“ M e n

Projecte de campanya
2015-16
“Menjadors escolars
per als alumnes del
Nord de Togo”
1. Un cop d’ull al país
1.1 Descripció general
Regió de Savanes
Togo és una petita nació africana ubicada al Golf de Benín, altament dependent de
l’agricultura. Té una superfície de prop de 57.000 Km2 (Catalunya en té 32.000 Km2),
per acollir una població de 6,8 milions.
Administrativament el país es divideix en cinc regions. A partir de la regió de les
Savanes (regió de més al nord), el clima del país adopta el règim de les àrees
sahelianes. Tanmateix, es tracta d’una sabana suau, en contrast amb el centre del
país que està format per muntanya, i el sud que té plenament clima tropical,
caracteritzat per extensions planes amb llacs i pantans.
A Togo, habiten un gran nombre de grups ètnico-lingüístics de difícil classificació (més
de 30). Els etnòlegs estan més o menys d'acord en classificar-los en tres grups segons
la ubicació: els del sud (societats camperoles molt sòlides que viuen agrupades en
pobles i mantenen una estructura tradicional molt democràtica, basada en la reunió
dels notables); els del centre (pobles que provenen de les muntanyes i que les noves
generacions han baixant a viure a la plana a conrear les terres més fèrtils i riques); i
els del nord (els millors pagesos de l'Àfrica Occidental per a terres seques i rocoses).
La meitat de la població de Togo és animista (pràctiques ancestrals on es reconeix una
gran varietat d'esperits i déus); un 30% seria cristiana i el 20% restant, musulmana.
2
Qualsevol de les variades estructures familiars que es donen a Togo, parteixen del
tradicional patriarcat. La funció del pare és fonamental com a protector de la família
però també com a motor de les activitats externes a la llar que reporten l’alimentació.
De totes formes, la dona té un paper quasi tan determinant com l’home a l’hora
d’aconseguir la subsistència, a més que s’encarrega exclusivament de totes les
tasques domèstiques i de criança dels fills. És així com, comparativament, la vida
d’una dona togolesa és molt més dura que la d’un home.
1.2. Radiografia socioeconòmica:
(Font: PNUD 2014)
-
Posició Desenvolupament Humà: 167 de 187 països (Espanya: 27 de 187)
-
IDH (Índex de Desenvolupament Humà): 0,473 (Espanya: 0,869)
-
PIB p/c (2013): 1.129 PPA en US$ (Espanya: 30.561 PPA en US$)
-
Esperança de vida al néixer: 56,5 anys (Espanya: 82,1 anys)
-
Mitjana d’anys d’escolaritat: 5,3 (Espanya: 9,6)
-
Taxa alfabetització adults majors de 15 anys: 60,4 % (Espanya: 97,7 %)
-
Població sota el llindar de pobresa d’ingressos: 58,7 %
-
Taxa de fecunditat: 4,7 fills/dona (Espanya: 1,5 fills/dona)
-
Coeficient de Gini (medició desigualtat d’ingressos): 39,3 (Espanya: 34,7)
-
Metges per cada 10.000 persones: 0,5 (Espanya: 39,6)
-
Despesa pública en salut: 8,0 % PIB (Espanya: 9,4 % PIB)
-
Despesa pública en educació: 4,6 % PIB (Espanya: 5 % PIB)
3
2. Un cop d’ull a la ubicació del projecte
2.1 Descripció específica: Regió de Savanes
Savanes és una regió de 8.603 Km2 densament poblada amb més de 830.000
habitants (el 13% de la població total del país). És un entorn rural, amb un únic nucli
urbà, Dapaong, que és la capital administrativa, econòmica i comercial de la regió.
La població està majoritàriament dedicada a
l'agricultura.
Es
tracta
d'una
agricultura
familiar, amb una extensió mitjana per
propietat de 2 Ha. L'economia es basa en
l’agricultura pròpia d'un clima sahelià que té
pluges mal repartides (generalment, des de
novembre fins a finals de març, no plou
gens). Les sabanes són biomes caracteritzats
per una estació d’abundants pluges i una altra estació seca, que afecta a les plantes i
al sòl. Aquest és escassament fèrtil pel rentat de les substàncies nutrients. S’hi cultiva
l’arròs, el sorgo blanc, el sorgo vermell, el petit mill, la mandioca i el blat de moro
principalment, amb algun tubèrcul i hortalissa. Darrerament està augmentant la
producció de soja, arròs, cotó i ceba. És una agricultura de subsistència, poc
tecnificada i de baixa productivitat. En el conjunt del país, el 65% de la població depèn
d'aquest sector que representa el 41% del PIB. No es tenen dades del percentatge de
població de Savanes que viu de l’agricultura, però sabent que aquesta és la regió més
deprimida del país, és fàcil intuir que és superior a aquest 65%.
