[PDF]Història de la jurisdicció de menors

Història de la jurisdicció de
menors
Història: síntesi de l’evolució
• Els precedents remots estan lligats a la protecció
de menors.
•El primer que històricament es fa és treure al menor de
les lleis penals i protegir-lo
•Al S. XIX comencen a proliferar les jurisdiccions
especialitzades
•L’evolució recent de la justícia juvenil ha estat
marcada per la seva emancipació de les institucions
protectores
Història: el menor infractor en
el dret antic
•Infans < 7 anys (no té capacitat delictual)
•Impuber > 7 (limitada capacitat delictual,
normalment fins aproximadament els 10
anys no hi havia pena. A partir del 10 calia
determinar el discerniment)
Dret antic
Dret romà
•Puber > a partir 12-14 (plena capacitat
delictual)
•Mateixa jurisdicció menors i adults
•Mateix procediment
•Atenuació de la pena per als
impúbers. També i havia atenuació
dels 14 als 18 (minores)
Etapa inicial
Història: els precedents remots
Situació cronològica
SS XIV a XVII
•Diversitat política i normativa
Característiques
generals
•Naixement de jurisdiccions o institucions
especialitzades amb funcions fonamentalment
tuïtives
•Cessió de l’Estat de la protecció a institucions
privades
•Problemàtica política lligada a la lluita contra
la mendicitat i el desemparament
p. remots
Història: els precedents remots
SS XIV a XVII
•El Pare d’Orfens (València 1337)
•Casa de la Misericòrdia -Consell
Municipal de Barcelona- (1583)
•Padre General de Menores (Castella S.
XVII)
Història: els antecedents
Situació cronològica
SS XVIII y XIX
•Considerable progressió en l’àmbit
penitenciari
Característiques
generals
•Important increment i
desenvolupament de les institucions
de protecció i reforma
•Aparició a Chicago (1899) de la
primera jurisdicció especial de
menors moderna
S XVIII-XIX
Història: els antecedents
SS XVIII a XIX
•L’experiència del Padre Toribio de Velasco
(inici S. XVIII)
•Promulgació de l’Ordenanza General de los
Presidios (1834)
•Les nombroses disposicions en matèria de
beneficència i protecció. La creació de nombroses
escoles de reforma.
Història: el naixement de la
jurisdicció de menors a Espanya
• Chicago 1899
•Colònia 1907
•GB Children Act 1908
L’entorn
•Portugal 1911
•Bèlgica 1912
•França 1912
•Hungria 1913
•Suissa 1913
S XX
Menors processats
Año
Total
1896
29119
1
473
1962
2436
1897
28379
1
412
1885
2308
1898
29210
1
404
1901
2306
1899
29339
1
417
1928
2346
1900
30141
4
517
1943
2464
1901
30765
0
500
2173
2673
1902
22918
0
608
2203
2811
1903
21013
0
829
2887
3716
menos 9 a
9 a 15 años
15 a 18 años
total menores
Història: el naixement de la
jurisdicció de menors a Espanya
Els antecedents
jurídics
•“Ley Tolosa”, Llei de 12 d’agost
del 1904, per la qual es va crear el
“Consejo Superior de Protección a
la Infancia y Represión de la
Mendicidad”
•Projecte de Llei del 1912
•II Congrés Penitenciari, La Coruña (1
al 10 d’agost de 1914)
R. Albó: Apenas promulgada la ley Tolosa echose inmediatamente de menos, una
disposición legal que evitara el ingreso de los niños en la cárcel.
Història: l’Etapa dels Tribunals
Tutelars
CE
Etapa Montero
Rios
Creació:
Llei de Bases de 2
d’agost del 1918
Text articulat de 27 de
novembre del 1918
Reglament de 10 de
juliol del 1919
Primera reforma:
RDL de 15 juliol
del 1925
Segona reforma:
RDL 3 de febrer
del 1929
La dictadura
Etapa republicana
Lo
4/92
Tribunales para niños: configuració inicial
•Òrgans col·legiats d’àmbit generalment provincial
•Composició: President (no necessariament de la carrera judicial), dos vocals no
necessariament juristes. Absència de retribució.
•Competència:
•Delictes i faltes comeses per menors de quinze anys -sense límit
inferior-.
•Determinades faltes comeses per majors d’edat relacionades amb
l’exercici de la potestat, tutela o treballs prohibits o perillosos per als
infants.
•Protecció de menors
•Tràmit processal mínim
•Manca de competència en matèria de responsabilitat civil
Tribunales para niños: configuració inicial
• Mesures
•Amplia llibertat i indeterminació legal de la durada: “El
Tribunal podrá acordar dejar al menor al cuidado de su familia
o entregárselo a otra persona o a una Sociedad tutelar, o
ingresarlo por tiempo determinado en un establecimiento
benéfico de carácter particular o del Estado. En todos estos
casos, excepto en el útlimo, el Tribunal designará un Delegado
de Protección a la infancia que se encargue de la constante
vigilancia del menor y de la persona o Sociedad a cuya custodia
haya sido confiado”.
