visarevisto* Presocratics:

visarevisto* Presocratics:
Milet TALES (624−546) 1ER q parla d l´origen d la natura, tot ve de HO2 a partir d´uns canvis, HO2
omnipresent. Explicació MONISTA .
ANAXIMANDRE (610−545) va escriure sobre la naturalesa.Inagura métode dialectic, tots els essers
determinats x qualitats,espai o temps. 1 cosa deter. no potser origen de totes les coses crea consepte
APEIRON, tb es monista xq parla 1 element (abstracte) principi del qual s´engendra tot, del apeiron surten
subs, q es contradeixen entre si (cosmos#caos) cosmos es forma x l ´apeiron q dona voltes,es separa fred/calor
ANAXIMENES (584−524) Element concret i indeterminat aire
HERACLIT(544−484) Element primordial canvi llei que regeix a tots els essers;No hi ha res dolent,tot
necessari, HARMONIA=lluita entre els oposats.Aq es el foc, q ho penetra tot.HOME
MICROCOSMOS/REALITAT SENCERAMACROCOSMOS .Si te entens a tu mateix entendras el
macrocosmos. 1ER en parlar de la epistemologia.
PITAGORAS(572−496) Seguien el ORFISME creien en la salvació d l´anima x el coneixemento
METEMPSICOSIS (transmigració de l´anima) PURIFICACIÓ= CATARSIS RENUNCIA A PLAERS=
ASCESI Fa una cosmologiafoc anti terra lluna sol 4pl. fitxes | La terra es esferica tot envoltat del foc centre.
El num posa limit a allò ilimitat.
PARMENIDES(540−470) NO accepta les solucions pitagoriqs el ser es i es pensable, allò q no es , no hi es, ni
es pensable3 camins. * veritat (ser) * error (no ser)
*opinió (bicefals). La raó es bona, i els sentits en enganyen 2coneixements:
*sentits ( aparences) * Raò (la realitat) SER etern, unic ingendretat esferic Pluralistes
EMPEDOCLES(484−593)elements s´uneixen i es separen x amor/odi
ANAXAGORAS(500−428) SPERMATA pesant centre lleugera periferia| les coses compostes x elements
definits. El torbellí = NOUS
DEMOCRIT(460−370) Eidólas. Si 1 Eidola ekibokada explica l´error dels sentits2 coneix. * genuí + enllà del
sentits *confusió
Sofístes PROTAGORES(581−401) L´HOME ES LA MESURA DE TOTES LES COSES tot en constant
canvi. GORGIES(484−593) no existeix res= NIHILISME i si existis alguna cosa no la podriem coneixer, i si
pogesim coneixer−ho no ho podriem comunicar. 20NA Sofistica Volen eliminar la democracia pero sense que
s´adonin x això utilitzen la força de la paraula ERÍSTICA art de vencre discussions refuten la opinio del
adversari.
• SOCRATES (470−399) La naturalesa no es pot coneixer, busqda del BE/MAL xconeixer cal
reconeixer la ignorancia d´aq, forma es busca + informació. Aqll q creu q ho sap tot no busca
xconeixer. 1er pas Ironia, pregunts q feien arribar a la conclusió d no saber res. 2on pas Maieutica,
pregunts progresistes q t´obligen a pensar x si mateix 3er pas, definiciódelimitació del problema
posarnos d´acord en el significat d´una paraula
Es preocupa x conceptes morals, busca l ácord entre els homes, es basa en métode Inductiu , el conexement
neis dins de l´anima (doctrina Intelectualisme Moral)la gentno fa el be si no el coneix.L´home no es dolent x
1
naturalesa si no ignorant. Virtud seguir el manaments universals Guiat x la raó i x els impulsos.
PLATÓ
(428−347) Formaba part de una familia aristòcratica amb notable interes per la politica,cal posar de context
historic LES GUERRES DEL PELOPONÉS(431−404) marcaren la vida dels ciutadas atenensos. Aq lluites
foren molt + q una lluitaentre atenes i esparta; representaben una certa manera, un conflicte entre dues
maneres diferents d´entendre la vida i la societat, un conflicte entre democracia i aristocracia...als 20 anys xtal
de iniciar la seva vida en la politica, comença els seus contactes amb Socrates.
Derrotada Atenes l´any 404ac (24anys)esparta imposa un regimno democratic GOVERN DELS TRENTA
TIRANS .el descontentament general i diversos conflictes populars conduïrenal cap d´un any, al restabliment
de la democracia q jutjara a Socrates.(399)Durant aquesta epoca de nova democracia... es tan mal vistos el
deixebles de socrates.. I plató sen va a Egipte... en sicilia es va trobar amb el Pitagorimede on va treure les
mates, orfisme, Es troba a Sicilia en una ciutat Sirocusa on conegué a Dio (dionisio), en aq ciutat probara a
posar en practica el seu govern 3 cops pero fracasara va ser venut com esclau i comprat per un mercader i
alliberat finalment.
