miniarticletema2.pdf
Anuncio
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria LES XARXES SOCIALS EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA "Social networks in primary education" Grup 09 Adrover Kocher, Karine Díaz Varela, Rocío Franco Vidal, Roser Mas Torres, Marina Molpeceres Guerra, Nuria Nadal Artigues, Antònia Rullán Puya, Ainhoa Sánchez Amengual, Núria RESUM Les noves tecnologies s’han introduït de manera progressiva dins l’àmbit educatiu en les darreres dècades. A finals de la dècada dels 90’s, aproximadament, es van començar a utilitzar dins les aules, però només es feien servir per fer activitats molt senzilles que no feien que l’alumne s’hi involucés, és a dir, eren activitats que ja estaven fetes i no calia que l’alumne cerqués informació o documentació per internet per adquirir nous coneixements i, per tant, aquestes tasques no donaven lloc a que l’alumne aprengués coses més enllà del que ja posava a l’exercici. En el context actual això ja no serveix perquè les noves tecnologies estan a tot arreu, llavors fer activitats d’aquest tipus no estimula als alumnes perquè a internet el que realment els interessa són les xarxes socials. Si s’introdueixen aquestes xarxes socials a l’àmbit educatiu, l’alumnat estirà més motivat, ja que la seva utilització ho fa un mètode més innovador que l’aprenentatge tradicional. A més, les xarxes socials cada vegada van prenent més importància i poder perquè la majoria de nens tenen un perfil a una o a més d’una. Actualment s’estan introduint les xarxes socials a l’educació i així, a més de ser un instrument d’oci, també les utilitzaran com un instrument d’aprenentatge. Un dels punts més positius d’introduir­les és el foment del treball col∙lectiu, ja que amb les xarxes socials és molt fàcil comunicar­se a través d’internet amb el grup de feina i així poder fer treballs grupals. Recentment, però, s’ha qüestionat molt si introduïr les xarxes socials en l’educació primària són tot avantatges, a conseqüència de fets que han creat certa desconfiança en aquestes. Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria PARAULES CLAU: Xarxes Socials, Educació primària, Internet, avantatges i incovenients. ABSTRACT New technologies have progressively been introduced in education in the last decades. At the end of the 90's, approximately, they started to be used in class but only for very simple activities that didn’t challenge students too much. In fact, such activities were already completed and students didn’t have to look for information or documents on the Internet. Therefore, they didn’t need to develop any personal skills to complete these exercises. Nowadays, these activities aren’t useful anymore because new technologies are everywhere and they wouldn’t be challenging for students that are very much interested in social networks. So, if they are introduced in education, students will feel more motivated because it’s a newer and cooler way to learn than traditional learning. Moreover, social networks are constantly gaining importance and power because the vast majority of children have a profile on one or different ones at the same time. Social networks are currently being introduced in education so students used them both to learn and have fun. One of the strongest reasons to use them is that they promote team work because it is extremely easy for students to communicate through Internet and they can produce work in groups. However, it has recently been questioned whether introducing social networks in primary schools is beneficial or not after some controversial events that have taken place. KEY WORDS: Social Network, Primary Education, Internet, avantages and disavantages. ***** Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria INTRODUCCIÓ L’article següent és el proposat per l’equip de treball Grup1 de Mallorca, dins les competències de l’assignatura TICs Aplicades a l’Educació Primària del Grau d’Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears en el curs acadèmic 2014/2015. L'ús de les TIC en l'educació requereix un procés d'adaptació i implicació de canvis en el nostre treball amb els alumnes. És important conèixer