•El cost de les mesures s’ha d’assumir pels pares si tenen medis, o
pel propi menor amb els seus béns. En última instància paguen les
institucions públiques.
Les reformes
• Real Decreto Ley de 15 de juliol del 1925
–Ampliació de la competència fins als
setze anys
–Modificació dels requisits subjectius per
formar part del Tribunal (no és necessari
formació jurídica per cap dels membres)
–Canvi de la denominació: Tribunal
Tutelar para niños
* El primer Tribunal Tutelar para niños de Girona començà
a funcionar durant el mes de desembre del 1927
Les reformes
• Real Decreto Ley de 3 de febrer de 1929
–Introducció a l’art. 14 d’una referència a
l’acció civil.
–Introducció a l’art 17 d’una nova relació de
mesures que els Tribunals poden aplicar.
–Legitimació activa dels pares o tutors, ex.
Art 11
–Introducció de la denominació: Tribunal
Tutelar de Menores
Les reformes
• Ley de 15 de septiembre de 1931
–Declarà Lleis de la república la Llei de 3 de
febrer de 1929 i el seu reglament, amb
petites modificacions que no afectaren
substancialment al sistema.
La sala de vistes del tutelar de
Barcelona (1927)
L’arxiu (1927)
Grupo Benéfico de la Junta Provincial de
Protección a la Infancia (1927)
•Instituto de Observación
Grupo Benéfico de la Junta
Provincial de Protección a la
Infancia de Barcelona
•Albergue Provisional
•Educatorio de deficientes
Jardins del Grup Benèfic
Aula del grup Benèfic
Taller-Laboratori del grup
Benèfic
Taller del metall del Grup Benèfic
Jardi principal del Grup Benèfic
Aula de manualitats del Grup Benèfic
Estadístiques 1921-1926
Estadístiques 1921-1926
Les reformes: la segona etapa republicana. Un intent
de professionalització
•En un moment posterior la tasca republicana s’orientà cap a
la revisió del model de tribunal voluntari i de vocació social.
•L’assaig quedà limitat al tutelar de Madrid: Ley de Bases
de 26 d’agost de 1932. Decreto de 2 de desembre de 1932
Model de Jutge únic i retribuït
El Jutge el nomena el Ministre de Justícia
a proposta del Consell Superior de
Protecció de Menors
La dictadura
• Restaura la Llei i el Reglament de 1929, cobrint els buits
deixats per algunes derogacions parcials fetes a l’etapa
republicana: Llei de 13 de desembre de 1940
• Hom respecta, però, l’experiència republicana de Madrid,
obrint la possibilitat de fer-la extensiva a altres capitals
• Tasca d’ordenació tècnica: Text refós aprovat per Decret
de 11 de juny del 1948.
L’etapa constitucional
1985 LOPJ
1978
1988 LDyPJ
1979
Arts. 26,
96, 97, 329
Decret 11 de juny del
1948
STC 36/91, 14
febrer
Art. 46
Reorganització dels
Tribunals Tutelars
LO 4/92
LO
5/2000
STC 36/91, de 14 de febrer
QUINTO.- La regulación aprobada por el D 11 junio 1948 está
inspirada en el modelo positivista y correccional, que considera al
menor irresponsable de sus actos, al que no se han de aplicar,
para examinar su conducta, las garantías jurídicas de otras
jurisdicciones, por entender que no es posible imponerle medidas
de carácter represivo que tengan la consideración de penas o
sanciones. Por ello, el procedimiento establecido para reformar a
los menores prescinde de las formas procesales: es el Juez el que
lo inicia, investiga y decide, sin intervención del Mº Fiscal ni de
Abogado defensor, cuya presencia es innecesaria porque es el
propio Juez el encargado de velar por los intereses del menor y el
que ha de decidir las medidas a imponer, basándose en criterios
meramente paternalistas.
STC 36/91, de 14 de febrer
Esta palmaria discordancia entre el procedimiento configurado
por el art. 15 LTTM y los derechos fundamentales que garantiza
el art. 24 CE no basta, sin embargo, para sostener la
inconstitucionalidad de aquél. Como es obvio, dicho
procedimiento sólo será constitucionalmente ilegítimo si,
debiendo acomodarse a los derechos fundamentales que a
todos garantiza la Constitución en relación con el proceso, no lo
hace, pero no si, en virtud de su naturaleza propia, puede ser
regulado sin acomodarse al modelo que deriva del art. 24 CE.
