'hidrogen
* àcid clorhídric (H2O)
bromur d'hidrogen
H Br
H +1, Br −1
bromur d'hidrogen
*àcid bromhídric(H2O)
iodur de hidrogen
HI
H +1, I −1
iodur d'hidrogen
* àcid iodhídric (H2O)
sulfur de d'hidrogen
H2 S
H +1, S −2
sulfur de dihidrogen
*àcid sulfhidric(H2O)
* Aquests compostos tenen caracter àcid En disolució aquosa
Aquest grup s'anomena també acids hidràcids ( en sustituint l'hidrogen per un Metall donen les sal
hidràcids (referit al apartat: a) Metall i No Metall 2)
___________________________________
2− No Metall i Hidrogen :
Metalls B, Si ,C , As , P, N H Te , Se , S , I , Br , Cl O , F
Altres hidrurs
Fórmula
NH3
CH4
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Estequiomètrica
trihidruro d'nitrogen
tetrahidruro d'hidrogen
Stocks
Tradicional
amoníaco
metano
Estat d'oxidació
N +3, H −1
C +1, H −1
___________________________________
13
• No Metall i Oxigen
Metalls B, Si ,C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F
Els òxids No metàl·lics
Fórmula
Estats
d'oxidació
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Stocks
òxid de sofre ( IV)
òxid de Sofre ( VI)
Tradicional
òxid sulfurós
òxid sulfúric
S O2
S O3
S +4
S +6
Estequiomètrica
diòxid de sofre
triòxid de sofre
Cl2O
Cl2O3
Cl2O5
Cl2O7
Cl +1
Cl +3
Cl +5
Cl +7
monòxid de diclor
triòxid de de diclor
pentaòxid de diclor
heptaòxid de diclor
òxid de clor ( I )
òxid de clor ( III )
òxid de clor ( V )
òxid de clor ( VII )
òxid hipo clorós
òxid clorós
òxid clòric
òxid per clòric
SiO2
H2 O
S +4
H +1 ,O −2
diòxid de silici
òxid de dihidrogen
òxid de silici (IV)
òxid silícic
aigua
___________________________________
B− COMPOSTOS TERNARIS
a− Metal i grup (OH) − : Metalls grup O H
Els hidròxids
Fórmula
Fe (OH) 2
Fe (OH) 3
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Estequiomètrica
dihidròxid de ferro
trihidròxid de ferro
Stocks
hidròxid de ferro( II)
hidròxid de ferro(III)
Tradicional
hidròxid ferros
hidròxid fèrric
dihidròxid de calci
hidròxid de calci (II )
Estats d'oxidació
Fe+2, OH− −1
Fe+3,OH− −1
Ca+2,OH− −1
hidròxid càlcic
Ca (OH)2
(un sol estat 'oxidació)
hidròxid de calci
* Els hidròxids tenen caracter bàsic
___________________________________
b− Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen):
Els àcids oxoàcids H grup ( no metall + oxigen )
Fórmula
Nomenclatura
Nomenclatura
Estequiomètrica
Stocks
Tradicional
àcid Trioxosulfúric(IV) àcid sulfurós
S+4
H2 SO3
Nomenclatura
Estat d'oxidació
(*)Trioxosulfat de
14
SO3 −2
dihidrogen
H +1
Trioxosulfat (IV)
d'hidrogen
àcid
Tetraoxosulfúric(VI)
S+6
H2 SO4
−−
SO4 −2
(*)Tetraoxosulfat de
dihidrogen
H +1
(*)Tetraoxosulfat (VI)
d'hidrogen
(*) Sanomenen com sals de hidrogen : veure oxosals
àcid dioxoclòric (III)
−−
àcid sulfúric
Cl +3
−−
HClO2
ClO2 −1
(*) Dioxoclorat
d'hidrogen
àcid clorós
(*)Dioxoclorat(III)
H +1
d' hidrogen
___________________________________
c− Metall i grup ( No metall + Oxigen) :
Oxosals Metalls grup ( no metall+oxigen )
Fórmula
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Estequiomètrica
Stocks
Tradicional
Estats d'oxidació
S+4
Cu2 SO3
SO3 − 2
Trioxosulfat (IV)
Trioxosulfat de dicoure
Cu +1
S+6
Cu SO4
SO4 − 2
sulfit cuprós
de coure ( I )
Tetraoxosulfat de
coure
Cu + 2
Tetraoxosulfat (VI)
sulfat cupric
de Cure ( II )
Cl +3
CuClO2
ClO2 − 1
Dioxoclorat (III)
Dioxoclorat de coure
Cu +1
clorit cuprós
de Coure ( I )
* Es sustituexen tots els hidrogen del oxoàcid per un metall
___________________________________
d− Metall i grup [ H +(No metall+oxigen)]:
15
Sals àcides Metalls grup [ H + ( no metall + oxigen )]
Fórmula
Estat
d'oxidació
Nomenclatura
Nomenclatura
Nomenclatura
Estequiomètrica
Stocks
Tradicional
S+4
bisulfit sòdic/de sòdi
Na H SO3
(SO3 H) −1
Hidrogenosulfit de sodio
Na +1
S+6
bisulfat sòdic/de sòdi
Ca (HSO4 )2 (SO4 H) −1
Hidrogenosulfat de sodio
Ca +2
* Solament poden tenir sals àcides els àcids que tinguin més de un hidrogen
* Per anomenar una sal àcida amb dos o més hidrògens es posen els sufixos Di,Tri..hidrogen..
