6èEP Una vida en pau El meu compromís

6èEP
Llengua
Una vida en pau
El meu compromís
Llengua
OBJECTIUS
1. Reconèixer les conseqüències de la guerra i com es desenvolupa la vida en
un camp de refugiats.
2. Reflexionar sobre les situacions que rodegen una guerra.
DESENVOLUPAMENT
El professor, prèviament, ha hagut de dir als alumnes que la classe de
Llengua avui serà una mica especial: Seguirem aprenent i practicant
conceptes propis de l’àrea, però des de fets reals, no ficticis. Tan reals
com la situació de milions de nens i adults que es veuen implicats en
conflictes armats que marcaran la seva vida per sempre.
Si no ho ha fet ja el tutor, és el moment de llegir i comentar “La història
de Sue” que ha estat el relat-guia per a totes les altres àrees, inclosa
aquesta.
Un cop llegit i comentat el text, destacant els diversos aspectes que allí
es mostren (les causes de la guerra, els desplaçaments que provoca,
l’ambient de terror i tensió, la falta de mitjans, l’exili, les mines
antipersones, etc...), es comença amb les activitats proposades.
MATERIALS
FITXES 1, 2 i 3 fotocopiades per als alumnes.
Llengua
FITXA 1
LA HSTÒRIA DE SUE
Que bé!. Ja tinc 12 anys, em dic SUE i ara començo una nova vida. Ja
quasi sóc gran i no me n’havia adonat... Es pot dir que abans no tenia en
què somiar: viure en un camp de refugiats acaba amb tots els somnis i
amb les esperances; la vida comença i acaba darrere d’uns filferros i, la
veritat, això és tristíssim.
Ni recordo quan vaig arribar al campament. Es deia SITE 2 i estava a
Tailàndia, però la meva família és de Cambodja. Cambodja ha estat en
guerra molts anys i les persones senzilles i normals havíem de marxar,
en la majoria dels casos, de pressa i corrents per fugir del terror, de les
bombes, dels segrestos, dels assassinats. Els meus pares conten coses que
em fan molta por i el meu amic Sothia, a qui vaig conèixer en el
campament, diu que la fugida del seu poble, a la nit, completament a les
fosques i rodejats de crits i explosions, va ser vertaderament terrorífica.
Encara ara es desperta sobresaltat a les nits somiant que l’atrapen els
jémeres rojos1...
Jo vaig tenir una mica de sort; com que era molt petita no recordo
gairebé res. Però la vida en el campament és molt trista: consisteix a
sobreviure. L’aigua i els aliments arribaven en camions de l’ajuda
internacional i havíem de fer hores i hores de cua per aconseguir una
garrafa d’aigua, o una bossa d’arròs. Els nens ens posàvem a la cua i a
passar el temps! A vegades ens barallàvem per tonteries: ...que a Sothia
li ha tocat més quantitat!... o que a en Chan Ret li han pres un sabó! ... i
és que, com no teníem de res, qualsevol cosa era un tresor, sobretot els
sabó i els caramels (algunes vegades arribaven per sorpresa, barrejats
amb els paquets d’arròs... i això era tot una festa).
Els grans tractaven d’aparentar que la vida era normal, però res no
esborrava la tristesa dels
cases.
seus ulls, l’enyorança per tornar a les seves
Algunes vegades podíem sentir la ràdio per saber com seguia la
Llengua
guerra en el nostre país i sempre em semblava el mateix: Han
bombardejat Non Phen !... O bé, el pont del riu Mekong ha estat
destruït! ... Jo no volia escoltar ja que no entenia res. També teníem una
escola, però diu la meva mare que no era de veritat, ja que els mestres
no eren vertaders mestres, sinó vells que s’oferien per a contar-nos coses
del nostre país, o joves que s’escapaven de la guerra o estaven ferits
però, és clar, canviaven molt...
Quan estàvem malalts anàvem al barracó sanitari per a curar-nos, i tan
aviat hi havia
medecines com no n’hi havia cap: depenia de si havia
arribat el camió o no.
A vegades passava molt de temps, perquè el
robaven els soldats abans d’arribar.
