L’ EDUCACIÓ: UN INSTRUMENT EN BONES MANS DOCUMENT BASE

DOCUMENT BASE
L’ EDUCACIÓ:
UN INSTRUMENT EN BONES MANS
L’educació constitueix l’instrument més poderós per al desenvolupament humà
integral. Aquesta és la convicció que mou les ONGDs lasal·lianes en el seu treball
diari i no ens cansarem de repetir-ho. Per això, un any més, la nostra campanya vol
incidir en aquest aspecte que està a la base del desenvolupament.
En campanyes passades hem parlat ja del dret a l’educació, de l’accés a l’escola, de
la integració plena de les nenes, i hem fet un recorregut per la resta dels Objectius
de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Després d’això, estem encara més
convençuts que l’educació és l’element aglutinador dels ODM. Tot i que dos dels
objectius es refereixen específicament a l’educació (un fixant com a meta l’educació
primària universal fins al 2015, i l’altre la igualtat entre nens i nenes), l’educació és
una contribució vital per a la consecució dels altres objectius.
En el marc dels ODM, hem vist avenços en aquests aspectes. Però en el darrer terç de
camí vers el 2015, quan l’ONU revisa els èxits obtinguts i adverteix de les mesures
necessàries per a arribar-hi (Cimera de l’ONU, setembre 2010), quan la crisi
econòmica mundial posa en greu risc la vida de milions de persones en el món i
amenaça l’èxit dels Objectius del Mil·lenni, fem una crida a redoblar esforços per
una educació de qualitat. L’esperança d’un món més just només és possible des d’un
canvi en les persones, en tots els qui habitem aquest món. En l’educació de qualitat
hi trobem un preciós instrument que fa emergir el millor de cadascú de nosaltres i
manté l’ésser humà en la seva dignitat.
Però no n’hi ha prou amb la simple escolarització. L’educació de la persona és un
llarg procés en el qual intervenen molts factors. Per això les ONGDs lasal·lianes
estem del tot decidides a treballar per la millora de la qualitat en l’educació, un
aspecte moltes vegades oblidat perquè no és fàcil reflectir-lo en una estadística. El
treball per la qualitat de l’educació implica la participació activa de tots els agents:
governs nacionals i internacionals, comunitats locals, pares, mestres, alumnes...
Des del compromís amb la nostra pròpia identitat, en el nostre petit àmbit d’acció,
però amb la mirada alta vers l’aconseguiment d’un desenvolupament humà universal,
les ONGDs lasal·lianes, invitem a tots els qui en formem part a conjuminar esforços a
favor d’una autèntica qualitat educativa, perquè aquest poderós instrument
produeixi els seus millors fruits.
1. Un instrument imprescindible
La relació entre educació i desenvolupament econòmic no ha passat desapercebuda
en els estudis clàssics d’economia, com tampoc els fracassos i divorcis d’aquest
binomi. Hi ha estudis de tot tipus. Per a uns ha estat fonamental en el
desenvolupament econòmic, per a altre, no tant. Potser el problema radica a veure
l’educació només com un “instrument econòmic” i no com un instrument per al
desenvolupament integral de la persona i de la societat. Per això, quan parlem
d’educació trepitgem un terreny delicat, molt subjecte a manipulació. Amb tot,
assumim el repte, conscients que és un aspecte del desenvolupament que exigeix
molta cura i responsabilitat. Però tampoc no hem de ser ingenus i pensar, en termes
abstractes, que l’única inversió ha de ser en educació. El nostre interès per
l’educació ha d’estar en sintonia amb el desenvolupament de projectes en altres
sectors (productiu, salut, etc.), el treball per unes relacions comercials i financeres
justes, la incidència política, la sensibilització i educació per a la solidaritat.
Si pensem en nosaltres mateixos o en les persones i societats que tenim més a la
vora, no seria difícil adonar-nos dels múltiples beneficis que ens ha proporcionat
l’educació. Sense ànim de ser exhaustius, i amb la vista e els ODM, volem apuntar
alguns d’aquests beneficis.
