“ C o n

Projecte de campanya
2015-16
“Continuar estudiant
per canviar un país”
1. Un cop d’ull al país
1.1 Descripció general
Zona Reyna, Uspantán, Quiché
Guatemala és un país situat a l'Amèrica Central, en el seu extrem nord-occidental,
amb una cultura autòctona producte de l'herència maia i de la influència espanyola
durant l’època colonial.
El país compta amb una rica bellesa natural. Malgrat la seva petita extensió territorial,
Guatemala té una gran varietat climàtica i biològica producte del seu relleu muntanyós
que va des del nivell del mar fins als 4.220 metres del cim de Tajumulco. Això propicia
que al país hi hagi ecosistemes tan variats que van des dels manglars dels aiguamolls
del pacífic fins als boscos ennuvolats d'alta muntanya. La major part de la població es
concentra en un gran altiplà central per damunt dels 1.500 m.
El país té una superfície de 108.889 km² (tres vegades l’extensió de Catalunya) i hi
viuen poc més de 15 milions de persones. La capital, Ciudad de Guatemala, és el
motor econòmic del país i creix ràpidament. Es tracta però d’un creixement
descontrolat perquè constantment hi arriba població d’altres punts del país cercant
noves oportunitats. Guatemala és un país amb un índex de desenvolupament humà
mitjà, amb una elevada desigualtat econòmica entre rics i pobres (fenomen molt
freqüent a l’Amèrica Llatina), cosa que frena el repartiment de la riquesa, deixant a
moltes capes socials fora de qualsevol oportunitat de desenvolupament.
2
La població indígena composa un terç de la població del país. L'idioma oficial és
l’espanyol, a més de 21 llengües d’origen maia, la llengua xinca i la garífuna, la qual és
parlada per la població afrodescendent.
1.2 Radiografia socioeconòmica
(Font: PNUD 2014)
-
Posició Desenvolupament Humà: 125 de 187 països (Espanya: 27 de 187)
-
IDH (Índex de Desenvolupament Humà): 0,628 (Espanya: 0,869)
-
PIB p/c: 6.866 PPA en US$ (Espanya: 30.561 PPA en US$)
-
Esperança de vida al néixer: 72,1 anys (Espanya: 82,1 anys)
-
Mitjana d’anys d’escolaritat: 5,6 (Espanya: 9,6)
-
Taxa d’alfabetització d’adults majors de 15 anys: 75,9% (Espanya: 97,7 %)
-
Població sota el llindar de pobresa d’ingressos: 51%
-
Taxa de fecunditat: 3,8 fills/dona (Espanya: 1,5 fills/dona)
-
Coeficient de Gini (medició desigualtat d’ingressos): 55,9 (Espanya: 34,7)
-
Metges per cada 10.000 persones: 9,3 (Espanya: 39,6)
-
Despesa pública en salut: 6,7 % PIB (Espanya: 9,4 % PIB)
-
Despesa pública en educació: 2,8 % PIB (Espanya: 5 % PIB)
3
2. Un cop d’ull a la ubicació del projecte
2.1 Context social, econòmic i polític
Un informe recent de Nacions Unides i el Ministeri de Salut indica que el 49% de les i
els nens de Guatemala té algun grau de desnutrició. L'accés a l'educació és limitat,
només les dades de la primària són esperançadores. En el cas de la secundària, amb
xifres dramàtiques, l'exclusió es fa més patent en la població indígena. Segons
l'Informe 2012 del PNUD, els més alts indicadors de baixa escolaritat i analfabetisme
es concentren en els indígenes i en les dones, especialment de l'àrea rural. El 95% de
la població indígena estudiantil s'ubica en el sector educatiu públic. Aquest és un
indicador molt significatiu ja que implica que el tipus i la qualitat de l'educació que rep
aquest grup social, així com els errors i encerts de l'administració i les seves
repercussions sobre l'aprenentatge i formació de milers de nenes i nens, incideix
directament en el present i futur dels pobles indígenes.
Aquestes
característiques
es
manifesten de manera notable en
l'àrea d'implementació del projecte.
La Zona Reyna és una regió situada
a la part oriental del departament del
Quiché, en els municipis de
Chicamán i Uspantán. En aquesta
zona, totalment rural i bastant
llunyana respecte els centres urbans,
la gran majoria de la població es
dedica a tasques agropecuàries, i viu
en condicions de pobresa, extrema
pobresa i exclusió respecte als serveis públics. La majoria de la població és indígena
maia, principalment del grup q'eqchi ', tot i que també hi ha presència de població ixil,
poqomchi' i altres.
