Formaciò dels continents

TEMA15:
ALFRED WEGENER.
Afirmava que els actuals continents que venien d´un primitiu anomenat per Pangea un unic continent i un
unic oceà Panthalassa. A partir d´aquest continent es fragmentà i apareixen el actuals masses i que
s´aniran desplaçant en un moviment de deriva. Provocat per la rotació i l´actracció de la lluna i el Sol.
1.Linies de Costa: Existeix una gran similitud entre les lineas de costa d´alguns oceans.
2.Geologicas: Les formacions geologiques que existeixen en lines de costes encaixen. Son molt semblants.
3.Paleontologiques: La fauna i flora fosil del final de la era paleozoica d´Africa, d´America del Sud,
d´Australia i de la India son molt semblants.
TIPUS DE PLAQUES:
1.VORES DIVERGENTS: En elles les plaques es separen a causa de la pujada de materials fossos procedents
del mantell. A partir d´aquestes vores es forma l´escorça oceanica nova.
2.VORES CONVERGENTS: Zones on s´apropan i xoquen les plaques litosferiques un d´elles s´anfonsa
sota l´altre aquest fenomen s´anomena subducció.
3.FALLES DE TRASFORMACIà : Son grans fractures de l´escorça que tallen les dorsals de forma
perpendicular. Son vores on no es crean i no es reconstrueix l´escorça. S´anomena tambe vores pasives.
LES PLAQUES PRINCIPALS: Euroasiatica, Africana, Del Pacific, Nord-Americana, Sud-Americana,
Antartica, Indo-Australiana.
LA TEORIA DE LA FORMACIà DELS CONTINENTS:a) Fragmentament d´una massa continental com a
consequencia dels corrents de convecció del mantell. Formació d´un rift oceanic. Aquest es l´embrio
d´una dorsal o.
b) Al llarg del rift oceanic puja material del mantell que origina escorça oc.
En una altre limit de la placa s´originan fenomens de subducció.
•
Com que de forma simultanea actuen les vores divergents i lesconvergents la forma i la disposició dels
continents i el oceans variaran el llarg del temps.
TEMA14:
MECANISMES RESPONSABLES DE LES DEFORMACIONS:
Forces de compresió. Forces de distansió
DEFORMAMENTS:
Plegament Rigid Fractura
1
DEFINICIÃ DE DIACLISIS I FALLA:
Quan es produeix una fractura en els astrats sense desplaçament de materials. Mentre que la falla fa
referencia es produeix una fractura en els astrats i a la vegada un desplaçament.
ELEMENTS D´UNA FALLA:
a)La superficie de fractura a partir de la cual la produeix el desplaçament dels blocs s´anomena pla de
falla.
b)Cadascun dels blocs desplaçat rep el nom de llavi de falla.
c)El moviment del pla de falla poden ser verticals o horitzontals. Si és vertical el desnivell entre els blocs
desplaçats rep el nom de salt de falla.
TIPUS DE FALLA: Falla Vertical normal, Falla Inclinada
Normal(directa), Falla Inclinada Inversa, Falla Horitzontal de Direcció, Falla de Rotació.
PLEG O PLEGAMENT: Ondulacions pronunciades que presenten les capes de roques sedimentaries o
metamorfiques que es formen com a resposta de forçes originades a l´interior de la terra.
-Anticlinals(curvatura de volta, convexes).
-Sinclinals(curvatura en cuberta, concaus).
ELEMENTS QUE ES TROVA EN UN PLEGAMENT:
XARNERA: Punt o zona on els estrats varien la inclinació.
FLANCS: Plans laterals de pleg.
PLA AXIAL: Pla imaginari que divideix el plegament en dues parts simetriques pasa per les xarneres de cada
estrat.
EIX AXIAL: Es una linia imaginaria que coinsideix o interssecció entre el pla axial i xarnera.
