activitat tema 2.pdf

ACTIVITAT TEMA 2, 4 i 6
TEMES
2. TIC i Tecnologia educativa
4. Investigació en Tecnologia Educativa
6. I+D i Tecnologia Educativa
OBJECTIUS
• Conèixer els camps d’estudi de la TE
• Definir la TE en funció de l’evolució històrica.
• Delimitar les funcions dels professionals que es dediquen a la TE.
• Definir el camp i objecte d’estudi de la TE.
• Establir les relacions entre la TE i les TIC.
• Definir les principals línees d’investigació en l’àmbit de la TE
• Determinar els camps d’estudi de la TE
• Conèixer l’I+D com a metodologia d’investigació.
• Saber les etapes que conformen la realització d’un I+D
• Elaborar un projecte d’I+D.
CONTINGUTS
• Origen i definició de la TE
• Evolució del concepte de TE
• Enfocaments de la TE: tecnologia EN l’educació i tecnologia DE l’educació
• Característiques de les TIC
• Enfocaments en la investigació en la TE. Evolució de la investigació en TE.
• La investigació sobre mitjans: principals tendències
• Mètodes d’investigació en TE
• Línies actuals d’investigació Tecnología Educativa II. Curs 2010-11 Mòdul I. Les TIC i l’educació /
Mòdul II. Investigació en TE
• I+D com a metodologia d’investigació.
• Etapes d’un I+D.
• Elaboració de projectes d’I+D
LECTURES
CABERO, J: Tecnología Educativa: su evolución histórica y su conceptualización.
http://novella.mhhe.com/sites/dl/free/8448156137/471653/Capitulo_Muestra_Cabero_84481561
37.pdf
https://ce.uib.es/estudis1011/file.php/437/Capitulo_Muestra_Cabero_8448156137.pdf
BARTOLOMÉ, A.:Concepción de la Tecnología Educativa a finales de los 80
http://www.lmi.ub.es/te/any88/bartolome_tit/
AREA, M. (2000): Bajo el efecto 2000: la investigación en TE en España, en Marques, P. y Pérez, R.
(coord.): Revista Interuniversitaria de Tecnología Educativa. Nº 0. Servicio Publicaciones
Universidad de Oviedo, 98-114.
http://webpages.ull.es/users/manarea/Documentos/documento1.htm
AREA, Manuel (2005). Las tecnologías de la información y comunicación en el sistema escolar. Una
revisión de las líneas de investigación. Revista Electrónica de Investigación y EValuación Educativa,
v. 11, n. 1.
http://www.uv.es/RELIEVE/v11n1/RELIEVEv11n1_1.htm
De Benito, B (2006). La I+D (Investigación y Desarrollo).Texto extraído de: de Benito (2006). Diseño
y validación de un instrumento de selección de herramientas para entornos virtuales basado en la
toma de decisiones multicriterio. Tesis Doctoral
https://ce.uib.es/estudis1011/file.php/437/DOC_I_D.pdf
Fragment extret de CABERO J. (2001) Tecnología Educativa. Diseño y utilización de medios en la
enseñanza. Ediciones Paidós, Barcelona.
https://ce.uib.es/estudis1011/file.php/437/I_D_cabero.pdf
ACTIVITAT
• Llegiu les lectures abans esmentades.
• Amb aquestes realitzareu un mapa conceptual sobre els temes (se pot fer en grups de 3 m.
• Es donarà el tems de pràctiques de dia 2 i 3 de març per a la construcció d’aquest. Tecnología
Educativa II. Curs 2010-11. Mòdul I. Les TIC i l’educació / Mòdul II. Investigació en TE
• La sessió teòrica de dia 3 de març és de treball autònom per realitzar
dita activitat
• Es posarà en comú durant la sessió teòrica de dia 10 de març.
• AVIS IMPORTANT: al mapa conceptual hi haurà d’haver tots els
continguts que vos hem presentat en aquest document.