−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−
NOMENCLATURA QUÍMICA ORGÀNICA
Saturats: Alcans (−) Lineals
cíclics
Hidrocarburs Alquens (=) Lineals
Insaturats: Alquins ( = ) Cíclics
Aromàtics
I− ALCANS : Cn H2n+2
a) Alcans lineals no ramificats:
El nom d'un alcá és format d'una arrel que indica el número de carbonis del compost i de la terminació
−a.
Metà CH4 CH4
Età C2H6 CH3− CH3
Propà C3H8 ........... CH3− CH2 − CH3
Butà C4H10 CH3− CH2 − CH2 − CH2
Pentà CH5H12 CH3− CH2 − CH2 − CH2 − CH3
DECÀ C10H22 CH3−CH2−CH2 −CH2 −CH2−CH2−CH2−CH2−CH2−CH3
16
Undecà C11H24
Dodecà C12H26
Eicosà C20H42
Triacontà. C30H62
Tetracontà C40H82
Hectà C100H102
b)Alcans de cadena ramificada:
1 − La seqüència més llarga de carbonis és la cadena principal i dóna el nom a l'hidrocarbur. La resta
de cadenes (radicals) es consideren secundaries i s'anomenen com a radicals.
RADICAL: Hidrocarbur que ha perdut un hidrogen i pot combinar−se amb un altre hidrocarbur.
S'anomena amb la mateixa arrel del hidrocarbur del qual procedeix i la terminació −il
2 − En cas que hi hagi dues cadenes amb igual nombre de carbonis, essent aquest nombre el de la
seqüència més llarga, es pren com a cadena principal la que té més substituents o radicals.
3 − Cal numerar la cadena principal d'un extrem a l'altre, de manera que els àtoms de carboni que van
units a algun radical tinguin els números més baixos possible.
4 − Quan s'anomena l'hidrocarbur, s'escriuen els noms dels radicals per ordre alfabètic, precedits del
número que indica el carboni de la cadena principal al qual estan units, i a continuació el nom de
l'hidrocarbur fixat per la cadena principal.
5 − En cas de tenir una cadena principal triada, amb dos substituents diferents ocupant posicions tal
que, tant si es comença a numerar per un extrem com per l'altre, els nombres que corresponen als
carbonis que estan units a aquests substituents són els mateixos, s'atribueix el nombre més baix al
carboni unit al substituent que s'ha de citar primer per ordre alfabètic.
6 − Quan hi ha dos o més susbtituents iguals a la cadena, el nom del radical va precedit d'un prefix
multiplicador: di−, tri−, tetra−,...... que no es té en compte a l'hora de seleccionar l'ordre alfabètic, si el
radical és senzill.
7− En la nomenclatura d'un hidrocarbur, els números que indiquen la posició dels substituents s'han de
separar sempre amb comes i els números dels noms amb guionets.
Radicals complexos :
Quan un substituent no prové d'un hidrocarbur lineal, el radical s'ha d'anomenar exactament com si
fos un hidrocarbur, però substituint la terminació pròpia de l'hidrocarbur (−à) per la radical (−il). Cal
escriure aquest nom entre parèntesis, i fer−lo precedir del número del carboni de la cadena principal a
la qual va unit. La numeració del radical comença en el punt d'unió a la cadena principal.
Noms sistemàtics d'alguns radicals complexos:
C H3
17
C H3 C H2 C H2
Iso− R−C H terc− R −CH3 Sec − R −C H
C H3 C H3 C H3
HIDROCARBURS INSATURATS
ALQUENS: Cn H2n
S'anomenen canviant la terminació −à dels alcans per la terminació −é , per cada enllaç doble
s'eliminen dos hidrogens a l' alca corresponent, (R−C = C−R').
La cadena principal es la més llarga on és l'enllaçs doble.La numeració dels carbons es fa començant
per aquell extrem que té l'enllaç doble més a prop.
