FAà ANA DE LA BASà LICA DE SANT PERE CARLO MADERNO S.XVII Situació en el temps Es troba al Vaticà de Roma. Context històric A Roma, al s.XVII, domina el poder Papal, que té autoritat temporal i espiritual. L'Esglèsia Catòlica va renunciar als pobles protestants però va establir una disciplina moral fèrria per als pobles que van continuar al sÃ− del catolicisme. La Contrarreforma Catòlica es manifesta en un art que evidenciï el triomf del catolicisme i mogui els esperits a la devoció. Estil à s una obra arquitectònica del s.XVII, d'estil barroc Italià . El Barroc, sorgit a finals del s.XVI a Ità lia i per Europa i Amèrica al s.XVII. Tambè al XVIII. Aquest art es considera com manifestació del poder de l'Esglèsia. Art total, escenogrà fic i teatral, i l'arquitectura, escultura i pintura creen ambients que persuadiexen els sentits de l'espectador. El Barroc és un llenguatge que utilitza el lèxic classicista, amb sintaxi diferent i al servei del poder. Per l'arquitecte barroc la bellesa ja no es troba. Es cerca l'entitat del conjunt i es dóna forma arquitectònica en unamassa única, com una escultura. La bellesa radica en el moviment i les formes semblen modificar-se constantment per arribar a una concepció unità ria. La lÃ−nia recta i la superficie plana són abandonades per la recerca del moviment. L'espai arquitectònic es consegueix a partir de perspectives urbanÃ−stiques creant conjunts efectistes i escenogrà fics. Anà lisi Formal Maderno finalitza aquesta obra afegint 3 trams a la nau major, que converteix en planta de creu llatina la primitiva creu grega projectada per Bramante i Miquel Angel, i dissenyant la façana principal. La façana és recta amb predomini de l'horitzontalitat, però la superfÃ−cie avança cap a la part central de la façana. S'articula per un ordre gegant de columnes corÃ−nties suportant un entaulament jònic trencat. Remata amb un à tic de poca alçada superposat amb pilastres corÃ−nties, i es va coronar amb està tues gegants de sants sobre la balustrada. Les columnes unifiquen 2 pisos: -1 pis: s'obren les 3 portes arquitrabades sobre columnes. 1 -2 pis: el balcó de la Loggia, on el Papa imparteix la benedicció a la ciutat i al món. La façana resulta desproporcionada ( degut a afegir dos campanars articulats amb pilastres gegants corÃ−nties ) perquè és molt ampla. Els entaulaments, columnes, pilastres i el frontó representen trencaments i avancen lleugerament cap a la plaça en la part central, i aconsegueix en el mur un efecte de dinamisme. Il·luminació Jocs de clarosbscur als elements ressaltats i enfonsats, que provoquen una mobilitat moderada per la façana. Concepció de l'espai Espai unitari en les fomes arquitectòniques i escultòriques donant forma a una massa única cercant el dinamisme, perspectives il·lusionistes, escenografia i teatralitat. La façana queda realçada pel pendent de la darrera part de la plaça i adaptnat-se als desnivells es fan terrasses inclinades fins a les graderies del pòrtic. Actua com un cartell anunciador, i al quedar avançada, trenca la perspectiva de la cúpula. Els braços de la Columnata són més baixos, i s'aconsegueix la sensació de que la Columnata exageri la seva alçada. Significat Maderno construeix la Façana per encà rrec de Papa Paulo V. L'obra és com un cartell anunciador de clar sentit propagandÃ−stic que prescindeix de la correspondència amb les naus de l'interior. Expressa la glorificació de l'Esglèsia Contrareformista romana. Els elements arquitectònics i escultòrics actuen com manifestació del triomf del Catolicisme. Les columnes gegantines amb les està tues serien sÃ−mbol de l'estabilitat de la fe. La Cúpula simbolitza el paper de la cristiandat. La part central de la façana, té correspondència amb la nau central del temple amb BaldaquÃ− i la tomba de l'apòstol, que actuaria com a sÃ−mbol de la tomba , per atraure als peregrins de la plaça a l'interior. Funció Litúrgica ja que és un lloc per poder rebre la benedicció Papal. PropagandÃ−stica del poder temporal i espiritual de l'Esglèsia de la Contrarreforma romana. 2