2516_DEEAC_PRACTICA_1_Na_Joana_Iglesias_Aina

PRÀCTICA 1: NA JOANA. 3 OCT. Prof: Rosa
Ens presenta la Joana carregada de bubotes, anem a conèixer la Joana:
1. Quina son les dificultats que planteja?.
2. Fer una llista de tot el que se planteja i seleccionar-ne tres dificultats.
3. Intentar explicar per que manifesta aquestes dificultats.
Lectura i anàlisi a nivell personal dins l’aula:
1) les dificultats que planteja:

Resistència al canvi: malestar i patiment.

Diversitat de l’alumnat, delega amb altres professionals. Dificultat d’adaptació
professional dins l’aula a l’entorn (diversitat))

Melancolia de la vella escola: ordre, atenció alumnes ,classes magistrals...

No controla el grup, resposta de rebel·lió per parts de l’alumnat (desmotivació).

Manca de col·laboració dels pares.
2) Selecció de les 3 dificultats:

Manca de motivació dels joves ( rebel·lió) davant les classes
magistrals.(metodologia obsoleta)

Dificultat d’adaptar-se a la inclusió, alleujament davant els mestres
especialistes, no entén que havent-hi mestres amb aquesta preparació no
agafin la paella per el mànec

Manca de control (no controla el grup).
3) Explicar per que manifesta aquestes dificultats:

Resistència al canvi, és rígida, inflexible

No se’n fa càrrec de la situació, tira pilotes fora. Responsabilitza als
altres la seva problemàtica.

No se sap posicionar, manca de formació, reciclatge.
1

La professora està plena de perjudicis, és rígida i inflexible, no s’adapta
als canvis, obsoleta ( classes magistrals, o no se sap posicionar davant la
pèrdua d control i responsabilitza als demés de tot el que esta passant.

Manifesta manca de recursos i metodologies per poder atendre de forma
inclusiva la diversitat d’alumnat de la seva classe.

Desmotivació, sentiments d’impotència, aufeg
1. Llistat dels factors del grup classe, pluja de dificultats:

Canvi d’actitud de l’alumnat.

Canvi de comportament.

Alumnes d’integració nou vinguts

Els infants n.e.e. no estan preparats.

Manca de col·laboració dels pares.

Falta de control del grup.

Se sent desautoritzada.

Nous professionals.

Homogeneïtat alumnes.

Classes magistrals

Mal estar, patiment

Experiència.
 Comentari Rosa, re encamina la situació i diu: Analitzar implica identificar els
ingredients de les coses
a) Taula (elaborar) Com anem fent una millor valoració.
b) Allò que diu el protagonista (Factors)
c) Allò que diu el professorat o assessor.
d) Atribuir com interpreta na Joana el problema.
2
Taula
Na Joana
Nosaltres el grup classe

Desmotivació

Manca de formació – reciclatge

Canvi actitud infants

Diposita el problema fora

Alumnes nous, diversitat,

Rigidesa inflexible
immigrants.

Exclou

Manca de control

Dificultat de veure’s la capacitat

Homogeneïtat distribuir als

Manca de tècniques
alumnes

S’espolsa les responsabilitat
No pot atendre a tots els

Poca motivació cap el canvi
alumnes

Inseguretat, por manca


No se que he de fer
d’autoestima.
 Com ho farem per anar provant que la Joana ha de canviar i augmentar
l’autoestima. Comencem per els esquemes mentals, idees que te na Joana:
1. La classe ha de sortir perfecte: tothom en silenci conèixer a tots els
alumnes.
2. Els alumnes han de creure, associada a que amb l’ordre puc controlar la
situació. Els alumnes han d’estar encantats.
3. Les condicions han de ser excel·lents i començar a pensar de quina
manera poder-ne millorar.
4. Pren dedicions en minuts, fet que fa que fiqui prou la pota. Manca de
planificació.
“Ser mestres és aprendre amb els altres”.
3
Una persona arriba a una meta important no tant sols per l’aprenentatge
sinó per totes les persones importants que han caminat i trobat al llarg de
la vida.
20 oct: concloure el cas de la Joana. Trucs de formador/a