+ L’educació fa l’ésser humà conscient de la seva dignitat i, per tant, capaç de
reconèixer la dignitat dels altres.
Primer de tot, l’educació fa emergir de l’home el millor de si mateix, ajudant-lo a
reconèixer-se i a reconèixer en els seus semblants, en el seu proïsme, la dignitat que
els és pròpia com a éssers humans. Gràcies a l’educació l’ésser humà desenvolupa les
seves potencialitats i arriba a realitzar-se com a persona, en un camí que li és
irrenunciable per a aconseguir la seva plenitud.
+ L’educació permet formar persones conscients dels seus drets i obligacions,
capaces de participar responsablement en la vida pública.
L’educació condueix a la socialització i capacita per a la participació activa i
responsable en la vida pública. Perquè això es doni, la persona es fa conscient, a
través de l’educació, que la convivència s’estableix sobre la base de drets i deures
que li són propis a l’home i a la dona pel fet de ser persona. La falta d’educació, per
contra, fa les persones vulnerables i moltes vegades víctimes de la injustícia.
+ L’educació allibera les persones de la indefensió davant els diferents poders.
Tant en la vida pública com en la privada l’ésser humà pot ser víctima del poder dels
més forts o de les institucions. Una persona formada, conscient dels seus drets i
deures pot protegir-se i protegir els seus dels esmentats poders, quan aquests no
serveixen per al bé pel qual han estat establerts.
+ L’educació, i en especial l’Educació per al Desenvolupament, ens fa capaços de
participar en la societat des dels valors de la justícia i la solidaritat.
En la societat de la globalització no és menor l’escletxa entre “els qui són dintre” i
“els qui es queden fora”. Però els seus mateixos mecanismes interns malden per a
amagar i dissimular aquesta realitat. Per a participar activament i responsablement
en aquesta societat global, cal formar-se, conèixer el seu funcionament, aprendre a
llegir la realitat i optar per accions i actituds basades en la justícia i la solidaritat.
+ L’educació proporciona una major protecció enfront del VIH/SIDA.
Nombrosos informes en els darrers anys han posat en evidència l’estreta relació entre
nivell educatiu i protecció contra el VIH/SIDA. Una bona educació també redueix els
riscos de contaminació pel VIH/SIDA. En efecte, els treballs d’investigació han
demostrat que els coneixements adquirits en l’educació bàsica constitueixen el
factor de protecció més important dels adolescents contra la infecció. Tots aquests
beneficis de l’educació estan estretament vinculats al nivell d’educació assolit pels
educands. Al mateix temps, en alguns llocs, el VIH/SIDA fa perillar l’oferta d’una
educació de qualitat i contribueix considerablement a l’absentisme dels docents.
+ L’educació prevé i ajuda a reconstruir societats víctimes de conflictes armats.
En situacions de conflicte armat, l’existència d’un sistema educatiu fort, fa els nens
menys vulnerables enfront del reclutament per part de grups armats, a treballs
abusius o al tràfic de menors. Durant o després d’un conflicte, el restabliment de
serveis educatius constitueix un important signe de reconstrucció i esperança.
L’educació és important per a ajudar els nens a superar traumes, a desenvolupar les
seves habilitats socials i la seva autoestima. Les escoles i els altres llocs
d’aprenentatge poden proporcionar suport i recuperació psicològics.
+ L’educació proporciona una elevada conscienciació sobre temes relacionats
amb protecció del medi ambient.
En els últims anys, el tema del medi ambient ha entrat a formar part del currículum
escolar, fent de l’educació un potent instrument de sensibilització i protecció del
medi natural.
+ L’educació és fonamental en la promoció de la igualtat de gènere.
Un sistema educatiu de qualitat, està demostrat que promou la igualtat de gènere
des de les seves mateixes estructures, quan ofereix les garanties necessàries per a
l’accés de les nenes a l’escola. A més a més, l’escola pot ser alternativa i incidir
favorablement en un canvi d’actituds en la societat a favor de la igualtat de gènere.