Concretament les problemàtiques a la zona del projecte són:
a) L'idioma d'aprenentatge: En la majoria d'escoles de l'àrea, la llengua d'instrucció
continua sent el castellà, això a causa que encara que les i els mestres dominen
l'idioma de la comunitat (q'eqchi') no disposen de materials educatius en idioma
q'eqchi 'ni se'ls capacita en metodologies bilingües
b) El currículum: Una altra de les preocupacions expressades pels pares de famílies i
d'alguns mestres compromesos en la Zona Reyna, es refereixen al fet que el
currículum del nivell primari implementat a les escoles no té continguts relacionats amb
la pròpia cultura i context social i lingüístic en què els nens i nenes viuen. Si bé és cert
que els pares no utilitzen la paraula currículum, coneixen els aprenentatges
significatius que han de tenir les i els nens.
c) La poca utilitat pràctica de l'Educació: No hi ha dubte que les escoles han despertat
expectatives en les i els alumnes, que difícilment es veuen satisfetes, ja que la major
part dels i les alumnes que han sortit de primària no tenen possibilitat de seguir
estudiant. D'altra banda, la formació que van rebre no els va facilitar les eines
4
bàsiques per millorar la productivitat agrícola o per posar en pràctica habilitats útils per
desenvolupar-se millor en el sector rural.
d) La formació i la tasca
docent: Molts pares de
famílies i líders comunitaris
reconeixen que hi ha
mestres compromesos amb
l'educació dels seus fills
però
amb
serioses
limitacions per exercir la
seva docència en no
comptar amb cap recurs per
al
desenvolupament
educatiu en general. No
obstant això, el problema
principal de l'escola rau en
la manca de compromís dels mestres amb l'educació dels nens i nenes.
e) L’exclusió de la dona en els processos educatius i socials: La Zona Reyna no està
lliure d'aquesta exclusió. Per raons de discriminació de gènere, per la concepció de
rols de gènere creats, etc., la participació de la nena a l'escola primària i de les dones
en la vida comunitària és molt escassa. Per això és necessari una formació als i les
mestres i a les autoritats educatives locals, per a la sensibilització sobre els drets de la
dona i la nena i la formació per impartir una educació no sexista a l'aula.
f) L'escàs accés de les i els joves a l'educació secundària. Això es deu a diversos
factors, entre els quals destaquen l'escassetat de centres educatius secundaris a la
regió, i les necessitats econòmiques de la població, que obliguen a les i els joves a
treballar des de ben petit, limitant les seves oportunitats d'estudiar. Les dones viuen
una exclusió particularment severa, a causa de les condicions d'exclusió de gènere
que es viuen a la regió tant com a la resta del país.
2.2 Descripció específica: L'Institut Ruk'u'x Na'oj
Aquest projecte és producte de molts
anys de treball sobre el terreny en què
s’ha constatat la necessitat de tenir
accés a una formació acadèmica en
una modalitat que no interfereixi amb
les activitats laborals i familiars dels
joves. Es tracta de població que, a
causa de l'exclusió i pobresa, no va
poder completar l'educació secundària
durant
la
seva
infantesa
i
adolescència.
5
L'Institut Ruk'u'x Na'oj ha contribuït a satisfer aquesta necessitat a la Zona Reyna des
de 2013, afegint a l'educació formal per maduresa, el component de formació política
orientada a la defensa dels drets dels pobles indígenes i les dones. Aquest centre
sosté els següents postulats pedagògics:
• El procés d'ensenyament aprenentatge és continu i progressiu
• L'aprenentatge es realitza mitjançant activitats que desenvolupa la persona per
construir el coneixement, a partir de la interacció amb els altres.
• La persona aprèn de manera significativa i permanent quan construeix en forma
activa els seus propis coneixements.
• Els aprenentatges prenen forma quan es dirigeixen a la resolució d'un problema o un
conflicte cognitiu.
• En l'aprenentatge significatiu
l'educador és un facilitador de
l'aprenentatge;
intervé
per
motivar l'alumne, per a propiciar
experiències
d'aprenentatge,
per activar les idees prèvies,
qüestionar-les,
debatre-les,
contrastar-les amb les noves,
etc. Tot dins d'un ambient
enriquidor, de respecte i de
profunda estima per la persona
que aprèn
• L'acció grupal cooperativa i
solidària
dinamitza
els
processos de creació de coneixement i fomenta la qualitat dels aprenentatges.
