Esqueleto humano

OSTEOLOGIA
Esquelet axial.
Ossos del crani
Os i referències
Frontal
Vora supraorbitaria
Sinus frontals
Tuberositats
Glabel·la
Parietal
Esfenoide
Cos
Ales majors
Ales menors
Sella turca
Sinus
Apòfisis pterigoidea
Foramen òptic
Fenedura esfenoïdal
Foramen rodo major
Foramen oval
Foramen rodo menor
Temporal.
Part escatosa
Part petromastoïdea
Apòfisi mastoide
Conducte auditiu extern
Apòfisi cigomàtica
Orifici auditiu
intern
Cavitat glenoidea
Descripció
Os del front. Sostre de les òrbites. Part anterior de la base del crani. És únic,
imparell, i mig des del segon any de vida.
vorell, marge superior de l'òrbita.
Cavitats aèries recobertes de mucosa.
Prominències sobre de cada òrbita. És la part més encimbellada.
Zona llisa sobre del nas entre les projeccions dels sinus.
Coberta lateral i superior del crani, per darrera del frontal. Os parell,
irregularment rectangular amb curvatura convexa de fora.
Clau de la base del crani, imparell, fusió de diversos ossos fetals, contribueix a
formar les parets laterals, les òrbites i les foses nasals.
Part central, cúbica, buida.
Prolongacions laterals. Formen la paret externa de l'òrbita
Perllongaments fins, triangulars, de la part superior del cos, formen la part
posterior del sostre de l'òrbita.
Depressió en forma de cadira de muntar en la cara superior del cos, és el
receptacle de la glàndula hipòfisi o pituïtària.
Espais aeris irregulars recoberts de mucosa.
Prolongacions inferiors que formen la paret externa del nas.
Obertura en l'arrel de l'ala menor pel pas del II parell, òptic.
Obertura en l'òrbita, per fora del forat òptic, per deixar pas al III parell, Motor
Ocular Comú, al IV, patètic i part del V.
Obertura en l'ala major pel pas del V parell, trigemin.
Obertura en l'ala major pel pas del V parell, trigemin, també.
Obertura en l'ala major pel pas de l'artèria meníngea mitja.
Forma la part lateral inferior del crani i part de la base.
Part superior de l'os, laminar, en forma de conquilla.
Porció inferior de l'os, a la base del crani, entre l'esfenoide i l'occipital, darrera
de l'orifici auditiu extern, apòfisi en forma de piràmide quadrangular, conte
l'oïda mitja i interna.
Procés darrera l'orella.
Canal que, en penyal, es perllonga des de l'orifici auditiu extern fins la
membrana timpànica.
Prossecució que cerca l'articulació amb l'os pòmul.
obertura gran per on translimiten el VIII parell, estato−acústic, o
vestíbulo−coclear, i el VII o facial.
Depressió ovalada per articular−se amb el maxil·lar inferior.
1
Apòfisi estiloide
Conducte carotidi
Fosa jugular
Occipital
Foramne Magnum
Còndils
Protuberància externa
Etmoide
Làmina Cribrosa
Apòfisi Crista Galli
Làmina perpendicular
Sinus
Cornets superiors
espina d'os que sobresurt avall i endavant des de la cara inferior del temporal,
per inserir−s'hi el ramell de Riolan.
per on l'artèria caròtida interna transfixia el crani.
Depressió on s'allotja la dilatació de la vena jugular interna.
Part més caudal i dorsal, base posterior del crani.
Orifici ovalat d'eix major sagital per on es posa en comunicació la cavitat
craniana amb el conducte raquidi vertebral, hi sorgeix el SNC, la medul·la, i
les artèries vertebrals penetren al crani.
Procés oval i convex que s'articula amb la primera vèrtebra.
Eminència en la cara posterior prop de Foramen Magnum.
Irregular i complex os medià, a l'escotadura frontal, participa en la construcció
de la base anterior del crani, l'òrbita i el nas.
Pas amfibòlic del I parell, Olfactori, vers l'encèfal.
Ancoratge antero−inferior de les meninges.
Forma la part superior de l'envà nasal.
Espais aeris en forma de rusc i recoberts de mucosa.
Participen en la formació de les parets òssies del nas
Ossos de la cara
Palatí
Maxil·lar inferior
Cos
Branca
Còndil
Coll
Cara alveolar
Apòfisi muscular
(A. coronoide)
Angle
Maxil·lar superior
Cara alveolar
Sinus
(Antre de Highmore)
Apòfisi Palatina
Conducte suborbitari
Solc llagrimall
Ossos propis del nas
Pòmul
Forma la part posterior del paladar dur, el terra i part de les parets laterals de
les foses nasals, i el terra de l'òrbita ocular.