LA SEVA OBRA:
Ell va escriure majoritariament seguint la dialectica, podem definir dialectica com <<l´ART DEL
DIÀLEG>>, en el qual dues posicions oposades van canviant, succesivament, a causa de la influencia q
s´exergeixen mutuament. Plató va defensar la dialectica com a camí ascendent cap a la veritat i amés va
considerar q es tractava del métode propi i caracteristic d la filo, els interlocutors argumenten, defensen i
oposen opinions contraries sobre un tema, oposició de la qual sorgeix una solució superadora.
Es divideixen en:
*JOVENTUT, obres encara molt influides x el mestre.NO hi ha un posicionament propi clar; molts vegades
els dialegs quedn oberts, sense q es doni una solució. Apologia de Socrates, Protagores,Eutifró .
*TRANSICIÓ,mostra autonomia + respecte x el mestre i elaboració + orgionaldel propi pensament
Gòrgies,Meno, Cràtil...
*MADURESA, on dsenvolupa les seves principals teories, amb més forma de prosa, Banquet, Fedre,carro
alat Fedó(inmortalitat d l´anima) ,la Republica.(ala rep.mite de la caverna)
*CRITIC I DE VELLESA,mostra de crítiqs de plató respecte de la seva obra.Teenet, Parmenides, Timeu
mite de demiurg , les Lleis
La teoria de plató es dualista parla de dos mons:
IDEES son els unics objectes d coneixements, son realitats inmutables q la nostra ment percep quan arriba a la
definició universal son realitats q existeixen en si i x si. Amb independencia de la ment q les coneix o de les q
participen en elles. Son els essers q realment son. Es poden captar només amb el intelecte, eternes inmutables
i uniques contingudes en una realitat suprema q es l´idea de bé.
SENSIBLENeixen, moren, tot d´aquest món s´expliquen a partir d` una IDEA DEL MON DE LES IDEES. I
amb una sola idea puc explicar totes les del món sensible. participació.
−veritable veritat mon idees (x tant es idealista)
2
−l´idea no es un producte mentalper que es independent dq ningú la pensi
−el mon sensible es imperfecte xq esta fet de materia.
−Plató es racionalista xq dona preferencia a la raó, diu que arribarem a la realitat amb la RAÒ, xq no podem
arribar a través dels sentits, ja q ens monstren tansols les aparences.
−arribarem al veritable coneixement atra vès de l´anima (siquè), ja q l´anima preeixistia i ja te coneixement
pero al entrar al cos de l´home ho oblida llavors l´unic q cal es recordarlo... (anamnesi, reminicensia)
−x explicar la caiguda de l´anima plató utilitza el Fedre, representa a l´anima per un carro alat, guiat per un
auriga tirat per dos caballs ( 1 blanc<<bo>>, l´altre negre<<impetuós>>)
Quan l´anima cau per les ales i xtant busca un nou cos per moures, e aquesta caiguda oblida els coneixements.
L´anima te idees inates, xq l´home pugui recordar, utilitzara la dialectica, tb ajuda L´eros força q ajuda a
arribar al coneixement
• Etica <<Bé>>
• Amor<<Bellesa>>
• Coneixement <<Veritat>>
−L´anima no mor, xq mori vol dir separa en parts i si es simple no te parts.Quan entra al cos... es divideix en
tres parts 2 mortals:
Irascible: fortalesa tenir força d´esperit saber comportarse davant les diferents situacions.
Concupisible (temperança, moderació) virtud de saber controlar els instints
I una inmortal...
Racional (prudencia) virtud d´aquell q sap raonar
Una anima será justa si te la 4 part d l´anima q uneix les altres 3, q es la justicia. Alla en la q la raó esolta la
irascible i obeeix i controli a la concupsible..
Arribara a la felicitat si l´anima es justa.
ETICA PLATÒNICA:
La societat es dividira segons les parts de l´anima presentació de les clases socials...
Governants (or) aquells que
Recorden
Soldats (plata) tenen gran fortalesa..
Treballadors(bronce) No+podn governar seves pasions
Polis ideal Autopia ell escriu el llibre amb la finalitat de posar−ho en practica
Ell diu q el poder corromp.. i ho soluciona fent q el governant no tingui propietat privada, el poble manté als
3
governants a canvi de ser bens governants.
• TIMOCRACIA GOVERNEN ELS SOLDATS
• OLIGARQUIA GOBERNENE ELS RICS
• DEMOCRÀCIA GOBERNEN TOTS NOBLES
SABIS
• TIRANIA GOBERNA 1 X BUSCAR EL SEU PROPI BENEFICI
ARISTOTIL
(384−322AC)De la ciutat Estagira (macedonia) quan tenia 17 anys s´enva a Atenes i ingresa a la Academia
fins l´any 348 (mor plató) es qda a carrec d academia el nebot d´espeucipo i aristotil s´enva al 344 on visita
lebos, i al 342 filip rei de macedonia li confia la educació de Alexandre el gran i sen va a la ciutat de Pel.là
capital de macedonia al 338 filip guanya la guerra de QUERONEA (totes les polis pasan a ser una monarquia)
al 336 asesinene a Filip i alexandre pasa a ser el rei i aristotil es torna cap a atenes.
AL 336 ARISTOTIL CREA UNA ESCOLA EL <<<<<LICEU>>>>>>>
Aristotil, va estar d´avnat aq, escola durant13, pro quan es mor alexandre al 33 anys, hi ha una fase de revoltes
i tots els macedonis s´exilien i Aristotil marxa a Eubea.... I el teofrasto serà l´encarregat de dirigir el liceo.
