Descarregar el programa

Anuncio
“El verano pasado, el viejo chalet de tía Isabel fue condenado al derribo. Cercado por rugientes excavadoras y piquetes, aquel jardín que el desnivel de la calle siempre le mostró en un
prestigioso equilibrio sobre la Avenida Virgen de Montserrat, al ser ésta ampliada quedó repentinamente como un balcón vetusto y fantasmal colgado en el vacío derramando un pasado de
aromas pútridos y anticuados ornamentos florales, soltando tierra y residuos de agua sucia por
las heridas de sus flancos.”
Juan Marsé, La oscura historia de la prima Montse
Foto: Adrià Goula
Blog: habitatgeirehabilitacio.wordpress.com
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació
Seminari Construir Comunitats
ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2015-16, Primer Quadrimestre
Professors Coordinadors: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramon (Composició)
Professors: Ricardo Flores (Projectes), Irma Arribas (Expressió Gràfica),
Jordi Maristany (Estructures), Daniel Mòdol (Urbanisme)
Becària: Lourdes Socías
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació
Context
En una situació global de crisi, l’habitatge col·lectiu
pot ajudar a donar estabilitat i tornar la confiança que
sembla haver-se perdut en moltes capes de la societat
actual. La confiança en els veïns, en comptar amb ells,
generant una comunitat en la que hom pugui sentir-se
acompanyat i pugui recolzar-se en qualsevol moment;
és una necessitat que l’arquitectura pot col·laborar a
resoldre de manera decisiva. Col·laborar a invertir una
tendència a l’aïllament i la individualitat, afavorint la comunicació, conèixer-se i relacionar-se, el contacte físic
i comunicatiu entre veïns.
Ens importa el caràcter inclusiu de l’habitatge social,
amb la seva capacitat d’incorporar sectors de la societat en perill d’exclusió, no solament econòmica sinó
també cultural. L’habitatge col·lectiu pot funcionar com
a un primer cercle social dins l’estructura més gran
de la societat i la ciutat. És per això que la formació
multi disciplinar de l’arquitecte és fonamental per tal
d’entendre la repercussió social implícita en el disseny
d’habitatges.
Quiosquer i la seva família a la Plaça Pius XII de Sant Adrià de Besòs.
Foto: César Lucadamo
Creiem que la investigació i innovació sobre noves formes d’habitar
han de produir-se en el camp de l’habitatge social. L’habitatge promogut i subvencionat per les entitats públiques és, per definició, el lloc on
la societat ha de veure propostes no solament tipològiques, sinó també d’agrupacions i organitzacions socials. Es aquí on la investigació
ha de produir-se i on treballar en com incorporar les noves formes de
conviure que estan ja presents a la societat, però que no son presents
als programes de la Universitat. El taller proposa connectar la capacitat
d’investigació de la Universitat amb les realitats de l’habitar latents a la
societat, a partir d’una línia de treball específica en aquest camp.
El Taller.
L’habitatge, com a programa capaç d’adaptar-se a situacions urbanes
i socials molt diverses, pot ajudar a regenerar teixits desarticulats de la
ciutat.
El taller tracta a la vegada de l’habitatge i de la ciutat, estudiant la ciutat
des de l’habitatge i l’habitatge des de la ciutat. Un i altre han de mirar-se
per a definir-se i fer-ho en correspondència. L’habitatge es recolzarà a
l’estructura social existent per a formar part activa de la ciutat, a la vegada
que el barri s’ajudarà de la nova inserció d’habitatge per a regenerar-se.
Estudiar quins són els límits de l’habitatge, considerat no solament com
l’àmbit que es troba dins de la pròpia casa, sinó dins de la seqüència
d’àmbits i escales que la uneixen amb la ciutat.
El taller proposa desenvolupar exercicis d’habitatge en diferents situacions urbanes, per tal de poder estudiar la tipologia sempre lligada a un
sector específic de la ciutat i la societat. Proposem un taller que treballa
amb dos objectius paral·lels:
1. La definició del tipus d’habitatge i la seva agrupació, la comunitat,
adaptant-se cada vegada a l’àrea de ciutat on es treballa.
