Evolució econòmica i social del període d'entreguerres

EVOLUCIÃ ECONÃ MICA I SOCIAL DEL PERÃ ODE D'ENTREGUERRES
El fet econòmic més important de la primara meitat del s.XX va ser el crac del 29. Aquesta crisi no es va
poder arreglar amb les mesures tradicionals, es va fer necessà ri trobar altres formules.
LES REPERCUSIONS ECONÃ MIQUES DE LA 1RA GUERRA MUNDIAL:
- Per Alemanya la perdua de molts territoris i la fallida del seu sistema monetari. Havia de apgar molts diners
per indemnitzacions de guerra, i per això va patir una inflasió de preus.
- L'à ntic imperi Austro-Hongarès tmb perdien territoris i perdues materials molt importants.
Els EEUU eren un dels paÃ−sos que més diners revien de tota aquesta situació, aquest fet fa que es
converteixin en 1ra potència mundial d'aquesta manera es va crear una geran diferència entre EEUU i
Europa.
L'EXPANSIÃ ECONÃ MICA, L'AMÃ RICA DELS FELIÃ OS ANYS 20
El 40% de la producció industrial era dels EEUU i aquest tmb va començar a invertir molts diners a reu del
món.
Elos canvis de la revolució industrial es van exal.lerar en aquell perïode.
- Es va incremnentar el consum enèrgetic del petroli i l'electricitat.
- Es consoliden sectors industrials: el quimic, l'automovilÃ−stic..
- Augment de la productivitat grà cias al sistema Taylor.
- às de publicitat i propaganda. El fet de que es poguesin comprar béns de consum, la classe obrera,
(cotxe, rentadora..) era grà cies a prèstecs a terminis.
- Grà cies a la prosperitat de la població, la gent inverteix en borsa. Les accions d eles empreses van pujar de
valor i hi havia gent que demanava prestecs al banc per poder comprar accions.
LA CRISIS DEL 29
CAUSES:
- Augment de la producció que va afectar sobretot als nous sectors (petroli, electricitat..). Però els sectors
tradicionals es van estancar i van caure.
- El creixement de la producció era molt gran i la demanda era insuficcient x aquella producció que sestava
donant. Això va suposar l'amenasa d'una crisis.
- Els pagesos amèricans van augmentatr els rendiments i la producció, esls stooks van augmentar i els preus
van baixar.
- El poder adquisitiu de la població es va mantenir molt baix. Es manté un cert nombre de desocupassió i
els saliaris no pugen com haurien de pujar. Aquestes classes han de recòrrer als crèdits.
1
- Els grans beneficis de les empreses af que augmentin exageradament les seves accións i s'inicia una `'febre
compradora'' que feia elevar encara més el preu d'aquestes: especulació borsà ria.
Dijous negre: El dijosu 24 d'octubre de 1929 es va produïr un esdevall de ventes a cualsevol preu, que va
afectar a mes de 13 millons de tÃ−tols. La cotitzacions caigueren de forma vertiginosa i el pà nic va arrassar
a Wall Street. Van haver suicidis massius.
L'EXTENSIÃ DE LA CRISIS A NIVELL MUNDIAL
Les conexións que van existir entre le seconomes del món i la gran dependència que tenia Europa amb els
EEUU va fer que s'extenguès la crisis mundialment.
- Ela bancs van ser els més afectats per la depresió ja que els EEUU aconsegueixen el capital d'aquests
bancs.
- El comerç internacional pateix un descens.
- La producció industrial s'enfonsa, ja que no ven; cauen les ventes i els preus dels productes.
A EUROPA:
- A Alemanya i a Austria es on van afectar més la crisis degut que van tenir que tornar els prèstecs als
EEUU i seguir pagant le sindemnitcions de guerra.
- A França: no va ser tant forta ja que no tenia un grau important d'industrialització i tenien una agricultura
diversificada.
- A Gran Bretanya va ser el paÃ−s que va tenir menys afectació perquè tenia grans reserves d'or, tot i
aixÃ−, es va veure obligada a treure elo patrò or i es devalua la lliure esterlina.
- La URSS: no av afectar la crisis econòmica degut al seu aïllament de règim comunista.
Els princiopals països on va afectar més van ser els que exportaven primeres matèries i aliments, pq
ningú en comprava: sud-Amèrica i à sia.
LA LLUITA CONTRA LA CRISIS
SEGONS LES TEORIES ECONÃ MIQUES TRADICIONALS
Deien que desprès d'un perïode de crisis venia la recuperació.
- Augmenten els arangeles per protegir els mercats interiors.
- Reduieïxen els stooks per mantenir o pujar els preus.
- Devaluen la moneda per augmentar la competència dels productes.
- Els estats redueixen les seves despeses, fan menys inversions públiques i no es cobrarà n les necesitats
socials.
EL PENSAMENT DE KEYNES
2
Keynes replanteja tot el pensament econòmic, tot queda recollit en un llibre que s'anomena `' teoria general
de l'ocupació, l'interès del diner'' (1936).
Segons Keynes la crisis es va produïr pq hi va haver una disminució de la demanda en un moment en que
el mercat estava saturat.
Afirma que s'havia de lluitar a partir de:
- Estimular la demanda.
- Fer polÃ−tiques que ajudin l'augment de l'ocupació.
- Fer augmentar la capacitat adquisitiva de la classe obrera.
Per realitzara questes mides Keynes va demanar la intervensió de l'Estat, com única forma de potenciar
l'inversió pública i realitzar obres públiques.
Només amb l'intervensió de l'Estat es pot dinamitzar i aconseguir la plena ocupació.
EL NEW DEAL DEL PRESIDENT ROSEVELT
L'any 33 Rosevelt arriba al poder dels EEUU i inicia una nova polÃ−tica econòmica anomenada New Deal
que es basa en les teories econòmiques de Keynes.
3