Davant el nom de la cadena mes llarga triada es posa el nombre del carbo on es troba el doble enllaç. Si
n'hi ha dos enllaços dobles es posen els nombres dels carbons on es troben davant el nom corresponent
a la cadena mes llarga en la qual es trobe aquest dobles enllaços amb la terminació −dieno
ALQUINS: Cn H2n−2
S'anomenen canviant la terminació −à dels alcans per la terminació −í , per cada enllaç triple
s'eliminen quatre hidrogens a l'alca corresponent, (R−C = C−R'). La formulació es semblant a la de
los enllaços dobles. Els enllaços dobles tenen prioritat sobre els enllaços triples.
Per formular un hidrocarbur insaturat i ramificat:
− La cadena principal d'un hidrocarbur insaturat i ramificat:
− Té el màxim número de insaturacions
− És la cadena més llarga
− Hi tenen prioritat els dobles enllaços sobre els triples en igualtat de condicions
HIDROCARBURS CÍCLICS
Son hidrocarburs que tenen una cadena tancada. S'anomenen amb el prefix cicle− davant del nom de
l'hidrocarbur d'igual nombre d'àtoms de carboni.
Per numerar un hidrocarbur cíclic, tenen prioritat els enllaços múltiples sobre els radicals alquilics.
HIDROCARBURS AROMÀTICS O ARENS
− L'hidrocarbur aromàtic més senzill és el benzè: C6 H6
18
− Els substituents sobre l'anell benzénic s'anomenen com a radicals del benzil.
• Noms comuns d'alguns arens
•
CH3 CH3 CH3
CH3
CH3 CH3 CH3
Toluè orto− xilè meta− xilè para− xilè
Naftalè Antracè Fenantrè
GRUPS FUNCIONALS MÉS IMPORTANTS (per ordre de prioritat ascendent)
Grup
Nom de la Funció
orgànica
Funció principal
Sufix si és funció principal
Substituïen
Prefix si no és funció
principal
O
àcid ..................... −oic
||
Àcid
àcid .............−carboxilic
R−C−OH
R−C=O
O
Anhídrid d'àcid
anhídrid ............−oico
Sals
....... −oat de (metall)
Ester
R ....−oat de alquil (R')
R−C=O
O
||
alcoxicarbonil− ...........
R − C − O − R'
O
................... − amida
||
Amida
carbamoil− ...............
........ −carboxamida
R − C − NH2
................ −nitril
R−C=N
H
Nitril
Aldeid
ciano − ..................
................−carbonilo
..................... −al
formil− .................
19
R' − C = O
O
oxo−...................
ceto−....................
||
Cetona
.................... −ona
oxo− ....................
R'' − C − R '
Alcohol
OH
................ −ol
hidroxi −................
..........− diol
dihidroxi −.............
..........− triol
trihidroxi −............
primari un grup OH
|
secundari dos grupsOH
R − CH − R '
C6H6 − OH
R − NH2
terciari tres grups OH
Fenol
Amina primari −NH2
................. −amina
secundaria =NH
di ............. −amina
terciària = N
tri .............. −amina
R − NH − R'
amino− ...................
R − N − R'
R''
R' ............−oxi−...
R−O−R'
R = R'
R = R'
Èter
Doble enllaç
Triple enllaç
R− , R' − , èter
................− é
................−í
Halo− ...................
R− CH2 − X
Derivats Halogenats
( X= halogen )
R− CH2 − NO2
solo prefixos Fluor, clor,
bromo, iode
solo prefixo
Nitroderivats
nitro− ................
ORDEN DE PRIORITATS
àcid > anhídrid > ester > amida > nitril > aldehid > cetona > alcohol > fenol > amina > èter >doble
enllaç > triple enllaç > derivats halogenats > nitro derivats >
El grup funional prioritati numera els carbons de la cadena principal i es posa com sufix, la resta de grups es
possen com prefixes.
Exemple : àcid 2,3−dibromo−4hidroxi−pentanoic
NOMENCLATURA
1− Substàncies amb un sol grup funcional:
La cadena principal d'un compost amb un grup funcional:
20
− La que té el grup funcional. La més insaturada
− La més llarga
2− Substàncies amb diferents grups funcional:
− Es tria el grup funcional principal segons la taula.
− La cadena principal és la que té més grups funcional principal.
− S'anomena amb el sufix del grup funcional principal. Els altres grup funcional s'anomenen amb els
sufixos indicats a la taula.
Taula per la formació de compostos en la nomenclatura tradicional
Exemple amb el Clor com no Metall i el Ferro com Metall
OXOANIÓ
Hipo .. −it ..........
................... −it ..
................... −at ..
per ........... −at ..
METALL
............... .......
ÀCID OXOÀCID
Hipo .. −os ........
................... −os ....
................... −ic ........
per ........... −ic ....
ÒXID NO METÀL·LIC
4,3 Hipo .. −os ........
4,3,2 ................... −os ....
4,3,2,1 ................... −ic ........
4 per ........... −ic ....
NO METALL
21
............... .......