Ara que s’ha firmat la pau hem tornat al nostre poble, PAlLÍN. Estic
il·lusionada, sobretot per ser lliure, sentir-me en llibertat de córrer i
córrer, i no hi ha filferros! només hi ha una ombra en la meva vida que
no em deixa ser feliç: els grans no em deixen córrer pels verds camps del
meu poble, ja que diuen que amaguen un terrible perill. Estan plens de
mines
ocultes
que
exploten
en
trepitjar-les
sense
adonar-te’n
i
t’arrenquen un peu, un braç, o el que sigui! . I jo em pregunto: Per què
unes persones que no em coneixen volen que em passin aquestes coses tan
terribles? De veritat que no ho entenc. Per què les hi han posades? Si jo
només vull ser feliç...
1
Jémeres rojos: Guerrillers comunistes de Cambodja
tristament cèlebres pels seus nombrosos crims.
Llengua
1 COMPRENSIÓ LECTORA
ACTIVITAT 2
1. A on vivia la Sue abans de tornar al
seu poble?
a) A casa dels seus avis b) En un camp de refugiats c) En un poble veí
2. Per què va haver de fugir del seu país la família de Sue?
a) Per la guerra b) Per la fam i la pobres c) Per un terratrèmol
3. En quin país es trobava el campament?
a) Tailàndia
4. Com es deia l’amic de la
a) Site
b) Cambodja
c) Indonèsia
b) Sothia
c) Chan Ret
Sue?
5. Com s’alimentava en el campament?
a)
Amb el que
cultivaven allí
b) Gràcies als comerços allí c)
Gràcies a l’ajuda
internacional
instal·lats
6. La mare deia que l’escola no era vertadera escola perquè ...
a)
Estava en mal
estat
b)
No hi havia molts
materials
c)
No hi havia vertaders
mestres
7. Hi havia possibilitat d’aconseguir medecines al campament?
a) Sí, però eren molt b) Només quan arribava el c)
cares
camió
No, no hi havia cap
possibilitat
8. Quan van poder
tornar al seu país?
a) Quan es va firmar b) Quan l’exèrcit ho va c) Quan es van acabar les
la pau
permetre
collites
9. Ara que ha tornat al seu poble, Sue
es troba ...
a) Expectant b) Cansada c) Il·lusionada
10.
Els grans no la deixen córrer pers camps perquè ...
a) Estan sembrats de mines b) Estan rodejats de filferros c) Són privats
Llengua
2 NOMS I ADJECTIUS
Subratlla amb blau els noms i en vermell els adjectius que trobis en el relat.
3 ADEJECTIUS I VERBS
A la primera columna tens alguns noms que surten a la narració que has llegit.
Has de buscar el seu adjectiu i verb corresponent i escriu-lo a la columna
indicada:
NOM
ADJECTIU
VERB
Somni
Segrest
Explosió
Enyorança
Felicitat
4 SOPA DE LLETRES
En aquesta sopa de lletres trobaràs moltes paraules que hem emprat en el relat de
la SUE. Cerca-les i, amb les lletres que sobren, trobarà una frase amagada (en
castellà).
C
Q
O
E
R
L
N
S
I
O
S
I
I
Z
D
A
E
N
T
E
R
R
O
R
O
E
Z
A
E
U
M
D
A
A
P
T
Y
L
T
R
D
P
C
O
O
P
E
R
A
C
I
O
N
O
A
H
V
E
A
L
A
M
B
R
D
A
E
S
T
E
E
O
D
E
I
M
I
N
A
S
M
E
R
R
R
N
N
O
Q
S
E
O
O
O
I
R
E
I
D
O
T
P
U
H
U
N
S
Q
L
F
B
D
A
L
I
A
E
A
E
S
T
U
A
E
I
O
D
R
E
F
U
G
I
A
D
O
S
L
L
S
Campamento
Heridos
Refugiados
Paz
Cooperación
Alimentos
Miedo
Terror
Libertad
Minas
Alambrada
Llengua
Escriu aquí la frase amagada:
................................................................................................................................
4 CARTA A LA SUE
Escriu una carta a la SUE donant-li la teva ajuda i encoratjant-la.
................................................................................................................................
................................................................................................................................
................................................................................................................................
................................................................................................................................
................................................................................................................................
................................................................................................................................
................................................................................................................................
................................................................................................................................
................................................................................................................................
Llengua