Resum informació.docx

RESUMS MINI-ARTICLE TIC
El aprendizaje autónomo a través de las redes sociales. (2.2. Redes sociales i didáctica)
O’Reilly (2005) i Alexander (2006) defineixen les característiques de les xarxes socials en
funció de l’ús que poden tenir a l’hora de fer feina amb elles. Quant a implicació social, parlen
de la participació de tots els membres de la comunitat educativa, ja sigui relació alumneprofessor, professor-professor o alumne-alumne. Referent a l’intercanvi d’informació,
expliquen que el fet de poder consultar tantes fonts du a un major coneixement de continguts.
Un avantatge és que aquesta informació trobada pot ser revisada i modificada. Ara bé, el fet
de tenir les xarxes socials com a font de coneixement implica ser responsable dels continguts
que s’hi troben i saber destriar allò important o fiable d’allò que no ho és.
Internet, redes sociales y educación. Josep M. Duart. Profesor de los Estudios de Psicología y
Ciencias de la Educación de la UOC y director de la Cátedra UNESCO de e-learning (A NIVELL
UNIVERSITARI)
El que s’anomena cultura digital (coneixements digitals) ha fet canviar el panorama de la
societat en tots els àmbits. I un dels més importants i que no pot quedar en retorcés en aquest
aspecte és l’educació tant primària, secundària com superior.
Les xarxes socials tenen una gran participació de gent de totes les edats que el que fa és
influenciar les persones entre elles.
Des de les Universitats s’hauria de potenciar el bon ús de les xarxes socials, tant com a
institució important com a nivell educatiu, ja que són una eina que ajuda al desenvolupament
de la creativitat personal. S’hauria de difondre l’ús, per tant, més enllà d’assignatures o
departaments de TIC.
Els professors són els que s’han de posar al dia dels canvis que es produeixen dins l’àmbit
educatiu, donant importància a les xarxes socials com a eina de treball. Ja no es pot concebre
l’educació de manera unidireccional, és a dir, un professor que transmet coneixements a
través d’un llibre, sinó que s’ha de potenciar l’ús de les xarxes socials com a eines de treball
col·laboratiu, de treball en grup, i fer que l’ensenyament sigui un intercanvi de coneixements.
Redes Sociales en Educación. Juan José de Haro (Colegio Amor de Dios. Barcelona)
Les xarxes socials tenen molts d’usos, i per tant, usuaris de totes les edats. Per tant, el món
de l’educació no pot quedar enrere dins el món de les noves tecnologies, un món del qual
encara queda molt per descobrir.


TIPUS DE XARXES SOCIALS:
- Xarxes socials estrictes: tenen la finalitat de facilitar la relació entre persones.
- Xarxes tipus Web 2.0: compartir vídeos, presentacions, documents, imatges... (You
tube, Sildshare, Scribd, Flickr). Intercanvi d’informaciño entre usuaris.
MICROBLOGGING
 Xarxes socials basades en missatges de text curts. Twitter
 PROBLEMA DE CARA A L’EDUCACIÓ: creació limitada d’objectes digitals, ja que són
xarxes que es basen principalment en el text. Encara que s’hi poden inserir vídeos o
imatges, són més limitades que altres xarxes.
 Hi ha xarxes de microbloggins centrades només en l’educació. Són xarxes que compten
amb més privacitat, ja que són invisibles per aquelles persones que no en formen part,
i els nins només les poden utilitzar a través d’un codi que els hi proporciona el
professor. No necessiten correu electrònic ni registres ni cap tipus de dada personal.



SERVEI MÉS IMPORTANT: Edmodo: eina creada essencialment per l’educació, amb la
qual es poden encomanar feines, es poden qualificar i fins i tot s’hi pot crear un
calendari d’entregues. Disposta també d’un sistema d’avís via Twitter o telèfon mòbil.
 ALTRES: Twiducate: més senzill que Edmodo però amb característiques semblants.
 APLICACIONS EDUCATIVES DEL MICROBLOGGING:
 Elaboració de microcontes entre distints membres d’una mateixa classe
 Explicació del que es farà a classe perquè els pares estiguin al corrent.
 Debats sobre temes d’interès.
 Compartir recursos educatius que puguin ser d’interès general.
XARXES SOCIALS COMPLETES
- Reben aquest nom per diferenciar-se del microblogging.
- Permeten una comunicació més àmplia entre els participants, ja que amb elles es
poden compartir més objectes digitals (vídeo, imatges...) més enllà de text.
- Facebook, Tuenti.
- CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES:
o Possibilitat de crear xarxes completament tancades, on només hi poden tenir
accés aquelles persones que en formen part.
o Permeten crear subgrups dins de la pròpia xarxa.
D’aquesta manera s’asseguren l’ús d’un espai educatiu segur.
- Goup.ps, SocialGO, WackWall
- USOS:
USOS DE LES XARAXES SOCIAL
- XARXES D’ASSIGNATURES: creades amb la finalitat de resoldre dubtes, entregat
treballs. Relació alumne-professor.
- XARXES DE CENTRES EDUCATIUS: ús més productiu per les xarxes socials educatives. Hi
formen part tots els integrants d’una comunitat educativa obrint així un sentiment de
parteneixença a la comunitat real. Les tutories es poden realitzar a través de grups
formats fins la mateixa web.
- GRUPS DE CONSULTA DE DUBTES I ACTIVITAT ACADÈMICA D’UNA ASSIGNATURA:
semblant a les xarxes d’assignatura.
- GRUP COM A TAULÉ D’ANUNCIS DE L’ASSIGNATURA: publicació de treballs, deures...
- GRUPS D’ALUMNES: per fer treballs, fòrums de discussió, missatges.
- TUTORITZACIÓ DE TREBALLS: anar revistant treballs tan individuals com de grup. En
aquest darrer cas, es pot crear un fòrum, o una cadena de missatges, amb els
integrants del grup.