ENUNCIADOPIV20150128
Anuncio
La relació entre la seva fisonomia i el territori és molt explicita, no solament per l’escarpada topografia sinó també per l’ús del propi material de la muntanya, una mena de pedra de rodeno -de la qual la Pedra Grossa és el seu millor exponent-, freqüentment encalada però que li confereix una particular qualitat cromàtica. Els seus carrers es caracteritzen, a més, per l’abundant presència de patis i jardins i per la potència dels voladissos de les seves cobertes. PROJECTES IV [m] ETSAB 2015-2016 CÀTEDRA BLANCA BARCELONA direcció Alberto Peñín unitat docent Eduard Gascón Ramón Godó Judith Leclerc Julio Mejón Mara Partida Alberto Peñín Jorge Vidal Fotogragia aèria de Vilafamés Pel que fa a la seva història, el seu origen musulmà, encara es conserva en les traces del castell però també a l’àrea més alta del poble, on precisament es situarà l’àmbit de treball del curs. El castell, la gòtica església de la Sang, o la barroca església de l’Assumpció són testimonis de la seva llarga història, on també destaquen episodis heroics a l’època de les guerres carlistes. assitència docent Luis Amorós Marina Ollé LA CASA DE L’ARTISTA HABITAR EL PAISATGE INTRODUCCIÓ Però sens dubte un dels fets més importants de la seva recent història va ser la pionera fundació del museu d’art contemporani a inicis dels 70 per el prestigiós crític Vicent Aguilera i Cerní. La rehabilitació del Palau del Batlle, un magnífic exemple de gòtic civil, va ser acompanyada per nombroses cases del poble que foren ocupades per artistes fent de Vilafamés un important nucli cultural durant aquells anys. La col·lecció que va aconseguir reunir el MACVAC el va fer ser un dels primers museus d’art contemporani del país i el transformà en un fet insòlit. Des de la revolució industrial el creixement de les ciutats ha transformat totalment la nostra manera de viure. Successives onades de població, de diversa procedència i que encara continuen vives, han permès el desenvolupament del sistema a canvi d’un abandonament progressiu del territori. A aquesta hipertròfia de les ciutats s’acompanya, especialment en les ultimes dècades, d’un abandonament progressiu del món rural. Aquest fet es produeix també en la seva vessant productiva, deixant el paisatge per primera vegada en segles, sense el domini de l’home. Per contra i al mateix temps, han anant prenent força moviments que reclamen la tornada a una vida més propera a la natura i a l’origen de la pròpia condició humana. Assistim a alguns fenòmens en el sentit contrari que, més enllà de la segona residència o del turisme d’interior, postulen la vida al món rural com una de les aspiracions de la societat contemporània. Les bones comunicacions de transport i el desenvolupament de les tecnologies d’informació fan que aquest fet es pugui plantejar no com la conseqüència d’una somniada fugida, sinó com una realitat a l’abast. Façana principal del Palau del Batlle, actual MACVAC Les múltiples relacions entre art, natura i arquitectura estaran doncs en el centre del projecte que volem proposar en aquest quadrimestre. Una arquitectura amb arrels amb allò popular i rural però que ha d’alimentar-se de les tècniques d’avui així com de la consciència mediambiental que tota operació actualment ha d’incloure. Recuperant l’esperit originari del museu, i partint d’una situació real, un artista imaginari té un terreny a la part Oest de l’església de la Sang on es situava l’antic hospital. La parcel·la té una difícil topografia però a la vegada unes magnífiques vistes cap a la plana de Castelló i a la serra del Penyagolosa. Habitualment viu a l’estranger però vol construir-se la seva casa a Vilafamés per passar llargues estàncies, treballar i organitzar cursos i tallers de creació. Per això vol també incloure en l’operació un habitatge per a què algú es faci càrrec habitualment del centre quan ell no hi és present. El éxodo rural. Mingote en ABC (1966) L’ESCENARI VILAFAMÉS Aquestes podrien ser les condicions de la localitat en la qual es proposa el treball en el segon quadrimestre del tercer curs de projectes de l’ETSAB. Vilafamés, un poble d’uns 1.500 habitants situat a 28km a l’interior de la costa, s’arriba en menys de 30 minuts des de la ciutat de Castelló i alhora es situa en un espai de forta personalitat natural. Amb una cota que arriba als 400 metres i protegit de la mar per muntanyes, té una visió preponderant de tota la comarca de la Plana Alta, dedicada al cultiu del secà, amb oliveres i vinyes, a l’industria de la ceràmica, i que està coronada per el pic del Penyagolosa, el més alt de la Comunitat Valenciana. 