DIFERENTS PLEGS: Rectes, Inclinats, Tombats, Aseguts, o quan les forçes que actuen sobrepasan el limit
de plasticitat es fan el Plegs-Falla.
TEMA11:VOLCANISME.
DEFINICIO DE MAGMA:
Materials fossos principalment silicats i gasos en disolusio que es formen en zones internes del planeta
(Astenosfera 100aprox.).Temp. 900-1.200ºC.
Per refredament i solidificació es formen les roques ignies. Principal constituen de l´escorça terrestre.
EL MAGMA PRESENTA 3 FRACCIONS:
1.Fracció liquidaSilicats fossos (oxid de sillici princ.).
2
2.Fracció volatilGasos en dissolució.
G.InflamablesH2, Hidrocarburs, Gas metà .
G.Incombustibles CO2, CO, N2 , Sofre, H2 Ov.
3.Fracció solidaRestes de roques que no en acabat de fondres o be no cristalitzan.
DEFINICIO DE VOLCANISME:
Esquerdes o fractures de l´escorça que surten cap a l´esterior les diferentes fraccions anteriors a altres
temp. L´esquerda per on flueix el magma rep el nom de xemeneia que comunica el focus volcà nic. El con
volcanic es per la superposició dels materials volcanics.
GUEISERS: Son emisions de vapor d´aigua que es licua quan entre amb contcte amb l´atmosfera surten en
forma de brullader.
FUMEROLES: Son emisions de gasos atraves d´esquerdes solflater quant els gasos presenten sofre.
MATERIALS EN UNA ERUPCIÃ :
1.PRIMERS P. VOLACTILS Gas incombustible, G.
combustible.
2.SEGONS P. LIQUIDS Lava quan es refreda es forma les colades. Pot ser la lava acida que tenen un contigut
elevat de silici. O lava basica que té poc silici.
LAVA ACIDA: Son biscoses es refrecedan rapidament i donen colades, aquestes laves poden taponar el crater i
pot provocar explosions.
LAVA BASICA: Son fluides que es refreda lentament i, formen colades llargues. Temp. 600-1200ºC.
3.PRODUCTES SOLIDS: Tambe anomenats piroclasts. Son fragments de lava solidificada o roques
arrancades de la xemeneia. Es divideixen en grups:
CENTRES: Formades per particules inferiors a 2cm.
LA PILLI: Compresa en 2-50mm.
BOMBES: >50mm.
TIPUS DE VOLCANS:
HAWAIA: Solament lava. Volcans amb magma molt basic. El con es molt extern i de pocaa altura.
ESTROMBOLIA: Degut a un volca del sud d´Italia. Amb explosion. Poques i poc violentes. Alguna manera
el magma es més acid. El con es mes alt.
VOLCANIA: Caracteritzat per laves acides poc fluides que suvint taponen la xemeneia i provoca explosions.
PELEA: Son els que tenen 100% explosions. Son anoments nuvols ardents perque pot formar un nuvol de
3
800ºC.
TEMA13: TERRATREMOLS.
DEFINICIO DE SISTMA:
Moviment brivatori que s´origina en zones internes del planeta i que es propaga en forma de ones elastiques
anomenades ones sismiques.
Pun de la terra intern s´anomena hiposentra.
Pun de la terra superficie es el mes intens s´anomena epicentre.
Els grans terratremuls no son gaire aillats. Sempre precedut de petites sacseiades. Anomenades sistmes
pronunciatoris.
TIPUS DE ONES SISMIQUES:
ONES P. ONES LONGITUDINALS: Aquestes fan que les particules de les roques presentin moviments en la
mateixa direcció en que es propaga la ona distancional de les roques.
ONES S. ONES TRANSMISORES: Fan que les particules de roca de propagació. Son ones que viatgen capa
l´interior.
Aquestes dues clases de ones son internes.
ONES SUPERFICIALS: Es formen quan arriven a la superficie la P i la S son les responsables de les
destruccions.