2. La recuperació d’un teixit urbà desarticulat, estudiant les possibilitats
de rehabilitació a partir de la inserció de nous programes, on l’habitatge
serà el principal però no l’únic. L’assaig concret de transformació física
d’estructures existents per a la incorporació d’habitatges o altres programes complementaris, dins de criteris de sostenibilitat, constituiran el
nucli del treball de l’assignatura.
Pont de Vallcarca. Foto: Adrià Goula
Zona de Treball
Treballarem en un àmbit molt fragmentat de la ciutat de Barcelona, una zona
de discontinuïtat entre trames: el barri de Vallcarca, als voltants de la vall formada pels turons de El Putxet, la Creueta del Coll i la Muntanya Pelada amb
els darreres del Park Güell. Una zona definida fonamentalment per la força de
la topografia, que marca el posicionament de les construccions seguint les
seves lleis de pendents i salts de nivell.
La constant baixada dels carrers cap a la vall i cap al mar fa que les edificacions facin un esforç en la seva col.locació damunt del territori, agrupant les
zones edificades en fragments urbans amb constants canvis d’orientació i de
direcció. Aquests girs deixen espais buits que permeten passar la vista a travès de llargues distàncies. Moltes vegades aquestes vistes llargues acaben
en terreny natural de muntanya i fragments de boscos, rastres de la geografia
original del lloc que recorden el passat d’afores de ciutat que ha estat aquest
lloc fins fa poc més d’un segle.
Descampats
Però els buits no només són un resultat del caràcter topogràfic d’aquest barri. També els més recents enderrocs d’antics edificis d’habitatge i tallers han
deixat descampats i distàncies massa llargues entre les edificacions, generant
una manca d’escales intermitges que facin la transició entre zones edificades
i grans buits.
Aquests enderrocs a gran escala en un barri d’edificacions de petita mida i
precària construcció, han afavorit una degradació sociològica i física progressiva. La rehabilitació sembla imposar-se, estudiant les diverses estructures tipològiques que encara conviuen amb un posicionament positiu respecte al
futur d’aquest fragment de ciutat.
Descampats. Foto: Adrià Goula
Vallcarca. Fotos: Adrià Goula
Topografia, jardins, torrents, roques...
Les fortes pendents produeixen a Vallcarca discontinuïtats significatives
en el teixit urbà, en forma de murs o tanques per anivellar les terres i precintar àmbits, una cosa que la sola edificació no pot fer.
Això configura una ciutat on la urbanització apareix en grans peces de
construcció (ponts, murs i contraforts, rampes i talussos, escales, baranes
i desmunts) amb gran presència dels plans verticals, que constitueixen els
elements característics de la forta imatge volumètrica d’aquest barri.
A Vallcarca encara hi trobem carrers estrets, amb un cert aire de poble,
amb cases de planta baixa combinades amb tallers de petites indústries
i blocs nous que trenquen l’antiga fisonomia de barri vell, principalment a
la part baixa de la riera.
Els salts topogràfics que produeix l’anivellació dels antics horts es tradueix
en una segregació del barri que, malgrat ser fàcilment accessible, de vegades és casi impossible de travessar, deixant, per tant, fons de sacs que es
converteixen ara en llocs d’oportunitat.
Plànols Històrics. Antecedents del lloc.
Conèixer l’evolució de la ciutat actual, entenent el temps com a eina de
projecte. Aproximar-se als plànols històrics com a material de treball per a
comprendre el lloc de l’enunciat com a un lloc en evolució, que ha viscut
canvis i reconstruccions. Això permetrà tenir més llibertat per a continuar
modificant el territori, donant entrada als interessos propis.
Al començar el projecte penses en quin moment d’aquest lloc iniciar el treball, en quin moment de la seva cronologia et situes, i quina és la naturalesa del lloc en aquest moment concret: valen més els jardins o els carrers?
