INFORMETEMA4.GRUPTIC05(1).pdf
Anuncio
INFORME TEMA 4 “Quins són els aspectes tècnics i de disseny que cal tenir en compte per realitzar una presentació multimèdia efectiva i de qualitat?” Primer curs del Grau d’Educació Primària, Assignatura: Les TIC aplicades a l’educació primària. Professora: Lina Escandell Bonnín Treball: informe tema 4 Alumnes del grup de feina: VICTORIA DEL RÍO O’CONNOR GUILLEM MARTORELL MIR DAVID HERNÁNDEZ RAMÓN INTRODUCCIÓ La pràctica educativa actual no s’entén sense tenir en compte l’aplicació de les TIC en molts de moments i contextos en els quals aquesta es du a terme. Per aquest motiu, es fa molt necessària la bona praxis per part dels docents a l’hora d’usar aquestes tecnologies. Una de les tecnologies més usades, ja sigui per la seva facilitat d’ús o per la seva implantació progressiva en la majoria de centres, té a veure amb la tecnologia projectiva, tant d’imatges en moviment com d’imatges estàtiques. És en aquest àmbit concret en el qual trobam les presentacions multimèdia, que fan ús de les capacitats visuals i sonores de les tecnologies digitals actuals. En aquest informe de feina ens fixarem en els aspectes organitzatius, tècnics i estètics que haurien de complir les presentacions multimèdia per complir de manera satisfactòria la seva funció comunicativa. En primer lloc parlarem tant d’aspectes tècnics i d’organització que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar una presentació multimèdia. En segon lloc ens fixarem en els aspectes de disseny que fan referència a la correcta utilització tant a les imatges, com la tipografia, el color, l’ús de gràfics i tables i en quina és la millor manera de conjuntar tots aquests elements. Per acabar parlarem dels possibles condicionants tant tècnics com ambientals a prendre en consideració a l’hora de projectar o de compartir les nostres presentacions audiovisuals. MARC TEÒRIC ­CONSIDERACIONS PRÈVIES El primer que s’ha de tenir en compte a l’hora d’enllestir una presentació multimèdia segons Pixelworking(2015) és que la presentació no ha de substituir l’exposició, sinó què és una eina de recolzament. Per aquest fet, hi ha una sèrie d’aspectes a tenir en compte a l’hora de començar­la. En primer lloc s’ha d’identificar l’audiència i s’ha de definir un objectiu. No és el mateix fer una presentació per un grup de primària que fer­la per a la part de defensa d’una unitat didàctica en d’un procés de concurs d’oposició. Per tant, s’ha de preveure que el contingut i la forma de la presentació han de variar segons quina sigui l’audiència a qui va dirigida. En segon lloc, i no per això menys important, s’ha de definir una estructura de la presentació, fet que ajudarà a que la presentació tengui continuïtat, sense bots que confonguin a l’audiència i encara pitjor a un mateix. Es molt recomanable fer­se un diagrama o un storyboard que servesqui com a columna vertebral de l’exposició. ­ASPECTES DE DISSENY: LA IMATGE Les imatges són eines de gran ajuda quan són utilitzades correctament. Però si no són correctament usades poden convertir­se en una gran distracció. L’ús d’elements visuals solen ser recomanables per cridar l’atenció del públic, però només si aquestes són rellevants i necessàries. Sobretot de cara a l’entrada de la presentació, per engrescar l’audiència des del principi. Cal destacar que més del 80% de la informació del món que ens arriba pels nostres sentits són imatges. És degut a aquesta saturació d’imatges que el nostre cervell s’en recorda de les més impactants, per això a l’hora de fer una presentació hem d’utilitzar imatges originals, i que siguin fàcils de recordar. i no emprar per les presentacions imatges comunes i monòtones. En quan als tipus d’imatges podem classificar­les en; de creació pròpia, que són les fetes per un mateix sense cap tipus de problemes de drets d’autor, en segon lloc tenim les de pagament,que solen ser imatges d’alta qualitat i d’aspecte professional, aquestes solen tenir drets d’autor (¡Stock és un exemple), i en darrer lloc tenim la opció més utilitzada que es el banc d’imatges, per descarregar imatges gratuïtes ( com per exemple Google imatges). EL VÍDEO Primer de tot, els vídeos que afegirem a la presentació han de ser breus, quant més breus millor, d’aquesta manera evitarem avorrir als oients i fer una presentació més ràpida i dinàmica. Així doncs, els vídeos haurien de tenir una durada mitjana d’entre 1 i 2 