Quines decisions hem de prendre, quines coses hem de fer abans de la
intervenció? Que fem durant la intervenció? Que feim desprès de la
intervenció?
Taula: Què fèiem?
abans
durant
després
Informació
Crear clima de confiança i Auto
empatia amb la Joana.
reflexió;
quines
ficades de pota he fet com
a assessor? Que m’està
Observació?
Tancar la boca per que no dient la postura corporal de
Proposar
treballar
al entrin mosques. No jutjar.
respecte.
la
Joana?
Punts
forts,
febles.
Consensuar o ja ho veurà a Observar el llenguatge no
Preguntes claus a fer a la mesura que anem avançant verbal.
primera trobada.
en les sessions.
parafrasejar
Recollir informació molt Enfocar des del DAFO Aclarir- clarificar
clau: quines coordinacions però
a
poc
a
poc
hi ha i què se decideix, encaminant les preguntes Acompanyar-la
com
està
organitzat
el com:
quines
coses
en
el
te procés de formació i canvi,
suport?, (fora, dins l’aula) funcionen? Per tal d’anar assessorar-la.
preguntar a altres
valorant els
Punts
forts,
febles, Autocrítica
obstacles i amenaces, i fer
recerca de traves enfocades Muntar
reunions
amb
4
des de la positivitat i l’equip de grups d’auto
respectant el ritme de la ajuda amb altres companys
Joana.
per
experiències,
intercanviar
construir
Revisar, recapitular si hi ha planificacions i pressa de
hagut altres situacions on decisions conjuntes.
s’ha
trobat
situació,
en
aquesta
en
vers
l’experiència prèvia. Èxit.
Recollir evidències de les
famílies.
Exemples: vols que mirem
el material (quadern) que
treballen aquests alumnes?
No fos cosa que sigui una
mica avorrit, observar com
va revisant i supervisant
consignes,
mai
avaluar-les
donar-li
(
material
elaborat fet per la mestre
de suport, es important que
el material el prepari na
Joana per la seva aula)
Proposar-li dur a terme un
curs de formació i muntar
un curs en el centre.
TANCAMENT:
fer una
acta: temes tractats, acords,
5
Fer una intervenció cooperativa per que la Joana se involucri en el seu problema i
reflexioni al respecte

Trucs formador/a:
o Fer-se l’ignorà ( no ho entès be...? m’estàs dient...? així que tu opines
que...? )
o No jutjar: intentar fugir de donar receptes, convertir el judicis en
preguntes
o Tancar la boca per que no entrin mosques.
o Confiança amb la Joana
o Evitar reaccions de prestatge.
o Tancament: necessitem un pretext per continuar treballant, seguir la
formació, etc Fer un mapa d’idees ( com a acte) apuntem paraules claus
idees i les relacions i recorreguts que fem, alhora que ens servei per a
consensuar.
o Sintetitzar/resumir
o Re formular.

Quines decisions hem de prendre? Que fem desprès de la intervenció?
REFLEXIONS PERSONALS:

Quin seria el paper de l’orientador/a com a consultor/a i col·laborador/a?
Si partim de la base que l’orientador/a ha de exercitar la intervenció
psicopedagoga això implica compartir responsabilitats, es a dir, implicació de
totes les persones implicades en el procés dins la institució educativa intervenint
en tots els aspectes comuns. Per que això sigui possible es necessari aplicar un
model de intervenció basat en la consulta col·laborativa, es a dir, dins un procés
de intervenció i de relació entre l’orientador/a i totes les persones involucrades
de la institució (pares, alumnes, professorat, professorat especialista, personal de
serveis i administratiu, etc) mitjançant una activitat co-participativa, generant un
clima participatiu i col·laboratiu.
Per poder avançar necessito saber el significat i implicació pràctica de la
terminologia de: consulta (consultor/a) cooperació, col·laborar i assessorament
6
Taula terminologia1 (any 2000)

Cooperació
Obrar o treballar conjuntament amb un o altres
per a un mateix fi (Casares,1995).