Pla dels voltants de la ciutat de Barcelona. Idelfons Cerdà, 1855
Observant els plànols històrics de Barcelona, veiem la importancia dels
camins preexistents i dels cursos de l’aigua, que expliquen la forma que
nuclis com el de Vallcarca prendran en el temps. Efectivament, un fet diferencial per a la comprensió de l’evolució morfològica del barri és la seva
singularitat topogràfica: aquest conjunt urbà es densifica, però no es fa
compacte.
La presència dels torrents i turons fa que el creixement es dugui a terme de
forma desencaixada, resultat de les lleis de la geografia en la que s’implanta.
Plànol de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1929
Interessos del Taller
1. Re-visitar el tema de l’habitatge. Tornar a reflexionar sobre el tema
de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera, però amb una
nova mirada. El curs comença completant l’enunciat pel propi alumne
durant els tres primers mesos del taller, al confrontar-se amb la realitat del
fragment urbà proposat per l’exercici. Estudiar els límits de l’habitatge,
considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó
dins de la seqüència que la uneix amb la ciutat.
2. Reconèixer les qualitats del construït. L’exercici incorporarà una estructura urbana en desús, i per tant demanarà aprendre a observar les seves qualitats espacials i físiques. Rehabilitar i reutilitzar la topografia i els
edificis existents, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia
de medis i la obsolescència de certes estructures i programes. Considerar el procés de projecte com a una acció que pugui ser tant additiva com
sostractiva.
4. Entendre el projecte com a recerca. El taller investiga i qüestiona a
partir del projecte, considerat com a una eina d’investigació i experimentació on reconèixer els límits i les possibilitats de la matèria amb la que
treballem.
5. Valorar l’habitatge col.lectiu amb la seva capacitat de generar comunitat. Aquesta comprensió permetrà dissenyar els llocs de trobada i
de relació, entenent la comunitat com el lloc que ajudarà als seus membres a agafar confiança.
6. La tipologia és sempre específica. La tipologia i les seves variacions
sempre estan lligades a la forma urbana, social i històrica del context urbà
on s’insereix. Entendre la capacitat de variació dels tipus d’habitatge segons l’orientació urbana, solar o social, la mida i la relació amb els espais
comunitaris, és la base del projecte d’habitatge social col·lectiu.
3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com a un activador, un intensificador de la ciutat, creient en la seva capacitat d’adaptació,
aquest programa s’incorporarà a sistemes urbans existents per tal d’evitar
l’exclusió social i quedar absorbit dins la dinàmica de la ciutat.
7. Aprendre a definir els límits del projecte. Decidir la dimensió i àrea
d’influència del projecte, la seva escala, límits i posició, sempre en relació a les condicions que trobem i a les que vulguem atendre. En l’elecció
del lloc i la manera d’ocupar-lo quedarà ja implícita la qualitat del futur
projecte.
A classe. Foto: Adrià Goula
Vistes passants. Foto: Adrià Goula
Procés del Taller
2. Carrer. Més tard es visita el lloc, per observar directament, físicament,
i trobar interlocutors que informin del dia a dia, aportant opinions...
Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un
contacte físic amb les diferents realitats que conformen el lloc de treball,
ja sigui la realitat construïda, la memòria, la social...
Tan sols a partir de la combinació d’aquesta condició múltiple del lloc es
podrà entendre i definir un projecte que pugui ser inclusiu, que incorpori
aquesta condició tan amplia del lloc.
Paper vegetal damunt de plànols històrics.
1. Aula. S’intercalen períodes de treball a l’aula amb períodes de sortida
al carrer. L’exercici comença amb un període a l’aula que ens introdueix
al lloc i es treballa en grups, a partir de documents, plànols de la ciutat,
lectures i dades amb les que conèixer i relacionar temes...
Nerea Mota. Inundar el Poblenou
Estudiants i veïna. Prenent dades als carrers de Barcelona.
3. Presa de dades a partir d’entrevistes al lloc, com a forma d’aprendre a
incorporar al projecte el caràcter múltiple de la realitat, sintetitzant-ho en
una proposta que no perdi la complexitat i intensitat d’allò real. Treballar
amb les opinions de la gent, convertint les dades de les converses en dades de projecte. Entrevistar als veïns de la zona i d’altres agents socials
o polítics actius, actors de la realitat cívica del lloc.
