1.1.1.1. Introducció:

Ed. Infantil.
1. Introducció:
1r cicle Ed. Primària
a) Presentació didàctica:
didàctica:
Aquest joc ja sorgit de les aportacions de l’Equip Docent de cinc mestres d’Educació
Infantil de La Salle d’Alaior (Menorca). Després de reunir-nos per a establir quines
podrien ser les línies bàsiques del material per a treballar el dret a l’educació, vam
establir tres pilars fonamentals que –des de l’experiència de l’equip- considerem que
han de guiar l’actuació per poder implicar activament els nens i nens de 3 a 7 anys_
• Els sentits: utilització de colors, imatges grans, llenguatge corporal…
• La simplicitat: les tasques a realitzar han de ser poques i molt senzilles perquè
els nens i nenes les puguin reproduir…
• L’aspecte màgico-fantàstic: La senzillesa combinada amb la màgia, connecta
amb el món infantil i ens obre les portes de la ment i el cor dels nens i nenes…
Treballar la dignitat i el dret a l’educació en els nens i nenes d’aquesta franja d’edat
passat per aconseguir que siguin protagonistes de l’aventura de jugar, que
experimentin i s’ho passin bé descobrint un món immens de possibilitats en els sons,
les imatges i els colors que inspiren i diverteixen els nens i nenes d’altres parts del món
que, com ells, també tenen dret a tenir mestres, professors i professors...
Salutacions del món és la primera part d’un joc. Es realitza en parelles, dins de
l’espai de l’aula o a l’aula de psicomotricitat, si el col·legi disposa d’aquest recurs.
Falta alguna cosa? És la segona part del treball de sensibilització per a aquest any
i etapa. Es realitza en forma de diàleg del mestre/a amb els seus alumnes.
El joc titulat “Salutacions del món” té dues pars: una primera d’expressió
corporal i una altra d’expressió plàstica. Ambdues parts tenen per objectiu que
els nens creïn i expressin sentiments i emocions a partir del moviment
corporal que implica saludar.
El joc titulat Falta alguna cosa?”, es basa a
observar i identificar diferents elements
proposats pel mestre/a.
La salutació i el joc d’identificació compleixen amb els tres requisits explicats
anteriorment, perquè posem el nostre cos en moviment de forma molt senzilla. També
ho podem considerar quelcom màgic perquè quasi sense saber per què, experimenten
una relació positiva davant un petó, una abraçada, una encaixada de mans…
b) Relació del joc amb l’ ODM2:
Amb aquest joc connectem de ple amb l’ODM que treballem, i el fem accessible
als nens i nenes d’Educació Infantil. Aprendre a saludar, és com obrir la porta d’entrada
al procés educatiu en el qual podem créixer amb dignitat, felicitat i llibertat... Plantejar
una activitat des de l’experiència de la salutació d’altres continents, ens obre la porta a
descobrir realitats educatives que hi ha en altres llocs del món.
La salutació pot connectar amb la duresa dels nombres: milions de nens i
adults, que no tenen accés a l’escolarització o que abandonen l’escola bans d’acabar el
cicle de primària. És molt important haver llegit el document base per a contextualitzar
el joc, perquè darrere de la salutació estem coneixent que hi ha altres nens i nenes com
ells en diferents llocs del món, que és la casa gran de tots. Molts d’aquests nens i
nenes no poden anar a l’escola perquè no tenen mestres, col·legis, material escolar,
diners per comprar-lo, o perquè els falta quelcom del que nosaltres tenim per poder
estar al col·legi de dilluns a divendres.
SALUTACIONS DEL MÓN
Expressió corporal:
Algú entra a classe portant un missatge al mestre o a la mestra. La persona que
entra diu el següent o quelcom semblant: “Senyo (o profe), una persona ha vingut a
veure’ns i m’ha dit que t’expliqui una cosa a cau d’orella...·I li dóna un paquet que té
una vareta màgica. (El paquet el pot elaborar cada mestre/a al seu Col·legi).
El mestre/a, manifestant corporalment un clar entusiasme pel que acaba de succeir,
transmet al nens/nenes el següent missatge: “Hola, sóc Felip el mag. Et regalo una
vareta màgica perquè l’obris davant dels nens. Cada vegada que la moguis, la profe i
els nens i nenes de la classe us ho passareu molt bé. Us convertireu en nens i nenes
d’altres col·legis del món i saludareu com ells”. Obre el paquet embolicat amb paper i
tot veuen la vareta.
Després de llegir aquest missatge, amb aquestes o unes
altres paraules, el/la profe, pregunta als nens i nenes: “Voleu que
provem aquesta vareta màgica?”. I a l’estil dels pallassos de la
tela, insisteix en la pregunta fins que se sent un sí que soni ben
fort.
El professor/a organitza els alumnes per parelles, agita la
vareta i diu: “Som els nens i nenes de (diu qualsevol poble
d’Espanya) i a… els nens i nenes se saluden amb la mà”. El profe
els dóna la mà a tots i els invita que, amb la parella, facin el mateix.
A partir del segon moviment de la vareta, el mecanisme és sempre el mateix. A
continuació t’escric suggeriments de diferents parts del món, que pots enriquir tant com
vulguis, afegint salutacions d’altres parts o canviant els que ja tens.
•
•
•
•
•
•
A Europa es donen tres petons a la galta.
A Àfric, aixequen una mà.
A Amèrica es donen una abraçada.
A Àsia inclinen el cos cap endavant.
A Oceania freguen suaument un front amb l’altre.
Als Pols es toquen el nas.
Expressió artística
Pintem dibuixos de nens i nenes de diferents llocs del mon. S’ofereixen cinc
dibuixos diferents perquè cada mestre/a triï el que desitgi per a la seva classe. (Veure
dibuixos Annex 1 o buscar-ne d’altres)
FALTA ALGUNA COSA?
El punt de partida és que tenim dues aules dibuixades amb els seus diferents elements:
alumnes, mestre/a, pupitres, materials... La majoria d’elements estan pintats i preparats
per a col·locar a la cartellera de l’aula o en algun altre lloc.
Disposició dels elements de les dues aules:
• Aula 1: Té tot el necessari per a poder ensenyar i aprendre. La munta el
mestre/a a partir dels dibuixos de l’annex.
• Aula 2: Li manquen alguns elements. (En cada col·legi es pot decidir quins
elements ometre de l’aula 1. Aquests es quedaran sense pintar fins haver
desenvolupat l’activitat d’observació i identificació).
El mestre o la mestra, en diàleg amb els nens mirarà d’ajudar-los a descobrir quins
elements falten a l’aula 2, comparant-los amb els de l’aula 1.
Quan ens hem adonat del que faltava a l’aula 2, entre tots col·laborarem per a pintar
aquells elements que necessitem posar. Posem el nostre granet de sorra perquè altres
nens i nenes rebin educació i els mestres i les mestres puguin ensenyar i aprendre
també... Acabem el joc dient: “Hi ha nens, nenes i mestres que no tenen una escola
com nosaltres per poder aprendre i ensenyar”.
Bibliografía:
ROS JORDINA; ALINS SONIA, Jocs d’expressió corporal, Activitats per a
l’educació infantil, Ed. Parramón, 2001, Barcelona.