1 Joaquín Michavila - Eusebio Sempere - Rafa Armengol José María Yturralde - Joan Hernández Pijuan - Antoni Tàpies 2 ELS HABITANTS I EL PROGRAMA DEFINICIÓ PROGRESSIVA DE L’ARQUITECTURA L’àmbit de reflexió coincideix amb l’àrea indicada al plantejament municipal com pendent de Pla de Reforma interior i on està prevista una reserva d’edificació. Tot i que els continguts detallats de cada entrega s’especificaran al llarg del curs, el seu planteig es el següent. Es tracta d’una superfície de uns 1.600 metres quadrats que llinda al Sud amb el nucli urbà del poble, a l’Est amb l’església de la Sang, al Nord amb el teixit antic del carrer Cuarticho i a l’Oest amb les magnífiques vistes al paisatge. La parcel·la està travessada pel carrer de la Sang que dóna accés a l’església i es situa en el punt alt de l’ascensió que es realitza a través del carrer del Pilar, un dels més pintorescs del poble. 1. Primera fase: les condicions. Entrega el 17 de gener. Per parelles. Format paper A3 i digital // L’habitant: _ El primer treball de l’estudiant, que es realitzarà per parelles, serà l’elecció d’un dels artistes que actualment està exposat al MACVAC i que serà l’habitant imaginari de l’habitatge. Es realitzarà en primer lloc un treball d’aproximació a la seva figura per tal de concretar possibles orientacions del projecte. // El territori: _L’anàlisi del lloc passarà per una doble aproximació. La seva relació amb la cultura territorial del lloc i també una aproximació acurada de les condicions del lloc, especialment la topografia. _ Es realitzarà una maqueta col·lectiva // El programa: _Cada parella d’alumnes definirà amb precisió el programa genèric de l’exercici que ha sigut plantejat. 2. Segona fase: aproximacions al projecte. Entrega el 30 de març. Individual. Format paper A1, maqueta i digital _ Es definirà la proposta a nivell d’avant projecte. Plànols i maqueta a 1/200 i detalls a 1/00 _Memòria conceptual i gràfica on es prendrà especial atenció a la relació amb el territori, les preexistències i la condició de l’artista Emplaçament de l’exercici de PIV-M a Vilafamés DADES DEL PROGRAMA El programa que s’ha d’implantar es defineix en els seus continguts, deixant marges de llibertat pel que fa el seu dimensionament per tal d’adaptar-se el millor possible al lloc. // La casa del artista: _Habitació, bany, sala d’estar, menjador i petita cuina. A la sala d’estar hi haurà un petit espai de biblioteca _Habitació de convidats amb accés independent però amb connexió interior. // El taller de l’artista: Un espai amb condicions de llum adequades pel treball i amb accés també des de l’exterior per tal de poder organitzar petites exposicions com una mena d’extensió del museu. Comptarà també amb una petita aula per impartir conferències o classes als estudiants. 3. Tercera fase: projecte i construcció. Entrega el 11 de maig. Realitzat amb parelles. Format paper A1, maquetes i digital _Es definirà la proposta a nivell de projecte executiu. _Plànols de 1/1000 a 1/1. En aquest sentit el projecte proposarà com a mínim un element a 1/1 que serà l’objecte de recerca personal dels alumnes. _Maquetes i perspectives _Memòria Técnica i gràfica on es descriuran els sistemes constructius fent èmfasi en l’estructura, l’elecció del material i amb les estratègies de sostenibilitat que el projecte ha seguit. EXEMPLES I BIBLIOGRAFIA Disponibles al web de la càtedra, junt amb l’enunciat complert CALENDARI DE CURS FEBRER 2016 // La residència d’estudiants: L’artista vol organitzar tallers i cursos per a un màxim de 5 estudiants. La residència comptarà amb una sala compartida amb cuina i menjador. PRESENTACIÓ Curs + Exercici1 Tallers projectes X03 L08 Conf. IGNACIO DÍEZ TORRIJOS Tallers Projectes X10 V12 S13 // La casa de la família: _Programa per a una parella d’uns 50 anys (un d’ells treballa a l’industria de la ceràmica) amb dos fills que amb les seves parelles esporàdicament els visiten els caps de setmana acompanyats per 5 nets. _La casa disposarà d’un espai a l’exterior on poder gaudir d’un petit hort de consum propi. Els espais exteriors que lliguin aquests programes faran l’objecte d’una definició específica. L01 MARÇ 2016 Conf. MIGUEL DEL REY Tallers Projectes X17 L22 Conf. DANIEL GARCÍA ESCUDERO Conf. CARLOS SOLER X24 ABRIL 2016 MAIG 2016 L07 3 JUNY 2016 X09 Tallers Projectes Conf. TOMÀS LLORENS Tallers Projectes X16 L09 LLIURAMENT EXERC. 2 [parelles] Jury al pass X30 L04 Inici TERCER EXERCICI Tallers Projectes X06 L11 Conf. ARTURO ZARAGOZA Tallers Projectes X13 L18 Conf. FABIÁN LÓPEZ Tallers Projectes X20 L25 Conf. CARLOS FERRATER Tallers Projectes X27 L09 Fotografia de la parcel·la de l’emplaçament X02 Tallers Projectes L14 L02 V10 Tallers Projectes VIATGE ARQUITECTÒNIC A L’EMPLAÇAMENT Vilafamés + Castelló + Vila-real + Peñíscola L15 L29 Tallers Projectes X04 Tallers Projectes X11 Tallers Projectes LLIURAMENT FINAL PROJECTES IV JURY FINAL 4 LLIURAMENT PRIMER EXERCICI Tallers Projectes Tallers Projectes CORRECCIÓ INTERMITJA Tallers Projectes Tallers Projectes Tallers Projectes LLIURAMENT SEGON EXERCICI JURY Tallers Projectes Tallers Projectes Tallers Projectes Tallers Projectes Tallers Projectes LLIURAMENT TERCER EXERCICI
