El culte imperial: un ritual dictat pel poder rom

El culte imperial: un ritual dictat pel poder romà
El culte imperial, aparegut en els grans centres urbans
de l’Imperi des del regnat de l’emperador August (27 aC –
14 dC), fou introduït a la Gàl·lia el 12 aC.
Únic ritual instituït de manera deliberada pel poder
romà, aquest culte es celebrava al voltant de l’1 d’agost
a Lió, la capital de les Tres Gàl·lies, amb una gran cerimònia que reunia els representants de les seixanta ciutats de les províncies d’Aquitania, Lvgdunensis i Belgica.
Les elits gal·les d’aquestes províncies recentment conquerides expressaven així, de bon grat perquè era avantatjós per elles, la seva fidelitat a Roma i a l’Emperador.
Aquest altar associa Fortuna, divinitat romana
de l’atzar i de la sort, i l’epítet Augusta. Ha estat
trencat en tres fragments, dispersats i conservats
en diferents construccions de Saint-Bertrandde-Comminges, d’aquí les diverses degradacions
experimentades per la pedra.
Musée archéologique départemental de Saint-Bertrand-deComminges. | © C2RA – K. Schenck-David.
Honorar Roma i l’Emperador al cor dels Pirineus
La difusió del culte imperial als Pirineus
es manifesta a la civitas dels Convenae
sota la forma d’inscripcions que mencionen els sacerdots del culte a Roma i a
l’Emperador i de dedicatòries a les virtuts
imperials, com Victoria Augusti, la Victòria d’August.
L’altar del santuari de les Tres Gàl·lies de Lió
figura sovint en monedes d’època romana.
Aquest sesterci d’August, encunyat a Lió el 1011 dC, fou descobert a Toulouse, en les excavacions del Palau de Justícia.
INRAP © V. Geneviève.
La influència d’aquesta religió estretament vinculada a la política imperial
va ser irrefutablement gran entre les
elits, però no va tenir tant de ressò en el
medi rural, on l’organització dels cultes,
malgrat estar controlats per la ciutat,
van deixar perpetuar les tradicions
locals. Només l’epítet Augustus/Augusta,
associat a divinitats com Diana a
Ardiège o les Nimfes a Luchon, il·lustra
el desig dels fidels d’estendre la protecció divina a l’Emperador.
37