Ajudar o influir. Unir la pròpia acció o
influenciar a altres per produir certs resultats
(Moliner,1987)

Col·laborar
Treballar amb altres persones especialment en
obre d’enginyer (Casares, 1985).

Coadjuvar, cooperar. Contribuir amb el propi
treball a la consecució o execució de certa cosa
que se expressa amb un nom d’acció.
Particularment escriure conjuntament amb un
altre una obre literària o periòdic .

assessorament
Sinònim consulta. Activitat social que implica
interaccions entre dos o més individus els
quals estan intentant millorar les habilitats
d’un consultant, la millora de conducta, les
estructures, dissenys o funcionament del
sistema, etc, que fa el paper del consultor,
interactuen en una relació professional amb un
professor/a d’aula ordinària, que fa el paper de
consultor (en el nostre cas la Joana), sobre una
matèria relacionada normalment amb un
estudiant, de qui el professor/a regular te la
responsabilitat primària (Heron i Harris, 1982

Intervenció
psicopedagògica
orientació escolar
i
(Morsink, Chase i Correa, 1991)se sol entendre
per consulta, quan un/a consultor/a treballa
amb altre persona per que aquesta efectuí un
canvi positiu per un problema que presenta.
Partim del supòsit que el consultor te un
coneixement o destresa que el consultant no te.
1
Información extreta de l’artícle: Estudio de habilidades en los profesionales de orientación educativa y
de estándares en la orientación 2000, google: Ministerio de Educacion y Ciencia, página conculta en
línea: http://educación.gob.es.
7
Ara be, el/la consultor/a si be comparteix la
seva experiència per dur a terme explicació o
accions per a demostrar el seu coneixement, ho
fa des d’una manera reciproca més be que no
pas autoritària.
A la lectura de l’article de Montse Ventura “assessorar es acompanyar”, ens
dona una radiografia completa de quines han de ser les qualitats i les
competències per tal de formar-nos i ser un bon assessor/a. Per poder dur
aquesta tasca a terme de forma efectiva, es cabdal que en la recerca de
construcció de nous coneixements i afrontar les necessitats de canvi dels equips
docents, hem de partir de l’estudi previ de les pràctiques educatives que s’estan
duent a terme, així com dels subjectes i de les institucions.
Personalment a mesura que vaig descobrint la figura d’aquest, penso que es
cabdal la formació permanent, el reciclatge, estar assabentat dels continus canvis
que la societat va assolint, les necessitats, les demandes, les mancances del
sistema educatiu en el nostre cas, per poder donar una resposta adequada, un
acompanyament com cal i gaudir d’una bona caixa d’eines, per dur a terme una
tasca de qualitat, tant a nivell professional com a personal.
Assessorar és acompanyar als docents en les seves pràctiques, així com amb les
dificultats, traves, necessitats i dibuixar conjuntament nous camins a seguir,
establir xarxes de diàleg, comunicació i relació, (com he esmentat anteriorment)
amb totes les persones implicades en el procés educatiu, amb la finalitat de
poder anar obrint finestres per que el canvi sigui possible i pugui haver-hi
cabuda a un aire renovat i nou.
Intentar anar una mica més enllà, no passar tant sols per la superfície, i
aprofundir, posar-se en el lloc de l’altre, tenir l’objectiu ben obert contemplant
des de diferents perspectives, la sensibilitat, la motivació, la comprensió
mitjançant el respecte. Penso que és molt important que aquest professional a
més a més de gaudir de coneixements, tècniques, metodologies, ha de tenir un
auto coneixent de si mateix, es a dir a nivell personal, en totes les seves vessants;
8
a que faig referència?, per poder posar-se en el lloc d’un altre, ha d’haver
treballat de valent les dificultats, necessitats pròpies, tenir consciencia dels punt
forts, punts febles, factors a millorar, a canviar, habilitats socials, empatia,
autoestima, afecte (emocions – afectivitat) entre d’altres aspecte, per tal de poder
posar-nos en la pell de la persona a la qual li fem l’acompanyament i donar
respostes de possibles intervencions pràctiques futures de forma eficaç.