Resum escrit fet sobre el mapa conceptual extens
S'accepta que el desenvolupament de la TE ve de temps remots i al llarg de la història (amb els
sofistes, Thorndike, Rousseau o Comenio), però es fixa el segle XXI com la data d'inici de major
desenvolupament. . Pareix que la TE sempre va existir, però no com una disciplina assolida. S'ha
vengut desenvolupant des de i per a dues vessants: l'aplicació instructiva i l'ús per a aquesta els
mitjans audiovisuals, que han tengut una rellevància important en la TE; els mitjans audiovisuals:
– Són instruments de transmissió d'informació, de cultura i pensament.
– Ofereixen la varietat d'estímuls millora la motivació, l'atenció i l'adquisició i record
d'informació.
– Permeten acostar l'ensenyança a la realitat mediada dóna ganàncies a l'aprenentatge.
– Millorats, perfeccionen el producte i els processos.
La TE s'explica des de dos enfocaments:
→ L'enfocament sistèmic.
• Prioritza la planificació i disseny sobre la utilització i execució en el sistema instruccional.
• Millora l'enfocament conductista.
• Precisament perquè capacita a la TE per a la combinació efectiva de tots els recursos:
hardware, wetware, software i orgware. No només instrumentals sinó tots (personals,
materials, aparells, tècniques i composicions).
→ L'enfocament conductista.
• Tracta de ser una forma sistèmica de control dels processos d'E-A, conduïts cap a l'eficàcia
educativa, havent plantejat uns objectius específics i usant uns recursos determinats.
• Aplica les lleis científiques de comportament humà en contextes d'aula planificada.
• És un enfocament molt criticat per les seves carències:
- Redueix la TE al domini instrumental.
Se la definiria com “ese espacio intelectual pedagógico cuyo objeto de estudio serían los medios y
las tecnologías de la información ycomunicación en cuanto formas de representación, difusión y
acceso al conocimiento y a la cultura en los distintos contextos educativos: escolaridad, educación
no formal, educación informal, educación a distancia y educación superior” [Area (2004, 57)]”. I
des de dos enfocaments conceptuals en educació:
•
•
La TE en l'educació. És la vessant més aplicada dels mitjans instrumentals en educació.
La TE de l'educació. És la vessant més sistèmica de l'educació perquè és l'àmbit educatiu en
el que participen i interaccionen tots els contextos d'aprenentatge en la instrucció.
Per tant, hi ha dues visions conceptuals: la reduccionista i la globalista.
– La primera se caracteritza fonamentalment per: la transmissió de missatges i
l'audiovisualisme per a això.
– La segona va més enllà perquè cerca l'optimització educativa. Per una banda, dissenya i
aplica didàctiques instrumentals i coneixements pràctics. La instrumentalització del
currículum i els processos d'E-A impliquen: disseny, mediació (control) i maneig
d'instruments. Per altra banda, optimitza els processos de comunicació per la consecució
dels objectius, l'eficàcia i la perfectivitat eudcativa.
La TE ha vengut investigant des de diferents paradigmes i tendències evolutives. Per una banda, hi
ha tres paradigmes possibles:
– El positivisme. Cerca explicar-se.
– El social-crític. Cerca el canvi.
– L'interpretatiu. Cerca la comprensió.
Per altra banda, les tendències han sigut cinc, al llarg del segle XX i fins ara:
–
La de la dècada dels anys 20's. Se preocupa per delimitar les perspectives de la investigació
de mitjans. Berger parla de quatre perspectives:
Psicoanalista. Dóna aportacions psicològiques a la importància dels mitjans.
Marxista. Analitza l'alienació, el conflicte de classe...
Sociològica. S'analitza l'impacte dels mitjans.
Semiològica. Analitza els sistemes simbòlics en els mitjans.
–
La de la dècada dels anys 50's. És l'època en la que prevaleix la tecnificació de l'ensenyança
(Skinner).
–
La de la dècada dels anys 80's. Integra la teoria cognitiva en la forma de concebrer-la.
S'evoluciona des del conductisme al cognitivisme perquè la teoria cognitiva es basa en la
rellevància que dóna a la motivació i el què pensa l'estudiant.
La investigació abarca quatre enfocaments:
* L'enfocament sistèmic. La TE forma part del procés global d'aprenentatge.
* L'enfocament conductista. La TE s'associa a l'anàñisi i modificació conductual.
* L'enfocament ecològic. La TE és l'estudi i pràctica del sistema educatiu entès com el conjunt
de relacions interpersonals que conflueixen en ell, mediades per la tecnologia.