La salut de la regió ha estat
objecte d'un gran progrés. Es
creu que va per davant de
l'educació i de la producció
agrícola i industrial. L'esforç
està centrat en incrementar
l'accés a l'aigua potable, les
campanyes
de
vacunació
i
l'augment dels dispensaris.
En quant a l’escolarització, la
regió està a la cua del país. Es calcula que el 50% dels nens i el 30% de les nenes,
4
estan escolaritzats. El rendiment escolar és baix, degut a un absentisme motivat per la
poca disponibilitat i qualitat dels centres educatius i per les dificultats d’aprenentatge
de bona part dels infants rurals, molt en part pels seriosos casos de subalimentació
que es donen i que alteren la concentració i atenció a l’aula. Per tot això, a Savanes
tan sols un 35% dels infants escolaritzats finalitza l’educació primària. A aquestes
dificultats se li uneixen la baixa formació i motivació dels directors i mestres, on molts
d’ells, a l’igual que bona part dels alumnes, han de desplaçar-se llargues distàncies a
diari.
2.2 Descripció específica: Menjadors escolars
A la regió existeixen les escoles
públiques, les escoles comunitàries,
i les escoles diocesanes. Aquestes
últimes
apleguen
el
30%
de
l’alumnat escolaritzat a la regió, i són
dirigides des de fa més de 40 anys
per algun Germà de La Salle, per
encàrrec
escoles
del
bisbat.
pròpies
i
les
Entre
les
afiliades,
sumen 69 escoles amb més de 16.000 alumnes.
L’actual projecte respon a una iniciativa que va començar el 1996 quan els Germans
de La Salle, analitzant l’experiència dels darrers 10 anys, van adonar-se de la
necessitat de dotar a les escoles d’educació primària de serveis bàsics essencials per
aconseguir l’escolarització de les nenes, l’eradicació de l’absentisme i del baix
rendiment escolar. El procés va comptar amb les següents fases:
•
L’aposta era ambiciosa però requeria de la implicació de pares i professors. En
aquest sentit, el primer que es va fer va ser coordinar a la Direcció dels centres,
consellers pedagògics, professors i famílies per a la sensibilització a més
d’enfortir els Comitès i Associacions de Pares a les escoles on no n’hi havia.
•
A partir d’aquí es van iniciar les primeres experiències pilot d’alimentació i
sanitat escolar. Avui s’ha avançat molt en la implicació de pares i professors
cosa que permet identificar millor la necessitat per a la implementació de
Programes Socials de Suport a l’Educació.
•
El funcionament és senzill: el menjador escolar proporciona un àpat al dia a tots
els nens i nenes de l’escola, els dies que hi ha classe per la tarda: dilluns,
5
dimarts i dijous. Excepcionalment també es donarà de menjar els dimecres i
divendres (tot i que aquests dies no hi ha classe a la tarda).
•
A principi de curs es demana una cotització en espècie per al menjador escolar.
Si el comitè de pares contribueix, per exemple, amb 2 sacs de blat de moro, la
direcció de l’escola, a través d’aquest programa, aporta el doble, és a dir, 4
sacs de blat de moro.
•
La preparació dels aliments i el servei de menjador està a càrrec de les mares
dels alumnes beneficiats que s’organitzen a través de torns.
•
La llenya i l’aigua necessàries s’encarreguen per grups i torns. Els alumnes que
es beneficien del menjador escolar recullen la llenya i busquen l’aigua.
•
La Direcció de la Xarxa Rural s’encarrega del transport dels aliments i els
emmagatzemen.
Cal destacar el valor essencial d’aquest projecte: l’escola no només beneficia als
alumnes sinó que a tota la comunitat en tant que agent promotor del
desenvolupament, mitjançant la participació activa de pares i mares.
6
3. El projecte de campanya
El projecte 2015-16 pel qual es demana la col·laboració de la vostra escola pretén fer
front a les despeses d’aquests menjadors escolars a les 40 escoles aplegades al
programa:
“Menjadors escolars per als alumnes del Nord de Togo”
Els seus objectius són:
•
Combatre la subalimentació dels alumnes togolesos.