• El desenvolupament del pensament i la consciència està condicionat pel context
socio-històric i cultural en què es desenvolupa la persona que aprèn.
• L'avaluació té algunes característiques fonamentals: és un referent de les condicions
inicials per a abordar el procés d'aprenentatge i el mitjà per valorar el procés
d'aprenentatge a fi d'assegurar que les persones tinguin les oportunitats necessàries
per aprendre.
6
3. El projecte de campanya
El projecte 2015-16 pel qual es demana la col·laboració de la vostra escola pretén fer
front a les despeses de l’Institut Ruk’u’x Na’oj que garanteix el dret a l’educació de
persones adultes que no van poder estudiar en la seva joventut per motius econòmics:
“Continuar estudiant per canviar un país”
Els seus objectius són:
•
Contribuir al compliment del dret a una educació de qualitat i pertinença cultural
de la població indígena de Guatemala.
•
Millorar l'accés a educació formal secundària de qualitat i pertinença cultural,
amb enfocament de drets humans i equitat de gènere, per a la població adulta
de la Zona Reyna, El Quiché, Guatemala.
•
Dotar als alumnes de l’Institut dels materials educatius necessaris.
Aquest projecte serà realitzat a partir del mes de gener de 2017, i té un cost total de
20.743,58 €
El projecte enfortirà el funcionament de l'Institut Ruk'u'x Na'oj Zona Reyna, el qual
proporciona educació secundària per a població adulta, en modalitat accelerada o per
maduresa. Com que les i els estudiants són joves que treballen, l'Institut realitza les
seves activitats acadèmiques durant
els caps de setmana.
L'Institut Tijob'al Ruk'ux Na’oj, creat el
2013 i avalat pel Ministeri d'Educació,
proporciona educació formal des d'una
metodologia
l'educació
component
alternativa
popular,
de
i
basada
en
inclou
un
formació
política
orientada a la defensa i exigència de
els drets humans, especialment els
7
drets econòmics, socials, culturals i Ambientals, els Drets de les Dones i els Drets dels
Pobles Indígenes.
Amb aquest projecte, contribuirem amb el pagament dels salaris de la directora de
l'institut i dels docents, així com amb una part del cost dels llibres que utilitzaran els i
les estudiants. La nostra contrapart a Guatemala, PRODESSA, finançarà la resta de
despeses del funcionament del centre.
S'estima que el 2017, l'Institut Tijob'al Rak'ux Na’oj comptarà amb al voltant de 150
estudiants, aproximadament 50% homes i 50% dones. Es tracta de població rural,
maia q'eqchi’, que viu en una regió caracteritzada pels seus alts índexs de pobresa i
exclusió. En general, els estudiants de l'institut són persones adultes joves, d'entre 18 i
25 anys, que no van tenir oportunitat de cursar l'educació secundària durant la seva
adolescència.
El projecte contribuirà amb el funcionament de l'institut, per la qual cosa aquests 150
joves homes i dones, es veuran beneficiats directament. A més d'això, les 150 famílies
de les i els estudiants es beneficiaran de manera indirecta; calculant una mitjana de 6
persones per família, la quantitat de persones beneficiades indirectament ascendeix a
aproximadament 900.
8
4. Pressupost
Conceptes
Equips, subministraments i
serveis externs
50 Llibres de text per als
estudiants (40% Proide)
Personal Local
Honoraris director/a Ruk'u'x
12 mesos
Honoraris coordinador local
Ruk'u'x 12 mesos
Honoraris docents Ruk'u'x
10 mesos
Total
Total
Quetzals
Total €
Sol·licitud a
Proide
Aportació
PRODESSA
Total
4.487,19 €
4.487,19 €
16.256,41 €
12.051,28 €
4.205,12 €
16.256,41 €
Q72,000.00
9,230.77 €
7.692,31 €
1.538,46 €
9,230.77 €
Q4,800.00
615.38 €
512,82 €
102,56 €
615.38 €
Q50,000.00
6,410.26 €
20.743,58 €
3.846,15 €
16.538,46 €
Q35,000.00
4.487,19 €
4.487,19 €
9
4.487,19 €
2.564,10 €
6,410.26 €
4.205,12€
20.743,58 €