El tres de Maig; Francisco de Goya

1/ CATALOGACIÃ
TÃ−tol: El tres de Maig
Autor: Francisco de Goya (1746-1828)
Cronologia: 1814
Estil: Neoclassicisme
Suport: tela
Tècnica: oli
Dimensions: 268 x 347 cm
Localització: Museu del Prado Madrid.
Tema: Afusellaments dels insurrectes espanyols en contra de l'ocupació francesa, inici de la guerra del
Francès
2/ANALISI FORMAL
2.1 Tècnica
L'obra està realitzada amb la tècnica de l'oli sobre tela. Els rostres i cossos apareixen deformats, ja que
l'autor utiltiza una tècnica expressionista. La pinzellada llarga, à mplia, trencada, amb grans taques crea una
atmosfera tensa.
• Elements plà stics
• Tractament de l'espai: El joc de colors contrastats i la il·luminació són elements als quals Goya
recorre per crear la sensació d'espai. Altres mètodes que utilitza són la realització de escorços
molt forçats en les figures dels morts, donant profunditat a l'escena. La diagonal sobre la qual estan
situats els soldats aporta gran part de la perspectiva, igual que el paisatge del fons, el qual al tenir
l'horitzó alt accentua la profunditat
• Dibuix i lÃ−nia: El dibuix gairebé desapareix, predomina la taca. Com hem dit abans els cossos i
rostres es mostren deformats, amb una tècnica expressionista. La pinzellada és llarga, à mplia,
1
trencada, amb grans taques, aquests fets units a la intensitat dels colors accentuen l'expressivitat de
l'obra i creen una atmosfera tensa.
• Color: Gamma de colors escassa, utilitza tonalitats fosques (negres, grisos, marrons) i alguns tocs
més vius de colors com el verd. Destaquen el color groc i el blanc de la camisa, aixi com el vermell
de la sang dels afusellats.
• Llum: esdevé l'element clau de l'obra. Goya utilitzà el tenebrisme per augmentar el sentit
dramà tic. La llum separa els dos grups, el grup d'homes a punt de ser afusellats estan il·luminats,
aquesta llum recau amb força a la camisa blanca de l'home central. mentre que la resta del quadre
(soldats) roman en una forta penombra.
2.4 Composició
La composició de l'obra podem dividir-la en dos grups. En el primer grup, els afusellats o els que han d'estar
afusellats. Se situen davant dels seus executors amb actituds molt dramà tiques. L'altre grup, els soldats
col·locats en filera formen una diagonal d'esquenes a l'espectador. Els efectes lumÃ−nics fan contrastar
encara més aquests grups. Al fons , podem observar uns edificis de la ciutat, possiblement la caserna del
Conde-Duque.
L'obra està formada per una gran quantitat de diagonals, les quals donen dinamisme i profunditat a l'obra.
2.5 Temps i ritme
Es tracta d'una obra temporal, la qual ens situa en el moment concret en que els ciutadans eren assasinats
durant la matinada del 3 de maig.
2.6 CaracterÃ−stiques estilÃ−stiques
às dificil situar a Goya en un estil concret, però podem dir que aquesta obra és neoclà ssica (reflexa les
arts dels principis intel·lectuals de la il·lustració, el patriotisme) i alhora romantica ( reacció
revolucionaria contra el racionalisme, predilecció pels sentiments) Reflexa les idees liberals del poble
espanyol.
3/ ICONOGRAFIA
L'obra que Goya va pintar, conté una gran iconografia i una gran cà rrega simbòlica. L'home que ocupa el
centre de l'obra, el qual duu una camisa blanca, obre els braços en defensa de la llibertat de la seva pà tria.
El groc i el blanc són sÃ−mbols del Papa, els quals simbolitzen l'església. L'home adopta la postura de
Jesucrist a la creu, esdevenint sÃ−mbol del nou redemptor (laic) que lluita per la constitució i les revolucions
burgeses en l'Europa de la Restauració.
L'escamot d'execució se situa de manera compacta, en penombra i sense mostrar el rostre. Representen el
carà cter anònim de la mà quina de guerra que tant criticava Goya. L'únic focus de llum (fanal) il·lumina
als autèntics protagonistes de l'obra, el poble i els patriotes que lluiten per la insurrecció i la llibertat del seu
paÃ−s.
4/ SIGNIFICAT i FUNCIÃ
4.1 Significat
Del temà tica històrica, el quadre representa els afusellaments del 3 de maig de 1808, quan els soldats
2
francesos executen a presoners espanyols protagonistes de la insurrecció del 2 de maig, que va suposar l'inici
de la guerra del fiancés. às un crit contra la irracionalitat i crueltat de la guerra i un homenatge al poble
que lluita per la llibertat.
4.2 Funció
De funció commemorativa, aquesta obra era un encà rrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis
que se li va fer a Goya l'any 1814, segons el propi autor va afirmar: “para perpetuar las más heroicas i
notables hazañas de nuestra gloriosa insurrección contra Napoleón”
4.3 Context històric
El quadre va ser pintat l'any 1814, 6 anys després dels fets de maig. Als inicis de l'any 1808 napoleó va
entrar al territori espanyol (amb l'excusa de la invasió de Portugal), i varem ocupar les principals ciutats. La
invasió francesa va provocar la lluita per la independència (guerra del Francès).
L'obra és una al·legoria als fets que es van produir a Madrid al tres de maig. El dos de maig del 1808 la
població madrilenya va dur a terme un aixecament popular contra les tropes franceses.
El dia vinent les represà lies van ser els afusellaments dels patriotes de Madrid.
4.4 L'autor, la seva obra i intencionalitat
Goya, nascut a Fuendetodos (Saragossa) l'any 19746. Fins als 40 anys va pintar escenes costumistes, fins que
l'any 1799 va convertir-se en pintor de cambra de Carles IV. Això li obri les portes dels salons de
l'aristocrà cia, convertint-se en el pintor del moment.
Després de la guerra del francès, també fou pintor de cambra de Ferran VII i de Josep Bonaparte.
Abans d'això, el 1770 viatjà a Ità lia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l'esteticisme
neoclà ssic i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques.
4.5 Relació de l'obra amb estils posteriors
Aquesta obra, representa la maduresa en la que l'autor no realitza una simple representació d'uns fets, sinó
que crea una obra compromesa amb la defensa de la llibertat i l'heroïsme.
L'autor s'insirava en les obres de Velà zquez, principalment en la perspectiva, llum i llibertat de les
pinzellades. També va ser influït per rembrant en la perfecció del clarobscur i en la voluntat realista i
naturalista.
Goya va ser un dels precursors del romanticisme, considerat l'iniciador de la pintura moderna. Amb aquesta
obra va influïr fortament en autors com Manet i Picasso. També va influir a Delacroix.
Manet, execució maximiliana Picasso, masacre en Corea
3