+ L’educació influeix sobre la disminució de les taxes de mortalitat infantil.
A més dels beneficis directes per a la dona, està demostrat l’impacte de
l’aprofitament escolar de la dona en la pobresa i en l’èxit de la família en general.
Cada any suplementari d’escolarització de la mare està associat a una disminució
significativa de la mortalitat infantil, a un millorament de l salut infantil, a una
major assistència dels nens a l’escola i la millora del nivell de vida de la família.
+ L’educació, en fi, protegeix els drets del nen.
En si mateixa, l’educació constitueix un dels drets fonamentals del nen, que ha de
ser preservat i promogut. Però, a més a més, serveix per a protegir els nens del
treball infantil, dels matrimonis forçats, millora les possibilitats de feina digna, etc.
Segons la Campanya Mundial per a l’Educació, les xifres d’educació
encara són alarmants:
•
•
•
•
75 milions de nenes i nens segueixen sense tenir accés a l’educació primària. El 50% de les
nenes i nens sense accés a l’educació viuen a l’Àfrica.
Més d’un terç de les nenes i nens matriculats, abandonen el col·legi abans d’acabar el cicle
de primària;
Hi ha una important manca de professorat: 18 milions de professors haurien de ser formats i
contractats abans de 2015;
774 milions d’adults segueixen sense saber llegir i escriure.
2. En bones mans
Tot i aconseguir l’escolarització plena de la població infantil, l’objectiu del dret a
l’educació no
s’hauria aconseguit. No n’hi ha prou d’assistir a l’escola. Moltes
vegades aquestes estadístiques amaguen la realitat: nens i nenes que assisteixen a
l’inici del curs i aviat abandonen l’escola, nens amb un alt percentatge d’absentisme
escolar, aules massificades, docents poc preparats i remunerats, pèssimes
instal·lacions escolar, llargs períodes de temps sense mestre, manca de suport a casa
o manca d’unes mínimes condicions per al treball i estudi a casa, mètodes
pedagògics inadequats, ensenyances poc útils i deslligades de la pròpia cultura... Són
molts els aspectes que envolten l’educació i fan que aquesta sigui un instrument de
qualitat per a la vida de les persones.
Molts d’aquests aspectes fonamentals per a una educació de qualitat passen
desapercebuts a les ajudes al desenvolupament i, en especial, a l’educació, perquè
són una inversió a llarg termini o sobrepassen els límits d’un projecte concret. Les
ONGDs lasal·lianes en aquesta campanya volem destacar tres aspectes que ens
semblen claus per a una educació de qualitat: dotació dels recursos necessaris,
formació i reconeixement dels docents, mètodes i continguts adequats.
+ Formació i reconeixement dels docents
Els docents són l’element més important en l’èxit de l’educació. La defensa dels seus
drets i deures repercuteix directament en l’educació.
D’altra banda, la manca de mestre en molts països empobrits és un factor decsiu
perquè aquesta països no puguin oferir educació a tots els nens i joves en edat
escolar. Les guerres i conflictes perllongats, com en el cas de Sudan o la RDC, la SIDA
que produeix una enorme mortaldat en la població activa, com en el cas de
Moçambic i altres països d’Àfrica Austral, ha generat la necessitat imperiosa de
formar docents i evitar que molts nens, tot i que tenen escoles, no puguin ser
escolaritzats.
Segons les dades recollides per la Campanya Mundial de l’Educació, d’aquí al 2015,
només l’Àfrica Subsahariana necessitarà 1.600.000 mestres més a les aules (la qual
cosa suposarà un augment del 68%) perquè tots els nens i nenes puguin rebre
ensenyament primari.
Els països que més docents necessiten són els que, al mateix temps, han d’afrontar
restriccions pressupostàries més rigoroses. A molts d’ells només els queda l’opció de
recórrer a paradocents o docents empírics que, per regla general, tenen una
qualificació professional inferior a la dels altres mestres titulars i reben
remuneracions molt més baixes. Aquestes oscil·len entre un 25% i un 50% del sou
d’un mestre titular.