minuts, i, quant més explicatius i clars siguin, millor. Per evitar silencis incòmodes a l’hora de fer una presentació cal precarregar els vídeos abans de començar la nostra intervenció. LES TRANCISIONS L’ús de les transicions pot ser tant el nostre millor aliat com el pitjor malson a l’hora de fer una presentació. Per una part, si s’aprofita aquesta eina i se li dóna un ús funcional, es pot convertir una presentació estàtica en una presentació més dinàmica. Ara bé, el problema resideix en la quantitat i el tipus de transició, ja que si en tota la presentació s’afegeixen de manera massiva girs i més girs els espectadors poden acabar avorrits i poden perdre l’interès, com diu Velásquez: “ les transicions en excés distreuen , fan més lenta la presentació i fins i tot poden aconseguir que es bloquegi la presentació al reproduir­se en equips amb poca memòria.” (2008) Es a dir, les transicions han de ser dinàmiques i han de ser adequades en nombre, per no marejar als oients. EL COLOR A les Presentacions multimèdia el color és un element important tant per el que es refereix a aspectes estètics, com per les seves connotacions psicològiques i semàntiques. A l’hora d’usar­lo en les presentacions s’han de considerar aspectes referents al contrast, a les gammes cromàtiques, i a la seva simbologia. Segons Cáceres i Codina (2005), tècnics de microinformàtica de la Universitat d’Alacant, el contrast és un element que ajuda a apropar i a allunyar segons quins elements, la qual cosa ajuda a jerarquitzar els objectes de la imatge i a guiar l’ull de l’espectador en el recorregut visual que fa de la imatge. Per el que fa a la simbologia del color, és important elegir el color més adequat per al fons de la presentació ja que aquest influirà en l’estat d’ànim de l’audiència. És important donar un aspecte homogeni a les presentacions, per la qual cosa s’ha de mantenir una coherència cromàtica, bé a tota la presentació, bé per diferenciar les diferents parts de la mateixa. Segons Càceres i Codina(2005) cada color suggereix emocions diferents: ­ Blau, Calma, seguretat i tranquil.litat. té un efecte relaxant, dona credibilitat al que es mostra. ­ Verd: Impulsa a l’opinió, precís i analític. Per estimular la participació del públic és un color a tenir en compte. Cercar verds obscurs per millorar el contrast amb el text. ­ Gris: neutralitat, absència de compromís. Quan no es vol que el públic prengui part per una opció o una altra. ­ Vermell. Vital, intens, estimulant. Per provocar emocions en el públic és un color molt apropiat. ­ Anil: màgia, misticisme, immaduresa i poca importància. Útil per a la informació poc rellevant i poc important. ­ Marró: Solidesa i recerca de punts de recolzament. Dóna la sensació de poca credibilitat, de dubte. ­ Negre. El buid, la rendició. Però també l’elegància. És un color que absorbeix tota la llum i que contrasta amb la majoria de colors clars. El colors amb màxim contrast són el groc i el blanc. Un altre aspecte a tenir en compte és la possibilitat que algunes combinacions presentin problemes de visualització per alguns espectadors. Aproximadament el 15% dels homes tenen incapacitat per diferenciar el vermell i el verd i un 7% presenta incapacitat per diferenciar altres combinacions de colors, com poden ser violeta/blau o marró/verd. És per aquest motiu que s’han d’evitar aquestes combinacions, sobretot en zones petites (gràfics, etc.). (Cáceres i Codina, 2005, p.3). EL TEXT En una presentació s’ha transmetre l’essència del missatge, és a dir, la idea principal. Si s’escriu en la diapositiva tot el text del que es va exposant verbalment, l’audiència o bé pot cansar­se de llegir el text o bé deixarà de costat a l’interlocutor i només es centrarà en el text. Una presentació és molt més eficaç si utilitza allò que és bàsic i primordial. S’ha d’evitar carregar les diapositives amb grans quantitats de text, ja que només s’aconsegueix distreure i confondre l’espectador. Esquivel, (2013): “ Si escribes en las diapositivas todo el texto de lo que vas diciendo, ¿para qué la expones? Mándala por email y que la lean cuando tengan tiempo. Y si es para subirla a Internet tampoco tiene que llevar mucho texto, porque para eso están los artículos o documentos.” En quant a la grandària i el tipus de lletra, s’ha de considerar que no és bo que s’abusi de diferents tipografies i efectes de text, ja que al final es produeix un efecte de caos visual en