Elements accidentals del negoci jurídic

Tema 32.- Els elements accidentals del negoci jurÃ−dic.
• El concepte d'element accidental. Delimitació.
Els elements accidentals són aquells que les parts contractants afegeixen al negoci jurÃ−dic per modificar o
limitar la producció normal dels efectes del negoci.
Aquests poden o no estar presents en el negoci jurÃ−dic, són accessoris, no són elements essencials però
poden estar presents depenent de la voluntat de les parts contractants. No afecten a la validesa del negoci
jurÃ−dic. Aquests elements són: la condició, el termini i el mode, i aquests no depenen de la invalidesa del
contracte, com a molt arribaran a la anul·labilitat d'aquests element accessori.
• La condició. La classificació de les condicions en funció del fet - condició i de la seva eficà cia.
Vicissituds del fet - condició: pendència, compliment i frustració.
La condició és un element accessori que s'afegeix al negoci jurÃ−dic, en virtut del qual els efectes es fan
dependre d'un aconteixement futur o incert. Això és el que la qualifica. Ha de passar en el futur però no
es sap si va a passar o no, existeix una inseguretat.
Les que no funcionaran com a condicions són les condicions impròpies, en les que ha de ser un fet present
o passat, el que és absolutament impossible que passi, i els requisits que estableix la pròpia llei (és
obligatori).
Els tipus de condicions són:
• Positives: Segons l'esdeveniment que s'espera, el fet que s'ha de produir, determinarà un canvi en
l'eficà cia del negoci.
Negatives: Que el que esperem és que no es produeixi un determinat esdeveniment per mantenir l'eficà cia
del negoci.
• Potestatives: Quan el seu compliment depèn de la voluntat d'un dels interessats (és và lid en el
testament, però no en els negocis intervius).
Casuals: Quan depèn única i exclusivament de la sort o la voluntat d'un tercer. S'admet en tot tipus de
negoci.
Mixtes: Quan la producció del fet depèn en part de la voluntat d'algun dels interessats i en part d'altres
circumstà ncies.
En funció de la seva eficà cia trobem:
• La suspensiva: que és aquella per la qual es fa dependre d'un succés futur e incert el naixement
d'un negoci jurÃ−dic.
• La resolutòria: que és aquella en virtut de la qual es fa dependre d'un succés futur e incert
l'extinció dels efectes del negoci jurÃ−dic.
• Consideració especial del compliment de la condició: la retroactivitat.
La condició suspensiva te efecte retroactiu en el cas de que s'incompleixi. En aquest cas s'entendrà que el
1
negoci jurÃ−dic, que abans existia però de manera fictÃ−cia, mai s'ha celebrat, que mai ha existit.
Pel que fa a la condició resolutòria, te un efecte retroactiu quan esta complerta, ja que complerta la
condició resolutòria aquest contracte que existia i produïa efectes, no només deixa de produir efectes,
sinó que també s'entendrà com que aquest contracte mai s'ha celebrat i per tant, s'ha de restituir la cosa i
el preu a l'estat original si no es pacta una altra cosa.
• El termini: concepte i classes. Efecte durant la pendència i al seu venciment. El termini com a benefici.
El termini és l'element accidental en virtut del qual el començament o l'extensió dels efectes jurÃ−dics
d'un negoci jurÃ−dic es fan dependre d'un fet o aconteixement futur però cert. Es concreta el moment a
partir del qual comencen o acaben els efectes jurÃ−dics del negoci.
La diferència entre condició i termini es la certesa respecte de la seva producció, necessà riament va a
passar, és la fixació d'un temps, no es pot paralitzar. El còmput el trobem a l'art. 5 CC. Aquesta és
pròpia en contractes i testaments.
Hi ha tres classes de terminis que són:
• L'Inicial: Ã s el dia a partir del qual el negoci jurÃ−dic produeix efectes.
• El final: Ã s el dia a partir del qual el negoci jurÃ−dic deixa de produir efectes.
• L'Essencial: à s aquell que determina el dia exacte en el que s'ha de complir la prestació i si no es
compleix el dia pactat es resol el contracte i es procedeix a l'indemnització per danys i perjudicis.
• El mode: concepte. Naturalesa del negoci modal. La seva repercussió en l'eficà cia del negoci.
Compliment i incompliment del mode.
El mode, es igualment un element accidental del negoci jurÃ−dic que podem definir com aquella cà rrega
imposada al que rep una liberalitat consistent en una prestació que ha de fer el que rep la cà rrega a
favor del disponent o d'un tercer.
En quan a la naturalesa del negoci modal es caracteritza per:
• La obligatorietat: la persona afavorida per la liberalitat ha de complir el gravà men.
• L'accessorietat: el gravà men és accessori per que s'incorpora a un contracte principal.
• La gratuïtat: el mode s'incorpora a un contracte gratuït.
2