MAGNITUD: Objectiu, determina la cuantitat d´energia liberada en el hipocentre. L´escala que s´utilitza
es la de Richter.
INTENSITAT: Depen de la magnitud, de la fundaria, del hipocentre. Es mesura en la MSK..
TEMA12: ROQUES MAGMATIQUES:
CLASSIFICACIÃ DE LES ROQUES:
-ROQUES PLUTONIQUES: Refredament de magma d´un altre planeta. Es realitza de forma lenta. Textura
cristalina granuda tots els minerals es troven cristalitzats, son cristalls, macroscopics.
-ROQUES FILONIANES: Es formen quan en el magma produeix escuadres. Es referida amb el refredamen
exterior i interior mes rapid que les plutoniques. Textura porfiricaCristalls ignies(fenocristalls).
Cristalls petits(matriu).
-ROQUES VOLCANIQUES: El magma
es refreda al exterior van asociades amb l´erupció molt rapidament. Cristalls no es veuen. Tex. Microlitica.
ROQUES PLUTONIQUES:
4
EL GRANIT: Mes abundan de l´escorça continental.. Tambe
forma la columna vertebral de orogens. Es una roca pesada. Tacta rugos. Dificil de trencar. Fractura
cantelluda. Color clars amb taques negres. Amb la lupa es potveure 3 tipus de grans: l )Negre, brillant, ratlla
amb agulla, lamines (mica).
2)Gris, transparent, brillant(quars). 3)Colors clars (blanc, crema)(felspats).
En zones de clima humit el granit meteoritza facilment i origina un sediment sorrenc (sauló).
SIENITA: Formada per felspats; minerals foscos (mafics), (anfibols, miques), No brilla, Color Rosat, Esta el
Mediterrani.
DIORITA: Presenta colors foscos, color gris, Format per feldspats. Biotita. Poc quars. Serralada Litoral, Pir.
ROQUES VOLCANIQUES:
BASALT: Mes abundant a l´escorça oceanica potser la que mes en el mon. Roca basica. No quars, ni
feldpats. Format per colors grisos. Tex. Microlitica. A vegades es veu un gra de cristall.
TRAQUITES: Roques petites, De tonallitat clara de feldspats i mica. Es formen a partir de laves acides.
RIOLITA: De color clars (gris o verd). Acida, Textura porfirica. Quars, feldspats, El vergueder.
ANDESITA: Roca volcanica acida. Textura porfirica. Tonalitats clares. Formada per felspada i pirosens i
anfivols. Tipica dels Andes.
ROQUES FILONIANES:
PORFIRS: Textura fenocristall. Porfir granit. Roca magmatica.
APLITES: Roques filonianes acides. Cristalls petits. Colors clars. Format: Feldspats, minerals foscos.
PEGMATITES: Roques acides. Formades per fenocristalls i ortosa. Minerals foscos (pocs).
DEFINICIà DE METAMORFISME: Canvis en la textura i en la composició dels minerals d´una roca per
efecte de la presio i la temperatura. Aquest canvis poden afectar a les magmatique com a les sedimentaries i
les metamorfiques. Aquest canvis sempre es transformen en r. metamorfiques.
FACTORS DE METAMORFISME 2 CANVIS MINEROLOGICS
1.TEMPERATURA: Pot venir prodeit per dues coses:
1.Per soterrament 33m lºC
2.Proximitat de massa de magma. Compresió.
2.PRESIÃ : Tambe dos:
1.Per soterrament 33m lºC.
2.Distanció y Compresió.
5
TEMA10:
LES ROQUES SEDIMENTARIES.
ROCA SEDIMENTARIA: Els sediments com a resultat dels procesos geol´`ogics externs (meteorització,
erosió, transport, sedimentació i diagènesi).
