tema8 TEC 1

1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
Tema 8.
Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i
distribució d’informació. Aplicacions educatives. Els multimèdia
distribuïts.
SISTEMES MULTIMÈDIA
El terme multimèdia ha estat aplicat successivament a programes que
utilitzaven conjuntament ràdio, premsa i fins i tot televisió. També als paquets
multimèdia que estaven formats per àudio i videocassette, filmines, textos
impresos, etc.
Avui el terme multimèdia recull concepcions ben diferents. Bàsicament podem
definir un sistema multimèdia com aquell capaç de presentar informació textual,
sonora i audiovisual de manera coordinada: gràfics, fotografies, seqüències
animades de vídeo, gràfics animats, sons i veus, textos ... Existeixen sistemes
multimèdia que utilitzen únicament un dispositiu: l’ordinador.
Si comparam els multimèdia, diguem-li, tradicionals, els programes i paquets
multimèdia, ens trobam davant diferents mitjans que tenien un element clau des
del punt de vista formatiu, la integració dels diferents mitjans en un objectiu
d’aprenentatge comú. Des d’aquest punt de vista el nous multimèdia incorporen
les possibilitats que oferien aquells sistemes, obtenint una integració que pot
ser tan perfecta com es desitgi. És cert que ara és un únic mitjà però que
suplanta el que abans oferien varis mitjans.
INTEGRACIÓ D’ELEMENTS
Actualment comptam amb la possibiltat d’utilitzar diferents recursos per
presentar, concretar i estructurar la informació, i això ens permetrà des de
poder oferir una redudància de la informació més significativa, fins a concretarla i especificar-la.
Per a la realització d’un projecte multimèdia podem comptar amb elements
multimèdia com imatges estàtiques (gràfics, fotografies, dibuixos), audio, vídeo
i animació. Es tracta de representar el coneixement de diferents maneres.
— Il·lustracions (gràfics, fotografies, dibuixos): són un bon recurs per reforçar
conceptes, proporcionar informació complementària o més visual, crear
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
1
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
mapes mentals i conceptuals d’un tema, centrar l’atenció a l’usuari,
confirmar interaccions, classificar i distingir fets i reduir la quantitat de text
escrit.
— Àudio (veu en off, diàlegs, textes parlats, música, efectes sonors, …): és un
recurs que permet proporcionar un ambient de continuïtat narrativa a
l’aplicació, humanitza la relació usuari-màquina, capta l’atenció de l’usuari i
motiva les seves accions, desenvolupa processos d’identificació i de
participació a l’usuari, reforça la interacció en la navegació, i es pot utilitzar
per personalitzar la instrucció.
— Vídeo: aquests tipus de recursos augmenten la sensació de realisme,
millorant l’autenticitat i credibilitat, aprofitant la cultura audiovisual d’altres
mitjans, sitetitzant els continguts, aprofitant diferents vies perceptives,
peremten la contextualització dels continguts, introdueixen realisme i
ofereixen la possibilitat d’interacció mitjançant programes específics.
— Animacions: és un element costós ja que es necessita de coneixements
especialitzats per a la seva producció, tant pel que fa a l’estètica com en la
seva funcionalitat. A diferència del vídeo parteix de gràfics i no de situacions
reals i permet l’eliminació de deteminats elements deixant més clar el nucli
semàntic informatiu.
El fet d’afegir recursos multimèdia a l’hora de presentar uns continguts no ha de
ser un valor afegit al format convencional dels materials, sinó que ha de
respondre a una lògica hipermedial que faciliti la participació de l’usuari a la
construcció del coneixement. Per tant, el dissenyador d’un material multimèdia
ha de seleccionar i afegir els elements multimèdia més apropiats per a la
consecució dels objectius d’aprenentatge que es volen assolir amb la utilització
d’aquest material.
MAGATZEMATGE I DISTRIBUCIÓ D’INFORMACIÓ
Tots els materials utilitzaran diferents soports d’utilització (llibres, web, cdrom,
…) que determinarà molt les distintes eines que s’haurà d’utilitzar segons cada
cas. Decidir un tipus de suport o un altre condiciona el tipus de programari que
s’haurà d’utilitzar per crear el material i el format dels documents i fitxers que es
crearan. És a dir, segons el tipus de suport seleccionat per distribuir el
multimèdia, determinarà el tipus de programari que s’utilitzarà per crear-lo.
Actualment els suports més utilitzats per a la distribució de la informació és el
cdrom, el DVD i la xarxa. Una de les avantatges de la presentació en CD-ROM
és que se tracta d’un mitjà amb una gran capacitat de memòria que el
converteix en un mitjà econòmicament eficient d’autoria, producció i distribució i
que no per això redueix la qualitat dels materials.
