Tema 32.- Els elements accidentals del negoci jurÃ−dic. • El concepte d'element accidental. Delimitació. Els elements accidentals són aquells que les parts contractants afegeixen al negoci jurÃ−dic per modificar o limitar la producció normal dels efectes del negoci. Aquests poden o no estar presents en el negoci jurÃ−dic, són accessoris, no són elements essencials però poden estar presents depenent de la voluntat de les parts contractants. No afecten a la validesa del negoci jurÃ−dic. Aquests elements són: la condició, el termini i el mode, i aquests no depenen de la invalidesa del contracte, com a molt arribaran a la anul·labilitat d'aquests element accessori. • La condició. La classificació de les condicions en funció del fet - condició i de la seva eficà cia. Vicissituds del fet - condició: pendència, compliment i frustració. La condició és un element accessori que s'afegeix al negoci jurÃ−dic, en virtut del qual els efectes es fan dependre d'un aconteixement futur o incert. Això és el que la qualifica. Ha de passar en el futur però no es sap si va a passar o no, existeix una inseguretat. Les que no funcionaran com a condicions són les condicions impròpies, en les que ha de ser un fet present o passat, el que és absolutament impossible que passi, i els requisits que estableix la pròpia llei (és obligatori). Els tipus de condicions són: • Positives: Segons l'esdeveniment que s'espera, el fet que s'ha de produir, determinarà un canvi en l'eficà cia del negoci. Negatives: Que el que esperem és que no es produeixi un determinat esdeveniment per mantenir l'eficà cia del negoci. • Potestatives: Quan el seu compliment depèn de la voluntat d'un dels interessats (és và lid en el testament, però no en els negocis intervius). Casuals: Quan depèn única i exclusivament de la sort o la voluntat d'un tercer. S'admet en tot tipus de negoci. Mixtes: Quan la producció del fet depèn en part de la voluntat d'algun dels interessats i en part d'altres circumstà ncies. En funció de la seva eficà cia trobem: • La suspensiva: que és aquella per la qual es fa dependre d'un succés futur e incert el naixement d'un negoci jurÃ−dic. • La resolutòria: que és aquella en virtut de la qual es fa dependre d'un succés futur e incert l'extinció dels efectes del negoci jurÃ−dic. • Consideració especial del compliment de la condició: la retroactivitat. La condició suspensiva te efecte retroactiu en el cas de que s'incompleixi. En aquest cas s'entendrà que el 1 negoci jurÃ−dic, que abans existia però de manera fictÃ−cia, mai s'ha celebrat, que mai ha existit. Pel que fa a la condició resolutòria, te un efecte retroactiu quan esta complerta, ja que complerta la condició resolutòria aquest contracte que existia i produïa efectes, no només deixa de produir efectes, sinó que també s'entendrà com que aquest contracte mai s'ha celebrat i per tant, s'ha de restituir la cosa i el preu a l'estat original si no es pacta una altra cosa. • El termini: concepte i classes. Efecte durant la pendència i al seu venciment. El termini com a benefici. El termini és l'element accidental en virtut del qual el començament o l'extensió dels efectes jurÃ−dics d'un negoci jurÃ−dic es fan dependre d'un fet o aconteixement futur però cert. Es concreta el moment a partir del qual comencen o acaben els efectes jurÃ−dics del negoci. La diferència entre condició i termini es la certesa respecte de la seva producció, necessà riament va a passar, és la fixació d'un temps, no es pot paralitzar. El còmput el trobem a l'art. 5 CC. Aquesta és pròpia en contractes i testaments. Hi ha tres classes de terminis que són: • L'Inicial: à s el dia a partir del qual el negoci jurÃ−dic produeix efectes. • El final: à s el dia a partir del qual el negoci jurÃ−dic deixa de produir efectes. • L'Essencial: à s aquell que determina el dia exacte en el que s'ha de complir la prestació i si no es compleix el dia pactat es resol el contracte i es procedeix a l'indemnització per danys i perjudicis. • El mode: concepte. Naturalesa del negoci modal. La seva repercussió en l'eficà cia del negoci. Compliment i incompliment del mode. El mode, es igualment un element accidental del negoci jurÃ−dic que podem definir com aquella cà rrega imposada al que rep una liberalitat consistent en una prestació que ha de fer el que rep la cà rrega a favor del disponent o d'un tercer. En quan a la naturalesa del negoci modal es caracteritza per: • La obligatorietat: la persona afavorida per la liberalitat ha de complir el gravà men. • L'accessorietat: el gravà men és accessori per que s'incorpora a un contracte principal. • La gratuïtat: el mode s'incorpora a un contracte gratuït. 2