Amb el tema de la Joana, hem conegut quina es la seva visió i postura al
respecte, hem detectat punts forts, punts febles, aspectes a tractar, aspectes que
necessiten d’una intervenció tant a nivell personal com a professional, hem après
com hem d’actuar abans, durant i desprès en la intervenció i posteriorment seria
necessari construir o traçar de forma conjunta possibles intervencions al
respecte.
Intervencions encaminades en una doble direcció, per una banda la formació
professional i pràctica dins l’aula i per l’altre la sensibilització personal amb el
tema de les adaptacions curricular individuals, treballant la inclusió i la
diversitat, millora en l’actualització de les pràctiques educatives proposant-li
formació al respecte, així com reforçament emocional i reestructuració
cognitiva, es a dir treballar aspectes personals que la dificulten en la seva
pràctica educativa, per tal de millorar la seva experiència professional, seria
interessant treballar amb equip per tal de poder anar compartint experiències i
conèixer la situació dels companys. Treballar la resistència al canvi, la
comoditat, l’intel·ligència emocional, (...), podrien ser eines potentíssimes si les
aconseguim aplicar a la nostra pràctica.
Per acabar de respondre als interrogants plantejats tenint en compta la
lectura de la Montse, com podem dur a terme una millora i actualització en
las pràctiques docents com assessors:
Saber quines son les demandes que fa el professorat en relació a la millora i
actualització de les pràctiques docents, l’autora ens parla de tenir en compta les
inquietuds del professorat, a l’hora que convé:
9
o Dur a terme l’actualització del currículum.
o Transformar les organitzacions de les aules actuals, pensar noves formes
d’agrupament dels alumnes.
o Quin tipus d’avaluació s’està duent a terme i introduir nous criteris de
valoració.
o Tenir en compta la dimensió emocional de l’aprenentatge.
o De quina manera intercedim alhora d’intervenir amb els conflictes,
profunditzar en la reflexió crítica, entre d’altres.
o Tenir ulls d’àguila, una cosa es el que els professors diuen que creuen
que necessiten i l’altre es el que la institució vol canviar, fer una bona
interpretació d’aquests aspecte.
o Saber interpretar els desitjos i necessitats de canvi dels docents, tenint en
compta les seves històries i la manera com cada un d’ells/es interpreten
des de la seva pròpia subjectivitat, es a dir fer el tafaner de lo que es
diferent, d’allò singular i entendre les subjectivitats docents per tal de
poder comprendre, posar-se en el lloc de l’altre, acostar-nos, ser prudents
i crear un clima de confiança que ens permeti dita aproximació, que
expressi’n el que senten a nivell personal, dins el context i les relacions
amb l’equip, a partir de les seves concepcions respecte l’ensenyança i
l’aprenentatge, podem conèixer i encaminar la intervenció de forma
coordinada, consensuada i amb col·lectivitat cap a la planificació i
construcció de noves pràctiques.
o L’art de interrogar es cabdal, a l’hora que hem de permetre que els
docents narrin la seva pròpia història, l’empatia, l’afecta, son elements
claus per fomentar l’obertura de la persona, preguntar, analitzar,
reflexionar sobre la practica, així com les relacions que hi ha entre
l’ensenyança i l’aprenentatge.
10
o
Establir dinàmiques en grup pot ser una bona mesura, a més a més, de
fer-ho a nivell personal amb un docent per tal de poder compartir
subjectivitats, experiències, i enriquir el grup, posta en comú de dubtes,
dificultats, traves, compartir inquietuds, reflexionar al respecte d’on
venim? On estem? Cap a on volem anar, fer projeccions plegats i dur a
terme altres practiques que estan funcionant. Poder crear nous escenaris,
obrir nous camins, possibilitar el canvi, la innovació i la millora de
l’ensenyament junts, anar una mica més enllà de la rígida planificació de
les tasques, i finalment avaluar els resultats.
o En definitiva poder dialogar, compartir inquietuds i prendre consciencia
com anem fent el camí dia a dia., quin és el procés, saber que no estem
sols i que això ho podem compartir més enllà de les parets de la nostra
escola, establint xarxes de comunicació i intercanvi amb altres centres,