OXOSAL
Hipo .. −it .......... .−os .
................... −it .. .−os .
................... −at .. .−os .
per ........... −at .. .−os .
Hipo .. −it .......... .−ic .
................... −it .. .−ic .
................... −at .. .−ic .
per ........... −at .. .−ic .
CATIÓ
...−os .
...−ic .
ÒXID METAL·LIC
...−os .
...−ic .
HIDRÓXID
...−os .
...−ic .
SAL HIDRÀCID
...........−ur ...
ANIÓ SIMPLE
..............−ur ....
ÀCID HIDRÀCID
..........−hídric ...
Perdua d'H+
22
més
més
Adició d'aigua (segons el nombre de molécules d'aigua meta,orto i para)
Combinat amb oxigen
Valències positives (+)
guany d'electrons
mé s OH−
més
mé s H +
Combinat amb oxigen
Perdua d'electrons
Si el no metall actua amb 1,2,3,4 valències diferents
En dissolució aquosa
OXOSAL
fórmula
Hipoclor−it ferr−os Fe(ClO)2
Clor−it ferr−os Fe(ClO2)2
Clor−at ferr−os Fe(ClO3)2
Perclor−at ferr−os Fe(ClO4)2
Hipoclor −it ferr−ic Fe(ClO)3
Clor−it ferr−ic Fe(ClO2)3
Clor−at ferr−ic Fe(ClO3)3
Perclor−at ferr−ic Fe(ClO4)3
HIDRÓXID
Ferr−os Fe(OH)2
Ferr−ic Fe(OH)3
23
SAL HIDRÀCID
Clor−ur ferr−os FeCl2
Clor−ur ferr−ic FeCl3
Combinat amb oxigen
Valències del Clor positives (+1,3,5,7)
Si el no metall actua amb 1,2,3,4 valències diferents
El clor amb quatre valencies
METALL
Ferro Fe
OXOANIÓ
Hipoclor−it ClO −1
Clor−it ClO2−1
Clor−at ClO3−1
Perclor−at ClO4−1
NO METALL
Clor Cl
En dissolució aquosa
guany d'electrons
mé s H +
mé s OH−
ANIÓ SIMPLE
Clor−ur Cl−1
Adició d'aigua (segons el nombre de molécules d'aigua meta,orto i para)
Perdua d'electrons
Combinat amb oxigen
ÒXID METAL·LIC
24
Ferr−os FeO
Ferr−ic Fe2O3
més
més
més
Perdua d'H+
ÒXID NO METÀL·LIC
4,+1 Hipoclor−os Cl2O
4,+3 Clor−os Cl2O3
4,+5 Clor−ic Cl2O5
4,+7 Perclor−ic Cl2O7
ÀCID HIDRÀCID
Clor−hídric HCl
CATIÓ
Ferr−os Fe+2
Ferr−ic Fe+3
ÀCID OXOÀCID
àcid (meta)
Hipoclor−os H ClO Clor−os H ClO2 Clor−ic H ClO3
Perclor−ic H ClO4
Estats de Oxidació
a) − Elements més corrents: amb els últims electrons de valència i el seus estats d'oxidació
Alcalins ( _s1 ) Alcalinoterris ( _s2 ) Anàlegs del bor ( _s2 _p1 )
Li Be B
Na Mg Al + 3
K + 1 Ca + 2
25
Rb Sr
Cs Ba Hidrogen H +1, −1
Fr Ra
Anàlegs del carboni (_s2_p2 ) Anàlegs de nitrogen (_s2_p3) Calcògens ( _s2 _p4 ) Halògens (_s2_p2)
− 4 C N −3,+1,+2,+3,+4,+5 O −2 F −1
Si P S
Ge +2, +4 As −3, +3,+5 Se −2, +4, + 6 Cl
Sn Sb Te Br −1,+1,+3,+5,+7
Pb I Bi +3, +5
Metal·ls de transició (_s− _d−− )
Ti +3, +4 Cr +2,+3, [+6]* Mn +2,+3,+4,[+6, +7]*
Fe Cu +1,+2 Zn +2
Co +2, +3 Ag +1 Cd
Ni Au +1,+3
Hg +1, +2
Pd +2
Pt +2,+ 4 * El crom i el manganès actuen amb aquests estat d'oxidació com a
No metalls veure els àcids cròmic, dicròmic, mangànic i permangànic
b) − Ions: OH − (hidroxo) 02= (peroxo) CN − (ciano) Hg 2 +2 (bimercuri) NH4+ (amoni)
OOOO
|| || || ||
HO − Cr − O H+ HO − Cr − OH H2O + HO − Cr − O − Cr − OH
|| || || ||
OOOO
H 2 Cr O4 + H 2 Cr O4 H 2 Cr2 O7
àc. cròmic àc. cròmic àc. dicròmic
26