Silenci.pdf

 Hi havia una vegada a una illa deserta, una tortugueta, anomenada Marieta, que s’havia perdut. Els seus pares i la seva mare havien partit amb un vaixell i s’havien oblidat d’ella. Se va posar a plorar i plorar fins que es va quedar dormida. El matí segúent quan es va despertar, va veure que per allà passava un dofí. La tortuga va pujar damunt una palmera perquè el dofí la pogués veure i va cridar tan fort com va poder. El dofí pegant un bot va veure que la tortuga demanava ajuda i es va acostar cap a la vorera per ajudar a la pobre tortugueta. Al cap d’una hora, quan la tortuga va ser a baix, se’n va anar cap a la vorera per anar a xerrar amb el dofí. Una vegada es van retrobar, la tortugueta, molt trista, li va dir al dofí si la podia acompanyar al seu poble i així es podria retrobar amb els seus pares i la seva germana petita. Pel camí es varen trobar amb un banc de medusses. La tortuga es va asustar perquè havia sentit al seu padrí contar històries sobre les meduses i ella sabia que eren dolentes perque picaven molt fort. Més envant, el dofí Serafí es troba la seva amiga sirenita i decideixen anar a sopar tots junts perquè ja era tard i tenien gana. Varen decidir anar a menjar marisc a un restaurant molt bo. La sirenita Margarita va dir que el seu novio Ken aquatic també hi aniria. Quan ja varen ser a taula, varen decidir començar a menjar perque en Ken aquatic no arribava. Una vegada varen haver acabat de sopar, la tortugueta va demanar al cuiner a veure que era el que havien menjat. El cuiner li va dir que moltes ostres, mejillons i pescadillas. Però també li va confesar que pel camí havia trobat un peix molt gran, que s’emblava un sireno i va decidir pescar­lo per fer­lo al forn i així tendria menjar suficient per servir tota una taula. Finalment, la sirenita va resultar que es va quedar fora sireno ja que el cuiner del restaurant el va fer al forn.