* L'enfocament dels mitjans. La TE s'identifica amb els mitjans.
–
Una etapa intermitja entre les dècades 80's i 90's ha sigut l'etapa de qüestions
didàctiques, que suposà: l'adequació dels mitjans didàctics.
•
•
•
La preocupació per estratègies metodològiques adequades.
El disseny de mitjans didàctics adequats.
La relació entre mitjans i el currículum.
–
La de la dècada dels anys 90's. La línia d'inestigació i aplicació va canviant i encaminant-se
cap a les aplicacions educatives de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Augmenten els estudis i els canvis en les temàtiques de recerca.
En l'actualitat, els camps d'investigació en TE són volten entorn per: la tendència principal, que és
la investigació sobre mitjans i per quatre línies actuals més d'investigació. Per una banda,
s'investiga sobre els mitjans segons quatre enfocaments diferents:
–
L'enfocament tecnico-empríric. Prioritza i l'estudi comparatiu d'aspectes tècnics i
econòmics; de desenvolupament, disseny i avauació dels mitjans.
–
L'enfocament socio-cultural i crític. Entén l'aprenentatge com un procés socialitzador, en el
que la disciplina produeix estudis sobre valors i sociologia.
–
L'enfocament mediacional simbòlic. Es centra en les influències mediacionals en el procés
d'informació per part del subjecte.
–
L'enfocament mediacional curricular. Es centra en ña relació que existeix entre els mitjans i
el currículum. Abarca doncs, més aspectes d'estudi: estratègies de formació de professorat i
estudiants, actituds d'ambdós i programes d'intervenció tecnològica.
La investigació estudia per mitjà de quatre mètodes possibles, segons els objectius que es
plantegi; són els mètodes: predictius, descriptius, experimentals i explicatius.
Per altra banda, està la Investigació i Desenvolupament (I+D), és a dir el mètode que;
–
Integra els principals dissenys de solució de les noves necessitats.
–
Col·labora i media entre invetsigators i practicants.
–
Treballa vers problemes socials complexos.
–
Millora i innova en entorns d'aprenentatge.
Les seves àrees d'estudi són:
–
Quatre de màxima aplicabilitat: teoritzar vers la instrucció i l'aprenentatge d'aprenentatges
basats en el contexte; explorar possibilitats per crear nous entorns d'E-A; avançar i consolidar
coneixements sobre disseny didàctic; i incrementar la capacitat d'innovació educativa.
–
Una altra de desenvolupament d'instruments, processos i materials per millorar totes les
passes i elements: el desenvolupament, l'avaluació, els processos, el disseny i els materials.
El mètode I+D procedeix de la següent manera:
–
Fent una anàlisi de la situació.
–
Definint el problema.
–
Desenvolupant soluciones de fonament teòric.
–
La implementació.
–
La validació.
–
Produir documentació i principis de disseny.
Tot comença investigant per a després:
–
Crear un nou producte de resolució de la situació crítica.
–
Millorar progressivament els mètodes per a adaptar-los perfectament al seu entorn
(òptimament validats).
Segons l'ordre estructural, les fases d'investigación serien cinc: la investigació, el desenvolupament,
l'adaptació, la difusió i el seguiment.
Finalment, l'aplicació de la TE a les TIC, les característiques de la TE són:
–
Les TIC s'associen a la innovació de la imatge i el so.
–
Les TIC són en tant que lligades a la interactivitat perquè: la persona usuària no és passiva i
és capaç de decidir. Doncs, és selectiu amb la quantitat i qualitat (profunditat) i rapidesa de
recepció de la informació que li interessa, utilitza...
–
Les TIC fan referència al conjunt de processos i productes inmaterials derivats de les noves
eines, suports físics i canals de comunicació relacionats amb: el processament, la transmissió i
l'emmagatzematge de la informació.
–
Les TIC no són el fonament bàsic de la innovació educativa perquè no tracta de superar les
tecnologies preexistents, sinó que, les TIC la complementen.
–
Les TIC permeten: presentar simultàniament diversos codis; accedir a grans quantitats,
enviaments de destins llunyans de forma barata; i generar i processar informació.