L´ESTRATIFICACIà : és la disposició tÃ−pica d´aquestes roques per la qual es presenten en capes o
estras superposats. às una conseqüència de la variació del procés de sedimentació o cumulació en
el temps. Cada episodi d´acumulació del procés de sedimentació queda enregistrat en forma d´un
estrat
ESTRAT: Un estrat és una capa o nivell de roca que es distingeix per la seva litologia, la seva coloració,
etc., i perquè està limitada per dues superfÃ−cies clares anomenades plans d´estratificació.
-La presència de fòssils és important de les roques sedimentà ries. No totes les roques sedimentà ries
contenen fòssils.
-Com a conseqüencia de la meteorització s´origina el material sedimentari, en forma de clasts, sorres,
argiles, i de substà ncies en dissolució (carbonats, sals, etc.). L´area que subministra el material
sedimentari s´anomena à rea font.
-Tota la matèria meteoritzada que es belluga per la superfÃ−cie terrestre acaba dipositant-se. La
sedimentació es pot roduir per gravetat o per precipitació quimica del material en dissolució.
-Com a resultat de la sedimentació es formen materials incoherents que s´anomenen sediments.
DIAGà NESI: és el conjunt de canvis que transforma els sediments en roques sedimentà ries coherents i
compactes.
-Les roques sedimentà ries es classifiquen en:
-Sediments i roques detritiques: Formats pel material sedimentari transportat en forma de partÃ−cules
sòlides i sedimentat per gravetat.
-Sediments i roques no detritiques: Originats per precipitació de les substancies dissoltes.
-Roques organògenes: S´originen per transformació de matèria
orgà nica.
DETRITIQUES:
LES LUTITES: Són els sediments i les roques detrÃ−tiques de gra més fi. El grup inclou els llims i les
argiles.
-Les margues són lutites que tenen un elevat percentatge de carbonat de calci.
-Els principals constituents de les lutites són els minerals de l´argila, originats per meteorització
quÃ−mica dels feldspats i de minerals foscos (biotita,etc.).
-Altres components són el quars, les miques, el carbonats i matèria orgà nica.
6
LES ARENITES: SORRES I GRESOS.
-Les sorres són sediments incoherents constituïts per grans de mida compresa entre 1/16 i 2 mil.limitres.
-Els gresos o arenisques són sorres cimentades en què cal distingir:
--Els grans, de forma i composició variada;
--La matriu, fracció detrÃ−tica (lluminosa o argilosa) que ocupa els espais entre els grans;
--El ciment o material d´origen quÃ−micc que uneix els grans.
LES RUDITES: GRAVES I CONGLOMERATS.
-Son sediments i roques detrÃ−tiques formats per fragments de minerals i de roques.
--Els clasts, fragments de mida superior a 2mm. Els de forma cantelluda i amb arestes sense desgastar
s´anomenen còdols o palets;
--La matriu, fracció detrÃ−tica que emplena els buits entre els clasts. Pot ser argilosa, llimosa o sorrenca;
--El ciment, matèria d´origen quÃ−mic que ocupa els buits existents en la matriu i en els clasts.
-La presencia o no de ciment permet dividir-les en dos grups: les graves i els conglomerats.
NO DETRITIQUES:
ROQUES CARBONà TIQUES: Són formades majoritariament de carbonats de claci de magnesi. Els
components bà sics són la calcita, l´aragonita i la dolomita. Altres components menors el quars, l´argila
i els bioclasts o fòssils.
-Són roques compactes, difÃ−cils de trencar amb el martell: per aixo són resistents a l´erosió.
-Es ratllen amb facilitat.
-Dissolució facil amb acids.
LES EVAPORITES: Dissoltes en aigües de conques lacustres i marines, sotmeses a una intensa
evaporació.
LES ROQUES ORGANà GENES: La font energètica més important de les que fa servir l´home en
l´actualitat. Es coneixen també amb el no de combustibles fòssils.
Els combustibles fossils son recursos no renovables.
7