dins les possibilitats que ens imposa l’administració. Penso que es
interessant tenir present la perspectiva ecològica de Bronfenbrenner des
del punt de vista de conceptualitzar la institució i tots els seus elements,
les interrelacions de l’individu dins un entorn social, físic i psicològic en
continu canvi.
o Pensar noves formes d’organitzar l’espai i el temps, malgrat les
estructures organitzatives son difícils de desmuntar per la seva rigidesa,
anar treballant de valent per que el canvi malgrat lent sigui possible.
Aquí entra en joc l’anar introduint noves transformacions com diu
l’autora per exemple: crear grups d’alumnes de diferents edats, treballar
amb continguts relacionats amb la realitat o utilitzar diversitats de
tecnologies per anar introduint l’aprenentatge significatiu i noves formes
d’aprendre trencant les velles estructures de l’educació acadèmica i
classes magistrals plens de continguts que es perden amb el temps i no
aportant aplicació pràctica en la vida real.
o La Montse en parla de la metodologia, responsabilitat i ser coherents
entre el que diem i lo que fèiem, a nivell personal una de les meves
11
inquietuds és entre el que diu els potents models teòrics i el que fem,
reduir les distancies entre aquests dos camps, saber identificar quins son
els obstacles, adversitats, dificultats, mancances, necessitats que fan que
no ens permeti a efectes pràctics poder dur a terme la teoria, anar
escurçant camí entre ambdós. Es a dir, aprendre a que sigui un efecte real
el fet de que la teoria i la pràctica sempre han d’anar de la ma.
o La perspectiva educativa dels projectes de treball, hem de trencar amb la
rutina, la rigidesa, les aigües estancades d’un projecte lineal, tancat,
obsolet; transgredir aquestes barreres i intentar ser innovadors, tenint en
compta la diversitat de l’alumnat; integrar dins les nostres aules no tant
sols els continguts curriculars sinó també els aspectes transversal i ocults
del currículum; de quina manera estem enfocant i treballant per exemple
la competència aprendre a aprendre?, el trencament lineal de
l’aprenentatge, aportar coneixents des de diferents perspectives; obrir els
ulls dels nostres alumnes cap a la reflexió, la critica constructiva, saber
pensar amb autonomia i aprendre dels companys. Aquests projectes de
treball segons Carbonell (2002)2 tenen el propòsit de que l’alumna sigui
capaç de dominar habilitats intel·lectuals que li permetin organitzar,
comprendre i assimilar la informació que rep i el coneixement dins la
globalitat, es a dir, no tant sols conèixer les parts aïlladament, sinó cada
part i de quina manera se relacionen amb el tot, utilitzant nexes, fons
variades de contingut, utilitzar diferents procediments amb la finalitat de
que sigui l’alumna el que vagi construint el seu propi coneixement a
partir de les idees prèvies de les que parteix de forma significativa.
o El professor per la seva part hauria de reflexionar sobre la seva pràctica,
tenir en compta les necessitats i adaptacions curriculars individuals, així
com l’adequació de l’espai i el mobiliari pertinent si fos el cas. Ajudarlo, acompanyar-lo per que sigui capaç de produir i induir-lo al canvi,
proporcionant-li eines que li facilitin aquets procés.
2
Per saber més consulteu: Carbonell, Jaume, La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Ed.
Morata. 2002 Madrid
12
o Un altre aspecte important és la flexibilitat, en Morin (1997), ens fa una
aportació al respecte que me sembla interessant citar “ aprender a
navegar en un oceano lleno de incertidumbres rodeados de archipielagos
de certeza”.
o
L’Assessor/a a de ser capaç de reconèixer les actituds del professorat
així com respectar les pròpies decisions referent al que volen canviar i
esbrinar. Conèixer les diferents versions d’un fet que es proposa en el
grup, buscar explicacions diverses sobre el que està passant i pensar en
quines accions hauríem de posar en pràctica, plantejar nous
suggeriments, establir diferents itineraris sobre les noves pràctiques.
Important conèixer les diferents formes de compromís de tots, per arribar
a un compromís conjunt, és fonamental segons l’autora.