si el professor les utilitza com a suport en la seva tasca docent o com a recurs per aconseguir els objectius proposats. A partir de les seves dues funcions, transmetre informació i facilitar la comunicació, la xarxa pot proporcionar un suport didàctic i eficaç en l'àmbit de l'educació. L'impacte de les xarxes socials en la nostra societat han produït una necessitat d'alfabetització digital dels alumnes en el procés d'ensenyança­aprenentatge. Aquest objectiu s'ha vist reflectit en la normativa que regula l'educació i els currículums, en concret amb la incorporació de la competència digital. D'altra banda, l'ús d'aquests mitjans desenvolupa l'aprenentatge significatiu ja que indueix a modificar les pròpies estructures cognitives (relacionar, analitzar, memoritzar, augmentar la capacitat crítica), afectives (motivació, judici personal, avaluació i emocional) i reguladores (planificar, comprovar, avaluar i reflexionar), revisant­les, ampliant­les i enriquint­les. Segons la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, de l'Educació (LOE) aquesta etapa compren ''sis cursos acadèmics que cursaran ordinàriament entre els sis i dotze anys d'edat''; ''l'acció educativa en aquesta etapa procurarà la integració de les diferents experiències i aprenentatges de l'alumnat i s'adaptarà als seus ritmes de treball'' Segons els dos objectius que estableix la LOE, intentarem mostrar activitats en les que els alumnes, mitjançant un aprenentatge col∙laboratiu, utilitzen les xarxes socials com a eina educativa. És un aprenentatge que se sostén en el cognitivisme, rebutjant l'observació passiva, la repetició i la memorització. És una nova manera de treballar dins l'aula, que suposa una forma diferent d'entendre l'educació, donant pas a la participació, la col∙laboració i la interacció entre els Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria alumnes i els docents, deixant de banda el treball i l'actitud individualista, que causen conflictes, frustracions i complexos dels membres del grup, impedint una plena interacció i un resultat positiu. 1. MARC TEÒRIC (màxim 2 pàgines) En primer lloc, cal situar­se dins del segle XXI, una època caracteritzada per l'avanç tecnològic, per tant, la posició que ocupa Internet en l'actualitat és realment important. Principalment a nivell acadèmic, ja que s'ha fet un progrés dins la forma d'aprendre, ara cal que la manera d'ensenyar evolucioni amb la demanda dins l'àmbit escolar i així ho considera Ulloa. “Y ello es así, ya que, a pesar de tener a nuestro alcance gran cantidad de recursos educativos, existe una resistencia al cambio en cuanto a los modelos educativos y a la formación continua de los profesionales que están inmersos en este ámbito. Los docentes que aún piensan de esta forma no son conscientes de que están enseñando a un tipo de alumnado muy diferente al de décadas anteriores, ya que ahora las TIC forman parte de sus vidas.” Ulloa, T. F. (2012). Aprendizaje colaborativo y uso de las redes sociales en educación primaria, 25, 157–187: Les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació han evolucionat espectacularment en els darrers anys, especialment a causa de la seva capacitat d'interconnexió a través de la Xarxa. L'adaptació de l'entorn educatiu (1980) a aquest nou potencial i l’adequada utilització didàctica del mateix suposa un repte sense precedents per als sistemes educatius. Tenen un important enfocament educatiu i no tecnològic, per aquest motiu, el docent ha de tenir clar l’objectiu i facilitar l’ús de les TIC. Les noves tecnologies de la informació fomenten i afavoreix el procés d’aprenentatge actiu, d’aquesta manera l’alumna adquireix coneixements a partir de les experiències diverses de forma individual o col∙lectiva. “1. Facilita la comunicació interpersonal i el treball col∙laboratiu entre l’alumnat, tant en l’aula com fora. Comunicar és compartir. 2. Facilita la manifestació de les aptituds creatives de l’alumnat per mitjà de la utilització de ferramentes de disseny gràfic i multimèdia en general. 3. Facilita l’accés a informació d’actualitat, cultural, social, entre altres, per mitjà de la utilització de potents buscadors. 