Maixella inferior, és l'os més gran i fort
Part inferior de l'os, en la nostra espècie forma la barbeta.
Projeccions, una a cada cantó, que es dirigeixen cap amunt, des de la part
posterior del cos
Part llisa en l'extrem superior de la branca per articular−se amb la cavitat
glenoidea del temporal.
Istme entre el còndil i la branca.
Presenta els alvèols dentaris, on s'articulen les peces dentals.
Inserció del múscul massèter, és una notable eminència dirigida amunt en la
part anterior de cada branca.
Unió de les vores posterior i inferior de les branques
Maixella superior, participa en el terra de l'òrbita, part anterior del sostre de la
boca i terra de les foses nasals.
Presenta els alvèols dentaris, on s'articulen les peces dentals.
Gran cavitat aèria, recoberta de mucosa, és el sinus més gran de la calavera,
representa el major ressonador de la veu.
Part anterior del paladar dur, s'articula amb l'os Palatí.
Orifici en la superfície externa, just per sota l'òrbita, pel pas de nervis i vasos
sanguinis
Forma a la cara interna, el conducte naso−llagriamall.
petits ossos que formen la part superior del pont nasal.
Os de la galta, forma part del terra i paret lateral de l'òrbita.
2
Petits ossets amb la forma i el tamany aproximats d'una ungla, per darrera i per
fora dels Ossos propis del nas formen la paret interna de l'òrbita i la paret
lateral de les foses nasals
Cornets inferiors
Volutes òssies en la cara interna de la paret externa de les foses.
Vòmer
Part inferior i posterior de l'envà nasal
Martell, Enclusa, i Estrep Diminuts ossos auditius allotjats en la cavitat de l'oïda mitja de l'os temporal.
Unguis
Ossos del tronc
Hioide
Vèrtebres
Cos
Pedicle
Làmina
Arc vertebral
Apòfisi espinosa
Apòfisi transversa
A. Articular superior
A. Articular inferior
Forats de conjunció
Cervicals
Orificis vasculars
Atlas
Axis
Prominent
Dorsals
Lumbars
Sacre
Promontori
Còccix
Estern
Cos
Manubri
Apèndix xifoide
Costelles
Os en forma de V en la part anterior del coll entre la maixella inferior i la
laringe, penja dels lligaments de les apòfisis estiloide (Riolan) és l'únic os que
no s'articula amb cap d'altre.
El seu conjunt formen un eix flexible, corbat, d'on pengen les costelles, i les
vísceres, al cim es gronxa la calavera, i forma el canal raquidi, per on discorre
la medul·la espinal.
Massa plana i rodona, en situació anterior.
Perllongacionns curtes que des del cos es dirigeixen enrera.
Part posterior de la vertebra a qui s'uneixen els pedicles
Format pels pedicles i les làmines tanca per darrera el forat V.
Sortit agut que es projecta avall des de la línia mitja laminar.
Projeccions laterals a dreta i esquerra de les làmines
S'acaren amunt des de les làmines, s'articulen amb les inferiors.
S'acaren avall des de les làmines, s'articulen amb les superiors.
Orifici entre vèrtebres per permetre el pas dels nervis espinals
Les set primeres, les apòfisis espinoses són curtes i bífides
forat en l'apòf. Transversa pel pas de l'artèria i vena vertebral
1ra. No té cos ni apòf. Espinosa
2ona.presenta l'apòf. Odontoide que fa d'eix al gir de l'atlas
7ena. l'apòf. espinosa, simple, és la primera que es palpa al coll
Les dotze següents, s'articulen amb les costelles, les apòf. espinoses, llargues,
van perdent verticalitat de dalt a baix.
Les cinc que trobem a continuació (a voltes són 4, o 6) Apòf. espinosa breu,
roma i horitzontal. Cos molt robust.
Cinc (quatre o sis) vèrtebres independents que vers els vint−i−cinc anys d'edat
es fonen en un sol os en forma de tascó.
Prominència superanterior amb notorietat obstètrica.
Quatre o cinc reductes vertebrals informes que es fonen en un.
Os pla, llarg, en forma de daga en la part anterior del tòrax.
Part central de l'os.
Part superior en forma de campana, recorda un mànec.
Ensiforme, prolongació cartilaginosa en la part inferior de l'os.