Quines alternatives de solució coneixem? Quines experiències, recursos,
materials?

Treballar de valent per que sigui l’escola un escenari integrador, on hi tingui
cabuda tot tipus d’alumnat, sigui quina sigui la seva procedència a nivell social,
cultural, n.e.e. repartiment equitatiu dels recursos, aportació de immobiliari
adequat a les necessitats dels infants i infraestructures, material didàctic,
formació del professorat. Treballar aspectes com la igualtat d’oportunitats per a
tothom, la discriminació positiva per els sectors manco afavorits; organitzar be
els espais – temps, el coneixement, la gestió que s’ajustin al context i les
necessitats del centre.

Avui en dia existeixen moltes guies de recursos per l’alumnat amb n.e.e., cal fer
adaptacions per tal de que encaixin be al centre, tenint en compta les necessitats
de l’alumnat, l’equip tot el contexte.

( Ara pixaré fora de test) vaig tenir l’ocasió de conèixer (a partir del projecte
d’investigació que hem de dur a terme de l’assignatura de disseny,
desenvolupament i innovació curricular, per conèixer el tema de les concrecions
13
curriculars al centre) la setmana passada, anàrem a fer una entrevista al col·legit
de Ses Quarterades, de Calvià. Tenen dos casos d’ACI, un infant amb síndrome
de down i l’altre autisme, tot i que no passen la jornada completa a l’escola
degut al nivell alt de dificultat, estan duent a terme l’adaptació encaminada cap a
l’ incorporació d’aquests infants dins les dinàmiques del grup classe, mitjançant
metodologia de racons, lectura de contes, interpretació, dansa, sortides culturals
(...). Aquests infants reben altres tipus de suport, no obstant poc a poc se’ls hi va
ampliant el temps d’estància amb el grup d’iguals.

El professorat comença a detectar la necessitat de continuar formant-se per
poder estar a l’altura de la situació, i atendre a la diversitat del seu alumnat, si
més no, hi ha tot tipus d’opinions i maneres de concebre l’ensenyança. A partir
d’uns quants, varen fer possible estirar del carro i que se afegissin a la formació
sobre el tema “d’emoció i afectivitat” que en aquests moment estan posant en
pràctica dins situació d’aula, a més a més de rebre el recolzament i la implicació
de les famílies en generals en l’educació dels infants. Parteix de la iniciativa de
dues professores, poc a poc varen aconseguir que tota la resta de professorat se
impliques en la formació. Conto aquesta anècdota per que penso que com a
professionals en formació, necessitem conèixer que és el que està passant dins el
centre en la pràctica educativa per tal de ser conscients de tots els ingredients
que formen aquest context des d’una perspectiva més realista i aprendre a obrir
portes des del terreny real, ja que com he esmentat anteriorment de la teoria a la
pràctica hi ha un gran trajecte que nosaltres com estudiants desconeixem. Les
hipòtesis, els coneixements conceptuals, els models teòrics, entre d’altres, en
aquests moment son les eines de les que disposem, no obstant no basten,
considero que seria rellevant poder tocar, palpar, ensumar, impregnant-nos de la
vida del centre per fonamentar be el nostre aprenentatge i dur a terme bones
intervencions amb els peus ben a terra, en un futur no molt llunya i poder fer-li
un bon acompanyament a la Joana.
Treball presentat per:
Aina Iglesias i Valldeneu
Pedagogia. Curs 2011/12
14
15