4. Facilita l’accés a materials didàctics preparats per a la utilització a l’aula. Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria 5. Facilita l’accés a ferramentes per a la captura, l’organització i la gestió d’informació, com són els sistemes gestors de bases de dades, fulls de càlcul, generadors d’informes, etcètera. 6. Facilita l’accés a plataformes d’aprenentatge virtual, així afavorix la formació a distància” Mifsud Talón, Elvira (2013­2014). Bones Pràctiques sobre les Funcions Educatives de les TIC. Edició:Generelaitat Valenciana. Respecte al que diu Elvira Mifsud Talón hi ha molta gent que té una impressió errònia de les xarxes socials ja que creuen que són inútils . Però la majoria dels usuaris de les xarxes opinen que són molt beneficioses i alhora productives . Són un mitjà excel∙lent per estar en contacte amb les nostres amistats i conèixer millor a la gent que les fa servir , ja sigui per motius laborals o altres . En l'àmbit educatiu són més útils que els blocs ja que es pot mantenir el contacte a un grup nombrós de persones , ja siguin alumnes o professors. En canvi, els blocs no solen ser un mitjà molt apropiat a causa de la multiplicitat de professors, alumnes i assignatures d'un mateix centre educatiu . Algunes de les xarxes socials com Ning o Elgg permeten un ús molt eficient quan hi ha un gran nombre d'alumnes i professors. Amb això se sap que la productivitat serà major com més gran sigui el nombre de membres . D'altra banda, les xarxes perden l’eficàcia si gairebé no hi ha usuaris i això fa que no valgui la pena utilitzar­les. Aquests mitjans de comunicació tenen el seu atractiu en el fet de poder estar en contacte directe alumnes amb professors , al que permet crear un ambient de treball favorable . A més són beneficioses per als alumnes, ja que poden expressar­se per si mateix. Això fa que tinguin prou llibertat, però han de conèixer els límits que implica la seva utilització . A això se li pot afegir que el treball amb menors d'edat obliga a treballar amb xarxes tancades per evitar la difusió dels seus noms o altres dades que permetin la identificació com podria seri la fotografia del seu perfil . Els cercadors d'aquestes xarxes permeten buscar una persona de forma ràpida , així doncs tenen un efecte directe en la millora de la comunicació personal alumne ­ professor . D'altra banda són molt útils ja que tant els alumnes com els professors poden crear grups de treball, els quals poden ser oberts o tancats als altres usuaris. Aquests grups de treball poden ser per a tutories, assignatures concretes o de pocs alumnes per estar en contacte mentre es realitzen treballs . Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria “Lo primero que sorprende cuando se busca información sobre la aplicación de las redes sociales en educación es la absoluta falta de ésta. Muchos profesores están ya en redes sociales, pero por lo visto, son casi inexistentes los que las han llevado hasta el aula.” De Haro, Juan José (2008). Las redes sociales en la educación. Avui dia, les xarxes socials s’han incorporat fins i tot a l’àmbit educatiu. Les xarxes socials com Facebook o Twitter poden servir per a propòsits educatius per a comunicar­se amb els altres alumnes, però existeixen una altra mena de xarxes socials que son especialments utilitzades com a mitjans educatius, així com Level Up Book Club en la que alumnes i professors comparteixen idees. Una altra xarxa educativa és Edmodo que permet crear una xarxa pròpia de la classe o col∙legi, per avaluar als alumnes i connectar amb altres professors. Però la xarxa que es defineix com a sistema d’aprenentatge social és Obami que, a més, conté un perfil per als pares. A més a més, Obami conté eines per a controlar la comunitat i fer­la apta per a tots. Aquesta xarxa també disposa de enquestes per als professors que agradeixen la seva incorporació, ja que ha millorat l’alfabetització i l’assistencia a classe. Obami sorgeix a Sud­África, on l’educació pública és considerada de les pitjors del món. La plataforma ja existeix en països com la Gran Bretanya, França, Grècia i Estats Units. La seva fundadora, Barbara Mallison, és una de les emprendedores més reconegudes del continent africà. . “Les xarxes socials d’educació plantegen solucions que acaben sent avantatges en un món en el que la majoria de nens s’ha acostumat a ser servir internet tat per a l’oci com per a estudiar i són capaços de barrejar ambdúes activitats en aquest tipus de xarxes socials quasi sense esforç, i aconseguint que l’experiència d’aprendre sigui divertida.”