•
Reduir l’absentisme escolar
•
Lluitar contra l’abandó escolar que afecta principalment a les nenes
•
Millorar els resultats acadèmics dels alumnes
•
Responsabilitzar a tota la comunitat (mares, pares, consellers pedagògics,
professors) en la promoció del desenvolupament
Aquest projecte serà realitzat a partir del mes de gener de 2016, i té un cost total de
30.303,00 €
Aquest projecte s'integra dins del Programa d'Educació i Desenvolupament Bàsic que
la Diòcesi de Dapaong (DEC) va posar en marxa, fa ja 30 anys, a la Regió de
Savanes, al nord del Togo i que, des de fa 26 anys gestiona i dirigeix el soci local, els
Germans de les Escoles Cristianes Districte Golf de Benín, amb l'aprovació i el suport
del govern togolès, que paga el salari del 35% dels mestres/as rurals.
El programa, que proporciona una cobertura integral de serveis bàsics a través de la
Xarxa d'Escoles Rurals de la Diòcesi (69 escoles actualment), té com a prioritats una
sèrie d'accions que conformen aquesta concreta intervenció. Aquest projecte pretén,
d'una banda, contribuir a assolir plenament el dret a l'educació de tots els nens i nenes
del nord del Togo i, de l'altra, exercir el dret humà a l'alimentació.
La Xarxa d’Escoles Rurals treballa constantment per incrementar la cobertura i qualitat
del servei social i educatiu que ofereix. Per la qual cosa, d'acord a la demanda dels
7
beneficiaris i d'acord amb les autoritats educatives togoleses, planifica i executa
accions concretes. En aquest cas, el projecte dóna suport a les 40 escoles acollides al
programa dels menjadors escolars, combatent directament la principal causa de
l'absentisme escolar: la subalimentació. El projecte beneficiarà als més d’11.000
alumnes d’aquestes escoles.
Gaudir d'una alimentació suficient i equilibrada és una condició essencial per tenir
bons resultats a l'escola, ja que els nens i nenes mal alimentats obtenen resultats molt
per sota de les seves possibilitats. La vida econòmica a la regió està basada
principalment en l'agricultura, molt poc desenvolupada a causa de la pobresa de la
terra i a la manca d'eines i tècniques adequades per treure rendiment d'ella. Això fa
que, durant els mesos que van de novembre a juny, la gent, i més els nens, passin
gana. Són 8 mesos d'escassetat de menjar.
A les males o insuficients collites, cal afegir la distància que separa la llar del nen/a
respecte de l'escola. Com que és una població dispersa (pels terrenys de cultius), els
nens recorren diversos quilòmetres per anar a l'escola. Amb les altes temperatures
dels mesos de març a juny (entre els 30 ° i els 40 °), els nens/es prefereixen quedar-se
a l'escola, encara que no mengin, perquè ningú els garanteix que després d'haver
caminat diversos km trobin
alguna cosa de menjar a casa.
La
repercussió
d'aquesta
insuficiència
alimentària
nefasta
la
en
salut
és
i
el
rendiment escolar dels nens,
que no arriben a tenir el nivell
d'atenció mínima exigida per
poder seguir adequadament el
programa.
El
resultat
és
l'absentisme per falta d'interès
i l'abandonament escolar, que afecta principalment a les nenes.
A més, la subnutrició és una privació d'un Dret Humà fonamental, sabent que el
planeta té els recursos suficients per nodrir a tots els habitants, però a més, impedeix
el bon desenvolupament intel·lectual dels nens, la seva atenció i rendiment escolar i
per conseqüència l'aprofitament del Dret que tenen a l'educació.
8
4. Pressupost
CONCEPTES
Aportació
contrapart
TOTAL
Sol licitud a PROIDE
Subministraments
160 sacs 100 kg blat de moro
(4x40 escoles)
4.390,53 €
4.390,53 €
160 sacs 50 kg arròs(4 per escola)
5.122,29 €
5.122,29 €
80 sacs 100 kg mongetes (2 per
escola)
4.878,37 €
40 sacs 100 kg soja(1 per escola)
2.201,36 €
2.201,36 €
40 Sacs 100 kg guarí
1.829,39 €
1.829,39 €
40 Sacs 50 kg peixets
5.793,06 €
5.793,06 €
80 caixes 24pots de tomàquet
1.707,43 €
1.707,43 €
80 Caixes 50 pots sardines
2.012,33 €
766,49
1.245,81€
80 Bidons 25L oli vegetal
2.368,24 €
2.005,19
363,05€
30.303,00 €
2.771,68 €
27.531,29€
TOTAL
9
4.878,37 €