LA SEVA OBRA:
Aristotil dona importancia al coneixemnt sensible i es empirista.(pare metge)
Aristotil planteja una cosmologia q dura fins el S.XVI el seu estudi dobre la fisica, i arriba fins el S.XVII i la
seva lógica arriba fins el S.XX.
Els seus escrits es divideixen en ESOTERICS són transcripcions o apunts de les llicons q els alumnes feia als
estudiants del lliceu, son xtant, escrits dificils,no+ accesiblesx als iniciats...EXOTERICSsón dialegs més
ludics i divulgatius q Aristòtil escrivia x al gran públic.
• El onze director de la academia ANDRÒNIC DE RODES les va ordenar i les va públicar sota el nom
de CORPUS ARISTOTELICUM,gairabe la totalitat d´aq obres d´aristotil actualment conservades
pertanyen al seu tercer periode o anys del liceu i son ESOTERIQS.
* LÓGICA reunides sota el nom de ORGANON o instrument x al coneixement:
categories , sobre la interpretació, primers i segons analítics, tòpics i
refutacions sofístiques....
* CIENCIES NATURALSHistories dels animals, sobre la marxa dels
Animals, generació dels animals, Les parts dels animals(zoologia)
* PSICOLOGIASobre l´anima, sobre la memoria,sobre la percepció, el somni
la vida la mort.
4
* FÍSICA física(un total de vuit llibres) sobre el cel, meteors.
* METAFÍSICA Metafísica (format x 14 llibres)
* ETICA I POLITICA ètica a nicòmac, ètica a èudem,gran moral,politica, una
col.lecció de constitucions de 158 estats.
* ESTÈTICA retorica, poètica....
FILOSOFIA:
Tots els humans x natura desitgen saber!
La logica es la ciencia del discurs, ciencia catagorial, en las obres de logica:
• Les diferents formes del ser
• Estudia el judici i proposició
• Estudia el silogisme
• Estudia la refutació als sofistes...
S´adona que som essers canviants, les coses canvien si ens fitxem en el llenguatge els problemes es resolen
molts cops analitzant el llenguatge.
CONCEPTE INTERN i ho exterioritzem
EXTERN INTERN (CONCEPTE)
• LUNA
• LLUNA
• MOON
TB es poden relacionar dos conceptes com xex: lluna plena...exposar la relacio dels judicis es argumentar,
CATEGORIES: Tot allò q podem dir sobre la realitat, tot allò q es pot predicar sobre l´objecte real (ex.. lluna
plena)
• 1) SUBSTANCIA :principal predicació substancia, allò q la cosa es el substrat, suport de la resta de la
predicació unica categoria q es en ella mateixa i no en un altre. (es la cosa concreta)
ACCIDENTS: Neccesiten dúna substancia primera i són accidents, no són en elles mateixes si no en altres
modificacions accidentals de la substancia.
• QUANTITAT: Física alt....
• QUALITAT: color...
• RELACIÖ: Es més gran q..... es fill de ....
• SITUACIÖ: Sentat, dret...
• TEMPS: Ara, ahí....
• LLOC: Plaça
• CONDICIÓ: com anava....
• ACCIÓ: insultant
• PASSIÓ: Sent inultant.. allo q li passa a la substancia...
5
La veritable realitat es la substancia distincio entre:
• Esser REAL: la cosa es allò q coneixem x els sentits
• Esser CONCEPTUAL: Esta dins de la meva ment, (substancia en 2on pla)
CANVI I MOVIMENT:
Canvi:
• accidental canvia categories secundaries (canvi de qualitat ernesto)
tota la substancia es un compostde materia i forma
FORMA
MATERIA
La materia s´organitza depen d la forma substancial, a part de les formes substancials, hi ha molts canvis
accidentals. La forma substancial no canvia. Home no pot ser pi, gos..
• substancial canvia la substancies, la materia segueix pero canvia despres de la mort
Doctrina ACTE POTENCIA
MOVIMENT: Pas de la potencia a l´acte.
ACTE POTENCIA (POSSIBILITAT DE SER)
ON ESTAS ON POTS ARRIBAR A ESTAR
Ser
Possibilitats No ser
No ser encara / ser en potencia
DINAMIS cosa q porta moviment,poder de transformament intern
DOCTRINA DE LES 4 CAUSES:
Les coses canvien x 4causes:C
* Causes intriseques FORMA: allò q limita la materia
MATERIA :de allò q esta format
* Causes extrinsiques EFICIENT: aquella d´on procedeix el 1ER principi del canvi q les
coses no es mouen soles, ell creia q totes les coses han
de ser mogudes
6
FI NAL: ¿PARA QUE?
Fa una filo teologica, xq busca la finalitat
La COSMOLOGIA es geocentrica i geoestatica, tot el de sota de la luna es sublunar format del 4 element, hi
ha moviments linial a la terra hi ha 4 q son...