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
2
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
Però de cada vegada més, la xarxa, Internet, és la que guanya terreny.
L’avançada tecnologia possibilita que es puguin incorporar gairebé tots els
recursos multimèdia, afegint a això l’avantatge que la informació pot estar en
constant actualització.
APLICACIONS EDUCATIVES
És reconegut el potencial dels sistemes multimèdia en el camp de
l’ensenyament i l’aprenentatge. La unió en els sistemes multimèdia de dos
elements: l’Ensenyança Programada i el caràcter audiovisual de la informació
produeix un efecte multiplicador de les seves potencialitats. Afecta radicalment
a tots els participants en el procés educatiu: professors, estudiants i
institucions.
En quant al docent, s’obrin moltes possibilitats pedagògiques i creatives. Es
produeix un canvi de rol, el professor deixa de ser un dipòsit de coneixement
per passar a ser un guia expert. Razquin (1997) diferencia dos tipus de
professors:
- professors autors: aquells que creen els seu propi material multimèdia
- professors utilitzadors: aquells que treballen amb material fet per altres
En quant a l’estudiant, l’ensenyança interactiva li permet un alt grau de control
del procés d’aprenentatge, a prop d’aconseguir la individualització de
l’ensenyament. L’estudiant decidirà que, quan i com estudiar. L’autèntica
interactivitat implica posar el control del procés d’aprenentatge en mans dels
aprenents i modificar els rols del professor i de l’alumne, difuminant les
fronteres entre expert i novell.
En quan a les institucions, els sistemes interactius facilitaran l’estudi des de la
pròpia llar, a través de les oportunes connexions. És de suposar que es
potenciarà l’ensenyança a distància, mitjançant institucions de caràcter nopresencial i es multiplicarà l’oferta d’ensenyaments no reglats i altres estudis no
tradicionals.
A continuació s’analitzaran alguns aspectes que ajudaran a comprendre millor
quin és el paper que els sistemes multimèdia tenen a l’ensenyament i quines
poden ser les aplicacions en aquest camp.
Funcions pedagògiques dels multimèdia
Trobarem multimèdies que diuen que estan elaborats per l’ensenyament
però que es posa més èmfasi en els efectes, vídeos, imatges sense molt
de sentit comunicatiu, sons repetitius, etc. que generen desinterès per
part del professorat i de l’estudiant. És important que el professorat valori
les funcions pedagògiques i les possibilitats didàctiques d’aquest mitjà.
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
3
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
Bravo (1998) considera que les funcions pedagògiques dels multimèdia
són les següents: cognoscitiva, comunicativa, motivadora, informativa,
integradora, sistematitzadora i de control.
Pel que fa a la funció cognoscitiva, el multimèdia és un bon mitjà per
representar la realitat de manera objectiva, explotant amb força la
memòria visual i auditiva, fent que els estudiants s’apropin i assimilin
més fàcilment els coneixements.
Tots els mitjans compleixen un paper important en el procés de
comunicació dins l’ensenyament, com a portadors del missatge que es
vol transmetre a l’alumnat. Així també, els multimèdia tenen aquesta
funció comunicativa de suport a partir del qual s’estableix el procés
comunicatiu entre els realitzadors del mitjà i els estudiants que l’utilitzen.
En aquest moment també s’estableix la interacció com a part d’aquest
funció comunicativa, ja que l’usuari pot seleccionar la informació, el
camí, encara que el multimèdia li pot suggerir altres alternatives o no a
les que ell vol prendre. Aquesta comunicació no només s’ha de veure
entre el multimèdia i l’estudiant, sinó també amb el docent.
Els multimèdia manifesten la funció motivadora quan presenten
estímuls que faciliten l’activitat de l’alumnat: una nova manera de
mostrar els coneixements amb la integració de mitjans i en les
estructures de navegació, facilitant i incrementant l’autoaprenentatge de
l’estudiant.
L’avantatge dels multimèdia d’oferir una informació més àmplia i
completa, amplia els límits de la transmissió dels coneixements, gràcies
a la integració de mitjans (on un mitjà afegeix nova informació un altre
pot completar un conjunt superior d’informacions sobre un mateix tema),
a las possibilitats de cerca d’informació fora del propi sistema, a les
consultes amb el docent i altres estudiants, així com amb la interactivitat
entre el sistema i l’usuari. D’aquesta manera compleix la funció
informativa.
La funció integradora és una de les més importants d’aquest mitjà, ja
que es reflecteix en les altres funcions. La integració de mitjans no
significa la substitució d’uns mitjans ni la sobrevaloració d’alguns d’ells.