4. Multidisciplinarietat. Incorporar els coneixements i dades d’altres
camps d’estudi de manera que enriqueixin el projecte, introduint-los en
el moment adequat per a que puguin ajudar a la conformació de la proposta.
5. Escales de treball. Cada pensament té una escala gràfica on desenvolupar-se. Treballar a diverses escales per a entendre el lloc i el programa en la seva totalitat.
6. Documentació i discussió. La documentació recollida pels estudiants
del taller serà compartida i discutida a classe, prestant atenció al valor
dels documents. Interessa recollir i presentar el material amb què fem
les coses, valorant-lo no amb el caràcter transitiu de la inspiració, que
sempre és des d’alguna o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter
material, de cosa, idèntic en qualsevol moment d’un procés.
7. Tècniques de representació. Investigar i experimentar en com diferents mètodes de representació poden ser pertinents per a cada aspecte del projecte. Utilitzar diferents tècniques per al desenvolupament de
l’exercici. Dibuixos d’observació a mà i dibuixos a ordenador, construcció
de maquetes, collages, filmacions curtes. Aprendre a utilitzar el film com
a eina d’investigació per a mostrar escenaris o situacions del lloc que
ajuden a enfocar l’enunciat.
8. Visites. Visitar exemples d’habitatge col·lectiu que construeixen comunitats de grups socials i culturals diversos. Aproximar-se directament
als temes que el enunciat planteja, prenent dades in situ a partir de les
diferents tècniques explicades anteriorment: dibuixos, maquetes, films...
Els exemples seran distants en el temps per a comprendre com ha anat
canviant la proposta comunitària amb el pas dels anys.
9. Tot el material produït per avançar el projecte, és ja entrega. El material de treball té un valor propi, independent de qualsevol ús posterior.
Un projecte és també la suma de tots aquests materials. Així, el projecte
pot ser narrat a través dels materials que formen la seva construcció.
Nerea Mota i Miriam Fuster.
El agua como cohesor social
El Programa en dos objectius
Objectiu 1: Rehabilitació
Objectiu 2: Construir comunitats
El Taller Habitatge i Rehabilitació, obre la opció a que el nou programa
d’habitatge es col.loqui en una estructura existent, en qualsevol estat físic, o en un solar vacant, o que sigui una combinació d’ambdues coses.
En qualsevol cas, la decisió de la ubicació del nou programa ha de suposar una activació del teixit urbà on ens trobem.
Un dels objectius del programa coincideix amb el títol del seminari, els
habitatges que proposeu durant el curs han de convidar a la construcció
d’una comunitat.
La superfície total en planta dels habitatges nous o renovats sumarà uns
8.400 m2 que es distribuiran de manera conjunta o dispersa, segons
cada projecte:
1.600 m2 en Habitatges per a 1 persona de 40 m2. Total 40 unitats.
2.800 m2 en Habitatges per a 3 persones de 70 m2. Total 40 unitats.
2.000 m2 en Habitatges per a 5 persones de 100 m2. Total 20 unitats.
Total: 100 habitatges. A més, cada habitatge ha de tenir un mínim de 10 m2
a l’aire lliure, que es sumaran en superfície als anteriors m2.
El tipus d’habitatge variarà segons els perfils socials que anem coneixent
a la zona, dissenyant per tal de respondre a aquests perfils: gent gran
sola, artistes o artesans sols, famílies monoparentals, famílies amb nens
petits o amb fills ja adults, grups d’adults, gent que treballa molt a la
casa...
1000 m2 de comerç de proximitat.
1000 m2 en Tallers vinculats a algun dels habitatges.
Vint dels cent habitatges tindran un taller vinculat, que pot quedar unit o
separat del propi habitatge. Seran tallers de 50 metres quadrats.
Per ajudar a construir-la es sumarà als habitatges un espai de trobada de
dimensions generoses on poder organitzar les activitats que es porten a
terme als centres cívics.