Esferica xq la esfera es una figura perfecta x els grecs
• moviment etern tots els cels estan plens de ETERS cada 1 dels planetes no s´aguanten en el Buit i la
ultima de aquestes esfres es la q correspon a les estreles fitxes, es mou els estels xq darrera hi ha altre
món q es elq mou als estels x atracció el priemer motor es acte pur xq tot el q pot ser ya ho es en acte
pur.aq món no pot ser material
• moviment perfecte es circular.
Les coses tenen el seu lloc natural i quab les treus volen tornar, tot allo q ho apartadel seu lloc naturl son
moviments violents
PSICOLOGIA Divideix l´esser en: cosmateria/animaforma
Anima: Principi intern de canvi en l´esser viuacte primer en un cos natural q té la vida en `potencia funcions
de l´anima:
Funció vegetativa s´encarrega dels batecs del cor i respirar (funcions primaries)
Funció sensitiva dels sentits
Funcions Intelectiva funcions racionals
• oïda
• tacte
• vista sentit comú
• gust
• olor
ETICA I POLITICA
HOME ANIMAL POLITIC
ETICA nivell individual
Totes dues parlen de les accions de l´home
POLITICAnivell colectiu
ETICA:
PlATO, SOCRATES, ARISTOTIL EN CONTRA DEL RELATIVISME
BE es un fi un acte, tota la ética es eudonista
VIRTUD Cami q porta cap a la felicitat i els errors en aq camí son vicis.
7
MESOTES Hem de escollir sempre la opció mitjana entre els vicis.
Hem de actuar de forma moderada amb la raò, hem de fugir del extrems diferencia entre dos virtuts:
• virtuts etiques viure en societat, conviure justicica
• virtuts dianoetiquesde coneixement
POLITICA
Quasevol regim sera bo si el que busca es la felicitat del individus
Millors: monarquia, oligarquia
Pitjors: tirania demagogia
Estoicisme>
Estoicisme antic
mitg
emperial
L´estoicime es divideix en tres parts (ZENON)
LÓGICA:
que esta formada per RETORICA (art del ben dir)/ DIALECTICA (raonament Correcte)
en la lògica son continuadors aistotil i s´enfroten a Plató x dir q el coneixement no ve els sentits per tant son
empiristes,Creuen en el REALISME INGENU (MÓN = q percebem)
Amplian la lògica amb raonaments hipotetics, no acceptem universals
FISICA:
intent d´acabar amb el dualisme, ho fan amb un monisme materialista dos principis materials:
• PNEUMA FORÇA Q S´EXTEN X TOT ARREU ACTIVA, I AQ. FORÇA ES EL LOGOS EL FOC
ALLÒ Q TOT HO CREA Q TOT HO PENETRA.
• EXTENSIÓ O MATERIA MATERIA
CREUEN EN:
• DETERMINISME COSMIC tot pasa per q te q pasar tot esta determinat.
• PANANENISME TOT ES DÈU esta a tot arreu , tot segueix un curs curs ciclic tot ve del foc i tot
tornara al foc.
ETICA:
Buscan lesnormes de vida en alguna cosa inmutable i rigida i ho buscara en laa natura. SABI: PERSONA Q
ACTUI SEGUINT LES LLEIS DE LA NATURA, el sabi ha de fugir de les passionsxq no son racionals, ha
8
de fugir de les debilitats humanes.... el sucidi estaba ben vist.
ESCEPTICISME O PIRRONISME>
LOGICA :
Utilitzen la sofistica, el coneixement es relatium son diferents per cada home, les coses son inconocibles, no
tenim cap criteri x distingir allò verdader d`allò falssi no hi ha criteri, la actitud davant el coneixement es la
epoje suspensió del judici ( no afirma ni nega res)
FISICA:
TOT esta en constant canvi, moviment incertesa indeterminació, naturalesa de les coses son aparents
(apareixen pero no son...) la inteligencia s´ha de abstenir de judicis...
ETICA:
Felicitat be max de l ´home
Les coses no són APAREIXEN
EPOJE ABSTENIR−SE DE FORMULAR JUDICIS
EPICUR>
Despres de la mort de alexandre es subleven contra macedonia i atenes queda sotmesa sota el poder de
Antipatos, llavors la ciutat es veu decepcionada per tenir que complir les normes que veniene de fora...
Epicur neiix a Samos, fill d´un atenes q va haber de emigrar, y torna als 18 a Atenesrep influencia de:
ATOMISME PIRRO
Funda 1 escola a MITILENE pero als 35 anys torna a Atenees, i alla hi viura reunit d´amics fins al 270.
Va fundar la escola EL JARDI (TOLERANCIA/DEMOCRACIA/DONES/ESCLAUS)
OBRA:
NOMBROSA, +DE 300 OBRES,gracies a Diogenes podem coservarles...només es conserven 40, (3 cartes)
• CARTA A HEREDOT va dedicada a uns deixebles, iniciatsal epicurisme parla de la canonica, significats
del nom,de la fisica, atomisme ainma desl fenomens celest
• CARTA A PITOCLES, parla dels fenomens celest, la neuu, questions meteroliques es parla d´això xtal
d´alliberar pors als deus x causes cientifiqs
• CARTA A MENECEU parla de la etica consells x ser feliç graces a Diogenes tenim les máximes capitals hi
ha 40 q servien com 1resum de receptaru de butxaca el q cal fer x ser feliç
DOCTRINA:
Va ser AUTODIDACTA, crea una doctrina propia, comença a filosofar als 14 anys, sentit critic molt
accentuat, enfoca la seva filo a crear una nova ideologia.