la diapositiva. El més útil és utilitzar sempre la mateixa font o com a molt dues diferents. No és recomanable l’ús d’efectes als textos tals com centellejos, girs, lletres en moviment, etc. . Això sí, per donar un efecte més dinàmic al text es poden usar diferents graus d’inclinació, combinats amb textos situats horitzontalment. EL SO A les presentacions multimèdia s’hi poden utilitzar efectes de so, música i fins i tot de veu en off. És important no abusar dels efectes de so ni de la música, ja que han de ser només un recolzament sonor, i no han d’interferir de manera negativa en el discurs de l’orador. Per altra banda si s’afegeix una veu en off a una presentació multimèdia es procurarà que tingui una bona qualitat de so, que sigui intel.ligible per l’audiència, que estigui ben sincronitzada amb les diapositives. S’ha de procurar modular la veu, per posar èmfasi a les parts que es considerin més importants, i s’ha de fer tenint en compte que la presentació no contarà amb l’ajuda del llenguatge corporal i no verbal a l’hora de recolzar el discurs. LES GRÀFIQUES I LES TAULES Existeixen molts de tipus de gràfics i taules: de cercles, d’àrea, de columna, de barres, radials, de bombolla, d’anell i lineals. Però no totes les gràfiques i les taules es poden fer servir per a la mateixa finalitat, ja que, tal i com va dir Weissman (citat per Velàsquez, 2008) “Mai s’han de fer servir les gràfiques preparades per a articles i informes, ja que són inapropiats per a les ajudes visuals; s’han d’ajustar a les grandàries de les fonts, gruix de les línies i els colors per millorar la claredat de la gràfica” (2009). A part s’ha d’evitar l’ús de figures complexes en panells i l’ús d’imatges en tres dimensions per evitar l’avorriment i una possible confusió dels oients. C.R.A.P. C.R.A.P. es el acrònim de Contrast, Repetició, Alineació i Proximitat. Aquests es corresponen als quatre principis bàsics del disseny. El seu significat en anglès s’ignifica “merda”. En primer lloc tenim el contrast : si totes les diapositives utilitzen el mateixos colors i tipus de lletra, s’obtindrà una presentació avorrida i no comunicarà res. S’han de diferenciar i destacar els elements segons la seva importància; el títol en gran per exemple perquè cridi l’atenció. En segon lloc tenim la repetició : es poden repetir aspectes referents a l’estil de les diapositives en tota la presentació per crear consistència. Es pot fer usant una paleta de colors i una tipografia abans de començar a fer la presentació. Alineació: els texts i les imatges i elements que componen cada diapositiva han d’estar connectats de manera visual entre ells. En darrer lloc tenim la proximitat: els elements similars han d’anar agrupats, la relació de proximitat entre ells crea una sensació d’unitat de significat. Segons Ramírez, (2007): Aplicando unas cuantas habilidades básicas de diseño pueden ayudar a evitar esos errores, en cambio permitiremos que aspectos que a menudo consideramos como “adicionales” tomen su legítimo lugar como medios de mejorar la legibilidad y el impacto de nuestro trabajo. Mientras que el diseño es una habilidad — igual parte arte y ciencia — puede llevar años desarrollar un nivel profesional, las ideas centrales son absolutamente simples, y su aplicación puede producir una mejora marcada en tu trabajo cotidiano. ­DARRERS PREPARATIUS: Una vegada la presentació està enllestida, i una vegada triat l’espai i el temps en els quals es farà l’exposició, s’han de verificar certs aspectes tant de caràcter tècnic, i que tenen a veure amb la informàtica, com amb aspectes ambientals, tals com les condicions lumíniques de l’espai, l’estructura d’aquest espai i la visibilitat, com també en referència a la pròpia preparació del discurs. Segons l’article referent a presentacions realitzat per Pixelworking hi ha quatre aspectes a tenir en compte abans de començar la nostra presentació. ● En primer lloc en diu que és important no improvisar l’exposició. S’ha d’assajar l’exposició completament i per parts les vegades que facin falta abans d’enfrontar­se al públic. És molt important comprovar que els enllaços a arxius, a aplicacions i d’altres que utilitzaré en la presentació funcionen perfectament. ● Mesurar el temps és també crucial a l’hora de fer una bona presentació. El que fora ideal seria que es mostrassin unes 12 diapositives per cada 10 minuts d’exposició. Molt poques poden avorrir a