Però en l’esenyament és important oferir a l’estudiant mitjans que li
permetin l’accés a la informació, l’estalvi de temps i la disminució de
l’esforç a l’aprenentatge.
La funció sistematitzadora obeeix a la planificació del treball amb el
multimèdia. Encara que aquest mitjà es caracteritza per la navegació no
lineal, això no significa que l’aprenentatge sigui improvisat. La
sistematització garanteix que l’estudiant pugui ampliar els seus
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
4
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
coneixements a mesura que avança en el treball amb el multimèdia i a la
vegada comprova allò que ha après.
Els multimèdia desenvolupen la funció de control a partir de la
possibilitats que té l’estudiant de comprovar el seu aprenentatge i que el
professor el pugui conèixer. El sistema actua en la mesura que
l’estudiant avança i pot plantejar preguntes, realitzar exercicis amb la
finalitat de consolidar i exercitar. La retroalimentació que obté mitjançant
l’autoavaluació li permet corregir els mètodes que utilitza i plantejar-se
noves formes d’aprendre.
Possibilitats didàctiques
El funcionament integrat de tots els components del multimèdia, ofereixen les
següents possibilitats didàctiques:
-
Ofereix una estructura de la informació no lineal, gràcies a les
possibilitats de l’hipertext, la qual cosa permet que l’estudiant seleccioni
el camí que seguirá i consulti la informació segons els seus interessos i
característiques personals. Això vol dir que l’alumne no segueix un patró
de lectura lineal aplicada als mitjans tradicionals.
-
Afavoreix l’aprenentatge individual de l’alumnat, ja que s’adapta a les
seves característiques, afavoreix la seva participació i activitat i
incrementa el seu grau de responsabilitat. Els estudiants es troben en
situacions que els hi exigeixen la presa de decisions i la cerca de
resposta adequades. D’aquesta manera també s’adeqüen al seu ritme
d’aprenentatge.
-
Els sistemes multimèdia estimulen la creativitat dels estudiants, no
només els poden utilitzar, sinó que també en poden crear.
-
Incrementen la facilitat per la retroalimentació, segons les respostes de
l’alumne el sistema actuarà d’una manera o una altra.
-
Eliminen el caràcter unidireccional de la informació característics dels
mitjans més tradicionals, ja que permet la consulta amb altres fonts,
estudiants o amb el mateix professor.
-
Complementen els missatges, els continguts o les informacions útils per
a l’estudiant, gràcies a les qualitats de poder integrar diferents mitjans
en un mateix sistema i de que les accions es puguin donar de manera
simultània entre els components. Ara bé, no s’ha d’evitar que un mateix
missatge no s’ha de donar per diferents mitjans.
-
Permet l’accés a un gran volum d’informació, donat per la navegació no
lineal, la facilitat de disposar d’informació emmagatzemada en altres
llocs.
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
5
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
-
Ús il·limitat del multimèdia, ja que pot ser utilitzat tantes vegades com es
vulgui i per més d’un tema. Un exemple d’aquest cas són les
enciclopèdies i atles multimèdies.
-
És fàcil de manejar gràcies a la senzillesa dels mitjans que s’utilitzen i
que no requereixen de condicions específiques.
Ara bé, disposar d’aquestes possibilitats no pressuposa una millor
instrucció ni interactivitat. No han d’identificar-se les característiques i les
possibilitats de l’equipament amb les avantatges instuccionals del mitjà.
Des d’una òptica didàctica és fonamental diferenciar entre les possibilitats
tècniques i les pedagògiques.
Un sistema multimèdia serà efectiu instruccionalment en la mesura en què
comprometi activament a l’estudiant en un procés comunicatiu en forma
de diàleg. El programa planteja qüestions, problemes, etc. L’estudiant
dóna respostes qualitatives a aquestes qüestions, i el sistema, depenent
d’aquestes respostes, continua la instrucció en el punt adequat. Els
sistemes multimèdia incorporen i milloren aquelles característiques
didàctiques que reuneixen els mitjans que l’integra, especialment el text, el
vídeo i l’ordinador com a mitjans didàctics. Manté les possibilitats de
manipulació i el maneig senzill dels aparells, però, sobretot, desenvolupa
al màxim la possibilitat d’una retroalimentació immediata.
Desorientació de l’usuari
Una de les potencialitats dels multimèdia és la seva característica
hipertextual, ara bé, la utilització inadequada d’estructures no-lineals de
contingut poden suposar la seva major desavantatge. Ens podem trobar
en el cas que els usuaris es sentin incapaços de diferenciar entre nivells
d’importància de les dades, de saber com fer les connexions necessàries i
de com establir la localització en una estructura no-lineal.