Aquest centre, al igual que els habitatges, podrà ocupar un solar buit o
aprofitar una estructura existent. És un lloc obert a tota la ciutat, però es
vol assegurar la bona relació del centre amb el barri, ja que seran els
veïns els que donaran una dinàmica regular al Centre Cívic.
Comptarà amb:
- Bar Restaurant obert al barri de 200m2. A la cuina del restaurant es podran fer classes de cuina.
- Dues sales grans, una per fer teatre i concerts de 300m2 i una altre per
a balls també de 300m2. Les dues sales han de tenir característiques espaials diferents i l’alçada mínima ha de ser de 5 metres.
- Zona de magatzem de 70m2
-Zona per a l’administració de 100m2, on distribuir 3 oficines de 25m2 i 1
sala de reunions de 25m2. També i haurà àrees de serveis per al públic,
zona de neteja i serveis per al personal.
El total de superfície del Centre suma 970m2
A més de les àrees que ocuparan els programes d’habitatge i centre cívic, l’exercici ha de desenvolupar amb especial interès les qualitats del
perímetre resultant i com aquest qualifica els espais exteriors adjacents a
l’edifici: els que són públics urbans o els comunitaris.
Obrador d’Estiu a la Sala Beckett del Poblenou. Foto: Nani Pujol.
Seminari Construir Comunitats
Professor Coordinador: Toni Ramon.
El seminari Construir Comunitats es proposa donar eines diverses al Taller
Temàtic Habitatge i Rehabilitació. El seminari s’estructura en tres àmbits: un
d’abast urbanístic, un altre de caire més teòric, i el tercer, un cicle de conferències que ha d’aportar un seguit de coneixements generats des de fora
de la disciplina més específicament arquitectònica.
L’aproximació urbana donarà a conèixer el territori de la intervenció del Taller: Vallcarca, situant-lo en la història urbana de Barcelona i estudiant la seva
morfologia i altres trets que caracteritzaven el barri. El rol del planejament urbanístic i de l’especulació immobiliària són aspectes a estudiar amb especial
cura per tal d’entendre la situació actual.
La literatura, el cinema, la geografia humana, l’antropologia, el coneixement
del teixit social encara existent, ens ajudaran a comprendre el territori del
que s’ocupa el taller. Unes aproximacions que es duran a terme mitjançant
conferències, sessions de cinema documental, recorreguts pel barri...
La reflexió de caire més teòric s’estructurarà en dues parts, que tractaran
les dues peces claus del projecte: l’habitatge i el centre social.
N. A. Ladovskij. Projecte de Casa Comuna. 1920.
En relació a l’habitatge, les classes resseguiran la genealogia de les cases
comuna a partir de l’estudi d’algunes propostes utòpiques que es confrontaran amb les realitzacions dutes a terme. Les dels socialistes utòpics, com
el falansteri de Charles Fourier i el familisteri de Guisa. Les germinades per
la revolució soviètica, com els treballs del Stroikom i el Narkomfin de Moisej
Ginzburg. Les propostes i realitzacions d’espais comunitaris produïdes en el
període de les noves avantguardes dels anys seixanta del segle XX. L’espai
implícit en textos com Walden Dos de B. F. Skinner, Lo pequeño es Hermoso
de Ernst Friedrich “Fritz” Schumacher, Libertad para construir de John F. C.
Turner o El lenguaje de paterns de Christopher Alexander.
A l’hora d’estudiar els ateneus, centres cívics, com a llocs de sociabilitat, observarem el seu rol en el mapa de Barcelona. La mirada a les propostes en
arquitectura teatral nascudes sota el impuls de la idea de teatre com a lloc de
trobada de les noves avantguardes de finals dels anys seixanta serà especialment útil pel projecte plantejat pel Taller. En aquest sentit el repàs als textos
sobre teatre i espai escènic i la mirada a alguns teatres serà d’un interès especial. L’espai buit de Peter Brook i les Bouffes du Nord; El Théâtre du Soleil i
Ariane Mnouchkine a la Cartoucherie del Bosc de Vincennes a París; Les illes
flotants d’Eugenio Barba i la granja de l’Odin Teatret a Holstebro, Dinamarca.