Degut a la falta de docents i a l’augment de la demanda, moltes vegades la formació
del professorats en exercici, passa a un segon pla. Cal disposar de bones escoles de
formació i programes de formació contínua del professorat, on adquireixin les
competències necessàries per a desenvolupar la seva tasca i dotar-les de noves idees
i mètodes, com el treball en gènere, grups minoritaris o pedagogies concebudes en
funció de l’alumne. La valoració i l’estima per la pròpia vocació docent faran que el
mestre dugui a terme la seva tasca amb satisfacció i competència.
Com es constata en molts països del Sud, el salari que rep un mestre no és suficient
per a satisfer les necessitats bàsiques de la seva família. Això fa que el mestre hagi
de fer altres feines, a més de la docència, i normalment en detriment d’aquesta.
El baix salari que s’ofereix, especialment en els països més pobres, influeix
directament en el reconeixement social d’aquesta professió i en la seva elecció per
part de joves ben formats, que prefereixen altres professions més ben remunerades.
Per a les ONGDs lasal·lianes, invertir en la formació dels docents i la millora de les
seves condicions sociolaborals és una prioritat estratègica.
Alguns projectes desenvolupats en els darrers anys, així ho testimonien:
- Ampliació i millora del CELAF únic centre de formació especialitzada en pedagogia
d’Àfrica Francòfona. 370.000 € en 3 anys.
- Programa de formació de Mestres Rurals d’Ensenyança Primària a Guinea
Equatorial. 500.000 € d’inversió en 14 anys.
- Formació permanent de mestres en la xarxa d’escoles rurals de la Diòcesi de
Dapagong de Togo. 5.000 €/any.
- Creació d’una xarxa de formació de professionals en educació per a rehabilitar els
serveis educatius bàsics al Sud del Sudan. 490.000 € en 4 anys.
- Suport al programa de promoció integral de la població rural de Sofala (Moçambic)
per mitjà de la formació tècnica de mestres rurals “Projecte ESMABAMA". 114.000 €
en 4 anys.
- Formació del Professorat del Col·legi Catòlic de Meki per a la seva qualificació
universitària (Etiòpia). 19.000 € en 4 anys.
- Programa de formació específica de docents del Centre de Formació Professional La
Salle de Conakry (Guinea-Conakry) en colaboració amb ETNIA. 15.000 € en 4 anys.
- Formació del professorat de l’Escola Taller La Salle de Bomudi (Guinea Equatorial).
9.000 € en 3 anys.
- Enfortiment del programa de professionalització de mestres indígenes rurals a
Guatemala. 150.000 € en 2 anys.
- Professionalització del professorat “empíric” del programa d’escolarització primària
rural de qualitat a la costa Atlàntica nicaragüenca: “Educación para un pueblo
nuevo”. 180.000 € en 4 anys.
- Suport a la formació de qualitat de mestres rurals a la zona amazònica peruana a
través de l’Institut Pedagògic de Requena. 50.000 € en 5 anys.
- Capacitació docent i de joves líders escolars per a la millora de la qualitat
educativa dins del Pla de municipalització de l’educació d’Arequipa (Perú). 44.000 €
en 2 anys.
- Formació del professorat en educació bilingüe intercultural dins del programa CRAM
per a la promoció educativa dels nens quètxues als andes centrals (Perú). 67.000 € en
3 anys.
- Formació de professors i professores de la regió NOA centre a Argentina. 21.000 €
en 3 anys.
- Formació d’educadors i líders comunitaris rurals per a la promoció integral de la
població de Presidente Médici; estat de Maranhao (Brasil). 60.000 € en 2 anys.
Finalment PROIDE ha invertit sistemàticament cada any en la formació de futurs
directius i gestors d’obres educatives de La Salle a Àfrica: 30.000 €/any.