Un altre dels problemes de les estructures no-lineals és que freqüentment
presenten dificultats per seguir el fil narratiu per part de l’usuari. Això fa
pensar que l’usuari perdi l’interès més ràpidament i que tengui menys
motivació per continuar. És necessari qualque tipus d’orientació per a que
els usuaris aprenguin efectivament amb aquest tipus de sistemes, la qual
cosa suposaria que els sistemes multimèdia no són adequats per a
l’aprenentatge on és essencial que la informació s’adquireixi
seqüencialment.
Interactivitat
La interactivitat és un dels aspectes que constitueixen la variable principal
que influeix en la naturalesa dels sistemes hipermèdia. Aquesta pot ser
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
6
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
baixa, mitja o alta depenent de múltiples factors. La interactivitat d’un
sistema influeix a:
o la conducta de l’usuari: pot permetre des d’una simple ullada o
navegació fins a l’exploració de problemes
o l’entorn: el sistema és utilitzat principalment per a la recuperació
de la informació, o com a una eina col·laborativa, o com a una
eina constructiva on l’usuari participa en l’elaboració de la base de
coneixement
o la funció del sistema: com a tutor en la recuperació d’informació,
eina per a l’exploració de problemes mitjançant la col·laboració,
etc.
Des d’una perspectiva pedagògica, allò que realment interessa són les
característiques diferenciadores d’aquest mitjans respecte d’altres més
usuals. En altres paraules, què aporten de nou els sistemes multimèdia
en el terrenys de l’ensenyament? Com es pot fer per que l’alumne
s’impliqui i participi més en el seu aprenentatge?
No hem de confondre implicació i participació amb resposta motora. La
possibilitat de pitjar un botó no transforma una presentació en un
programa interactiu. La participació de l’alumne es pot dirigir als aparells
(aturar, respondre, ...) o es pot dirigir a activitats mentals (seleccionar,
decidir, ...). Per tant, es poden donar situacions que sense requerir
respostes motores existeixi un alt grau d’implicació de l’alumne en el
programa i a la inversa.
TIPOLOGIA DELS MULTIMÈDIA
Trobam diverses classificacions i tipologies dels programes multimèdia.
Segons la classificació de Jeff Conklin (1987) aquests sistemes poden ser
agrupats en quatre grans grups en funció de les seves aplicacions:
1. Sistemes macroliteraris
Són sistemes capaços de suportar grans conjunts bibliogràfics o
documental en línies (per exemple les biblioteques virtuals).
2. Eines per a l’exploració de problemes.
Són sistemes capaços de gestionar l’expressió de pensaments o idees,
encara sense estructurar, sobre un problema determinat i on les
connexions són incertes (per exemple: IBIS (Issue-Based Information
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
7
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
System), Synview, WE (Writing Environment), ThinkTank o Acta
Advantage).
3. Sistemes de consulta
Són sistemes similars als macroliteraris que funcionen a petita escola,
que estan enfocats cap a l’ensenyament, el treball de referència i la
informació pública, per la qual cosa es dóna molta importància a la
interfície d’usuari, facilitant el seu maneig a persones inexpertes o sense
coneixement previ d’una aplicació concreta. Normalment són
exclusivament de consulta i no permeten la interacció de l’usuari
mitjançant l’escriptura.
4. Tecnologia General Hipertext
Són sistemes dissenyats per permetre la creació d’aplicacions
multimèdia (per exemple: HyperCard).
La segona classificació és la plantejada per Byers (1985) que distingeix dos
tipus bàsics:
A. Sistemes hipertext estàtics
Són aplicacions que només permeten la navegació a través d’enllaços ja
creats.
B. Sistemes hipertext dinàmics
Són aplicacions que permeten a l’usuari establir les seves pròpies
relacions, afegir o suprimir dades, fer anotacions, etc. en àrees
especialment dissenyades per això. Són les més interessants per als
professionals de la informació, ja que permeten la construcció de bases
de dades multimèdia i programes de formació. En el cas dels sistemes
més avançats, ajuden a la resolució de problemes.
A partir de les funcions que poden desenvolupar els sistemes multimèdia,
Bartolomé (1994) diferencia dos tipus de programes: programes informatius i
programes formatius.
Els programes informatius són aquells que transmeten informació a l’usuari.
Poden ser dissenyats amb la intenció d’ajudar a l’aprenentatge però que
únicament informarà, l’aprenentatge es produirà no per al propi disseny del
programa sinó per el disseny de la utilització que se’n fa. Dins aquest tipus de
programes poden trobar bases de dades, llibres multimèdia, enciclopèdies i
diccionaris.