l’audiència i moltes poden arribar a saturar l’espectador, fent que desconnecti de la presentació, per la qual cosa aquest perdrà efectivitat. S’ha de donar temps a prendre notes per què l’audiència no es perdi detalls. ● Totes les precaucions que s’hagin de prendre són poques. Si no s’ha d’executar la presentació en l’ordinador d’origen o en un equip aliè, és necessari assegurar­se que l’equip que s’usarà tingui el software necessari. Els programes de visualització diferents al programa original solen tenir certes limitacions, per tant és convenient fer una comprovació prèvia. S’ha de verificar també que el medi en el que estigui emmagatzemada la presentació sigui compatible en la computadora que l’executarà. ● Tenir en compte els condicionants del color com poden ser la diferència de lluminositat i de qualitat de color entre la pantalla del nostre equip i un projector. La qualitat de visualització amb el projector es veu molt limitada per les condicions lumíniques del lloc on es realitzarà la presentació. A l’hora de preparar la presentació aquest ha de ser un aspecte a tenir molt en consideració. CONCLUSIONS Una vegada analitzat els factors tant tècnics com de disseny que s’han de valorar a l’hora de realitzar una presentació multimèdia hem arribat a les següents conclusions. En primer lloc, és molt important tenir en compte els aspectes tècnics com el hardware i el software que s’utilitzaran a l’hora de confeccionar les presentacions i a l’hora de presentar­les. En aquest sentit, és aconsellable utilitzar els programes informàtics més generalitzats o que ens permetin exportar els nostres treballs en arxius d’ús comú per a qualsevol tipus d’ordinador o hardware. En segon lloc i en referència als aspectes que tenen a veure amb el disseny gràfic, consideram que en la conjunció de tots ells hi ha gran part de l’èxit o fracàs de les presentacions multimèdia. El color, la tipografia, les transicions, etc. han d’estar pensats i usats com eines de recolzament al discurs, no com a substitutes del propi discurs. L’ús de tots aquests elements no ha de dificultar el seguiment de l’interl.locució ni interferir en el discurs. Algunes de les claus per fer bones presentacions visual són: que els vídeos siguin lo més curts i clars possibles, que tant les transicions com les gràfiques, s’han d’usar en nombre reduït i han de ser simples; que els colors han de concordar entre si, que hi ha d’haver més imatges que text, les imatges han de cridar l’atenció i el text ha de ser el menor possible (...) Per acabar, els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de fer una presentació en públic, com per exemple: aspectes lumínics, de qualitat del hardware de projecció, de la grandària de la sala on es farà la presentació i del públic a qui van dirigides, tenen gairebé tanta importància com les qüestions de disseny. Una bona presentació multimèdia pot no complir amb els seu propòsit si l’ordinador en el qual s’executa no te la capacitat per fer­ho de manera fluïda, o si la lluminositat de la sala no és l’adequada, entre d’altres. BIBLIOGRAFIA ­ Carredes, R i Codina, D.(2005). Presentaciones con Powerpoint. S ervei d’informàtica xxxxx de la Universitat d’Alacant. Alacant, Espanya. Recuperat de: xxxxx http://si.ua.es/va/documentos/documentacion/office/pdf­pp/pp2.pd f ­ Esquivel, D. (2013). Como hacer una buena presentación. Recuperat de: xxxx xxxxx http://blog.inerciadigital.com/2013/10/01/como­hacer­una­buena­presentacion/ ­ Gaitero,F. (2013). 5 reglas para hacer una buena presentación [blog] . Recuperat de: xxxxx http:// trabajandomasporunpocomenos.wordpress.com/2013/12/10/5­reglas­par xxxxx a­hacer­una­buena­presentacion/ ­ López, J C. (2002). Consejos de los expertos par realizar presentaciones xxxxx efectivas. Guia presentaciones: Eduteka. España. Recuperat de: xxxxx http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0123592312702115 ­ Pixelworking. (2015). consejos para hacer una buena presentación electrónica. xxxxx Espanya. Recuperat de: xxxxx http://www.pixelworking.com/iems/documentos/presentaciones/consejos­para­e xxxxx laborar­presentacion.pdf ­ Velásquez, J. (2008). Principios básicos de diseño gràfico aplicados a la xxxxx preparación de ayudas visuales para presentaciones científicas y de negocios. xxxxx Estudios gerenciales. 28 ( 123), 167­189 . Recuperat de: xxxxx http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0123592312702115