Dicho entre otros términos: el procedimiento previsto en el art.
15 LTTM sólo podrá ser considerado constitucionalmente
ilegítimo por colisión del art. 24 CE si se entiende que se trata
de un proceso (o eventualmente de un procedimiento
disciplinario o sancionador), pero no si se le atribuye una
naturaleza distinta.
STC 36/91, de 14 de febrer
Por eso, aunque en el futuro, mediante una reforma profunda
del sistema, no sería imposible regular un procedimiento
corrector distinto del proceso penal y aplicable sólo a los
menores considerados incapaces de infracción penal (una
incapacidad que en buen número de países se extiende
precisamente hasta los 16 años, esto es, la edad a la que, entre
nosotros, se es ya penalmente responsable), en la actualidad,
operando la jurisdicción penal para la reforma de menores
sobre personas a las que, aunque consideradas penalmente
irresponsables, se les atribuye la realización de delitos o faltas,
el procedimiento regulado por el art. 15 LTTM no es ese
procedimiento distinto del proceso penal al que se refiere el art.
40.3.b) Convención de las Naciones Unidas sobre los Derechos
del Niño, sino un procedimiento que se origina en una acción u
omisión penal (o administrativa) tipificada, cuya autoría se
atribuye a un menor, es decir, un procedimiento aplicable a los
menores a efectos penales.
STC 36/91, de 14 de febrer
Cabe afirmar, como conclusión de cuanto antecede, que,
interpretados de acuerdo con el Tratado Internacional de
Derechos Civiles y Políticos y el Convenio Europeo para
la Protección de los Derechos Humanos y de las
Libertades Fundamentales y la Convención de los
Derechos del Niño, los derechos fundamentales que
consagra el art. 24 CE han de ser respetados también en
el proceso seguido contra menores a efectos penales y
que, en consecuencia, en cuanto que tales derechos se
aseguran mediante el cumplimiento de las reglas
procesales que los desarrollan, el art. 15 LTTM, al
excluir la aplicación de "las reglas procesales vigentes
de las demás jurisdicciones" ha de ser declarado
inconstitucional y nulo.
STC 36/91, de 14 de febrer
Este Tribunal es bien consciente de que la declaración de
inconstitucionalidad del art. 15 LTTM, en lo que se refiere sólo
al procedimiento corrector, crea una situación normativa oscura
e incluso un vacío normativo que únicamente la actividad del
legislador puede llenar de manera definitiva. Por eso, como ya
hicimos en la citada STC 71/1990, hemos de subrayar la
imperiosa necesidad de que, de acuerdo con lo previsto en la
disp. adic. 1ª LOPJ, las Cortes procedan a reformar la
legislación tutelar de menores. En tanto eso no suceda, serán
los propios Jueces quienes habrán de llenar el vacío producido.
Afortunadamente el mencionado art. 40.2.b) Convención de las
Naciones Unidas sobre los Derechos del Niño y nuestra propia
doctrina acerca de los derechos garantizados por el art. 24 y en
especial, sobre el derecho al Juez imparcial (de donde deriva el
principio de contrariedad y en consecuencia la presencia, en el
proceso penal, de un acusador) pueden facilitar el desempeño
de esa tarea.
La Llei Orgànica 4/92
•
•
•
Naturalesa formalment penal, però materialment sancionadoraeducativa
Sistema de tram d’edat únic (12/16)
Principi d’intervenció mínima amb possibilitat de tractament
alternatiu que eviti la continuïtat del procés (paràgraf segon de la regla sisena
de l’art. 15, a més de la lletra c), regla onzena, d’aquest mateix article de la Llei
Orgànica 4/92, de 5 de juny ).
•
•
Principi de flexibilitat d’acord amb la determinació de la mesura que
cal aplicar i la seva durada ( articles 16.1 i 17 de la Llei Orgànica 4/92 ).
Principi de mutabilitat de les mesures en interès del menor, i de
subjecció de la seva continuïtat a la subsistència de les necessitats o
mancances educatives que donaren lloc a la seva adopció (article 23 de la
Llei Orgànica 4/92 ).
•
Principi de jurisdicció limitada fins a la majoria d’edat civil (article 18 de la Llei
Orgànica 4/92 )
La Llei Orgànica 4/92
•
•
•
•
•
Unitat de procediment.
Instrucció encomanada al Ministeri Fiscal.
Monopoli de l’acusació per part del Ministeri Fiscal.
Impossibilitat d’acumular l’acció civil a la penal
Intervenció preceptiva dels equips tècnics des del primer
moment.
• Possibilitat d’acabament atípica del procediment (art. 15,
regla sisena)
• Compareixença (art. 15, regla setena)
• Possibilitat de tractament alternatiu (art. 15, regla onzena).