CABRE-M. poster

Anàlisi de la relació disciplinar i professional entre
l'arquitectura escolar i la pedagogia escolar en l'actual
context de canvi social i educatiu.
Marta Cabré i Jordi Riera [email protected]
INTRODUCCIÓ:
L’escola necessita un lloc, un espai, una arquitectura que li doni identitat. Des d’una
perspectiva històrica l’escola no sempre ha utilitzat edificis o locals dissenyats i construïts
explícitament per a aquesta finalitat. Amb el pas dels segles es va evolucionar des de
l’escola/aula, escola rural unitària fins a l’escola edifici.
La relació entre l’arquitectura escolar i la pedagogia escolar ens apropa a la concepció de
l’espai educatiu des d’una dimensió qualitativa i sistèmica, com un factor que proporciona
als infants les seves primeres experiències espacials i que condiciona el desenvolupament
del seu esquema corporal i les seves estructures cognitives, i no com un factor silenciós i
invisible (Escolano, 2000).
Escola (2012)
Escola Rural a Suïssa (1915)
Escola Lancasteriana de Paris (1870)
Escola de poble (1770)
OBJECTIUS:
JUSTIFICACIÓ:
En l’actual context de canvis socials,
educatius, tecnològics, etc. l’escola no pot
seguir reproduint durant dècades i segles,
els mateixos esquemes espacialsarquitectonics on es desenvolupa
l’aprenentatge formal, en la mesura que
han evolucionat de manera molt notable i
transformadora
les
dimensions
pedagògica-didàctica de l’aprenentatge.
Creiem que aquest fet pot estar generant
un “bloqueig” i un “col·lapse” històric a
les possibilitats de la innovació docent.
En aquest projecte de recerca ens proposem analitzar, descriure i
interpretar la relació entre l'arquitectura escolar i l’acció educativa en
l’actual context de canvis socials i educatius al llarg dels últims deu anys a
Catalunya.
Volem aproximar-nos a les escoles de primària de Catalunya, públiques i
privades, de nova creació que han donat un pas vers la transformació
arquitectònica, buscant l'adequació a les seves necessitats i a les seves
realitats, tot establint ponts de diàleg, de col·laboració i coresponsabilitat
entre els arquitectes, les empreses constructores, l’administració publica
i els equips de mestres en el disseny i la construcció de l’escola.
Per tant, volem analitzar i descriure quina és la realitat actual a Catalunya
i fora de Catalunya en el disseny i construcció d'escoles de primària que
responguin a les noves maneres d’entendre i concebre el diàleg entre
l'arquitectura escolar i l’ensenyament i l'aprenentatge.
Finalment volem establir una categorització de les variables crítiques
que posen en relació l'arquitectura dels espais educatius i el model
pedagògic que s’hi desenvolupa.
Aula del 1930
METODOLOGIA: Fases de la recerca
fase 1.- Documentació i construcció del marc conceptual de la recerca.
fase 2.- Estudi de la realitat actual a Catalunya i aproximació a les escoles
de fora de Catalunya significatives per l’estudi.
fase 3.- Estudi d’escoles tipus, com a casos extraordinaris.
fase 4.-Elaboració d’una proposta de disseny integral pedagògico-arquitectònica
d’escola de primària que respongui a les noves formes i necessitats de
l’actual realitat social i educativa
Mostra:
 Escoles de primària públiques i privades de nova
construcció de Catalunya.
 Arquitectes que han construït les escoles.
 Direccions i equips de mestres de les escoles.
 Usuaris de les escoles: infants i pares.
 Professionals vinculats a l'ús de l’espai: mobiliari, etc.