• CANONICA: explica la teoria del coneixement, distingir allò q es fals d`allò verdader, el
9
coneixement es empirista.Les sensacions provenene del contacte dels nostres sentits amb els
EIDOLES, Q ES DESPRENENEN DELS OBJECTES. Les sensacions son objectes son iracionals
sentiments q són reacciones de plaer i dolor davant de les sensacions.
• PROLEXIS: són anticipacions q són imatges q permeten el coneixement sensitiu
PODEN TENIR ERROR DE SENSACIONS, ES A DIR Q ELS SENTITS ENS ENGANYIN
FÍSICA
Segueix model atomista, es materialista, RES DEL NO NEIX DEL NO RES, TOT es etern, tot es atom( els
atoms es mouen constantment, i amb el moviment es produeix tot i tot els cossos,
L´ANIMA es mortal ya q es formada d´atoms x tant es corporea.
LA NATURALESA DELS COSSOS CELEST, ES IGUAL Q LES TERRESTRES I EL CONEIXEMENT
VERTIBLE HO OBTENIM X ELS SENTITS.
Salvem 3 pors:
• els deus no intervenene
• NAIXEMENT/MORT son simplement xocs de atoms agregacions i degradacions d´atoms.
• El DESTÍ no existeix tot es atzar.
LA ETICA:
Va en busca de la FELICITAT, s´ha de allunyar la por del sufrimient, EPICUR creu q hem de coneixer les
causes del dolor per tal de poder−ho evitar.un dels remeis el trobem a ala filo sempre que la filo sigui
adecuada... filo practica:
• coneixement adecuat i acertat dels fets naturals xq coneixentlos desapareixera moltes pors.
• Utilització de la rao x buscar la veritat
• Llibertat unida al coneixement natural condicions x ser feliç l´home ha de ser capaç de dirigir les seves
accions.
• ALLIBERAMENT del DOLOR la nostra voluntat pot aconseguir q el nostre esperit s´abstengui de les
pertubacions q en causen dolor i q sigui feliç encara q només sigui abocant el plaer ja gaudit o ben pensat
en el q podem gaudir, no es pot evitar el dolor pero si las pertubacions q provoqui aq dolor
BE: consisteix a fugir del dolor i buscar el plaer.
PLAER: BÉ PRIMARI I NATURAL
No hi ha situació intermitja entre PLAER−DOLOR , plaers:
• DE LA CARN: Sensibilitat del cos
• DEL ESPERIT: record del passat esperança del futur saber calcular els plaers.
• CATASTEMATICS. Dels atoms que hi ha un equilibri dels atoms
• ATARAXIA PLAER DE LA MENT
• APONIAPLAER DEL COS ABSTINENCIA DE DOLOR
• CINETICS: moviments dels atoms
10
• KHARAPLAER DE LA MENT EXCITACIÓ DE LA MENT CAUSADA X EL PENSAMENT DE
LA MENT
• EUPHROSYNÉ SENSACIONS D´UN PLAER CONCRET
SELECCIO I LIMITS DELS PLAERS.
No s´ha de escullir qualsevol plaer, cal agafar aquell q comporta un dolor momentani pero un plaer major en
el futur.
Apreciacio del dolor quantitatiu i no qualitatiu.
RENAIXEMENT
S´origina a italia x la caiguda de Constantinoble 1453. LA gent es rebela contra la autoritat eclesiastica (té +
importancia la burgesia) això porta a l´expansió de la cultura, aparició de la ciencia molts invents. Reforma de
la religió una nova concepció politica.
Humanisme, reformes religioses, a partir del s. XVI els escritors es basen en els classics dels grecs i romans
Comença un cert sentit nacionalista volen treure´s del damunt el centralisme de Roma.
Humanistes: tomàs Moro, Maquiavel (realisme politic consepció del home totalment pesimista, Francis
Baicon (Intenta sistematizar la ciencia, desmitificas l´auntoritat de l´esglesia busca un metode x estudiar, a
partir de unes dades es pot arribar al coneixement.
Rev. cientifica
Consisteix en eliminar el sistema aristotelic tolemaic i subtituirlo x el sistema copernic.
Tot en el cel es mou de forma perfecte circular uniforme tot esta contingut aguantat x unes esferes cristalines
tot esta ple x eter en el món terrestre trobem tot materia moviments rectes.
COPERNIC:
Eliocentrisme la terra es mou al voltant del sol i dona voltes sobre si mateix, 3 moviments...
• rotació
• Libració
• Transació
Augmenta l´univers encara q segueix sent finit però mol + gran q el de aristotil.
Copernic torna a plato en el sentit de les mates, i unifica tot el món tot es el mateix, s´oposa a principis
aristotelics respectaba orbtites circulars tychó i Brahé
Copernic vol eliminar les esferes...
KEPLER:
EL MOVIMENT ho explica atraves de la elisió x la imperfecció del cercle...