Teatre de les Bouffes du Nord, París.
Invitacions
Avaluació.
Roger Páez, Arquitecte. Mapes, cartografies i plànols de situació.
Manuel Delgado, Antropòleg: Barcelona: Model, Marca.
Maria Rosa Bonet, Sociòloga. Enquestes observacionals.
Núria Benach, Geògrafa: Vallcarca, una geografia humana.
Marta Saleta, Realitzadora Audiovisual: Encaixonats
Ricard Fayos, Arquitecte: Vallcarca, història d’un planejament urbanístic.
Col.lectiu Volta: El pla popular.
Xavier Valls, Arquitecte: Habitatge Social a Barcelona 1979-2015.
Col.lectius Celobert i La Col: Habitatge cooperatiu i cooperatives d’arquitectes.
Josep Ma. Montaner, Arquitecte: La política d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
La nota de curs serà la mitjana ponderada de tres exercicis.
Un dels treballs serà en equip –de tres o quatre persones màxim- que consistirà en l’anàlisi d’una proposta d’habitatge comunitari contemporani.
El segon serà un treball individual, que consistirà en un comentari de text a escollir entre uns escrits de teoria teatral que es lliuraran a començament de curs.
Una tercera qualificació s’obtindrà a partir dels exercicis duts a termes durant
les classes del curs.
Les sessions dels convidats seran obertes a la resta de l’Escola, per tractar
possibles temes d’interès general per l’estudiantat.
Tots els professors implicats al Seminari, estaran convidats a les correccions
generals del taller temàtic. D’aquesta manera, els diferents professors convidats donen les eines de pensament, i ells mateixos fan aparicions per tal de
veure com s’estan utilitzant aquestes eines.
Théâtre du Soleil
Exemple d’un exercici del curs 2014-2015
Calendari Taller Habitatge i Rehabilitació +
Seminari Construir Comunitats
Calendari paral.lel del taller i el seminari al primer quadrimestre del curs 2015-16.
Setmana 1.
- Dimarts 15 de Setembre.
15.00h Eva Prats, Toni Ramon i Ricardo Flores: Presentació del curs.
- Dijous 17 de Setembre.
15.00h Seminari. Toni Ramon: El teatre espontani, espai i societat.
16.30h Taller Temàtic. Inici del primer treball: Cartografies d’Observació.
Setmana 2.
- Dimarts 22 de Setembre.
15.00h Seminari. Roger Paez, Arquitecte: Mapes, cartografies, plànols de situació.
16.30h Taller. Treball a l’aula sobre les cartografies d’observació.
- Dijous 24 de Setembre. Festiu.
Setmana 3.
- Dimarts 29 de Setembre
15.00h Seminari. Manuel Delgado, Antropòleg: Barcelona: Model, Marca.
16.30h Taller. Primera presentació puntuada: Cartografies d’Observació.
Introducció del segon element d’observació: la maqueta.
- Dijous 1 d’Octubre.
15.00h Seminari: Toni Ramon: Genealogia de la Casa Comuna I. Socialistes Utòpics.
16.30h Taller. Retall de la maqueta a classe a partir de còpies de la cartografia d’observació.
Es treballa a classe damunt les cartografies.
19.00h Llistat de temes de investigació sobre el barri on treballem.
Setmana 4.
- Dimarts 6 d’Octubre.
15.00h Seminari. Toni Ramon: Genealogia de la Casa Comuna II. Avantguardes Soviètiques.
16.30h Taller. Treball de maqueta i dibuix a l’aula.
- Dijous 8 d’Octubre.
15.00h Seminari. Toni Ramon: Genealogia de la Casa Comuna III. Neo avantguardes dels
anys 60es.
16.30h Taller. Treball per grups dels temes de investigació.
Setmana 5.
- Dimarts 13 d’Octubre.