+ Dotació dels recursos necessaris
L’educació de qualitat requereix uns mitjans concrets. A nivell general, en molts
països,
la
partida
pressupostària
destinada
a
educació
s’ha
vist
reduïda
considerablement a conseqüència de la crisi econòmica o per influència de les
polítiques i preferències dels interlocutors internacionals, específicament del FMI.
Aquesta situació influeix considerablement en el nombre d’escoles, en les
reparacions i dotacions necessàries, en el nombre d’alumnes pe aula, en els
materials i llibres de text. En molts països del Sud els serveis educatius no arriben a
totes les zones, privant així a milions de nens del seu dret a rebre educació
+ Mètodes i continguts adequats
Un procés d’ensenyança-aprenentatge adequat al context repercuteix favorablement
en l’èxit d’una educació de qualitat. Una bona pràctica exigeix que es presti atenció
a sis àrees fonamentals de la política educativa que tenen repercussions directes en
l’ensenyança i en l’aprenentatge, així com als recursos que contribueixen
indirectament a facilitar el procés (Informe de seguiment de l’ EPT en el món 2005).
- Objectius adequats: el desenvolupament de les competències cognitives,
creatives i socials és un component invariable, però també hi ha la preocupació pels
valors d’índole universal –respecte dels drets humans i del medi ambient, pau i
tolerància- o de dimensió més local, per exemple la diversitat cultural.
- Equilibri entre las matèries: si bé l’ensenyança i l’aprenentatge de la
lectura i escriptura segueixen essent elements centrals del pla bàsic d’estudis,
últimament se n’hi han incorporat altres de gran interès com són la salut, els drets
humans, la tecnologia…
- Bona utilització del temps: Encara que hi hagi un ampli consens per a
considerar que la norma ha de ser un total de 1.000 hores “efectives” d’escolaritat
per any, són molts pocs els països que ho compleixen. A vegades l’absentisme de
docents i alumnes, l’escassetat d’aules, la manca de material d’aprenentatge fa que
no s’aprofiti bé el temps de l’escola.
- Enfocaments pedagògics destinats a millorar l’aprenentatge: en molts llocs
els estils i mètodes pedagògics no estan correctament posats al servei dels nens, i
aquests adopten un paper passiu. Però l’adequada adaptació de metodologies exigeix
formació per part dels docents.
- Política lingüística: l’elecció de la llengua utilitzada en l’escola revesteix
una enorme importància per a la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge. Està
demostrat que el fet de començar la instrucció en la primera llengua de l’educand
millora considerablement els resultats de l’aprenentatge.
- L’avaluació: una avaluació periòdica, fiable i efectuada al seu degut temps
és un element clau per a millorar l’aprofitament escolar. Moltes vegades la manca de
formació o exigència fa que aquesta pràctica imprescindible s’oblidi.
- Contextos d’aprenentatge adequats: Les escoles han de ser accessibles als
alumnes discapacitats i han de comptar amb instal·lacions que garanteixin un entorn
d’aprenentatge sa i higiènic. És essencial que les escoles puguin disposar d’aigua
potable i instal·lacions sanitàries apropiades. A vegades, les enormes distàncies i els
perills per a arribar a l’escola, frenen els pares per a enviar els seus fills al col·legi.
PER A SABER-NE MÉS
CAMPANYA GLOBAL PE A L’EDUCACIÓ: Drets d’Educació: Una guia per a practicants i
activistes..
UNESCO: Educació per a tothom. L’imperatiu de qualitat. Informe de seguiment de
l’ETP en el món 2005..
SAVE THE CHILDREN: Reescriure el futur. Educació per a nens i nenes en països
afectats per conflictes.
OBSERVATORI PER ALS DRETS DEL NEN
www.observatoriorelal.org
L’Observatori Educatiu Lasal·lià per als drets de la infància i la joventut a Amèrica Llatina i al
Carib es concep com una estratègia d’observació, construcció de coneixement, aprenentatge,
formació i coordinació de visions, missions, finalitats i processos, al voltant de l’educació i les
pràctiques educatives, en perspectiva de drets...