GALILEO GALILEI
11
Porta al mon la nova ciencia, parla de moviments rectilinis, i q els altres son violents q actuen sobre les coses.
Parla de tres moviments:
• Uniforme
• Accelerat
• Parabolica
(tot ho fa en clau matematica, ho fa de forma quantitativa i no qualitativa)
Racionalisme
Rao es la unica font de coneiement vàlid...
La racionalitat es caracteritza.... x la objectivitat interpersonal, evidencia intelectual exactitud deductiva
necessitat i universalitat
IDEEES INATAS produeixen coneixement objectiu
Mates nou model del saber racional....
DESCARTES
Neix al 1596 a Hayae al sud de paris. Epoca de lluis XII va viure una situació molt complexa XVI, creixement
molt rapid de la població moltes hambrunes peste guerra 80% població treballava a la terra s´introdueix durant
aq epoca la patata, blat de moro xocolata te i café els bancs comencen a ser importants, durant el sXVI apareix
la reforma protestant Calvi/Lutero/Zwinglio. Volen la ref de la religio catolica: A meitat del S XVI 40% de
europa era protestant recuperant la protestant baixa el 20% a FR se´ls persegueix de tal forma q de 1.250.000
(1562)baixa a 500.000 al (1586)Fr, tb viu la Preciocitte(cultura refinada).
VIDA: 1596−1650 Pare conseller de parlament , familia de l´alta burgesa (1597) mor la seva mare i es educat
per la avià pare es casa altre cop al 1606 als 10 anys ingresa a la fleché a estudiar moral, matés gramatica..
Totes les asig Aristoteliques−mates...1614 se´n va del cole161es licencia en dret1618 s´allista la exercit de la
guerra dels 30 anys (contacte amb isaac bekman) 1619 s´allista al exercit alemany de Maximiliano al quartel
d´hivern aquí va ser on va tenir la intuició d quin seria el metode x arribar a la veritat1620 deixa l´exercit i
torna a fr1629 es trasllada a holanda va analitzar les lleis de la refrecció a nivelll de metafícia intenta trobar els
fonaments de la veritat dels fonaments de la veritat dde les teories geocentriques1643 polemiqs amb descarte
li ataqn els jesuites 1649 se´n va a suecia i li donaba clases a la reina cristina de suecia al 11 de febrer MOR
DE FRED
FILO: VOL trobar un mètod x trobar la certesa de no tenir errors en aq buqda sera influit x les mates
• REGLA DE L´EVIDENCIA no se admetra res com a verdader si no es evident i se presenta al nostre
esperit clara i indistintament
• ANALISIes dividiran les dificultats en tantes parts com sigi posible
• DEDUCCIÓ conduir ordenanadament els pensaments començant x els petits i despres els greus.
• ENUMERACIÓ de cada qüestió fer els recomptes i questions x tal de estar de no ometre res.
• acceptarem com a clar aquelles proposicions q la simplicitat del seu significat es perceben en la seva
totalitat amb absolut comprensió
• Distint el seu significat esta perfectament diferenciat delimitat de qualsevol altre.
• Intuició llum natural, q capta de forma inmediata els conceptes simples i de les conexions entre elles
12
Descartes busca una evidencia i no es pot fiar de res i comença dient no hem puc fiar dels arguments
d´autoritat i es posa en dubte, podem dubtar tb de les mates
• Dubte metodic NO creure allò del q no este una evidencia absoluta
• Dubte hiperbolic busca de la evidencia molt radical dubtar del mon dubte total i fins i tot pensar en un
SER SUPERIOR q fa q el q pensem sigui entir
Aplicant el dubte arribo a una veritat evident i fonamental de l que no puc dubtar es de que existeixo cogito
ergo sum Solicisme−−< estic sol
• cosa q pensa estima sent, oïda....Aq jo té acte conscient i no pot existir sense IDEA les idees estan
dins del JO
• IDEES ADVENTICIES de fora de la realitat extrna, ve donada x l´eperiencia
• IDEES FATIQUESidees creades x mi
• IDEES INATES estan dins de l´home com si fossin part de l´intelecte
• IDEA DE INFINIT no prove de l´home món xq no són infinits ni perfectes x tant l´ha de posar déu
• SUBSTANCIA = JO/DEU/MÓN (3 COSAS Q NOMES NECESITEN DE SI MATEIXES PER
EXISTIR)
• ATRIBUT allò q fa q la substancia es diferenci de les altres INFINITA/EXTENSA/COGITAM
• MODES atributs no essencials
• ESSENCIA ser etens varia la figura distribució de les parts
+ psisics
+ Fisics
MECANICISME CARTESIÀ:
Es de deductiu es tracta d´anar d´unes dades + generala a unes més concretes l´experiecia s´utilitza al final tot
s´explica a partir de materia i moviment es deixa de banda als organicistes i pasa a ser mecanicistes no hi ha
atoms la materia es pura extensió no hi habia buit.
