L'enfant sauvage; François Truffaut

L'enfant sauvage de François Truffaut
Mentre una dona estava pel bosc buscant bolets, un animal estrany li fa tirar els bolets i l'espanta, la dona va
corrents cap al poble ( l' animal estrany és menja els bolets i posteriorment va a beure aigua en el riu, mentre
beu dona cops a l'aigua per espantar els possibles animalets que es podria trobar.) La dona avisa i ensenya a
dos caçadors, amb els seus respectius gossos, el lloc dels fets. Aquests deixen anar als gossos perquè
persegueixin l' animal i els gossos, després d'una baralla, el tanquen a dins del cau. Els caçadors fan servir el
fum per fer sortir l' animal i quan aquest surt el capturen i s'adonen de que és un infant, l'infant salvatge.
Seguidament, al poble tots el nens se'n riuen del seu aspecte de salvatge i de que no sap ni caminar ni córrer,
és rebut amb expectació i amb menyspreu. El tanquen dins una presó i ell reacciona com ho faria un animal,
buscant una sortida desesperat, rebolcant−se pel terra i donant cops.
Durant el viatge a París és tractat com un animal (el lliguen d'una cama amb una corda) i l'infant salvatge es
comporta tot el viatge com un animal, picant tots els objectes per identificar−los.
Posteriorment el porten a un centre de sords i muts on és inspeccionat pel Dr. Pinel i el Dr. Itard. Els resultats
de la inspecció són: té les oïdes sensibles pels sorolls fluixos, però els sorolls forts no els sent; no sap caminar;
exteriorment és normal (té entre 10 i 12 anys, fa 1'39metres, té ulls negres, cabells negres i tot dins el normal,
menys que té una marcada gepa degut a que camina de 4 potes); no és sensible a les mostres d'afecte ni nota
quan el renyen ni entén els altres. Els Drs. determinen que té moltes ferides d'animals (perquè ell també ha
hagut de matar per sobreviure) i una de molt diferent al coll, feta per un estri tallant, segurament pels seus
pares abans d'abandonar−lo, amb la intenció de matar−lo. Hi ha qui pensa que la seva mudesa és deguda ha
aquest tall i hi ha qui pensa que és deguda al seu aïllament. També hi ha diversitat d'opinions en perquè els
seus pares el van abandonar, hi ha qui pensa que el nen no és normal (subnormal) i que per això és diferent, i
hi ha qui pensa que no és normal perquè el van aïllar i que el van abandonar per alguna causa desconeguda,
però que en tot cas l'aïllament va ser posterior a l' edat dels 3 o 4 anys, ja que sinó hagués mort.
En el centre de sords i muts no és relaciona amb ningú i es comporta com una animal, per exemple dorm al
terra, en lloc de al seu llit. Com que la seva situació al centre és precària i com que Jean Itard i té molt
d'interès, Jean Itard se l'emporta a casa seva amb la minyona madame Guérin.
A casa de Jean Itard el renten bé, li tallen les ungles, els cabells... per tal de que sembli més civilitzat. També
l'intenten debilitar perquè modifiqui la seva gepa, i es faci sensible a la temperatura. Apren a dormir i anar
vestit, i posteriorment apren a abrigar−se quan té fred. Té por al foc i estornuda per primer cop, cosa que
prova que és sensible al foc. Va adquirint coneixements, per exemple apren a obrir els armaris. Posen sabates
a l'infant salvatge i el doctor Itard cada dia el porta a caminar amb ell pel mateix lloc, perquè si familiaritzi,
però l'infant té dificultat per caminar i normalment galopa o trota. A la meitat d'aquest passeig Itard i l'infant
fan sempre una parada, a on l'infant juga i li donen llet, i Itard juga als escacs. Va aprenent coses, sobretot les
relacionades amb els ápats (com parar taula). Itard i la madame Guérin li posen de nom Victor, perquè
reacciona davant del so de la o. Sovint Victor mostra el seu afecte a la madame i a Itard posant−los la seva mà
a la cara. Itard intenta fer jocs que exercitin la memòria de Victor fent servir el menjar, que és el que més
interessa a Victor apart dels passeigs, i si ho fa bé té premi, i si no, no. Victor sempre pica els objectes per
intentar dir quelcom o per identificar−los. Un dia Victor peta el vol de la casa on li donen llet i el dia següent,
per sorpresa de tots, s'emporta un vol de casa Itard perquè es pensa que sinó no tindrà llet a l'altra casa. Victor