. Font, Susana (2013). Xarxes Socials per millorar l’Educació. Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria Segons un treball de De Haro, de Barcelona, redacta com influèixen les xarxes socials en la pràctica educativa a l’aula. En una conclusió exposa que les millors xarxes socials per als nins en l’àmbit de primària són aquelles que no estan expostes a totes les altres xarxes d’internet, és a dir, que són d’ús pròpi i no surten a la xarxa sense permís. “ Los servicios de redes sociales más apropiados para la educación son aquellos que permiten la creación de redes independientes de otras y que permitan el aislamiento del resto de usuarios de Internet, mediante la creación de espacios seguros. Estas redes son las redes sociales estrictas de carácter vertical.” De Haro, J. J. (2010). Redes sociales en educación. Educar Para La Comunicación Y La Cooperación Social, 203. A un article publicat al Quader del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), Maialen Mendia, Gema Martínez, Carmelo Garitaonandia i Miguel Ángel Casado a partir d’una enquesta, realitzada a més de 25000 nens i nenes d’entre 9 i 16 anys, a més del pare o la mare que tengués més coneiments que els fills d’internet, analitzen els riscos i les oportunitats d’aprendre, de conèixer o de decobrir que internet pot proporcionar als infants. “Cal no oblidar que internet és una eina valuosa per a l’educació i la comunicació i el temor que els menors puguin trobar­se amb riscos no pot dur a limitar el seu accés a les valuoses oportunitats que internet els proporciona.” Cac, D. E. L. (2014). Els menors a internet . Usos i seguretat des d’una perspectiva europa, (taula 1), 37–44. Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria A la taula següent extreta del mateix article que la cita anterior, s’hi representen les oportunitats i el riscos que comporten les xarxes socials als nens segons si el nen és receptor, el particiant o l’actor en referència a la xarxa. Cac, D. E. L. (2014). Els menors a internet . Usos i seguretat des d’una perspectiva europa, (taula 1), 37–44. Gràfic 1. Evolució de l’ús d’Internet arreu del món Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria 2. MÈTODE Per a l'elaboració d'aquest article i, conseqüentment, per obtenir una resposta a la nostra pregunta d'investigació, hem seguit un pautat procés de cerca d'informació. 2.1 Objectius de l’article. En primer lloc, hem tengut en compte els nostres propis objectius com a grup, els quals són: ● Conèixer quines són les possibilitats que ens ofereixen les xarxes socials en l’àmbit de l’educació primària. ● Saber la opinió d’experts en aquest tema d’investigació. ● Saber emprar les diferents xarxes educatives. ● Conèixer les diferents xarxes socials educatives que poden facilitar el treball en grup. ● Conèixer quines facilitats ens aporten aquelles xarxes. ● Aprendre a identificar la informació que necessitam per elaborar un mini­article que doni resposta a la questió que cercam. ● Facilitar la informació necessària amb altres grups mitjançant la plataforma Mendeley. ● Facilitar imatges i videos als altres grups mitjançant les diferents xarxes socials. ● Treballar de manera col∙laborativa mitjançant l’ús d’eines de la xarxa. 2.1.1 La pregunta d’investigació i l’objectiu/s. La pregunta d’investigació que nosaltres hem escollit per realitzar aquesta tasaca és: realment les xarxes socials influeixen de manera positiva als estudiants d’educació primària, o també els perjudiquen? ● Necessito saber quin tipus de mètode educatiu tenen a cada escola de primària per saber de quina manera els beneficiarà o perjudicarà les xarxes socials als estudiants de primària. ● Informació necessària per saber si les xarxes socials afectaran als nins de primària de manera positiva o negativa. ● Coneixem diverses eines per treballar amb internet i també sabem que el mètode educatiu ha anat evolucionant de manera que per aprendre s’utilitza de cada vegada més aquest tipus de r recurs. ● Per poder contestar la pregunta plantejada anteriorment i així poder facilitar­nos la nostra futura feina com a mestres. Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria ● Cercam un nivell estereotip d’informació per facilitar el treball que realitzarem posteriorment. ● Des de que les noves tecnologies es varen introduïr en el sistema educatiu i així poder veure com han evolucionat des del principi fins a l’actualitat. 2.2 El procés de documentació: El nostre grup s’ha interessat per aquest tema perquè creim que es molt important saber si les xarxes socials influeixen de manera positiva o negativament dins l’àmbit educatiu. Partim dels coneixemets prèvis que ja tenim sobre el tema, és a dir, les diferents eines que hem utilitzat per reforçar la nostra investigació són: ● Google Drive, que és una eina amb la qual podem compartir documents amb diferents persones i modificar­los en línia. És una eina que ens permet fer feina de manera conjunta ● Dialnet és una eina útil per la recerca de docuents com: revistes, llibres i articles. Aquesta eina ens ha servit per completar la nostra informació obtinguda prèvia de manera segura. ● Redined és una eina que recull infromació educativa a través de investigacions, innovacions, recursos, revistes i analitiques. Ens a permés reforçar la nostra informació. ● PLE és un conjunt d’eines, aplicacions, serveis de web… ens han ajudat a prendre el control i gestió del nostre treball. Tot i així, volem obtenir més informació, ja que ens agradaria ampliar el tema (conèixer els aventatges i inconvenients de les xarxes socials dins l’àmbit educatiu) i adquirir nous coneixement sobre les diferents eines de suport que ens permeten trobar documens online i que puguin resultar útils. Per tant, donat el desconeixement sobre el tema, cercam informació global i també més concreta, així com exemples d’eines que argumentin els factors positius i negatius de les xarxes socials dins l’aula. La informació que nosaltres cercam sobre les influències de les xarxes socials, és un tema actual que els nostres ciutadans es demanen i volen una resposta coherent per saber si això beneficiarà o perjudicarà de cara al futur els seus fills que estudien educació primària. Per aquest motiu necessitam que la nostra informació sigui vàlida i crítica per verificar la recerca d’altres interessats en la matèria. Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria Aquest tipus d’informació que cerquem és informació acadèmica recolzada per diferents articles d’opinió, llibres, revistes, projectes… Cal remercar també que hem obtingut informació de primera mà de l’assignatura de TIC. Aquesta informació ens interesa tant en català com en castellà o en anglés, i dels darrers anys de la introducció de les xarxes socials dins l’aula, ja que es un dels temes més recents i no podem trobar molta informació. 2.2.1 Els motius de seleccionar les paraules clau que s’han utilitzat Les paraules clau que hem utilitzat per la recerca de informació per realitzar el treball són: Xarxes Socials, Educació Primària, Internet, avantatges i inconvenients. Hem decidit seleccionar aquestes paraules perquè són les que millor s’ajusten a les nostres espectatives de recerca. Es tracta de paraules clau que ens han ajudat a trobar articles que fan referència a l’ús de les Noves Teconologies dins l’aula o com a eina educativa. 2.2.2 La quantitat de documents consultats La recerca d'informació s'ha fet mitjançant la lectura i comprensió de cinc documents per cada membre del grup relacionats amb el tema d'investigació, dels quals sols n'hem seleccionat tres per persona com a bibliografia per a l'elaboració d'aquest mini­article. Gràfic 2: Tipus de documents que hem consulta Font: Elaboració pròpia Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria .2.2.3 El procés de curació: En el procés de curació, tots els membres del grup hem compartit cinc al mendeley. D’aquests cinc documents, tres els hem referenciat en el mini­article i dos han estat compartits en grup 22104GG_1415negregrup9 i al grup 22104GG_1415. Aquest procés ens ha servit de molta utilitat, ja que hem rebut enllaços d’altres companys que ens han facilitat informació envers a la nostra pregunta per a l’elaboració del mini­article. 