• MATERIA:
• OPACA
• TRANSPARENT
• LLUMINOSA
• CONSECUENCIES:
• NO HI HA BUIT
• QUALITATS SECUDARIE SON SUBJECTIVES
• NEGAT QUALSEVOL PRINCIPI INTERN ACTIU DE LES COSES
• TOT MOVIMENT S´EXPLICAX CONTACTE
• LLEIS:
• conservacio del moviment moviment en primera instancia de deu el moviment no es perd sino q es transmet
en la antura sempre hi ha la mateixa quantita de moviment
• PRINCIPI DE INERCIA Si una part de la materia es mou no ha de deixar de fr−ho en la mateixa força sino
13
hi ha res que ho detengui o retardi en la seva força.
• TOT COS TENDEIX A CONTINUAR EL SEU MOVIMENT EN LINEA RECTA.
• ETICA
Es provisional, mentre trobi la veritat segueix unes normes en les quals diu q s´ha de fer allò q la majoria creu
q este ben fet.
• OBRAS
• 1618 RESUM DE MUSICA
• 1628 21 REGLES X ARRIBAR A LA VERITAT
• 1633 LE MONDE (TRACTAT DE L´HOME) TRENCA AMB LA FISICA TRADICIONAL
• 1637 DISCURS DEL METODE
• 1640 MEDITACIONS SOBRE LA FILO 1ERA fonament dexist. De DEU
• 1644 PRINCIPI DE LA FILO
• 1647 LES MEDITACIONS TRADUIDES AL FRANCES
• 1649 PASIONS DE L´ANIMA
EMPIRISME
Context
• A GB comença a sorgir l´empirisme un ruptira amb les creences predomina la religio
anglicana−protestant
Context cultural
• ILUSTRACIÓ, (tema important: natura/raó) SXVIII segle de les llums es preten alliberar l´home de
l´esglesia, s´intenta acabar amb els valors tradiccionals, morals i religiosos.
• Ilustr. Tb destacca x el LIBERALISME exalta els DRETS del individu com a naturals
SXVIII−−−−−− ANGLATERRA REV. INDUSTRIAL TEMES: ECONOMICS
−−−−− FRANÇA REV. Fr. Temes ilustració drets......
• DEISME Proclama la fe en un déu q ha creat aq món regit x les lleis internes necesaries i q exclou
qualsevol intervenció posterior q el pugi desviar del seu ordre natural x tant defensa una religió
natural enmarcada dins del parametre de la raó.
• Amb NEWTON, S´ARRIBA A UN NOU CONCEPTE DE CIENCIA, tot funciona com una máquina
`perfecte per al home intenta descubirir els mecanicismes utilitzara un llenguatge matematic x tal de
que el moviment es quantificable criteri de veritat es l´experiencia.
• L´EMPIRISME, el que busca es aplica les idees de Newton, a la ment
• IDEA EMPIRISTA: Apareix a la ment d´allo q senti percebem, no accepta cap realitat trancendent i si
l´accpto LOCKE/ KANT o faran com un relaitat percebuda x nosaltres i no com un mon en si.
LOCKE
1632−1704, l´OBRA ES ASSAIG SOBRE L´ENTENIMENT Iniciador del empirisme parla de la politica
peddogia, religió i filo...
14
• TEORIA DEL CONEIXEMENT
Objectiu investigar l´origen del entendiment humá fins on pot arribar i el grau de confianá q es pot dipositar
en ell.
Locke al contrari del racionalism creu q hi ha limits a la raò a partir de determints limits no es pot tenir
coneixement de tot, hi ha pru, amb el coneixement q arribarem a adquirir x viure.
• IDEA objecte del pensamen quan un home pensa
• NUCLI les idees que provenen de les coses que estan fora i les provquen es una teoria
representativista idea fa de intermediaria entre JO i la COSA.
• LES IDEES PROVENEN DE L´EXPERIENCIA NO ACCEPTA IDEES INATES TOT ES DE
L´EXPERIENCIA
• EXPERIENCIA EXTERNA:
• SECUNDARIES: es capten x 1 sol sentit/ subjectives/ moviment extensió volum, figura.
• PRIMARIES: xmés de un sentit/objectives/color gust
• INTERNA captem alguna cosa a part de la sencació tb podem reflexionar amb emocions pasions de
reflexio intenrnes es produexien x experiencia directa aq interconexions entre les idees s´anomenen
IDEES COMPLEXES son fruits de la emnt i les podem classificar en:
• MODE PROPIETATS DE LES COSES VOLUM TACTE...
• SUBSTANCIES SUPRT DE LE PROPIETATS
• RELACIÓ COMPARACIÓ ENTRE ELLES.
I les SIMPLES no es poden dividir en parts
NO CAPTEM LA SUBSTANCIA SI NO A LA QUALITAT I LI POSEM UN NOM A ALLÒ QUE ES
REFEREIX A UN CONJUNT DE QUALITATS Q ES REPETEIXEN,,,,
EL CONEIXEMET es un acord entre les idees i aq acord pot ser intuit directament i demostrat o captat x
sensacions.
No dubta de l´existencia del món es realista critic arriba a la creença de q existeixen coses fora de la ment xq
es causa de q les tingui les idees jo.