15.00h Sessió conjunta de Seminari i Taller.
Presentar els temes d’investigació. 15 minuts per tema.
- Dijous 15 d’Octubre.
15.00h Metro Vallcarca. Visita al lloc, amb Toni Ramon i Dani Mòdol.
Setmana 6.
- Dimarts 20 d’Octubre.
15.00h Seminari. Maria Rosa Bonet, Sociòloga: Enquestes observacionals.
16.30h Taller. Segona presentació puntuada: Documents d’Observació (Plànols
+ Maquetes + Collages) Amb Dani Mòdol, Roger Paez, Toni Ramon i Irma Arribas.
- Dijous 22 d’Octubre.
15.00h Seminari. Núria Benach, Geògrafa: Vallcarca, una geografia humana.
16.30h Taller. Elaboració del qüestionari per el habitants del Vallcarca. Treball en grups
de 3 persones.
Setmana 7.
- Dimarts 27 d’Octubre.
15.00h Treball al carrer, fent entrevistes als veïns del barri. S’ha d’anar a diferents hores
per trobar diferents edats i perfil de veí.
- Dijous 29 d’Octubre.
15.00h Seminari. Marta Saleta, Realitzadora Audiovisual: Encaixonats (documental)
16.30h Treball al carrer, continua el treball d’entrevistes.
Setmana 8.
- Dimarts 3 de Novembre.
15.00h Seminari. Toni Ramon: Entorn els centres socials I. Teatre, teatres, llocs de trobada.
16.30h Taller. Tercera presentació puntuada de les dades preses al barri. Presentació a classe, a partir de vídeos i entrevistes transcrites.
- Dijous 5 de Novembre.
15.00h Seminari. Toni Ramon: Entorn els centres socials II. Visita als ateneus de Gràcia.
16.30h Taller. Discussió a classe sobre les dades preses. Amb convidats externs al taller.
Setmana 9.
- Dimarts 10 de Novembre.
15.00h Seminari. Toni Ramon: Entorn els centres socials III. Centres socials, vers una
definició tipològica.
16.30h Taller. Treball a classe. Primer encaix individual a 1/500, en dibuix i maqueta.
- Dijous 12 de Novembre.
15.00h Seminari. Ricard Fayos, Arquitecte: Vallcarca, història d’un planejament urbanístic.
16.30h Taller. Treball a classe.
Setmana 10.
- Dimarts 17 de Novembre.
15.00h. Seminari. Col.lectiu Volta: El pla popular.
16.30h Taller. Dibuixos de planta i seccions a escala 1/500.
- Dijous 19 de Novembre.
15.00h Seminari. Xavier Valls, Arquitecte: Habitatge Social a Barcelona 1979-2015.
16.30h Taller. Escala 1/500, i escala 1/50 en dibuix i maqueta.
Setmana 11.
- Dimarts 24 de Novembre.
15.00h Seminari. Celobert, La Col: Habitatge cooperatiu i cooperatives d’arquitectes.
16.30h Taller. Treball en grups de 3, per explicar i debatre els habitatges.
- Dijous 26 de Novembre.
15.00h Seminari. Josep Ma. Montaner, Arquitecte: La política d’habitatge de l’Ajuntament
de Barcelona.
16.30h Taller. Quarta presentació puntuada: Escales 1/500 i 1/50.
Setmana 12.
- Dimarts 1 de Desembre.
15.00h Seminari. Sintesi, teoria.
16.30h Taller. Treball a 1/200, projecte i ciutat.
- Dijous 3 de Desembre.
15.00h Seminari. Sintesi, pràctica.
16.30h Taller.
Setmana 13.
- Dijous 10 de Desembre.
15.00h Seminari. Presentació dels treballs del seminari., amb convidats.
16.30h Taller. Treball a classe. Dibuix i maqueta del projecte a 1/200, i un fragment a 1/50.
Setmana 14.
- Dimarts 15 de Desembre.
15.30h Seminari. Presentació dels treball del Seminari, amb convidats.
16.30h Taller. Treball a classe.
- Dijous 17 de Desembre.
