DOMINGO M

ABSTRACT
BARCELONA COAST
SMART, SALTY and SPICY
COSTA BARCELONA
BARCELONA, SÀVIA , SALADA I SALEROSA
Project and Society
Proffessional Settings
Projecte i societat
Recerca en l’escenari professional
Autors de la recerca: Ernest Ferré i Mamen Domingo
Co-autors: Carlota Casanova i Daniel Lorenzo
Paraules clau:
RE-UTILITZACIÓ_ INFRAESTRUCTURA_CREIXEMENT_BARCELONA GRAN
Introducció
Per fer possible un disseny urbà fonamentat en el coneixement és necessari que la recerca
arquitectònica, sigui universitària, pública , o privada atengui la complexitat generada per
l’encreuament de diferents disciplines dins el projecte i explori la transformació urbana sobretot
des d’aquesta òptica.
Des del punt de vista del creixement cal abordar la reutilització com a camí més sostenible i
aquest reciclatge urbà ha de justificar el creixement econòmic però també el cultural, tenint en
compte, sobretot que la societat mundial tendeix cada cop més a agrupar-sea ales metropolis.
Metodologia
1. La recerca parteix de l’estudi holístic de la costa de Barcelona en la situació actual per a
detectar-hi els problemes i les capacitats.
2. Paral·lelament a aquesta visió general, s’analitza la realitat des de diferents àmbits
disciplinaris que complementen i/o conformen el coneixement arquitectònic i del territori:
Mobilitat, Ecologia, Economia, geografia humana, Industrialització, Enginyeria civil,
Turisme, Ciències de la Salud, Energia i Política.
3. S’elabora una proposta urbana de creixement basada en la identitat i la complexitat
d’usos que caracteritza la ciutat de Barcelona
4. Introspecció en l’evolució geomètrica de la trama de l’eixample Cerdà.
5. Contrast de l’experiència amb experts en diferents matèries.
6. Work-shop universitari pera provar l’evolució projectual de part de l’àrea proposada.
Resultats
Es presenta com a resultat el districte marítim dissenyat per Domingo Ferré arquitectes i la
conceptualització en els diferents temes abordats per a discutir sobre la síntesis del creixement
urbà com fet interdisciplinari.
Discussió
La discussió es centra en el camp de la reutilització / transformació dels espais i les
infraestructures per a fer un creixement sostenible i una ciutat confortable.
Principalment es proposa la transformació industrial del port cap a una industria urbana neta que
sigui compatible amb l’ús residencial, enriquint la mixtura d’usos que la capital de Catalunya, i
sobretot la xarxa Cerdà ha estat capaç de mantenir i adaptar amb el pas del temps.
La discussió sobre l’ habitant de les metròpolis, la societat urbana i la seva relació amb el medi
natural, amb la natura en el mateix interior de la ciutat, en aquest cas el mar Mediterrani i la
muntanya de Montjuic com a valor de futur:l’ arquitectura mediterrània densa a la recerca de
noves tipologies més obertes a llum, al sol i a la vida a l’aire lliure.
ES vincula el creixement de la ciutat a nous paràmetres urbanístics que assegurin mitjançant un
factor temporal la implementació dels propòsits tant públics com privats.
La discussió sobre el partnetatge públic-privat.
La infraestructura de la nova llosa portuària com eina bàsica i identitària de la producció de sòl i la
eina garant de la innovació en la mobilitat.
Aproximació a una nova mobilitat urbana-marítima del port de Barcelona.
L’eix del Llobregat com el vertebrador dels grans canvis metropolitans.
El nombre d’habitants com eina política per la transformació de la Barcelona metrolpolitana amb
la Gran Barcelona , capital de Catalunya, capital Europea, i capital mediterrània.
Referències.
Projectes urbanístics de l’àrea del port de Barcelona:
El port de Barcelona a finals del segle XVII.
El port i la fortificació borbònica de Barcelona de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño al 1751.
El port i el projecte d’Eixample de Francesc Soler i Glòria. Any 1859.
El Port i el projecte d’Eixample de Josep Rovira i Trias. Any 1859.
El Port i el projecte de L’Eixample de Josep Fontseré. Any 1859.
El port de Barcelona de Juan Rafo i el projecte de L’Eixample d’Idelfons Cerdà . Any 1859
El plànol de connexions de Léon Jaussely de 1903
Altres actuacions al port de Barcelona.
Chicago,: densitats i capes
The Chicago School of Arcchitecture
La mobilitat per capes, i les especialitzacions de la ciutat en cada una de les capes
La densitat com a generador de ciutat i la densitat com a node i focus d’interrelació de les
diferents capes de la mobilitat
Estudi de l’entorn de les Marina Towers, i estudi de l’entorn del Chicago Tribune
“La Chicagonització”.
Nova York, trama i alçada:
El sòl públic i sòl privat a Nova York
Les ordenances i la volumetria de la ciutat.
La qualitat i confort ambiental dels volums edificats de Nova York.
“Volume ambiance “ de Nova York.
La plataforma del Fòrum sobre la depuradora a Barcelona com exemple de reutilització urbana:
La definició del perfil natural del terreny
La nova rasant de la ciutat
La ciutat visible i la ciutat invisible
La ciutat necessària
La ciutat de l’intercanvi científic
La ciutat de l’intercanvi econòmic,
Uns nous paràmetres de sostenibilitat
La ciutat eficient. [Urbis efficiens]
Case study :el port de Barcelona i la ciutat