Tema 5. La societat global Joan Amer Fernàndez Fonaments de la societat contemporània • Definició de globalització sense emprar la paraula global? • Guanyadors i perdedors de la globalització? • Exemples d’impacte de la globalització en la nostra vida personal (oci, vacances, vida familiar, expectatives laborals...) • Globalització i cos: roba, menjar i beguda. On es compren els productes, on es fabriquen i les empreses que els produeixen. • Exemple Barbie. La cadena global d’articles (distribució text) Globalització • Procés pel qual s’intensifica la comunicació i la interdependència entre els diferents països del món. • Unificació/homogeneïtzació de mercats, societats i cultures. • Transformacions socials, econòmiques i polítiques a escala planetària. • Els sistemes de producció i els moviments de capital es configuren a escala de tot el món, mentre els governs van perdent capacitat de control. Globalització econòmica i tecnològica • Nova etapa de l’economia consistent en la intensificació del capitalisme. Acceleració de la interdependència de les economies estatals. • Reducció de les barreres per a la mobilitat de capitals, mercaderies i persones en els mercats mundials. Exemple Barbie. • Innovacions tècniques en la transmissió d’informació i els transports. Teories Globalització • • • • • Immanuel Wallerstein i el Sistema Mundial. Anthony Giddens i la Modernitat Globalitzadora. Manuel Castells i la Societat Xarxa. Ulrich Beck i la Societat Global del Risc. Boaventura de Sousa Santos i les Globalitzacions Alternatives. • Zygmunt Bauman i la Modernitat Líquida. Immanuel Wallerstein i el Sistema Mundial • Economia-Món capitalista sorgida al segle XVI. • Divisió social del treball amb tensió centreperifèria: intercanvi desigual. • Supremacia del centre vs. la perifèria per la posició hegemònica en el comerç mundial, el predomini de l’esfera financera i la supremacia militar. • Crisis periòdiques del capitalisme comporten reestructuracions que aguditzen la divisió del poder i la desigualtat. Anthony Giddens i la Modernitat Globalitzadora • • • • Contracció espai i temps. Augment de les relacions a distància. Mobilitat i desanclatge: Àncores i arrels. Progressiva destradicionalització i augment de la complexitat i reflexivitat social. • Allò global també impacta en la vida quotidiana i la intimitat. • Domini d’una economia sense control sobre la societat. • Necessitat d’una regulació política democràtica. La societat global com a societat de la informació (Manuel Castells) • Societat estructurada com una xarxa: globalització econòmica i cultural, transport, comerç, universitats... • Societat informacional: processos i fluxes d’informació (investigació...). • Manteniment de la dualització: Nord-Sud, riquesa/pobresa. • SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. Estat de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i administració pública) per a: – Obtenir i compartir qualsevol informació instantàniament. – Des de qualsevol lloc i en la forma que es prefereixi. Ulrich Beck i la societat global del risc • Crisis ecològiques (Bhopal, Txernòbil, Prestige...) fruit de decisions humanes en el marc del domini racional-instrumental de la civilització moderna. • Percepció del potencial catastròfic i global d’aquests riscs. • A la societat industrial la lògica de la producció de la riquesa domina sobre la lògica de la producció de risc a la societat global del risc aquesta relació s’inverteix. Boaventura de Sousa Santos i les globalitzacions alternatives • Capitalisme globalitzat comporta crisi ecològica, pobresa creixent i invisibilització de nombrosos col·lectius (dones, minories ètniques i sexuals...). • Globalització alternativa basada en una cultura política radicalment democràtica basada en la desmercantilització, la descolonització econòmica, política i cultural i la democratització de les relacions socials. • Reivindicació de les epistemologies del Sud i dels diàlegs horitzontals entre les diverses formes de coneixement i visions del món. Zygmunt Bauman • Modernitat “sòlida”: societat industrial i fordisme. • Modernitat “líquida” (“Be water my friend”): en el marc de la societat global, necessitat d’una identitat flexible i versàtil per fer front als distints canvis que l’individu experimentarà al llarg de la seva vida. Apunts del tema 5: Lectura capítol Bauman • Lectura Capítol “La individualidad” del llibre Bauman, Z. (2003). Modernidad líquida. Madrid, FCE capítol disponible a C.Extens. Referències • Bauman, Z. (2003). Modernidad líquida. Madrid, FCE • García Ferrando, M. (coord.) (2005) Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de sociología. València, Tirant Lo Blanch.