3. RESULTATS Actualment, les xarxes socials són una eina molt emprada, sobretot entre els joves. Són molt útils per dur a terme treballs grupals gràcies a que es pot treballar de manera directa i no necessàriament amb la presència de tots el membres del grup al mateix temps. Com ja hem dit anteriorment, també es poden compartir documents, imatges i videos a través d’aquestes xarxes facilitant el treball, perquè d’aquesta manera podem obtenir més informació de la que ja teniem. Algunes de les xarxes socials educatives més emprades a les escoles de l’educació primària són: Edmodo, que permet crear una xarxa pròpia de la classe o col∙legi per avaluar als alumnes i connectar amb altres professors, o Obami, la xarxa educativa per excelència, que, a més, conté un perfil per als pares. També cal anomenar una altra xarxa com la web 2.0 representant no tant sols una innovació o un progrés tecnològic, sinó una nova manera de mirar i viure el món tecnològic. És pot definir com una xarxa dinàmica, canviant, amb continguts multimèdia i possibilita la interacció dels usuaris, els quals adopten un paper més actiu ja que les seves aportacions són les que construeixen aquesta web, així doncs la web 2.0 presenta la clau de l’aprenentatge col∙laboratiu, , que és la interacció entre els usuaris, el conversar amb la informació constantment, fet que implica la revisió constant d’allò que es publica a la web. Finalment la freqüència d’ús de les eines 2.0 més utilitzades dins l’aula amb l’alumnat són els diccionaris i les enciclopèdies i els blocs. 4. DISCUSSIÓ L’objectiu principal a partir de l’eleboració del mini­article és saber com afecten les noves tecnologies dins l’àmbit educatiu. A partir d’aquesta pregunta inicial, hem pogut descobrir la gran utilitat que proporcionen i el seu increment dins l’aula. En els darrers anys ha augmentat tant la seva utilització, que podem dir que són una eina més dins l’educació, ja que a partir dels documents Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria consultats i observant els estudis, sabem que avui dia són una assignatura més dins el currículum oficial. Potser l’apartat de recerca de documentació i consulta d’estudis, hagi estat el punt més complicat de tot el procés d’elaboració del mini­article, perquè hem trobat molta de informació que, aparentment, pareixia útil i, després de la lectura, ens adonavem de que no era així. Per tant, ens ha duït molta feina topar amb documents productius. Cal assenyalar que aquest fet és provocat per la infoxicació que avui dia pateix societat digital. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Referencies segons model APA http://www.exitoexportador.com/stats.htm Jordi Adell, Linda Castañeda (2011). La práctica educativa en la Sociedad de la Información: Innovación a través de la investigació p. 83­95 Santamaria, Fernando. Posibilidades pedagógicas. Redes sociales y comunidades educativas. Telos. Cuadernos de comunicación, tecnología y sociedad (2008) Elvira Mifsud Talón (2013­2014). Bones Pràctiques sobre les Funcions Educatives de les TIC. Edició:Generelaitat Valenciana. Ulloa, T. F. (2012). Aprendizaje colaborativo y uso de las redes sociales en educación primaria, 25, Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid [etc.] : McGraw/Interamericana de España. Retrieved from http://llull.uib.es/record=b1798309~S1*cat 157–187. G.G.Daniel (Juny 2010). Xarxes socials: possibilitats de Facebook per a les biblioteques públiques. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 1575­5886. DOI: 10.1344/105.000001546 Devesa, Z; Maria del Carmen (2013). Treball per projectes amb TIC a l’educació primària . Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria Ítaca. Revista de Filologia. 