ACCEPTA:
• SUBSTANCIES ESPIRITUALS DEU
JO
PRINCIPI D CAUSALITAT causa de que existeixi
JO es DEU, la causa de que existeixi un MÓN es DEU
REBUTJA
• IDEES INATES
BERKELEY
15
1685−1753 OBRA PRINCIPAL TRACTAT SOBRE EL PRINCIPI DEL CONEIXEMENT (1710) 2 VIES
DE PENSAMENT:
• SENTIT COMÚ
• LA REFLEXIÓ, ens porta a pensar que hi ha una oposicó entre rao/sentits i ens porta al relativisme i a
dubtar
TOT EL PENSAMENT SOTMES AL MÓN MATERIAL. PENSAR ES PERCIBIR
ACCEPTA:
• SUBSTANCIA PENSANT
• LES REALITATS Q CONEIXEM SON LES Q APAREIXEN A LA MEVA MENTSI NÓ NO
APAREIXEN
• Sentits com a base de coneixement
NEGA:
• Món sensible, xq DEU es qui posa les idees n mi i no fa falta intermediari .
HUME
Va neixera edimburg −escocia auna familia de la petita noblesa desde ven petit coneix la teoria Newtoniana
llegeix a Baicon, descartes locke va estudiar a la fleche 63−65 es va a fr, x fer la carrera diplomatica es molt
reconegut x els ilustrats Fr, va fer amistat amb Adam smith, rosseau, i bj Farnclinck
Volia donar explicació a la naturalesa humana tota la seva filo s´explicaba a partir de la teoria de Newton
OBRES:
Tractat / explicació sobre l´enteniment humá 1748/Investigació sobre els principis de la humanitat
1852/discursos politicis 1852/ dialegs sobre la religio natural 1779.
• UN dels problemes de hume es q s´han de enforntat a la regularitat de les correlacions entre idees.
• es relacionen x forces internes,les idees son les q s´uneixen o es separen x les seves propies
caracteristiques i s´uneixen seguint unes lleis d´asociacio q imposen la regularitat.
• NEGA la existencia de DEU
• Critica els principis de causalitat u busca la solucio dins de l´hime no fora. Diu q te un fonament
iracional i canvia la certes x creença
• PRINCIPI DE CAUSA: PASA A − B
|
BASE IRRACIONAL
• CRITICA DE HUME
DIU Q RELACIONEM A B XQ SEMPRE HO HEM VIST AIXI PERO NO VOL DIR Q TIGUEM LA
CERTEA DE QUE PASI AIXI.
16
Aixo vol dir que el principi de induccio no es pot afirmar o demostrar racionalment.
• Las costumbres no tiene fundaments racionals es creu q el dema segguira els patrons de ahir.
*TEORIA DEL CONEIXEMENT:
Cap realitat q les percepcions x tant abans que hi hagoi percepcions la ment esta en blanc .
PERCEPCIONS IMPRESIONS− PERCEPCIONS VIVES (+ FORÇA + ORIGINAL
(SENSACIÓ/PASIÓ/EMOCIONS)
−COMPOSTA : es pot dividir en parts.
−simple
IDEES COPIA DE LA IMPRESIÓ ES EL RECORD PERCEPCIONS
+DEBILS
CRITICA A LA METAFISICA
• MIRAR TEORIA POLITICA EMUDISME BO/DOLENT DELS SENTIMENTS 227 UTIL
BO−INUTIL DOLENT
• ETICA:
• POLITICA: EN EL TRACTAT ENS DIRA Q ES UTIL, XQ AUGMENTA EL NOSTRE PODER
GRACIES, A LA UNIÓ DE FOCES DISPERSES AUNGMENTA TB LA HABILITAT, EN EL
REPARTIMENT DE LES FUNCIONS I DISMINUEIX EL PERILL GRACIES A LA AYUDA
ENTRE TOTS.
• UTILITAT SOCIAL: FORÇA /HABILITAT/SEGURETAT
Goberna la societat El govern esta legitimat, si funciona, si es util. Si la opresió del poder es torna intolerable,
insostenible.. deixem d´estar obligats a obeirlo
Xq goberna :
• El fet de tenir el poder prolongat del poder
• La posesió actual del govern
• La conquesta
• La succeció
• Les lleis positives (Fetes X els homes) (dret positu)
ETICA EMOTIVISME MORAL:
Es basa en l´observació
Observant, les accions humanes , diu q totes es basen en pasions a inclinacions naturals davant destimuls
externs.
Les pasions no son ni bones ni dolentes, xq no son racionals, la unica cosa q ens mou a actuar es la recerca del
plaer i fugir del dolor. Hi ha una unitat la majoria de gent el mateix com agradable i la majoria com
desagradable
17
Valors morals qualitats x les quals l´home es sent atret x naturalesa.
4 coses q mou a l´home a actuar
allò util x la comunitat justicia, coneixement solidaritat
allò util x un mateix coneixement voluntat força, vigor corporal, frugaritat
allò agradable x comunitat educació enginyos modestia, bona conducta
allò agradable x un mateix Optimisme , alegria, bon carácter, bellesa
Freud
Cal contextualitzar ambla situació q vivia europa l´any 29,
Enteniment passiu
(preparat x rebre inform)
Essencia del objecte
Es qda qalitat
Comuns/mundi
Enteniment acitu
Diposit d´imatges
Imatge interior
De
objecte
Objectes externs
(món)
18