Dotze arcs esquelètics formats per una gran porció dorsal òssia, i una altra,
menor, ventral cartilaginosa, mostren tres arcuacions: sobre el pla, sobre les
vores, i sobre l'eix longitudinal. Les set primeres s'articulen amb l'estern per un
cartílag propi, les tres següents ho fan mitjançant un cartílag comú, les dues
darreres no s'articulen només que amb la vèrtebra corresponent.
3
Cap costal
Coll
Tubercle
Cos
Cartílag costal
Extrem dorsal, voluminós, amb les caretes per articular−se amb columna
vertebral (bífides de la 2 a la 10)
Part estreta a continuació del cap de costella.
Bordó eminent que s'observa per sota del coll, s'articula amb l'Apòfísis
transversa de la vèrtebra dorsal immediata inferior.
Part òssia principal de la costella.
Cartílag a l'extrem esternal de l'os.
Esquelet apendicular.
Ossos de les extremitats superiors:
Clavícula
Omòplat
Espina
Acromi
Apòfisi Coracoide
Cavitat Glenoïdea
Húmer
Cap
Coll anatòmic
Tròquiter
Troquí
Corredora bicipital
Coll quirúrgic
Tuberositat deltoïdea
Canal de torsió
Epicòndil
Epitròclea
Còndil
Tròclea
Fosa olecraniana
Fosa coronoide
Radi
Cap
Tuberositat bicipital
Apòfisi estiloide
Cúbit
Os parell (com tots els de l'esquelet apendicular, simetria axial) allargassat,
situat en la part superior del tòrax, amb una estirada doble curvatura. L'extrem
intern articula l'extremitat superior amb el tronc, articulació
esterno−costo−clavicular.
Os que resulta de la fusió filogenètica de l'escàpula amb el coracoide, os pla,
ample, triangular, forma juntament amb la clavícula la cintura escapular.
Cresta esmolada que creua obliquament la cara superior de l'os
Procés pla a l'extrem de l'espina, s'articula amb la clavícula .
Ara és una prolongació en la cara anterior de la vora superior.
Cavitat còncava que s'articularà amb el cap humeral.
Os únic, llarg, del braç.
Eixamplament hemiesfèric, llis, i rotat externament, en l'extrem proximal i
destinat a la cavitat Glenoïdea de l'omòplat.
Solc esbiaixat just sota del cap.
Grossa tuberositat antero−exterior per dessota i enfora del cap
Petita tuberositat anterior sota del coll anatòmic.
Solc profund entre el tròquiter i el troquí per on discorre el tendó llarg del
bíceps.
Sota les tuberositats, no té entitat anatòmica, té risc de fractura.
Zona aspre en forma de V a mitja diàfisi, s'insereix el deltoide.
Solc oblic per dessota la V deltoïdea allotja el nervi radial
Projecció lateral, distal externa per sobre el còndil.
Projecció lateral distal internaper sobre la tròclea.
Eminència arrodonida per articular−se el radi.
Depressió en forma de politja on s'articula el cúbit.
Depressió posterior sobre la tròclea, rep l'olècran del cúbit.
Fosa anterior sobre la tròclea, rep l'apòf. coronoide en flexió.
Os extern de l'avantbraç, paral·lel al cúbit es creua per davant d'aquest en el
moviment pron, en flexió o extenció.
Apòfisi proximal en forma de tor, s'articula pel sobre còncau amb el còndil
humeral i pel cantó amb l'osca radial del cúbit.
Engruiximent aspre ventro−intern sota el cap s'insereix el biceps.
Prominència distal externa.
Os intern de l'avantbraç, és més llarg que el radi.
4
Olècran
Apòfisi coronoide
Cavitat sigmoide major
Cavitat sigmoide menor
Cap
Apòfisi estilode
Carp
Filera proximal
Filera distal
Metacarpians
Falanges
Protuberància que forma el relleu punxegut del colze.
Procés de la cara anterior proximal de l'os.
Osca còncava entre l'olècran i l'apòfisi coronoide on es permet l'encaix
perfecte de la tròclea humeral.
Osca corbada externa que es troba per dessota de la cavitat sigmoide major
destinada a la superfície externa del cap del radi
Apòfisi arrodonida en l'extrem distal, no s'articula directament amb els ossos
del carp sinó amb un disc de fibro−cartílag.
Prominència posterior distal interna, prou aguda.
Ossos del canell disposats en dos fileres.
(d'intern a extern) Pisciforme, Piramidal, Semilunar, Escafoide.
(d'intern a extern) Ganxut, Gros del carp, Trapezoide, Trapezi.
Ossos llargs que formen el palmell, s'enumeren del I al V
Ossos dels dits, tres en cada un, llevat del polze que en té dos.
Ossos de l'extremitat inferior.