2013, 4: 163­181. doi:10.14198/ITACA2013.4.08 José, M.C.G; José Miguel, B.A. El proyecto Eskolaberri: Evaluación de una experiencia de formación de directivos escolares para la integración de la nueva tecnologia en centros de eduación primaria. Revista Latinoamérica de Tecnología Educativa. Volumen 3, número 1. De Haro, J. J. (2010). Redes sociales en educación. Educar Para La Comunicación Y La Cooperación Social, 203. Retrieved from http://www.consejoaudiovisualdenavarra.es/publicaciones/ documents/sextapublicacion.pdf#page=203 Cac, D. E. L. (2014). Els menors a internet . Usos i seguretat des d’una, (taula 1), 37–44. De Haro, J. J. (2009). Algunas experiencias de innovación educativa. Arbor, CLXXXV(Extra), 71–92. doi:10.3989/arbor.2009. Serrano­Puche, J. (2012). La presentació de la persona a les xarxes socials: una aproximació des de l’obra d’Erving Goffman. Anàlisi, (46), 1–17. Cabanillas, D. (2009). Tecnologies col∙laboratives: noves oportunitats per a la participació. UOC Papers: Revista Sobre La Societat Del Coneixement, (8), 3–12. Sáez López, J. M., Leo, L., & Miyata, Y. (2013). Uso de edmodo en proyectos colaborativos internacionales en educación primaria. Edutec, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 23, 1–17. Colás­Bravo, P., González­Ramírez, T., & de Pablos­Pons, J. (2013). Young People and Social Networks: Motivations and Preferred Uses. Comunicar, 20(40), 15–23. doi:10.3916/C40­2013­02­01 Fernández Ulloa, T. (2014). Aprendizaje colaborativo y uso de las redes sociales en educación primaria. Didáctica. Lengua Y Literatura, 25, 157–187. doi:10.5209/rev_DIDA.2013.v25.42240 Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria Pérez Latre, F. J., & Marrodán, P. (2010). Las nuevas redes sociales: ¿moda o revolución? Nuestro tiempo, 52–61 ST – Las nuevas redes sociales: ¿moda o rev. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3110449&orden=260363&info=link LA ­ spa\nhttp://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3110449 Echeburúa Odriozola, E., & Corral Gargallo, P. de. (2010). Adicción a las nuevas tecnologías y a las redes sociales en jóvenes: un nuevo reto. Adicciones: Revista de socidrogalcohol, 22(2), 91–96. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3230123&orden=256947&info=link\nhttp://dialnet .unirioja.es/servlet/extart?codigo=3230123 Efectos negativos de las redes sociales en niños y adolescentes ­ Entre Padres. (n.d.). Retrieved November 19, 2014, from http://entrepadres.imujer.com/5591/efectos­negativos­de­las­redes­sociales­en­ninos­y­adolescentes Trigueros Cano, F. J., Sánchez Ibáñez, R., & Vera Muñoz, M. I. (2012). El profesorado de Educación Primaria ante las TIC: realidad y retos. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación Del Profesorado. Asociación Universitaria de Formación del Profesorado. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4616907&info=resumen&idioma=SPA Fernández Ulloa, T. (2013). Aprendizaje colaborativo y uso de las redes sociales en educación primaria. Didáctica ( Lengua Y Literatura ). Servicio de Publicaciones. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4789987&info=resumen&idioma=SPA Haro, J. (2010). Redes sociales para la educacion. In E. A. Multimedia (Ed.), Capitulo 5, del libro (p. 16). Retrieved from http://www.chaval.es/chavales/sites/default/files/editor/05cap­redes­sociales­para­la­educacion.pdf Careaga, I. G. (2011). Evaluación de la eficacia del programa “Conves” para la mejora de la convivencia en la educación primaria. Escula Aieda, 14. (n.d.), 33–46. Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15 22104 TICS aplicades a l’Educació Primària Activitat obligatòria Haro, J. J. de. (2009). Las redes sociales aplicadas a la práctica docente. DIM: Didáctica, Innovación Y Multimedia, (13). Retrieved from http://www.raco.cat/index.php/DIM/article/view/138928 Carlos Tedesco, Juan. Los pilares de la educación del futuro (n.d.). Retrieved November 17, 2014, from http://oei.es/noticias/spip.php?article521 RODRÍGUEZ ILLERA, J.L. (2012, mayo). Escuela 2.0 and the future of schools. Ponencia presentada en el seminario: L’innovazione tecnologica nelle [email protected] della Puglia. Bari, Italia: Ministero dell'istruzione, dell'università e della ricerca, INDIR. Universitat de les Illes Balears Curs 2014/15