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
8
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
L’element clau del disseny d’aquests tipus de programes resideix a l’accés de
la informació. Els dissenys més senzills utilitzen índexs i menús escalonats que
permeten accedir a qualsevol imatge, text o so. És freqüent afegir sistemes de
cerca basats en cadenes de text: pel nom, tipus, espècie, paraula clau, etc.
Els programes formatius són aquells que proposen activitats que, de qualque
manera, pretenen ajudar a adquirir habilitats, coneixement, conductes, ..., o
canviar una actitud. Dins aquest tipus de programes poden trobar:
-
Programes d’exercitació
Són programes que responen a l’objectiu del desenvolupament de
destreses simples. El disseny bàsic és molt simple: un presentador
d’exercicis selecciona i mostra en pantalla un exercici d’acord al nivell de
dificultat i altres paràmetres. El subjecte el realitza i la seva resposta es
avaluada pel sistema que passa a presentar un nou exercici. Els
exercicis poden ser produïts a partir d’una base de dades estructurada o
mantinguda per un generador.
-
Tutorials
Aquest és un model clàssic en l’Ensenyança Assistida per Ordinador. El
disseny bàsic inclou la presentació d’un nucli petit d’informació seguit
d’una activitat a realitzar per al subjecte. En molts casos aquesta activitat
es redueix a una pregunta que el subjecte ha de respondre.
L’estructura general del programa pot respondre a un model lineal, en el
qual tots els subjectes segueixen un mateix camí, o un model ramificat,
en el qual el programa s’adapta, al menys en part, a les característiques
de l’usuari.
Aquest model és adequat per a l’adquisició de coneixements,
especialment en els aspectes relacionats amb la retenció d’informació.
-
Programes orientats a la resolució de problemes
Aquest tipus de programes presenten una estructura senzilla en el seu
disseny però complexa en la seva concepció: el sistema presenta un
problema al subjecte; aquest disposa de diferents recursos i ajudes per
tractar de solucionar-ho. Per això pot cercar informació, explorar
possibilitats, realitzar petits experiments, consultar bases de dades
externes, utilitzar diferents ajudes que se li puguin oferir, etc.
Tenen com a objectius l’adquisició de coneixements profunds, a través
d’aspectes com l’anàlisi, la síntesi, l’aplicació i l’avaluació d’informació.
Un altre objectiu és el desenvolupament de destreses en la cerca
d’informació significativa.
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
9
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
-
Curs 2009-2010
Simulacions i videojocs
Els fins educatius d’aquests tipus de programes es situa en el
desenvolupament de destreses complexes i d’habilitats en la presa de
decisions.
El disseny d’una simulació consisteix bàsicament en un entorn en el qual
el subjecte pot prendre diferents decisions que es tradueixen en
actuacions sobre l’entorn. El tipus d’actuació varia molt segons les
simulacions i el seus continguts. Cada actuació del subjecte provoca una
reacció en el sistema, simulant allò que succeiria a la vida real
TIPUS DE MULTIMÈDIES
-
INFORMAR
Base de dades
Llibres multimèdia
Enciclopèdies
Diccionaris
-
FORMAR
Programes d’exercitació
Tutorials
Programes de resolució
de problemes
Simulacions
Videojocs
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
10
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
BARTOLOMÉ, A. (1994). “Multimedia interactivo y sus posibilidades en
educación superior”. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, núm. 1.
[http://www.sav.us.es/pixelbit/pixelbit/articulos/n1/n1art/art11.htm]
BRAVO, C. (1998). “El Sistema multimedia en el proceso pedagógico”. Revista
Electrónica Vídeo, Vol 11, 3.
[http://tecnologiaedu.us.es/cuestionario/bibliovir/29.pdf]
CABERO, J. i BARROSO, J. (coord.) (2007) Posibilidades de la teleformación
en el Espacio Europeo de Educación Superior. Editoral Octaedro, Barcelona.
RAZQUIN, P. (1997). “Del hipertexto al multimedia interactivo. Evolucióm,
situación actual y perspectivas de los sistemas y aplicaciones multimedia”.
Revista General de Información y Documentación, Vol. 7, núm. 1. Servició de
Publicaciones Universidad Complutense. Madrid.
SALINAS, J. (1996). Multimedia en los procesos de enseñanza - aprendizaje:
Elementos de discusión. Ponencia en el Encuentro de Computación Educativa.
Santiago de Chile, 2-4 mayo.
Tema 8. Sistemes multimèdia. Integració d’elements. Magatzematge i distribució d’informació. Aplicacions
educatives. Els multimèdia distribuïts.
11