Os gran dels malucs, amb el sacre i el còccix formen la cintura pèlviana, és el
resultat de la fusió de tres ossos
Cavitat cotiloide formada per la unió dels tres ossos, destinada a l'articulació
Acetàbul
enartròsica del cap del fèmur.
És l'orifici més gran del nostre cos, en la part anterior del coxal. format per la
Forat obturador
unió del isqui i el pubis.
Ili
Part superior, i més oberta.
Crestes ilíaques
Límit superior del ili, de forma corba i presenta tres llavis.
Prominència en l'extrem anterior de la cresta ilíaca, és palpable des de
Espina ilíaca anterosuperior
l'exterior.
Espina ilíaca anteroinferior Projeccióa poca distància per sota de l'anterior.
Espina ilíaca posterosuperior Extrem posterior de la cresta ilíaca
Espina ilíaca posteroinferior Just per sota de la descrita anteriorment.
Osca ciàtica major
Solc molt pronunciat per sota l'espina posteroinferior.
Isqui
Part posteroinferior de l'os coxal.
Tuberositat isquiàtica
Gran massa quadrangular en la part inferior delisqui.
Espina ciàtica
prolongació aguda per sobrelatuberositat.
Cissura isquiàtica
Pubis
Part antero−interna de l'os caxal
Símfisi
Anfiatrosi cartilaginosa que uneix ambdós pubis per davant.
Branca superior
Part superior del forat obturadorl, entre la símfisi i l'acetàbul.
Branca inferior
Part que es dirigeix avall i s'uneix al isqui.
Fèmur
Os únic de la cuixa, és l'os més llarg del cos de l'homo sapiens.
Cap
Extrem superior semiesfèric, amb el coll pateix una lateralització
Coll
Istme que uneix el cap amb la diàfisi.
Trocànter
Protuberància per sota i per fora del cap.
Trocantí
Prominència menor situada sota i per dintre del Tracànter.
Línia intertrocantèria
línia que s'estén entre el Trocànter i el Trocantí.
Coxal
5
Línia àspera
Crestes supracondíleas
Còndils
Tròclea
Fosa intercodílea
Ròtula (Pàtel·la)
Tíbia
Còndils
Eminència intercondílea
Cresta
Tuberisotat
Mal·lèol intern
Peroné
Mal·lèol extern
Tars
Calcani
Astràgal
Escafoide
Cuboide
Cunys
Arc intern
Arc extern
Arc transversal
Filera posterior
Filera anterior
Metatarsians
Falanges
Cresta prominent trilabiada que recorre la cara posterior
Dos crestes que responen a la divisió inferior de la línia àspera.
En nombre de dos, intern i extern, al extrem distal de l'os.
Depressió anterior entre els cóndils per l'articulació de la ròtula.
Pregona depressió entre els còndils per la cara posterior.
És el més gran sesamoide de l'organisme, es desenvolupa en l'espessor del
tendó del quàriceps per davant de l'extrem distal del fèmur, recorda, per la
forma, una castanya.
Os intern de la cama, dona el relleu de l'aresta longitudinal anterior, la
canyella. És un os llarg però molt robust.
Prominències en l'extrem proximal la cara superior és còncava.
Projecció elevada en la cara articular entre el còndil extern i el còndil intern.
Talla antero−posteriorment la superfície en dos.
Angle agut anterior, a l'exterior de la pell forma la canyella.
Prominència en la línia mitja, s'insereix el quadriceps.
Relleu arrodonit a l'extrem distal intern. Turgència de turmell.
Os llarg i fi en el cantó extern de la cama.
Arrodoniment distal. Forma la superfície externa del turmell.
Ossos que formen el taló i la part posterior i mitja del peu humà, el ossos del
tars s'organitzen funcionalment en dos grans arcs longitudinals, intern i extern,
i un de transversal participats, tots tres, pels metatarsians, però es disposen en
dos fileres.
Os posterior que forma el taló, rep la inserció del tendó aquilí.
Os superior, s'articula amb la tíbia i el peroné entre els mal·lèols.
Articulat amb l'astràgal
Os extern, per davant del calcani
En nombre de tres s'anomenen pel numero de dins a fora
Calcani, astràgal, tres cunys, i tres metatarsians interns.
Calcani, cuboide, i dos metatarsians externs.
Filera anterior (Cunys i cuboide) i metatarsians
Tridimensional: calcani astràgal (sobre), escafoide
cunys i cuboide
Ossos llargs del peu en nombre de cinc.
Petits ossos llargs dels dits del peu, tres per cada dit, excepte el dit gros del
peu, com el polze de la mà només te dos falanges
6