15.30h Seminari. Presentació dels treball del Seminari, amb convidats.
16.30h Taller. Treball a classe.
Setmana 15.
- Dimarts 22 de Desembre.
15.00h Entrega final. Amb convidats.
Viatge d’estudis Barcelona - Nàpols, Gener 2016.
Viatge de 5 dies a Nàpols per a visitar in situ quatre exemples d’habitatge col.lectiu,
distants en el temps des d’inicis de segle XX a inicis del XXI. Els exemples estan
dins de la ciutat. Als matins es treballarà in situ, dibuixant, prenent mides i dades de
la realitat. A les tardes es treballarà a les aules de l’Escola d’Arquitectura Federico
II de Nàpols, transformant les observacions preses al matí en dibuixos i maquetes.
Viatge d’un dia a Barcelona, on es visitaran tres exemples d’habitatge col.lectiu,
distants en el temps des d’inicis de segle XX a inicis del XXI.
Bibliografia.
- Evans, Robin. Traducciones. Pre-Textos, 2005
- Garcés, Marina. Un mundo común. Edicions Bellaterra, 2013
- Kapuscinski, Ryszard. Viajes con Heródoto. Anagrama, 2009
- Kent, Conrad, Prindle, Dennis. Hacia la arquitectura de un paraíso. Park
Güell. Hermann Blume Ediciones, 1992
- Kubler, Georges. La configuración del tiempo. Nerea, 1988
- Marsé, Juan. La oscura historia de la prima Montse. Lumen, 2009
- Sennet, Richard. Juntos: rituales, placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama, 2012
- Sennet, Richard. El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009; v. o.: 2008
- Solà-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: COA de Catalunya, 2008
- Barba, Eugenio. Les illes flotants. Barcelona: Institut del Teatre, 1983
- Brook, Peter. El espacio vacío. Barcelona: Península, 1969
- Brook, Peter. Más allá del espacio vacío. Escritos sobre teatro, cine y ópera.
1947-1987, Barcelona: Alba Editorial, 2001
- Todd, Andrew, Lecat, Jean Guy. El Círculo abierto. los entornos teatrales de
Peter Brook. Barcelona: Alba, 2003
- Montaner, Josep Maria. La Arquitectura de la vivienda colectiva : políticas y
proyectos en la ciudad contemporánea. Barcelona: Reverté, 2015
- Fourier, Charles. El falansterio. Buenos Aires: Ediciones Godot, 2008
- Owen, Robert. El libro del nuevo mundo moral, Mèxic: Grijalbo, 1970
- Coocke, Catherine. Russian avant-garde. Theories of art, architecture and
the city. Londres: Academy editions, 1995
- Khan-Magomedov, Selim Omarovich. Pioneers of soviet architecture: the
search for new solutions in the 1920s and 30s. London: Thames & Hudson, 1987
- El Lissitzky. 1929. La reconstrucción de la arquitectura en la U.R.S.S. Barcelona: Gustavo Gili, 1970
- Kopp, Anatole. Arquitectura y urbanismo soviéticos de los años veinte. Barcelona: Lumen, 1974
- Pasini, Ernesto. La “casa-comune” e il Narkomfin di Ginzburg. Roma: Officina Edizioni, 1980
- Alexander, Christopher. Un lenguaje de patrones: ciudades, edificios, construcciones. Barcelona: Gustavo Gili, 1980
- Habraken, N. J. (et altr.). El diseño de soportes. Barcelona: Gustavo Gili, 1979
- Lewis, D. (ed.). El crecimiento de las ciudades. Barcelona: Gustavo Gili, 1975
- Schumacher E. F. Lo pequeño es hermoso. Small is beautiful. Por una Sociedad y una técnica a la medida del hombre. Madrid: H. Blume, 1978
- Skinner, B. F. Walden dos. Hacia una Sociedad científicamente construïda.
Madrid: mr. ediciones, 2012
- Turner, J.F. C., Fichter, R. (eds.). Libertad para construir. Madrid: Siglo XXI
editores, 1976
Descargar