articula el primer so després de beure's la llet, però aquest so no serveix de res si és posterior al fet, ha de ser
per demanar la llet. Itard intenta que Victor s'aprengui l'abecedari a partir de relacionar−les amb unes altres d'
iguals, però Victor no les relaciona, sinó que n'apren l'ordre. Itard ensenya a Victor a fer el mateix que ell. Uns
dies després la madame fa neteja i mou un petit objecte (que ni Itard se n'adona), Victor se n'adona i ho posa
de la manera inicial. Itard fa un joc a Victor (aprofitant el seu amor a l'ordre) en el que hi ha tres estris penjats
amb el seu corresponent dibuix a sota i els treu, Victor els ha de tornar a posar al seu lloc inicial. Victor al
1
principi no relaciona el dibuix amb l'objecte i només ho sap fer bé si Itard ho posa primer. Com que Victor
apren a relacionar els objectes amb el dibuix (i les lletres amb les seves iguals), Itard intenta que els relacioni
amb el nom, però això és massa per Victor cada cop que ho prova agafa un atac. Madame Guérin (que és com
la mare de Victor i se l'estima molt) renya a Itard, i aquest s'adona que s'ha precipitat i redueix el ritme
d'aprenentatge i augmenta els passeigs. Amb el pas del temps les coses que més agraden a l'infant són la pluja,
la lluna i veure aigua mirant el sol, que és el que més li recorda els seus orígens. Dies després Victor no vol
muntar l'abecedari i tira les lletres contra la finestra, Itard el castiga al cuarto obscur (Itard diu que és una bona
manera d'ensenyar−li el que està malament, però que no n'ha d'abusar.) Victor plora per primer cop. Uns dies
després Itard li ensenya a escriure llet amb lletres de fusta (fent−ho ell primer quan vol demanar la llet).
Després van a marxar a fer el passeig diari, però abans de marxar Victor puja un moment a l'habitació a buscar
les lletres. I quan arriben a la casa on normalment beuen llet, Victor treu les lletres i demana la llet escrivint
llet. Itard vol ensenyar les vocals a Victor però aquest és incapaç, però per altra banda apren a fer dibuixos
bàsics i les lletres, imitant a Itard. Però quan escriu el seu nom no té consciència de que sigui ell, però en
canvi ja reconeix alguns objectes a partir del seu nom. L'endemà Victor construeix per iniciativa pròpia un
objecte molt rudimentari , Itard se n'alegra molt. Uns dies després Itard vol comprovar si Victor té sentit del
que és bo i el que és dolent i fa el següent experiment: Li demana a Victor uns objectes i aquest els hi porta
bé, però Itard fa com si ho hagués fet malament i el vol tancar al cuarto obscur però Victor si resisteix molt i
plora molt, i Itard li diu que ho ha fet molt bé, que el càstig no era just (Victor té racionalitat).
Més endavant Itard es posa malalt i va un metge a visitar−lo, però a Victor no li agraden els visitants, i Victor
li torna a posar el barret i li donà el bastó i el fa fora de la casa. Seguidament Itard va a casa del metge i
mentre ell està a fora, en Victor s'escapa de la casa. Victor al sentir−se substituït per el metge s'escapa i passa
tota la nit al bosc. Itard i Guérin es pensen que ha marxat pel crit de la natura i que no tornarà mai més. Aquell
mateix matí Victor, encara escapat, intenta robar una gallina, però és perseguit pels amos i la ha de deixar.
Després Victor se n'adona que ja no pot viure sol, i suposo que també per gana, i torna a casa. Tots estan molt
contents de la tornada de Victor, es mostren el seu afecte mutu i el film s'acaba amb un final feliç com el 99%
dels films.
Victor mai no va tenir la capacitat de pensar en abstracte, però si que es va anar socialitzant, va anar aprenent
a comportar−se, va adquirir sentiments... Jo crec que aquest cas demostra que la societat i el contacte entre
homes és el que ens fa ser humans, sinó som encara més animals. Això també demostra que la teoria de
Rousseau de l'home bon salvatge no és del tot encertada, però si que crec que la societat fa l'home malvat i
sense llibertat, i més si és una societat extremadament capitalista i competitiva com la nostre. Jo crec que
sense societat no s'és bo ni dolent, sinó que s'és irracional i que s'actua per impulsos i instints.
2